27 de jul. 2022

Moià emet un ban que concreta les restriccions d’ús de l’aigua després del decret d’alerta

El reg de jardins es podrà fer només dos dies la setmana i es fixa quins en funció de la numeració senar o parell de les cases
David Bricollé
Moià | 27·07·22 | 18:02


Estany del parc municipal de Moià, en una imatge d'arxiu AJUNTAMENT DE MOIÀ


Després que l’Agència Catalana de l’Aigua decretés dimarts l’alerta per sequera en una cinquantena de municipis de l’àrea de Regió7, l’Ajuntament de Moià, que és un dels afectats (dins de l’àrea d’abastament Llobregat Mitjà), ha emès un ban en què concreta les restriccions que estableix per a la població en l’ús de l’aigua tant per a reg, com per a neteja, ompliment de piscines, fonts ornamentals i granges.


Segons el que disposa el consistori, el reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com particular, ha de fer-se només en l’horari de menor insolació, de 8 del vespre a 8 del matí. La dotació per a reg ha de ser «la mínima indispensable adaptant-se en tot moment a les condicions de temperatura i humitat». I es demana evitar el reg durant moments de pluja, ja sigui utilitzant sensors automàtics o mitjançant altres formes de supervisió del reg. En qualsevol cas, no pot superar-se una dotació de 450 m3/ha/mes.

El reg dels jardins particulars es pot realitzar, com a màxim, dos dies cada setmana. En concret, es determina que els habitatges amb numeració parella o sense numeració poden regar els dimecres i els dissabtes, i els que tinguin numeració senar ho podran fer els dijous i els diumenges.

En el cas de l’ompliment de piscines, s’estableix que queda limitat al reompliment parcial de vasos que disposin d'un sistema de recirculació de l'aigua, «en les quantitats indispensables per reposar les pèrdues d'aigua per evaporació i neteja de filtres i per garantir la qualitat sanitària de l'aigua», i també al primer ompliment de piscines de nova construcció.

En centres educatius, es permet l'ompliment complert o parcial de piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres destinades al bany d'infants.

D’altra banda, es prohibeix als particulars la neteja de carrers, paviments, façanes i similars utilitzant mànigues d'aigua o altres sistemes que utilitzin una làmina d'aigua per arrossegar la brutícia. La prohibició no inclou la neteja amb pal de fregar, amb galleda i esponja o amb sistemes de neteja d'alta pressió.

Els serveis municipals han de realitzar la neteja amb la mínima despesa d'aigua indispensable i prioritzant, quan sigui possible, l'ús d'aigua no procedent de la xarxa d'abastament d'aigua potable.

La neteja de qualsevol tipus de vehicle queda limitada a tres supòsits. D’una banda, en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que compten amb sistemes de recirculació de l'aigua. Fora dels establiments comercials es permet únicament la neteja dels vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula mitjançant l'ús d'esponja i galleda. També es permet la neteja de vehicles fora d'establiments comercials si és necessari per a mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. Dintre d'aquesta categoria s'inclouen els vehicles de transport de menjar, transport d'animals (vius o morts), ambulàncies, vehicles mèdics i transport de medicaments, així com els vehicles de transport de residus. En qualsevol cas, la neteja es farà amb la mínima utilització d'aigua possible.

Quant a les fonts ornamentals, es prohibeix l'ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d'ús estètic de l'aigua. Com a excepció, en llacs artificials que facin de suport vital de vida aquàtica es permet el mínim ús de l'aigua imprescindible pel manteniment de la mateixa. En qualsevol cas, diu el ban, s'ha d'estudiar «i, si és viable, s'ha de realitzar el trasllat i/o la concentració de la vida aquàtica afectada a aquell entorn que n'asseguri la màxima supervivència amb el mínim consum d'aigua».

Es prohibeix la utilització d'aigua per a l'eliminació de pols i matèria en suspensió a l'aire.

I en granges, l’ús d'aigua procedent de la xarxa d'abastament queda limitat a les quantitats necessàries per l'abeurament i neteja dels animals, així com per a la neteja del recinte. Per aquest darrer ús, es concreta, «cal utilitzar només les quantitats imprescindibles per mantenir les condicions sanitàries i només en cas que no es disposi d'una font alternativa i exclusivament mitjançant sistemes de neteja a pressió o altres d'eficàcia equivalent». 

