20 de febr. 2026

Descobreix els Carnestoltes del cap de setmana: Moià i Avinyó lideren les propostes d'aquest 21 de febrer

Desfilades, música i concursos animaran el Carnaval de diversos municipis del Bages i el Moianès


Una de les imatges del Carnestoltes d'Avinyó de l'any passat / Arxiu/Alex Guerrero


Ariadna Gombau
Moià20 FEB 2026 6:25


El cap de setmana de Carnaval va ser el 14 i 15 de febrer; tot i això, encara hi ha diverses poblacions del Bages i del Moianès que no han celebrat la rua de Carnestoltes i que ho faran aquest dissabte 21 de febrer. Moià i Avinyó, que convertiran els carrers del municipi en l’epicentre de la disbauxa, són dues de les propostes més destacades de la zona.


A Moià, a dos quarts de sis de la tarda, es podrà gaudir de la mostra de carrosses al voltant de la plaça Catalunya. A les sis, la rua començarà en aquest mateix punt i seguirà el recorregut següent: carrer 11 de setembre, avinguda de la Vila, carrer Sant Antoni, plaça Major, carrer del Forn, plaça Sant Sebastià, carrer Sant Sebastià, carrer Sant Josep, plaça del Colom, avinguda de la Vila i carrer del Remei, fins a arribar al pavelló municipal.


Un cop allà, a les nou del vespre, tindrà lloc el sopar popular i el final de festa. A dos quarts d’onze de la nit s’entregaran els premis del III Concurs de Carnestoltes, i el grup de versions La Mitjanit i DJ Tònics s’encarregaran de posar el punt final a la celebració.


Pel que fa a Avinyó, la rua de disfresses començarà a les cinc de la tarda a la plaça Major. La desfilada estarà acompanyada per les xarangues Màgic, Buidant la bota i Xarangarín. A dos quarts de deu de la nit tindrà lloc el sopar popular a la pista polivalent i, tot seguit, es farà un bingo musical.

La jornada es clourà amb el concert de Brou i les actuacions de DDDJ i Oscar Nadal. Com a novetat d’enguany, s’ha organitzat un concurs que premiarà amb 100 euros la millor disfressa i la millor comparsa.
Vuit rues més al Bages

Amb els anys, són força els municipis que han optat per celebrar les rues de Carnestoltes un cap de setmana després de l’habitual. Al Bages, més enllà del d’Avinyó, hi ha vuit pobles més que han triat aquesta data.

20 febrer 2026

Regió7

18 de febr. 2026

«Un cuiner ha de saber guanyar-li la partida al temps perquè l’escudella surti quan ha de sortir»

Regió7 va poder parlar ahir amb dos dels encarregats de cuinar per la Festa de l’Escudella de Castellterçol




Carme Ortega i Albert Recasens, tots dos escudellers de Castellterçol / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Castellterçol18 FEB 2026 6:25

Albert Recasens i Carme Ortega són escudellers: ell des de fa 25 anys i ella des de fa més d’una dècada, quan les dones es van poder incorporar a una tasca que fins aleshores no els estava permesa. Ahir van ser els protagonistes de la Festa de l’Escudella de Castellterçol, ja que sobre ells queia la responsabilitat de preparar aquest plat emblemàtic de la cuina catalana.


La jornada va estar marcada pel bon temps, tot i que el clima també va representar un dels principals reptes. «Teníem por que fes molt vent», explicaven tots dos. Cuinar l’escudella amb llenya hi afegeix dificultat: «Ha costat una mica que s’encengués el foc i hem anat una mica endarrerits», asseguraven. Malgrat aquest petit entrebanc, el menjar va estar a punt pràcticament a l’hora prevista, a la una del migdia. «Un cuiner ha de saber com guanyar-li la partida al temps perquè l’escudella surti quan ha de sortir», deien entre riures.


Quan se’ls pregunta què és el que més els agrada de la festa, no dubten gaire: «Tot», responia Ortega. Malgrat això, el moment del repartiment és probablement el més agraït. «Sents satisfacció perquè és una cosa que hem cuinat tots plegats i veus que la gent la pot gaudir», afegia Recasens.


