La C-59, una carretera que protegeix la fauna del Bages

Les millores que s’estan fent al principal eix viari que connecta el Moianès amb el Vallès, incorporen tanques cinegètiques i corredors habilitats en diversos trams per augmentar la seguretat




Una de les tanques que s'han instal·lat a la C-59 / Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Jordi Escudé
Moià07 SET 2026 6:26Actualitzada 07 SET 2026 9:17


Garantir la coexistència entre vehicles i animals reduint el risc de sinistralitat amb mesures que permetin a la fauna travessar d’una banda a l’altra de la carretera sense perill. És un dels objectius clau de les millores que estan en marxa a la carretera C-59 el seu pas pel Moianès i el nord del Vallès Oriental, i que són ben visibles allà on ja s’ha actuat, ja sigui amb l’obertura de diversos corredors que permetin aquest pas, o amb la disposició de tanques i barreres per evitar-ho en aquells trams on això suposaria un risc tant per als conductors com per als animals.


Aquest seguit d’actuacions s’han anat fent en tots els trams de la C-59 a mesura que s’anava condicionant la carretera, començant pel de més risc, entre Moià i Castellterçol, però després també entre Castellterçol i Sant Feliu de Codines passant per Sant Quirze Safaja. El condicionament d’aquesta part de la carretera es va enllestir l’estiu passat, tot i que no ha estat fins més tard que s’hi han anat completant els passos i s’han acabat d'instal·lar tanques cinegètiques.


De fet, el Departament de Territori va decidir, a final del 2024, incrementar les actuacions inicialment previstes en aquest tram de carretera amb un cost afegit de 2 milions d’euros i, entre altres coses, això també implicava ampliar el nombre de passos de fauna, tenint en compte que en aquesta via tot sovint s’havien de lamentar accidents per atropellaments o topades amb animals. Per això, en el projecte de millora es van preveure diverses obres de drenatge per adequar-hi aquests passos de fauna, en molts casos com a passos inferiors, així com la col·locació de tanques cinegètiques als marges de la carretera en els punts de més risc, i passos canadencs formats per barres metàl·liques en accessos al vial per impedir que hi entrin animals, i d’aquesta manera reconduir-los cap a aquests passos expressament habilitats perquè puguin travessar la carretera sense perill d’atropellaments.


Precisament, aquests punts més sensibles i proclius a l’accidentalitat pel creuament d’animals, en bona part concentrats entre Moià i Castellterçol, es van detectar a partir d’un estudi previ a la redacció del projecte. Es va fer un recorregut exhaustiu sobre el terreny, i això va fer possible identificar, per exemple, les zones on ja hi ha torrents naturals que permeten el pas per sota de la carretera, i aquelles altres en què l’orografia no ho permet i calia fer passos superiors o prendre algun altre tipus de mesura.
Nous elements

Les obres en aquesta carretera no s’han acabat, i en aquest sentit, es preveuen mesures similars en la resta del vial projectat, però encara pendent de fer, com són la variant de Sant Feliu de Codines; on es contempla un fals túnel a la zona de Can Bosc que farà les funcions de pas de fauna i connector; o les actuacions de millora cap a l’oest, en el tram de la C-59 entre Moià i Santa Maria d’Oló passant per l’Estany.

Els terminis previstos per a aquestes obres pendents ja estan més o menys encarrilats. Segons aquest calendari, primer es farà la variant de Sant Feliu de Codines, que ja està adjudicada per un import de 43,4 milions d’euros i les obres haurien de començar en les pròximes setmanes amb l’objectiu que estiguin enllestides entre final del 2028 i començament del 2029. Tindrà quatre quilòmetres de longitud, i discorrerà per l’oest del nucli urbà, majoritàriament amb una secció de dos carrils més un tercer en sentit Moià per facilitar els avançaments.


Pel que fa a la millora de la C-59 entre Moià i la seva intersecció amb l’eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, anirà més tard. De moment, tot just s’està en la fase d’aprovació del projecte, sense que hi hagi una data concreta per a l’inici de les obres.

