Moià acull dissabte una acció en memòria de les víctimes civils pels bombardejos a Gaza

Moianès Amb Palestina i altres entitats convoquen la ciutadania a un acte obert a 2/4 de 12 a la plaça del CAP


L'acció de dissabte per Gaza es farà a la plaça del CAP de Moià / Arxiu | Ajuntament de Moià

Redacció
Moià 23 GEN 2025 18:23

El col·lectiu Moianès Amb Palestina, amb la col·laboració del Cercle Artístic del Moianès, l’Ateneu Popular La Polseguera i l’Ajuntament de Moià, organitza aquest dissabte, 25 de gener a Moià, Rèquiem per Gaza, una acció oberta i participativa en memòria de les víctimes civils pels bombardejos a la Franja de Gaza.

L’acció se celebrarà a 2/4 de 12 del migdia a la plaça del CAP. Durant l’acte es confeccionaran mortalles que es distribuiran per la plaça, es llegirà un manifest elaborat pel mateix col·lectiu, es diran els noms de les desenes de víctimes del genocidi, i es recitarà i es cantarà el poema “If I Must Die” del poeta palestí Refaat Alareer, víctima del bombardeig del dia 27 de desembre del 2023 a la Franja de Gaza.

Moianès Amb Palestina organitza aquesta acció en memòria de les víctimes. La dedica als més de 50.000 palestins morts pels bombardejos sobre tota la població civil, entre ells 19.000 infants; i això s'estén "als morts de fam i de set, als morts de fred, als morts per malaltia i falta de cures", i també es fa "per la mort de tots els animals i mascotes, per la terra, els arbres i les plantes, i els conreus cremats", apunten fonts del col·lectiu en un comunicat. En la convocatòria, també es demana els assistents a portar roba vella, diaris vells, retalls de roba o llençol, i cartó.

Ja s'han fet altres accions

Moianès Amb Palestina és un col·lectiu de persones residents als diferents pobles del moianès, que s'han associat per fer front des d’aquí al setge d'Israel contra el poble palestí. La primera acció que ha dut a terme el col·lectiu ha estat presentar una moció de suport als Ajuntaments de la comarca, que busca sumar-se a altres iniciatives municipals per promoure la justícia i la pau a Palestina, "amb l'objectiu d'acabar amb l'apartheid, l’ocupació i neteja ètnica, així com garantir un futur de convivència en llibertat i igualtat per a tothom".

La segona activitat organitzada va ser la projecció del documental “Saber Sumud Palestina” el passat 13 de desembre. I la propera acció del col·lectiu, després de la d'aquest dissabte, serà la celebració d’un recital de poesia palestina, encara amb una data per determinar.

23 gener 2025

Regió7

Moià culminarà aquest cap de setmana la Festa Major d'Hivern amb els Tres Tombs

Dissabte prendran protagonisme els administradors, i diumenge se celebrarà la tradicional cavalcada

Festa dels Tres Tombs de Moià / Arxiu | Joan Capdevila

Jordi Escudé
Moià 23 GEN 2025 12:58

La celebració dels Tres Tombs tornarà a Moià aquest dissabte i diumenge per cloure la segona part els actes de la Festa Major d'Hivern, que cada any celebra en el marc de Sant Sebastià i Sant Antoni, i que ja va tenir el seu preludi el cap de setmana passat. Ara, el colofó el posarà la cavalcada de diumenge com a acte central del programa.

L'arrencada arribarà aquest dissabte de bon matí amb una proposta externa a la festa però que s'hi ha inclòs aprofitant la celebració i la coincidència amb l'aniversari d'un fet històric com és la resistència republicana que hi va haver al poble contra l'arribada de l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil. A les 10 del matí tindrà lloc la inauguració de la restauració de les trinxeres que hi ha al camí de les Coves del Toll, on es presentarà el monòlit explicatiu de la trinxera i de l'excavació que s'ha fet.

A la tarda tindran lloc els actes propis de la festa, amb protagonisme dels seus administradors de Sant Antoni, amb una serenata, a les 6 davant de casa seva per anunciar la festa, que continuarà amb una botifarrada i una ballada de country a la plaça Major. Jordi Cuberta Ferrer, Aleix Clusella Moya, i Rosa Forcada Clopés, seran els administradors entrants, en substitució de Núria Arisa Closas, Marc Campàs Arcarons, i Pau Campàs Renom.

Diumenge serà el dia central de la celebració, que tindrà el punt d'inici a 2/4 de 10 del matí al pavelló amb la concentració dels passants dels Tres Tombs, tot i que la cavalcada no arrencarà fins a les 11 en direcció a la plaça Major. L'obriran la banda de l'Escola Municipal de Música; el personatge del Pollo; la traginera d'honor, Clara Renom; i els grallers de Moià. Es faran els tradicionals tres tombs amb benedicció inclosa. En la del tercer tomb s'interpretarà el Ball del Contrapàs curt.

