Calders prepara la restauració de la fàbrica Jorba per destinar-la a usos públics

L’actual estat del complex, que l’Ajuntament va adquirir fa tres anys, fa necessària una reforma estructural mentre s’estudien propostes per desenvolupar-hi

Instal·lacions de l'antiga fàbrica Jorba / Arxiu | Queralt Casals


Jordi Escudé
Calders23 MAR 2026 6:25

L’Ajuntament de Calders ha fet un pas endavant en la proposta de transformar el complex fabril de l’antiga fàbrica Jorba, que va adquirir el 2023, en un gran equipament per a usos públics, encara per acabar de definir tot i que ja té propostes sobre la taula. De moment, ha rebut l’estudi previ al projecte de restauració de les instal·lacions que va encarregar a la Diputació de Barcelona, que permetrà avançar en la reforma del complex mentre es concreten les destinacions futures.


El conjunt de la fàbrica Jorba, situat a l’entrada sud del poble, ocupa una parcel·la de 5.434 metres quadrats, amb una superfície construïda de 3.263. És una àmplia instal·lació formada per nou cossos on destaquen tres naus paral·leles i una de transversal que les uneix, i l’antiga casa del director. Està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, però pràcticament es troba en desús des que va aturar l’activitat el 1970, i això ha fet que les construccions s’anessin deteriorant i necessitin una reforma. L’estudi que ha presentat ara la Diputació detecta patologies i problemàtiques diverses, bàsicament causades per l’envelliment dels materials i de les instal·lacions (les més antigues daten de començament dels anys 20 del segle passat), on fa temps que no s’hi ha fet cap manteniment mínim.


Es calcula que les reformes requereixin una inversió aproximada de 9 milions d’euros, i tot i que encara no s’hi ha posat cap data, la intenció és anar estructurant les intervencions per fases, amb la condició de recuperar la imatge interior i exterior conservant els valors arquitectònics, històrics i ambientals del conjunt. També es proposa la millora de l’entorn immediat (que podria incloure un aparcament), i es demana la compatibilitat i l’encaix dels usos proposats per l’Ajuntament amb tots aquests elements.

D’un espai artístic al cohabitatge

Des que va adquirir l’antiga fàbrica, l’Ajuntament de Calders ha posat sobre la taula algunes possibles propostes d’ús de les instal·lacions, per bé que, de moment, no n’ha transcendit cap de definitiva.

La darrera que s’ha fet pública, contempla l’opció de convertir una part de les antigues naus en un edifici de cohabitatge, en principi pensat per a gent gran, recollint una proposta anterior de transformar l’antic recinte fabril en una residència de la tercera edat, que es va acabar descartant perquè no es veu viable. El cohabitatge, en canvi, es podria vehicular a través d’una entitat vinculada al sector, que el gestionaria com a cooperativa amb prèvia cessió de l’edifici en qüestió per part de l’Ajuntament, que n’hauria restaurat les parts deteriorades.

Segons va informar l’Ajuntament en el seu dia, es tractaria d’un espai en què es podrien condicionar cap a una dotzena d’habitatges d’uns 40 metres quadrats en planta baixa, i hi hauria una part destinada als serveis comunitaris, amb cuina, menjador, bugaderia i sales d’estar.


En el moment que es va fer la compra a la família barcelonina Argelich Hesse, antics propietaris del recinte, l’Ajuntament va plantejar uns usos diferenciats per zones. Una de les naus podria servir per traslladar-hi la brigada municipal i, més endavant, també s’hi podria incloure un espai per al jovent. Una altra nau es podria habilitar com a espai polivalent destinat a la producció artística, i una tercera àrea podria servir per a usos compartits amb el Consell Comarcal del Moianès, amb un espai pensat com a centre d’atenció turística i d’interpretació del municipi i la comarca. Finalment, s’havia parlat de reconvertir l’antiga casa del director en un habitatge de masoveria perquè hi pogués viure una família que es fes càrrec del manteniment del conjunt.

