Protesta a Moià en contra del projecte d'ampliació del polígon del Prat

Imatges de la protesta en contra del projecte d'ampliació del polígon del Prat, el dia que s'ha suspès el ple municipal per un ciberatac / Alex GuerreroProtesta a Moià en contra del projecte d'ampliació del polígon del Prat


El ple municipal que s'havia de celebrar aquest dimecres, 29 de juliol, a Moià ha quedat suspès pocs minuts abans de l'hora prevista d'inici. Segons diversos regidors de l'oposició, la causa ha estat un ciberatac que ha impedit el correcte desenvolupament de la sessió. En aquell moment, prop d'un centenar de persones es concentraven davant de l'Ajuntament per protestar contra el projecte d'ampliació del polígon del Prat, el principal punt de l'ordre del dia.

29 juliol 2026

Regió7 

El govern de Moià torna a portar al ple l’ampliació del polígon

En la sessió extraordinària d’aquest dimecres hi portarà l’aprovació inicial de la modificació puntual urbanística 

 

Una sessió plenària a Moià del juny de l'any passat | SEBASTIÀ RENOM

El 9 Nou
28/07/2026 | 11:33
Moià

L’equip de govern de Moià està convençut que l’ampliació del polígon del Prat ha de ser el desllorigador per poder regularitzar-lo. Per fer-ho viable, la mesura va acompanyada de l’ampliació de les activitats de l’Escorxador Comarcal del Moianès –de capital privat– i la cessió anticipada de terrenys per fer-hi una planta de biogàs municipal. El projecte es va aprovar inicialment fa un any, però la lentitud en la resposta de l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) ha portat el govern municipal a actualitzar la proposta i tornar a començar el tràmit en un ple extraordinari aquest dimecres, quan la modificació puntual urbanística se sotmetrà a una nova aprovació inicial.

L’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-ERC), explica en un vídeo que el document que se sotmetrà aquest dimecres al ple té la voluntat que “la ciutadana pugui valorar la proposta a partir de fets i no de rumors”.

Amb un 30% de participació, un 89,4% dels veïns van votar contra el projecte en una consulta ciutadana el passat mes de gener. El govern municipal sempre ha mantingut que continuarà la tramitació del projecte.

28 juliol 2026

el9nou 

Casal Castellcir i la Biblioteca municipal de Moià, beneficiàries de l'ajut de la Diputació per als espais culturals

La comarca rebrà 300.000 euros del Programa sectorial de millora i reforma dels equipaments 



Biblioteca de Moià / Oscar Bayona / Arxiu
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Manresa28 JUL 2026 14:00


Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Estany i Moià són els municipis que es beneficiaran del Programa sectorial de millora i reforma dels equipaments culturals locals 2026 impulsat per la Diputació de Barcelona, que compta amb una dotació global de 15 milions d’euros.

Al Moianès la inversió destinada és de 343.050 euros per a sis equipaments dels cinc municipis que han demanat els ajuts i que compleixen els requisits.

Entre d’altres, algunes de les actuacions que es faran són obres són obres al Casal Castellcir i a la Biblioteca municipal 1 d’octubre de Moià.


Adequació d’espais, climatització i accessibilitat

En total, la convocatòria ha rebut sol·licituds corresponents a 235 ajuntaments i 3 entitats municipals descentralitzades. En conjunt, representen el 76 % dels municipis de la demarcació i més del 90 % de la població, sense comptar la ciutat de Barcelona. La remodelació i adequació dels espais és la tipologia d’actuació més sol·licitada, amb 213 propostes. La segueixen la instal·lació o renovació dels sistemes de climatització, ventilació i altres instal·lacions tèrmiques, amb 126 actuacions; les millores d’accessibilitat, amb 107, i la reparació de patologies estructurals o de problemes d’estanquitat dels edificis, amb 98. El programa parteix d'una diagnosi prèvia sobre l'estat dels equipaments culturals municiaps i finalment es duran a terme 972 actuacions en 407 equipaments culturals. 