 23 gener 2025

Regió7

Municipis de l’àrea central reben ajut per abastir-se d’aigua amb camions cisterna

Hi ha poblacions del Bages, Moianès, Berguedà, Solsonès i, sobretot, Anoia

Camions cisterna subministrant aigua a un dipòsit / ACA


David Bricollé
Manresa 22 GEN 2025 13:58 Actualitzada 22 GEN 2025 17:26


Una quinzena de municipis de l’àrea central han de recórrer a camions cisterna per dotar-se d’una part del cabal necessari per subministrar aigua a les llars. Són poblacions que han recorregut als ajuts que proporciona l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat per cobrir aquest cost d’abastament extra, allà on no arriben els cabals de captacions pròpies, ja sigui per al conjunt del municipi o per a una part. Aquest és el cas, al Bages, de Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat; al Moianès hi ha Santa Maria d’Oló, Castellterçol, Collsuspina i Granera: al Berguedà, Bagà; al Solsonès, Navès; i a l’Anoia hi ha el llistat més nombrós amb Rubió, Sant Pere Sallavinera, Cabrera d’Anoia, Santa Margarida de Montbui, Hostalets de Pierola, Piera, Sant Martí de Tous i Orpí.

Al conjunt de Catalunya, l'ACA ha resolt atorgar prop de 100 de subvencions per al transport d'aigua en camions cisterna i obres d'emergència, amb una dotació de 2,1 milions d’euros. Les subvencions oscil·len entre el 30 i el 95% del cost total elegible, en funció de la població censada, amb un límit de fins a 100.000 euros. S’han atorgat un total de 98 ajuts. Pel que fa a les tipologies, 65 serviran per cobrir els costos del transport d’aigua en camions cisterna; 17 per a l’execució d’obres d’emergència, mentre que setze 16 són subvencions que han servit per finançar ambdues actuacions.

L’Agència Catalana de l’Aigua, ja entre 2022 i 2024, ha atorgat sis línies d’ajuts d’aquesta tipologia, amb una aportació total superior als 8 milions d’euros i atorgant prop de 340 ajuts. La setmana passada, l’ACA va obrir la convocatòria per pal·liar la sequera a les conques del Montsant, el Siurana i el Riudecanyes, amb una dotació de 6 milions d’euros.


Més de 221 milions en dos anys

Des que es va activar el Pla de Sequera en el mes de setembre de 2021, l’ACA està destinant més de 221 milions d’euros a través de diverses línies d’ajuts per a garantir l’abastament. 13 milions són per a la millora i reforç de les xarxes d’abastament supramunicipals. Un milió per a la millora dels controls dels cabals en alta. 1,5 per a la redacció de plans directors del servei d’abastament municipal. 40 milions per millorar l’abastament en alta. 16 per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i obres d’emergència. Fins a 130 milions per millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament municipals en baixa. I 20 milions d’euros per a la recuperació i construcció de pous.

22 gener 2025

Regió7

Inaugurada l’exposició d’aquarel·les d’Oriol Olivé i Hectór Sagués al Casal Social de Calders

Inaugurada l’exposició d’aquarel·les d’Oriol Olivé i Hectór Sagués al Casal Social de Calders / Jaume Grandia


Redacció
Manresa 22 GEN 2025 6:26

Organitzat pel Grup Calders Art, que forma part del Cercle Artístic del Moianès, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calders, es va inaugurar al Casal Social l’exposició «Bojos per l’aquarel·la», una mostra d’una cinquantena d’obres dels artistes Oriol Olivé i Hectór Sagués. L’acte inaugural fou presidit pels dos artistes junt amb membres del consistori calderí i del grup organitzador, amb la presència de moltes persones del Moianès i del Bages, que van omplir el local. Aquesta és la primera exposició de la temporada 2025 del Grup Calders Art i es pot visitar fins al 26 de gener.
Inaugurada l’exposició d’aquarel·les d’Oriol Olivé i Hectór Sagués al Casal Social de Calders / Jaume Grandia

22 gener 2025

Regió7

Promotors i ajuntament s’avenen a pactar la pregunta de la consulta de Moià

Els impulsors proposen al consistori una nova fórmula perquè admeti a tràmit la votació popular sobre l'ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs


Concentració a Moià contra l’ampliació de l’escorxador, l'any passat / Arxiu particular


Queralt Casals
Moià 22 GEN 2025 6:25


Arran de la resolució de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat, que ordena a l’Ajuntament de Moià que admeti a tràmit la votació popular sobre l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs, els promotors de la consulta han proposat al consistori una nova pregunta, que és el principal punt de discrepància, amb la voluntat d’arribar a un acord. Tot i que no hi ha hagut un contacte directe entre les dues parts, l’Ajuntament també va mostrar en el darrer ple municipal la seva voluntat de tirar endavant la consulta, sempre que la pregunta i l’exposició de motius «s’ajustin a la realitat i a la norma».