23 març 2026

Regió7

Moià inicia l'última fase de les obres per transformar el carrer de la Tosca en un espai més amable per als vianants

Els treballs s’allargaran tres mesos i implicaran un tall de trànsit, restriccions de pas i canvis de circulació al carrer Miquel Martí i Pol
La intervenció completarà la transformació de la zona en una via més segura, accessible i orientada als desplaçaments a peu


El carrer de la Tosca de Moià / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià23 MAR 2026 12:52Actualitzada 23 MAR 2026 12:55

Moià iniciarà en els pròxims dies la tercera i última fase de les obres de pacificació del carrer de la Tosca. Les actuacions previstes en aquesta part del projecte corresponen al tram 3, comprès entre el carrer de Miquel Martí i Pol i la carretera de Manresa. La durada prevista és de tres mesos i implicarà el tall del trànsit a la zona afectada i, en moments puntuals, la restricció del pas de vianants. Amb motiu de les obres, també hi haurà un canvi de circulació al carrer de Miquel Martí i Pol, que passarà a ser de doble sentit i sense aparcament.


Les actuacions d’aquesta tercera fase permetran assolir el principal objectiu del projecte, impulsat per l’Ajuntament de Moià: transformar l’espai públic en un entorn més segur, accessible i adaptat al veïnat, reduint el trànsit i la seva velocitat, prioritzant els desplaçaments a peu i millorant la convivència entre vehicles i vianants, tal com indiquen des del consistori. Tot plegat es farà a través d’una reordenació del carrer que afavoreixi una mobilitat més sostenible i una millor qualitat urbana.

Tall de via, restriccions a vianants i canvis de circulació

Durant els tres mesos que es preveu que durin les obres —sempre que les condicions meteorològiques ho permetin—, el tram afectat quedarà tallat al trànsit de vehicles i, en determinats moments, també es restringirà el pas de vianants, excepte per als veïns amb accés als seus habitatges, amb l’objectiu de garantir la seguretat durant els treballs, segons han explicat des de l’Ajuntament. Paral·lelament, el carrer de Miquel Martí i Pol passarà a ser de doble sentit i amb prohibició d’aparcament per facilitar l’entrada i sortida de vehicles.



Afectacions per a la tercera fases de les obres del carrer de la Tosca / Ajuntament de Moià

El projecte, amb una inversió de 860.116,76 euros, compta amb una subvenció de 50.000 euros de la Diputació de Barcelona per a actuacions derivades de plans i estudis de mobilitat urbana. La proposta s’emmarca dins el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Moià 2017-2022, redactat l’any 2018, on s’estableixen les directrius a seguir en matèria de planificació de la mobilitat al centre urbà per als pròxims anys.

El carrer de la Tosca queda inclòs dins la iniciativa de millora d’itineraris per a vianants i és un dels trams que formen part de la xarxa de trajectes per a vianants, amb un límit de velocitat de 20 km/h.

23 març 2026

Regió7

“És als boscos de Castellterçol on he pres les grans decisions vitals”

La diputada Ennatu Domingo, originària d’Etiòpia, es va estrenar al Parlament el 2024

Ennatu Domingo, a la Font del Prat del Pou, a Castellterçol | Josep Font


Josep Font Sentias
22/03/2026
Castellterçol


Ennatu Domingo va néixer a Etiòpia el 1996. A punt de fer 30 anys, és diputada al Parlament de Catalunya per Junts.

A més de la seva formació acadèmica i experiència professional internacionals en ciències polítiques, ha publicat Fusta d’eucaliptus cremada (2022) i A un costat i a l’altre del mirall (2025).

Va ser adoptada a 7 anys per Roger Domingo i Anna Soler-Pont i, fora del contenint africà, el primer poble que va veure va ser Castellterçol, amb pes en la seva obra pel fet de tenir-lo com a lloc de referència i on ha pres les decisions més transcendents de l’itinerari vital.


