Empresaris del polígon El Prat de Moià avalen el pla de l’equip de govern per regularitzar-lo Empresaris del polígon El Prat de Moià avalen el pla de l’equip de govern per regularitzar-lo

L’associació de propietaris demana a l’Ajuntament que continuï amb la tramitació del projecte que «dona solució als problemes de legalitat urbanística»



Una part del polígon El Prat, amb l'escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià09 FEB 2026 13:16

L’associació de propietaris del polígon El Prat de Moià donen ple suport a la modificació urbanística que vol impulsar l’equip de govern d’Aramoià a la zona per poder-lo ampliar i fer possible la seva regularització. Així ho han expressat els empresaris en un comunicat adreçat a l’Ajuntament en què insten a tots els grups a continuar amb la tramitació d’aquesta proposta i procedir a la seva aprovació inicial i definitiva.


L’empresariat és conscient «de la insistent pressió social» manifestada per una part de la població i entitats ecologistes en contra d’una proposta que inclou l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la construcció d’una planta de biogàs. En el comunicat no fan referència a aquests dos projectes, però insisteixen en la idoneïtat de la proposta presentada perquè «compleix la legalitat», i «dona una solució a tots els problemes de legalitat urbanística existent, donant una viabilitat legal a les empreses». Més enllà d’això, també diuen que solucionaria «el problema de mobilitat i de trànsit de dins el nucli urbà», es comprometen a treballar per assolir l’aprovació definitiva del projecte, i es posen a disposició de polítics, tècnics i opositors per incloure-hi possibles suggeriments.


L’associació de propietaris recorda que fa deu anys que s’ha treballat «amb diversos intents» per donar solució als problemes del polígon, però que mai no s’han arribat a resoldre. Admeten que «potser ha crescut de manera poc ordenada, però sempre pensant que s’estava complint amb la legalitat», en el sentit que «hem sol·licitat permisos i llicències que se’ns han anat concedint per part de l’Ajuntament». Entenen que ara el consistori té una nova solució sobre la taula i que, en comptes de veure’s afectat per múltiples reclamacions de responsabilitat patrimonial per part de les empreses, «s’ha obtingut l’aprovació d’un avenç de la modificació del pla general amb un consens de la immensa majoria dels empresaris del polígon i ha estat ratificat per la Generalitat».

Segons consta en el comunicat, les empreses del polígon El Prat donen feina «a més de 600 famílies, amb uns 1.200 llocs de treball i tres de les empreses més grans de la comarca».

9 febrer 2026

Regió7

Jéssica Albiach recolza la plataforma Per un Moià viu contra l’ampliació de l’escorxador

La presidenta dels Comuns alerta dels riscos per al consum d’aigua i la protecció del Pla de Castellnou i reafirma el compromís del partit amb el resultat de la consulta popular


Jéssica Albiach reunida amb els membres de Per un Moià viu / Arxiu particular


Regió7
Moia06 FEB 2026 14:00

La presidenta dels Comuns, Jéssica Albiach, ha escoltat la valoració de la plataforma Per un Moià viu després que s’hagi conegut que, malgrat el resultat de la consulta popular —en què va guanyar de manera rotunda el no a l’ampliació de l’escorxador i a la construcció d’una planta de biogàs—, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC), hagi decidit tirar endavant igualment el projecte.


Albiach ha recordat que, des del moment en què es va saber que l’executiu municipal volia iniciar el procés d’ampliació de l’escorxador —el març del 2024—, “ens vam posar a disposició de la Plataforma i hem donat suport a les seves reivindicacions tant des del Parlament com des del territori”. També ha explicat que “en el programa electoral de les eleccions catalanes hi portàvem la retirada del projecte”, perquè teníem clar que, en aquell moment, en plena emergència per sequera, no es podia ampliar una indústria que ja genera el 25% del consum d’aigua de Moià i que, amb l’ampliació, podria arribar a suposar-ne el 50%.