28 juliol 2026

Regió7 

El SEM guanya múscul al Moianès amb l'estrena d'una nova base i ja pensa en l'heliport

Ubicada a Moià, incorpora una ambulància de suport vital avançat amb infermer, reforçant la cobertura a la zona i a les comarques veïnes
Un terç dels serveis efectuats durant les primeres dues setmanes han estat a la mateixa comarca

Ariadna Gombau
Moià28 JUL 2026 6:25Actualitzada 28 JUL 2026 10:37


La seu de la Creu Roja de Moià, situada a la carretera de Manresa, 51, acull des del 10 de juny una nova base del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) equipada amb una ambulància de suport vital avançat (SVA) amb infermer. Aquesta nova unitat se suma a l’ambulància de suport vital bàsic que ja operava des del CAP i representa una millora que, segons l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, "garanteix una atenció de més qualitat i un millor servei" tant al Moianès com a les comarques veïnes.


En els primers quinze dies de funcionament, la nova unitat va dur a terme 32 serveis. D’aquests, una tercera part es van prestar al Moianès i la resta, principalment, a Osona. "Hi ha molta activitat i aquesta unitat actua com una segona resposta quan l’SVA de Vic no hi pot arribar", explica Jordi Calafell, cap del SEM a la Catalunya central. A la base de Moià hi treballen sis infermers i cinc tècnics d’emergències sanitàries, que s’organitzen en torns rotatius de dos professionals.


La incorporació d’aquesta base no només millora l’atenció al Moianès, sinó que reforça la cobertura de les comarques veïnes. "És el dispositiu més important que hem incorporat a la Catalunya central. Donarà servei al Moianès, però també és estratègic per la seva ubicació entre Osona i el Bages", destaca Toni Sánchez, gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya central. En la mateixa línia, Calafell assenyala que "vam veure que era una oportunitat per millorar la resposta als territoris més rurals". A banda de la de Moià, la regió ha afegit dues ambulàncies de suport vital bàsic, una a Berga i a Manresa.


Imatges de la nova base del SEM a Moià / Alex Guerrero

La nova base s’ha instal·lat a la seu de la Creu Roja del Moianès: "Ha estat una qüestió d’espai, però també intentem que les bases s’ubiquin en equipaments de propietat municipal perquè, si hi ha un canvi d’adjudicatari, no calgui traslladar-les", explica Sánchez. El cas de Moià és singular, ja que habitualment les ambulàncies de suport vital avançat tenen la base en hospitals, com els de Berga, Vic o Manresa, i no en municipis d’aquestes característiques. Per adaptar les instal·lacions, s’ha incrementat l’alçada de la porta del garatge i s’han millorat els espais de descans i d’higiene destinats als professionals.

En el conjunt de Catalunya s’han desplegat 1.600 noves ambulàncies. En el cas de les unitats de suport vital avançat, la renovació, a més, ha comportat una millora de l’equipament mèdic, amb respiradors i desfibril·ladors més avançats. A més, ara permeten fer analítiques de sang i ecografies a peu d’intervenció, fet que facilita "un diagnòstic més acurat" i permet "traslladar el pacient a l’hospital més adequat", segons explica Calafell. "És com un box d’urgències al carrer", resumeix. Montse Riera, tècnica d’emergències sanitàries, destaca, també, la incorporació d’un sistema de retenció infantil multitalla, adaptable des de nadons nounats fins a infants de 20 quilos, com un sistema de contenció específic per a la llitera, que ara és automàtica.

A escala tècnica, els nous vehicles inclouen diverses millores. Entre les novetats hi ha les franges verdes inspirades en el patró Battenberg, utilitzat arreu d’Europa; llums LED de color blau per evitar confusions; sensors de detecció d’animals salvatges; un navegador actualitzat, i noves pantalles que permeten controlar tota la cabina assistencial. A més, cada professional porta incorporat a l’uniforme un detector de monòxid de carboni, fins ara només n’hi havia un a la motxilla d’intervenció.

Pròxim pas: un heliport

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, fa una valoració molt positiva de la instal·lació de la nova base: "Tenir aquest equipament dona tranquil·litat, qualitat de vida i esperança en cas d’emergència. És un gran avenç i n’estem molt contents", afirma. També agraeix la predisposició de la Creu Roja per compartir les instal·lacions amb el SEM. "Ens hem entès de seguida", assegura.