Hi parlem reprenent primer el fil del darrer llibre, que s’enceta i acaba caminant pel Parc de la Ciutadella i pujant les escales del Parlament, el juny de 2024, “gairebé un acte polític per la conquesta que significava: era dona, jove i no blanca”.

Aviat farà dos anys, doncs, que Domingo és diputada, i explica que s’hi sent còmoda, perquè la feina és molt interessant i és també un lloc d’aprenentatge, ja que va entrar-hi molt jove; però que també sent la responsabilitat pels reptes que té Catalunya, especialment els socials, als quals cal donar resposta i trobar solucions.

“La composició del Parlament ha avançat molt, en termes de gènere, però en canvi hi ha molta feina en diversitat”: l’heterogeneïtat que veiem al carrer és molt àmplia, sobretot dels darrers 20 anys, i la institució no en fa mirall.

“Ara mateix, soc l’única diputada racialitzada nascuda a l’Àfrica”, diu Domingo.


Com a oposició, la feina del seu grup és fiscalitzar el govern. Ella coordina les polítiques socials, d’igualtat i feminisme a Junts, unes temàtiques molt transversals i àmplies, que van des de la població gitana, l’acompliment del codi d’accessibilitat o el cas DGAIA, on han forçat una comissió d’investigació per esbrinar què ha passat la darrera dècada. Entenen que és molt complexa, la protecció i tutela de la infància i l’adolescència, però demanen transparència i donar raó dels 167 milions que s’han perdut.

Apareix el Moianès ben aviat, en la conversa sobre la seva activitat parlamentària, i Domingo esmenta el servei de pediatria, ja resolt: “Amb una bona planificació darrere, s’hauria evitat que la decisió personal d’una professional deixés la comarca sense aquest servei essencial durant unes setmanes.”

Ella aposta per un Moianès ben vertebrat, i és per això que celebra que el Parlament aprovés pel febrer una moció en pro d’ampliar-hi els cicles formatius i introduir-hi el Batxillerat artístic, a més de fomentar les pràctiques en empreses de la comarca: “Es tracta d’estudiants que, en la gran majoria, s’han de desplaçar per continuar la seva formació, amb el risc que no tornin a establir-se al territori.”

Domingo és de les parlamentàries més joves, i analitza la progressiva identificació de la seva generació amb els postulats de l’extrema dreta.

Creu que l’element que més orienta els joves cap a aquestes posicions és la desafecció, i que aquí hi té molt a veure la crisi de l’habitatge. Reconeix que l’extrema dreta ho ha sabut fer molt bé, de simplificar el missatge i ser presents a TikTok i a Instagram, i que l’esquerra no tant. També hi influeix que s’ha avançat molt, en temes de gènere, i que hi ha molts nois que creuen que s’ha anat massa enllà, en feminisme, i presenten antagonisme. Cal, doncs, consolidar els drets i no retrocedir en cap cas.

Al seu entendre, el repte de Catalunya és conciliar diverses identitats culturals, i aquí hi ha partits molt radicals que han volgut demonitzar col·lectius per origen i religió. Discursos que no ajuden, sinó que generen encara més fissures i odis. “Això no treu que hem d’abordar temes difícils, per crear consens, i per això mantinc una postura molt racional i realista”, sosté Domingo.

Als seus dos llibres, Castellterçol hi té un lloc destacat, com a refugi principal. Va ser el destí directe del seu viatge des d’Etiòpia a 7 anys i, per tant, el primer punt de referència i on va aprendre les primeres frases en català. Per formació i feina, Domingo ha fet estades llargues i ha hagut de viatjar molt a l’estranger, amb una vida nòmada, però és a Castellterçol on contestaria que ha arrelat.

