1 de juny 2023

Una persona queda ferida en un accident a la N-131c, a Moià

El conductor, que ha resultat ferit lleu, ha quedat atrapat al vehicle i ha hagut de ser excarcerat pels Bombers

Manresa | 01·06·23 | 18:38



Un vehicle del cos de Bombers de la Generalitat ARXIU

Una persona ha quedat ferida aquesta tarda en un accident a Moià. Els fets han tingut lloc al voltant de 2/4 de 5 de la tarda a la carretera N-141c, concretament al km 21,8 en direcció Manresa.

Segons han explicat els Bombers, en l'accident només hi ha hagut un vehicle implicat i el conductor ha quedat atrapat a l'interior arran de l'impacte. Els Bombers, que hi han destinat 1 dotació, han excarcerat la persona atrapada, que ha estat traslladada a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa per una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) amb diagnòstic lleu.

1 juny 2023

29 de maig 2023

ERC s'imposa amb majoria absoluta al Consell Comarcal del Moianès

Junts manté els 7 consellers que ja tenia dels 19 del plenari

Moià | 29·05·23 | 17:19 | Actualitzat a les 13:43




El president del Consell Comarcal del Moianès, Ramon Vilar REDACCIÓ

ERC tindrà 10 representants al Consell Comarcal del Moianès. D'aquesta manera, no només desfà l'empat a 7 amb Junts de la legislatura passada, sinó que obté la majoria absoluta d'un plenari amb 19 consellers. Els postconvergents han mantingut els resultats i només han perdut 200 vots a la comarca.



Les dades del Consell comarcal del Moianès INFOGRAFIA REGIO7

El PSC manté 1 conseller, mentre que Castell en Positiu (Castellterçol) -que ha perdut la meitat dels regidors- també passa de 2 consellers a 1. Només un partit perd la representació comarcal. Es tracta d'Amunt, que el 2019 va aconseguir 7 regidories i això li va donar 2 consellers. Ara, en canvi, només ha obtingut un regidor i, per tant, cap representant al Consell. La participació global al Moianès s'ha situat al 59,48%.

29 maig 2023

Aramoià remunta i obté la majoria absoluta que va perdre fa quatre anys

Els republicans es distancien amb una còmoda victòria de la resta de partits, que tots perden vots, mentre VOX no obté representació

Moià | 29·05·23 | 00:03




Dionís Guiteras és alcalde de Moià des de fa 12 anys ARXIU | ALEX GUERRERO


Les eleccions municipals d’aquest diumenge han donat una folgada victòria als republicans d’Aramoià, que han recuperat la majoria absoluta que havien perdut ara fa quatre anys en el que ha estat el seu segon millor resultat en dues dècades. Ha obtingut 8 dels 13 regidors del consistori, i això dona la quarta alcaldia consecutiva a Dionís Guiteras, que ara podrà tornar a liderar un govern en solitari. En aquest mandat, ho ha fet amb el suport de l’única regidora del PSC.

De fet, Aramoià ha sumat tan sols un centenar més de vots que fa quatre anys, però la forta abstenció, que s’ha incrementat en gairebé deu punts percentuals respecte el 2019, ha traduït aquest guany de vots en dos regidors més, i ha passat de 6 a 8. Ho ha fet a costa de la resta de partits, que tots han perdut suport. Junts, que es presentava com la formació rival, s’ha quedat a molta distància, amb 3 regidors (en tenia 4) i la pèrdua de 138 vots. Capgirem Moià (CUP) n’ha perdut la gairebé la meitat, i això li ha costat un regidor (ha passat de dos a un). El PSC ha aconseguit mantenir la regidora que tenia, tot i que també ha perdut quasi cent vots.

Per la seva banda, VOX, que s’estrenava com a aspirant en aquestes eleccions, s’ha quedat a molta distància de la resta de partits, i no ha obtingut representació.

Un cop confirmats els resultats amb el cent per cent escrutat, a través del seu compte de twitter Aramoià agraïa el suport rebut, i manifestava la voluntat de «transformar Moià», amb la premisa que «hem demostrat saber planificar i saber gestionar. Tenim una estratègia clara, tenim projecte i tenim futur!».

