Les eleccions municipals a l’horitzó: quatre alcaldes veterans fan un pas al costat anticipat

El Pont de Vilomara, Cardona, Castellgalí i Calders han viscut o viuran un canvi abans de completar l’actual mandat dels seus batlles amb llarga trajectòria

Cristòfol Gimeno, davant l'Ajuntament de Castellgalí, el 4 de març, quan va anunciar que deixarà l'alcaldia / OSCAR BAYONA


David Bricollé
Manresa10 MAR 2026 6:25Actualitzada 10 MAR 2026 7:52


D’aquí a catorze mesos, els municipis de casa nostra estaran a punt d’entrar en plena campanya electoral per a la renovació dels Ajuntaments. I a poc més d’un any de les eleccions municipals, es comencen a produir els primers moviments de candidatures. Un d’especialment rellevant són les retirades anticipades d’alcaldes que han deixat empremta, i que, per tant, ja se sap que obren nous escenaris en els seus municipis respectius. En els últims mesos, al Bages i Moianès hi ha hagut quatre exemples significatius de batlles que han fet o anunciat un pas al costat, abans d’esgotar l’actual mandat. Una fórmula que, alhora, serveix de transició i de plataforma de llançament dels futurs nous candidats a les eleccions del 2027, que molt probablement seran els que hauran agafat prematurament aquest testimoni de l’alcaldia.


El cas més recent és, alhora, el més rellevant. Cristòfol Gimeno (PSC), que ha esdevingut l’alcalde actual més longeu del Bages i un dels de més trajectòria a tot Catalunya, anunciava fa una setmana la seva pròxima retirada, després de set mandats i 27 anys presidint el consistori de Castellgalí (des del 1999), sempre amb majories absolutes, als quals encara se n’hi han d’afegir 12 de precedents com a regidor.


Gimeno, que no només renunciarà a l’alcaldia, sinó que deixarà també l’acta de regidor (per tant, deixarà de formar part del ple municipal), formalitzarà aquest pas en les pròximes setmanes. I, tot i que no ha volgut avançar cap nom, tot apunta que el relleu a l’alcaldia l’assumirà Marcos Álvarez Rebolo, actual primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Obres, Via Pública i Festes.


Qui també es troba en aquesta fase de transició, tot i que s’ha donat més marge i ho farà d’una manera diferent (en el seu cas, sí que continuarà com a regidor quan deixi l’alcaldia) és Eduard Sánchez, batlle de Calders, el més veterà del Moianès. En concret, segons ha anunciat, aquest canvi es formalitzarà a final d’aquest 2026, aproximadament mig any abans de la celebració de les noves eleccions. I el testimoni acordat passarà a mans de Jennifer Delgado, que és qui assumirà el càrrec de batllessa fins a final de mandat i qui amb tota probabilitat encapçalarà la llista a les eleccions del 2027. Eduard Sánchez va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 amb la Candidatura Democràtica de Calders (vinculada a ERC).


Eduard Sánchez deixarà a final d'any l'alcaldia de Calders / ARXIU/MIREIA ARSO

Després d’un parèntesi, el 2007 es va presentar com segon de llista i va quedar com a regidor de l’oposició. El 2011 ho va fer com a candidat de CiU, però va ser la segona força més votada. Tanmateix, va formar part com a regidor d’un govern d’unitat amb la formació guanyadora, Candidatura Democràtica de Calders. Amb ell com a candidat, el 2015 CiU va accedir per primer cop a l’alcaldia amb 4 dels 7 regidors del consistori, un resultat que va repetir el 2019 sota les sigles de Junts per Catalunya. A les últimes eleccions (2023), el ple municipal va créixer en representació, passant de 7 a 9 regidors. I la llista que encapçalava Eduard Sánchez va obtenir una amplíssima majoria, amb 6 regidors. Per tant, quan deixi el càrrec haurà sumat 15 anys i mig d’alcaldia i més de vint com a regidor.

Prèviament, a mitjans del 2025 ja hi va haver dues renúncies rellevants, en les figures de Ferran Estruch (ERC) com a alcalde de Cardona, i d’Enric Campàs (PSC), com a batlle del Pont de Vilomara.


