Moià inicia l’enderroc de part de les Faixes, on preveu fer un centre cultural

S’està tirant a terra la façana posterior i l’annex de la sala de calderes, i es prepara tot l’espai per quan es disposi del projecte constructiu redactat i tancat



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià04 FEB 2026 6:25


Moià ja té en marxa l’execució del segon gran projecte que l’Ajuntament es va fixar per a aquest mandat en l’àmbit d’equipaments: la transformació de la part central de l’antiga fàbrica de les Faixes en el futur gran centre cultural del municipi, donant continuïtat a la sala que ja es va condicionar fa uns anys en una petita part d’aquest gran recinte de la capital del Moianès.


De moment, en aquest inici d’any s’avança en la primera fase, que és la dels enderrocs. Així, en aquest principi d’any s’està treballant amb l’aterrament de la façana posterior i l'annex de la sala de calderes. També s'han desmuntat forjats i es comencen a fer prospeccions.



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Aquest enderroc s’ha accelerat perquè s’ha de donar resposta als ajuts que l’Ajuntament té concedits per a la materialització del projecte dels fons europeus Next Generation. De fet, tot just el passat mes de desembre el ple municipal va aprovar el projecte concret corresponent a aquesta fase.


El pla de l’Ajuntament de Moià és convertir les naus de les Faixes II en un espai per a la cultura i les arts, i això inclou des d’exposicions, fins a la dansa, la música, el teatre o el circ. A l’estiu va adjudicar en un mateix paquet de 5,8 milions d’euros la redacció del projecte i l’execució de l’obra, a càrrec de l’empresa Constructora d’Aro.



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ

El projecte es redacta partint d'una primera proposta que ja defineix força com serà aquest futur complex. L’edifici, que data del 1924, té dues plantes, i s’hi farà una remodelació integral. L’entrada serà per la façana sud, que dona a la carretera de Manresa. Serà un ampli espai des d’on s’organitzaran els recorreguts interiors, i on també es podran fer exposicions de gran format i activitats teatrals i coreogràfiques. També donarà pas a un espai adjacent que s’habilitarà com a jardí d’hivern en forma de pati amb arbres.

A dins, també hi haurà una gran sala polivalent i altres de dimensions diverses que s’aniran adaptant segons les necessitats amb envans mòbils, i amb una platea inclosa. També hi ha prevista la insonorització d’aules per a activitats musicals, i una part de l’edifici es reservarà per al futur trasllat definitiu de l’escola de dansa en aquest emplaçament.


Tot plegat es distribuirà entre les dues plantes que té la nau, on també hi haurà vestidors, espais de guarda-roba, espais d’emmagatzematge, oficines, despatxos, sales de reunions i els serveis.

Un cop rehabilitada, la futura nau de les Faixes II serà un edifici energèticament sostenible, amb plaques fotovoltaiques a la coberta, mentre que amb el pati interior es vol generar un espai naturalitzat amb arbres que facin ombra.

Tot l’entorn, situat entre la carretera de Manresa (al sud), el grup d’edificis que donen al carrer Santa Magdalena (al nord), i el carrer de Miquel Martí i Pol (a l’oest); està afectat per aquesta modificació urbanística que s’està tramitant, i es desenvoluparia més endavant. Inclou l’antiga nau que ara es rehabilitarà, i també habitatges unifamiliars desocupats de l’antiga fàbrica, i un edifici d’ús residencial. La modificació preveu requalificar els edificis del carrer Miquel Martí i Pol com a habitatges de protecció pública, i l’eliminació de barreres arquitectòniques. També es contempla l’obertura d’un espai entre el carrer Santa Magdalena amb la carretera de Manresa.