Després de la posada en marxa de la base, el següent objectiu és disposar d’un heliport del SEM operatiu les 24 hores a Moià: "És un projecte que ve de molts anys enrere i és necessari", afirma Guiteras. L’any passat es van fer 40 vols per atendre emergències al Moianès. Segons l’alcalde, la voluntat és que aquesta infraestructura sigui una realitat tan aviat com sigui possible per tal que la comarca disposi "de les dotacions sanitàries i assistencials que es mereix". 

28 juliol 2026

Regió7 

La nova base del SEM a Moià, en imatges

 

Alex Guerrero
Moià28 JUL 2026 6:00
whatsappfacebooktwitteremail

La nova base del SEM a Moià, en imatges


La seu de la Creu Roja de Moià, situada a la carretera de Manresa, 51, acull des del 10 de juny una nova base del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) equipada amb una ambulància de suport vital avançat (SVA) amb infermer. Aquesta nova unitat se suma a l’ambulància de suport vital bàsic que ja operava des del CAP i representa una millora que, segons l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, "garanteix una atenció de més qualitat i un millor servei" tant al Moianès com a les comarques veïnes.

28 juliol 2026

Regió7 

«Els residus de l’escorxador no aniran a la planta de biogàs»

El batlle moianès afirma que «de l’escorxador tan sols es durà a la planta els fangs de la depuradora, com d’altres del Moianès»







L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, intervenint en un ple d'aquest mandat / ARXIU/OSCAR BAYONA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David BricolléMoià25 JUL 2026 6:25Actualitzada 27 JUL 2026 8:04


El govern de Moià (AraMoià-ERC) portarà dimecres que ve al ple municipal el document que recull la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Procediment que té directament vinculada la regularització del polígon, damunt del qual fa anys que pesa una sentència judicial; l’ampliació de les activitats de l’escorxador i els terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa municipal. Una operació complexa per la convergència d’elements, que ha marcat gran part d’aquest mandat i que, fins i tot, va motivar una consulta popular d’iniciativa ciutadana. Un document, el que es porta a aprovació, que segons argumentava Guiteras, «deixa perfectament clar i definit què es pot fer i què no es pot fer», i que, en el cas de l’escorxador, permet ampliar per «diversificar l’activitat, però en cap cas pot créixer en sacrifici».

Es va fer una consulta al gener sobre la modificació urbanística per a l’ampliació de l’escorxador i la implantació de la planta de biogàs amb una participació notable (30,12%) i un resultat clar, un «no» del 90%. Per què se senten legitimats per continuar endavant?

Per una qüestió bàsica. Durant la campanya de la consulta hi vam arribar d'una manera molt poc participada. Hi ha una entitat que decideix que vol demanar una consulta a l'Ajuntament, es dialoga i no s’arriba a acords. L’Ajuntament entenem que es parteix de la premissa que la modificació puntual serveix per ampliar l'escorxador i per fer una planta de biogàs sense tenir en compte els antecedents, que són les sentències judicials i la situació urbanística que hi ha. Quan jo explico això als promotors, ells em diuen per escrit que els sap molt greu la situació en què es troba l'Ajuntament, però que ells ho volen decidir i votar sense tenir en compte els antecedents, sinó simplement aquest marc que ells consideren que és el real, sense tenir les dades i sense tenir res.

Però hi va haver un pronunciament la Comissió de Garanties de la Generalitat...

Cert, la comissió promotora va per la via dels fets i nosaltres intentem parlar amb la comissió promotora i amb la de Garanties de la Generalitat de Catalunya, que és qui té les competències per concedir una consulta popular no referendària. I arribem al punt de tanta tensió que al final la Comissió de Garanties diu que fer una consulta d'aquestes considera que és legítima, i nosaltres consideràvem que no.
 

Per quin motiu?
 

