5 de nov. 2026

Enric Casacuberta (62 anys) supera els 1.500 quilòmetres de la Ruta 66: firma autògrafs, apareix als mitjans i el reconeixen al crit de "Run, Enric, run"

El moianès ja ha completat més del 40% del repte solidari contra l’ELA i destaca la bona acollida que està tenint entre la població nord-americana

Segon mes d'Enric Casacuberta a la Ruta 66 / Ruta 66 per l'ELA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià05 NOV 2026 6:25Actualitzada 05 NOV 2026 7:51


Enric Casacuberta, que està recorrent la Ruta 66 per recaptar el màxim de fons possible per a la lluita contra l’ELA, acaba de complir dos mesos de repte i ja ha superat els 1.500 quilòmetres i el miler de milles. De fet, a hores d’ara ja deu rondar els 1.700 quilòmetres, cosa que significa que ha completat més del 40% del recorregut. Acaba de deixar enrere Oklahoma, l’estat amb més quilòmetres de tot el trajecte, per entrar a Texas. El corredor, que el passat 25 d’octubre va celebrar el seu 62è aniversari, assegura que es troba molt bé, tant físicament com mentalment, i destaca el gran suport que està rebent per part de la població nord-americana.


El moianès preveu arribar a l’equador del repte la setmana vinent, coincidint precisament amb el centenari de la Ruta 66. Segurament, en aquell moment es trobarà a Amarillo. L'atleta explica que ha millorat el ritme des que va començar i que, per aquest motiu, "he avançat gairebé dues etapes, que me les guardo per si algun dia no em trobo bé". De fet, fa uns dies es va llevar amb dècimes de febre i va haver de prendre’s una jornada de descans. Aquesta setmana, la seva mitjana se situa al voltant dels 5 minuts i 30 segons per quilòmetre. Durant el primer mes, en canvi, el ritme se situava més aviat per sobre dels sis minuts.


Quan va presentar el repte, molts el consideraven una aventura d’una dificultat considerable, especialment tenint en compte l’edat del corredor. Amb el pas dels dies, però, els seguidors cada vegada estan més sorpresos per la fortalesa de Casacuberta, tant física com mental. Ell mateix també n’està sorprès: "Estic superant les meves pròpies expectatives. No pensava estar tan bé a aquestes altures". Des de Zenit, el centre que s’ha encarregat d’entrenar-lo durant dos anys, li asseguren que "portava una preparació molt ben feta". Tot i això, fins que no ha començat l’aventura no s’han esvaït tots els dubtes: "Suposo que hi ha tantes ganes i il·lusió que tot va com un coet", assegura.


Cada jornada li deixa alguna història per explicar, des d’ensurts amb animals fins a trobades amb persones que s’han interessat pel projecte i que, fins i tot, l’han volgut acompanyar durant algun tram. "Em trobo molta gent fantàstica", afirma. També s’ha adonat que cada vegada hi ha més persones que el reconeixen arran de la seva aparició als mitjans de comunicació, que estan oferint una àmplia cobertura de l’aventura. Alguns conductors, quan el veuen passar, el saluden des dels vehicles: "Em toquen el clàxon i criden 'Run, Enric, run'" (Corre, Enric, corre).

La sensació és que el moianès coneix cada dia desenes de persones i descobreix històries interessants. "A la gent li agrada molt el projecte i sempre que poden ajuden. Ha tingut molt bona rebuda", explica. Fins i tot, a banda de signar un cotxe clàssic, s’ha trobat amb persones que li demanen autògrafs i fotografies. "Em fa il·lusió i una mica de vergonya, també", confessa.

Una de les anècdotes més curioses va tenir lloc a Luther, on va acabar la seva 54a jornada. Aquell dia va parar a dinar en una food truck d’hamburgueses i va explicar el repte al propietari del negoci, amb qui va fer bona amistat. Dos dies després, quan ja s’acostava a Oklahoma City, l’home el va reconèixer des del cotxe, on viatjava amb la seva dona, i tots dos van començar a animar-lo. Això també li passa als principals punts d’aturada obligatòria de la Ruta 66, com ara el Blue Whale of Catoosa, on els treballadors i responsables dels establiments de seguida saben qui és.


