Carla Ubasart, de Moià, guanya el bronze en l'Obert Europeu de Varsòvia de judo

La judoka moianesa s'imposa en dos combats de la repesca per pujar al podi després de no haver pogut accedir a la final

Carla Ubasart, la segona per la dreta, al podi de la seva categoria / European Judo


Jordi Agut
Manresa16 MAR 2026 19:48

La judoka moianesa Carla Ubasart va obtenir la medalla de bronze en la l'Obert Europeu de Varsòvia, puntuable pel Tour continental, que s'ha celebrat aquests dies a la capital polonesa. Ubasart es va refer de no haver pogut entrar a la final de la seva categoria, de menys de 57 quilos, i va guanyar dos combats fins poder pujar al podi.

En la fase inicial, va quedar exempta en la primera ronda i després es va imposar a la polonesa Magdalena Walega, tot i que després va caure contra la seva compatriota Karolina Siennicka, que finalment es quedaria sense metall.

En canvi, en el seu camí de repesca, Ubasart es va sobreposar a les adversitats i va guanyar tres combats. Primer, va superar la francesa Lola Berthet. Tot seguit, va ser millor que la neerlandesa Pleuni Cornelisse i va aconseguir la medalla de bronze, juntament amb la seva companya Malin Wilson. L'or va correspondre a la francesa Ophelie Vellozzi, qui va superar a la final una altra judoka local, Arleta Podolak.


Resultats així confirmen la tornada a l'elit d'una Carla Ubasart que sembla haver deixat enrere definitivament un període de lesions per aconseguir bons resultats internacionals.

16 març 2026

Regió7

Una granissada emblaquina la part alta del Moianès

La tempesta ha fet especialment perillós el tram nord de la C-59, des de l’eix Transversal fins a Moià, passant per l’Estany

Ariadna Gombau

David Bricollé
Moià14 MAR 2026 15:18Actualitzada 14 MAR 2026 16:28


Un mes i mig de la nevada que va tenyir de blanc la part alta del Moianès, inclosa la capital, una part d’aquesta mateixa zona s’ha tornat a emblanquinar aquest dissabte al migdia, però en aquest cas com a conseqüència d’una granissada.


Un dels punts on aquesta tempesta ha estat especialment visible i intensa ha estat entre l’eix Transversal i Moià, passant per l'Estany. La carretera que connecta aquesta via principal i aquests municipis, la C-59 nord, és la que s’ha vist afectada per aquesta granissada, com també la N-141c, a Moià i Collsuspina, la qual cosa les ha fet especialment perilloses durant el temps que ha durat, ja que ha convertit l’asfalt en una superfície relliscosa, i l’acumulació d’aigua feia que s’hi produís l’efecte aquaplaning.




Una imatge de la granissada d'aquest migdia / ARIADNA GOMBAU

Aquesta situació, com es deia, s’ha produït un mes i mig després que les carreteres d’aquesta zona del Moianès registressin diversos incidents per una copiosa nevada. La d’aquest dissabte és una jornada que ja s’havia avisat que seria complicada des del punt de vista meteorològic. De fet, a banda de la pluja força generalitzada, està nevant de manera important al Pirineu i fins i tot a les cotes altes del Berguedà, com ara als Rasos de Peguera, i al Montseny.

De fet, està previst que Protecció Civil enviï un missatge ES-Alert als mòbils aquesta tarda a les comarques de l’Alt Empordà, el Berguedà, el Ripollès i la meitat nord de la Cerdanya, per risc de ventades. L’episodi, amb ratxes que poden superar els 140 km/h, començarà a les set del matí de diumenge i es preveu que finalitzi a les quatre de la tarda. Així ho ha assegurat la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, que ha demanat a la població que eviti desplaçaments i activitats a l’exterior en aquestes zones, així com "molta vigilància" al volant. També es preveu mala mar, amb onades de més de quatre metres, a l’Alt i al Baix Empordà.