A nivell comarcal Junts i ERC es reparteixen el territori, amb un lleuger avantatge de Junts, que s’ha imposat en cinc municipis i ha arrabasat la majoria que els republicans tenien a Collsuspina. També han donat el cop a Castellterçol, desbancant Castell en Positiu, i a Monistrol de Calders també són primera força davant d’ERC, després dels ajustadíssims resultats que fa quatre anys els juntaires van tenir amb la CUP, que aquesta vegada no s’ha presentat. A Sant Quirze s’ha imposat l’ISQS de Sonsoles Letang, vinculat al PSC.

29 maig 2023

26 de maig 2023

L’IBI i la seguretat centren bona part del debat electoral entre candidats a Moià

Els partits coincideixen en qüestions com l’habitatge o els equipaments, mentre la fiscalitat o els models de recollida selectiva generen discrepàncies

Moià | 26·05·23 | 18:01 | Actualitzat a les 18:19



Debat amb els quatre candidats de Moià al local de les Faixes JORDI ESCUDÉ

Amb el deute eixugat, els partits que es presenten a les eleccions d’aquest diumenge a Moià es debaten més que mai sobre les possibilitats que obre el fet de tornar a tenir les arques plenes després de més d’una dècada de contenció, i què estan disposats a gastar. És el rerefons amb què ha transcorregut aquest dijous el debat entre els candidats d’Aramoià (ERC), Junts, Capgirem Moià (CUP), i el PSC que organitzava Ràdio Moià. També hi concorre VOX, però no hi era perquè només es van convidar les formacions que actualment tenen representació al consistori.

La trobada constatava que entre tots quatre hi ha més punts de trobada, tot i els matisos, que de distanciament, «amb la sensació que compartim cap a un 85% del programa», apuntava l’actual alcalde, el republicà Dionís Guiteras. Això convertia l’acte més aviat en una exposició de propostes que en un intercanvi de posicionaments. Tanmateix, si que es van posar de manifest les desavinences que hi ha especialment pel que fa a la futura pressió fiscal, sobretot entre els dos grans (en representació al consistori). Tant Guiteras, d’Aramoià, com Maria Tarter, de Junts, proposen rebaixar l’IBI, però a parts diferents. En els darrers dos anys s’ha reduït un 5% en cada exercici, i mentre Tarter insistia en el compromís de rebaixar-lo un 20% durant el 2024, Guiteras aposta per fer-ho «d’una manera sostenible». I és que, «després d’un deute del 395%, entenem que no es poden fer promeses electorals de rebaixes del 20% perquè això és tornar al passat i perdríem tot l’esforç que hem fet», apuntava el republicà. Suposaria deixar d’ingressar mig milió d’euros respecte els 2,5 que es cobren anualment per aquest concepte, «però amb les dades econòmiques actuals ens ho podem permetre sense renunciar a res», el contradeia Tarter, tenint en compte, entre altres coses, que «de la liquidació del pressupost del 2022 han sobrat quasi 2 milions d’euros, a 31 de març l’ajuntament en tenia més de 8,7 milions al banc, i pel 2024 ja no haurem de pagar els més de 350.000 de quota pel retorn del crèdit». Guiteras insistia que «cal rigor i serietat, i si diem que podem reduir un 20% l’IBI, diguem com afrontarem les despeses», i Tarter va apel·lar a «la col·laboració» del Consell Comarcal, que «ha estat 8 anys a Can Carner on ha pogut créixer pagant mil euros el mes, però ja és hora que marxi i que tot l’estalvi que s’ha generat gràcies a la generositat de Moià, ara ens ho torni invertint a Cal Comadran», on diu que s’hauria de traslladar.

Al marge de les discussions, Lakshmi Roset, de Capgirem Moià defensava «uns impostos progressius, que pagui més qui més té», i sense parlar de percentatges de l’IBI proposa fer servir aquestes taxes «com a mesura dissuassòria als grans tenidors contra els pisos buits», mentre Susana Tapia, del PSC, aposta per «continuar rebaixant progressivament l’IBI, com s’ha anat fent, però per ara no ens aventurem a dir en quin percentatge».

L’economia va ser el primer dels quatre blocs del debat i el que va generar més controvèrsia, si bé també hi ha algunes diferències en el model a seguir per a la recollida selectiva davant el 58% de reciclatge actual. La defensa radical del porta a porta de Capgirem Moià venia matisada per Junts, que proposa «analitzar la viabilitat d’un model mixt que inclogui zones amb el porta a porta i altres amb contenidors amb targeta segons les necessitats». Tapia, del PSC també proposava «un estudi sobre les diferents possibilitats de reciclatge, però està clar que és una qüestió que s’ha d’afrontar molt seriosament en aquest mandat».

