27 de maig 2020

Tornen les parades d’alimentació a l’aire lliure a Castellterçol

maig 27th, 2020 Dídac Garcia 


L’objectiu és reprendre l’activitat amb una certa normalitat. Abans de l’arribada del coronavirus, l’horari habitual del mercat era cada dissabte al matí, de vuit a dues del migdia. Per poder tornar a l’activitat el més aviat possible i complir amb les mesures de seguretat i higiene entre comerciants, clients i vianants; l’Ajuntament ha decidit ampliar l’espai i la distribució de les diferents parades.

Així doncs, també hi haurà mercat dijous, o sigui, a partir de demà mateix. El dia està reservat per la parada de peix que estarà al seu lloc habitual de la Plaça Prat de la Riba. En canvi, els dissabtes retornaran la resta de parades d’alimentació però distribuïdes en dues ubicacions: la Plaça Vella i la Plaça Nova. A la Plaça Vella es situarà la parada de les olives i el bacallà, mentre que a la Plaça Nova, també anomenada Plaça Prat de la Riba, hi aniran tres parades de fruita i verdures i, també, les paradetes de caramels, pastes i fruits secs.

Des de l’Ajuntament es fa una crida a la responsabilitat i al sentit comú a tota la població. Per això demanen prendre mesures de seguretat, com mantenir la distància interpersonal de dos metres, portar de manera obligatòria la mascareta, respectar les indicacions del sentit de circulació pels vianants i no manipular ni tocar els productes de les parades.

27 maig 2020

OnaMoianès

25 de maig 2020

Castellterçol dóna llum verda a les obres de connexió del Bosquet de Can Sedó i l’Escola Ramona Calvet

maig 25th, 2020 Dídac Garcia


L’objectiu dels treballs és dotar d’un segon accés al bosquet quan l’escola estigui tancada i, de la mateixa manera, afegir al centre un espai complementari per fer de pati en horari lectiu. L’inici de les obres està programat per avui mateix i s’estima una durada de tres mesos.

L’actuació s’emmarca dins el compromís que l’Ajuntament va adquirir amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat per la reforma de l’Institut de Castellterçol. Per l’execució de l’ampliació del centre existeix un requeriment previ que és, precisament, l’obra que comença avui. En concret, la millora del talús del pati de darrera i la connexió amb el Bosquet de Can Sedó, ampliant així, la zona d’esbarjo.

Pel que fa les afectacions als accessos de l’escola, la porta del carrer Rocacorba estarà tancada. L’entrada es farà per les dues portes que hi ha al carrer Mestre Mercader. D’altre banda, es prohibeix l’aparcament al carrer d’accés per garantir la seguretat dels vianants mentre que el carrer Rocacorba tindrà la circulació restringida a només veïns i vehicles d’emergència i serveis municipals per tal de no entorpir les obres. Es recomana arribar al centre pel passeig de la Riba i a través de les escales situades a la part posterior de l’escola

25 maig 2020

OnaMoianès

Formatges Montbrú de Moià i tres productors més de Catalunya creen un formatge per salvar el sector de la llet de cabra

maig 25th, 2020 Dídac Garcia

A l’inici de la pandèmia del coronavirus i en tan sols el primer mes es van arribar a malmetre 100.000 litres de llet de cabra. El sector va patir un daltabaix que va obligar als productors a reaccionar amb rapidesa. Per aquesta raó, quatre formatgeries com són Mas el Garet de Tona, Sant Gil d’Albió, Cal Quitèria d’Almacelles i Formatges Montbrú de Moià van decidir absorbir l’excedent de les granges de llet de cabra que més estaven patint.

Salvador Serra, ramader de la caseta d’en Fermí de Moià, amb unes 400 cabres i una producció de 500 litres diaris, admet que va patir per vendre la llet i no haver-la de llençar.

Per evitar de dependre només de la restauració i el turisme, Salvador Serra aposta per fomentar el consum de proximitat.