Com es deia, el projecte està subvencionat amb 2,8 milions dels fons europeus Next Generation, la qual cosa condiciona molt els terminis, que estableixen que el temps per acabar les obres s’esgota el primer trimestre d’aquest any. Per aquest motiu, segons va detallar l’executiu d’AraMoià-ERC, en la redacció del projecte es fa una fase d’enderrocs previs que és el que s’està fent ara per temes de seguretat, sanejament, preparació del perímetre exterior, i encarrilar així l’obra pròpiament de construcció perquè es pugui començar tan bon punt es disposi del projecte redactat i tancat.

El consistori té pendent de resposta una sol·licitud formal que ha traslladat al ministeri demanant una pròrroga del termini d’execució de les obres.

4 febrer 2026

Regió7

El Moianès haurà de produir 281,5 MW d’energies renovables per complir els objectius del 2050

D’aquest total, el 94% haurà de provenir d’instal·lacions fotovoltaiques i el 6% restant, d’energia eòlica


Plaques solars ja instal·lades a la teulada del pavelló de Moià / Arxiu/Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Regió7
Moià03 FEB 2026 17:57Actualitzada 03 FEB 2026 18:10

El Moianès haurà de generar 264,8 megawatts (MW) d’energia solar fotovoltaica i 16,7 MW d’energia eòlica de cara a l’any 2050, en compliment dels objectius establerts a Catalunya en aquest àmbit. La xifra l’ha fet pública Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), durant la presentació dels resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) als deu municipis que integren la comarca.


Així, el Moianès haurà de produir, en l’horitzó del 2050, un total de 281,5 MW d’energia renovable, dels quals el 94,07% correspondran a energia solar i el 5,93% restant, a energia eòlica. Pel que fa a la producció fotovoltaica, la comarca acollirà la major part de la potència en espais no artificialitzats, és a dir, en sòl no urbanitzable —majoritàriament agrícola o forestal—, on es generaran 210 MW, el 79,31% del total. D’altra banda, 47,2 MW, que representen el 17,82%, es produiran en edificis, i els 7,6 MW restants (2,87%) en espais artificialitzats.


En aquest còmput s’inclou la potència ja instal·lada, autoritzada o en fase de tramitació al territori, que actualment és de 46,2 MW. Això significa que el Moianès ja ha assolit el 17,45% de la potència solar fotovoltaica requerida. En total, es destinaran 340 hectàrees —l’equivalent a l’1% de la superfície de la comarca— a instal·lacions solars en sòl no artificialitzat. Els objectius nacionals també preveuen, en el cas del Moianès, una aportació de 16,7 MW d’energia eòlica.

Una eina d’ordenament territorial

El PLATER recull, en la seva versió preliminar, la capacitat de generació d’energia renovable de tot el país amb l’objectiu que cada territori contribueixi en funció del seu potencial. D’una banda, calcula la capacitat dels edificis i dels espais artificialitzats com a zones d’acceleració per a la implantació d’energia solar fotovoltaica, així com la disponibilitat per a la instal·lació d’energia eòlica. De l’altra, a partir d’una metodologia «única, homogènia i vàlida per al conjunt del país», el Pla ha identificat sobre el mapa de Catalunya les zones no urbanitzables prioritàries per a l’acollida, respectivament, de parcs eòlics i de plantes fotovoltaiques.

Durant la presentació, a més de donar a conèixer els resultats preliminars, també s’ha explicat als càrrecs electes la metodologia emprada i s’ha convidat tots els municipis a participar en la definició final del document. Prèviament, el PLATER ja s’havia sotmès a un període de consultes prèvies, durant el qual es van rebre 358 aportacions.

Un cop s’iniciï el període d’informació pública —que tindrà una durada extraordinària de tres mesos per facilitar la participació del món local—, els municipis del Moianès podran presentar les seves propostes. Posteriorment, un cop el PLATER sigui aprovat definitivament, els ajuntaments podran adaptar el seu planejament urbanístic com a instrument per exercir la seva capacitat de decisió a l’hora d’ordenar la implantació d’energies renovables al seu territori, sempre d’acord amb els criteris establerts pel Pla.