Després de dies de molta feina —la Festa de l’Escudella es comença a preparar amb prou marge per tenir-ho tot a punt el dimarts de Carnaval—, toca gaudir de l’àpat amb la resta de companys. «Quan acabem, endreçarem una mica i menjarem escudella i carn a la brasa plegats», explicaven.


Enguany, però, l’edició té un punt de nostàlgia. No hi ha estat present Joan Capdevila, cronista oficial de la vila, històric col·laborador de Regió7 i també escudeller, que va traspassar el passat 17 de desembre: «L’hem tingut molt present i l’hem trobat molt a faltar», afirmaven. El castellterçolenc era un més dins l’associació i, a més, s’encarregava de fer fotografies i, durant molts anys, d’escriure la crònica per a aquest diari. «Hem perdut una peça clau», confessaven.

18 febrer 2026

Regió7

Oló rep un estudi per redefinir la plaça Sant Antoni Maria Claret

Les dues opcions que s’hi analitzen proposen una remodelació de l’espai millorant-ne l’accessibilitat i el control visual i endreçant-ne els usos




Nucli antic de Santa Maria d'Oló / DIBA


David Bricollé
Santa Maria d'Oló18 FEB 2026 14:20

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló un estudi de programació de la plaça Sant Antoni Maria Claret, on s’ha analitzat l’espai i els usos que ha d’acollir aquesta plaça, a més de proposar alternatives per endreçar-la i millorar-la per tal de fer-la més funcional, atractiva, saludable i adaptada al canvi climàtic.


L’estudi planteja dues estratègies diferents per millorar la mobilitat de l’entorn, especialment el gir de l’autobús interurbà i els camions, que són compatibles amb les dues opcions de reurbanització proposades.


Les dues opcions proposen una remodelació de la plaça millorant l’accessibilitat, endreçant els usos, millorant el control visual i fent valdre les preexistències i incorporant un sistema urbà de drenatge sostenible.


La primera opció opta per resoldre el desnivell existent a través de quatre terrasses que es van adaptant a la topografia i que acullen usos diferents. En canvi, la segona opció, ho resol amb només dues plataformes i és la vegetació la que separa els usos.


Aquest estudi pretén facilitar a l’equip de govern del consistori moianès la presa de decisió respecte a les inversions a fer, previ a redactar el projecte executiu necessari.

18 febrer 2026

Regió7

17 de febr. 2026

La Festa de l'Escudella de Castellterçol: tradició, arrelament i unió entre generacions

S'han repartit 5.500 racions d’aquest tradicional plat preparat en 28 calderes de 50 litres
La plaça Prat de la Riba s'ha convertit en un bulliciós epicentre de tradició i arrelament, on l’escudella ha generat un espai de trobada i complicitat entre veïns i visitants

La Festa de l'Escudella de Castellterçol: tradició, arrelament i unió entre generacions

Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Castellterçol17 FEB 2026 18:46Actualitzada 17 FEB 2026 19:03


5.500 racions cuinades en 28 calderes de 50 litres. Tot plegat s'ha exhaurit avui en poc més de mitja hora a Castellterçol. La Festa de l’Escudella és una de les celebracions més importants i arrelades del municipi moianès. El caldo que s’hi reparteix s’elabora exclusivament amb carn. En concret, amb 53 kg de vedella, 52 kg de costella de porc, 38 kg de carn magra de porc, 51 kg de pollastre, 41 kg de botifarra negra i 22 kg de llard. A tot això s’hi afegeixen 20 litres d’oli d’oliva verge extra, 100 kg d’arròs i 90 kg de fideus.