D’aquesta manera van donar sortida immediata a aquesta llet creant el formatge “Il·lusió”, un formatge tendre de tall i pensat pel consum diari. En només tres setmanes, les formatgeries, que tot i pertànyer a l’associació Llet de Cabres Catalanes són competència en el sector, han col·laborat compartint coneixements i metodologies per crear aquest formatge.

Un exemple és Oriol Antúnez, de Formatgeries Montbrú de Moià, que creu que s’ha pogut solucionar el problema però, igualment, anima als consumidors a donar suport al sector català de la llet de cabra.

La previsió sobre si el formatge acabarà funcionant o no és incerta, però cada formatgeria està elaborant, de mitjana, 300 peces a la setmana. De moment, el formatge “Il·lusió” ja es distribueix a través d’una gran superfície com és l’empresa Bon Preu – Esclat

25 maig 2020

Regió7

24 de maig 2020

Els feligresos substitueixen el senyal de la creu per la neteja de mans amb gel en entrar a missa

a.g.s. 24.05.2020 | 23:53

Feligrès desinfectant-se les mans ahir en entrar a l'església de Moià mireia arso
L'aigua beneïda no era el primer que trobaven els feligresos de Moià ahir quan anaven a la missa de les 12 del migdia. Només creuar les portes d'accés trobaven una taula amb una ampolla de gel per desinfectar-se les mans i no pas l'aigua beneïda per fer el se-nyal de la creu, per després afegir-se la litúrgia dominical. Diumenge, a la parròquia de Moià, solien celebrar-se dues misses, a la del matí hi solien anar unes 40 persones i a la del migdia prop de 70. Ahir era el primer diumenge que l'església estava oberta des de l'inici de la pandèmia, i mossèn Fulgence Hitayezu només va oficiar una missa a les 12 del migdia, a la qual van assistir uns 40 feligresos.

«Són tots persones grans i esperem que, de mica en mica, torni a venir tothom», deia el mossèn ahir a aquest diari. Les esglésies tornen a estar obertes, però amb limitacions de capacitat. Tenint en compte que el temple de Moià és gran, es garanteix la separació mínima entre fidels.

La represa de la missa a Moià era un senyal més de la tornada a la normalitat. A fora, en els entorns de la plaça Major, se celebrava el mercat setmanal, que no s'ha deixat de fer, però ahir s'hi van afegir parades de productes que no són de primera necessitat.

24 maig 2020

Regió7

Els bars de Moià habiliten els interiors per evitar el contacte entre els clients

Al personal se li acumula feina per desinfectar les taules i els lavabos, que necessiten una neteja curosa abel gallardo soto 24.05.2020 | 23:54



Va anar de poc que, sense voler, abracés els seus amics en veure'ls per primer cop des que la pandèmia la va obligar a romandre a casa. Almudena Gómez, una jove veïna de Moià, va sortir a fer el vermut ahir amb la família i es va trobar, per fi, amb les seves amistats al bar El Petit Celler, al centre del municipi, i assegurava que estava contenta pel retrobament. Tot i que Moià és a la fase 1, com la resta de la Catalunya Central, el fet de tenir menys de 10.000 habitants i registrar una densitat de població inferior a 100 habitants per quilòmetre quadrat comporta que sigui l'única capital de comarca de la regió on els ciutadans poden degustar un àpat a l'interior de cafeteries i restaurants.

La quantitat de gent al centre de la població, sempre respectant les distàncies per evitar contagis, denotava les ganes que tenien els veïns del municipi de recuperar les converses amb amics i coneguts després de dos mesos sortint al carrer només puntualment i per activitats molt concretes. Malgrat que ahir els clients de cafeteries i bars ja podien entrar a l'interior, la majoria preferia prendre la cervesa o el refresc a la terrassa per gaudir del bon temps que feia al migdia.