7 setembre 2026

Regió7 

“Em sento forta”

El vídeo de la regidora de Moià Lakshmi Roset sobre l’escorxador acumula ja 2,9 milions de visualitzacions i centenars de comentaris masclistes i sexualitzats. Ella agreix les mostres de suport 

Lakshmi Roset, regidora a l’Ajuntament de Moià per Capgirem Moià-CUP | Josep Font

Josep Font Sentias
06/09/2026 | 08:24

“Em sento forta”. Lakshmi Roset, regidora a l’Ajuntament de Moià per Capgirem Moià-CUP i una de les veus més crítiques amb els projectes de l’escorxador, reconeix que encara li costa assimilar el que ha passat aquesta darrera setmana. El vídeo que va publicar després del ple de dimecres passat acumula ja 2.900.000 visualitzacions i 764 comentaris, molts dels quals sobre el seu físic, la roba, el maquillatge… Clarament masclistes i sexualitzats. Una reacció que no s’esperava i que, assegura, li ha capgirat l’agenda.

Roset explica el “xoc emocional inicial” que li va provocar veure com el vídeo començava a créixer exponencialment i, sobretot, la quantitat de comentaris que va generar. Se’n fa creus, que es puguin dir barbaritats a les xarxes socials amb tanta impunitat i que aquest tipus d’atacs es normalitzin. Però, alhora, assegura que “t’omplen el cor les mostres de suport”: “Em sento forta, m’han donat suport de totes bandes, però el del meu moviment, l’esquerra independentista, m’ha emocionat.”

Diu que no la faran arronsar, gens ni mica, que ho pot suportar i que no pensa permetre que es normalitzi. Considera que els drets de les dones ja estan retrocedint i que aquests atacs, fomentats per l’extrema dreta, les dissuadeixen d’expressar les seves opinions polítiques. També agraeix la funció dels mitjans, que han contribuït a fer conèixer la problemàtica que hi ha a Moià amb l’escorxador.

Tot plegat ha coincidit amb el vessament de residus de dijous passat, el tercer a la comarca aquest any. A mig matí, un camió que venia de l’escorxador va deixar rastre de líquids sangonosos a dins del poble, fet que va provocar una fortor molt desagradable i va obligar a intervenir els Bombers, la brigada del servei de carreteres i els Mossos d’Esquadra. Les imatges van generar molta controvèrsia a les xarxes, amb posicionaments tant del col·lectiu ecologista El Fanal com de l’alcalde i de l’Ajuntament, que van qualificar els fets d’inacceptables.

El succés es produïa, a més, l’endemà que el ple hagués aprovat inicialment el pla que dona llum verda a la regularització del polígon industrial del Prat, l’ampliació de l’escorxador i la cessió del terreny per a la construcció de la planta de biogàs, tal com ja va informar EL 9 NOU.

L’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-AM), que va donar suport públic a Roset des del primer moment i que també va qualificar d’inacceptable el vessament de residus, explica que estan acabant de quantificar els costos de la neteja. L’Ajuntament també s’ha adherit a la denúncia presentada per l’Àrea de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra. La prioritat, ara, diu Guiteras, és garantir amb l’empresa de transports i l’escorxador que un fet així no es pugui tornar a repetir.

També El Fanal ha denunciat els fets. Pilar Clapers, portaveu del col·lectiu ecologista, explica que han presentat denúncies davant l’Agència Catalana de Residus, l’Agència de Salut Pública i Agricultura. Assenyala que, tot i el rebombori provocat pel vessament, han pogut documentar des de llavors dos transports amb residus en camions oberts, quan la normativa estableix que s’hauria de fer amb contenidors hermètics.


Clapers apel·la als articles de la llei reguladora de residus de 2009, que estableix que el productor dels residus ha de garantir-ne la gestió d’acord amb el que marca la normativa, i que aquesta responsabilitat inclou també el transport.

Als anys 80 del segle XX, sense internet, la Fura dels Baus de Moià va escandalitzar i sacsejar el panorama teatral internacional perquè les seves accions incloïen vísceres i sang d’animals. 50 anys després, les mateixes protagonistes han tornat a escena i a l’opinió pública. 

