L’Associació del Càncer Infantil del Moianès farà una jornada per recollir fons

Redacció. Moià
22·06·21 | 06:25

L’Associació del Càncer Infantil del Moianès (ACIM) es prepara per a la tercera edició de la Xipifesta, una jornada d’activitats per recollir fons per ajudar les famílies que pateixen de prop aquesta malaltia, i que enguany se celebrarà el 24 de juliol al parc de Moià, amb un programa encara per concretar.

La idea és dividir la jornada en dues parts, i amb dos blocs d’activitats concentrades a la franja del matí i migdia, d’una banda, i a la tarda vespre de l’altra, i en què s’inclouran una caminada, espectacles, música, dansa i teatre.

Els diners que es recullin amb la Xipifesta es destinaran a les famílies que ho necessitin, per exemple, per ajudar-les a pagar els tractaments, operacions, o les estances per evitar els desplaçaments de l’infant malalt. A l’acabar l’any, l’associació fa entrega de tots els diners sobrants a algun hospital per col·laborar en la investigació del càncer infantil. 

22 juny 2021

Regió7

El Berguedà passa en 4 dies d’un risc de rebrot molt alt a un de moderat

El Moianès i Anoia empitjoren

Gemma Camps
20·06·21 | 06:26 | Actualitzat a les 08:22

 

El risc de rebrot a Catalunya el 19 de juny Regió7

Els colors del mapa de Catalunya que marca el risc de rebrot de la covid cada vegada es van aclarint més. Del negre, el morat més i menys intens i el vermell que el va caracteritzar quan aquest risc era molt alt (a data del 10 de gener, per exemple, totes les comarques tenien un d’aquests quatre colors), ha passat a tenir el groc pàl·lid del risc moderat com a principal protagonista, i fins i tot el verd, que indica que hi ha un risc baix de rebrot, situació que en la darrera actualització es dona a les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell. Si hi ha algun fet que destaca, però, és la baixada que ha viscut el risc de rebrot en quatre dies a la comarca del Berguedà, que ha passat d’un risc molt alt, dimarts, a un de moderat, ahir.

Al Berguedà, el risc de rebrot en el darrer interval –del 9 al 15 de juny– és de 50 (moderat), mentre que del 2 al 8 de juny s’havia situat en els 375 punts (risc molt alt). També ha viscut una davallada important a la comarca del Solsonès, que passa d’un risc molt alt (475), en l’interval del 26 de maig a l’1 de juny, a un d’alt en el darrer, que només per un punt no passa a ser moderat/alt (101).
 

El Bages, moderat
El Bages rebaixa a més de la meitat el valor que tenia i fa el salt d’un risc moderat/alt (96) a un de moderat (40). L’Alt Urgell, que amb la Cerdanya, se situa en un risc baix, que és la situació més favorable (de 0 a 30 punts), també ha viscut una millora de la situació important, si es compara amb la setmana anterior. Venia d’un risc alt (139). La Cerdanya venia d’un risc moderat (40) i, com l’Alt Urgell, baixa fins a 10 punts.

Per contra, el risc de covid puja al Moianès i a l’Anoia. Sobretot, en el primer cas, creix de 7 i 26 en els recomptes anteriors fins a 88. L’Anoia passa de 102 a 131.

En relació amb Catalunya, que té un risc de 79, només el Solsonès, el Moianès i l’Anoia queden per sobre d’aquesta mitjana.
 

La tercera Rt més baixa
Quant a la velocitat de contagi (Rt), mentre que la mitjana catalana és de 79, a les comarques de la Catalunya Central on puja el risc de rebrot la Rt està força per sobre. És d’1,42 al Moianès i d’1,24 a l’Anoia, que estan a la banda alta de les comarques amb el pitjor risc de rebrot. El Solsonès, amb 0,83, està una mica per sobre de la de Catalunya, i el Bages, la Cerdanya, el Berguedà i l’Alt Urgell, per sota. És de 0,61 al Bages; de 0,57 a la Cerdanya; de 0,48 al Berguedà i de 0,28 a l’Alt Urgell, la tercera més baixa, darrere del Pla d’Urgell (0,05) i del Priorat (0). 

20 juny 2021

Regió7

El Moianès busca vies de sortida per a mig miler d’habitatges buits

La comarca té identificats més de mil pisos desocupats, la meitat dels quals considera «aptes» perquè es puguin incorporar a un mercat «assequible» de lloguer i per generar oferta pública

Jordi Escudé Vila. Moià
20·06·21 | 06:26

Moià concentra bona part dels pisos buits de la comarca | ARXIU/SALVADOR REDÓ


El Moianès posarà en marxa els propers mesos un pla estratègic amb diverses línies d’ajuts per animar els propietaris de pisos buits a posar-los al mercat amb preus de lloguer assequibles. És una de les propostes que en aquest moment hi ha sobre la taula del Consell Comarcal, que en paral·lel també treballa per identificar nous espais o edificis públics ja construïts on pugui generar habitatge protegit.