El juliol de l’any passat, Lluïsa Aliste Sánchez (ERC) es convertia en la setena persona que ostentava l’alcaldia de Cardona en l’actual etapa democràtica, i en la segona dona que n’agafava la vara, després del mandat i mig que ho va ser Maria Àngela Gassó (del 1994 al 1999). La seva entrada a la presidència del consistori cardoní suposava el tancament de l’alcaldia més llarga que hi ha hagut fins ara al municipi, la de Ferran Estruch, que va posar el punt final a tres mandats i mig en el càrrec (14 anys), des que s’hi va estrenar, el 2011.

Traspàs de la vara a Cardona, de Ferran Estruch a Lluïsa Aliste / ARXIU/DANI CASAS

Dos mesos abans, una altra dona, Lídia Delgado Gómez, es convertia en la primera alcaldessa de la història del Pont de Vilomara i Rocafort, càrrec en el qual va rellevar Enric Campàs, que havia estat al capdavant del consistori, governat sempre pel PSC amb majoria absoluta, havia entrat a l’ajuntament com a regidor feia 14 anys, i des de les eleccions del 2019 n’era l’alcalde.

Enric Campàs i Lídia Delgado, en el relleu ja fet al Pont de Vilomara / ARXIU/DANI CASAS
 

Canvi de veteranies

La pròxima renúncia de Cristòfol Gimeno com a batlle de Castellgalí farà que hi hagi un canvi al capdamunt del podi d’alcaldes veterans del Bages. Ell era qui n’ocupava fins ara la primera posició, i de manera destacada, amb els seus 27 anys de trajectòria. Quan faci el traspàs de la vara, aquest títol honorífic passarà a mans de Celestí Rius, de Castellfollit del Boix. Rius, d’una llista independent, va entrar al consistori el 2003, però com a regidor, i va ser en les eleccions següents, les del 2007, que va assolir l’alcaldia, i ja no l’ha deixada. En el seu cas, per tant, parlem de cinc mandats consecutius comptant l’actual, el que equival a 18 anys i deu mesos en el càrrec (i en seran 20 si esgota aquest).

Després de les eleccions del 2023, el tercer més veterà era Ferran Estruch. Però la seva renúncia ja formalitzada, i la que farà efectiva pròximament Gimeno deixarà en segon lloc, per darrere de Celestí Rius, Joan Carles Batanés (Gent fent Poble), de Sant Fruitós de Bages, que va assolir l’alcaldia a les eleccions del 2011, i la va revalidar, com a força més votada, a les eleccions del 2015 i 2019. En aquestes, però, va ser apartat de l’alcaldia per una moció de censura un any després (el juny del 2020). I la va recuperar amb les eleccions del 2023. Suma, doncs, gairebé 12 anys.

Per darrere seu ja hi ha alcaldes que en sumen gairebé 11 (dos mandats més l’actual), com per exemple Eloi Hernández (Fonollosa) o Jaume Casals (Navàs).


En el cas del Moianès, quan a final d’any Eduard Sánchez deixi l’alcaldia de Calders serà el batlle de Moià, Dionís Guiteras, qui esdevindrà el més veterà en actiu, amb gairebé 16 anys de presidència, que es compliran amb el final d’aquest mandat (en suma quatre, des de les eleccions del 2011).

10 març 2026

Regió7

Un projecte de Moià es cola al Congrés dels Estats Units: córrer la Ruta 66 per l'ELA, acte oficial del centenari

La comissió encarregada d’organitzar l'efemèride de la mítica ruta ha declarat com a oficial el repte solidari del moianès Enric Casacuberta


Enric Casacuberta, el moianès que correrà la Ruta 66 per recaptar fons per l'ELA / Arxiu particular


Ariadna Gombau
Moià09 MAR 2026 12:58Actualitzada 10 MAR 2026 13:04


Ruta66xELA és un projecte impulsat per Enric Casacuberta (Moià, 1964). El moianès correrà la Ruta 66 durant cinc mesos amb l’objectiu de recaptar el màxim de fons possible en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. L’aventura començarà el pròxim 31 d’agost a Chicago i consistirà a recórrer íntegrament la mítica carretera al llarg de 150 dies, fins a arribar a Los Angeles. Fa unes setmanes, la Federació Catalana d’Atletisme (FCA) ja va donar suport a la iniciativa. Ara, el repte ha estat reconegut com a acte oficial del Centenari de la Ruta 66 per la comissió encarregada d’organitzar aquesta efemèride, un organisme creat pel Congrés dels Estats Units.