6 setmbre 2026

el9Nou

Els carrers del Moianès suspenen en igualtat: només un 3,6% tenen nom de dona

Un estudi del Consell Comarcal evidencia el desequilibri de gènere en el nomenclàtor i la concentració dels noms femenins en els àmbits de la religió i la cultura



El carrer Sant Sebastià de Moià, una de les vies que inclouen un nom masculí, en aquest cas relacionat vinculat a la religió catòlica / Ariadna Gombau
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià04 SET 2026 6:25


Els carrers del Moianès registren un percentatge molt baix de noms de dona, una realitat que també es produeix a la resta del territori català. La comarca compta amb 634 carrers, places i camins i, d’aquests, només 23 porten un nom femení, un 3,6% del total. Més de la meitat d’aquests noms estan relacionats amb l’àmbit de la religió catòlica, seguit del de la cultura. Aquestes són algunes de les dades que recull un estudi elaborat pel Consell Comarcal del Moianès entre els mesos de març i maig de l’any passat, amb l’objectiu de posar de manifest les desigualtats de gènere en el nomenclàtor de la comarca.


La investigació classifica els noms del nomenclàtor de cada municipi del Moianès en cinc categories: dona, que inclou persones, imatges o icones que representen una idea de dona; home; cognom, quan el nom pot fer referència a una persona, una família o un matrimoni; altres, que agrupa els noms que no corresponen a persones, com ara elements del medi natural o topònims, i, finalment, sense nom. La recerca sobre els carrers amb noms de persones també ha permès identificar-ne la vinculació amb diferents àmbits, com ara l’arquitectura, la cultura, l’economia, l’educació, l’emprenedoria, l’enginyeria, l’esport, la navegació, els oficis i les professions, la política i l’activisme, la religió catòlica i la salut.


A partir d’aquesta classificació, l’estudi constata que, dels 634 carrers, places i camins de la comarca, només 23 (3,6%) porten nom de dona. En canvi, 151 vies (23,8%) tenen nom d’home, mentre que els cognoms representen només l’1,3% del total, amb vuit vies. La categoria Altres és, amb diferència, la més nombrosa: agrupa 449 carrers, que representen el 70,8% del nomenclàtor. Finalment, només tres vies (0,5%) no tenen nom.


Si es posa el focus únicament en les vies vinculades a persones —homes, dones i cognoms—, el desequilibri encara és més evident. Els noms masculins representen el 83% d’aquest conjunt, mentre que els femenins suposen només el 12,6%. El 4,4% restant correspon als cognoms.
 

Religió i cultura

Continuant amb l’anàlisi del nomenclàtor per àmbits, l’estudi conclou que el 52,2% dels carrers amb noms de dona estan vinculats a la religió catòlica. D’aquest total, la meitat —sis dones— corresponen a persones concretes, com ara santes o religioses, mentre que l’altra meitat són imatges o icones que representen una idea de dona, com la Verge o la Mare de Déu. La cultura és el segon àmbit amb més presència, amb un 26,1% de les vies dedicades a dones vinculades al sector cultural. La resta es reparteixen entre l’educació i la salut, amb un 8,7% cadascun, i l’emprenedoria, amb un 4,3%, que correspon a una única dona.

Segons assenyala l’estudi, aquestes dades evidencien, d’una banda, el pes de la religió catòlica en el nomenclàtor i, de l’altra, que "les dones són sovint homenatjades per la seva vinculació a àmbits que han estat culturalment associats a qualitats i atributs considerats femenins i que, per tant, han estat històricament feminitzats".


En el cas dels homes que donen nom a vies del Moianès, els àmbits socials amb què se’ls relaciona són força més variats. Segons la investigació, aquesta diferència també posa de manifest les desigualtats de gènere presents en la societat. Tot i això, igual que en el cas de les dones, la religió i la cultura són els dos sectors amb més presència en el nomenclàtor masculí, amb un 45% i 24,5% dels carrers, respectivament.

La política i l’activisme representen el 9,3% dels casos, mentre que l’emprenedoria en concentra el 7,3%. Segons l’estudi, es tracta de "dos àmbits professionals històricament masculinitzats i vinculats a qualitats i habilitats culturalment atribuïdes als homes (lideratge, activitat, racionalitat, etc.)". El mateix passa amb l’arquitectura, que representa l’1,3%, i amb l’economia, l’enginyeria i l’esport, amb un 0,7% cadascun.

La resta de carrers homenatgen homes vinculats a altres àmbits, com ara l’educació, amb un 1,3%, i la salut, amb un 6%. En conjunt, les dades mostren una major diversitat dels àmbits professionals i socials associats als noms masculins, en contrast amb la concentració dels noms femenins en sectors tradicionalment feminitzats.