El disseny d’aquestes polítiques, que es treballa des de diferents departaments del Consell, vol donar resposta a la demanda creixent d’habitatge que hi ha a la comarca i a les dificultats per trobar-ne d’assequible, especialment entre el col·lectiu de joves, apunta la consellera comarcal de Territori, Sonsoles Letang.

Aquesta situació contrasta amb una àmplia oferta de pisos buits, però que ara mateix no estan al mercat o són difícilment accessibles. Així ho avala un estudi recent que el Consell Comarcal del Moianès utilitzarà com a eina per aplicar les polítiques d’habitatge que està dissenyant, i que constaten les possibilitats que té la comarca per generar habitatge de lloguer assequible. I és que aquest document identifica fins a 1.110 habitatges buits en el conjunt de la comarca, que representen el 14% del parc total dels que hi ha. És una xifra «elevada», diu Letang, si bé el Consell Comarcal centrarà esforços a donar sortida al mig miler d’aquests pisos que es consideren realment «idonis» per a un accés «assequible», tant per la seva tipologia com per les condicions i dimensions (menys de 100 m2). I és que bona part de la resta «són més cases d’estiueig més grans que ara es lloguen», i que en principi quedarien «fora de l’estàndard que es podria considerar de lloguer assequible», apunta Letang.

Ajuts i descomptes 

Amb la idea d’incentivar l’oferta assequible de pisos de lloguer, especialment els que estan buits, s’obrirà una línia d’ajuts per als propietaris que els inscriguin a l’Oficina Local d’Habitatge, i com a contrapartida, el Consell Comarcal es farà càrrec dels costos del certificat d’eficiència energètica, de la cèdula d’habitabilitat i d’una part de l’IBI. A més, es podran beneficiar del suport que ofereix la Generalitat en casos d’impagament.

Paral·lelament es proposarà l’aprovació d’ordenances municipals que permetin oferir «descomptes importants, i fins i tot totals», de l’IBI en el primer any d’incorporació dels pisos a la borsa, i que es mantindrien, amb menys intensitat, en anys successius. Així mateix, es contactarà amb les entitats bancàries propietàries de pisos «perquè els ofereixin com a habitatge assequible», diu Letang.

Masoveries i món rural

El Consell també vol promoure la masoveria urbana com a relació contractual que substitueixi el pagament del lloguer (o d’una part) de l’inquilí per les reformes i el manteniment que faci de l’habitatge, explica la consellera.

També s’incentivarà la promoció d’habitatge en el món rural (poblacions de fins a 500 habitants), en aquest cas per part de la Generalitat, que pagarà part de les obres que s’hagin de fer a l’edifici si es converteix en habitatge de promoció oficial.

De fet, l’habitatge protegit és una altra de les línies en què vol incidir el Consell, i en aquest sentit està a punt de tenir les conclusions d’un estudi per conèixer el potencial de la comarca per generar-lo. Això inclou tant possibles espais de sòl residencial públic on poder-ne construir de nou, com la identificació d’immobles de titularitat pública que s’hi puguin destinar.

Aquestes polítiques també volen potenciar fórmules d’habitatge cooperatiu, i poden resoldre les mancances que hi ha en habitatge d’emergència, apunta Letang. 

20 juny 2021

Regió7

L’alumnat de l’Escola Pia de Moià mostra a l’Ajuntament la importància de menjar fruita

20·06·21 | 06:26

L’alumnat de l’Escola Pia de Moià mostra a l’Ajuntament la importància de menjar fruita | AJUNTAMENT DE MOIÀ


L’alumnat de P3, P4 i P5 de l’Escola Pia Moià va presentar a l’Ajuntament de Moià, a les regidores d’Educació i de Salut, un material que va elaborar on s’explica la importància de menjar fruita cada dia, després de fer un itinerari d’aprenentatge que va començar amb el taller «Pren fruita cada dia». Aquest taller es va oferir a les escoles de Moià i va ser promogut per l’Ajuntament i el Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, per fomentar una alimentació saludable i el consum de fruita. 

20 juny 2021

Regió7

Moià liquida els 8 milions de deute amb l’Estat i s’allibera de la seva tutela

L’elevada contenció de despesa ha permès afrontar el pla d’ajust concedit per Hisenda el 2015

Acn/Redacció. Moià
18·06·21 | 06:25

L’alcalde, Dionís Guiteras, davant l’ajuntament | ARXIU/Q.C.


L’Ajuntament de Moià ha aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Són els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori feia quatre anys.