A casa seva, a més a més, s’ha potenciat molt el camp i la vida apartada de la ciutat. Descriu les caminades, on amb la família feien rituals d’immersió al bosc. Activitats que en alguns països ara es prescriuen mèdicament com a alternativa a medicar-se per a determinades malalties. I també destaca la importància de saber abaixar el ritme de vida. Poder-se avorrir, per exemple. “És anant pels boscos de Castellterçol que he pres decisions vitals: me’n vaig o em quedo? El títol del meu primer llibre va sorgir pujant a Sant Julià d’Úixols”, un lloc amb el qual té vincle i on ha passat molt de temps, tant a l’ermita com amb la gent que hi ha viscut.

Parlem del futur proper tornant al passat, tot palesant que gairebé no hem comentat el primer llibre –publicat també en anglès i alemany, on viu la comunitat etíop més gran d’Europa–. S’enceta amb una escena punyent, la del viatge amb bus amb la seva mare i germà biològics, malalts, i que moririen poc després. Escriure el llibre li va servir per posar les bases de la seva experiència, la de molts nens de la comunitat adoptiva internacional, i reflexionar i teoritzar sobre els migrants, les identitats múltiples i les desigualtats. Va ser la seva eina per explicar aquests reptes i fer-ne una crítica política.

Les persones poden migrar moltes vegades. “En tenim una visió molt simplista”, diu Domingo, “jo em vaig desarrelar d’Etiòpia per fer una vida a Catalunya, però quan surto per Europa pels altres ja torno a ser una migrant africana”. “Tinc pendents temes del meu origen biològic i cultural. És un tema que he de fer”, hi afegeix. Però de moment ha posat l’àncora, perquè està centrada a fer bona feina i aportar el seu gra de sorra. “El Parlament ha de ser eficient. Has de demostrar que estàs complint el que has promès, i si fas una bona oposició tens un bon govern.” I així es clou la conversa amb el desig que, quan torni a Etiòpia, l’olor de fusta d’eucaliptus cremada no sigui tan present.

22 març 2026

el9nou

El cementiri xinès de Monistrol de Calders s’inspirarà en el singular Roques Blanques

L’Ajuntament ha fet públic l’avanç de modificació urbanística de l’àmbit on s’ha de construir, ara pendent d’estudi per part de la Generalitat
Vista general del cementiri Roques Blanques, del Papiol, integrat amb l'entorn / Cementiri Roques Blanques


Jordi Escudé
Monistrol de Calders22 MAR 2026 6:25

El cementiri xinès que un grup d’inversors vol impulsar a Monistrol de Calders tindrà uns trets similars als del cementiri comarcal Roques Blanques, que dona servei a l’àrea metropolitana de Barcelona des de la serra de Collserola. És un dels més moderns i avançats del país, amb amplis espais i amb sepultures integrades en el paisatge i adaptades a l’orografia del terreny, igual com planteja l’avantprojecte del futur complex funerari del Moianès, elaborat per l’equip d’arquitectes Batlleiroig, el mateix despatx que va dissenyar el de Roques Blanques el 1984.


La proposta del nou cementiri s’ha pogut conèixer al detall després que l’Ajuntament de Monistrol ha fet públic l’avanç de modificació del Pla General d'Ordenació Urbanística de l’àmbit de la Quintana de la Païssa, que és el document de partida per poder-hi desenvolupar el futur complex. L’alcalde, Arturo Argelaguer, deixa clar que «és un avantprojecte» pendent de les aportacions que hi pugui plantejar la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat a la Catalunya Central, que l’està analitzant a l’espera que es pronunciï en els pròxims dies. Unes propostes que els promotors hauran de recollir i incorporar en un nou document, que s’haurà de sotmetre a exposició pública abans de la seva aprovació definitiva.


En el seu estat actual, l’avanç de modificació del planejament urbanístic té efectes en una superfície de 55,8 hectàrees, ara en sòl no urbanitzable entre bosc i zona agrícola de secà, per a la implantació d’un cementiri adequat als requisits religiosos i culturals de la confessió budista però obert a persones de totes les creences. Aquest àmbit, situat entre les rieres de Calders i de la Golarda, a un quilòmetre del nucli urbà, inclou la masia de la Païssa, al voltant de la qual se situarà el complex, la font de la Païssa, una torre de defensa, i una capella dedicada a Sant Narcís.