El Petit Celler dissabte a la nit gairebé tenia l'interior del local ple de parelles o grups reduïts d'amics que havien decidit sortir a sopar. «Hem hagut de condicionar l'interior del bar per garantir que els clients segueixin les normes de distanciament i això ens ha forçat a tenir menys taules i cadires disponibles i, és clar, a sevir menys gent», explicava ahir al propietària, Dolors Lozano. A l'interior, abans de la pandèmia hi havia espai per a uns 60 clients, però amb la redistribució de taules ara hi caben 25 persones. A l'exterior, ara n'hi pot haver 11 a la vegada -tot i tenir el permís de l'Ajuntament d'ampliar la terrassa- i abans s'hi podien reunir 25 clients.

Tot i atendre menys clients, la propietària d'aquest establiment de Moià es mostrava «contenta» perquè aquest cap de setmana «molts veïns tenien ganes de sortir al bar amb els amics i això ha anat bé». És habitual que la capital comarcal rebi els caps de setmana turistes de l'àrea metropolitana, sobretot de municipis del Vallès Oriental, però ara no tenen aquests visitants perquè perta-nyen a una altra regió sanitària, i no és permesa al mobilitat entre diferents àrees. «Tot i això, hem tingut clients nous del municipi, sobretot joves. Tenim els habituals i d'altres que no els vèiem tant per aquí abans», va afegir Lozano.

Quan cal desinfectar el lavabo? Tot i la satisfacció d'aixecar la persiana, alguns propietaris no s'acaben de posar d'acord sobre el protocol a seguir per als clients que necessitaven anar al lavabo. A El Petit Celler només deixaven anar-hi els que tenien molta necessitat i que, efectivament, feia molta estona que eren al bar perquè la propietària afirma que s'ha de desinfectar cada cop que hi va un client.

Els responsables de la cafeteria El Casal, per la seva banda, deien que s'ha de desinfectar el lavabo sis cops al dia i, també, cada cop que un client hi va. La propietària d'aquest altre establiment, Elisabet Garcia, ha posat cintes adhesives a les taules perquè els clients tinguin clar fins a quin espai de la taula es poden deixar els gots i els plats, i també a terra perquè tothom vegi fins on es pot bellugar. Tota precaució és poca en temps de coronavirus. «Els primers dies, hi havia gent que s'abraçava, tot i que la gran majoria de clients estan molt conscienciats sobre les pautes que han de seguir», afegia. Molts estaven prenent una cervesa a l'exterior i a dins només hi havia dues parelles i un client sol. «Estic content d'haver vingut. Tot i això, hi ha directrius contradictòries i no tinc clar les advertències que ens donen a les persones que ja tenim certa edat. Jo tinc 70 anys i encara surto en bicicleta per fer esport, i estic millor de salut que d'altres de menys edat», explicava ahir, assegut a l'interior de la cafeteria, Josep Alcoceba, que estava fent un aperitiu amb la seva dona, Assumpta Serrabasa. A prop, un altre client, Josep Francesc Garcia, es mostrava satisfet de «poder prendre alguna cosa al bar després de tantes setmanes tancat a casa».

Alba Codina mesurava amb un metre la distància exacta que hi ha d'haver entre les taules perquè la clientela compleixi el distanciament social. «He de deixar-hi dos metres i hem de tenir el 40% de la capacitat», indicava la propietària de la cafeteria –i forn de pa– Tahona de l'Alba, Alba Codina. I altra vegada el protocol que s'ha de seguir per anar al lavabo. «S'ha de desinfectar cada cop que hi va un client», deia. Ahir, a l'interior de l'establiment encara no hi tenia clients, i avui hi deixarà seure els primers.

Pocs clients havia ahir al migdia a la braseria Taula Nº1. «Han començat a trucar clients per reservar de cara als propers dies, però avui [ahir per al lector] encara no en tenim a l'interior, on es pot menjar amb reserva prèvia, perquè tot ha anat tan ràpid que segurament molts clients no s'han assabentat fins fa poc que hem reobert», explicava la propietària, Vicky Gavira.

«Trobava a faltar el bar, com a punt de reunió, i sortir quan em vingués de gust. Són petits plaers de la vida que aprecies quan no els tens. A Moià, per fi som una mica més lliures», reflexionava Rocío Martín tot prenent una cervesa amb amics.