La Consulta Popular no Referendària per Iniciativa Ciutadana sobre la requalificació dels terrenys del Pla de Castellnou per a l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs municipal, continua el seu periple perquè l’Ajuntament de Moià li doni llum verda. La setmana passada, la Comissió de Control va emetre un acord que «ordena» a l’Ajuntament de Moià a admetre a tràmit la sol·licitud de la consulta. D’aquesta manera, donava resposta al recurs administratiu que va presentar la Comissió Promotora després que el consistori rebutgés la proposta al·legant, entre altres aspectes, que la memòria explicativa i la pregunta formulada pels promotors no s’ajustaven a la llei.

L’òrgan de la Generalitat considera que no es dona «la causa legal d’inadmissibilitat de la sol·licitud» i ordena al consistori a admetre-la a tràmit, però puntualitza que s’ha de fer «una vegada la comissió promotora de la consulta hagi esmenat els errors que hi puguin haver en el redactat de la pregunta i la memòria explicativa». En aquest sentit, els promotors han presentat a l’Ajuntament una nova pregunta i li han demanat aclariments sobre quines parts de la memòria «no són ordenades, clares, ni veraces per valorar si cal que canviem algun aspecte».

Per la seva banda, en el darrer ple municipal, i davant les preguntes de l’oposició, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va reiterar que «la pregunta i l’exposició de motius no s’ajustaven a la realitat, ni a la norma». Segons Guiteras, «la pregunta no és clara, ni concisa, ni directe». En aquest sentit, va mostrar la seva voluntat «d’arribar a un acord» i «trobar el punt en comú» amb la comissió promotora «perquè si s’ha de fer la consulta sigui amb el màxim de garanties democràtiques i on tothom se senti representat».

Desacord en la pregunta

A través d’un decret d’alcaldia del 20 de desembre passat, l’Ajuntament de Moià, argumentava la seva negativa a la celebració de la consulta basant-se en diferents consideracions jurídiques, entre les quals destacava la pregunta formulada. Considerava que no s’ajustava a la llei perquè requereix que sigui formulada «de forma neutra, clara i inequívoca» i, segons el consistori, suggereix que és l’Ajuntament qui requalifica els terrenys i aquesta informació no és correcte.

Per aquest motiu, la nova pregunta que proposa la comissió promotora per arribar a un acord ha suprimit l’Ajuntament de Moià com a subjecte, de manera que la nova formulació seria: «Està d’acord que es requalifiquin els terrenys del Pla de Castellnou per permetre l’ampliació de l’escorxador i construir la planta de biogàs?».


Ara, les dues parts hauran de llimar diferències i posar-se d’acord en el redactat de la pregunta perquè finalment s’admeti a tràmit la consulta. En cas que prosperi, els promotors hauran d’aconseguir el 10% de signatures del cens de majors de 16 anys per tirar endavant la iniciativa, que haurà d’organitzar l’Ajuntament.

22 gener 2025

Regió7

Moià fa un viatge en el temps per celebrar 50 anys de la recuperació del Ball del Ciri

En el marc dels actes de la festa major d’hivern, la capital del Moianès commemora el mig segle de la recuperació de la dansa tradicional

El Ball del Ciri de Moià 2025, en imatges / Eduard Vega


Queralt Casals
Moià 19 GEN 2025 20:39 Actualitzada 19 GEN 2025 21:23


Se’n té constància des del segle XVIII, però, després d’uns anys sense ballar-se, es va recuperar el 1975. El Ball del Ciri de Moià va commemorar ahir 50 anys de ballades en el marc de la mostra de danses tradicionals de la festa major d’hivern. Dansaires de diferents èpoques han participat aquest diumenge a la tarda en la celebració del mig segle de la seva recuperació i van fer un autèntic viatge en el temps. Durant l’acte, s'han recordat diferents moments de la història d’una dansa tradicional que ha arribat als nostres dies mantenint la seva essència i identitat.

L’elegant Ball del Ciri de Moià, que antigament formava part de la cerimònia de canvi d’administradors de la Confraria de Sant Antoni, el ballen sis parelles, que simbolitzen els tres administradors sortints i els tres entrants, que a mig ball s’intercanvien el ciri i les almorratxes, com a símbol del traspàs de funcions. Durant la mostra de danses tradicionals que es ballen per la festa major d’hivern, juntament amb el Ball de Gitanes, el de Bastons i el de Garrofins, el Ball del Ciri ha tingut una rellevància especial.


