Els municipis del Bages i el Moianès arriben per primer cop al 60% de recollida selectiva

A les 35 poblacions que formen part del consorci es van generar l’any passat 90.000 tones de residus, 455 quilos de deixalles per habitant




Illa de contenidors amb accés personalitzat a Manresa / ARXIU/JORDI MORROS


David Bricollé
Manresa23 FEB 2026 8:00Actualitzada 23 FEB 2026 13:42

La totalitat de municipis del Bages i la meitat del Moianès, que formen part del Consorci per a la gestió de residus i que porten la seva brossa sobrant a l’abocador de Bufalvent de Manresa van generar l’any passat 90.000 tones de deixalles, una mica per sobre dels darrers anys. Això suposa que cada habitant va generar al llarg de l’any passat 455 quilos de residus. La cara d’aquesta moneda és que la recollida selectiva, és a dir, les fraccions ben separades que es poden valoritzar o reciclar, han augmentat fins al 60% dels residus recollits i, per tant, només el 40% van a l’abocador i acaben allà la seva vida útil. L’índex de selectiva del 2024 va ser d’un 51%, i el 2023, un 48%. Es fa evident, doncs, aquesta tendència a l’alça del reciclatge.


Fonts del Consorci valoren que aquestes dades demostren «els bons resultats dels sistemes de recollida d’alt rendiment implantats en molts municipis», siguin contenidors tancats amb identificació d’usuari o model porta a porta, àmbit en el qual l’any passat es va fer un pas de gegant, ja que s’hi va afegir la ciutat de Manresa, que concentra gairebé la meitat de la població.

Tractament de residus al Parc ambiental de Bufalvent

En aquest sentit, detallen que les dades de les plantes del Parc Ambiental de Bufalvent mostren «una evolució positiva en les fraccions clau». Així, detallen que a la planta de compostatge, el 2025 s’hi han tractat 25.312 tones, el 31% més que l’any anterior. I a la planta de transferència (triatge i compactació d’envasos i vidre), 13.631 tones, un 27% més que el 2024.


Una altra dada proporcionada pel Consorci per a la Gestió de Residus del Bages mostra que el servei de deixalleries, que incideix especialment també fomentar la separació adequada i, per tant, el reciclatge, igualment continua amb la tendència a l’alça dels últims anys, i ha tancat el 2025 amb més de 220.000 usuaris a les instal·lacions fixes, i més de 25.000 a les mòbils. En total, s’hi han recollit 25.500 tones de residus.

Les mateixes fonts del consorci valoren que aquests resultats són conseqüència del desenvolupament al llarg dels últims anys «d’un model que funciona», i que situa en la combinació de «models d’alt rendiment, la promoció de l’ús de la xarxa de deixalleries, les campanyes de sensibilització i educació ambiental i la millora de les infraestructures».

Una estratègia que, remarca el consorci, «ens està permetent reduir progressivament la fracció resta, incrementar les fraccions de selectiva, generar compost de qualitat, útil per al sector agrícola i per al manteniment d’espais verds i avançar cap als objectius marcats per la Unió Europea en matèria de reciclatge».


Xavier Bosch, gerent del Consorci del Bages, valora que «les dades del 2025 confirmen que els Ajuntaments i la ciutadania estan fent un esforç continuat per separar millor els residus. Treballem al costat dels municipis per incrementar la recollida selectiva i continuar consolidant-nos com un territori referent en la gestió de residus».
 

Sant Joan i Sant Salvador s'hi acaben d'afegir

En la línia del que destaca el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, en relació amb la incidència clau que té en l'augment del reciclatge la progressiva implantació del que s'ha anomenat sistemes de recollida d'alt rendiment, aquest inici d'any n'ha portat dos nous exemples. I, a més a més, amb apostes pels dos models diferents que estan proliferant. D'una banda, tot just fa una setmana Sant Joan de Vilatorrada ha posat en marxa el porta a porta. Tot i que enmig d'una certa polèmica (amb el PSC i un sector de veïns que discrepen del model), el municipi ha apostat per un sistema que ja té molt recorregut dins i fora de la comarca, que en el cas del Bages es va estrenar a Santpedor i que posteriorment han adoptat també poblacions com Artés, Avinyó, Navàs, Cardona o Navarcles, entre altres.