24 maig 2020

Regió7

23 de maig 2020

Els sants protectors de pestes al Bages (i 2)

Sant Sebastià, sant Cristòfol, sant Roc i a vegades la Mare de Déu del Roser i la dels Dolors són advocats contra la pesta francesc comas | manresa 23.05.2020 | 23:58

El ball Bo-Bo a Monistrol de Montserrat arxiu/mireia arso
Sant Sebastià sempre ha estat invocat per protegir les poblacions contra les pestes, el còlera i el foc. El 20 de gener és la festivitat de Sant Sebastià, que és una festa que se celebra a molts pobles de Catalunya.

Al Bages i al Moianès celebren aquest sant els pobles de Monistrol de Montserrat, Moià, Súria i Rajadell, i és invocat per protegir les poblacions contra les pestes, el còlera i el foc mitjançant el vot del poble.

El vot de poble és una prometença comunitària, solemne i pública, que fins i tot es feia davant de notari, mitjançant la qual els habitants d'un lloc decidien en un moment delicat de la seva història posar-se sota la protecció d'un sant, santa o Mare de Déu. Els perills podien ser pestes, epidèmies, guerres, sequeres, pedregades, aiguats o altres maltempsades. Quan calia demanar ajuda divina pel problema que afectava la comunitat, davant l'estol de personatges celestials que hi havia per escollir, se solia fer per atzar. Es posava dins una urna el nom de tots els possibles candidats perquè fossin ells mateixos els qui manifestessin la seva voluntat. A l'església es feia tres vegades el recompte, i si apareixia tres cops seguits el nom del sant volia dir que aquell sant o santa volia ser l'advocat i protector d'aquell poble.

Era el més votat, d'aquí el nom de vot del poble. Es feien solemnes pregàries, una processó i, sobretot, la signatura del contracte que lligava a perpetuïtat el sant amb el poble i que amb el pas dels anys s'ha convertit en molts indrets en una de les festes del poble o la festa major.

I aquesta festa s'havia de celebrar de generació en generació perquè no hi tornés mai més la malastrugança. Com dèiem, sant Sebastià, sant Cristòfol, sant Roc, i a vegades la Mare de Déu del Roser i la dels Dolors són advocats contra la pesta i tots els mals contagiosos.

«Sant Sebastià i sant Roc, guardens de pesta i de foc», deia la dita.

A Rajadell, la Festa de Sant Sebastià ja està documentada el 1589 i celebraven una festa molt solemne. A la sortida de la cerimònia religiosa feien un tancat amb una corda i els fidels que volien rebre el pa beneït que s'entregava i que tenia grans propietats curatives havien d'entrar a dins del tancat. Després feien una ballada amb una sola parella que acostumava a ser de les més grans del poble. Quan s'acabava el ball els pabordes obrien la corda per un extrem i allà hi posaven dos sacs plens de panets. Els fidels anaven passant i a mesura que sortien rebien un panet mentre des de l'altre punt s'anava estrenyent el tancat per evitar que algú tornés a entrar i rebés dos panets.

Avui es fa una missa, la benedicció del pa o panellet i balls com el de la coca i el de bastons, a més d'altres actes culturals.


La Festa de Sant Sebastià a Moià

A Moià, la Festa de Sant Sebastià es va instituir per un vot de poble el 1676 i és la festa major petita de la vila. Es feia una processó amb la imatge del sant acompanyada dels garrofins –que són catorze infants vestits amb una túnica curta, completament blanca, i cenyida amb una faixa vermella–, porten el pit travessat per una banda ampla del mateix estil que la faixa i al cap duen una barretina vermella molt llarga. Els garrofins portaven un tabernacle amb una imatge de sant Sebastià. Anaven acompa-nyats pels teiers –que són tres nois amb la cara emmascarada, un barret de copa i unes llargues teies per il·luminar la comitiva– i el Pollo, un home amb la cara tapada i pintada que li dona un aire pintoresc. Porta un garrot embolicat amb una pell de conill farcida de palla a la mà, obre la comitiva i persegueix a tothom i passa el conill per la cara de la gent.

