3 d’ag. 2026

Del sostre de l'escola a casa: així es repartirà l'energia solar a Calders

El municipi moianès té plaques fotovoltaiques a gairebé tots els equipaments municipals i ara ha cedit la gestió de les teulades a la cooperativa Moianès Sostenible amb l'objectiu de "beneficiar directament la ciutadania mitjançant l’autoconsum compartit"




Imatge del dia del ple de Calders on es va aprovar la cessió de teulades a Moianès Sostenible / Moianès Sostenible
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Calders03 D’AG. 2026 12:00


Moianès Sostenible destaca l’Ajuntament de Calders com el consistori capdavanter de la comarca en la transició energètica. El municipi té instal·lades, o en procés d’instal·lació, plaques fotovoltaiques a les cobertes de pràcticament tots els equipaments municipals i ha cedit a la cooperativa la gestió de tres sistemes: el de l’Escola Anton Busquets i Punset, ja en funcionament; el de la Fàbrica Jorba, pendent de connexió a la xarxa elèctrica, i el del Centre Cívic, actualment en fase d’instal·lació. L’objectiu, més enllà de cobrir el consum energètic dels edificis municipals, és "beneficiar directament la ciutadania mitjançant l’autoconsum compartit".


El president de Moianès Sostenible, Joaquín Jiménez, i el vocal Ramon Crespiera consideren que el model impulsat a Calders "connecta molt bé amb l’esperit dels fons europeus Next Generation", ja que, a més d’accelerar la descarbonització, contribueix a reforçar la resiliència del territori "davant dels nous reptes geopolítics".


L’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, explica a Regió7 que el govern municipal va apostar per la transició energètica des de l’inici del mandat, l’any 2019. En aquest sentit, destaca que, aprofitant les diferents línies de subvenció, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques a tots els edificis municipals excepte al Centre Cultural, per al qual ja s’ha sol·licitat un ajut. Paral·lelament, aquests equipaments funcionen amb sistemes de biomassa o aerotèrmia, i el consistori preveu complementar-los amb bateries d’emmagatzematge.

Inicialment, el projecte tenia com a finalitat garantir l’autoconsum dels equipaments municipals. Ara, però, l’Ajuntament ha cedit la gestió d’algunes instal·lacions a la cooperativa perquè pugui distribuir entre els veïns l’energia excedentària. També està previst construir marquesines fotovoltaiques als aparcaments de l’escola i de la piscina municipal, com també instal·lar dos punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Els principals equipaments que generaran excedents destinats a l’autoconsum compartit seran el Centre Cívic i, sobretot, l’Escola Anton Busquets i Punset i la Fàbrica Jorba, un cop aquesta última entri en funcionament. Igualment, es preveu que el futur sistema del Centre Cultural pugui aportar energia.

La principal aportació d’energia per als veïns, però, provindrà del parc agrovoltaic de deu hectàrees, que se situarà a uns dos quilòmetres del poble i ja està aprovat. Aquest tipus d’instal·lació permet compatibilitzar la producció d’electricitat amb l’activitat agrària, mantenint el conreu i la pastura sota les plaques fotovoltaiques. "Tindrem un comptador a la zona urbana i podrem disposar d’aquesta energia", explica el batlle, que afegeix que l’empresa promotora ha acceptat integrar-se a la cooperativa energètica perquè una part de l’energia produïda reverteixi directament en la població.


A més, a Calders hi ha autoritzats dos macroparcs solars: el del Canadell i el de les Quingles, tots dos de més de 20 hectàrees i situats als terrenys contigus a la subestació elèctrica. Sànchez explica que el consistori n’ha facilitat la implantació tenint en compte les singularitats del municipi i la predisposició dels propietaris dels terrenys.

3 agost 2026

Regió7 

31 de jul. 2026

Petit foc al term de Santa Maria d'Oló

Bombers de la Generalitat
Santa Maria d'Oló31 JUL 2026 16:45

El foc en una pila de residu forestal, llenya i brancades, al Moianès, ha provocat aquest migdia l'alarma de tornar a veure una columna de fum. Els Bombers han activat fins a 14 dotacions que no han arribat a actuar totes. Sí que hi ha pres part un helicòpter bombarder.