En aquest sentit, la directora de l’ICAEN també ha exposat durant la trobada les diferents eines i canals que els representants municipals tindran a la seva disposició per formular aportacions, modificacions o consultes. Així, per exemple, durant el període d’informació pública es facilitarà un visor web cartogràfic que permetrà consultar els resultats preliminars del PLATER a escala municipal i presentar les propostes corresponents.

El PLATER té com a finalitat ordenar la implantació de les energies renovables —principalment l’eòlica i la fotovoltaica— al conjunt de Catalunya, amb l’objectiu de complir les fites establertes a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) i avançar cap a la descarbonització del model energètic del país. En aquest sentit, esdevindrà una eina de suport als municipis per regular la implantació d’aquestes instal·lacions en els seus termes municipals.

D’acord amb la PROENCAT 2050, la descarbonització del sistema energètic català requereix la instal·lació de 62.000 MW d’energia renovable fins a l’any 2050, incloent-hi la potència ja instal·lada i autoritzada. D’aquest total, 14.000 MW s’hauran d’ubicar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta s’implantarà en sòl no artificialitzat, amb una ocupació prevista equivalent a l’1,2% del territori català. La previsió és que el PLATER iniciï el període d’informació pública a principis de l’any 2026.

3 febrer 2026

Regió7

Els Tres Tombs omplen de nou els carrers de Moià

La cavalcada de Sant Antoni Abat es va celebrar diumenge passat després de l’ajornament per la nevada del 24 de gener
Centenars de veïns i visitants van gaudir d'una desfilada amb més d'una quarantena d'animals i diversos carros


Imatges dels Tres Tombs de Moià / Mercè Rodríguez


Ariadna Gombau
Moià03 FEB 2026 11:57Actualitzada 03 FEB 2026 11:58

Moià va viure diumenge passat, 1 de febrer, la tradicional cavalcada dels Tres Tombs, després d’haver-se ajornat a causa de la nevada que va afectar el municipi el dissabte 24 de gener. Tot i que durant tot el cap de setmana es van programar diverses activitats, la desfilada de Sant Antoni Abat va ser l’acte més multitudinari, omplint els carrers de la vila de centenars de veïns i visitants i posant punt final a la Festa Major d’Hivern d’enguany.


Diumenge al matí, els participants de la cavalcada es van concentrar a primera hora al pavelló municipal, des d’on van sortir a les onze en direcció a la plaça Major. La desfilada va estar encapçalada per la Banda Municipal de l’Espai Musical de Moià i el Pollo, seguits d’una quarantena d’animals i diversos carros i tractors. Enguany, el Traginer d’Honor va ser Josep Antoni Mur Allué i el Banderer, Adrià Clotet Tura. A 2/4 de dotze del migdia, davant l’església, va tenir lloc la primera benedicció, que en la darrera volta va comptar amb la interpretació del Ball del Contrapàs curt.

Dissabte de prèvia

Dissabte, a les set de la tarda, la plaça Major va acollir la primera activitat relacionada amb la festa dels Tres Tombs: la Gran Botifarrada. En acabar l’àpat, davant mateix de l’església, es va fer la serenata als administradors entrants i sortints per anunciar la celebració dels Tres Tombs, amb l’acompanyament dels Grallers de Moià, també presents en la desfilada de Sant Antoni. Posteriorment, la comitiva es va dirigir fins a l’Ajuntament, juntament amb el Traginer d’Honor, on va ser rebuda per l’alcalde, Dionís Guiteras.


Els administradors sortints han estat Jordi Cuberta Ferrer, Aleix Clusella Moya i Rosa Forcada Clapers. Pel que fa als entrants, han estat Agustí Prat Clarà, Sebastià Prat Clarà i Josep Franquesa Padrós.