El document es fa ressò de «l’augment de la diversitat cultural i religiosa» que hi ha hagut a Catalunya «amb una presència creixent de comunitats que mantenen pràctiques funeràries específiques» però que «sovint estan insuficientment ateses en els cementiris tradicionals». Quant a la comunitat budista en particular, diu que «es troba amb una manca d’espais funeraris adaptats als seus rituals», des de l’orientació de les tombes segons els criteris del Feng Shui, fins a la possibilitat de fer rituals amb ofrenes i encens, la disponibilitat d’espais per a la memòria col·lectiva, o l’agrupació de zones dins del recinte funerari.
Un màxim de 80.000 sepultures

Els impulsors del projecte volen cobrir aquestes necessitats amb el nou cementiri de Monistrol, amb un projecte que «s’ajustarà a la normativa urbanística vigent, integrant criteris ambientals que minimitzin l’impacte sobre el paisatge natural i la biodiversitat local». En aquest sentit, es planteja un recinte amb un màxim de 80.000 sepultures, i una distribució recomanada de 30.000 tombes, panteons, i nínxols, i 50.000 columbaris.

Zona de columbaris del cementiri Roques Blanques / Cementiri Roques Blanques

Tot plegat es construirà de forma integrada en el paisatge agrícola i en el bosc. També es contemplen serveis i espais complementaris per a zones de vetlla i cerimònies multiconfessionals, i altres d’específics per a pràctiques budistes, com altars, zones per a ofrenes, i espais destinats a la meditació. La recepció i els serveis s’ubicarien al voltant de la masia existent, que es restaurarà «respectant el paisatge agrícola» de l’entorn. En canvi, no s’esmenta l’existència d’espais d’aigua, ni de gespa o sistemes de rec, com s’havia apuntat inicialment.


L’accés es mantindrà per l’actual camí que porta a la masia, però millorat amb la plantació d’arbres i vegetació autòctona, i s’habilitarà un espai d’aparcament a l’entrada del recinte. El cementiri serà un espai obert permanentment, i al seu interior es conservarà l’estructura pública de camins que ja hi ha.
Dues alternatives descartades

L'avantprojecte partia de tres alternatives possibles a l’hora de distribuir les sepultures, i finalment s’ha optat per repartir-les en 12 agrupacions (d’entre 11.755 i 40.703 m2), cadascuna adaptada al seu entorn i a la topografia del terreny.

S’ha considerat que era la proposta «més adequada», tant per una qüestió funcional com de preservació dels valors naturals i paisatgístics. Entre les altres dues propostes, que s’han descartat, una preveia mantenir el planejament vigent, que no hauria permès desenvolupar el projecte; i l’altra situava totes les sepultures en una única agrupació d’uns 330.000 m2, que hauria suposat «una transformació notable» dels valors naturals actuals de l’indret.

Més enllà dels canvis que hi pugui haver amb el projecte definitiu, la idea és desenvolupar la construcció per fases. La inicial preveu un màxim de quatre agrupacions de sepultures, i la resta s’aniran construint de forma progressiva en funció de la demanda i a partir del moment que les ja executades hagin assolit una ocupació mínima del 70 %.

Pel que fa als serveis, ubicats a la masia i el seu entorn i aprofitant les construccions existents, inclouran les oficines d’administració; un servei d’incineració; sales de vetlla, d’espera i per a cerimònies multiconfessionals; botigues per a la venda de marbres i flors; un espai amb columbaris cineraris; una cafeteria; zones de manteniment i serveis.

22 març 2026

Regió7

Tona, Taradell, Sant Joan i Moià també se sumen dissabte a la campanya Cap Butaca Buida

A banda de Vic i Centelles, sis sales més s’afegeixen a la campanya per omplir els teatres

|Jordi Vilarrodà

20/03/2026
Tona


Totes les obres teatrals que es veuran dissabte en escenaris d’Osona, el Ripollès i el Moianès s’inclouen en la campanya Cap Butaca Buida, que per tercer any consecutiu es fixa l’objectiu d’atraure a les sales de Catalunya la major quantitat possible d’espectadors.