En aquest sentit, ha afegit que aquest “abús en l’ús de l’aigua que fa l’escorxador”, que ha remarcat que “és privat”, es produeix perquè, tot i tenir llicència per sacrificar 1.300 porcs diaris, en realitat se’n maten fins a 3.000. “Per això ja han estat denunciats i sancionats econòmicament”, ha reblat.


Tanmateix, ha assenyalat que un altre dels motius pels quals els Comuns consideren que no es pot donar suport al projecte de l’executiu municipal és que “afectaria el Pla de Castellnou, una zona natural protegida pel Pla Territorial de la Catalunya Central i per l’actual planejament urbanístic de Moià”. Es tracta d’un espai on també s’ubica Castellnou de la Plana, “un castell catalogat com a Bé d’Interès Cultural”.

Per tots aquests motius, Albiach ha volgut expressar el suport dels Comuns a la Plataforma i als grups ecologistes que en formen part i, en aquest sentit, ha manifestat que “recolzarem i empenyerem” les propostes que sorgeixin de la Plataforma per fer efectiu el resultat de la consulta popular. “A vegades cal recordar que la democràcia no és només votar cada quatre anys; també és escoltar la ciutadania, especialment quan es pronuncia de manera tan clara”, ha conclòs.

Finalment, la presidenta del grup, que durant aquesta jornada al Moianès ha estat acompanyada del coordinador territorial, Josep Joan Roda, i d’altres membres dels Comuns del territori, ha visitat el centre Espai Harmonia i l’Associació amb Cavalls, per conèixer la seva tasca en l’àmbit de la salut i la natura.

6 febrer 2026

Regió7

Moià inicia l’enderroc de part de les Faixes, on preveu fer un centre cultural

S’està tirant a terra la façana posterior i l’annex de la sala de calderes, i es prepara tot l’espai per quan es disposi del projecte constructiu redactat i tancat



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià04 FEB 2026 6:25


Moià ja té en marxa l’execució del segon gran projecte que l’Ajuntament es va fixar per a aquest mandat en l’àmbit d’equipaments: la transformació de la part central de l’antiga fàbrica de les Faixes en el futur gran centre cultural del municipi, donant continuïtat a la sala que ja es va condicionar fa uns anys en una petita part d’aquest gran recinte de la capital del Moianès.


De moment, en aquest inici d’any s’avança en la primera fase, que és la dels enderrocs. Així, en aquest principi d’any s’està treballant amb l’aterrament de la façana posterior i l'annex de la sala de calderes. També s'han desmuntat forjats i es comencen a fer prospeccions.



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Aquest enderroc s’ha accelerat perquè s’ha de donar resposta als ajuts que l’Ajuntament té concedits per a la materialització del projecte dels fons europeus Next Generation. De fet, tot just el passat mes de desembre el ple municipal va aprovar el projecte concret corresponent a aquesta fase.


El pla de l’Ajuntament de Moià és convertir les naus de les Faixes II en un espai per a la cultura i les arts, i això inclou des d’exposicions, fins a la dansa, la música, el teatre o el circ. A l’estiu va adjudicar en un mateix paquet de 5,8 milions d’euros la redacció del projecte i l’execució de l’obra, a càrrec de l’empresa Constructora d’Aro.



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ

El projecte es redacta partint d'una primera proposta que ja defineix força com serà aquest futur complex. L’edifici, que data del 1924, té dues plantes, i s’hi farà una remodelació integral. L’entrada serà per la façana sud, que dona a la carretera de Manresa. Serà un ampli espai des d’on s’organitzaran els recorreguts interiors, i on també es podran fer exposicions de gran format i activitats teatrals i coreogràfiques. També donarà pas a un espai adjacent que s’habilitarà com a jardí d’hivern en forma de pati amb arbres.

A dins, també hi haurà una gran sala polivalent i altres de dimensions diverses que s’aniran adaptant segons les necessitats amb envans mòbils, i amb una platea inclosa. També hi ha prevista la insonorització d’aules per a activitats musicals, i una part de l’edifici es reservarà per al futur trasllat definitiu de l’escola de dansa en aquest emplaçament.