3 febrer 2026

Regió7

Troben mort un home a Moià després de tota una nit de recerca

Un ampli dispositiu el va estar buscant des de divendres a 2/4 de 10 de la nit, i se'l va localitzar sense vida dissabte al matí




Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat / Bombers


Jordi Escudé
01 FEB 2026 16:44Actualitzada 01 FEB 2026 17:21

Un ampli operatiu format pel Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat, drons i un total de 12 dotacions terrestres va localitzar dissabte a les 9 del matí el cos sense vida d'un home a Moià pel qual s'havia decretat una ordre de busca la nit anterior, després que hagués sortit de casa i passades unes hores encara no hagués tornat.


Segons les primeres informacions facilitades pels mateixos Bombers i pels Mossos d'Esquadra, es tractaria d'un home de 77 anys, que es podria haver perdut. Sembla que ningú no en sabia res des de dijous, i per això es va activar l'ordre de recerca amb un avís que els Bombers van rebre a les 21.39 hores de divendres. Se'l va buscar per zona urbana i rural, i finalment va ser localitzat mort prop d'una riera, tot i que no ha transcendit en quin indret. Els Mossos es van fer càrrec de les diligències posteriors i l'aixecament del cadàver de l'home, del qual es desconeixen les causes de la mort.

1 febrer 2026

Regió7

La divisió de Moià reflectida al ple: "No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme"

La sessió ordinària celebrada ahir es va viure amb retrets i acusacions, especialment entre la CUP i Aramoià, centrades en l’ampliació del polígon del Prat
A l’exterior de l’Ajuntament una setantena de veïns es van mobilitzar i, mentre aplaudien les intervencions de la cupaire Lakshmi Roset, rebutjava les de l’alcalde

Imatges de la concentració en contra de l'ampliació del polígon de Moià, ahir, durant el ple municipal / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 16:29Actualitzada 29 GEN 2026 17:18

Un poble dividit i un ambient tens. Això és el que millor defineix el ple municipal de Moià celebrat ahir, 28 de gener. Era fàcil preveure que no seria una sessió relaxada ni harmònica, sobretot tenint en compte que, a l’exterior de l’Ajuntament, una setantena de persones s’hi concentraven per reclamar que s’assumissin els resultats de la consulta. Els cops i contracops —principalment entre la CUP-Capgirem i Aramoià (ERC)— van marcar una sessió que no va deixar ningú indiferent i que va transcórrer en paral·lel a la mobilització ciutadana, des d’on es cridaven consignes contràries al projecte d’ampliació del polígon.


La primera mitja hora del ple va transcórrer amb relativa normalitat. Els entrebancs van arribar en abordar el 7è punt de l’ordre del dia: la moció presentada pels tres partits de l’oposició —CUP, PSC i Junts— que instava l’equip de govern a tenir en consideració el resultat de la consulta no referendària celebrada l’11 de gener, qualificada de “clara, contundent i inequívoca”. Aramoià, amb majoria absoluta, hi va votar en contra i no va prosperar. Així i tot, el govern municipal va acceptar obrir un procés de diàleg, sempre partint de dues premisses que considera innegociables: l’escorxador no es tancarà i el polígon s’ha de regularitzar amb urgència.


Jofre Torras, Maria Tarter i Montserrat Girbau, de Junts per Moià, Montví i Montjoia / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Els posicionaments polítics ja queden recollits a la crònica del ple; resta, però, explicar com es va viure la sessió. L’ambient va estar marcat per un intens intercanvi de retrets, recriminacions i acusacions, especialment entre la CUP i ERC. Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, va iniciar la seva intervenció amb contundència, assegurant que, després d’haver viscut en primera persona la jornada participativa de l’11 de gener, “no acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar el que va sortir a les urnes”. No va trigar a retreure l’absència d’Aramoià el dia de la consulta: “Si us haguéssiu dignat a venir, hauríeu vist el mateix que nosaltres: un poble il·lusionat, amb ganes de decidir el seu futur”, un fet que va qualificar d’“històric”.


Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Sense entrar en el rerefons tècnic, Roset va continuar afirmant que “no podeu imposar projectes que la gent no vol” i va recordar que els veïns tenen “tot el dret del món a decidir sobre allò que els convé”. Malgrat que el projecte del polígon s’ha personalitzat sovint en la figura de l’alcalde —com evidencien els càntics escoltats ahir dins la sala de plens, provinents de l’exterior de l’Ajuntament, on fins i tot se’l va acusar de “dictador”—, la regidora cupaire es va adreçar directament a tot l’equip de govern: “De tu, Dionís, m’ho esperava, perquè has demostrat àmpliament que no tens cap voluntat que la gent participi, però aquí hi ha molts regidors que mereixeu el meu respecte i aquest seguidisme no l’entenc. Us demano que, des del vostre esperit crític, voteu a favor de la moció”. També va interpel·lar directament Montse Ferrer, regidora des de fa anys al consistori: “No deixis que tot el que has treballat per l’Ajuntament se’n vagi a la merda per imposar aquest projecte”.

La petició no només no va prosperar, sinó que va provocar una reacció immediata de l’equip de govern. Un rere l’altre, els regidors d’Aramoià van defensar el projecte amb un denominador comú: hi creuen i no se’n desvincularan, encara que els pugui costar les eleccions. “Ni som ximples ni titelles. Aquest tema ens ha ocupat moltes hores i crec que tots pensem el mateix: s’ha de trobar una solució per al polígon”, va afirmar la regidora Eva Roger. Per al·lusions, Montse Ferrer va intervenir: “Fa 14 anys que estic aquí i la feina feta ens avala. Estic molt tranquil·la. No volem imposar un projecte; treballarem per millorar-lo, buscar el màxim consens i continuar aixecant tota la merda que s’ha trobat l’Ajuntament des que vam entrar”. En la mateixa línia, Gemma Bisbal va assegurar que les iniciatives no han vingut de nou: “Estaven al programa electoral, es van validar a les urnes i, per això, continuarem endavant encara que ens costi les pròximes eleccions”.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

En resposta a l'oposició, especialment a la CUP, l’alcalde Dionís Guiteras va justificar l’absència del govern a la consulta assegurant que no es van sentir interpel·lats, sobretot per la impossibilitat d’arribar a un acord sobre la pregunta: “La comissió promotora va deixar molt clar que no tenien res a negociar”. El polític va insistir que el problema de fons és la necessitat de regularitzar el polígon i que la consulta se centrava en l’escorxador i la planta de biogàs: “Si només es pregunta per una part i no per l’altra, no ens podem sentir cridats a votar. No vam deixar d’anar-hi per manca de compromís democràtic, sinó perquè no ens sentíem interpel·lats”, va puntualitzar. “Sempre hem estat quan s’ha hagut de votar i sempre hem escoltat tothom”, va concloure, adreçant-se directament a Roset.


L’alcalde va titllar el debat amb la cupaire d’“absurd” i va assegurar que “per més mentides que es diguin, no canviaràs la realitat”. Tot i afirmar que no volia entrar en la disputa, va lamentar que “no s’ha jugat amb les mateixes cartes”, en referència a la denúncia presentada per l’entitat ecologista El Fanal a la Fiscalia: “He sabut avui que han estat ells perquè m’han fet arribar el decret de desistiment. No he pogut dir tot el que podia perquè m’estaven investigant”. Segons Guiteras, el document conclou que “ho estem fent bé, que l’escorxador no es pot tancar i que hi ha una sentència del 2022 que dona sis mesos per regularitzar el polígon”. Som el 2026 i, fins ara, “no s’ha trobat cap solució”.