D'altra banda, també aquest mes de febrer Sant Salvador de Guardiola ha culminat el procés d’implantació del nou model de gestió de residus amb contenidors tancats. Un model que, 'exportat' del País Basc i que ara fa una dècada el Consorci va implantar en cinc municipis o barris com a pla pilot i que també s'ha anat expandint com a alternativa de sistema avançat. És, per exemple, el que ha implantat Manresa, i d'altres municipis com ara Sallent, Súria, Balsareny o el Pont de Vilomara.

23 febrer 2026

Regió7

Ajuntament i SEM signen l’acord perquè Moià tingui una base d’ambulància avançada

El servei s’ubicarà en una part del local de la carretera de Manresa històricament ha allotjat la seu de Creu Roja


Local on s'ubicarà la nova base del SEM a Moià / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià23 FEB 2026 6:30Actualitzada 23 FEB 2026 13:44

L’Ajuntament de Moià ha formalitzat l’acord que farà possible que el municipi aculli una base del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). En concret, el que s’ha signat és el conveni d’ús temporal de l’edifici situat a la carretera de Manresa, número 51, on hi ha la seu de Creu Roja Moianès, per establir-hi aquest servei.


L’objecte d’aquest conveni de col·laboració entre administracions és donar resposta a la necessitat de disposar d’una base del que s’anomena suport vital avançat a Moià, així com d’altres serveis inclosos dins les competències pròpies del SEM, amb l’objectiu de millorar i optimitzar la cobertura del servei d’emergències a la població i a la comarca del Moianès.


L’establiment d’aquesta base, segons destaquen fonts municipals, «permetrà oferir un servei més eficient als veïns i veïnes, reduint els temps de resposta i incrementant l’accessibilitat i la qualitat de l’atenció sanitària urgent a la ciutadania».


Segons fonts del SEM, l’any 2023, per exemple, es van rebre 3.578 trucades procedents de la comarca del Moianès, de les quals un total de 2.239 van generar mobilitzacions de recursos: 1.452 corresponents a unitats de suport vital bàsic, de la qual ja n’hi ha una ubicada al CAP de Moià, i 204 incidents que van requerir la intervenció d’una unitat de suport vital avançat.

A partir de l’anàlisi d’aquestes dades i de l’estudi d’un nou model d’atenció i trasllats sanitaris, s’ha detectat la necessitat de millorar la resposta dels incidents de la comarca que requereixen un equip de suport avançat.

Segons el consistori, la nova unitat del SEM s’ubicarà en un edifici de titularitat municipal, actualment en desús, un espai «en bon estat de conservació, a peu de carretera a l’entrada del municipi i amb dos garatges». Tradicionalment, aquest equipament havia estat destinat a la prestació de serveis per part de la secció local de la Creu Roja i havia esdevingut un element integrador del municipi de Moià. L’actual base de suport vital bàsic es mantindrà al CAP de Moià.


La voluntat de l’Ajuntament de Moià i del SEM és posar en funcionament aquest servei a finals del primer semestre d’enguany. Les obres d'adaptació aniran a càrrec del SEM.

23 febrer 2026

Regió7

Moià impulsa millores al Parc Prehistòric de les Coves del Toll amb una inversió de prop de 40.000 euros

Les actuacions, amb una durada prevista de quatre mesos, volen preservar i posar en valor l'espai d'alt interès natural i patrimonial




Una de les construccions del poblat prehistòric / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià23 FEB 2026 6:25


L’Ajuntament de Moià durà a terme diverses actuacions al Parc Prehistòric de les Coves del Toll amb un pressupost d’execució de 39.476,01 euros. La memòria del projecte ja ha estat aprovada i, per tant, el pròxim pas serà adjudicar el contracte per executar els treballs, que tindran una durada prevista de quatre mesos. L’objectiu és «preservar, millorar i posar en valor l’entorn natural del Parc Prehistòric, un espai de gran rellevància ambiental, paisatgística i patrimonial per al municipi de Moià», tal com assenyalen des del consistori.


El Projecte de millora del patrimoni natural del Parc Prehistòric de les Coves del Toll preveu actuacions orientades a l’ordenació i el manteniment dels elements presents als itineraris i a l’entorn immediat amb més intensitat d’ús. Entre els treballs més destacats hi ha l’arranjament del mur de drenatge de la surgència i del mur situat sota la desembocadura del drenatge de la cova; l’adequació del camí de la desembocadura del tub que actualment drena la zona de les excavacions de la Cova del Toll; la restauració de diverses estructures de fusteria malmeses que amb el pas del temps s’han anat degradant, així com la millora i el condicionament de camins i itineraris per garantir-ne la seguretat i minimitzar l’erosió.