A més de Vic i Centelles, hi ha teatre també a Tona, on Tona’78 Talia posa en escena La mare del nuvi, una comèdia sobre els embolics que es creen entorn d’un casament.

Serà a la sala La Canal, amb 10 intèrprets del grup teatral sota la direcció de Lluís Tello, i l’obra es repetirà diumenge.

A Taradell, el grup Helena Teatre de Barcelona representarà a Can Costa i Font Dansa d’agost, de Brian Friel, dins de la 25a edició de la Mostra de Teatre que s’està portant a terme a Taradell.

A Moià, la companyia Mar Vivir representarà a l’auditori de Les Faixes l’obra El mestre i el mar, adaptació del relat que va donar origen a la famosa pel·lícula del mateix nom.

Per la seva part, el grup jove del SAT-Teatre Centre de Sant Joan estrenarà dissabte el muntatge Pronòstic reservat.

 

20 març 2026

 

el9nou

De les estrelles Michelin a un forn al Moianès: la història de Román, que ha deixat El Celler de Can Roca per impulsar el seu propi negoci

Després de formar-se a la Hofmann en fleca i pastisseria i passar per El Celler de Can Roca, el flequer ha apostat per un canvi de vida recuperant l’únic forn que hi ha a l’Estany
El seu projecte està arrelat a la tradició, el producte de qualitat i l’ofici artesanal, essencial per al dia a dia del municipi


Román González, nou forner de Cal Xaconet, a l’entrada de l’establiment, a l’Estany / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
L'Estany20 MAR 2026 18:34Actualitzada 23 MAR 2026 12:39

Román González (Bigues i Riells, 1992) és el nou flequer de Cal Xaconet, l’únic forn de l’Estany. Format a l’Escola Hofmann de Barcelona just després de la pandèmia, ha anat acumulant experiència en diversos establiments del sector. De fet, durant els darrers dos anys ha format part de la secció de pastisseria d’El Celler de Can Roca. Ara, però, ha decidit deixar enrere l’alta cuina per fer un canvi de vida i instal·lar-se al municipi moianès, de prop de 400 habitants, on ha obert el seu propi negoci.

Nascut a Bigues i Riells i, fins fa poc, establert a Girona, sorprèn que González hagi acabat en aquest poble del Moianès. «Vaig descobrir tant el municipi com el local a través d’un portal immobiliari», explica. Inicialment, la seva idea era traslladar-se a algun poble del Pirineu, però quan va visitar l’Estany per primera vegada ho va tenir clar. A més, el fet que l’antiga propietat del forn en volgués fer el traspàs va acabar de convèncer-lo.

Ell mateix es defineix com «una persona molt tranquil·la», amant de la pau i el silenci, de manera que obrir un petit forn en un entorn com aquest encaixa plenament amb la seva manera de ser. De fet, assegura que aquest és el model de negoci que sempre havia tingut al cap: «Des del principi sabia que volia un establiment tradicional, per preservar-ne la història».

Abans d’estudiar fleca i pastisseria a la Hofmann, González ja s’havia interessat per l’ofici a través dels llibres del forner Xavier Barriga. Un cop format, es va aproximar al vessant més tradicional treballant a la Pastisseria Mas de Barcelona. Posteriorment, va passar per Brunells, on va aprofundir encara més en aquest món. Abans d’arribar a El Celler de Can Roca, també va formar-se a la pastisseria japonesa Takashi Ochiai i a La Dramerie, treballant per a restaurants.

