Controlar els ramats a distància i reduir burocràcia: l’enginy d’un jove del Moianès

Jaume Serra, de Calders, ha unit les seves professions d'informàtic i ramader per desenvolupar l'eina que ja supera els 500 usuaris




Serra Jaume amb el dispositiu per a l'aplicació PasturApp / ACN
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Quim Roura/ACN
Calders02 NOV 2026 7:00Actualitzada 02 NOV 2026 8:04


Fruit de la necessitat de reduir la burocràcia i de fer-se més fàcil el dia a dia, el ramader Jaume Serra ha creat l'aplicació PasturApp. Ho ha fet unint les seves dues professions, la de ramader i la d'informàtic. Després d'haver cursat el grau en Enginyeria de Sistemes TIC a la UPC de Manresa i amb ganes de continuar contribuint al negoci familiar dedicat a la ramaderia extensiva, ha creat la nova eina. "A casa teníem la informació molt descentralitzada i amb la idea d'ajuntar totes les dades he acabat creant l'aplicació", explica Serra. L'eina també permet controlar el ramat. A través d'uns collars GPS, i mitjançant el mòbil, els ramaders poden ampliar o reduir l'àrea de pastura i també monitorar l'estat dels animals.


Una de les funcionalitats és que l'aplicació es connecta amb la web de Gestió Telemàtica de la Generalitat

Jaume Serra és un jove ramader de 27 anys que treballa a l'explotació familiar amb tradició ramadera des de l'any 1992 a Calders. Tot i implicar-se en el negoci familiar, Serra va decidir estudiar el grau en Enginyeria de Sistemes TIC a la UPC de Manresa. Un cop graduat ha fusionat els seus dos camps de coneixement.


En cas que l'animal s'apropi a límit, el collar emet un avís sonor i si, tot i això, continua, l'animal rep un estímul elèctric perquè s'aturi

La condició de ramader i informàtic, "poc comuna" dins el sector, apunta el jove, li ha permès crear una eina feta a mida per facilitar la seva rutina de treball a camp. Es tracta de PasturApp que va néixer fa un parell d'anys per centralitzar dades i reduir la burocràcia. "Com molts ramaders, acostumava a utilitzar una llibreta, allà ho apuntava tot, però era molt fàcil perdre-la i si un dia te la deixes, no pots consultar les dades", relata el Jaume, que també afegeix que "ara, des del mòbil, pots consultar tota la informació".


Una altra de les funcionalitats és que l'aplicació es connecta amb la web de Gestió Telemàtica de la Generalitat. La vinculació de dades permet donar d'alta els vedells, gestionar-ne els moviments d'entrada i sortida i mantenir un registre detallat de cada un. L'aplicació compta amb 180.000 animals registrats i amb més de 500 ramaders que utilitzen activament la plataforma.

Com a complement de l'aplicació, el Jaume també ha ideat, conjuntament amb dos socis, uns collars GPS amb tancat virtual. Aquests, en lloc de tenir una campana metàl·lica, estan fets amb una estructura de plàstic i disposen d'un xip. D'aquesta manera, el ramader pot saber on està l'animal en cada moment. L'aplicació permet dibuixar tancats virtuals al mapa per dissenyar l'àrea de pastura. "En cas que l'animal s'apropi a límit, el collar emet un avís sonor i si, tot i això, continua, l'animal rep un estímul elèctric perquè s'aturi", detalla Serra.






Detall del collar emissor creat per Jaume Serra / ACN

Eliminant les tanques es redueix l'impacte ambiental, però sobretot, "t'assegures on està l'animal en cas que el tancat quedi obert". Per altra banda, també permet que els tancats siguin més dinàmics, de manera que es poden aprofitar més les àrees de pastura i facilita que el ramat accedeixi a àrees més boscoses que sense l'aplicació seria més "difícil".

La IA ajuda els ramaders

Les dades de posició i de moviment sobre els ramats que aporten els collars i gràcies a un patró creat amb intel·ligència artificial, mitjançant PasturApp es pot saber en tot moment com estan els animals. Per exemple, pots saber si la vaca està malalta, en zel o de part. De fet, l'aplicació envia una notificació al ramader per fer-li saber. "Hem passat hores buscant animals que havien de parir i no sabíem on trobar-lo, amb l'aplicació això és molt més fàcil i t'estalvia molt temps", apunta el jove ramader.