14 març 2026

Regió7

L’estany de l’Estany reneix per uns dies

La zona humida, dessecada per iniciativa de Carles de Cardona al segle XVI amb l’objectiu d’eliminar un focus de paludisme i guanyar terres de conreu, s’ha tornat a omplir d’aigua després dels darrers episodis de pluges
L’estany es podria recuperar i, de fet, aquesta va ser un dels projectes de l’equip de govern que hi havia al municipi moianès de 1999 a 2007

Imatges de l'estany de l'Estany (Moianès) i l'entorn / Isabel Casas Navarrete


Ariadna Gombau
L'Estany12 MAR 2026 19:00Actualitzada 13 MAR 2026 7:49

L’estany de l’Estany és un paratge natural que al segle XVI va ser dessecat mitjançant l’obertura de recs de drenatge. Arran d’aquesta intervenció, la zona humida es va transformar en camps de conreu. Tot i que el Rec de les Nogueres hauria d’evitar la inundació dels prats, en episodis de pluges intenses com els dels darrers dies la infraestructura no té prou capacitat i no pot impedir l’estanyament temporal de l’aigua. Això és precisament el que ha passat recentment, quan el poble ha retornat, durant un breu període de temps, als seus orígens. Més enllà de donar nom a la vila, l’estany també apareix a l’escut del municipi.


Inicialment, l’estany era una cubeta natural que recollia les aigües d’escorrentia i les procedents de l’aflorament de l’aqüífer, i arribava a ocupar una superfície màxima de 7,6 hectàrees, que avui s’ha reduït a poc més de mitja hectàrea. La seva recuperació és factible i, de fet, va ser un dels projectes que va impulsar l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Estany entre els anys 1999 i 2007. Isabel Casas, membre d’El Fanal i aleshores regidora, explica a Regió7 que una de les particularitats del terreny és que «la terra és d’argila» i que, per tant, «quan queda xopa, com que és altament impermeable, l’aigua no es filtra i queda embassada».


La dessecació de l’estany es remunta a l’any 1554, quan Carles de Cardona, l’últim abat del monestir, va impulsar les obres amb l’objectiu d’eliminar un focus de mosquits i de paludisme i, alhora, guanyar noves terres de conreu. Per fer-ho, va encarregar la construcció d’una séquia, que posteriorment va ser allargada i millorada l’any 1735. El resultat va ser la Mina de l’Estany, avui dia visitable. Amb el pas dels anys, però, aquests regs «s’han anat abandonant i cada vegada que plou amb força, l’estany reapareix», apunta Casas. De fet, no es veia tan ple des de la borrasca Filomena del 2021.


Entre les aus que s’han deixat veure a l’estany hi ha l’ànec collverd, que aprofita l’aigua acumulada als regs per criar, així com la polla d’aigua, el bernat pescaire, el martinet, l’esplugabous, la cigonya o la camallarga. Pel que fa als amfibis, s’hi poden trobar espècies com la granota verda, la granota de punts, la reineta o la salamandra.
 

Un projecte de recuperació

La recuperació de l’estany va ser un dels objectius del consistori que va governar entre 1999 i 2007. Anys abans, però, coincidint amb la construcció de la piscina municipal, la intenció de l’equip de govern de llavors era modificar la qualificació urbanística dels terrenys per guanyar sòl edificable. En aquell moment, l’entitat El Fanal va presentar al·legacions i, a partir d’aquest procés, el Departament de Medi Ambient va qualificar l’espai com a zona humida temporal. Posteriorment, l’àmbit es va incloure dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) del Moianès, cosa que en va reforçar la protecció.