En les converses amb Casacuberta, una de les qüestions que més el sorprèn és, precisament, la gran acollida que té als Estats Units. Els mitjans de comunicació de les zones per on passa, particulars, amants de la Ruta 66 i entitats vinculades a la investigació de l’ELA s’estan bolcant en el projecte. Una d’aquestes organitzacions és Route 66 Marathon, que està preparant, amb motiu de la seva arribada a Albuquerque (Nou Mèxic), un acte de rebuda i curses de cinc quilòmetres per a la canalla, en les quals també participarà el moianès.

El corredor també ha rebut el reconeixement de Randall Smalley, propietari de Cruise America, l’empresa que li ha llogat l’autocaravana i que disposa d’una flota de més de 4.000 vehicles. "Vam tenir un petit problema, li vam trucar i ens va enviar de seguida un tècnic", explica. Smalley, a més, té previst anar a rebre’l quan arribi a Los Angeles, el punt final de l’aventura.
 

Un aniversari especial

El repte va començar quan tenia 61 anys, però encara havia de celebrar l’aniversari. El passat 25 d’octubre va fer 62 anys i l’endemà va rebre una visita molt especial: la de Ben Luschen, periodista de l’Oklahoma Today Show, que ja l’havia entrevistat uns mesos abans. El va anar a trobar al càmping on passava la nit a Oklahoma City, li va fer un regal i li va transmetre ànims i força per continuar.

Curiosament, aquell mateix allotjament també estava d’aniversari: celebrava dues dècades de vida i ho commemorava amb música en directe d’un grup de country. "Em van treure allà davant per explicar què estem fent", recorda el moianès. Tot seguit, se li va acostar un home imponent, "un paio molt gran", que anava amb el seu fill petit. L’home va començar a explicar-li al nen què estava fent el corredor i li va remarcar que ho feia per ajudar els altres, sense cap ànim de lucre, i que havia de ser un exemple per a ell. "Em va emocionar", explica. L’home, a més, també va fer una donació al projecte.

Precisament, les aportacions econòmiques són l’aspecte que més costa d’impulsar. "Anem recaptant, però hi hem d’insistir", admet. Malgrat això, Casacuberta recorda que l’objectiu de l’aventura no és únicament aconseguir diners, sinó també donar visibilitat a la malaltia. I, en aquest sentit, considera que el repte està superant totes les expectatives.
 

Texas, un nou estat i nous reptes

Ahir mateix, el corredor va arribar a Texas. En aquest estat comencen a aparèixer zones desèrtiques i alguns trams en què la Ruta 66 ja no conserva el traçat original. Això converteix la planificació de les etapes en una aventura afegida, ja que el moianès segueix el recorregut a través d’imatges de satèl·lit, però sovint la realitat sobre el terreny és molt diferent del que mostren. Una de les qüestions que més el preocupa és trobar espais on poder aturar l’autocaravana, que idealment l’espera cada cinc quilòmetres per facilitar-li aigua i suplements.

Pel que fa a la meteorologia, sembla que les temperatures li donen una mica de treva després d’un inici de repte complicat per l’elevada sensació tèrmica. La pluja també ha fet acte de presència, però no és un fenomen que l’espanti. Les tempestes elèctriques, en canvi, sí que li generen més respecte.

Quan deixi enrere Texas, entrarà a Nou Mèxic, un dels estats més complicats. És allà on trobarà els trams més desèrtics i haurà de conviure amb una nova amenaça: les serps de cascavell. "Hi ha un parell d’etapes que tinc marcades en vermell", explica.


Amb més del 40% del repte completat, unes sensacions físiques i mentals immillorables i una experiència humana que no deixa de sorprendre’l, Casacuberta està gaudint al màxim de l’aventura. I, malgrat els reptes que encara té al davant, ho té clar: "Si no passa una desgràcia, ho farem".