Per altra banda, una de les noves funcionalitats que està estudiant el Jaume és que els collars puguin reconèixer certs patrons de comportament, de manera que el ramader pugui detectar quan els animals estan en perill de rebre, per exemple, un atac de llop.

El sistema funciona amb cobertura de mòbil i en cas que aquesta sigui escassa, llavors s'instal·len unes antenes de baixa freqüència que permeten que els collars i l'aplicació funcionin correctament. En aquests moments el sistema de tancats virtuals està en marxa en camps de pastura de l'Esquirol (Osona) i també està funcionant en algunes extensions ramaderes del Bages i l'Empordà.
 

Una eina "clau" per la Raça Bruna dels Pirineus

La Federació de la Raça Bruna dels Pirineus és un cas que exemplifica la utilitat de PasturApp. Per tots els associats, s'ha convertit en una eina "indispensable", segons explica a l'ACN Martí Orriols, gerent de la federació. "Poder disposar de tota la informació dels nostres ramats amb un sol clic és importantíssim per facilitar la gestió i tenir el control dels nostres animals", reconeix Orriols.


En aquest cas, a més, PasturApp també ha permès fer un registre detallat i elaborar un llibre genealògic de la Raça Bruna. "Tenim un registre històric de més de 180.000 animals des dels anys 80", apunta el creador de l'aplicació. Gràcies a aquest recull, els associats a la federació disposen d'un "catàleg d'informació" que permet estudiar la raça. Tal com assegura Martí Orriols, tots aquests registres es converteixen en una eina "clau" pel present, però també per fer controls que, en el futur, els permetin "millorar" la raça genèticament.

2 novembre 2026

Regió7 

Rescaten amb helicòpter un motorista ferit després de patir una caiguda a Sant Quirze Safaja

L’home ha patit una lesió al maluc i ha hagut de ser evacuat amb una llitera i l’helicòpter dels Bombers, amb efectius del GRAE i un metge del SEM



Els Bombers s'han activat amb un helicòpter amb el GRAE / Bombers de la Generalitat
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Núria León
Manresa01 NOV 2026 13:13


Els Bombers de la Generalitat han rescatat aquest diumenge un motorista que ha patit una caiguda a Sant Quirze Safaja. L’avís s’ha rebut a les 11.34 hores, després que l’home rellisqués mentre circulava amb moto i caigués a terra. L'avís l'ha donat el seu company, que també anava amb moto.


Com a conseqüència de l’accident, el motorista ha patit una lesió al maluc que li hauria provocat el desplaçament de la pròtesi que porta a la zona. Fins al lloc s’hi han desplaçat dues dotacions terrestres dels Bombers de Moià i un helicòpter amb efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) i un metge del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

A causa de les lesions l’extracció s’ha dut a terme amb una llitera i l’helicòpter. Cap a les 13 hores, els equips d’emergència ja treballaven per evacuar-lo del lloc de l’accident.

1 novembre 2026

Regió7 

Eduard Sánchez, alcalde de Calders que plega: «No ho he pogut fer tot, però el resultat suma més que resta»

Després de 23 anys al servei de l’Ajuntament i de 15 com a batlle, Eduard Sánchez, que lidera el govern de Junts a Calders, deixarà el càrrec amb una renúncia anunciada que es farà oficial en un ple el dimarts 3 de novembre



Eduard Sánchez deixarà l'alcaldia de Calders després d'haver ostentat el càrrec durant més de 15 anys / Dani Casas
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Jordi Escudé
Calders31 D’OCT. 2026 6:25Actualitzada 31 D’OCT. 2026 9:09


L’actual alcalde de Calders, Eduard Sánchez Campoy, farà efectiva la seva renúncia al càrrec en un ple extraordinari el pròxim dimarts, 3 de novembre ( les 19.30 h), en què, si no hi ha res de nou, s’escollirà Jennifer Delgado com a nova alcaldessa. És un adeu a mitges, perquè continuarà com a regidor, i que Sánchez ja havia anunciat amb la voluntat de donar pas «a noves generacions» després de 23 anys al servei de l’Ajuntament i de 15 com a batlle, del 1999 al 2003 amb una candidatura independent, i del 2015 fins ara, que lidera el govern de Junts. Nascut a Barcelona el 1968, va arribar de jove a Calders, on s’ha convertit en l’alcalde amb més trajectòria del Moianès. Una feina que ha compaginat amb la seva professió d’arqueòleg.