La qüestió mediambiental té força coincidència entre partits, que defensen la instal·lació de plaques solars en equipaments públics, o la construcció d’una planta de biogàs, «que servirà per tenir energia neta, independitzar-nos de les companyies elèctriques i estalviar-nos 700.000 euros només en electricitat», deia Guiteras; i també Roset, considerant que «és la millor manera de gestionar els residus, tot i que és gas metà i cal vigilar les possibles emissions i pèrdues que pugui tenir». Des de Junts, en canvi, «no diem res perquè hem demanat accés a l’expedient i no l’hem tingut».

Més càmeres i més policia

La seguretat va ser un altre dels temes amplis de debat amb Capgirem com a formació discordant davant la proposta de més agents de Policia Local i de càmeres de vigilància o lectores de matrícules. El PSC demana Policia Local les 24 hores més enllà de la que oferiran a partir de l’estiu els Mossos amb les noves dependències que s’estan ampliant a l’ajuntament per als dos cossos. Serà el resultat «d’una col·laboració entre administracions» com defensa Guiteras, que en el debat també avançava les converses amb Interior per poder disposar d’una àrea bàsica policial «d’aquí a 6 o 8 anys». Aquesta qüestió és prioritària per a Junts, que defensa «una comissaria amb tots els serveis d’àrea bàsica policial com ens pertoca per ser comarca». Tots tres partits també aposten per augmentar la vigilància amb càmeres als polígons i entrades al nucli. Capgirem Moià, en canvi, és més reticent en aquestes qüestions, i especialment en la de les càmeres. «Són una vulneració del dret a la intimitat i de lliure circulació, i tenen un risc important amb conseqüències molt greus a nivell de repressió», reblava Roset.

Cal habitatge i equipaments

En la qüestió de l’habitatge hi va haver unanimitat, amb petits matisos. Tothom coincideix en la necessitat d’ampliar el parc de pisos socials i per a joves, amb una especial incidència a les possibilitats que ofereix l’antiga Caserna, i també als diversos pisos de propietat municipal (alguns per arreglar) que té l’Ajuntament.

En l’àmbit esportiu i cultural també hi ha força coincidències, tot i la disparitat de propostes que no tothom recull, des de les ampliacions de zones esportives que defensen Aramoià i Junts, fins a l’estudi d’una piscina coberta que proposa el PSC. Parlen de millorar el pavelló, de reobrir el gimnàs, i de desenvolupar els projectes culturals a Cal Comadran i Les Faixes II. Un altre punt crític és el Casal, propietat del bisbat, que Junts voldria comprar mentre que Aramoià confia en una cessió gratuïta a través d’un conveni. Roset, de Capgirem Moià, apuntava que «Moià no necessita espais polivalents sinó projectes concrets i amb projecte», com un ateneu estable per als joves.

Els partits posen VOX com a línia vermella

VOX no era al debat d’aquest dijous a Moià ni tampoc formarà govern en aquest ajuntament si no guanya. Així es desprèn del que asseguraven en el debat les quatre formacions restants que concorren a les eleccions, que renuncien a pactar amb els ultradretans si es donés el cas.

En el debat, un per un els partits anaven repetint la mateixa resposta. «L’única línia vermella que tenim no està aquí asseguda», apuntava Tarter, i el posicionament del PSC «és exactament el mateix», deia Susana Tapia. Igual de contundent es mostrava Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, i deia que «no en volem saber res, dels feixistes». De fet, i més enllà d’això, els cupaires «no preveiem ser la força més votada», afegia Roset, i donava per entès que no pactaran amb ningú, tot i la plena disposició «en ajudar-nos en punts concrets».

L’alcual alcalde, Dionís Guiteras, explicava que «ens hem conjurat» davant la lìnia vermella «claríssima» que hi ha amb VOX, i per la resta, «el que ens guiarà a l’hora de fer pactes és allò que sigui millor per Moià».

26 maig 2023

25 de maig 2023

Preguntes molt personals a Maria Tarter: "Tinc a la tauleta els llibres del president Puigdemont"

L'alcaldable de Junts per Moià, Montví i Montjoia en poques paraules

Moià | 25·05·23 | 14:30



Maria Tarter es presenta per segona vegada com a cap de llista a les eleccions municipals OSCAR BAYONA

Quin és el seu lloc preferit de Moià?

La plaça Major, jo hi he nascut.