31 juliol 2026

Regió7 

La informació ens fa lliures... també en el biogàs

Salvador Salat
31 JUL 2026 11:43


He llegit en aquestes pàgines, certament amb tristesa i decepció, l’article Biogàs a Moià. No m’agraden les lapidacions dogmàtiques ni tan sols la dels Monty Python a la vida de Bryan on el lapidador acaba lapidat. No tinc cap lligam amb el projecte de biogàs de Moià i, de fet, escric aquestes ratlles sense haver-hi parlat. Però ningú no es mereix que se l’acusi injustament, i encara menys aquesta iniciativa, que neix de la voluntat de la governança pública i de la corresponsabilitat col·lectiva en la gestió dels residus orgànics que generem com a societat.

L’article parla d’analfabetisme ecològic i acusa d’unes suposades emissions de metà de la planta de Moià basant-se en l’estudi de la Dra. Maria Olczak, que els recomano buscar i llegir. És un estudi fet majoritàriament sobre petites instal·lacions en granja, molt simples, que gairebé en tots els casos fan electricitat amb motors i la principal conclusió de la investigadora no és que emeten metà, sinó que és molt fàcil evitar-ho. Com? Per exemple, amb instal·lacions més grans i tecnificades... que és precisament el cas de Moià.

L’article se centra en un assenyalament contra una empresa com a motiu principal de tots els mals. Observant-ho com a enginyer, un projecte no és bo o dolent per qui el fa, simpàtic o antipàtic, sinó per si es fa bé o malament. I el que cal és assegurar que es faci bé.


L’autor ens parla d’una xemeneia de sulfur d’hidrogen (H₂S) que jo no he sabut trobar en el projecte. Sí que hi he trobat, en canvi, que es vol depurar el sulfur d’hidrogen del flux de biogàs i, un cop enretirat, es tractarà a part. I juga amb un ball de xifres de les ppm (parts per milió) comparant el límit de l’emissió en una xemeneia amb allò que el nas percep un cop diluït per immissió. En altres paraules, ens ve a dir que si en una piscina olímpica tirem un didal de cervesa, que té 28 g/litre, si l’aigua de la piscina ens arriba a la llengua morirem perquè 5 g/litre d’alcohol en sang provoca un coma etílic.

Finalment, l’article surt amb l’espantall de la pèrdua patrimonial demostrada per un estudi del qual no en sabem l’autoria i fet sobre dades d’origen desconegut. I em pregunto jo: no és més fàcil i més proper analitzar si això ha passat en alguna de les 72 plantes de biogàs que hi ha funcionant a Catalunya? Potser el problema és que cap d’elles ha generat aquesta «realitat» tan poc real de la pèrdua patrimonial.

Per a deixar-ho ben clar, qualsevol projecte de biogàs a Catalunya ha de passar l’examen rigorós i exigent dels millors tècnics en vint camps d’especialitat com són, entre altres, les olors, el patrimoni cultural o l’avifauna. Si en un sol d’aquests vint aspectes el projecte és inacceptable no rebrà mai l’autorització ambiental. L’Administració vetlla perquè això es compleixi i és orgull de país que sigui així. Parlar de l’incompliment d’aquestes garanties és acusar els servidors públics catalans de prevaricadors. I si d’alguna cosa els podem titllar és més aviat d’extremadament garantistes, buscant assegurar els drets de la ciutadania sempre i en tot moment, els ho ben asseguro. En definitiva, a mi qui són els promotors d’aquesta planta o les empreses amb qui treballin m’interessa relativament poc. Em preocupa la ciutadania que de bona fe llegeix arguments retallats intencionadament perquè sembli que diuen el que no diuen i això els porti a conclusions errònies.


No em facin cas tampoc a mi. Només aspiro a completar allò que els han explicat a mitges. Simplement, ponderin les afirmacions en tota la seva amplitud, amb el que els han dit i el que ara saben que els han amagat, i amb la informació complerta construeixin vostès mateixos la seva posició.