Antigament a la tarda es feia un ball del ciri per traspassar els càrrecs als confrares escollits per l'any següent. Duien un ciri i un ram que a l'acabar el ball eren oferts al sant mentre que actualment sis parelles fan l'intercanvi de l'almorratxa i el ciri.

La vigília de Sant Sebastià es balla la dansa tradicional pels carrers de la vila amb els garrofins, el pollo i els teiers.

L'endemà, després de la celebració religiosa, es fan el ball dels garrofins, el del ciri, el de gitanes, nans i contrapàs. Els tres primers balls estan relacionats amb la festivitat de Sant Sebastià.

El ball dels garrofins, un grup de catorze nens i nenes, fan una dansa en forma de contrapàs. Antigament la interpretaven davant les cases dels administradors i en la processó de Sant Sebastià.

El ball de gitanes acompanyava la processó quan la imatge del sant era traslladada a la seva capella de l'església parroquial el 20 de gener.

A Monistrol de Montserrat, la festa també té molts anys de tradició. La primera notícia de la pesta és de l'any 1585 i anys més tard se'n troben documentades més.

A final del segle XVI consta la venda d'un ciri votiu que va servir per pagar el pintat d'un sant Sebastià que s'havia comprat a Barcelona i el 1606 l'abat de Montserrat va oferir relíquies de sant Sebastià al poble.

Però més endavant la gent s'encomanava a altres sants com sant Felip Neri o sant Nicolau de Tolentino, però no a sant Sebastià.

Segons Salvador Redó, probablement la devoció a sant Felip fou perquè durant uns anys a Monistrol hi va haver un capellà, fill de Castellgalí, de l'orde dels felipons que devia instaurar el culte a sant Felip.

El 1651-54 es va rescatar el vot votiu de sant Sebastià i des d'aleshores data la festa del Bo-Bo. La festa té tres administradors: l'abat, el batlle i el prior. Els dos primers són casats i el tercer, solter. La festa consisteix en una cercavila i l'ofici solemne. A la tarda hi ha processó amb el sant pels carrers de la vila i, a les vuit, a la plaça del Bo-Bo és fa el ball del mateix nom. En primer lloc es presenten les dones, que fan tres voltes a la plaça acompanyades del Porrer; després, presentació de cada parella i, agafades de la mà, fan tres voltes; repartiment del dons concedits pel sant: les parelles els espargeixen amb les mans i, finalment, una rotllana de les tres parelles en se-nyal de joia pels favors rebuts. Aquesta cerimònia es fa tres cops i després del segon són proclamats els administradors de l'any següent. Si el poble els admet, es crida: «Bo! Bo!». I si els refusa: «Pega! Pega!». Aquest cas es dona molt poques vegades.

En aquest últims anys el record de la pesta i la protecció de sant Sebastià han servit perquè Monistrol organitzés la Festa dels Romeus, una fira turística en què el poble retorna a aquells temps i, a través d'escenes teatralitzades, recorda els fets històrics i la vida quotidiana de l'època.

A Súria, el vot del poble a sant Sebastià és el més modern de la comarca, ja que l'any 1885 hi va haver una forta epidèmia de còlera que va durar del 10 de setembre al 21 d'octubre i que va provocar la mort de vuitanta persones. A part de rebre l'ajuda de més personal sanitari per fer front a l'epidèmia i de l'ajuda econòmica de molta gent, el poble va decidir invocar sant Sebastià per aturar l'epidèmia.

El 20 de setembre del 1885 el poble va anar a buscar la imatge de sant Salvador i la va baixar fins a l'església parroquial. El rector, Jaume Soler Escrigas, va demanar durant l'ofici a les autoritats, presents a l'ofici, i al poble que fessin vot de celebrar perpètuament la festa de sant Sebastià si Déu els lliurava del còlera.

Avui, davant la pandèmia de la Covid-19, alguns pobles s'han encomanat de nou als seus sants protectors i n'han tingut exposades les imatges a l'església, com a Taradell, on han mostrat la de sant Sebastià; al Sarral, les dels sants metges (Cosme i Damià) i a Béjar, la de sant Roc.