Quan Casas ja formava part del govern municipal, la voluntat era «recuperar l’estany d’una manera sostenible, no completament, però sí com a refugi d’aus i espai de reproducció d’amfibis». El primer pas va ser contactar amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va indicar que en períodes de pluja l’estany «tindria una fondària màxima d’un metre i mig», explica l’exregidora. L’organisme va proposar instal·lar una petita comporta per regular el nivell de l’aigua. El projecte contemplava igualment la creació de petites illes, especialment pensades per a les aus, i la introducció de peixos de l’espècie gambúsia, que «es mengen les larves de mosquit» i podrien ajudar a afavorir la biodiversitat.


Un dels aspectes que sempre es va tenir en compte és que, com que l’arribada d’aigua no és contínua, hi hauria períodes en què l’estany quedaria gairebé sec. «Els tècnics ens van dir que quan això passés, les plantes aquàtiques —com els càrexs o les bogues— creixerien i evitarien que l’aigua fes mala olor», explica Casas. El projecte també preveia la creació d’itineraris, punts d’observació i plafons informatius per facilitar la visita i la divulgació de l’espai. Quan la iniciativa estava a prop de fer-se realitat —amb la Fundació Territori i Paisatge interessada a adquirir els terrenys i amb la majoria de propietaris disposats a vendre— van arribar les eleccions municipals i el nou govern no va continuar amb la proposta.


«M’agradaria que es recuperés perquè permetria restablir un ecosistema aquàtic —molts dels quals estan en perill— i donaria més vida al municipi. També seria una manera d’oferir un turisme més sostenible», conclou l’exregidora Isabel Casas.

13 març 2026

Regió7

Les eleccions municipals a l’horitzó: quatre alcaldes veterans fan un pas al costat anticipat

El Pont de Vilomara, Cardona, Castellgalí i Calders han viscut o viuran un canvi abans de completar l’actual mandat dels seus batlles amb llarga trajectòria

Cristòfol Gimeno, davant l'Ajuntament de Castellgalí, el 4 de març, quan va anunciar que deixarà l'alcaldia / OSCAR BAYONA


David Bricollé
Manresa10 MAR 2026 6:25Actualitzada 10 MAR 2026 7:52


D’aquí a catorze mesos, els municipis de casa nostra estaran a punt d’entrar en plena campanya electoral per a la renovació dels Ajuntaments. I a poc més d’un any de les eleccions municipals, es comencen a produir els primers moviments de candidatures. Un d’especialment rellevant són les retirades anticipades d’alcaldes que han deixat empremta, i que, per tant, ja se sap que obren nous escenaris en els seus municipis respectius. En els últims mesos, al Bages i Moianès hi ha hagut quatre exemples significatius de batlles que han fet o anunciat un pas al costat, abans d’esgotar l’actual mandat. Una fórmula que, alhora, serveix de transició i de plataforma de llançament dels futurs nous candidats a les eleccions del 2027, que molt probablement seran els que hauran agafat prematurament aquest testimoni de l’alcaldia.


El cas més recent és, alhora, el més rellevant. Cristòfol Gimeno (PSC), que ha esdevingut l’alcalde actual més longeu del Bages i un dels de més trajectòria a tot Catalunya, anunciava fa una setmana la seva pròxima retirada, després de set mandats i 27 anys presidint el consistori de Castellgalí (des del 1999), sempre amb majories absolutes, als quals encara se n’hi han d’afegir 12 de precedents com a regidor.


Gimeno, que no només renunciarà a l’alcaldia, sinó que deixarà també l’acta de regidor (per tant, deixarà de formar part del ple municipal), formalitzarà aquest pas en les pròximes setmanes. I, tot i que no ha volgut avançar cap nom, tot apunta que el relleu a l’alcaldia l’assumirà Marcos Álvarez Rebolo, actual primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Obres, Via Pública i Festes.