La liquidació d’aquest crèdit es va aprovar en el darrer ple, dimecres al vespre, i suposa que el municipi deixa d’estar sota «la tutela financera de l’Estat». Aquest crèdit, que inicialment es preveia retornar en deu anys, el va concedir Hisenda a través del Fons de Finançament a Entitats Locals, i mantenia l’Ajuntament lligat a l’Estat amb un pagament periòdic i amb interès, encara que mínim. Tanmateix, això li ha permès pagar el deute a proveïdors, que difícilment hauria pogut afrontar sense aquest pla d’ajust, i amb el qual l’Ajuntament també es va poder alliberar de la retenció que el Ministeri li feia cada any de la meitat dels diners que li corresponien de la participació en els ingressos de l’Estat . De fet, l’Ajuntament ja havia sol·licitat un pla d’ajust semblant el 2012, però aleshores no li va concedir per considerar que no donava prou garanties de retorn de tot el préstec, i per això va passar a retenir-li el 50% corresponent a la participació en els ingressos de l’Estat.

Ara, amb la liquidació total d’aquests 8 milions, ja no queda cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament deixa enrere «una etapa fosca i trista», que ha obligat el consistori a prendre decisions dràstiques en l’última dècada, segons recordava ahir l’alcalde, Dionís Guiteras.

I és que, després de 28 anys de govern convergent, quan Guiteras va entrar a l’alcaldia de Moià l’any 2011, ara fa 10 anys, es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d’uns set milions d’euros, aquest municipi de poc més de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d’euros i la tresoreria estava totalment buida. Llavors, el consistori va haver de replantejar tot el seu funcionament i es va declarar en fallida tècnica.

Aquella situació crítica té l’origen bàsicament en els dèficits acumulats que hi va haver durant els exercicis entre el 2005 i el 2009, a les acaballes de l’etapa del govern liderat per Josep Montràs, i en els elevadíssims deutes derivats de la construcció, que va quedar a mig fer, del CAP i el pàrquing subterrani que s’hi havia projectat, i que conduïa l’empresa municipal MoiàFutur, que va acabar presentant concurs de creditors. Tot plegat va disparar l’endeutament municipal i va obligar a emprendre dràstiques mesures de contenció de la despesa que s’han arrossegat fins ara. Per exemple, es va ser advertir els proveïdors i les entitats bancàries que no cobrarien, i es va acomiadar el 40% del personal de l’administració. L’escola de música es va tancar, el consistori va replantejar tot el seu funcionament i totes les despeses van passar a estar completament controlades, a més de mantenir els impostos alts. L’Estat central va intervenir els comptes.

Guiteras parla d’un pas endavant però amb prudència

Guiteras agraeix l’esforç que han fet els treballadors municipals i la ciutadania en els últims deu anys, i ahir explicava que deixar enrere el deute amb Hisenda permetrà fer inversions i tornar-se a endeutar «amb racionalitat». Tanmateix, cridava a la prudència. «Ara el plenari haurà de decidir si seguim amb aquesta pressió fiscal tan elevada que ens permetria fer més despesa o donem un respir a les famílies i baixem la pressió fiscal, amb un pressupost més petit».

18 juny 2021

Regió7

El pueblo ahogado en deudas respira 10 años después

La localidad barcelonesa de Moià llegó a alcanzar en 2011 una deuda del 395% de su PIB. Tras una década de recortes, en la que se cerró la escuela de música y se despidió a 40 empleados municipales, hoy se sitúa en el 15%

  

Una calle del centro del municipio de Moià (Barcelona).Cristóbal Castro

Alfonso L. Congostrina

Barcelona - 18 jun 2021 - 10:13 CEST


Un aparcamiento subterráneo que nunca llegó a abrir y un bloque de pisos sociales que quedó en una quimera son la punta del iceberg de la ruina económica que durante la última década ha acechado al Ayuntamiento de Moià, y por extensión a sus 6.383 habitantes. Este municipio barcelonés, que tras la crisis de 2008, se situó en el grupo de los más endeudados de España, vuelve a respirar.


Bajo el mandato del anterior alcalde no solo se hicieron obras ruinosas y de escasa utilidad, sino que se pagaban sin control facturas de móviles, cafés y cenas en una espiral de gasto que elevó la deuda hasta el 395% del PIB municipal. Actualmente, el nivel de endeudamiento es del 15%. Este pequeño milagro económico no ha estado exento de polémicas y ha dejado cicatrices: se ha despedido al 40% de la plantilla municipal, se cerró la escuela de música y, en general, se ha dado la vuelta a todo lo que suponía un gasto para una tesorería que llegó a pagar hasta 3.000 euros anuales en cafés.