Tal com ha anunciat el mateix Casacuberta a través de les xarxes socials, “l’associació Route 66 Centennial ens ha nomenat acte oficial del centenari”. Segons explica el moianès, aquest reconeixement implica dues coses: “Primer, que ho ha aprovat el Congrés dels Estats Units; i segon, que dona una volada increïble al projecte, perquè farà que allà tothom el conegui”. Es tracta, doncs, d’un gran impuls per a la iniciativa solidària.


“Aquest reconeixement suposa un punt d’inflexió molt important per al projecte”, afegeix Casacuberta. De fet, Ruta66xELA és, de moment, l’únic acte oficial del centenari impulsat fora dels Estats Units, “fet que dona encara més rellevància internacional a la iniciativa”. Així, aquest darrer moviment “situa el repte com un pont cultural i solidari entre comunitats, amb l’objectiu de donar visibilitat a la lluita contra l’ELA mentre es recorren gairebé 4.000 quilòmetres per la mítica Ruta 66”, assegura.


La certificació és, doncs, “un pas més que ens ajuda a portar la causa de l’ELA al mapa global”. Casacuberta completarà durant cinc mesos etapes diàries d’entre 15 i 25 milles (24,1 i 40,2 quilòmetres). Per donar a conèixer la iniciativa, el moianès és molt actiu a Instagram i TikTok, on comparteix el seu dia a dia i la preparació del repte. Per col·laborar amb el projecte i ampliar-ne la informació, s’ha habilitat una pàgina web amb tots els detalls: https://runroute66forals.org/.

Mapa de la ruta que farà Casacuberta / Route 66 Centennial

9 març 2026

Regió7

Andreu Morera, guia del Grup de Recerca Canina dels Bombers: "Els gossos haurien de tenir encara més reconeixement al cos"

El Xot, un dels gossos llaurador del cos, es jubila aviat i comença a rebre homenatges

El Xot i el seu guia Andreu Morera, del Grup Caní de Recerca de Bombers / Edu Font


Eduard Font Badia
Moià09 MAR 2026 6:25Actualitzada 09 MAR 2026 9:03


El Xot és bomber i es jubila aviat, a finals de març o primers d’abril. Però el Xot és un gos llaurador negre de gairebé 11 anys. L’animal i el seu cuidador, l’Andreu Morera, viuen a Moià, i treballen al Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat.


Com molts abans de la jubilació, ara el Xot ha començat a rebre homenatges, com la Medalla d’Or de Sant Jordi al mèrit caní que li va lliurar l’Associació de Guies Canins de les Policies Locals de Catalunya (AGCPLCAT) per la seva trajectòria i serveis destacats.


 

El Xot, guardonat en un acte de l’Associació de Guies Canins de les Policies Locals de Catalunya / Bombers de la Generalitat

I és que el seu currículum és espectacular: amb gairebé 11 anys i en actiu des del gener de 2019, el Xot acumula 4 localitzacions directes, diverses localitzacions indirectes en barrancs, rius i pantans i, sobretot, informació clau per resoldre recerques. Localitzacions de persones, perquè això és el que ha après a rastrejar.


Però per al Xot, tot és, només, un joc. El seu guia, l’Andreu Morera, reconeix que és "un plaer treballar amb el teu millor amic, que ell s’ho passi bé, i, a més, salvar vides".

A casa de Morera volien un gos, i ell va pensar que, ja que el tindrien, "per què no ensinistrar-lo per a treballar al cos? I a partir d'aleshores "ha estat un vincle, des que tenia dos mesos i mig, que no hem parat d'entrenar. Jo també m'he hagut de formar moltíssim, i un cop passes les proves, el vincle amb el Xot encara és més gran". Segons el seu guia, "perquè d'estar entrenant, passes a alguns casos reals, a gent que realment necessita que se la trobi. Pel gos, continua sent un joc, però per mi ja és diferent".