Qui també es troba en aquesta fase de transició, tot i que s’ha donat més marge i ho farà d’una manera diferent (en el seu cas, sí que continuarà com a regidor quan deixi l’alcaldia) és Eduard Sánchez, batlle de Calders, el més veterà del Moianès. En concret, segons ha anunciat, aquest canvi es formalitzarà a final d’aquest 2026, aproximadament mig any abans de la celebració de les noves eleccions. I el testimoni acordat passarà a mans de Jennifer Delgado, que és qui assumirà el càrrec de batllessa fins a final de mandat i qui amb tota probabilitat encapçalarà la llista a les eleccions del 2027. Eduard Sánchez va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 amb la Candidatura Democràtica de Calders (vinculada a ERC).


Eduard Sánchez deixarà a final d'any l'alcaldia de Calders / ARXIU/MIREIA ARSO

Després d’un parèntesi, el 2007 es va presentar com segon de llista i va quedar com a regidor de l’oposició. El 2011 ho va fer com a candidat de CiU, però va ser la segona força més votada. Tanmateix, va formar part com a regidor d’un govern d’unitat amb la formació guanyadora, Candidatura Democràtica de Calders. Amb ell com a candidat, el 2015 CiU va accedir per primer cop a l’alcaldia amb 4 dels 7 regidors del consistori, un resultat que va repetir el 2019 sota les sigles de Junts per Catalunya. A les últimes eleccions (2023), el ple municipal va créixer en representació, passant de 7 a 9 regidors. I la llista que encapçalava Eduard Sánchez va obtenir una amplíssima majoria, amb 6 regidors. Per tant, quan deixi el càrrec haurà sumat 15 anys i mig d’alcaldia i més de vint com a regidor.

Prèviament, a mitjans del 2025 ja hi va haver dues renúncies rellevants, en les figures de Ferran Estruch (ERC) com a alcalde de Cardona, i d’Enric Campàs (PSC), com a batlle del Pont de Vilomara.


El juliol de l’any passat, Lluïsa Aliste Sánchez (ERC) es convertia en la setena persona que ostentava l’alcaldia de Cardona en l’actual etapa democràtica, i en la segona dona que n’agafava la vara, després del mandat i mig que ho va ser Maria Àngela Gassó (del 1994 al 1999). La seva entrada a la presidència del consistori cardoní suposava el tancament de l’alcaldia més llarga que hi ha hagut fins ara al municipi, la de Ferran Estruch, que va posar el punt final a tres mandats i mig en el càrrec (14 anys), des que s’hi va estrenar, el 2011.

Traspàs de la vara a Cardona, de Ferran Estruch a Lluïsa Aliste / ARXIU/DANI CASAS

Dos mesos abans, una altra dona, Lídia Delgado Gómez, es convertia en la primera alcaldessa de la història del Pont de Vilomara i Rocafort, càrrec en el qual va rellevar Enric Campàs, que havia estat al capdavant del consistori, governat sempre pel PSC amb majoria absoluta, havia entrat a l’ajuntament com a regidor feia 14 anys, i des de les eleccions del 2019 n’era l’alcalde.

Enric Campàs i Lídia Delgado, en el relleu ja fet al Pont de Vilomara / ARXIU/DANI CASAS
 

Canvi de veteranies

La pròxima renúncia de Cristòfol Gimeno com a batlle de Castellgalí farà que hi hagi un canvi al capdamunt del podi d’alcaldes veterans del Bages. Ell era qui n’ocupava fins ara la primera posició, i de manera destacada, amb els seus 27 anys de trajectòria. Quan faci el traspàs de la vara, aquest títol honorífic passarà a mans de Celestí Rius, de Castellfollit del Boix. Rius, d’una llista independent, va entrar al consistori el 2003, però com a regidor, i va ser en les eleccions següents, les del 2007, que va assolir l’alcaldia, i ja no l’ha deixada. En el seu cas, per tant, parlem de cinc mandats consecutius comptant l’actual, el que equival a 18 anys i deu mesos en el càrrec (i en seran 20 si esgota aquest).