5 novembre 2026

Regió7 

2 de nov. 2026

Controlar els ramats a distància i reduir burocràcia: l’enginy d’un jove del Moianès

Jaume Serra, de Calders, ha unit les seves professions d'informàtic i ramader per desenvolupar l'eina que ja supera els 500 usuaris




Serra Jaume amb el dispositiu per a l'aplicació PasturApp / ACN
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Quim Roura/ACN
Calders02 NOV 2026 7:00Actualitzada 02 NOV 2026 8:04


Fruit de la necessitat de reduir la burocràcia i de fer-se més fàcil el dia a dia, el ramader Jaume Serra ha creat l'aplicació PasturApp. Ho ha fet unint les seves dues professions, la de ramader i la d'informàtic. Després d'haver cursat el grau en Enginyeria de Sistemes TIC a la UPC de Manresa i amb ganes de continuar contribuint al negoci familiar dedicat a la ramaderia extensiva, ha creat la nova eina. "A casa teníem la informació molt descentralitzada i amb la idea d'ajuntar totes les dades he acabat creant l'aplicació", explica Serra. L'eina també permet controlar el ramat. A través d'uns collars GPS, i mitjançant el mòbil, els ramaders poden ampliar o reduir l'àrea de pastura i també monitorar l'estat dels animals.


Una de les funcionalitats és que l'aplicació es connecta amb la web de Gestió Telemàtica de la Generalitat

Jaume Serra és un jove ramader de 27 anys que treballa a l'explotació familiar amb tradició ramadera des de l'any 1992 a Calders. Tot i implicar-se en el negoci familiar, Serra va decidir estudiar el grau en Enginyeria de Sistemes TIC a la UPC de Manresa. Un cop graduat ha fusionat els seus dos camps de coneixement.


En cas que l'animal s'apropi a límit, el collar emet un avís sonor i si, tot i això, continua, l'animal rep un estímul elèctric perquè s'aturi

La condició de ramader i informàtic, "poc comuna" dins el sector, apunta el jove, li ha permès crear una eina feta a mida per facilitar la seva rutina de treball a camp. Es tracta de PasturApp que va néixer fa un parell d'anys per centralitzar dades i reduir la burocràcia. "Com molts ramaders, acostumava a utilitzar una llibreta, allà ho apuntava tot, però era molt fàcil perdre-la i si un dia te la deixes, no pots consultar les dades", relata el Jaume, que també afegeix que "ara, des del mòbil, pots consultar tota la informació".


Una altra de les funcionalitats és que l'aplicació es connecta amb la web de Gestió Telemàtica de la Generalitat. La vinculació de dades permet donar d'alta els vedells, gestionar-ne els moviments d'entrada i sortida i mantenir un registre detallat de cada un. L'aplicació compta amb 180.000 animals registrats i amb més de 500 ramaders que utilitzen activament la plataforma.

Com a complement de l'aplicació, el Jaume també ha ideat, conjuntament amb dos socis, uns collars GPS amb tancat virtual. Aquests, en lloc de tenir una campana metàl·lica, estan fets amb una estructura de plàstic i disposen d'un xip. D'aquesta manera, el ramader pot saber on està l'animal en cada moment. L'aplicació permet dibuixar tancats virtuals al mapa per dissenyar l'àrea de pastura. "En cas que l'animal s'apropi a límit, el collar emet un avís sonor i si, tot i això, continua, l'animal rep un estímul elèctric perquè s'aturi", detalla Serra.






Detall del collar emissor creat per Jaume Serra / ACN

Eliminant les tanques es redueix l'impacte ambiental, però sobretot, "t'assegures on està l'animal en cas que el tancat quedi obert". Per altra banda, també permet que els tancats siguin més dinàmics, de manera que es poden aprofitar més les àrees de pastura i facilita que el ramat accedeixi a àrees més boscoses que sense l'aplicació seria més "difícil".

La IA ajuda els ramaders

Les dades de posició i de moviment sobre els ramats que aporten els collars i gràcies a un patró creat amb intel·ligència artificial, mitjançant PasturApp es pot saber en tot moment com estan els animals. Per exemple, pots saber si la vaca està malalta, en zel o de part. De fet, l'aplicació envia una notificació al ramader per fer-li saber. "Hem passat hores buscant animals que havien de parir i no sabíem on trobar-lo, amb l'aplicació això és molt més fàcil i t'estalvia molt temps", apunta el jove ramader.