El pleno del Ayuntamiento aprobó el miércoles liquidar el crédito de ocho millones que tenía Moià con Hacienda y con este paso se convierte en uno de los pueblos menos endeudados. Dionís Guiteras es el artífice de la hazaña. Ganó, con una candidatura de ERC, las elecciones en 2011 sustituyendo al histórico convergente Josep Montràs, que había gobernado desde 1983. El nuevo edil se encontró con una Administración en bancarrota. “No sé si éramos el municipio más endeudado del Estado, pero seguro que estábamos en la zona Champions...”, ironizaba el jueves el edil. El presupuesto anual del municipio rondaba los siete millones de euros y la deuda superaba los 25,5 millones (3.995 euros por habitante).

“En la caja solo había telarañas. La gestión anterior a la nuestra se basó claramente en el despilfarro”, lamenta Guiteras. El equipo de gobierno de Montràs compró el antiguo cuartel de la Guardia Civil. La intención era hacer pisos sociales. No se hizo ninguno. En la plaza del ambulatorio se construyó un aparcamiento que hoy sigue cerrado. “Cuando llegué, abrir el Ayuntamiento costaba 3.000 euros diarios”, lamenta el alcalde. Ganar las elecciones fue un caramelo envenenado. “Tuvimos que cambiar todo el Consistorio. Racionalizar las líneas de teléfono, los coches, el modelo de biblioteca. Cuando llegué, en cada mesa había una impresora en lugar de una por planta”, recuerda el edil. Aunque esos cambios no fueron los más duros. “Tuve que echar a 40 empleados municipales. He despedido a amigos y vecinos, lamentablemente a aquellos que tenían la relación contractual más débil”, confiesa. Cuando ganó las elecciones en el municipio había 15 policías locales. Hoy solo quedan cinco.

Los excesos de Montràs no eran un secreto. Aquel 2011 se creó la Asociación Vecinal de Afectados por la Deuda de Moià. Uno de sus activistas, Dídac Rimoldi, resume cómo era el proceder de aquellos años: “Montràs era un alcalde permisivo con una mala gestión integral. Podías verle en la fiesta con puro y copa y con decenas de personas cenando a cargo del Ayuntamiento. En el pueblo no se hacía nada. No tenemos equipamientos, no hay una piscina cubierta... pero, a la vez, los vecinos hacían obras sin permiso municipal”.

Actualmente, la deuda es de 700.000 euros (110 euros por vecino). Guiteras lamenta haberse convertido en un mero “gestor”, y será a partir de ahora cuando se convierta en un “alcalde” con proyecto político. “No sé si es el momento de bajar el IBI”, sostiene.

18 juny 2021

ElPaís

Moià «s'allibera» de la tutela financera de l'Estat després de liquidar el deute amb el Ministeri d'Hisenda

L'Ajuntament ha aconseguit reduir l'endeutament del 395% al 15% en 10 anys
ACN
Moià | 17·06·21 | 10:31 | Actualitzat a les 10:51

L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, treballant al seu despatx a l'Ajuntament Laura Busquets


El ple de l'Ajuntament de Moià d'aquest dimecres ha aprovat liquidar el crèdit de 8 milions d'euros amb el Ministeri d'Hisenda. D'aquesta manera, el municipi deixa d'estar sota "la tutela financera de l'Estat" i deixa enrere, segons el seu alcalde, Dionís Guiteras, "una etapa fosca i trista", que els ha obligat a prendre decisions dràstiques. Després de 28 anys de govern convergent, Guiteras va entrar a l'alcaldia de Moià l'any 2011, ara fa 10 anys, i es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d'uns set milions d'euros, aquest poble de poc més de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d'euros i la tresoreria estava totalment buida. Llavors, el consistori va haver de replantejar tot el seu funcionament i es va declarar en fallida tècnica.

Entre les principals mesures que va impulsar Guiteras, va ser advertir els proveïdors i les entitats bancàries que no cobrarien i acomiadar el 40% del personal de l'administració. La policia local, per exemple, va passar de 15 agents a tenir-ne set. L'escola de música es va tancar. El Consistori va replantejar tot el seu funcionament i totes les despeses van passar a estar completament controlades, a més de mantenir els impostos alts. I l'Estat central va intervenir els comptes i es van pagar les factures pendents immediatament.En declaracions a l'ACN, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha agraït l'esforç que han fet tant els treballadors municipals com la ciutadania en els últims deu anys. El batlle ha explicat que deixar enrere el deute que l'Ajuntament tenia amb el Ministeri d'Hisenda els permetrà fer inversions i tornar-se a endeutar "amb racionalitat". "Els moianesos podran decidir el seu futur i que fer amb els seus diners".
Crida a la prudència

Guiteras ha reconegut que, després de deu anys durs, "ens mereixem ara calma i veure com encarem el futur sense hipoteques". Ha fet, però, una crida a la "prudència". "Ara el plenari haurà de decidir que fem, si seguim amb aquesta pressió fiscal tan elevada que ens permetria fer més despesa o donem un respir a les famílies i baixem la pressió fiscal, amb un pressupost més petit", ha dit. 

17 juny 2021

Regió7