Just abans de rebre la trucada del reconegut restaurant dels germans Roca, González ja es plantejava obrir el seu propi negoci. «Just quan estàvem mirant mobiliari, va arribar l’oferta», recorda. Tot i això, va decidir continuar ampliant coneixements i es va engrescar amb la seva primera experiència en un restaurant. Fa uns mesos, però, i sense una intenció clara de deixar la feina, va començar a investigar com engegar el seu projecte i a buscar traspassos. Va ser aleshores quan va topar amb Cal Xaconet: «Em va aparèixer a la quarta o cinquena pàgina i el vaig tenir un mes desat com a favorit», admet.
 

Mantenir la tradició

González ho té clar: el seu objectiu és recuperar i preservar la tradició. «Crec que s’està perdent», afirma. «Cada vegada hi ha menys forns petits, i el que s’obre tendeix a ser molt modern», afegeix. Per això, vol mantenir l’essència del negoci, la seva història i l’elaboració de productes de qualitat.


A Cal Xaconet treballa amb forn de llenya, farines ecològiques —fins a sis tipus diferents, moltes a la pedra i no refinades— i massa mare al 100%, amb fermentació retardada en fred. Això, segons explica, fa que el producte sigui «molt més digestiu». A més, aposta per recuperar elaboracions que amb els anys han anat desapareixent, com la mona de Pasqua tradicional, els currotacos de Diumenge de Rams o la coca montserratina, entre altres.


Treballar amb massa mare és, per a ell, una de les parts més gratificants de l’ofici: «És bonic, l’has de mimar i li has de donar el seu temps», apunta. La complexitat del procés fa que «mai tinguis un pa igual», i aquest és, precisament, un dels seus grans atractius. «El que més em motiva és entendre per què passen certes coses, comprendre el comportament de la massa», assegura. En aquest sentit, factors com la humitat o la temperatura són determinants i, sovint, cal «fer matemàtiques» per ajustar les elaboracions. «Si no estimes el producte, no sortirà bé: l’amor que hi poses es nota», resumeix.

L’ús del forn de llenya —de 13 metres quadrats— ha estat, també, un repte majúscul. «És completament diferent del que estava acostumat», confessa. Dominar una instal·lació d’aquestes característiques li ha exigit un procés d’aprenentatge basat en la prova i error, que a poc a poc va superant. Tot i això, admet que el control de la temperatura és el que més el preocupa: «Un cop s’acaba la flama, comença a baixar».

Després d’anys de formació i experiència, Román González s’ha llançat finalment a impulsar el seu propi projecte, Cal Xaconet. Conscient que «encara li queda molt per aprendre», el seu objectiu és fer créixer el negoci i, en un futur, ampliar-lo amb el local del costat: «Faria l’obrador més gran, aprofitant l’espai on ara atenem, i traslladaria la botiga al local adjacent», explica.
 

Un establiment necessari

L’Estany, un petit municipi del Moianès, es veia perdent el seu forn. El matrimoni que fins aleshores regentava la fleca es va veure obligat a traspassar el negoci després que a la dona, Alba Codina, li diagnostiquessin celiaquia, després de mitja vida dedicada a l’ofici de fornera. Tot plegat va passar cap al mes de novembre passat i no ha estat fins aquest febrer que s’ha trobat algú disposat a agafar les regnes del forn.

Amb la reobertura de Cal Xaconet, molts veïns s’hi han apropat per celebrar-ho. Han agraït la iniciativa de González i han destacat que es tracta d’un establiment imprescindible per al poble, especialment per a la gent gran. 