La Diputació de Barcelona ofereix als municipis suport tècnic en la redacció de projectes de millora del patrimoni natural. Per aquest motiu, l’Ajuntament de la capital moianesa va sol·licitar aquest recurs, que va ser concedit el passat mes de maig. A partir d’aquí, s’ha elaborat el pla tenint en compte que les Coves del Toll són una formació geològica de gran interès i amb jaciments prehistòrics destacats, situada en un entorn dominat pel bosc i enclavada a la part baixa d’un vessant que arriba fins al Torrent del Gomar, i sotmesa a una elevada afluència de visitants.


Tal com especifica la memòria recentment aprovada, la majoria de les persones que visiten el Parc Prehistòric ho fan a través de les visites guiades a les Coves del Toll. A més, des de l’aparcament hi ha diversos camins que permeten recórrer els elements d’interès que expliquen el conjunt històric. Així, en un àmbit de poc més de quatre hectàrees s’hi concentra una infraestructura de formació i divulgació formada per coves, plafons interpretatius, casetes d’interpretació i edificacions simulades de l’època, així com jaciments funcionals com el de la Cova de les Teixoneres.

Tots aquests espais estan sotmesos a usos intensius a causa de la gran afluència de visitants, fet que fa necessari compatibilitzar-ne l’ús amb els valors naturals de l’entorn. Per aquest motiu, s’han impulsat diverses actuacions de manteniment i millora, especialment a les zones amb més concentració de públic. La finalitat és «augmentar la qualitat ambiental i paisatgística de l’entorn» i, d’aquesta manera, «contribuir a millorar la percepció del parc com a espai natural i entorn saludable per part dels seus visitants».

Les actuacions, una per una

Un dels àmbits d’actuació més destacats estarà relacionat amb els elements de fusta, atès que les estructures d’aquest material s’han anat degradant amb el pas del temps. En el cas de les baranes, se substituiran els muntants i les travesses que es trobin en mal estat, així com la cargoleria dels corresponents punts d’ancoratge necessaris a la zona del Torrent del Gomar. Pel que fa a les escales, situades a la zona del poblat, es canviaran els esglaons per uns de nous, de manera que la distància entre ells sigui uniforme en tot el tram. Alguns es construiran amb fusta, mentre que la resta es faran amb pedra natural, aprofitant la pedra extreta de les excavacions que es duen a terme a la cova.




Estat actual de la barana del poblat / Ajuntament de Moià

També s’actuarà a l’interior de la cova. Més concretament, es preveu la substitució parcial o total de les estructures de les passarel·les per on transiten els visitants. Les fortes pluges dels darrers mesos han provocat la inundació de la cova, fet que ha accelerat considerablement el deteriorament de la fusta. A l’exterior, seguint l’itinerari, hi ha passeres que també requeriran intervenció, substituint les bigues existents per d’altres d’acer. Així mateix, els ponts situats al llarg del recorregut seran objecte de modificació.



Estat de les passarel·les de l'interior de la cova / Ajuntament de Moià

Continuant amb el pla de millora, es preveu l’adequació del camí de la zona de l’embocadura del desaigüe amb l’objectiu de recuperar la funcionalitat de la via, notablement afectada per l’erosió, i garantir l’estabilitat del talús adjacent. Aquesta actuació permetrà reduir el risc de nous despreniments i de rebliment de la llera. Igualment, es plantegen accions integrades de moviment de terres i drenatge per consolidar el terreny i evitar processos regressius.

D’altra banda, es reconstruirà el mur de contenció i drenatge de la surgència per garantir-ne l’estabilitat estructural i facilitar el pas i l’evacuació de les aigües pluvials, ja que actualment presenta trams erosionats i desplaçaments de pedres. Per dur a terme aquesta actuació, el mur de rocalla es col·locarà seguint un patró estable i adaptat a la morfologia del terreny. Tal com s’indica a la memòria, la tècnica emprada serà la de la pedra collada, que consisteix en la col·locació manual de blocs de pedra de mida mitjana i petita, encaixats entre si sense utilització de morter.

A la zona del poblat prehistòric es construirà un mur de rocalla per reforçar l’estabilitat del terreny i afavorir la correcta gestió de les escorrenties superficials. La disposició dels blocs de pedra de manera escalonada i encaixada en garantirà la solidesa i la durabilitat. A més, aquesta tècnica permet una millor integració de l’estructura en l’entorn natural, minimitzant l’impacte visual i afavorint la naturalització progressiva del mur mitjançant la colonització de flora autòctona.