Roset va qualificar de “ridícul” aquest argument: “Teniu tots els altaveus del món, tothom coneix la vostra versió i, així i tot, han votat que no”. També va demanar que no s’assenyalessin membres d’El Fanal: “És terrible aquest assetjament a persones que mereixen respecte i que han complert amb les seves obligacions com a ecologistes”. Amb un to més conciliador, Maria Tarter (Junts) i Susana Tapia (PSC) van apel·lar al diàleg per trobar una solució compartida.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Pel que fa a la petició de suspendre els tràmits, Guiteras va argumentar que “no es pot fer perquè les empreses del polígon estan administrativament en fals”: “Si ara tirem enrere l'aprovació inicial que suspenia llicències i ens donava marge, ningú ens garanteix que aquesta suspensió continuï vigent”. Tot i això, va reiterar la “mà estesa absoluta” per iniciar un procés de diàleg. També va recordar que la situació ve de mandats anteriors, sota l’alcaldia de Josep Montràs: “Això no ho hem fet nosaltres, com tampoc el deute, l’aparcament del CAP, la caserna o la urbanització de Montví, però ens hem trencat la cara per arreglar-ho”. “Aquí ha de guanyar el poble”, va concloure.

Visiblement desgastat i amb un punt d’enfadament, l’alcalde va recordar que durant anys s’han explorat diverses opcions per regularitzar el polígon del Prat —el veritable problema de fons—, però que aquesta és la primera que ha rebut el vistiplau d’Urbanisme. En resposta, la CUP va negar que les empreses hagin de tancar si no es regularitza el polígon: “La llei sempre intenta garantir la continuïtat de l’activitat empresarial”. “Afirmar que sense l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs no es pot regularitzar el polígon és xantatge emocional”, va afegir Roset. Guiteras li va replicar amb duresa: “No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme”.

Així, el projecte tira endavant amb el compromís d’obrir un procés de diàleg amb partits i entitats, però la fractura entre els dos blocs sembla cada vegada més profunda. Caldrà veure com es resol un conflicte que, de moment, continua enquistat. 

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2026

Regió7

 

Aramoià rebutja la moció de l’oposició i manté el projecte del polígon del Prat

L’equip de govern continua apostant per la regularització de la zona amb la construcció de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però accepta obrir un procés de diàleg amb la resta dels grups municipals


Imatges del ple ordinari de Moià, el 28 de gener de 2026 / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 6:25Actualitzada 29 GEN 2026 11:08

Aramoià es manté ferm en la seva proposta per regularitzar el polígon del Prat, que preveu la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però es mostra obert al diàleg amb els partits de l’oposició i les entitats del municipi. Aquest va ser el missatge que l’equip de govern, amb majoria absoluta, va transmetre ahir durant el ple ordinari.


Durant la sessió, la CUP, el PSC i Junts van presentar una moció conjunta en què sol·licitaven diverses mesures arran de la consulta popular no referendària celebrada el passat 11 de gener. La votació va registrar una participació del 30,12%, amb un 90,01% de vots contraris als projectes.


Concretament, l’oposició va subratllar que el resultat és «clar, contundent i inequívoc» i que expressa «una voluntat popular indiscutiblement majoritària contrària als projectes». Tot i que la consulta no és vinculant, van defensar que es va dur a terme amb «plena legitimitat democràtica» i que els poders públics han de respectar-ne el resultat d’acord amb els principis de participació ciutadana, democràcia local, bona administració i respecte a la voluntat popular. En aquest sentit, els tres grups van advertir que ignorar-lo «desvirtuaria el sentit de l’instrument participatiu» i «alimentaria la desafecció política».


Per tot plegat, la CUP, Junts i el PSC van sol·licitar l’adopció de diversos acords: reconèixer els resultats de la consulta i assumir la posició majoritària, és a dir, el ‘no’; suspendre els tràmits administratius, procediments urbanístics i convenis vinculats a la modificació plantejada; iniciar un procés de diàleg i negociació entre tots els grups polítics i les entitats del municipi per abordar la regularització del polígon del Prat i consensuar un model de desenvolupament; assumir el compromís que, en el futur, els projectes de gran impacte se sotmetin a mecanismes de participació ciutadana amb informació completa, transparència i respecte a la voluntat popular, i, finalment, traslladar aquests acords a la comissió promotora, a les entitats participants, a la comissió de control de les consultes populars no referendàries, al Departament de Territori i al Parlament de Catalunya, així com fer-los públics a través dels canals institucionals de l’Ajuntament.