Però també -segons el santoral actual- pot anar bé resar en temps de coronavirus a nous sants protectors com sant Quirino de Neuss, sant Edmund màrtir, sant Antoni Abat, sant Damià de Molokai i el beat salesià Lluís Variara.

23 maig 2020

Regió7

"Homeschooling’: Así es educar en casa a cuatro hijos de entre 12 y 2 años

Una familia del Moianès explica su particular método de enseñanza basado en experiencias cotidianas

Carlota Sala y Jordi Soler no han escolarizado a sus hijos; les enseñan ellos en casa a partir delos intereses y experiencias de los propios niños. Pere Duran/Nord Media

Bàrbara Julbe 23/05/2020 08:00 | Actualizado a 23/05/2020 14:35
A la hora de aprender, no todo es papel y lápiz. La formación también es vivencial. Sin colegio ni exámenes, los niños de una familia del Moianès aprenden contenidos de física y matemáticas montando una cabaña, o de ciencia haciendo un pastel. Combinan momentos más expansivos, de movimiento y actividades psicomotrices, con otros de recogimiento. Experimentan. Y así un día y otro. Esta dinámica no es exclusiva de este periodo de estado de alarma sin escuelas, sino que Carlota Sala y su pareja, Jordi Soler, educan así a sus cuatro hijos: les escolarizan en casa. Son homeschooling.

“No tiene porqué ser menos enriquecedor que ir a la escuela. Si tienen que saber cosas de la vida pueden aprenderlas en nuestro día a día. La sociedad tiende a apartar a los niños”, expone Sala. Ellos, en cambio, han aprendido a hacerlo todo juntos. Tras levantarse por la mañana, desayunan, y aunque la madre tiene preparadas algunas propuestas deja que sean ellos mismos –de 12, 10, 7 y 2 años, todos varones– los que propongan qué hacer. “Seguimos sus intereses y les ofrecemos material y experiencias. Damos un acompañamiento ”, explica la madre. Carlota Sala y Jordi Soler junto a sus cuatro hijos de 12, 10, 7 y 2 años en su masía aislada en plena comarca del Moianès. Pere Duran/Nord Media
Sin horario ni currículo

No siguen un horario preestablecido ni tampoco un currículo educativo. “Es que no queremos que lleguen a ninguna parte. No queremos que se desconecten de quienes son, ni que quieran ser alguien que no son. Su poder de decisión es importante, ya que, si no, se les invalida lo que les sale de dentro. Y, entonces, es cuando desconectan, pierdan la curiosidad, y lo de fuera les aburre”, indica ella.

El aprendizaje está en todos los sitios: “Aprendo lo que necesito, cuando lo necesito y aprendo lo que quiero de forma diferente y variada”, asegura el hijo mayor, que prefiere que no se conozca su nombre. Si tienen ganas de hacer una cabaña, la hacen; o un pastel, lo mismo.

“Vemos como los gramos de harina ocupan un volumen determinado. Hablamos de medidas, la transformación del líquido y de la levadura, y que los microorganismos reaccionan con el calor. O si una cabaña no se aguanta, uno de ellos pone un palo y vemos la fuerza que hace ese palo. Estamos haciendo física. Trabajan la gravedad”, relata la madre. Y añade que, de esta manera, “cuando más adelante te explican de forma abstracta una fórmula o una reacción química la puedes comprender porque lo has vivido”.
Construir una cabaña, dice Carlota Sala, ofrece la oportunidad de ver cómo funcionan las fuerzas, que son contenidos de física. Pere Duran/Nord Media
Sin regulación



“Estamos en un vacío legal que nos deja jurídicamente indefensos” Carlota Sala Presidenta de la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació Homeschooling

En Catalunya puede haber unas 500 familias que educan a los hijos en casa. “No hay un recuento válido porque no existe un registro. Muchas familias se esconden o no quieren ser contabilizadas”, precisa Sala.

La Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació Homeschooling , que agrupa a un centenar de familias, nació en 2007 para buscar el reconocimiento y la regulación de esta educación. Se trata, sin embargo, de una opción alegal en España, lo cual mantiene en suspense a estas familias. Por eso lamentan que muchas de ellas han terminado en procesos judiciales bajo la acusación de abandono de los hijos.

“Estamos en un vacío legal que nos deja jurídicamente indefensos”, comenta Sala, que también es la presidenta de la entidad. La Coordinadora, sin embargo, mantiene actualmente reuniones con el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya y los grupos parlamentarios para hallar soluciones dentro del marco legal para estas familias homeschoolers.
Una educación basada en competencias

El homeschooling se basa más en competencias que en contenidos. Cuando por ejemplo el hijo mayor de esta familia del Moianès hace una reseña después de leer un libro, la madre lo supervisa, pero sin exámenes ni herramientas de control del aprendizaje. “Me explica con entusiasmo lo que ha leído y veo que lo ha comprendido. Hace una construcción crítica con la complejidad y la maduración adecuadas”, señala ella, que es diseñadora industrial.

El objetivo es que “aprendan a aprender” y “sigan conectados a su curiosidad, autoestima y confianza, de esta forma tendrán herramientas y recursos si el contenido es más complicado”. “Mis hijos saben cosas diferentes. No es peor, sin duda”, subraya.

Según confiesa Carlota, los primeros meses de escolarizar a sus hijos en casa tuvieron muchos “miedos y dudas”. Fueron unas semanas “duras” de “desescolarización interior”: “el proceso de dejar de relacionar el aprender con la escuela y ver que el aprendizaje no sólo está en el papel y el lápiz”, indica ella. Carlota Sala cree que lo importante es acompañar a los niños para que mantengan la curiosidad y aprendan a aprender. Pere Duran/Nord Media

Aunque la escolarización es obligatoria entre los 6 y los 16 años, para ellos, la escuela “forma para un mundo que ya no existe” y “educar en casa abre las opciones de crecimiento y enriquece las formas de aprendizaje”, asegura Jordi Soler, que es creador audiovisual. Además, “el hecho de estar tan cerca de los hijos permite conocerlos mejor, crecer con ellos, entender sus caminos y procesos particulares y respetarlos”, comenta Jordi. Por otra parte, creen que “la escuela invalida las necesidades auténticas de los niños, y muchos talentos y habilidades no encajan en el sistema educativo”, que “no resuelve las necesidades como familia ni las necesidades auténticas de nuestros hijos”, añade la madre.


“La escuela invalida las necesidades auténticas de los niños y muchos talentos no encajan en el sistema educativo” Carlota Sala Madre y profesora de yoga

Pese a ello, no descartan algún día llevarlos a clase. “Es que no somos antiescuela”, apostilla Carlota, que actualmente trabaja de profesora de yoga y realiza talleres sobre educación consciente y crianza respetuosa (dentro de los cuales incluye el homeschooling ). Precisamente, con el confinamiento, esta madre homeschooler (@ninyacolorita en las redes) hace sesiones virtuales y responde dudas a padres agobiados sobre cómo se organiza para enseñar en casa.

El hijo mayor, de hecho, pidió hace un tiempo, una alternativa social. Y lo hablaron. “Le preguntamos si la escuela resolvería esas ganas o le compensaría tener un grupo de amigos”, indica la madre. Y hubo respuesta: por ahora seguirán en casa. El ritmo de vida de estos cuatro hermanos es muy diferente del de otros niños de su edad, no hay prisas ni presiones para formarse. Pere Duran/Nord Media
“No quiero perder mi libertad: a jugar cuando quiero, a leer en el momento que me apetece, a decidir qué aprender. Los niños de mi edad dicen que la escuela es un rollo y otros niños se alegran por mi de que no vaya a la escuela. A mis padres no les convence la escuela y su opinión es para mi muy válida...”, precisa él. Y es que su ritmo de vida es otro. Sin pupitres ni suspensos. Pero también, sin prisas ni presiones para formarse.

23 maig 2020

La Vanguardia