Junts han localitzat persones amb vida, però el gruix de la seva feina és donar informació. "El gos se me'n va cap allà, i l'helicòpter passa per davant i el troba. No l'he trobat jo, però estic donant informació. O reafirmo el que estan fent els bombers, perquè tothom està buscant un lloc, i jo començo des del domicili perquè és l'últim lloc on s'ha vist a la persona, i el gos apareix on s'està buscant i es troba. Per mi és un 10".


Els animals del Grup Caní de Recerca són gossos de diferents races, i que es divideixen entre els rastrejadors i els ensumadors. "Tot el que signifiqui buscar qualsevol persona a allaus, ensorraments, riuades, aleshores s'utilitzaran els gossos que treballin d'ensumada, però quan es busca una persona en concret que ha desaparegut, llavors entra a la feina el gos de rastreig".

El Xot rastreja, i per això la feina la fa sempre lligat amb una corretja llarga al guia.

 

El Grup Caní de Recerca pertanys als GRAE de Bombers / Bombers de la Generalitat
 

Un joc per al gos, però un treball complicat

Però no és una tasca senzilla, perquè una de les coses que més pot afectar el treball del gos és l'estat mental del guia. "Els gossos, mentre vegin el seu guia que està content, són els gossos més feliços del món, però si tu estàs passant mal moments, o si tens molts nervis perquè es tracta d'un servei molt complicat, li transmets al gos el teu nerviosisme. I tot es complica". També es pot equivocar l’humà i enganyar el gos. "Pel que sigui, jo no he vist que el gos m'estava dient per un lloc, i jo l'he anat empenyent perquè potser era l'única sortida que jo veia i n'hi havia una altra. Al final el gos diu, doncs tirem. I ens equivoquem per culpa meva".

I un altre problema: quan arriba la Unitat Canina, "normalment ja han passat per allà familiars, amics, policia, voluntaris... I això dificulta molt trobar rastres nets". I el més important, "l'article d'olor de la persona que desapareix. Ha de tenir només l’olor de la persona que es busca, i gairebé sempre acaben contaminats per altra gent".

L’Andreu Morera i el Xot estan al Parc de Bombers de Vic, però tota la unitat canina de Bombers, creada el 2008, es reparteix entre els parcs de Vic i de Lleida. Des d’aquestes dues bases es despleguen per tot Catalunya, i per "això a vegades és difícil arribar dels primers".
Cal més reconeixement per als animals

I a vegades, encara que cada cop el cos de Bombers té més sensibilitat, a l’Andreu Morera li agradaria que es donés més reconeixement institucional al gos. "Com a Bombers, quan hi ha una emergència, som agents de l'autoritat, però el gos encara no té aquest estatus o no té aquest reconeixement que hauria de tenir, com té a altres llocs. Als Estats Units, davant d'un jutge, es dona credibilitat a la feina dels gossos. Perquè la feina que fan és excel·lent".

Per això l’ha fet tan feliç aquesta medalla per al Xot, perquè "és d'agrair que hi hagi gent que pensi en la feina dels gossos. Quan aquest gos es jubila, o es mor, tota la feinada que hi ha darrere, que són molts anys pràcticament diaris de treballar amb el gos, dintre de la societat queda una miqueta oblidada. I que es donin una medalla als gossos, és donar un valor afegit a la seva feina.

De les 4 troballes directes de gent viva que ha fet el Xot, el seu guia se’n recorda perfectament. Per exemple, el cas d’una noia "que va desaparèixer. Vam estar seguint el rastre fins a un camí on es perdia l'olor, i el gos ja no avançava. Havia plogut moltíssim i semblava com si hagués passat una riuada (21:13) i s'ho hagués endut tot". En comptes de desistir, humà i gos van seguir endavant, per diferents camins, fins que "a uns 200-300 metres vam entrar en una pista, el Xot va recuperar el rastre i la vam trobar".

D'aquestes quatre persones que "hem trobat vives, les quatre el Xot s'ha assegut al costat de la persona". És el signe que tenen gos i amo per indicar que la feina està feta.