Per altra banda, una de les noves funcionalitats que està estudiant el Jaume és que els collars puguin reconèixer certs patrons de comportament, de manera que el ramader pugui detectar quan els animals estan en perill de rebre, per exemple, un atac de llop.

El sistema funciona amb cobertura de mòbil i en cas que aquesta sigui escassa, llavors s'instal·len unes antenes de baixa freqüència que permeten que els collars i l'aplicació funcionin correctament. En aquests moments el sistema de tancats virtuals està en marxa en camps de pastura de l'Esquirol (Osona) i també està funcionant en algunes extensions ramaderes del Bages i l'Empordà.
 

Una eina "clau" per la Raça Bruna dels Pirineus

La Federació de la Raça Bruna dels Pirineus és un cas que exemplifica la utilitat de PasturApp. Per tots els associats, s'ha convertit en una eina "indispensable", segons explica a l'ACN Martí Orriols, gerent de la federació. "Poder disposar de tota la informació dels nostres ramats amb un sol clic és importantíssim per facilitar la gestió i tenir el control dels nostres animals", reconeix Orriols.


En aquest cas, a més, PasturApp també ha permès fer un registre detallat i elaborar un llibre genealògic de la Raça Bruna. "Tenim un registre històric de més de 180.000 animals des dels anys 80", apunta el creador de l'aplicació. Gràcies a aquest recull, els associats a la federació disposen d'un "catàleg d'informació" que permet estudiar la raça. Tal com assegura Martí Orriols, tots aquests registres es converteixen en una eina "clau" pel present, però també per fer controls que, en el futur, els permetin "millorar" la raça genèticament.

2 novembre 2026

Regió7 

Biel Sagués clou la temporada 2026 guanyant la Camins de s'Arxiduc

El corredor de muntanya de Castellterçol va quallar una gran cursa, anant sempre de menys a més, i avançant Lluc Amor en el darrer tram de la cursa per penjar-se la medalla d'or


Sagués, al centre de la imatge, amb Ramis i Amor al costat / Mallorca by UTMB
Ja ens segueixes?

Marc Llohis
Manresa02 NOV 2026 - 17:34

L'any avança i la temporada de curses de muntanya està a punt d'abaixar el teló. Diumenge va posar el punt final al curs 2026 el corredor de Castellterçol Biel Sagués, que ho va fer per la porta gran en imposar-se a la Camins de s'Arxiduc, que s'inclou dins la Mallorca by UTMB. Una cursa un pèl diferent -sobretot pel que fa al quilometratge- a les quals acostuma a competir el corredor moianès, però en què va saber regular-se a la perfecció per travessar en primer lloc la línia d'arribada.

La prova superava la distància de la mitja marató, ja que proposava un traçat de 26,6 quilòmetres i gairebé 1.000 metres de desnivell positiu, una distància una mica superior a les que habitua a disputar el corredor de Castellterçol. Un canvi que es va traslladar també al temps de cursa total, que va superar per catorze segons la frontera de les dues hores. Així i tot, es va saber regular a la perfecció, i va portar un ritme de cursa molt intel·ligent.

El corredor moianès celebrant amb el públic que hi havia a la línia d'arribada / Mallorca by UTMB

En els primers 7 quilòmetres i mig, tots de pujada, Sagués va mantenir el ritme del grup davanter, però sense gastar més energia del compte, al capdamunt del Puig Cargolí. A la baixada, tant ell com Lluc Amor van començar a construir un lideratge que els va portar fins a meta. Però en els gairebé 14 quilòmetres que els separaven de l'arribada, s'havien de disputar el primer lloc.