20 març 2026

Regió7

De Moià al Camp Nou: la tipografia inclusiva protagonista d’una nit de Champions

Anna Vives, amb arrels moianeses, és la creadora de la tipografia que van lluir ahir als dorsals els jugadors del Barça durant el partit contra el Newcastle
El Club Esportiu Moià, per la seva banda, també va utilitzar el disseny de la jove per a les samarretes commemoratives del centenari, l'any 2022




Anna Vives ahir amb Rafa Yuste, president en funcions del Barça, i Marta Segú, presidenta de la Fundació FC Barcelona / FC BARCELONA


Ariadna Gombau
Moià19 MAR 2026 17:55Actualitzada 19 MAR 2026 18:08

Quina vinculació pot tenir el Barça que vam veure ahir a la Champions League i el Club Esportiu Moià? A priori, cap. Tanmateix, Anna Vives, una jove amb síndrome de Down i arrels moianeses, s’ha convertit en un nexe d’unió entre tots dos clubs. Durant el partit, els jugadors blaugrana van lluir uns dorsals amb una tipografia diferent de l’habitual, obra de Vives. A més, la jove va ser rebuda pel president Joan Laporta i va poder gaudir del matx des de la tribuna. Amb motiu del seu centenari, l’any 2022, el club moianès també va incorporar aquest disseny a les samarretes commemoratives.


L’acció d'ahir, coordinada per la Fundació FC Barcelona amb la col·laboració de la UEFA Foundation for Children i la Fundació Itinerarium, s’emmarca en les iniciatives de sensibilització amb motiu del Dia Internacional de la síndrome de Down, que se celebra el 21 de març. És la primera vegada que aquesta tipografia inclusiva s’utilitza en un partit oficial de la Lliga de Campions. A més, en el partit de tornada dels quarts de final de la Champions League femenina, que es disputarà al Camp Nou el 2 d’abril, les jugadores del Barça també lluiran aquests dorsals davant del Reial Madrid.


Ahir, Vives va gaudir de l’encontre, corresponent a la tornada dels vuitens de final de la Champions, des de la tribuna, acompanyada de la seva família i de Joan Laporta, Rafael Yuste —president en funcions fins al 30 de juny— i Marta Segú, directora general de la Fundació Barça. La jove també va coincidir amb Andrés Iniesta, llegenda blaugrana. El partit contra el Newcastle, disputat al Camp Nou, va finalitzar amb un contundent 7 a 2, que va deixar un resultat global de 8 a 3 i va certificar l’accés dels culers als quarts de final.


El projecte d’Anna Vives, molt vinculada a Moià, va veure la llum el 2012 i es va convertir en la primera tipografia de caràcter social de la història. Un any abans, el 2011, la jove havia començat a treballar amb la seva lletra i, posteriorment, en va digitalitzar completament l’alfabet, fet que en permet l’ús en qualsevol format, tant físic com digital. L’objectiu de la iniciativa és difondre aquesta lletra i promoure els valors que representa: la inclusió social i la idea que la societat la construïm entre tots i totes. Tal com es defineix des de la mateixa pàgina web del Barça, es tracta de “persones que han de deixar de ser invisibles per integrar-se amb normalitat a la societat, destacant la importància del treball en equip amb la suma de les capacitats de tothom”.

Actualment, la creació de Vives acumula més de 15 milions de descàrregues en més de 80 països. Més enllà del club blaugrana, aquests dies la tipografia també serà utilitzada per vuit equips internacionals: quatre de Sud-amèrica, tres d’Europa i un de Sud-àfrica. Des del 2012, la jove ha col·laborat amb clubs destacats com el Dinamo de Kíiv, el River Plate o el Club América. En el cas del CE Moià, la tipografia va ser un dels elements més destacats de les samarretes del centenari.

Anna Vives està fortament arrelada a la capital del Moianès; de fet, l’any 2019 ja va fer el servei d’honor en un partit del primer equip masculí. A més, és neta de Narcís Vives, històric jugador del club.


Un precedent al Trofeu Joan Gamper

Tot i que ahir va ser la primera vegada que la tipografia d’Anna Vives s’utilitzava en un partit de la Lliga de Campions, el Barça i la jove ja havien coincidit fa més d’una dècada. L’any 2013, en el Trofeu Joan Gamper disputat entre el Barça i el Santos, els jugadors blaugrana ja van lluir aquestes lletres i números a l’esquena. La samarreta que va portar Iniesta aquell dia es conserva actualment al Museu del Barça.

19 març 2026

Regió7