En un ple marcat per la tensió, especialment entre Aramoià i la CUP, els tres partits de l’oposició van exposar els seus posicionaments i matisos respecte al projecte. Susana Tapia, regidora del PSC, va demanar un «reset», tornar a començar i «buscar una solució en què tots ens puguem sentir còmodes a partir d’un diàleg constructiu i pacífic». En aquest sentit, la socialista va defensar la necessitat de prioritzar la regularització del polígon, acceptant l’ampliació de l’escorxador «amb condicions específiques» i la construcció de la planta de biogàs.

Junts va adoptar una línia similar, posant l’accent en el debat i la paraula. Maria Tarter va demanar «aturar-se un moment i escoltar la gent» per dialogar i consensuar la regularització del polígon, i va reclamar més transparència a l’equip de govern.


Per part de la CUP, Lakshmi Roset es va mostrar molt crítica amb la gestió d’Aramoià: «No acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar les urnes». Segons la regidora, els resultats de la consulta van evidenciar «un poble il·lusionat i amb voluntat de decidir el seu futur». En aquest sentit, va advertir que «no es poden impulsar projectes que la gent no vol» i va instar l’equip de govern a «escoltar i, si realment estimeu el poble, no imposar un projecte, deixar l’ego de banda i parlar del model que volem». Finalment, Roset es va adreçar a la resta de regidors del govern per reclamar-los «sentit crític».

En resposta a la moció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va valorar la participació registrada a la consulta, però també va remarcar que prop del 70% del cens no es va sentir interpel·lat. Amb tot, va recordar que no es va poder arribar a un acord amb la comissió promotora per formular una «pregunta clara i concisa». El batlle va insistir que el problema de fons és la regularització del polígon, un aspecte que va definir com a «punt de trobada» amb la resta de formacions.

Guiteras també es va adreçar a Roset per demanar-li que evités acusacions i «mentides», i va subratllar que «ho estem fent bé» i que no han trobat cap altra alternativa viable. En aquest sentit, va afirmar que actualment no es poden aturar els tràmits: «Si ens tirem enrere, potser ens haurem de posar a demanar llicències, i això suposaria el tancament de moltes empreses».

La moció va quedar rebutjada, ja que tot l’equip de govern hi va votar en contra. Tot i això, l’alcalde va acceptar iniciar un procés de diàleg, partint de la base que l’escorxador «no es tancarà» i que el polígon «s’ha de regularitzar».


Tensió i pressió exterior

El ple d’ahir es va celebrar en paral·lel a una concentració convocada pel col·lectiu Per un Moià viu, que va aplegar una setantena de persones. Els manifestants, a més de corejar consignes contràries al projecte d’Aramoià, van seguir la sessió en directe, intensificant les proclames durant les intervencions de l’alcalde, Dionís Guiteras, i mostrant un suport especialment explícit a la regidora de la CUP.
Concentració en contra de la planta de biogàs i de l'ampliació de l'escorxador, ahir 28 de gener, durant el ple municipal / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2025

Regió7

Arturo Argelaguer, alcalde de Monistrol de Calders: «El cementiri xinès ens aportarà el valor afegit que necessita el poble»

El batlle d'aquesta població del Moianès veu la proposta com «una oportunitat», i amb garanties que es preservarà la masia i l’entorn on es vol fer


Finca de la Païssa, on es vol construir el cementiri / Arxiu | Mireia Arso


Jordi Escudé
Monistrol de Calders28 GEN 2026 6:25Actualitzada 28 GEN 2026 8:40

El gran cementiri xinès que un grup d’inversors vol promoure a Monistrol de Calders serà beneficiós per al desenvolupament socioeconòmic del poble i de la comarca, i es farà amb plenes garanties mediambientals i de preservació de la masia i de l’entorn de la finca de la Païssa, on es vol fer. Així és com ho veu l’alcalde de la població, Arturo Argelaguer, com a resposta a l’oposició expressada per veïns de la zona que es volen constituir en una plataforma contrària al projecte, per la seva magnitud i per por que es malmeti el caràcter històric i rural de l’entorn.