27 juliol 2022

Regió7

26 de jul. 2022

Alerta per sequera en una cinquantena de municipis del Bages, el Berguedà i el Moianès

El llarg període sense precipitacions fa que les reserves d'aqüífers i de pantans estiguin en situació delicada

Redacció
Manresa | 26·07·22 | 14:05 | Actualitzat a les 18:11



Situació dels punts més crítics pel que fa a reserves d'aigua Arxiu

Un total de cinquanta municipis del Bages, el Berguedà, el Moianès i l'Anoia es troben des d'aquest dimarts en situació d'alerta hidrològica. Es tracta d'un nivell d'alerta que ahir va decretar l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pels baixos nivells dels respectius sistemes d'abastament arran de la sequera pluviomètrica que estan acumulant aquestes zones en els darrers mesos, i que comporta haver d'aplicar un seguit de restriccions en el consum d'aigua.

En concret, aquest nivell d'alerta hidrològica afecta el sistema de la capçalera del Ter (dins del qual hi ha Castellcir i Sant Quirze Safaja), el Llobregat mitjà (que afecta la resta de municipis del Moianès, una desena del Bages i vuit del Berguedà) i l'Anoia-Gaià (que afecta 12 municipis de l'Anoia, bàsicament de la part oest de la comarca i de l'Alta Segarra). A aquests s'hi afegeix la desena de municipis de l'Anoia, incloent-hi la capital, Igualada, que depenen del sistema de l'aqüífer Carme-Capellades, que ja es trobaven en situació d'alerta abans del que es va decretar ahir.

La mesura afecta un total de 135 municipis. Al Bages, els municipis en alerta són: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Gaià, Marganell, Monistrol de Montserrat, Mura, Sallent, Sant Feliu Sasserra i Talamanca. Al Moianès són Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, L’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló. Al Berguedà, els municipis afectats són: Avià, Berga, Casserres, Gironella, La Quar, Olvan, Sagàs i Santa Maria de Merlès. Pel que fa a l'Anoia, els municipis que apareixen a la llista són: Argençola, Bellprat, Calaf, Capellades, Carme, Castellolí, Copons, Els Prats de Rei, Igualada, Jorba, La Llacuna, La Pobla de Claramunt, Òdena, Rubió, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia, Veciana i Vilanova del Camí. 

26 juliol 2022

Regió7

24 de jul. 2022

Mor el pilot d'un ultralleuger que s'ha estavellat quan intentava aterrar a Moià

Els serveis d'emergències han rebut l'avís poc abans de les deu del matí
Redacció24/07/2022 - 12.42Actualitzat24/07/2022 - 15.31


A la pista del camp de vol de Moià hi ha una gran activitat d'ultralleugers

Un home ha mort en un accident d'ultralleuger a Moià.

La víctima era el pilot, que s'ha estavellat amb l'aparell durant l'aterratge al final de la pista del Camp de vol Prat de la Plana.

Els serveis d'emergències han rebut l'avís poc abans de les deu del matí.

L'emissió en directe de la pista del Prat de la Plana ha captat el moment de l'accident a les 9.50 h.


Una ambulància i un helicòpter del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) s'han desplaçat fins al lloc dels fets, però no han pogut fer res per salvar la vida de l'home.

La víctima és l'únic ocupant que hi havia a la nau.

La Unitat Tècnica de Seguretat Aèria dels Mossos d'Esquadra investiga l'accident.

24 juliol 2022

324

22 de jul. 2022

Doble medalla de plata al Mundial juvenil de curses de muntanya

Biel Sagués, del CE Moianès Independent, i Núria Tarragó, del Foment Sallentí, queden segons en les categories cadet i sub-23

Redacció
Manresa | 22·07·22 | 17:32

Núria Tarragó va quedar segona en la cursa vertical de la categoria sub-23 ARXIU PARTICULAR


Els corredors de casa nostra Biel Sagués (CE Moianès Independent) i la manresana afincada a Saldes Núria Tarragó (Foment Sallentí) han aconseguit aquest divendres la segona posició en les respectives categories en la cursa vertical del Campionat del Món juvenil que es disputa aquests dies a Arinsal, a Andorra.