En el sentit que això ja estava iniciat, estàvem amb una aprovació inicial que ja no depenia de l'Ajuntament. La Llei de consultes populars no referendàries deixa ben clar que no se li pot demanar a una administració per una competència que no és seva. Per tant, un cop hi ha drets adquirits i que no és l'Ajuntament qui decideix, xocava de manera flagrant amb la llei de consultes. I allò ho dirimeix una comissió de garanties que feia un any i mig que tenia el mandat caducat i que dos mesos després d'emetre el veredicte sobre la consulta que ens obligava a fer-la va presentar la dimissió. Per tant, considerem que aquella comissió no tenia cap garantia pel que fa a la qüestió tècnica. Però ens vam trobar en el punt de prendre una decisió i vam tirar la consulta endavant. Però aquí hi ha un segon element encara més important, en aquesta qüestió.
 

Quin?
Des del març del 2025 jo tinc una investigació per part de la Fiscalia d'una denúncia que després vam saber que havia interposat el Fanal. Una denúncia en la qual se m'acusa de prevaricació urbanística i d'afavoriment a l'escorxador i, en segon lloc, d'incompliment de la sentència de l'any 99. Això relacionat amb el procés d'intentar regularitzar el polígon del Prat. La Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme ens demana informació, nosaltres la donem i no tenim resposta. Arriba la consulta i jo segueixo en aquesta posició d’investigat. Per tant, en aquell context jo no puc fer campanya per explicar-me a la població. Quina és la situació kafkiana que al cap d'unes setmanes d'haver fet la consulta on l’Ajuntament no va participar defensant el seu posicionament per culpa d'això, descobrim que qui ens ha presentat la denúncia sabia des del maig del 2025 que se m'havia exculpat i exonerat de qualsevol investigació. I, a més, argumentant la fiscalia que s’havia arxivat perquè estàvem fent el que és correcte, perquè estàvem intentant complir una sentència judicial.

I com a govern no ho van saber fins després de la consulta?

No, no en sabíem res perquè només se n’havia informat la part denunciant. La part denunciant formava part de qui promovia aquesta consulta, i em sembla absolutament maquiavèl·lic. No em puc arribar a imaginar què hagués passat si l'Ajuntament hagués amagat aquest tipus d'informació a la ciutadania per poder decidir qualsevol cosa. Ens sembla molt greu. I aquesta comissió promotora, a través de Moià Viu, va anar a Urbanisme uns mesos abans de la celebració de la consulta, on se'ls va dir que el que estàvem fent era legal. Per això considerem que en una consulta que ja no era vinculant, la població no va poder votar amb tota la informació.





Una imatge de la consulta popular que es va fer el gener / ARXIU/OSCAR BAYONA

No hi ha altres vies per regularitzar el polígon?

Segur que existeixen, però no són les que necessitem i són viables ara mateix. Tenim una sentència que ja fa més de cinc anys que està pendent de complir. Les solucions passen per dues vies que ja havíem treballat. Una, fer un Pla General Urbanístic Municipal nou, però això requereix un termini mitjà de finalització d'entre 6 i 8 anys. L’altra manera és que tornéssim a començar de zero, i això ho vam intentar el 2018 amb l'oposició no només dels propietaris, sinó també de partits de l'oposició. Per tant, hem avançat en la via que hem trobat i que és absolutament legal. El que hem fet com a govern és escoltar què és el que movia els promotors de la consulta a no estar a favor d'això. Sobretot que no se sacrifiqui un nombre més elevat d’animals, que no s’ampliarà. Perquè al final tothom reconeix que la situació del polígon s'ha de regularitzar, també la de l'escorxador; que l'escorxador no es pot tancar; que no es vol una planta de biogàs megagran, i això també és veritat que no ho serà. Per tant, el que hem fet ha sigut recollir aquests neguits i expressar-ho en un document. Aquest document tothom el podrà consultar i veurà que tots aquells neguits que té queden superats.

I en tot aquest puzle, quin paper hi juga la planta de biogàs, que és el que també ha aixecat recels?

El paper de la planta de biogàs és de desllorigador de tota aquesta problemàtica. Cert és que posar-la en tota aquesta equació té més parts negatives que positives.

Per què?