Els carrers dels municipis del Moianès en dades / Regió7
 

Municipi per municipi

Moià

231 carrers, places, camins, etc.
El 40,3% dels noms es refereixen a persones (93 carrers).
El 84% dels carrers amb noms de persones són d’homes, el 14% de les dones (d’aquestes el 23% són Marededeu) i el 2% cognoms.

Castellterçol

114 carrers, places, camins, etc.
El 33,3% dels noms es refereixen a persones (38 carrers).
El 87% dels carrers amb noms de persones són d’homes, el 8% són cognoms i només el 5% són de dones.

Calders

40 carrers, places, camins, etc.
Només el 5% dels noms es refereixen a persones (2 carrers).
El 100% dels carrers amb noms de persones són d’homes.

Santa Maria d'Oló 

32 carrers, places, camins, etc.
El 24% dels noms es refereixen a persones (12 carrers).
El 86% dels carrers amb noms de persones són d’homes i el 14% de les dones.

Castellcir 

48 carrers, places, camins, etc.
Només el 8,3% dels noms es refereixen a persones (4 carrers).
El 100% dels carrers amb noms de persones són d’homes.

Monistrol de Calders

 35 carrers, places, camins, etc.
El 25,7% dels noms es refereixen a persones (9 carrers).
El 67% dels carrers amb noms de persones són d’homes i el 33% són de dones.

Sant Quirze Safaja

50 carrers, places, camins, etc.
El 24% dels noms es refereixen a persones (12 carrers).
El 67% dels carrers amb noms de persones són d’homes, el 8% de les dones (1 Marededeu) i el 25% cognoms.

L'Estany

52 carrers, places, camins, etc.
El 27% dels noms es refereixen a persones (14 carrers).
El 93% dels carrers amb noms de persones són d’homes i el 7% de les dones.
L’únic carrer amb nom de dona, el de Mercè Rodoreda, en realitat encara no existeix. És un camp que no s’ha urbanitzat.

Collsuspina

22 carrers, places, camins, etc.
El 9% dels noms es refereixen a persones (2 carrers).
El 100% dels carrers amb noms de persones són de dones. Cap carrer homenatja a una dona concreta (1 verge i 1 Marededeu)

Granera

10 carrers, places, camins, etc.
El 10% dels noms es refereixen a persones (1 carrer).
El 100% dels carrers amb noms de persones són d’homes.

4 setembre 2026

Regió7 

El govern de Moià aprova la modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat de Moià

 




Alex Guerrero
Moià26 D’AG. 2026 23:20Actualitzada 31 D’AG. 2026 17:00



El govern d’AraMoià, que té majoria absoluta, va aprovar ahir, durant el ple municipal, la nova modificació puntual urbanística que permetrà desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat de Moià. L’operació comporta un triple efecte: la regularització del polígon, l’ampliació de les activitats de l’escorxador i la cessió anticipada dels terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs, d’iniciativa i propietat municipal. Tot i tirar endavant, la proposta va comptar amb els vots en contra de la CUP i Junts, i amb l’abstenció del PSC.

31 agost 2026

Regió7 

Ecologistes asseguren que el trasllat de residus carnis de l'escorxador de Moià continua fent-se en males condicions

El Fanal denuncia que, després de diversos vessaments, Masia Tero continua transportant les restes en vehicles no hermètics i reclama solucions




Un camió traslladant els residus carnis de l'escorxador de Moià / El Fanal
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià31 D’AG. 2026 16:43Actualitzada 31 D’AG. 2026 17:19


El grup ecologista El Fanal denuncia de nou la situació que es viu al Moianès pel que fa al trasllat de residus carnis de l’escorxador Masia Tero. La setmana passada es va produir un vessament de restes biològiques animals, el tercer dels darrers mesos, que va generar una situació molt desagradable a Moià a causa de les fortes olors que desprenia i que va requerir l’actuació dels Bombers. Segons l’entitat, l’endemà el camió tornava a transportar les restes al descobert.