Què eliminaria ara mateix de Moià si tingués una vareta màgica?

No crec que s’hagi d’eliminar res.


I què hi portaria d’algun altre lloc?

Unes bones comunicacions per carretera.


A quin polític actual o històric li agradaria assemblar-se?

Soc política amateur, no n’admiro.


Quin personatge triaria eliminar de la història si pogués?

Qualsevol dictador.


Catalunya serà independent? Aviat, algun dia, mai, en un somni, en un malson, qui sap?

Serà independent i tan de bo sigui aviat.


Creu en alguna cosa que no pugui veure?

M’agrada veure les coses.


Veu sovint alguna cosa que li costa de creure?

De vegades em sorprenen algunes actituds.


La pel·lícula o sèrie que no es cansaria de veure?

He de tirar molt enrere. M’agrada molt «Evasió o victòria», l’hem vist a casa mil vegades.


El llibre que no es cansaria de llegir?

Tinc a la tauleta els llibres del president Puigdemont. Sempre és interessant una relectura.


El disc que sempre vol tornar a escoltar?

Qualsevol de Bruce Springsteen.


Déu existeix?

Ha d’existir alguna cosa.


Dos mil euros és un sou modest, bo o molt bo?

2.000 euros nets son un bon sou.


El millor viatge que ha fet?

Un de recent que vam fer a Còrdova amb dues parelles més d’amics. I de qualsevol vacances amb família en tinc un gran record.


El que més li agradaria fer?

Tenim pendent amb la família Japó i Estats Units, però no ens acabem de posar d’acord.


Un lloc per anar amb els fills?

Quan eren petits anàvem molt a Salou i en gaudíem molt.


El seu lloc preferit per anar amb la parella?

Ens agrada molt caminar pel Moianès, si pot ser completat amb un esmorzar.


El seu lloc preferit per estar sola?

L’estona de cotxe d’anar i tornar de Moià a Manresa.


Quan va escriure l’últim tuit?

Tinc compte però no m’agrada l’ambient de twitter i no ‘tuitejo’.


Puja fotos a Instagram? De quin tipus?

Sí, paisatges de les rutes que fem, sobretot.


L’última vegada que es va enfadar molt, per què va ser?

Sincerament, no t’ho sabria dir.


I l’última que va plorar?

És que ploro molt fàcilment. Potser amb un capítol de la sèrie de la reina Carlota em va caure alguna llàgrima.


Un lema per viure la vida?

Viu i deixa viure.

25 maig 2023

Les deixalles del Bages i Moianès que van a l’abocador s’han reduït el 9% en dos anys

El volum global de residu generat també s’ha reduït el 2,5%, 2.355 tones menys que al 2020

Manresa | 25·05·23 | 06:25



Una maquina treballant al dipòsit de deixalles de Bufalvent, a Manresa CONSORCI DE RESIDUS


Els municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus han reduït el 2,5% en dos anys (del 2020 al 2022) la quantitat de deixalles en general que generen. Però, a més, és encara més significativa la reducció del volum que va a parar a l’abocador de Bufalvent, que en relació al dos anys enrere és gairebé un 9% inferior, el que denota que, a banda de la menor quantitat generada, ha crescut el reciclatge i n’hi ha menys que tenen una vida útil finalista al dipòsit controlat. En concret, segons dades aportades pel Consorci, l'any 2020 els 35 municipis que agrupa i gestiona (els del Bages i una part dels del Moianès) van generar en total 91.837 tones de residus, de les quals 55.984 eren el que es qualifica com a resta (que no es reciclen). L'any 2022, en canvi, els residus totals han estat 89.482 tones, dels quals 50.858 tones son les que han anat a parar a l’abocador. A aquestes xifres, però, encara cal afegir-hi les de les deixalles recollides a través de les deixalleries, que fan que el percentatge de selectiva sigui encara més elevat.

Les xifres constaten una tendència creixent del reciclatge, que sobretot ve marcada per la implementació de nous models de recollida selectiva, cada vegada més estesos entre els municipis consorciats. De fet, hi ha grans diferències entre els que apliquen models com el porta a porta o el de contenidors tancats i els que mantenen els tradicionals contenidors d’aportació voluntària. I així ho indiquen les dades. Prenent de referència només la recollida condicionada per aquests sistemes (o sigui, sense comptar el material que es porta a les deixalleries), el Consorci va tancar l’any passat amb un 38% de recollida selectiva de mitjana, si bé aquesta xifra va augmentar fins al 71% en els municipis amb sistemes de recollida d’alt rendiment, mentre que en els restants es va quedar al 29%.