Com deia el Dr. Margalef, «una persona ben informada sempre multiplica. Mal informada, sempre resta».

31 juliol 2026

Regió7 

30 de jul. 2026

Quin animal continua vivint a les Coves del Toll de Moià?

Sergi Torné
Moià30 JUL 2026 17:31


Els ratpenats són una de les espècies que encara habiten les Coves del Toll de Moià i el seu entorn. Per donar a conèixer aquests mamífers nocturns i la seva importància ecològica, cada any s'hi organitza la International Bat Night (Nit Internacional dels Ratpenats). Enguany, l'activitat tindrà lloc els dies 1 d'agost i 5 de setembre. Les places per a la primera sessió ja s'han exhaurit, mentre que per a la segona encara en queden les darreres disponibles. Més informació

30 juliol 2026

Regió7 

29 de jul. 2026

Protesta a Moià en contra del projecte d'ampliació del polígon del Prat


28 de jul. 2026

El govern de Moià torna a portar al ple l’ampliació del polígon

En la sessió extraordinària d’aquest dimecres hi portarà l’aprovació inicial de la modificació puntual urbanística 

 

Una sessió plenària a Moià del juny de l'any passat | SEBASTIÀ RENOM

El 9 Nou
28/07/2026 | 11:33
Moià

L’equip de govern de Moià està convençut que l’ampliació del polígon del Prat ha de ser el desllorigador per poder regularitzar-lo. Per fer-ho viable, la mesura va acompanyada de l’ampliació de les activitats de l’Escorxador Comarcal del Moianès –de capital privat– i la cessió anticipada de terrenys per fer-hi una planta de biogàs municipal. El projecte es va aprovar inicialment fa un any, però la lentitud en la resposta de l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) ha portat el govern municipal a actualitzar la proposta i tornar a començar el tràmit en un ple extraordinari aquest dimecres, quan la modificació puntual urbanística se sotmetrà a una nova aprovació inicial.

L’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-ERC), explica en un vídeo que el document que se sotmetrà aquest dimecres al ple té la voluntat que “la ciutadana pugui valorar la proposta a partir de fets i no de rumors”.

Amb un 30% de participació, un 89,4% dels veïns van votar contra el projecte en una consulta ciutadana el passat mes de gener. El govern municipal sempre ha mantingut que continuarà la tramitació del projecte.

28 juliol 2026

el9nou 





Casal Castellcir i la Biblioteca municipal de Moià, beneficiàries de l'ajut de la Diputació per als espais culturals

La comarca rebrà 300.000 euros del Programa sectorial de millora i reforma dels equipaments 



Biblioteca de Moià / Oscar Bayona / Arxiu
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Manresa28 JUL 2026 14:00



Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Estany i Moià són els municipis que es beneficiaran del Programa sectorial de millora i reforma dels equipaments culturals locals 2026 impulsat per la Diputació de Barcelona, que compta amb una dotació global de 15 milions d’euros.

Al Moianès la inversió destinada és de 343.050 euros per a sis equipaments dels cinc municipis que han demanat els ajuts i que compleixen els requisits.

Entre d’altres, algunes de les actuacions que es faran són obres són obres al Casal Castellcir i a la Biblioteca municipal 1 d’octubre de Moià.


Adequació d’espais, climatització i accessibilitat

En total, la convocatòria ha rebut sol·licituds corresponents a 235 ajuntaments i 3 entitats municipals descentralitzades. En conjunt, representen el 76 % dels municipis de la demarcació i més del 90 % de la població, sense comptar la ciutat de Barcelona. La remodelació i adequació dels espais és la tipologia d’actuació més sol·licitada, amb 213 propostes. La segueixen la instal·lació o renovació dels sistemes de climatització, ventilació i altres instal·lacions tèrmiques, amb 126 actuacions; les millores d’accessibilitat, amb 107, i la reparació de patologies estructurals o de problemes d’estanquitat dels edificis, amb 98. El programa parteix d'una diagnosi prèvia sobre l'estat dels equipaments culturals municiaps i finalment es duran a terme 972 actuacions en 407 equipaments culturals. 

28 juliol 2026

Regió7