Des d’El Fanal han denunciat la "impunitat total" de l’escorxador. Segons assenyalen, el darrer episodi d’abocament, pel qual es van queixar diversos veïns i el mateix Ajuntament, no ha servit per introduir canvis en el protocol de trasllat dels residus carnis. L’endemà dels fets es va produir un nou transport amb un vehicle que no era hermètic. En aquella ocasió, les restes quedaven cobertes amb una lona.


Avui, però, la situació s’ha tornat a repetir, aquesta vegada amb els residus completament al descobert, sense cap lona que els cobrís. Des de l’entitat asseguren que aquests són alguns dels casos que han pogut documentar durant els darrers dies i apunten que probablement se n’han produït més. Per això, reclamen una vegada més que s’apliquin penalitzacions i que el trasllat dels residus es faci en millors condicions, amb vehicles hermètics que evitin nous vessaments i les molèsties que se’n deriven.


L'últim cas, la setmana passada

Els veïns de Moià van denunciar un nou abocament de residus carnis en diverses carreteres del municipi dijous passat. El vessament va provocar fortes olors i malestar i va requerir la intervenció dels Bombers, la Policia Local i un camió cisterna per retirar les restes i netejar la calçada.

L’entitat ecologista El Fanal ha denunciat reiteradament aquests episodis i ha presentat queixes davant l’Administració, mentre que l’alcalde, Dionís Guiteras, va qualificar els fets d’"inadmissibles" i va anunciar que des del consistori s'havia obert un expedient sancionador.

El nou vessament es va produir un dia després que el ple municipal aprovés la modificació urbanística que permetrà ampliar el polígon del Prat de Moià i facilitar, entre altres actuacions, l’increment de l’activitat de l’escorxador.

31 agost 2026

Regió7 

La regidora de la CUP de Moià després de rebre una allau de comentaris masclistes: "Això ni em tirarà enrere ni em tombarà"

Lakshmi Roset alerta que l’assetjament masclista a les xarxes pot convertir-se en un fre per a les dones que volen implicar-se en política



Al mig Lakshmi Roset durant el ple municipal del passat 26 d’agost, a Moià / Alex Guerrero
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià31 D’AG. 2026 18:50Actualitzada 31 D’AG. 2026 19:20


La regidora de la CUP Moià-Capgirem, Lakshmi Roset, ha rebut múltiples comentaris masclistes a les xarxes socials arran d’un vídeo publicat el 27 d’agost en què parlava sobre l’escorxador del municipi. A X, el clip acumula prop de tres milions de reproduccions i més de 700 comentaris. La seva viralització ha fet aflorar una allau de missatges sexistes que, segons Roset, evidencien fins a quin punt les dones continuen exposades a aquest tipus d’assetjament en l’àmbit polític.


El vídeo es va publicar al voltant de les deu de la nit i, l’endemà al matí, ja havia assolit un elevat nombre de visualitzacions i comentaris. "Al principi et quedes en xoc. Veure tantes persones parlant del teu cos, afecta", assegura. Tot i l’impacte inicial, la regidora afirma que els anys de militància en diverses organitzacions de l’esquerra independentista i en col·lectius feministes l’han ajudat a afrontar situacions com aquesta. "A mi això ni em tirarà enrere ni em tombarà", afirma contundent.


El que més preocupa Roset, però, és que aquest comportament acabi normalitzant-se: "El que més em preocupa és que es normalitzin aquesta barbaritat de comentaris", assenyala. Al seu parer, aquesta hostilitat pot actuar com un fre per a les dones que es plantegen significar-se en política. També lamenta que les xarxes siguin un espai tan agressiu, malgrat que "s’hi tenen debats polítics" i, per tant, considera necessari que les dones hi tinguin presència.


La regidora posa el focus en el perfil d’alguns dels usuaris que han participat en l’allau de comentaris. "Moltes de les persones que assenyalen els immigrants dient que són incompatibles amb la nostra cultura són els mateixos que no han tardat ni un segon a posar comentaris masclistes i sexistes a la publicació", afirma. Segons Roset, aquests usuaris "han quedat retratats", especialment perquè bona part de les crítiques no feien referència al contingut polític del vídeo, sinó al seu cos. "Han anat més enllà de menysprear-me per ser dona, advocada i portar anys en política. Amb això es veu que el feminisme és necessari", subratlla.