Un altre cop, un avi va intentar llevar-se la vida, i es va enterrar de fulles ben al costat de la residència de la qual havia fugit. Explica l’Andreu Morera que "es va estar quatre, cinc, sis hores allà sota i tothom passava pel costat i ningú el veia". Quan el Xot va començar la recerca, des de la porta de la residència, "va sortir com un coet com dient que no ho sabeu que està aquí? Van ser 30 segons de recerca".

Cada dia, el Xot surt a passejar a les 7 del matí, puja al vehicle amb l’Andreu i entrenen rastreig. "Intentem que no siguin molt complicats, no pel cansament físic, sinó pel mental, perquè, si surt a una recerca real, estigui bé. Això és el dia a dia de la feina, entrenar i esperar".

I el dia a dia de casa, són un gos normal i corrent, que tothom pot tenir a casa. És un més de la família".

Aviat se li acabarà. Quan compleixi l’edat marcada "el Xot deixarà de venir al parc, es quedarà a casa, continuarà sent el gos de casa, l'únic que deixarà d'anar a treballar a les recerques". Això sí, continuarà entrenant perquè ell s'ho passa bé. I es posa com "gelós" quan veu entrenar la Lia, l'altra gosseta de casa.

Per què l’Andreu Morera ja fa un temps que entrena i treballa a Bombers amb la Lia, una altra llauradora. "Al cos, quan un animal arriba a 6-7 anys, necessitem per la continuïtat agafar-ne un altre, i que el temps que es jubili el gran pugui estar ja ensinistrat l'altre i estigui al 100%".

9 març 2026

Regió7

Crema un cobert a la masia El Vilet de Castellterçol

Una persona ha patit una lleu intoxicació per fum

Incendi a una masia de Castellterçol / Bombers de la Generalitat


E.F.B.
Manresa27 FEB 2026 20:33

5 dotacions dels Bombers de la Generalitat han treballat aquesta tarda en ls tasques d'extinció d'un cobert a Castellterçol, concretament a la masia el Vilet. El foc s'ha declarat en un cobert i no ha afectat ni la masia ni a l'estructura de l'edifici. L'avís del foc s'ha donat pocs minut abans de dos quarts de cinc de la tarda.


Una persona ha hagut de ser atesa per una lleu intoxicació per fum.

27 febrer 2026

Regió7

Els municipis del Bages i el Moianès arriben per primer cop al 60% de recollida selectiva

A les 35 poblacions que formen part del consorci es van generar l’any passat 90.000 tones de residus, 455 quilos de deixalles per habitant




Illa de contenidors amb accés personalitzat a Manresa / ARXIU/JORDI MORROS


David Bricollé
Manresa23 FEB 2026 8:00Actualitzada 23 FEB 2026 13:42

La totalitat de municipis del Bages i la meitat del Moianès, que formen part del Consorci per a la gestió de residus i que porten la seva brossa sobrant a l’abocador de Bufalvent de Manresa van generar l’any passat 90.000 tones de deixalles, una mica per sobre dels darrers anys. Això suposa que cada habitant va generar al llarg de l’any passat 455 quilos de residus. La cara d’aquesta moneda és que la recollida selectiva, és a dir, les fraccions ben separades que es poden valoritzar o reciclar, han augmentat fins al 60% dels residus recollits i, per tant, només el 40% van a l’abocador i acaben allà la seva vida útil. L’índex de selectiva del 2024 va ser d’un 51%, i el 2023, un 48%. Es fa evident, doncs, aquesta tendència a l’alça del reciclatge.


Fonts del Consorci valoren que aquestes dades demostren «els bons resultats dels sistemes de recollida d’alt rendiment implantats en molts municipis», siguin contenidors tancats amb identificació d’usuari o model porta a porta, àmbit en el qual l’any passat es va fer un pas de gegant, ja que s’hi va afegir la ciutat de Manresa, que concentra gairebé la meitat de la població.