Tot plegat es distribuirà entre les dues plantes que té la nau, on també hi haurà vestidors, espais de guarda-roba, espais d’emmagatzematge, oficines, despatxos, sales de reunions i els serveis.

Un cop rehabilitada, la futura nau de les Faixes II serà un edifici energèticament sostenible, amb plaques fotovoltaiques a la coberta, mentre que amb el pati interior es vol generar un espai naturalitzat amb arbres que facin ombra.

Tot l’entorn, situat entre la carretera de Manresa (al sud), el grup d’edificis que donen al carrer Santa Magdalena (al nord), i el carrer de Miquel Martí i Pol (a l’oest); està afectat per aquesta modificació urbanística que s’està tramitant, i es desenvoluparia més endavant. Inclou l’antiga nau que ara es rehabilitarà, i també habitatges unifamiliars desocupats de l’antiga fàbrica, i un edifici d’ús residencial. La modificació preveu requalificar els edificis del carrer Miquel Martí i Pol com a habitatges de protecció pública, i l’eliminació de barreres arquitectòniques. També es contempla l’obertura d’un espai entre el carrer Santa Magdalena amb la carretera de Manresa.

Com es deia, el projecte està subvencionat amb 2,8 milions dels fons europeus Next Generation, la qual cosa condiciona molt els terminis, que estableixen que el temps per acabar les obres s’esgota el primer trimestre d’aquest any. Per aquest motiu, segons va detallar l’executiu d’AraMoià-ERC, en la redacció del projecte es fa una fase d’enderrocs previs que és el que s’està fent ara per temes de seguretat, sanejament, preparació del perímetre exterior, i encarrilar així l’obra pròpiament de construcció perquè es pugui començar tan bon punt es disposi del projecte redactat i tancat.

El consistori té pendent de resposta una sol·licitud formal que ha traslladat al ministeri demanant una pròrroga del termini d’execució de les obres.

4 febrer 2026

Regió7

Moià aprova la millora de la zona verda del polígon de Pla Romaní

El cost de la intervenció es cobreix íntegrament amb un programa d’ajut específic de la Diputació

Parcel·la del polígon Pla de Romaní que es destinarà a zona verda / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià04 FEB 2026 10:55

L’Ajuntament de Moià ha aprovat inicialment el projecte de millora de la zona verda del polígon industrial de Pla Romaní.


Les obres de millora previstes tenen quatre elements principals. D’una banda, l’ampliació de la xarxa d’aigua existent per a la col·locació de dues boques de reg. De l’altra, la construcció d’una nova vorera adjacent a l’espai verd, del tipus paviment vegetat. La tercera peça serà la delimitació de l’espai de la zona verda mitjançant una línia de pals d’acàcia situada al límit de la vorera interior. Finalment, l’execució d’una esplanada pavimentada amb sauló compactat on s’ubicaran unes taules de pícnic i es plantaran nous arbres.


El projecte té un cost de 54.672 euros i es cobrirà íntegrament amb una subvenció del programa sectorial de millora de polígons industrials 2025-2028 de la Diputació de Barcelona destinat a finançar les millores a l’accés i la zona verda d'aquesta àrea industrial de la capital del Moianès.

4 febrer 2026

Regió7

El Moianès haurà de produir 281,5 MW d’energies renovables per complir els objectius del 2050

D’aquest total, el 94% haurà de provenir d’instal·lacions fotovoltaiques i el 6% restant, d’energia eòlica


Plaques solars ja instal·lades a la teulada del pavelló de Moià / Arxiu/Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Regió7
Moià03 FEB 2026 17:57Actualitzada 03 FEB 2026 18:10

El Moianès haurà de generar 264,8 megawatts (MW) d’energia solar fotovoltaica i 16,7 MW d’energia eòlica de cara a l’any 2050, en compliment dels objectius establerts a Catalunya en aquest àmbit. La xifra l’ha fet pública Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), durant la presentació dels resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) als deu municipis que integren la comarca.