Tot i que la benedicció i el repartiment, l’epicentre de la jornada, han estat a la una del migdia, la plaça Prat de la Riba ha tingut activitat des de primera hora del matí. De les set a la una, els cuiners van elaborar l’Escudella de Castellterçol, l’única de Catalunya feta només amb carn. Paral·lelament a la preparació de l’emblemàtic plat català, la plaça ha acollit diverses activitats. A dos quarts de nou del matí ha tingut lloc l’esmorzar popular, amb pa i cansalada per a tothom. A partir d’aquí, durant el matí s'ha celebrat la fira de l’Escudella, amb diverses parades i tallers temàtics.


Com és habitual, s'han servit com a màxim dos cullerots grans per persona —equivalents a sis racions— per tal de garantir un repartiment just. Així i tot, amb una plaça a vessar de gent de totes les edats, les olles s'han buidat de seguida, demostrant que aquesta festa és un reclam tant pels veïns del poble com per molts visitants que aprofiten l’oportunitat per apropar-se i degustar aquest plat tradicional.


Imatges de la Festa de l'Escudella 2026 de Castellterçol / Ariadna Gombau
 

Una tasca laboriosa

Tot i que des de fora la feina més visible és la que es fa el mateix dimarts de Carnaval, la realitat és que els preparatius comencen molt abans. «La feina arrenca mesos enrere», ja que cal planificar les comandes del producte necessari per cuinar l’escudella, que es procura que sigui majoritàriament local, han explicat fonts de l’organització. El dissabte previ a la celebració es netegen i preparen de les calderes. Un procés que es repetirà demà dimecres per deixar-les a punt per a l’any vinent. «La feinada serà demà, perquè les calderes tindran tot el greix de l’escudella», han apuntat.

Amb tot, el dia clau és dimarts, quan l’escudella s’ha de cuinar des de primera hora del matí. En aquest sentit, és essencial respectar els temps de cocció de cada tipus de carn perquè quedi ben tova. «Amb el foc de llenya és més complicat, perquè costa més de graduar, però pel color i la textura de la carn vas calculant», han explicat. El fet que l’escudella de Castellterçol sigui només feta amb producte carni no és casual, sinó que respon a la tradició. «Som en una contrada on, durant el segle passat, feia molt fred», han recordat des de l’organització. Això feia que als camps no hi hagués verdures fins a la primavera i que el caldo s’hagués de fer amb carn, que era el que hi havia a les cases.

Com passa en moltes festes populars, el relleu generacional és un dels principals reptes. «La Festa de l’Escudella no se n’escapa: la mitjana d’edat dels escudellers ronda els seixanta anys llargs», han puntualitzat. Actualment, hi ha persones d’edat avançada que volen deixar-ho i, per això, «intentem engrescar el jovent» per garantir la continuïtat de la festa.


El que és evident és que aquesta celebració és un dels grans símbols de Castellterçol i un veritable punt de trobada entre generacions. «El que més ens agrada és veure que la gent s’ho passa bé i ho gaudeix», han confessat des de l’organització.


Els comensals

Ramon Oriols, de Sant Feliu Sasserra, i Pere Ponsa, de Monistrol de Calders, estan casats amb dues castellterçolenques. «Les vam conèixer de festa al Modium de Moià». Des d’aleshores, és tradició venir a la festa, on «l’ambient és el que més ens agrada». Per la seva banda, Enric Flans té 80 anys i és de Castellterçol, «el poble més bonic del món». Per a ell, la Festa de l’Escudella és una cita obligada: «Sempre hi he vingut, mai hi he faltat». Segons el castellterçolenc, és una de les dates més destacades de la vila i «ve gent d’arreu».



Ramon Oriols, de Sant Feliu Sasserra, i Pere Ponsa, de Monistrol de Calders / Ariadna Gombau

Enric Flans, de Castellterçol / Ariadna Gombau

17 febrer 2026

Regió7

L’alcalde de Calders, el més veterà del Moianès, deixarà el càrrec a final d’any

Eduard Sánchez, que suma prop de 15 anys de batlle, passarà el relleu a Jennifer Delgado, tot i que mantindrà l’acta de regidor fins a acabar el mandat




Eduard Sánchez completarà gairebé 16 anys a l'alcaldia de Calders / ARXIU/MIREIA ARSO


David Bricollé
Calders17 FEB 2026 11:26

L’alcalde de Calders, Eduard Sánchez, el batlle més veterà, per trajectòria, del Moianès, tancarà la seva etapa al capdavant del consistori abans d’acabar l’actual mandat, que expira el maig del 2027, quan se celebraran les noves eleccions municipals.