Tractament de residus al Parc ambiental de Bufalvent

En aquest sentit, detallen que les dades de les plantes del Parc Ambiental de Bufalvent mostren «una evolució positiva en les fraccions clau». Així, detallen que a la planta de compostatge, el 2025 s’hi han tractat 25.312 tones, el 31% més que l’any anterior. I a la planta de transferència (triatge i compactació d’envasos i vidre), 13.631 tones, un 27% més que el 2024.


Una altra dada proporcionada pel Consorci per a la Gestió de Residus del Bages mostra que el servei de deixalleries, que incideix especialment també fomentar la separació adequada i, per tant, el reciclatge, igualment continua amb la tendència a l’alça dels últims anys, i ha tancat el 2025 amb més de 220.000 usuaris a les instal·lacions fixes, i més de 25.000 a les mòbils. En total, s’hi han recollit 25.500 tones de residus.

Les mateixes fonts del consorci valoren que aquests resultats són conseqüència del desenvolupament al llarg dels últims anys «d’un model que funciona», i que situa en la combinació de «models d’alt rendiment, la promoció de l’ús de la xarxa de deixalleries, les campanyes de sensibilització i educació ambiental i la millora de les infraestructures».

Una estratègia que, remarca el consorci, «ens està permetent reduir progressivament la fracció resta, incrementar les fraccions de selectiva, generar compost de qualitat, útil per al sector agrícola i per al manteniment d’espais verds i avançar cap als objectius marcats per la Unió Europea en matèria de reciclatge».


Xavier Bosch, gerent del Consorci del Bages, valora que «les dades del 2025 confirmen que els Ajuntaments i la ciutadania estan fent un esforç continuat per separar millor els residus. Treballem al costat dels municipis per incrementar la recollida selectiva i continuar consolidant-nos com un territori referent en la gestió de residus».
 

Sant Joan i Sant Salvador s'hi acaben d'afegir

En la línia del que destaca el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, en relació amb la incidència clau que té en l'augment del reciclatge la progressiva implantació del que s'ha anomenat sistemes de recollida d'alt rendiment, aquest inici d'any n'ha portat dos nous exemples. I, a més a més, amb apostes pels dos models diferents que estan proliferant. D'una banda, tot just fa una setmana Sant Joan de Vilatorrada ha posat en marxa el porta a porta. Tot i que enmig d'una certa polèmica (amb el PSC i un sector de veïns que discrepen del model), el municipi ha apostat per un sistema que ja té molt recorregut dins i fora de la comarca, que en el cas del Bages es va estrenar a Santpedor i que posteriorment han adoptat també poblacions com Artés, Avinyó, Navàs, Cardona o Navarcles, entre altres.


D'altra banda, també aquest mes de febrer Sant Salvador de Guardiola ha culminat el procés d’implantació del nou model de gestió de residus amb contenidors tancats. Un model que, 'exportat' del País Basc i que ara fa una dècada el Consorci va implantar en cinc municipis o barris com a pla pilot i que també s'ha anat expandint com a alternativa de sistema avançat. És, per exemple, el que ha implantat Manresa, i d'altres municipis com ara Sallent, Súria, Balsareny o el Pont de Vilomara.

23 febrer 2026

Regió7

Ajuntament i SEM signen l’acord perquè Moià tingui una base d’ambulància avançada

El servei s’ubicarà en una part del local de la carretera de Manresa històricament ha allotjat la seu de Creu Roja


Local on s'ubicarà la nova base del SEM a Moià / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià23 FEB 2026 6:30Actualitzada 23 FEB 2026 13:44

L’Ajuntament de Moià ha formalitzat l’acord que farà possible que el municipi aculli una base del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). En concret, el que s’ha signat és el conveni d’ús temporal de l’edifici situat a la carretera de Manresa, número 51, on hi ha la seu de Creu Roja Moianès, per establir-hi aquest servei.


L’objecte d’aquest conveni de col·laboració entre administracions és donar resposta a la necessitat de disposar d’una base del que s’anomena suport vital avançat a Moià, així com d’altres serveis inclosos dins les competències pròpies del SEM, amb l’objectiu de millorar i optimitzar la cobertura del servei d’emergències a la població i a la comarca del Moianès.


