comarques, un mapa estable

S'ha de veure quin és el paper que tenen definitivament les comarques dins de l'organització administrativa i territorial de Catalunya, però segur que es farà un pas endavant el dia que es reconegui amb entitat pròpia territoris com el Moianès o el Lluçanès. Dijous, la majoria del Parlament de Catalunya es posava d'acord per crear les noves comarques. El moviment ciutadà que ha impulsat la vella reivindicació d'aquests territoris de voler-se sentir comarques amb entitat pròpia ha vist com, darrerament, hi havia respostes en positiu; com s'anaven canalitzant els passos cap a la senda del reconeixement d'aquestes territoris com una comarca més: de les 41 actuals a 43, amb la incorporació del Moianès i del Lluçanès. No ha estat fàcil, perquè el país no viu un moment ni plàcid ni tranquil, i amb tant de rebombori sobre referèndums i consultes aquestes velles aspiracions territorials estan pagant els plats trencats de tot plegat. Els processos, el del Moianès primer i el del Lluçanès després, perquè s'ha mirat que no en quedés fora, estan ben encarats, però cal fer el pas definitiu: aprovar el decret de creació de les noves comarques. En aquests moments, el que hi ha d'haver és la suma de dues voluntats més en el procés: una, que els ajuntaments declarin que voluntàriament volen formar part de la comarca de nova creació, i l'altra, que els ciutadans de tot el territori afectat per aquesta fracció acceptin (hi votin a favor) la nova assignació. Algú podria argumentar que no té gaire sentit establir noves divisions territorials en un moment en què el mateix Govern i els partits que conformen el Parlament no acaben de tenir clar què volen que siguin les comarques. Estaríem majoritàriament d'acord en dues premisses que s'entenen com a antagòniques: que es respecti la voluntat del territori i que no es creïn noves administracions, que no fan sinó carregar la despesa administrativa. Però amb les indefinicions actuals, sense veure en quin paper queden les comarques ni quines són les despeses de representació administratives que considerem que poden ser assumibles per als ciutadans, el més coherent era no deixar encallat més temps aquest procés. Que Moià i Prats de Lluçanès han exercit durant anys un paper de centralitat dels municipis que es considera que han de formar part de sengles comarques és evident, de la mateixa manera que es poden considerar realitats geogràfiques i administratives diferenciades del Bages, de l'Osona, del Vallès Oriental i del Berguedà. Aquest ja ha de ser un debat superat a hores d'ara. El debat en aquests moments està centrat en el com s'arriba a aquest reconeixement, en les velocitats del viatge, en les presses dels uns perquè tot s'esdevingui abans que no hi hagi una convocatòria precipitada d'eleccions al Parlament de Catalunya, una possibilitat cada dia més propera vist com s'estan precipitant els esdeveniments amb relació a la consulta del 9-N i el procés cap a la sobirania plena en què s'ha embarcat el país. Aquest darrer acord del Parlament al qual fèiem referència té bastant de tot això, de fixar quin ha de ser el procés de consulta, d'establir qui pot quedar dins i fora de les futures noves comarques, de com s'ha de procedir a la votació i sobre la base de quina normativa, tenint en compte que la llei de consultes està suspesa pel Tribunal Constitucional, a l'espera que els magistrats decideixin de manera definitiva sobre la legalitat o no de la llei. A hores d'ara, diríem que està millor encara el procés que no pas quan es va embolicar la consulta de les comarques amb la del país. Cal que el procés es faci correctament, però possiblement, com es reclama, també és molt important que es convoqui abans de Nadal. Que res més no ho aturi.
01.11.2014 | 07:50

http://www.regio7.cat/opinio/2014/11/01/comarques-mapa-estable/289346.html?utm_source=rss