Amor va apostar per fer la cursa dura, canviant el ritme i agafant una trentena de segons d'avantatge que Sagués va poder retallar a l'equador de la darrera baixada de la prova. De fet, a poc més de dos quilòmetres del final el va atrapar, i amb un canvi de ritme es va plantar ja en el darrer quilòmetre, i també a meta, en primera posició obrint un forat de 37 segons. El podi el va completar Damià Ramis, que va completar els 26,6 quilòmetres en un temps de 2:04:37.
 
2 novembre 2026
 

1 de nov. 2026

Rescaten amb helicòpter un motorista ferit després de patir una caiguda a Sant Quirze Safaja

L’home ha patit una lesió al maluc i ha hagut de ser evacuat amb una llitera i l’helicòpter dels Bombers, amb efectius del GRAE i un metge del SEM



Els Bombers s'han activat amb un helicòpter amb el GRAE / Bombers de la Generalitat
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Núria León
Manresa01 NOV 2026 13:13


Els Bombers de la Generalitat han rescatat aquest diumenge un motorista que ha patit una caiguda a Sant Quirze Safaja. L’avís s’ha rebut a les 11.34 hores, després que l’home rellisqués mentre circulava amb moto i caigués a terra. L'avís l'ha donat el seu company, que també anava amb moto.


Com a conseqüència de l’accident, el motorista ha patit una lesió al maluc que li hauria provocat el desplaçament de la pròtesi que porta a la zona. Fins al lloc s’hi han desplaçat dues dotacions terrestres dels Bombers de Moià i un helicòpter amb efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) i un metge del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

A causa de les lesions l’extracció s’ha dut a terme amb una llitera i l’helicòpter. Cap a les 13 hores, els equips d’emergència ja treballaven per evacuar-lo del lloc de l’accident.

1 novembre 2026

Regió7 

31 d’oct. 2026

Eduard Sánchez, alcalde de Calders que plega: «No ho he pogut fer tot, però el resultat suma més que resta»

Després de 23 anys al servei de l’Ajuntament i de 15 com a batlle, Eduard Sánchez, que lidera el govern de Junts a Calders, deixarà el càrrec amb una renúncia anunciada que es farà oficial en un ple el dimarts 3 de novembre



Eduard Sánchez deixarà l'alcaldia de Calders després d'haver ostentat el càrrec durant més de 15 anys / Dani Casas
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Jordi Escudé
Calders31 D’OCT. 2026 6:25Actualitzada 31 D’OCT. 2026 9:09


L’actual alcalde de Calders, Eduard Sánchez Campoy, farà efectiva la seva renúncia al càrrec en un ple extraordinari el pròxim dimarts, 3 de novembre ( les 19.30 h), en què, si no hi ha res de nou, s’escollirà Jennifer Delgado com a nova alcaldessa. És un adeu a mitges, perquè continuarà com a regidor, i que Sánchez ja havia anunciat amb la voluntat de donar pas «a noves generacions» després de 23 anys al servei de l’Ajuntament i de 15 com a batlle, del 1999 al 2003 amb una candidatura independent, i del 2015 fins ara, que lidera el govern de Junts. Nascut a Barcelona el 1968, va arribar de jove a Calders, on s’ha convertit en l’alcalde amb més trajectòria del Moianès. Una feina que ha compaginat amb la seva professió d’arqueòleg.


Per què plega ara, a mig any de les eleccions?


Quan em vaig presentar el 2023 ja vaig prendre el compromís de plegar abans d’acabar el mandat. Voldria continuar d’alcalde perquè la feina m’agrada, però racionalment penso que això s’ha d’acabar perquè ja fa molts anys que hi soc i és el moment de donar pas a una nova generació. S’ha de saber plegar a temps. És una qüestió de racionalització i convicció política.


Plega en un molt bon moment pel que fa a resultats, amb 6 dels 9 regidors del consistori...

La voluntat és que hi hagi una renovació però no un trencament, i volem aprofitar que hi ha una persona disposada a agafar el relleu.

És la primera tinent d’alcaldessa, Jennifer Delgado. Per què ella?

Fa més d’un any que l’equip de govern en vam parlar, i es va acordar per unanimitat que seria ella.

Ha fet tot el que havia de fer com a alcalde?