Amb motiu del mig segle de la seva recuperació, l’església parroquial ha acollit una ballada simultània de tres colles que l’han interpretat en diferents moments d’aquests 50 anys, una de les quals la formaven majoritàriament balladors que l’havien dansat l’any 75, quan es va recuperar. Com a al·licient afegit, el Cor Xera, acompanyat per la Cobla Sabadell, ha interpretat la versió cantada que es va fer fa 50 anys.


Balladors de diferents èpoques han actuat a l'església parroquial / Eduard Vega

Durant l’acte de celebració, també s'han representar tres petits esquetxos per escenificar tres moments de la història del ball. D’una banda, s'ha fet un quadre plàstic que escenificava la redacció del primer document de la dansa, que data del 1789 i és el primer testimoni escrit que es té del ball moianès. D’altra banda, s'ha reproduit l’escena de la primera fotografia que es conserva del ball, de l’any 1915, on apareixen els balladors preparats per dansar, amb la curiositat que la càmera que s'ha utilitzat per representar l’escena era la mateixa que va fer la foto original. Finalment, hi ha hagut un petit tast de com es ballava el ball abans dels anys 50 (quan es va coreografiar de nou) amb la música interpretada només amb un violí. 

La celebració ha comptat amb escenificacions de la història de la dansa tradicional / Eduard Vega

Aprofitant la celebració, i tenint en compte que el Ball del Ciri històricament ha estat relacionat amb Sant Antoni, també s'ha fet l’acte de traspàs de la bandera dels Tres Tombs del banderer de l’any passat al d’enguany, Nil Clusella. Un cop finalitzat l’acte, els Garrofins, el Pollo i el Teiers han fet la tradicional ballada de la vigília de Sant Sebastià pels carrers i places de la vila, que aquest dilluns celebrarà la festa del patró.

Un ball amb música original

La tradició del Ball del Ciri de Moià, del qual es té constància a partir del segle XVIII, va arribar fins al 1945 o 46 més o menys amb regularitat, amb la interrupció del període de la guerra civil. Després de ballar-se un parell d’anys durant la dècada del 1950, es va deixar d’interpretar fins a la seva recuperació el 1975, ja deslligat de l’administració de Sant Antoni. La dansa compta amb una música pròpia, les primeres partitures de la qual són del segle XIX i s’han anat transmetent en els temps. Antigament, es ballava interpretat únicament per un violí i algunes èpoques l’havia interpretat l’orquestra de Moià. A partir de la recuperació del 75, es va orquestrar per a cobla, tal com s’ha anat interpretant fins a l’actualitat.

19 gener 2025

Regió7

Cavalls i carruatges honoren Sant Antoni a Castellterçol

La tradicional celebració en el dia del patró dels traginers aplega públic dels pobles de la comarca

Festa de Sant Antoni de Castellterçol / JOAN CAPDEVILA


Joan Capdevila
Castellterçol 17 GEN 2025 18:58


Castellterçol ha complert aquest divendres una tradició centenària, la de la celebració de la cavalcada dels traginers, just el dia del seu patró, Sant Antoni Abat. Una festa que, com passa ja des de fa uns anys, no només ha comptat amb els vilatans, sinó que aplega el veïnatge dels pobles del Moianès, especialment de Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera. Això fa que la festivitat sigui molt concorreguda. El gremi concentra actualment un total de 223 socis.

Enguany, els abanderats s’han trobat a la plaça de Cal Llauner i, precedits per l'orquestra tocant ‘L'aligot’, s’han dirigit cap a l'església per celebrar la missa solemne on, amb la participació de la Coral Castellterçol, s'han beneït els panets de Sant Antoni i s’han cantat els goigs originals de mossèn Antoni Malats mentre els assistents veneraven la imatge del sant. Enguany, ha estat concelebrada per tres mossens.

En acabar, tots els assistents, encapçalat per l’orquestra, s’han dirigit al pavelló municipal, on s’ha ofert un refrigeri. Ja al migdia, a la plaça de Prat de la Riba ha tingut lloc la benedicció dels tres administradors i abanderats d'enguany, i de tots els participants. Una llarga corrua de genets, carros, carrets i els tractors guarnits i tematitzats que des de fa anys participen de la festa. Les celebracions continuen aquest dissabte, 18 de gener, amb un dinar de germanor al pavelló, que anirà seguit del tradicional concert de Sant Antoni amb rom cremat, l'exhibició de l'esbart Rosa d'Abril i, com a cloenda, el ball de vetlla i l'acte de traspàs de capes i barrets als nous administradors d'enguany. 

17 gener 2025

Regió7