A grans trets, el projecte preveu un cementiri multiconfessional pensat bàsicament per a la comunitat xinesa, en un complex d’unes 50 hectàrees que es distribuiria en espais més petits, i amb capacitat per a unes 80.000 construccions, entre nínxols, tombes, panteons, i columbaris que es combinarien entre zones de gespa i forestals. L’equip de govern ha donat suport a la proposta des que es va fer pública, si bé l’alcalde puntualitza que l’Ajuntament s’haurà de limitar a donar la llicència d’obres en cas que la Generalitat hi doni el vistiplau, i és un procés «llarg» perquè tot just s’ha acabat el termini d’exposició pública de l’avanç de la modificació puntual amb el document ambiental estratègic per part dels Serveis Territorials.


Tanmateix, l’alcalde considera que, des del primer moment «s’obre una oportunitat per tornar a aixecar al poble». Sosté que «a Monistrol no vindrà cap gran indústria a invertir, però aquest projecte sí que ens pot portar canvis socioeconòmics perquè ens donarà el valor afegit que necessitem». De fet, diu que ja es nota un interès creixent «perquè venim d’uns anys que érem el poble de l’okupació i ara s’està venent tot a gent que ve a viure aquí», a banda de petites empreses del ram de l’alimentació i el turisme que tenen voluntat d’instal·lar-se. Diu que hi ajuda el desplegament de la fibra òptica «que farà més fàcil treballar aquí i des d’aquí», i això, combinat amb un projecte «que posarà el nom de Monistrol al mapa, pot ajudar que vingui més gent i més negocis com aquests».

El medi no perilla

Argelaguer també vol donar un missatge de tranquil·litat davant el temor que el projecte pugui perjudicar el medi i desvirtuar l’entorn rural de la finca, on hi havia hagut vinyes, i es conserven construccions de pedra seca i fins i tot una necròpoli protegida.

Segons l’alcalde, en la documentació enviada per la Generalitat a l’Ajuntament en base al projecte presentat pels promotors, es descriu «un cementiri integrador i sostenible» que «aposta per un model d’equipament funerari respectuós amb l’entorn natural i cultural que harmonitza la tradició, el paisatge i la funcionalitat». També parla d’«una intervenció amb un fort component paisatgístic que es fa amb sensibilitat i persegueix la creació d’espais tranquils i de reflexió molt integrats amb l’entorn i que posen en valor els elements naturals i culturals presents en l’àmbit». En aquest sentit, Argelaguer explica que «el projecte preveu reconstruir la masia de la finca exactament com diu la llei». Ara bé, apunta que «si després hi volen posar oficines o una recepció, són lliures de fer-ho, perquè és una propietat privada».

Quant al consum, «els promotors volen que sigui un entorn amb aigua, però una cosa és fer un riu que passi per la finca, i una altra de molt diferent és una instal·lació més simbòlica i que es vagi regenerant, que és el que pretenen. Seran molt curosos amb els recursos hídrics que hi ha a Catalunya», apunta l’alcalde. Diu que en el projecte també es fa constar la protecció «de la densa xarxa hidrogràfica formada per nombrosos torrents i rieres, així com les fonts abundants», i la voluntat de «mantenir i promoure les fileres arbrades i els accessos amb espècies adaptades a l’indret, i controlar els abocaments perquè permetin mantenir la qualitat de les aigües la xarxa pluvial i les fonts».

28 gener 2026

Regió7