No. M’han quedat pendents coses importants que m’hauria agradat fer i no he pogut per circumstàncies diverses. Ha estat un fracàs no haver pogut impulsar una residència per a la gent gran. Hi va haver un primer projecte per a 28 places en una finca, i vam parlar amb una empresa, però es va fer enrere. Vam buscar altres inversors aprofitant que l’Ajuntament havia adquirit l’espai de La Fàbrica, i en van venir alguns que estaven interessats a fer una residència supracomarcal, però tampoc no va prosperar perquè deien que no els sortien els números. També vaig intentar l’opció de la Generalitat, però al final se’m van tancar totes les portes.

Se li ha resistit res més?

Moltes petites coses. Tampoc hauré pogut fer unes promocions d’habitatges, tot i que ho deixaré urbanísticament a punt perquè es puguin desenvolupar. Necessitem habitatge dotacional per a joves, i tenim una proposta repartida entre unes cases que hem comprat on surten set habitatges; tretze més d’habitatge cooperatiu en una de les naus de La Fàbrica; i 44 habitatges més que es podran construir amb una modificació puntual d’un sector del poble pendent d’urbanitzar. Calders podria créixer molt si hi hagués una bona oferta, però no volem que ho faci d’una forma desmesurada. Amb això n’hi hauria més que suficient.

Amb què es quedaria de tot el que ha fet com a alcalde?

Pel que fa als inicis, amb la construcció del carrer de les Monges per anar de la carretera al centre. I d’ara, amb la recollida porta a porta, que ens va permetre abaixar la taxa de residus; el nou consultori mèdic; s’ha comprat La Fàbrica; s’ha ampliat l’edifici de l’Ajuntament; hem recuperat el castell; i s’ha reformat el camp de futbol. A més, hem eliminat les calderes de gasoil i les hem substituït per biomassa i aerotèrmia, i ja tenim plaques solars a pràcticament tots els edificis públics. Tenim avançada la constitució d’una comunitat energètica, i es farà un petit camp fotovoltaic prop de Calders. El poble es podrà acabar desconnectant d’Endesa i ser autònom.

Què ha estat el més difícil que ha hagut de superar com a alcalde?

Afrontar-me al conflicte de l’antena de telefonia mòbil de la Guàrdia. És la insatisfacció més gran que he tingut. L’hauríem volgut treure, però no tenim alternatives on traslladar-la. Una opció seria la carena que hi ha prop del nucli urbà, però també estaria a tocar de les cases. I si se situa a un punt gaire distant d’on és ara, ja no entraria en xarxa amb les altres antenes. Se’n podrien fer dues de més petites, però a les companyies no els és viable.

En algun moment ha pensat a llençar la tovallola?

No. Sempre hi haurà coses que t’omplen i et fan sentir bé, i altres que es podrien haver fet millor, però d’alcalde se n’ha de ser a les verdes i a les madures.

Ha estat 23 anys al servei del poble. Què li ha donat Calders que ha fet que s’hi hagi dedicat tant?

Arrelament, i el fet d’haver participat de la cosa pública encara m’ha fet arrelar més. Vaig venir de fora, i en els primers anys encara era aquell que havia vingut de Barcelona. Però haver-li donat la volta i que ara em vegin com una persona que s’ha integrat i ha treballat pel poble, és molt satisfactori.

I vostè, què li ha volgut donar a Calders?

Temps i dedicació, i m’ha vingut de gust fer-ho.

Deixa l’alcaldia satisfet, doncs?

No al cent per cent perquè hi ha temes que no he pogut resoldre o que podrien millorar, però el resultat final suma més que resta.

Ha viscut el naixement del Moianès com a comarca. Calders hi ha sortit guanyant?

Sí, perquè el pes del municipi és més gran que quan érem al Bages. Llavors érem el 0,1 % de la població i ara som el 10 %. Hi ha més proximitat entre les administracions locals i la comarcal. El problema és que els consells comarcals, sobretot un de petit i de nova creació com aquest, pateixen l’excés de burocràcia.

Què farà ara?