Finalment, el tram on es localitza la Cova Morta presenta un pendent elevat i, atès que és per on circula l’aigua procedent de la surgència, es tracta d’un espai especialment afectat per l’erosió. Per mitigar aquest fenomen, es preveu l’aportació de material granular per millorar l’estabilitat dels camins i de les zones de treball, així com la creació de trencaaigües sobre el ferm dels camins forestals, amb la finalitat de reduir la velocitat de l’escorrentia superficial i prevenir processos erosius. Per acabar, en aquest mateix espai es preveu la col·locació d’un paviment mitjançant la tècnica tradicional de pedra seca, generant així una superfície estable, resistent i amb una elevada integració paisatgística.

23 febrer 2026

Regió7

Moià vibra amb la rua de Carnestoltes fins entrada la nit

Un total de 24 carrosses van desfilar per la capital del Moianès en una festa que va aplegar milers de persones

Imatges del Carnestoltes de Moià / Andrea Izquierdo


Ariadna Gombau
Moià22 FEB 2026 19:08Actualitzada 23 FEB 2026 12:33

Moià va viure ahir una rua de Carnestoltes molt participada, amb la presència de 24 grups que van desfilar pels carrers de la capital del Moianès, plens a vessar d’infants i adults, molts d’ells disfressats. La carrossa guanyadora del concurs en la categoria general va ser Rampoina Obrera, mentre que el primer premi en la categoria familiar va recaure en una carrossa que recreava la pel·lícula Els caçafantasmes.


Un any més, Moià va reunir milers de persones d’arreu de la comarca i de poblacions veïnes per celebrar una de les cites més esperades del calendari festiu. Enguany, les 24 carrosses participants van presentar temàtiques molt diverses, com el món del circ —que va obtenir el segon premi en la categoria general—, el personatge del rei Julien, pel·lícules com Avatar i Toy Story, o el grup que es va inspirar en l’artista i escriptora japonesa Yayoi Kusama, que va aconseguir el segon lloc en la categoria familiar.


Com és habitual, la cercavila va començar passades les sis de la tarda i es va allargar fins a prop de les deu del vespre. La festa es va cloure amb un sopar popular al pavelló, que va donar pas al concert del grup de versions Mitja Nit i, tot seguit, a una animada sessió de DJ a càrrec de DJ Tònics.

22 febrer 2026

Regió7

El campanar de Moià, a un pas de recuperar la seva veu: es fabricarà una nova campana major de més de 1.000 kg

L’Ajuntament ha rebut una subvenció de gairebé 94.000 euros que permetrà finançar més del 70% del cost total de la restauració d’aquest element patrimonial
El projecte té per objectiu garantir la preservació i seguretat de l’estructura i, al seu temps, recuperar la seva sonoritat històric
 

Una imatge del campanar de Moià del desembre del 2024, quan el va visitar Josep Rull / Arxiu/Mireia Arso


Ariadna Gombau
Moià21 FEB 2026 6:25

Moià és cada vegada més a prop de veure restaurat el seu campanar. L’Ajuntament ha rebut una subvenció de 93.975 euros del Departament de Cultura que permetrà finançar gran part del projecte de conservació funcional i manteniment de l’estructura. En concret, l’ajut cobrirà més del 70% del cost total de les actuacions previstes, que ascendeixen a 130.000 euros. Els treballs responen principalment a la necessitat de garantir la preservació, la seguretat i la funcionalitat d’aquest element patrimonial.


El projecte, elaborat per Xavier Pallàs Mariani, músic, campanòleg i director de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, defineix «les intervencions necessàries per atendre les mancances identificades, preservar el patrimoni cultural i immaterial associat al campanar i recuperar la sonoritat històrica del conjunt», tal com expliquen des d'Amics del Campanar de Moià, l’entitat que va encarregar aquest document tècnic l’any 2024.


Segons apunten des de l’associació, la Comissió Diocesana per al Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic va donar el vistiplau a l’informe el passat mes de maig i, per tant, en els pròxims mesos s’haurà de redactar el projecte executiu de les obres. Cal destacar que la subvenció atorgada per la Generalitat cobrirà exactament el 72,29% de l’import total de la restauració, una injecció econòmica que en garanteix la viabilitat i n’accelera l’execució.