Serà un d’aquells relleus per tancar una trajectòria d’alcaldia i, alhora, començar a passar el testimoni de cara als pròxims comicis.


En concret, segons ha anunciat Sánchez, aquest canvi es formalitzarà a final d’aquest 2026, aproximadament mig any abans de la celebració de les noves eleccions que permetran triar un nou ple municipal. I el testimoni acordat passarà a mans de Jennifer Delgado, que és qui assumirà el càrrec de batllessa fins a final de mandat i qui amb tota probabilitat encapçalarà la llista a les eleccions del 2027. Tanmateix, Sánchez ha explicat a Regió7 que no deixarà l’Ajuntament, sinó que mantindrà l’acta de regidor fins al final per ajudar en aquest relleu i «donar una imatge de continuïtat». També preveu formar part de la pròxima candidatura, tot i que en posicions endarrerides.


Eduard Sánchez, arqueòleg de formació, va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 amb la Candidatura Democràtica de Calders (vinculada a ERC). Després d’un parèntesi, el 2007 es va presentar com segon de llista i va quedar com a regidor de l’oposició.

El 2011 sí que ho va fer com a candidat de CiU, però va ser la segona força més votada. Tanmateix, la formació guanyadora, la Candidatura Democràtica de Calders encapçalada per Lluís Cerarols, els va plantejar formar un govern d’unitat, que va arribar a bon port. Sánchez ha recordat a Regió7 que aquell va ser un acord i una coalició molt important per sortir «d’una situació molt complicada que uns i altres ens havíem trobat, que és que teníem un endeutament elevadíssim, a efectes pràctics d’aproximadament el 130%, que vam ser capaços de reconduir en aquells quatre anys. Avui el tenim al 20%, i esperem tancar amb endeutament zero».

Amb ell com a candidat (i amb Cerarols tancant la llista), el 2015 CiU va accedir per primer cop a l’alcaldia amb 4 dels 7 regidors del consistori, un resultat que va repetir el 2019 sota les sigles de Junts per Catalunya. A les últimes eleccions (2023), el ple municipal va créixer en representació, passant de 7 a 9 regidors. I la llista que encapçalava Eduard Sánchez va obtenir una amplíssima majoria, amb 6 regidors. Per tant, quan deixi el càrrec haurà sumat 15 anys i mig d’alcaldia, havent completat pràcticament quatre mandats a la presidència, i més de vint com a regidor.


Eduard Sánchez ha explicat a Regió7 que el fet de fer efectiu aquest canvi respon a una «decisió política racional molt meditada», perquè assegura que, «per ganes, seguiria, perquè fer d’alcalde m’agrada molt». Hi afegeix que, doncs, no és una qüestió de «desgast», sinó de convenciment personal «que acumular molts anys en el càrrec no és bo», i que «és positiu per al poble fer un canvi generacional, perquè també porta un canvi de mentalitat i de punts de vista». A més a més, segons ha detallat, aquest final d’etapa a l’alcaldia coincidirà també amb la seva jubilació laboral. Actualment, Sánchez té un 65% de dedicació a l’alcaldia, que compagina amb una mitja jornada laboral com a arqueòleg.


La futura alcaldessa, Jennifer Delgado Caro, és actualment la primera tinenta d'alcaldia i regidora d’Educació, Joventut, Cultura i Entitats. Llicenciada en psicologia per la UAB, màster en clínica infantojuvenil i postgrau en recursos humans, té experiència en l'administració pública com a tècnica d'ocupació amb col·lectius joves, vulnerables i en risc d'exclusió social i com a tècnica de polítiques migratòries. També com a formadora de persones nouvingudes.