Roset considera, a més, que no es tracta d’un fenomen puntual. Segons explica, situacions d’aquest tipus són habituals a les xarxes, però en aquest cas han tingut més repercussió arran de l’abast que ha assolit la publicació. Per fer-hi front, defensa la creació de xarxes de suport, però també una major regulació de les plataformes perquè siguin espais més segurs i comptin amb "una normativa més ètica".
 

Una onada de suport

Malgrat els missatges rebuts, Roset assegura que també ha percebut una resposta contundent de suport. "S’ha notat l’onada feminista", afirma. La regidora reconeix que "em van sorprendre les barbaritats que vaig llegir i un masclisme tan heavy", però destaca que moltes persones van rebutjar els comentaris sense entrar en discussions. "Hi ha gent que ho tenia molt clar i que no va entrar a debatre. Van dir: 'Això és masclisme i ja està'", explica.


El ple de l’Ajuntament de Moià també va expressar el seu suport a la regidora. Tot i el clima tens dels darrers mesos arran del projecte d’ampliació del polígon del Prat, els membres del consistori es van unir per fer costat a Roset, que assegura haver sentit l’escalf de la resta de regidors.

31 agost 2026

Regió7 

Confirmada la condemna a 20 anys de presó per a un avi que va agredir sexualment 4 de les seves netes a Moià

L'home va cometre les agressions sexuals entre els anys 2006 i 2017 durant les estones que es trobava a soles amb les menors




La façana de l'Audiència de Barcelona, on es va jutjar el cas / ARXIU
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Eduard Font Badia
Manresa31 D’AG. 2026 17:37


La Secció d'Apel·lació de la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat la condemna a un màxim de 20 anys de presó per a un home que va agredir sexualment 4 de les seves netes quan aquestes eren menors d'edat. A la denúncia inicial hi figurava també la denúncia d'una cinquena nena, que finament no va poder ser provada. La sentència confirmada imposa penes que sumen 35 anys i 9 mesos de presó, però també marca un temps màxim de compliment efectiu d'internament de 20 anys.


El tribunal desestima els sis arguments que la defensa de l'home va presentar contra la sentència per la qual se'l condemnava com a autor de quatre delictes continuat d'agressió sexual a menor de 16 anys. D'aquesta manera es confirma la sentència dictada el 28 de maig de l'any passat per la secció 10a de l'Audiència de Barcelona. Ara només li queda la possibilitat d'un recurs de cassació davant la Sala Segona del Tribunal Suprem.


La sentència ara reafirmada considerava provat que l'home, nascut el 1947, va cometre les agressions sexuals entre els anys 2006 i 2017 durant les estones que es trobava a soles amb les menors. Tal com ja va explicar Regió7, les agressions van començar l'estiu de 2006 amb una nena que aleshores tenia 9 anys. A partir d'aquest primer abús, l'acusat va repetir el mateix procediment en reiterades ocasions durant un període de 14 anys, aprofitant-se de la vulnerabilitat de les menors. L'altre episodi descrit als fets provats de la sentència per la Fiscalia va ser l'any 2011, quan va forçar una altra neta de 9 anys en una habitació annexa de la casa, que anteriorment havia funcionat com una botiga. Les agressions a les altres dues de les seves netes, que en aquell moment tenien 11 i 13 anys, es van fer entre els estius de 2016 i de 2017.


A l'avi se l'acusava d'una altra agressió l'abril de 2021, amb el sumari judicial ja en marxa, cap a la seva neta de 9 anys en aquell moment, en diversos emplaçaments com al sofà del menjador o la piscina, però aquests fets no van quedar provats.

La sentència condemna l'home a indemnitzar les noies amb 50 mil euros, dues amb 10 mil i dues amb 15 euros cadascuna, i li prohibeix aproximar-se a elles durant un període superior en sis anys a la condemna, i de cinc anys de llibertat vigilada.


Les quatre penes sumen 35 anys i 9 mesos de presó, però el límit de compliment no és aquesta suma. D'acord amb les regles d'acumulació de penes, el tribunal calcula inicialment el triple de la pena més alta —11 anys i 3 mesos—, que dona 33 anys i 9 mesos. Tanmateix, la sentència estableix que les penes que excedeixin els 20 anys queden extingides, de manera que el temps màxim de compliment efectiu de presó queda fixat en 20 anys.

31 agost 2026

Regió7