Deficiències de conservació

Amics del Campanar de Moià es va constituir oficialment a finals del 2024 amb l’objectiu de vetllar per la preservació, la restauració i la recuperació de les funcions, els usos i els elements tradicionals del monument. Els membres de l’entitat van detectar diverses problemàtiques al campanar que requerien una intervenció ràpida i, per aquest motiu, van encarregar l’informe tècnic.

Els treballs tenen com a finalitat principal «corregir les deficiències de conservació detectades als sistemes de toc de les campanes i a les cobertes exteriors del campanar, que presenten infiltracions d’aigua notables». Entre les actuacions més urgents hi ha la reposició del morter de calç als paviments del coronament i del pis de campanes, amb l’objectiu d’evitar que les filtracions continuïn malmetent l’estructura.

A més, el projecte preveu la restauració i l’adequació dels elements del sistema de toc de les campanes —batalls, jous, palanques, topalls i cordes— «per permetre la recuperació segura dels tocs manuals tradicionals catalans». També es contempla una reorganització estratègica de les campanes litúrgiques per facilitar el toc i millorar les condicions de treball dels campaners.


A la sala de campanes s’hi durà a terme una actuació específica per optimitzar la seguretat i l’accessibilitat, també de cara al públic. D’aquesta manera, es facilitaran les visites i la realització dels tocs anuals, que es duen a terme cada any des de la seva recuperació, l’any 2020.
 

Una campana de més de 1.000 kg

Tal com indiquen des de l’associació, una de les actuacions més rellevants del projecte és la fabricació d’una nova campana major, «destinada a recuperar la sonoritat original del campanar i a completar el conjunt tal com existia abans de la seva destrucció, l’any 1936». Aquesta incorporació respon a criteris patrimonials i musicals, «ja que històricament aportava profunditat i riquesa tímbrica al conjunt i permetia l’execució íntegra dels tocs tradicionals».

La campana serà de bronze, amb una composició del 80% de coure i el 20% d’estany, i amb la presència d’altres metalls en proporcions inferiors a l’1%. Per garantir-ne la qualitat i la durabilitat, el fonedor haurà d’aportar una anàlisi metal·logràfica. Pel que fa a la forma, tindrà un perfil europeu tradicional, en consonància amb les campanes que actualment hi ha.

Inspirada en la campana desapareguda el 1936 —que tenia un pes aproximat de 1.440 kg, 135 cm de diàmetre i 110 cm d’alçada—, la nova peça haurà de tenir un pes mínim de 1.150 kg (jous a part) i serà afinada a la nota MI, amb l’objectiu d’harmonitzar-se amb la resta de campanes del conjunt.

L’objectiu d’aquesta incorporació no és ampliar el nombre de campanes, sinó recuperar un element patrimonial perdut, clau per restituir l’equilibri sonor i simbòlic del campanar. Les actuacions previstes permetran, així, rescatar «un referent sonor de gran valor històric i emocional per al municipi».
 

300 anys d'història

Paral·lelament a la tramitació per a l’execució del projecte, l’Ajuntament de Moià i l’Associació Amics del Campanar de Moià ja han començat els preparatius dels actes del tricentenari de l’acabament del campanar, que se celebraran al llarg del 2026. La commemoració, organitzada conjuntament amb la Parròquia de Santa Maria, inclourà activitats culturals, patrimonials i de divulgació, amb l’objectiu de fer valdre els tres segles d’història del monument més emblemàtic del municipi.

Amb la concessió d’aquesta subvenció i l’inici dels preparatius del tricentenari, «Moià fa un pas decisiu cap a la conservació del seu patrimoni i la recuperació de la seva memòria sonora i arquitectònica», asseguren des de l’entitat. A finals del 2023, ja es van dur a terme unes obres de consolidació i reparació de les cobertes tant del campanar com del conjunt de l’església de Santa Maria de Moià.

 21 febrer 2026

Regió7

Descobreix els Carnestoltes del cap de setmana: Moià i Avinyó lideren les propostes d'aquest 21 de febrer

Desfilades, música i concursos animaran el Carnaval de diversos municipis del Bages i el Moianès


Una de les imatges del Carnestoltes d'Avinyó de l'any passat / Arxiu/Alex Guerrero


Ariadna Gombau
Moià20 FEB 2026 6:25

El cap de setmana de Carnaval va ser el 14 i 15 de febrer; tot i això, encara hi ha diverses poblacions del Bages i del Moianès que no han celebrat la rua de Carnestoltes i que ho faran aquest dissabte 21 de febrer. Moià i Avinyó, que convertiran els carrers del municipi en l’epicentre de la disbauxa, són dues de les propostes més destacades de la zona.