Al llarg de l’any passat es van apuntar als nous sistemes de porta a porta o contenidors tancats municipis com Sallent, Cardona, Sant Feliu Sasserra, el Pont de Vilomara o Fonollosa, que s’afegeixen a altres on ja fa temps que funcionen amb models d’alt rendiment, com Santpedor, Artés, Navarcles, Navàs, Avinyó o Balsareny, entre altres. Tanmateix encara hi ha municipis grans que mantenen els sistemes tradicionals, com per exemple Manresa (que té en projecte la implementació d’un nou model), Súria, o Sant Vicenç de Castellet.

De mitjana, del total de residus generats els municipis consorciats reciclen un 16 % de matèria orgànica, un 8% d’envasos, un 7% de paper i cartró, i un 6% de vidre. Aquestes xifres són més elevades en el cas dels municipis amb sistemes d’alt rendiment, que situen el reciclatge en un 35% d’orgànica, un 16% d’envasos, i en un 10% tant de vidre com de paper.

Pel que fa a la xarxa de deixalleries del Consorci (que inclou tant les deixalleries fixes com mòbils), va rebre l’any passat gairebé 23.000 tones de residus, de les quals un 74% van ser recollida selectiva. Van tenir gairebé 205.000 persones usuàries.

25 maig 2023

«La pressió fiscal ja s’havia d'abaixar abans»

El foment d’habitatge públic i la reactivació del nucli antic amb accions com la compra i obertura del Casal són propostes de la formació

Moià | 25·05·23 | 06:25



Maria Tarter és regidora de l'Ajuntament de Moià des del 2011 OSCAR BAYONA

Maria Tarter Armadans (Moià, 1975) està casada i té dos fills. Va estudiar a l’Escola Pia i a l’Institut de Moià i va cursar la carrera de Telecomunicacions a La Salle Bonanova, tot i que no la va arribar a completar. Treballa a l’Ajuntament de Manresa des de fa tres anys com a administrativa, actualment al departament d’intervenció, comptabilitat i pressupost. Abans havia estat al de Granollers. És regidora de Moià des del 2011, i aquestes son les seves segones eleccions com a cap de llista.


Si, amb AraMoià governant, s’ha tancat una etapa tan dura com la del deute, per què caldria ara un canvi?

Nosaltres discrepem de la manera com es gestiona i cap a on es vol portar Moià. No estem d’acord amb la gestió d’aquests últims 4 anys perquè creiem que ja es podien haver fet molts canvis des del 2019, no s’havia d’esperar ara el 2023. La manera de créixer, quines coses prioritzen com a equip de govern no les compartim i per això ens presentem.


Concreti’m algunes d’aquestes discrepàncies.

Per exemple, amb els impostos. Per nosaltres la pressió fiscal als moianesos s’havia d'abaixar abans, perquè el marge que hi havia a partir de la progressiva eliminació del deute ja ho permetia a principi d’aquest mandat.


AraMoià diu que ho ha fet amb l’IBI, una rebaixa del 10% en dos anys...

Sí, a iniciativa nostra. A proposta de Junts s’ha baixat el coeficient de l’IBI aquests dos anys perquè el deute ja no suposava un problema per a les finances de l’Ajuntament i per tant es podia rebaixar aquest percentatge. Vam negociar amb l’equip de govern i una de les condicions per aprovar pressupostos va ser aquesta rebaixa. Nosaltres demanàvem que fos molt més. I també s’hauria pogut comença a abaixar abans. Hem pressionat molt en aquest sentit perquè el deute no l’ha pagat AraMoià, l’ha pagat la gent de Moià. I ara hem de baixar la pressió fiscal, ja no es pot aguantar més.


Quina és la seva proposta fiscal?

Proposem directament per a l’any que ve un 20% més de rebaixa de l’IBI. Hem fet números i es pot baixar. No ens conformem amb un 5%. Moià recapta uns 2 milions i mig d’IBI a l’any. La rebaixa que proposem equival a recaptar mig milió menys. Però és que del pressupost del 2022 han sobrat dos milions d’euros. Tenim set milions al banc. És un pressupost sencer, que tenim al banc.


La gestió que AraMoià ha fet del deute històric no és per aplaudir?