En la categoria cadet, Sagués ha fet un temps de 41.48.33 i ha quedat a 23 minuts i 21 segons del primer classificat, el britànic Charlie Allmond, i amb un gran avantatge sobre l'andorrà Max Palmitjavila, que ha estat tercer, a una hora de distància del guanyador.

Pel que fa a la categoria sub-23, Núria Tarragó ha estat segona, a 1 minut i 50 segons de la primera classificada, la també andorrana Magalí Salomon, i amb 1 minut i 12 segons de diferència respecte de la tercera, Maria Nikolova, de Bulgària.

La tercera representant de les nostres comarques ha estat Carla Esclusa, de l'AE Mountain Runners del Berguedà, que ha quedat a només vuit segons del podi en la mateixa cursa sub-23, la qual cosa ha evitat un doblet de medalles per a les corredores de les nostres comarques.

Hi ha hagut d'altres premis per a corredors catalans. Gabriela Lasalle, de l'AE La Mitja del Castell, ha estat plata en cadets; Iu Net, de Sant Esteve de Palautordera i del Trail Xics Montseny, ha guanyat la medalla d'or en júniors, per davant d'Iu Jaume, de l'Associació Esportiva i Cultural Capgirell. Finalment, Isaac Barti, del Centre Excursionista Olot, ha estat bronze en sub-23.

La competició es reprendrà diumenge amb la prova llarga. El recorregut en cadets tindrà 14 quilòmetres i un desnivell positiu de 1.300 metres i en els júniors i sub-23, l'itinerari serà de 19 quilòmetres i 1.450 metres de desnivell positiu. 

22 juliol 2022

Regió7

Esport7 i Judo Moià sumen onze nous cinturons negres 1r DAN, dos nous 2n DAN i un nou 3r DAN

22·07·22 | 06:25

Esport7 i Judo Moià sumen onze nous cinturons negres 1r DAN, dos nous 2n DAN i un nou 3r DAN | ESPORT7


Recentment, es va celebrar al Pavelló de les Llars Mundet de Barcelona els exàmens de pas de grau de judo. Per part d’Esport7 i Club Judo Moiàes van aconseguir onze nou cinturons negres 1r DAN, dos nous cinturó negre 2n DAN i un cinturó negre 3r DAN. Els nous 1r DAN per Esport7 són: Álex Llamas, Julen Muñoz, Jan Perau, Adrià Jorba, Iñaki Garcia, Arnau Domínguez, Ariadna Álvarez, Marc Enric Garcia i Aleix Bell. Els nous 1r DAN del Club Judo Moià són: Rajan Cornellas i Adrià Marín. Eduard Encinas i Pol Carrera, són els nous 2n DAN del Club Judo Moià; i Lluís Santacreu, el nou 3r DAN per Esport7. Foto de grup amb els judokes que es van examinar. 

22 juliol 2022

Regió7

21 de jul. 2022

L’Ajuntament de Castellterçol anul·la la ruta prevista per la zona de Sant Julià d’Úixols

redacció. castellterçol
21·07·22 | 06:26


El proper dissabte 23 de juliol s’havia de celebrar una ruta «pas a pas» per l’ermita de Sant Julià d’Úixols, però l’Ajuntament ha decidit suspendre-la per motius de prevenció contra incendis coincidint amb l’aplicació del pla ALFA 3 per part de la Generalitat. Aquesta excursió estava pensada per descobrir la història que hi ha al seu darrere i, alhora, poder realitzar una visita a les obres que s’estan executant per part de l’Associació́ Sant Julià̀ d’Úixols. A més de l’ermita, també estava previst visitar̀ el collet de Matafaluga, la font de Sant Julià, el mas Era de les Cases, els antics pous de neu que estan construïts a la zona i el cementiri. L’Ajuntament anunciarà en breu la nova data. 

21 juliol 2022

Regió7

17 de jul. 2022

El Moianès té un dels quatre llops salvatges establerts a Catalunya

Els Agents Rurals apunten que l’individu fa un any que viu a la comarca El col·lectiu ramader reclama accions per protegir els ramats dels atacs
Mur, Lampreave, Padrisa i Casanovas, durant la sessió informativa celebrada divendres | LAURA SERRAT

Laura Serrat. Moià
17·07·22 | 06:25


Un exemplar de llop salvatge d’origen italià s’ha establert al Moianès des de fa un any. Es tracta d’un mascle que els Agents Rurals han detectat a través de l’anàlisi del pèl, excrements i altres rastres que l’exemplar ha deixat a la comarca, on fa una dècada ja se’n va detectar un altre que va acabar desapareixent. El retorn del llop ha generat preocupació entre els ramaders de la zona, que, en alguns casos, ja han hagut de lamentar pèrdues en el seu bestiar pels atacs de l’animal. En aquest sentit, demanen suport a l’administració per promoure mesures per salvaguardar els seus ramats.