Després de les eleccions del 2023, el tercer més veterà era Ferran Estruch. Però la seva renúncia ja formalitzada, i la que farà efectiva pròximament Gimeno deixarà en segon lloc, per darrere de Celestí Rius, Joan Carles Batanés (Gent fent Poble), de Sant Fruitós de Bages, que va assolir l’alcaldia a les eleccions del 2011, i la va revalidar, com a força més votada, a les eleccions del 2015 i 2019. En aquestes, però, va ser apartat de l’alcaldia per una moció de censura un any després (el juny del 2020). I la va recuperar amb les eleccions del 2023. Suma, doncs, gairebé 12 anys.

Per darrere seu ja hi ha alcaldes que en sumen gairebé 11 (dos mandats més l’actual), com per exemple Eloi Hernández (Fonollosa) o Jaume Casals (Navàs).


En el cas del Moianès, quan a final d’any Eduard Sánchez deixi l’alcaldia de Calders serà el batlle de Moià, Dionís Guiteras, qui esdevindrà el més veterà en actiu, amb gairebé 16 anys de presidència, que es compliran amb el final d’aquest mandat (en suma quatre, des de les eleccions del 2011).

10 març 2026

Regió7

El xef Nandu Jubany dissenya el nou menú a bord del vol directe Barcelona-Singapur de Singapore Airlines

La carta de classe Business s'estrenarà l'1 de maig i compta amb plats com el suquet de rap o el fricandó de vedella


El xef Nandu Jubany amb alguns dels plats que ha creat per al menú de Singapore Airlines / A


Jordi Bataller (ACN)
Barcelona10 MAR 2026 17:06

El xef moianès Nandu Jubany ha rebut l'encàrrec de dissenyar el nou menú a bord del vol directe Barcelona-Singapur de la companyia Singapore Airlines. La carta, exclusiva a la classe Business, s'estrenarà l'1 de maig i compta amb plats com el caneló de carbassó amb cranc, l'amanida russa amb ventresca de tonyina, el bacallà a la catalana, el suquet de rap, el pollastre rostit a la catalana o el fricandó de vedella. De postres, entre les opcions hi haurà el flam de vainilla, la crema catalana, una mousse de préssec i el pastís de formatge. "Primer de tot, he pensat què podia quedar bé allà dalt a 10.000 metres. Estem en una cabina d'avió, el menjar s'ha de reescalfar i canvia el gust i l'olfacte dels productes", ha explicat el mateix Jubany.


"Crec que hem aconseguit uns plats molt bons. Estic feliç de ser un cuiner català i portar la nostra gastronomia a una de les millors companyies aèries del món", ha continuat el xef osonenc i amb una estrella Michelin. "El que ha costat més és treballar en una empresa tan gran i tan exigent com Singapore Airlines, amb molta gent que ha d'intervenir i amb tot el tema de la seguretat alimentària", ha reconegut Jubany. "Els plats han d'arribar bé al client i ells sobretot busquen l'excel·lència. Fàcil no ha estat", ha apuntat el cuiner català, que ha destacat plats com l'ensaladilla russa "com la que feia l'àvia" o el caneló de carbassó amb cranc "una mica picant". "Allà a Singapur tenen el xili de cranc i és una mena d'homenatge", ha afirmat Jubany.

"Després també hem fet un bacallà de la tieta, el clàssic de Quaresma amb ou, panses, pinyons i una mica d'all i julivert. I un suquet de rap amb gambes d'aquí de les bones", ha posat sobre la taula el xef nascut el 1971 a Monistrol de Calders. "També hem apostat per un pollastre de rostit de Nadal amb panses, prunes i pinyons, i un fricandó de vedella amb múrgoles", ha conclòs Jubany. "Hem volgut combinar el sabor de la cuina catalana amb el gust de la gent de Singapur. Sabem que allà no agrada gaire el salat i sí les coses picantetes", ha ironitzat el cuiner català. "El nostre objectiu és que dalt de l'avió es pugui tastar la nostra cuina, els nostres productes i el nostre territori", ha conclòs Jubany.