Per què plega ara, a mig any de les eleccions?


Quan em vaig presentar el 2023 ja vaig prendre el compromís de plegar abans d’acabar el mandat. Voldria continuar d’alcalde perquè la feina m’agrada, però racionalment penso que això s’ha d’acabar perquè ja fa molts anys que hi soc i és el moment de donar pas a una nova generació. S’ha de saber plegar a temps. És una qüestió de racionalització i convicció política.


Plega en un molt bon moment pel que fa a resultats, amb 6 dels 9 regidors del consistori...

La voluntat és que hi hagi una renovació però no un trencament, i volem aprofitar que hi ha una persona disposada a agafar el relleu.

És la primera tinent d’alcaldessa, Jennifer Delgado. Per què ella?

Fa més d’un any que l’equip de govern en vam parlar, i es va acordar per unanimitat que seria ella.

Ha fet tot el que havia de fer com a alcalde?

No. M’han quedat pendents coses importants que m’hauria agradat fer i no he pogut per circumstàncies diverses. Ha estat un fracàs no haver pogut impulsar una residència per a la gent gran. Hi va haver un primer projecte per a 28 places en una finca, i vam parlar amb una empresa, però es va fer enrere. Vam buscar altres inversors aprofitant que l’Ajuntament havia adquirit l’espai de La Fàbrica, i en van venir alguns que estaven interessats a fer una residència supracomarcal, però tampoc no va prosperar perquè deien que no els sortien els números. També vaig intentar l’opció de la Generalitat, però al final se’m van tancar totes les portes.

Se li ha resistit res més?

Moltes petites coses. Tampoc hauré pogut fer unes promocions d’habitatges, tot i que ho deixaré urbanísticament a punt perquè es puguin desenvolupar. Necessitem habitatge dotacional per a joves, i tenim una proposta repartida entre unes cases que hem comprat on surten set habitatges; tretze més d’habitatge cooperatiu en una de les naus de La Fàbrica; i 44 habitatges més que es podran construir amb una modificació puntual d’un sector del poble pendent d’urbanitzar. Calders podria créixer molt si hi hagués una bona oferta, però no volem que ho faci d’una forma desmesurada. Amb això n’hi hauria més que suficient.

Amb què es quedaria de tot el que ha fet com a alcalde?

Pel que fa als inicis, amb la construcció del carrer de les Monges per anar de la carretera al centre. I d’ara, amb la recollida porta a porta, que ens va permetre abaixar la taxa de residus; el nou consultori mèdic; s’ha comprat La Fàbrica; s’ha ampliat l’edifici de l’Ajuntament; hem recuperat el castell; i s’ha reformat el camp de futbol. A més, hem eliminat les calderes de gasoil i les hem substituït per biomassa i aerotèrmia, i ja tenim plaques solars a pràcticament tots els edificis públics. Tenim avançada la constitució d’una comunitat energètica, i es farà un petit camp fotovoltaic prop de Calders. El poble es podrà acabar desconnectant d’Endesa i ser autònom.

Què ha estat el més difícil que ha hagut de superar com a alcalde?

Afrontar-me al conflicte de l’antena de telefonia mòbil de la Guàrdia. És la insatisfacció més gran que he tingut. L’hauríem volgut treure, però no tenim alternatives on traslladar-la. Una opció seria la carena que hi ha prop del nucli urbà, però també estaria a tocar de les cases. I si se situa a un punt gaire distant d’on és ara, ja no entraria en xarxa amb les altres antenes. Se’n podrien fer dues de més petites, però a les companyies no els és viable.

En algun moment ha pensat a llençar la tovallola?

No. Sempre hi haurà coses que t’omplen i et fan sentir bé, i altres que es podrien haver fet millor, però d’alcalde se n’ha de ser a les verdes i a les madures.

Ha estat 23 anys al servei del poble. Què li ha donat Calders que ha fet que s’hi hagi dedicat tant?

Arrelament, i el fet d’haver participat de la cosa pública encara m’ha fet arrelar més. Vaig venir de fora, i en els primers anys encara era aquell que havia vingut de Barcelona. Però haver-li donat la volta i que ara em vegin com una persona que s’ha integrat i ha treballat pel poble, és molt satisfactori.

I vostè, què li ha volgut donar a Calders?