Perquè la planta de biogàs anava com a projecte estrella en el nostre programa electoral, que va rebre un suport majoritari. Quin ha estat el pecat? Incloure-ho dins d'aquesta operació urbanística de regularització del polígon. Per què l'hi hem posat? Potser amb un punt d'innocència i de voluntarisme i de ganes d'ajudar a desencallar tot això. Una modificació puntual urbanística com la que tirem endavant necessita una motivació també d'interès públic. I hem considerat que ho és aquesta planta de biogàs que ha estat valorada de manera extraordinàriament positiva per part del ministeri de Transició Energètica, que l'ha dotat de 3,6 milions d'euros a fons perdut. El primer projecte de planta de biogàs pública 100%. Que només recicla i transforma els residus que genera el municipi i el seu entorn proper a un màxim de 15 quilòmetres per generar energia pública, neta. Fent front a l'emergència climàtica. Des d'un punt de vista públic, poder posar-la enmig d’aquest procediment l'ha distorsionat.

Per tant, el projecte el van impulsar, d’entrada, a banda de la regularització?

Totalment, quan el posem al programa és perquè creiem en la planta de biogàs individualment. El que passa és que després, en tot l’altre procés, Urbanisme ens diu que cal un projecte d’interès públic i li posem. Tenim el projecte, tenim els diners, no estem parlant d'una utopia, sinó d'una realitat. Però això no es va entendre. Per una qüestió que fins i tot podríem dir que és un error tècnic. Quan vam presentar el projecte al ministeri, com que va ser de pressa i corrents perquè ja sabem com funciona això de les subvencions, l'enginyeria que ens va fer el projecte va dir que hi posaríem residus de la indústria alimentària i residus de l'escorxador.

I no és així?

No, perquè els residus de l'escorxador no poden anar a una planta de biogàs. Això estava en el document inicial, que era molt genèric, però s’ha utilitzat per dir que nosaltres dèiem mentides. Hem dit per activa i per passiva, perquè a més ho diu la normativa, que no es poden fer servir aquests residus. El que farem servir de l'escorxador són els fangs de la depuradora, com farem servir els fangs de la depuradora de les indústries agroalimentàries que vulguin portar-les.

Què tractarà exactament?

A la planta de biogàs hi aniran 5 parts importants de residus, que són 5 problemes que tenim. El primer problema són els purins. Moià i pràcticament tot el Moianès capta aigua de pous. Per tant, necessitem que els sòls, els aqüífers, siguin sans. Si tirem purins, tenim un problema greu. Per tant, una part petita d'aquests purins, unes 3.500 tones, que només un parell de granges ja els produeixen, voldríem tenir-los a la planta de biogàs perquè ens aporten la part líquida que necessitem per aquest procés. El segon problema que tenim és la fracció orgànica. Més que la fracció orgànica, és la gestió dels residus del municipi. Abans de la posada en marxa dels contenidors tancats, en el del rebuig recollíem 17.500 tones l'any, dades del 2025. D'aquestes 17.500 tones, el 60% era matèria orgànica. Si tots aquests milers de tones d’orgànica els portem a la planta de biogàs, no només ens estalviarem que aquells residus vagin a un abocador, en aquest cas a Manresa, sinó que els portarem a un lloc al costat de casa i en farem electricitat per tots.

El tercer?

Els fangs de les depuradores. A Moià i al Moianès, la indústria és bàsicament alimentària. Els obliguen a tenir depuradores, i gestionar els fangs que generen els costa molts diners. I per la depuradora pública, que és la més gran de totes, també ens costa molts diners. Si el posem al digestor, en traiem energia gratuïta.

Què més?

El quart problema és de competitivitat per part d’aquestes empreses agroalimentàries que tenim al territori per la gestió dels residus. No només són els fangs, sinó també els residus propis de la seva activitat, del seu procés productiu. Per dir un exemple, el xerigot. Són residus que s'han de portar a plantes de tractament que estan lluny. Si ho poden portar al poble o a la comarca mateix els suposarà un gran estalvi. L'escorxador no que no li pot portar, perquè tot i que genera residus de la indústria agroalimentària, la seva categoria no ho permet.

I el cinquè element?