El sector es va poder expressar divendres passat en una xerrada sobre la presència del llop al Moianès, celebrada a l’auditori Sant Josep de Moià, que va generar molta expectació entre els veïns. L’acte va convocar representants institucionals, experts i ramaders, que van debatre sobre les possibilitats de coexistència entre l’espècie i la ramaderia al davant d’un centenar de veïns que van acudir a la convocatòria. L’inspector en cap dels Agents Rurals, Antoni Mur, va obrir la sessió exposant que en els últims vint anys de seguiment de l’espècie s’han detectat divuit exemplars a Catalunya. «Actualment hi ha quatre individus aïllats a diferents punts del país, com el Moianès, on viuen en solitari», destacava Mur.

En aquesta línia, el coordinador del programa de seguiment del llop a Catalunya, Gabriel Lampreave, constatava que a Catalunya «no existeix una població de llops, però aquests s’estan reintroduint de forma natural». El seu origen, apuntava, prové de les llopades que des d’Itàlia es van desplaçar els anys noranta fins als Alps francesos, on han establert una comunitat. «Des d’aquest punt s’estan expandint cap al sud, recorrent molts quilòmetres fins arribar a emplaçaments com el Moianès», detallava. En aquest punt, afegia que «són animals molt adaptatius respecte a les condicions del medi, un fet que provoca que no sempre s’estableixin en entorns alpins i puguin viure en entorns més boscosos com el Moianès, on s’alimenten a base de cabirols, isards i, per desgràcia, també dels ramats».

Des que el llop s’ha establert a la comarca, ja s’han produït alguns atacs a les explotacions ramaderes de la zona. Un dels afectats és Andreu Padrisa, que ha perdut setze de les seves cabres de llet en l’últim any. El ramader explicava, durant la xerrada informativa, que quan va patir el primer atac va pensar que les dues cabres que faltaven s’havien perdut, «però en veure que anaven desapareixent les més joves ja vaig pensar en el llop». Des d’aleshores, ha hagut de canviar la seva forma de treballar i tancar els animals a la nit, «una pràctica que no havia fet mai, però que em veig obligat a fer per protegir-les». El fet de mantenir els animals tancats durant les hores de son li ha provocat un canvi de dinàmica en les pastures que afecta la producció de llet. Així reclamava a l’administració ajudes per sufragar les pèrdues, «no només en el bestiar, sinó també en la producció».

Per la seva part, el cap de servei de fauna i flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ricard Casanovas, destacava que «s’està elaborant un pla de prevenció del llop a Catalunya, en el qual es tindran en compte aspectes com la indemnització dels pagesos que pateixen pèrdues».

De cara als pròxims anys, en què es preveu un augment de la població del llop Catalunya, per l’expansió de l’espècie des dels Alps francesos, insistia en la necessitat de fomentar la coexistència de la ramaderia i l’espècie a partir de mesures preventives. «El Departament està estudiant la possibilitat de posar a disposició dels ramaders vies de subvenció per finançar el material per a la construcció de tancats o l’adquisició de gossos de protecció».

Després dels parlaments dels participants a la sessió informativa, hi va haver un torn de paraula per al públic, en què el col·lectiu de ramaders va aprofitar per reclamar la necessitat d’accelerar les accions per ajudar la ramaderia a combatre els possibles atacs del llop. Si bé es van mostrar oberts a conviure amb una espècie protegida a Catalunya, també van posar de manifest el desgast emocional que genera el fet de pensar que el ramat està en perill. De fet, Lampreave lamentava que l’atac del llop pot suposar «un trasbals psicològic important per a un sector que ja ha de fer front a altres problemes». En aquest sentit, considerava que davant la reintroducció del llop «el suport de l’administració ha de ser absolut per evitar la clausura d’explotacions». 

17 juliol 2022

Regió7