Temps i dedicació, i m’ha vingut de gust fer-ho.

Deixa l’alcaldia satisfet, doncs?

No al cent per cent perquè hi ha temes que no he pogut resoldre o que podrien millorar, però el resultat final suma més que resta.

Ha viscut el naixement del Moianès com a comarca. Calders hi ha sortit guanyant?

Sí, perquè el pes del municipi és més gran que quan érem al Bages. Llavors érem el 0,1 % de la població i ara som el 10 %. Hi ha més proximitat entre les administracions locals i la comarcal. El problema és que els consells comarcals, sobretot un de petit i de nova creació com aquest, pateixen l’excés de burocràcia.

Què farà ara?

De moment, continuaré de regidor, i per a les pròximes municipals m’han demanat d’incorporar-me a la llista en un lloc òptim per sortir de regidor. La meva intenció seria de no tornar-me a presentar, però si se’m demana, em costa molt dir que no. Igualment, continuaré fent feina d’arqueòleg, però més relaxat.

Es mantindrà vinculat a la política, doncs? 

Si se m’oferís una feina de caràcter polític i de col·laboració en alguna administració d’altres nivells, estaria disponible. I en l’àmbit cultural, em voldria tornar a vincular a entitats com el Centre d’Estudis del Bages o els Amics de l’Art Romànic. 

31 octubre 2026

Regió7 

L’artista multidiscilinar Mana Pinto visita el Museu de Moià per cercar material per a la seva exposició

La mostra estarà disponible a partir del 31 d’octubre a la sala d’exposicions del casal de Moià



L’artista multidiscilinar Mana Pinto visita el Museu de Moià per cercar material per a la seva exposició / MUSEU DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Manresa31 D’OCT. 2026 7:25


Mana Pinto, l’artista multidisciplinar resident a l’espai de creació del Moianès A cobert, va visitar el Museu de Moià el passat 20 d’octubre per cercar fotografies i material audiovisual a l’arxiu que la pugui ajudar en la realització la seva exposició titulada Bevent de la teva copa. Des del context de Moià i a partir de l’idea del bar, com a punt de trobada, reunió i producció cultural popular i de memòria, crearà una exposicio temporal. La mostra estarà disponible a partir del 31 d’octubre a la sala d’exposicions del casal de Moià. El museu agraeix que l’equipament pugui ser partícep d’aquest projecte transversal i innovador.

31 octubre 2026

Regió7 

Hispano Tex anuncia el tancament de la planta i un ERO d'una setantena de treballadors després de més de 50 anys a Moià

L'empresa tèxtil ho justifica per motius econòmics i mantindrà les oficines de la seu a Sant Cugat del Vallès




Hisapano Text a Moià / Google Maps
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Carles Blaya
Manresa30 D’OCT. 2026 17:11Actualitzada 30 D’OCT. 2026 20:18


L'empresa tèxtil Hispano Tex ha anunciat el tancament de la fàbrica que té a Moià, segons publica el 9Nou i ha confirmat Regió7. Fonts sindicals han explicat que el 27 d'octubre la direcció va comunicar per escrit que presentaran un ERO d'extinció a la setantena de treballadors que hi ha actualment per una situació econòmica "adversa" i una falta de comandes. La planta fa més de 50 anys que funciona a la capital del Moianès.

En els pròxims dies s'obrirà el període de consultes per concretar els següents passos. Al marge d'això, l'empresa, especialitzada en la fabricació de roba de la llar, mantindrà l'activitat a les oficines que tenen a Sant Cugat del Vallès.

Hispano Tex, propietat de la família catalana Melul Nacmías, va instal·lar-se a les antigues instal·lacions de Viladomiu el 1970. Va començar la seva operativa com a Hilma. El 1983 l'empresa va canviar el nom a l'actual Hispano tex.


La família Melul, amb múltiples activitats industrials en diverses zones de l'estat i també a l'estranger, va adquirir amb els anys marques com la de procedència bagenca Burrito Blanco o Noche y Día, de les quals elaboraven la producció a la factoria moianenca. A finals dels 90 van arribar a treballar a Hispano Tex de Moià unes 130 persones, segons han explicat a aquest diari fonts de la plantilla. A la població, el grup també té un gran magatzem, que ocupa una trentena llarga de persones, i que no està afectat pel tancament.