A Moià, a dos quarts de sis de la tarda, es podrà gaudir de la mostra de carrosses al voltant de la plaça Catalunya. A les sis, la rua començarà en aquest mateix punt i seguirà el recorregut següent: carrer 11 de setembre, avinguda de la Vila, carrer Sant Antoni, plaça Major, carrer del Forn, plaça Sant Sebastià, carrer Sant Sebastià, carrer Sant Josep, plaça del Colom, avinguda de la Vila i carrer del Remei, fins a arribar al pavelló municipal.


Un cop allà, a les nou del vespre, tindrà lloc el sopar popular i el final de festa. A dos quarts d’onze de la nit s’entregaran els premis del III Concurs de Carnestoltes, i el grup de versions La Mitjanit i DJ Tònics s’encarregaran de posar el punt final a la celebració.


Pel que fa a Avinyó, la rua de disfresses començarà a les cinc de la tarda a la plaça Major. La desfilada estarà acompanyada per les xarangues Màgic, Buidant la bota i Xarangarín. A dos quarts de deu de la nit tindrà lloc el sopar popular a la pista polivalent i, tot seguit, es farà un bingo musical.

La jornada es clourà amb el concert de Brou i les actuacions de DDDJ i Oscar Nadal. Com a novetat d’enguany, s’ha organitzat un concurs que premiarà amb 100 euros la millor disfressa i la millor comparsa.
Vuit rues més al Bages

Amb els anys, són força els municipis que han optat per celebrar les rues de Carnestoltes un cap de setmana després de l’habitual. Al Bages, més enllà del d’Avinyó, hi ha vuit pobles més que han triat aquesta data.

20 febrer 2026

Regió7

«Un cuiner ha de saber guanyar-li la partida al temps perquè l’escudella surti quan ha de sortir»

Regió7 va poder parlar ahir amb dos dels encarregats de cuinar per la Festa de l’Escudella de Castellterçol




Carme Ortega i Albert Recasens, tots dos escudellers de Castellterçol / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Castellterçol18 FEB 2026 6:25

Albert Recasens i Carme Ortega són escudellers: ell des de fa 25 anys i ella des de fa més d’una dècada, quan les dones es van poder incorporar a una tasca que fins aleshores no els estava permesa. Ahir van ser els protagonistes de la Festa de l’Escudella de Castellterçol, ja que sobre ells queia la responsabilitat de preparar aquest plat emblemàtic de la cuina catalana.


La jornada va estar marcada pel bon temps, tot i que el clima també va representar un dels principals reptes. «Teníem por que fes molt vent», explicaven tots dos. Cuinar l’escudella amb llenya hi afegeix dificultat: «Ha costat una mica que s’encengués el foc i hem anat una mica endarrerits», asseguraven. Malgrat aquest petit entrebanc, el menjar va estar a punt pràcticament a l’hora prevista, a la una del migdia. «Un cuiner ha de saber com guanyar-li la partida al temps perquè l’escudella surti quan ha de sortir», deien entre riures.


Quan se’ls pregunta què és el que més els agrada de la festa, no dubten gaire: «Tot», responia Ortega. Malgrat això, el moment del repartiment és probablement el més agraït. «Sents satisfacció perquè és una cosa que hem cuinat tots plegats i veus que la gent la pot gaudir», afegia Recasens.


Després de dies de molta feina —la Festa de l’Escudella es comença a preparar amb prou marge per tenir-ho tot a punt el dimarts de Carnaval—, toca gaudir de l’àpat amb la resta de companys. «Quan acabem, endreçarem una mica i menjarem escudella i carn a la brasa plegats», explicaven.


Enguany, però, l’edició té un punt de nostàlgia. No hi ha estat present Joan Capdevila, cronista oficial de la vila, històric col·laborador de Regió7 i també escudeller, que va traspassar el passat 17 de desembre: «L’hem tingut molt present i l’hem trobat molt a faltar», afirmaven. El castellterçolenc era un més dins l’associació i, a més, s’encarregava de fer fotografies i, durant molts anys, d’escriure la crònica per a aquest diari. «Hem perdut una peça clau», confessaven.

18 febrer 2026

Regió7