La fracció verda. Aquí hi ha molta casa amb jardí, els temps de poda és horrible la quantitat de fracció verda que generem, les franges de protecció d'incendis també generen, les rompudes i les neteges de boscos també. Tota aquesta matèria orgànica, en comptes de quedar-se allà al bosc, pot anar a la planta de biogàs i generar energia. Aquests cinc problemes locals tenen una solució local, que és una planta de biogàs i generar energia elèctrica, energia tèrmica. I, amb el digestat que en sortirà, fertilitzant. Perquè si els estem dient els ramaders i els pagesos que ens portin els purins, que és el seu fertilitzant, per tants metres cúbics de purins tindran tants quilos de fertilitzant. Això ha de passar un procés, aprofitant l'escalfor que generen els motors d'energia de cogeneració, que transformen el gas en electricitat, aquesta escalfor s'utilitza per, no només assecar, sinó també per esterilitzar. Per tant, la solució és rodona.

Ho presenta com un projecte virtuós...

És que creiem que ho és, perquè a més ens estalviem tot el consum energètic que té l'Ajuntament. Aquesta planta no està plantejada per fer negoci, sinó per generar estalvis amb autoconsum. Un dels reptes que tenen les administracions públiques, a part de gestionar bé els seus recursos, és de quina manera generem estalvis. El capítol 2 de despeses, el que fa referència als subministraments, el de l’energia, només fa que augmentar. Obrir els llums cada dia, posar calefacció o aire condicionat, il·luminar els carrers... Si sumem tots aquests costos, que ara mateix parlem d’uns 700.000 euros l’any en el cas de Moià, amb aquesta instal·lació ens els estalviem. Crec que tot això és responsabilitat per part d’un ajuntament per fer front al canvi climàtic i a una situació de crisi energètica.

Com es planteja distribuir-la?

El 80% de l’energia que produirem servirà per als equipaments públics. El 20% restant ens ha de servir per al bo de pobresa energètica, per ajudar famílies i que no vagi a càrrec dels impostos de tots. També per compartir amb tota la ciutadania que ho vulgui a través d’una comunitat energètica local; i per les indústries que vulguin participar-hi. Això l’elèctrica. La part d’energia tèrmica pot servir per a les indústries facturant-la l’Ajuntament perquè la indústria agroalimentària necessita molt vapor. Si els subministrem aigua calenta a 80 graus i ells necessiten passar-la a 100, és molt menys cost energètic per a aquestes factories i un ingrés per a nosaltres. Una de les coses que s’han reclamat al Moianès des d’abans que entréssim nosaltres és una piscina d’aigua climatitzada. La podem tenir sense cost per escalfar l’aigua, perquè arribarà directa.

Quan es podrà fer realitat, aquesta planta de biogàs?

Per a aquesta planta de biogàs hem aconseguit una pròrroga de la subvenció concedida i ha d’estar acabada el desembre del 2028. Malauradament, quan parles de planta de biogàs, com quan es parla d’energia solar o eòlica, tot canvia molt depenent de les dimensions. Quin problema té el biogàs? Que han vingut fons d’inversió, grans empreses, que intenten desconnectar la gestió dels residus de la producció d’economia. Hi ha plantes a Catalunya de més de 150.000 tones de residus tractats. La nostra és de 29.500. És una xifra ridícula, és una planta petita. I nosaltres n’estem orgullosos perquè només pensem en Moià i el seu entorn. No en generar electricitat per vendre-la i facturar. El que estem dient és que aquell residu que produïm nosaltres ens en corresponsabilitzem i el convertim en energia per a nosaltres. És el projecte ideal, perquè no busca benefici sinó solucionar problemes i aportar a la mateixa comunitat.

27 juliol 2026

Regió7 

La nova imatge dels Gegants Prehistòrics de Moià, el Toll i la Teixonera

Ariadna Gombau
Nil Bolaño
Moià27 JUL 2026 17:07
whatsappfacebooktwitteremail


Els Gegants Prehistòrics de Moià, el Toll i la Teixonera, van lluir per primera vegada restaurats i amb la nova vestimenta divendres passat, 24 de juliol. L'esplanada del Parc Municipal va acollir la presentació de la nova imatge de la parella, estrenada l'any 2007 i que, després de gairebé dues dècades recorrent les viles de Catalunya, havia acusat el pas del temps, tant pel que fa a les figures com als vestits.

27 juliol 2026

Regió7