"És la primera vegada que treballem amb un xef català i es tracta de tot un privilegi comptar amb Nandu Jubany", ha afirmat el director general de Singapore Airlines a Espanya i Portugal, Kevin Lee. "Ens semblava molt important que en el nostre vol directe entre Singapur i Barcelona es pogués tastar la cuina catalana. Es tracta d'una gran regió amb un producte fresc boníssim i una alta gastronomia", ha reconegut Lee. De fet, Singapore Airlines ampliarà de tres a cinc els vols directes entre Barcelona i Singapur durant l'estiu del 2026. La companyia reforçarà la ruta entre l'1 de juliol i el 3 de setembre coincidint amb el període de "màxima demanda".

10 març 2026

Regió7

Un projecte de Moià es cola al Congrés dels Estats Units: córrer la Ruta 66 per l'ELA, acte oficial del centenari

La comissió encarregada d’organitzar l'efemèride de la mítica ruta ha declarat com a oficial el repte solidari del moianès Enric Casacuberta


Enric Casacuberta, el moianès que correrà la Ruta 66 per recaptar fons per l'ELA / Arxiu particular


Ariadna Gombau
Moià09 MAR 2026 12:58Actualitzada 10 MAR 2026 13:04


Ruta66xELA és un projecte impulsat per Enric Casacuberta (Moià, 1964). El moianès correrà la Ruta 66 durant cinc mesos amb l’objectiu de recaptar el màxim de fons possible en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. L’aventura començarà el pròxim 31 d’agost a Chicago i consistirà a recórrer íntegrament la mítica carretera al llarg de 150 dies, fins a arribar a Los Angeles. Fa unes setmanes, la Federació Catalana d’Atletisme (FCA) ja va donar suport a la iniciativa. Ara, el repte ha estat reconegut com a acte oficial del Centenari de la Ruta 66 per la comissió encarregada d’organitzar aquesta efemèride, un organisme creat pel Congrés dels Estats Units.


Tal com ha anunciat el mateix Casacuberta a través de les xarxes socials, “l’associació Route 66 Centennial ens ha nomenat acte oficial del centenari”. Segons explica el moianès, aquest reconeixement implica dues coses: “Primer, que ho ha aprovat el Congrés dels Estats Units; i segon, que dona una volada increïble al projecte, perquè farà que allà tothom el conegui”. Es tracta, doncs, d’un gran impuls per a la iniciativa solidària.


“Aquest reconeixement suposa un punt d’inflexió molt important per al projecte”, afegeix Casacuberta. De fet, Ruta66xELA és, de moment, l’únic acte oficial del centenari impulsat fora dels Estats Units, “fet que dona encara més rellevància internacional a la iniciativa”. Així, aquest darrer moviment “situa el repte com un pont cultural i solidari entre comunitats, amb l’objectiu de donar visibilitat a la lluita contra l’ELA mentre es recorren gairebé 4.000 quilòmetres per la mítica Ruta 66”, assegura.


La certificació és, doncs, “un pas més que ens ajuda a portar la causa de l’ELA al mapa global”. Casacuberta completarà durant cinc mesos etapes diàries d’entre 15 i 25 milles (24,1 i 40,2 quilòmetres). Per donar a conèixer la iniciativa, el moianès és molt actiu a Instagram i TikTok, on comparteix el seu dia a dia i la preparació del repte. Per col·laborar amb el projecte i ampliar-ne la informació, s’ha habilitat una pàgina web amb tots els detalls: https://runroute66forals.org/.