Així, el Moianès haurà de produir, en l’horitzó del 2050, un total de 281,5 MW d’energia renovable, dels quals el 94,07% correspondran a energia solar i el 5,93% restant, a energia eòlica. Pel que fa a la producció fotovoltaica, la comarca acollirà la major part de la potència en espais no artificialitzats, és a dir, en sòl no urbanitzable —majoritàriament agrícola o forestal—, on es generaran 210 MW, el 79,31% del total. D’altra banda, 47,2 MW, que representen el 17,82%, es produiran en edificis, i els 7,6 MW restants (2,87%) en espais artificialitzats.


En aquest còmput s’inclou la potència ja instal·lada, autoritzada o en fase de tramitació al territori, que actualment és de 46,2 MW. Això significa que el Moianès ja ha assolit el 17,45% de la potència solar fotovoltaica requerida. En total, es destinaran 340 hectàrees —l’equivalent a l’1% de la superfície de la comarca— a instal·lacions solars en sòl no artificialitzat. Els objectius nacionals també preveuen, en el cas del Moianès, una aportació de 16,7 MW d’energia eòlica.

Una eina d’ordenament territorial

El PLATER recull, en la seva versió preliminar, la capacitat de generació d’energia renovable de tot el país amb l’objectiu que cada territori contribueixi en funció del seu potencial. D’una banda, calcula la capacitat dels edificis i dels espais artificialitzats com a zones d’acceleració per a la implantació d’energia solar fotovoltaica, així com la disponibilitat per a la instal·lació d’energia eòlica. De l’altra, a partir d’una metodologia «única, homogènia i vàlida per al conjunt del país», el Pla ha identificat sobre el mapa de Catalunya les zones no urbanitzables prioritàries per a l’acollida, respectivament, de parcs eòlics i de plantes fotovoltaiques.

Durant la presentació, a més de donar a conèixer els resultats preliminars, també s’ha explicat als càrrecs electes la metodologia emprada i s’ha convidat tots els municipis a participar en la definició final del document. Prèviament, el PLATER ja s’havia sotmès a un període de consultes prèvies, durant el qual es van rebre 358 aportacions.

Un cop s’iniciï el període d’informació pública —que tindrà una durada extraordinària de tres mesos per facilitar la participació del món local—, els municipis del Moianès podran presentar les seves propostes. Posteriorment, un cop el PLATER sigui aprovat definitivament, els ajuntaments podran adaptar el seu planejament urbanístic com a instrument per exercir la seva capacitat de decisió a l’hora d’ordenar la implantació d’energies renovables al seu territori, sempre d’acord amb els criteris establerts pel Pla.


En aquest sentit, la directora de l’ICAEN també ha exposat durant la trobada les diferents eines i canals que els representants municipals tindran a la seva disposició per formular aportacions, modificacions o consultes. Així, per exemple, durant el període d’informació pública es facilitarà un visor web cartogràfic que permetrà consultar els resultats preliminars del PLATER a escala municipal i presentar les propostes corresponents.

El PLATER té com a finalitat ordenar la implantació de les energies renovables —principalment l’eòlica i la fotovoltaica— al conjunt de Catalunya, amb l’objectiu de complir les fites establertes a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) i avançar cap a la descarbonització del model energètic del país. En aquest sentit, esdevindrà una eina de suport als municipis per regular la implantació d’aquestes instal·lacions en els seus termes municipals.

D’acord amb la PROENCAT 2050, la descarbonització del sistema energètic català requereix la instal·lació de 62.000 MW d’energia renovable fins a l’any 2050, incloent-hi la potència ja instal·lada i autoritzada. D’aquest total, 14.000 MW s’hauran d’ubicar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta s’implantarà en sòl no artificialitzat, amb una ocupació prevista equivalent a l’1,2% del territori català. La previsió és que el PLATER iniciï el període d’informació pública a principis de l’any 2026.