L’establiment d’aquesta base, segons destaquen fonts municipals, «permetrà oferir un servei més eficient als veïns i veïnes, reduint els temps de resposta i incrementant l’accessibilitat i la qualitat de l’atenció sanitària urgent a la ciutadania».


Segons fonts del SEM, l’any 2023, per exemple, es van rebre 3.578 trucades procedents de la comarca del Moianès, de les quals un total de 2.239 van generar mobilitzacions de recursos: 1.452 corresponents a unitats de suport vital bàsic, de la qual ja n’hi ha una ubicada al CAP de Moià, i 204 incidents que van requerir la intervenció d’una unitat de suport vital avançat.

A partir de l’anàlisi d’aquestes dades i de l’estudi d’un nou model d’atenció i trasllats sanitaris, s’ha detectat la necessitat de millorar la resposta dels incidents de la comarca que requereixen un equip de suport avançat.

Segons el consistori, la nova unitat del SEM s’ubicarà en un edifici de titularitat municipal, actualment en desús, un espai «en bon estat de conservació, a peu de carretera a l’entrada del municipi i amb dos garatges». Tradicionalment, aquest equipament havia estat destinat a la prestació de serveis per part de la secció local de la Creu Roja i havia esdevingut un element integrador del municipi de Moià. L’actual base de suport vital bàsic es mantindrà al CAP de Moià.


La voluntat de l’Ajuntament de Moià i del SEM és posar en funcionament aquest servei a finals del primer semestre d’enguany. Les obres d'adaptació aniran a càrrec del SEM.

23 febrer 2026

Regió7

Moià impulsa millores al Parc Prehistòric de les Coves del Toll amb una inversió de prop de 40.000 euros

Les actuacions, amb una durada prevista de quatre mesos, volen preservar i posar en valor l'espai d'alt interès natural i patrimonial




Una de les construccions del poblat prehistòric / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià23 FEB 2026 6:25


L’Ajuntament de Moià durà a terme diverses actuacions al Parc Prehistòric de les Coves del Toll amb un pressupost d’execució de 39.476,01 euros. La memòria del projecte ja ha estat aprovada i, per tant, el pròxim pas serà adjudicar el contracte per executar els treballs, que tindran una durada prevista de quatre mesos. L’objectiu és «preservar, millorar i posar en valor l’entorn natural del Parc Prehistòric, un espai de gran rellevància ambiental, paisatgística i patrimonial per al municipi de Moià», tal com assenyalen des del consistori.


El Projecte de millora del patrimoni natural del Parc Prehistòric de les Coves del Toll preveu actuacions orientades a l’ordenació i el manteniment dels elements presents als itineraris i a l’entorn immediat amb més intensitat d’ús. Entre els treballs més destacats hi ha l’arranjament del mur de drenatge de la surgència i del mur situat sota la desembocadura del drenatge de la cova; l’adequació del camí de la desembocadura del tub que actualment drena la zona de les excavacions de la Cova del Toll; la restauració de diverses estructures de fusteria malmeses que amb el pas del temps s’han anat degradant, així com la millora i el condicionament de camins i itineraris per garantir-ne la seguretat i minimitzar l’erosió.


La Diputació de Barcelona ofereix als municipis suport tècnic en la redacció de projectes de millora del patrimoni natural. Per aquest motiu, l’Ajuntament de la capital moianesa va sol·licitar aquest recurs, que va ser concedit el passat mes de maig. A partir d’aquí, s’ha elaborat el pla tenint en compte que les Coves del Toll són una formació geològica de gran interès i amb jaciments prehistòrics destacats, situada en un entorn dominat pel bosc i enclavada a la part baixa d’un vessant que arriba fins al Torrent del Gomar, i sotmesa a una elevada afluència de visitants.


Tal com especifica la memòria recentment aprovada, la majoria de les persones que visiten el Parc Prehistòric ho fan a través de les visites guiades a les Coves del Toll. A més, des de l’aparcament hi ha diversos camins que permeten recórrer els elements d’interès que expliquen el conjunt històric. Així, en un àmbit de poc més de quatre hectàrees s’hi concentra una infraestructura de formació i divulgació formada per coves, plafons interpretatius, casetes d’interpretació i edificacions simulades de l’època, així com jaciments funcionals com el de la Cova de les Teixoneres.