17 febrer 2026

Regió7

16 de febr. 2026

Castellterçol es prepara per tornar a fer bullir l’olla amb la Festa de l’Escudella

El municipi moianès viurà una jornada festiva amb el repartiment de 5.500 racions i activitats durant tot el matí

Imatges de la Festa de l'Escudella 2025, a Castellterçol / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Castellterçol16 FEB 2026 19:00Actualitzada 19 FEB 2026 11:05


Castellterçol ja ho té tot a punt per a una de les cites més destacades i arrelades del seu calendari festiu: la Festa de l’Escudella. Demà, el municipi moianès repartirà prop de 5.500 racions d’aquest plat emblemàtic de la cuina catalana. Tot i que l’àpat és l’epicentre de la jornada, l’activitat a la plaça Prat de la Riba començarà des de primera hora del matí.


De les set del matí a la una del migdia, els cuiners elaboraran l’Escudella de Castellterçol, feta exclusivament amb carn. Un cop el plat estigui llest, es durà a terme la benedicció i, tot seguit, el repartiment. Com és habitual, se serviran com a màxim dos cullerots grans per persona —equivalents a sis racions— per tal de garantir un repartiment just.


Paral·lelament a la preparació del tradicional plat, a càrrec dels escudellers, la plaça acollirà diverses activitats. A dos quarts de nou del matí tindrà lloc l’esmorzar popular, amb pa i cansalada per a tothom. De les deu del matí fins a la una del migdia, moment en què començarà el repartiment, s’hi podrà trobar la fira de l’Escudella, diversos tallers temàtics, la plataforma 360° de la festa i activitats vinculades a la campanya de dinamització del teixit comercial. Tot plegat, amenitzat per Ràdio Castellterçol.


El cronista oficial de la vila i col·laborador de Regió7 des dels seus inicis, Joan Capdevila i Oller, traspassat el passat 17 de desembre de 2025, mantenia un estret vincle amb la celebració, en la qual participava com a escudeller.

16 febrer 2026

Regió7

El Centre del Bages i el Moianès obté 17 medalles al Campionat de Catalunya infantil de judo

L'Esport7 de Manresa aconsegueix pujar nou vegades al podi i el Judo Moià, set, entre Primera i Segona Divisió




Una part de la representació del Centre de Tecnificació als Campionats de Catalunya / Esport7


Regió7
Manresa16 FEB 2026 17:37


El Centre de Tecnificació de Judo del Bages i el Moianès va erigir-se en dominador dels Campionats de Catalunya infantils que s'han fet a les Llars Mundet de Barcelona amb un total de 17 medalles, 8 d'or, 4 de plata i 5 de bronze tant en Primera com en Segona Divisió.


Així, en la Primera, hi va haver cinc títols per a l'Esport7 de Manresa. Van ser per a Joan Montes (-42 kg.), Bruna Rafat (-44), Nina Rafat (-48), Damià Bujor (-60) i Noa Lozano (-63). També van assolir l'or tres representants del Judo Moià. Van ser Txell Fenoy (-36 kg.), Helena Busquets (-52) i Guillem Domingo (-55).




Una part de la representació del centre als campionats catalans / Esport7

Pel que fa a les segones posicions, les quatre van correspondre a l'Esport7. Van ser per a Lotta Gallego (-40 kg.), Gerard Casasayas (-42), Suri Gundín (-48) i Júlia Herrero (-57). Finalment, en els bronzes, n'hi va haver tres per al Judo Moià, els de Martí Vinyals (-42 kg.), Oriol Corcuera (-42) i Laia Coma (-57) i un per al Judo Ripoll, per a Oriol López (-46 kg). També van participar en aquesta divisió Yuri Bordallo i Lluc Campanario, del Club Judo Moià.


Finalment, en la Segona Divisió, medalla de bronze en més de 66 quilos per a David Basora, del Club Judo Moià i participació per a Eric Fernández, de la mateixa formació.

16 febrer 2026

Regió7