3 febrer 2026

Regió7

Els Tres Tombs omplen de nou els carrers de Moià

La cavalcada de Sant Antoni Abat es va celebrar diumenge passat després de l’ajornament per la nevada del 24 de gener
Centenars de veïns i visitants van gaudir d'una desfilada amb més d'una quarantena d'animals i diversos carros


Imatges dels Tres Tombs de Moià / Mercè Rodríguez


Ariadna Gombau
Moià03 FEB 2026 11:57Actualitzada 03 FEB 2026 11:58

Moià va viure diumenge passat, 1 de febrer, la tradicional cavalcada dels Tres Tombs, després d’haver-se ajornat a causa de la nevada que va afectar el municipi el dissabte 24 de gener. Tot i que durant tot el cap de setmana es van programar diverses activitats, la desfilada de Sant Antoni Abat va ser l’acte més multitudinari, omplint els carrers de la vila de centenars de veïns i visitants i posant punt final a la Festa Major d’Hivern d’enguany.


Diumenge al matí, els participants de la cavalcada es van concentrar a primera hora al pavelló municipal, des d’on van sortir a les onze en direcció a la plaça Major. La desfilada va estar encapçalada per la Banda Municipal de l’Espai Musical de Moià i el Pollo, seguits d’una quarantena d’animals i diversos carros i tractors. Enguany, el Traginer d’Honor va ser Josep Antoni Mur Allué i el Banderer, Adrià Clotet Tura. A 2/4 de dotze del migdia, davant l’església, va tenir lloc la primera benedicció, que en la darrera volta va comptar amb la interpretació del Ball del Contrapàs curt.

Dissabte de prèvia

Dissabte, a les set de la tarda, la plaça Major va acollir la primera activitat relacionada amb la festa dels Tres Tombs: la Gran Botifarrada. En acabar l’àpat, davant mateix de l’església, es va fer la serenata als administradors entrants i sortints per anunciar la celebració dels Tres Tombs, amb l’acompanyament dels Grallers de Moià, també presents en la desfilada de Sant Antoni. Posteriorment, la comitiva es va dirigir fins a l’Ajuntament, juntament amb el Traginer d’Honor, on va ser rebuda per l’alcalde, Dionís Guiteras.


Els administradors sortints han estat Jordi Cuberta Ferrer, Aleix Clusella Moya i Rosa Forcada Clapers. Pel que fa als entrants, han estat Agustí Prat Clarà, Sebastià Prat Clarà i Josep Franquesa Padrós.

3 febrer 2026

Regió7

Troben mort un home a Moià després de tota una nit de recerca

Un ampli dispositiu el va estar buscant des de divendres a 2/4 de 10 de la nit, i se'l va localitzar sense vida dissabte al matí




Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat / Bombers


Jordi Escudé
01 FEB 2026 16:44Actualitzada 01 FEB 2026 17:21

Un ampli operatiu format pel Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat, drons i un total de 12 dotacions terrestres va localitzar dissabte a les 9 del matí el cos sense vida d'un home a Moià pel qual s'havia decretat una ordre de busca la nit anterior, després que hagués sortit de casa i passades unes hores encara no hagués tornat.


Segons les primeres informacions facilitades pels mateixos Bombers i pels Mossos d'Esquadra, es tractaria d'un home de 77 anys, que es podria haver perdut. Sembla que ningú no en sabia res des de dijous, i per això es va activar l'ordre de recerca amb un avís que els Bombers van rebre a les 21.39 hores de divendres. Se'l va buscar per zona urbana i rural, i finalment va ser localitzat mort prop d'una riera, tot i que no ha transcendit en quin indret. Els Mossos es van fer càrrec de les diligències posteriors i l'aixecament del cadàver de l'home, del qual es desconeixen les causes de la mort.

1 febrer 2026

Regió7