Tots aquests espais estan sotmesos a usos intensius a causa de la gran afluència de visitants, fet que fa necessari compatibilitzar-ne l’ús amb els valors naturals de l’entorn. Per aquest motiu, s’han impulsat diverses actuacions de manteniment i millora, especialment a les zones amb més concentració de públic. La finalitat és «augmentar la qualitat ambiental i paisatgística de l’entorn» i, d’aquesta manera, «contribuir a millorar la percepció del parc com a espai natural i entorn saludable per part dels seus visitants».

Les actuacions, una per una

Un dels àmbits d’actuació més destacats estarà relacionat amb els elements de fusta, atès que les estructures d’aquest material s’han anat degradant amb el pas del temps. En el cas de les baranes, se substituiran els muntants i les travesses que es trobin en mal estat, així com la cargoleria dels corresponents punts d’ancoratge necessaris a la zona del Torrent del Gomar. Pel que fa a les escales, situades a la zona del poblat, es canviaran els esglaons per uns de nous, de manera que la distància entre ells sigui uniforme en tot el tram. Alguns es construiran amb fusta, mentre que la resta es faran amb pedra natural, aprofitant la pedra extreta de les excavacions que es duen a terme a la cova.




Estat actual de la barana del poblat / Ajuntament de Moià

També s’actuarà a l’interior de la cova. Més concretament, es preveu la substitució parcial o total de les estructures de les passarel·les per on transiten els visitants. Les fortes pluges dels darrers mesos han provocat la inundació de la cova, fet que ha accelerat considerablement el deteriorament de la fusta. A l’exterior, seguint l’itinerari, hi ha passeres que també requeriran intervenció, substituint les bigues existents per d’altres d’acer. Així mateix, els ponts situats al llarg del recorregut seran objecte de modificació.



Estat de les passarel·les de l'interior de la cova / Ajuntament de Moià

Continuant amb el pla de millora, es preveu l’adequació del camí de la zona de l’embocadura del desaigüe amb l’objectiu de recuperar la funcionalitat de la via, notablement afectada per l’erosió, i garantir l’estabilitat del talús adjacent. Aquesta actuació permetrà reduir el risc de nous despreniments i de rebliment de la llera. Igualment, es plantegen accions integrades de moviment de terres i drenatge per consolidar el terreny i evitar processos regressius.

D’altra banda, es reconstruirà el mur de contenció i drenatge de la surgència per garantir-ne l’estabilitat estructural i facilitar el pas i l’evacuació de les aigües pluvials, ja que actualment presenta trams erosionats i desplaçaments de pedres. Per dur a terme aquesta actuació, el mur de rocalla es col·locarà seguint un patró estable i adaptat a la morfologia del terreny. Tal com s’indica a la memòria, la tècnica emprada serà la de la pedra collada, que consisteix en la col·locació manual de blocs de pedra de mida mitjana i petita, encaixats entre si sense utilització de morter.

A la zona del poblat prehistòric es construirà un mur de rocalla per reforçar l’estabilitat del terreny i afavorir la correcta gestió de les escorrenties superficials. La disposició dels blocs de pedra de manera escalonada i encaixada en garantirà la solidesa i la durabilitat. A més, aquesta tècnica permet una millor integració de l’estructura en l’entorn natural, minimitzant l’impacte visual i afavorint la naturalització progressiva del mur mitjançant la colonització de flora autòctona.

Finalment, el tram on es localitza la Cova Morta presenta un pendent elevat i, atès que és per on circula l’aigua procedent de la surgència, es tracta d’un espai especialment afectat per l’erosió. Per mitigar aquest fenomen, es preveu l’aportació de material granular per millorar l’estabilitat dels camins i de les zones de treball, així com la creació de trencaaigües sobre el ferm dels camins forestals, amb la finalitat de reduir la velocitat de l’escorrentia superficial i prevenir processos erosius. Per acabar, en aquest mateix espai es preveu la col·locació d’un paviment mitjançant la tècnica tradicional de pedra seca, generant així una superfície estable, resistent i amb una elevada integració paisatgística.

23 febrer 2026

Regió7