Actualment, un dels principals clients d'Hispano Tex és Ikea. La planta de Moià, que en els últims anys havia anat reduint la seva producció, té comandes fins a finals d'any, segons fonts de la plantilla.

La majoria de la plantilla d'Hispano Tex és moianenca, i de més de 50 anys. "Sabíem que no anàvem bé, perquè no teníem tota la maquinària treballant a ple rendiment de feia temps, però no ens esperàvem que fos ara", expliquen fonts de la plantilla.

30 octubre 2026

Regió7 

Moià fa treballs de millora de l'entorn natural del Parc Prehistòric de les Coves del Toll

Les actuacions tenen com a objectiu reparar elements malmesos i millorar l’estabilitat del terreny i dels accessos



Primers treballs que s'estan duent a terme a la zona del Parc de la Prehistòria / AJUNTAMENT DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Moià29 D’OCT. 2026 17:50Actualitzada 29 D’OCT. 2026 17:51


Moià ha començat aquesta setmana treballs de millora i conservació del patrimoni natural al Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià. Les actuacions tenen com a objectiu reparar elements malmesos pel pas del temps i l’erosió, millorar l’estabilitat del terreny i garantir el bon estat dels itineraris de l’espai.


Les obres tenen una durada prevista fins a finals del mes de desembre i inclouen la reparació d’estructures de fusta, amb la substitució de peces deteriorades de baranes, escales, passarel·les i ponts, tant a l’interior de la cova com als espais exteriors.


També la reconstrucció del mur de la surgència i arranjament del mur situat sota la desembocadura del drenatge de la cova, per millorar l’estabilitat i facilitar l’evacuació de l’aigua. Es farà una estabilització del terreny amb la construcció d’un mur de rocalla a la zona del poblat per reforçar el sòl i afavorir la gestió de l’aigua de pluja.



Primers treballs que s'estan duent a terme a la zona del Parc de la Prehistòria / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Una altra intervenció és l’arranjament del camí de la zona de desembocadura del desguàs de l’àrea d’excavacions de la Cova del Toll, afectat per l’erosió, i l’aportació de terra i construcció de trencaaigües per reduir els efectes de l’escorrentia de l’aigua de pluja. A més, es farà una millora de l’entrada de la Cova Morta, amb renovació del paviment amb la tècnica tradicional de pedra seca per aconseguir una superfície estable i integrada en el paisatge.

Aquest conjunt d’actuacions contribuirà a preservar i millorar l’entorn natural del Parc Prehistòric de les Coves del Toll i a mantenir aquest espai en bon estat de conservació.

Les actuacions compten amb una subvenció de 39.476,01 euros de la Diputació de Barcelona, que cobreix la totalitat de les despeses del projecte, en el marc del suport a la gestió forestal i a la conservació del patrimoni natural local.

29 octubre 2026

Regió7 

La Mancomunitat adjudica la construcció de la nova depuradora de Calders

L’obra s’ha atorgat per un import d’1,44 milions d'euros i té un termini d’execució d’11 mesos



Vista general del nucli urbà de Calders / ARXIU/S.R.
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Calders29 D’OCT. 2026 10:44


Calders disposarà a final del 2027 de l’esperada depuradora d’aigües residuals. La Mancomunitat per l’Aigua Bages-Moianès ha adjudicat les obres d’aquesta nova estació per 1,44 milions d'euros.

Els treballs inclouen la construcció de la planta, els col·lectors de sanejament i una estació de bombament. El termini d'execució previst és d'11 mesos.

Aquesta futura depuradora tractarà les aigües residuals del poble abans de retornar-les al medi natural, i es completarà amb un col·lector (canonada de conducció) al sector oest i amb una estació de bombament que permetran transportar les aigües residuals fins a la instal·lació de tractament. Les obres s'han adjudicat en dos lots.

El primer, corresponent als col·lectors en alta i a l'estació de bombament d'aigües residuals, s'ha adjudicat a Excavacions Vilà Vila, SA, per un import de 536.000 euros, sense IVA.

El segon lot, que correspon a la construcció de la depuradora, s'ha adjudicat a la unió temporal d'empreses formada per Vilor Agua y Medio Ambiente, SLU, i Vilor Carreteras y Firmes, SLU, per un import de 900.230,21 euros, sense IVA. La nova infraestructura està destinada al tractament de les aigües residuals del municipi i a la protecció del medi receptor.

29 octubre 2026

Regió7