De moment, continuaré de regidor, i per a les pròximes municipals m’han demanat d’incorporar-me a la llista en un lloc òptim per sortir de regidor. La meva intenció seria de no tornar-me a presentar, però si se’m demana, em costa molt dir que no. Igualment, continuaré fent feina d’arqueòleg, però més relaxat.

Es mantindrà vinculat a la política, doncs? 

Si se m’oferís una feina de caràcter polític i de col·laboració en alguna administració d’altres nivells, estaria disponible. I en l’àmbit cultural, em voldria tornar a vincular a entitats com el Centre d’Estudis del Bages o els Amics de l’Art Romànic. 

31 octubre 2026

Regió7 

L’artista multidiscilinar Mana Pinto visita el Museu de Moià per cercar material per a la seva exposició

La mostra estarà disponible a partir del 31 d’octubre a la sala d’exposicions del casal de Moià



L’artista multidiscilinar Mana Pinto visita el Museu de Moià per cercar material per a la seva exposició / MUSEU DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Manresa31 D’OCT. 2026 7:25


Mana Pinto, l’artista multidisciplinar resident a l’espai de creació del Moianès A cobert, va visitar el Museu de Moià el passat 20 d’octubre per cercar fotografies i material audiovisual a l’arxiu que la pugui ajudar en la realització la seva exposició titulada Bevent de la teva copa. Des del context de Moià i a partir de l’idea del bar, com a punt de trobada, reunió i producció cultural popular i de memòria, crearà una exposicio temporal. La mostra estarà disponible a partir del 31 d’octubre a la sala d’exposicions del casal de Moià. El museu agraeix que l’equipament pugui ser partícep d’aquest projecte transversal i innovador.

31 octubre 2026

Regió7 

30 d’oct. 2026

Hispano Tex anuncia el tancament de la planta i un ERO d'una setantena de treballadors després de més de 50 anys a Moià

L'empresa tèxtil ho justifica per motius econòmics i mantindrà les oficines de la seu a Sant Cugat del Vallès




Hisapano Text a Moià / Google Maps
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Carles Blaya
Manresa30 D’OCT. 2026 17:11Actualitzada 30 D’OCT. 2026 20:18


L'empresa tèxtil Hispano Tex ha anunciat el tancament de la fàbrica que té a Moià, segons publica el 9Nou i ha confirmat Regió7. Fonts sindicals han explicat que el 27 d'octubre la direcció va comunicar per escrit que presentaran un ERO d'extinció a la setantena de treballadors que hi ha actualment per una situació econòmica "adversa" i una falta de comandes. La planta fa més de 50 anys que funciona a la capital del Moianès.

En els pròxims dies s'obrirà el període de consultes per concretar els següents passos. Al marge d'això, l'empresa, especialitzada en la fabricació de roba de la llar, mantindrà l'activitat a les oficines que tenen a Sant Cugat del Vallès.

Hispano Tex, propietat de la família catalana Melul Nacmías, va instal·lar-se a les antigues instal·lacions de Viladomiu el 1970. Va començar la seva operativa com a Hilma. El 1983 l'empresa va canviar el nom a l'actual Hispano tex.


La família Melul, amb múltiples activitats industrials en diverses zones de l'estat i també a l'estranger, va adquirir amb els anys marques com la de procedència bagenca Burrito Blanco o Noche y Día, de les quals elaboraven la producció a la factoria moianenca. A finals dels 90 van arribar a treballar a Hispano Tex de Moià unes 130 persones, segons han explicat a aquest diari fonts de la plantilla. A la població, el grup també té un gran magatzem, que ocupa una trentena llarga de persones, i que no està afectat pel tancament.

Actualment, un dels principals clients d'Hispano Tex és Ikea. La planta de Moià, que en els últims anys havia anat reduint la seva producció, té comandes fins a finals d'any, segons fonts de la plantilla.

La majoria de la plantilla d'Hispano Tex és moianenca, i de més de 50 anys. "Sabíem que no anàvem bé, perquè no teníem tota la maquinària treballant a ple rendiment de feia temps, però no ens esperàvem que fos ara", expliquen fonts de la plantilla.

30 octubre 2026

Regió7