Mapa de la ruta que farà Casacuberta / Route 66 Centennial

9 març 2026

Regió7

Andreu Morera, guia del Grup de Recerca Canina dels Bombers: "Els gossos haurien de tenir encara més reconeixement al cos"

El Xot, un dels gossos llaurador del cos, es jubila aviat i comença a rebre homenatges

El Xot i el seu guia Andreu Morera, del Grup Caní de Recerca de Bombers / Edu Font


Eduard Font Badia
Moià09 MAR 2026 6:25Actualitzada 09 MAR 2026 9:03


El Xot és bomber i es jubila aviat, a finals de març o primers d’abril. Però el Xot és un gos llaurador negre de gairebé 11 anys. L’animal i el seu cuidador, l’Andreu Morera, viuen a Moià, i treballen al Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat.


Com molts abans de la jubilació, ara el Xot ha començat a rebre homenatges, com la Medalla d’Or de Sant Jordi al mèrit caní que li va lliurar l’Associació de Guies Canins de les Policies Locals de Catalunya (AGCPLCAT) per la seva trajectòria i serveis destacats.


 

El Xot, guardonat en un acte de l’Associació de Guies Canins de les Policies Locals de Catalunya / Bombers de la Generalitat

I és que el seu currículum és espectacular: amb gairebé 11 anys i en actiu des del gener de 2019, el Xot acumula 4 localitzacions directes, diverses localitzacions indirectes en barrancs, rius i pantans i, sobretot, informació clau per resoldre recerques. Localitzacions de persones, perquè això és el que ha après a rastrejar.


Però per al Xot, tot és, només, un joc. El seu guia, l’Andreu Morera, reconeix que és "un plaer treballar amb el teu millor amic, que ell s’ho passi bé, i, a més, salvar vides".

A casa de Morera volien un gos, i ell va pensar que, ja que el tindrien, "per què no ensinistrar-lo per a treballar al cos? I a partir d'aleshores "ha estat un vincle, des que tenia dos mesos i mig, que no hem parat d'entrenar. Jo també m'he hagut de formar moltíssim, i un cop passes les proves, el vincle amb el Xot encara és més gran". Segons el seu guia, "perquè d'estar entrenant, passes a alguns casos reals, a gent que realment necessita que se la trobi. Pel gos, continua sent un joc, però per mi ja és diferent".

Junts han localitzat persones amb vida, però el gruix de la seva feina és donar informació. "El gos se me'n va cap allà, i l'helicòpter passa per davant i el troba. No l'he trobat jo, però estic donant informació. O reafirmo el que estan fent els bombers, perquè tothom està buscant un lloc, i jo començo des del domicili perquè és l'últim lloc on s'ha vist a la persona, i el gos apareix on s'està buscant i es troba. Per mi és un 10".


Els animals del Grup Caní de Recerca són gossos de diferents races, i que es divideixen entre els rastrejadors i els ensumadors. "Tot el que signifiqui buscar qualsevol persona a allaus, ensorraments, riuades, aleshores s'utilitzaran els gossos que treballin d'ensumada, però quan es busca una persona en concret que ha desaparegut, llavors entra a la feina el gos de rastreig".

El Xot rastreja, i per això la feina la fa sempre lligat amb una corretja llarga al guia.

 

El Grup Caní de Recerca pertanys als GRAE de Bombers / Bombers de la Generalitat
 

Un joc per al gos, però un treball complicat

Però no és una tasca senzilla, perquè una de les coses que més pot afectar el treball del gos és l'estat mental del guia. "Els gossos, mentre vegin el seu guia que està content, són els gossos més feliços del món, però si tu estàs passant mal moments, o si tens molts nervis perquè es tracta d'un servei molt complicat, li transmets al gos el teu nerviosisme. I tot es complica". També es pot equivocar l’humà i enganyar el gos. "Pel que sigui, jo no he vist que el gos m'estava dient per un lloc, i jo l'he anat empenyent perquè potser era l'única sortida que jo veia i n'hi havia una altra. Al final el gos diu, doncs tirem. I ens equivoquem per culpa meva".

I un altre problema: quan arriba la Unitat Canina, "normalment ja han passat per allà familiars, amics, policia, voluntaris... I això dificulta molt trobar rastres nets". I el més important, "l'article d'olor de la persona que desapareix. Ha de tenir només l’olor de la persona que es busca, i gairebé sempre acaben contaminats per altra gent".

L’Andreu Morera i el Xot estan al Parc de Bombers de Vic, però tota la unitat canina de Bombers, creada el 2008, es reparteix entre els parcs de Vic i de Lleida. Des d’aquestes dues bases es despleguen per tot Catalunya, i per "això a vegades és difícil arribar dels primers".
Cal més reconeixement per als animals

I a vegades, encara que cada cop el cos de Bombers té més sensibilitat, a l’Andreu Morera li agradaria que es donés més reconeixement institucional al gos. "Com a Bombers, quan hi ha una emergència, som agents de l'autoritat, però el gos encara no té aquest estatus o no té aquest reconeixement que hauria de tenir, com té a altres llocs. Als Estats Units, davant d'un jutge, es dona credibilitat a la feina dels gossos. Perquè la feina que fan és excel·lent".

Per això l’ha fet tan feliç aquesta medalla per al Xot, perquè "és d'agrair que hi hagi gent que pensi en la feina dels gossos. Quan aquest gos es jubila, o es mor, tota la feinada que hi ha darrere, que són molts anys pràcticament diaris de treballar amb el gos, dintre de la societat queda una miqueta oblidada. I que es donin una medalla als gossos, és donar un valor afegit a la seva feina.

De les 4 troballes directes de gent viva que ha fet el Xot, el seu guia se’n recorda perfectament. Per exemple, el cas d’una noia "que va desaparèixer. Vam estar seguint el rastre fins a un camí on es perdia l'olor, i el gos ja no avançava. Havia plogut moltíssim i semblava com si hagués passat una riuada (21:13) i s'ho hagués endut tot". En comptes de desistir, humà i gos van seguir endavant, per diferents camins, fins que "a uns 200-300 metres vam entrar en una pista, el Xot va recuperar el rastre i la vam trobar".

D'aquestes quatre persones que "hem trobat vives, les quatre el Xot s'ha assegut al costat de la persona". És el signe que tenen gos i amo per indicar que la feina està feta.

Un altre cop, un avi va intentar llevar-se la vida, i es va enterrar de fulles ben al costat de la residència de la qual havia fugit. Explica l’Andreu Morera que "es va estar quatre, cinc, sis hores allà sota i tothom passava pel costat i ningú el veia". Quan el Xot va començar la recerca, des de la porta de la residència, "va sortir com un coet com dient que no ho sabeu que està aquí? Van ser 30 segons de recerca".

Cada dia, el Xot surt a passejar a les 7 del matí, puja al vehicle amb l’Andreu i entrenen rastreig. "Intentem que no siguin molt complicats, no pel cansament físic, sinó pel mental, perquè, si surt a una recerca real, estigui bé. Això és el dia a dia de la feina, entrenar i esperar".

I el dia a dia de casa, són un gos normal i corrent, que tothom pot tenir a casa. És un més de la família".

Aviat se li acabarà. Quan compleixi l’edat marcada "el Xot deixarà de venir al parc, es quedarà a casa, continuarà sent el gos de casa, l'únic que deixarà d'anar a treballar a les recerques". Això sí, continuarà entrenant perquè ell s'ho passa bé. I es posa com "gelós" quan veu entrenar la Lia, l'altra gosseta de casa.

Per què l’Andreu Morera ja fa un temps que entrena i treballa a Bombers amb la Lia, una altra llauradora. "Al cos, quan un animal arriba a 6-7 anys, necessitem per la continuïtat agafar-ne un altre, i que el temps que es jubili el gran pugui estar ja ensinistrat l'altre i estigui al 100%".

9 març 2026

Regió7