És la gestió que tocava. Cal recordar que quan entrem a l’Ajuntament el 2011, davant la situació que ens trobem es forma un govern d'unitat. Ja sé que queda molt lluny, però és així. Es va formar un govern d'unitat dels 3 partits polítics que hi érem en aquell moment i el regidor d’Hisenda no era d'AraMoià. I vam treballar els 13 junts. I el 2012 va ser quan hi va haver un mecanisme de pagament a proveïdors, que és el que endreça i dona les pautes per fer el que és el pla d’ajust de 10 anys que s’ha materializat. Però va ser gràcies al treball conjunt dels 13 regidors. Puc entendre que AraMoià s’agafi aquesta bandera, però la realitat és una altra. La realitat va ser que entre tots es va estructurar el deute per poder-lo eixugar. I ara ha arribat el moment que això no es pot aguantar més, la gent de Moià no pot aguantar aquesta pressió fiscal. Oimés en la situació general que tenim de crisi. Per tant, és moment de tornar on toca.


I en la planificació de futur que planteja AraMoià, de què discrepen?

Per exemple, de la gestió de l'habitatge municipal. En aquest mandat, com que al davant teníem un govern en minoria hem estat treballant diversos temes, perquè han estat obligats a asseure’s. I el tema de l’habitatge municipal va ser una de les línies vermelles que vam posar per aprovar pressupostos. L'Ajuntament de Moià té dos edificis al carrer Martí i Pol, un de 6 habitatges i l'altre de 8 i hi ha pisos que ja estan llogats i altres que estan tancats. S’hi havien de fer obres i calia posar els diners al pressupost per realitzar-les i posar els habitatges a lloguer. Això es va negociar amb l'equip del govern, ens ho van acceptar i es va pressupostar, però en quatre anys han estat incapaços de fer-ho. És una de les nostres prioritats, que per ells no ha sigut.


El govern actual parla de fer habitatge social a l’antiga caserna.

Sí, la caserna és de l'Ajuntament i el projecte que ells volen fer, i amb això sempre ens tindran al davant, és cedir-ho a l'Incasol. Però una cosa és negociar amb l'Incasol que ens ajudin a reformar l’edifici, però la gestió d'aquests habitatges, que serien uns 15 pisos, creiem que ha de ser des de l'Ajuntament, no des de l'Incasòl. Per nosaltres és una prioritat arreglar-ho i gestionar-ho des de Moià. Que sigui el ple de l'Ajuntament el que en decideixi els requisits, els barems per accedir-hi. En el tema d'habitatge discrepem fort.


En la recta final del mandat s’ha conegut la concessió d’ajuts importants, sobretot de fons europeus, per a projectes com la rehabilitació del Comadran i Les Faixes. Comparteixen aquests apostes?

S’ha d’explicar tot. Els Next Generation poden ser una gran oportunitat o una gran trampa. Bàsicament, perquè obliga l’Ajuntament a afrontar una part molt important de la inversió. Per exemple, per a l’edifici Comadram tenim una subvenció d’1,4 milions aproximadament, però el projecte puja a més de 3 milions. Evidentment ho entomem, però hem de veure com. Al Comadran la nostra proposta és que hi vagi el Consell Comarcal, que ara el tenim a Can Carner amb una cessió d’ús. Fer-hi una seu en condicions i que també en financiï una part. I que allò sigui alhora un espai per a la formació i l’impuls de l’activitat econòmica... I aprofitar que el Consell Comarcal té més de 3 milions al banc perquè col·labori en la inversió.


I a Les Faixes?

La subvenció és de 2,8 milions, però el projecte puja a més de 6 milions. Allà sí que ho enfoquem més com a gran espai cultural. Però, amb tots aquests projectes, al ciutadà li ha de quedar molt clar que ens suposarà un gran esforç com a poble, i que si fas aquestes apostes hauràs de renunciar a altres. I nosaltres també apostem com a espai cultural pel Casal Parroquial.


Per què?

Perquè si tot ho anem traslladant cap a fora del nucli antic, el centre històric se’ns està morint. Per nosaltres el Casal ha de ser un pal de paller del centre històric, juntament amb el museu, la biblioteca, de la que en proposem una ampliació, i fer de Can Carner, quan traslladem el Consell Comarcal, un hotel d’entitats. I tenir el Casal no ha de ser incompatible amb habilitar Les Faixes. S’han d’encaixar. Apostem per les dues coses. Però per nosaltres és molt important no oblidar el centre històric.


Un projecte molt concret que sigui una aposta pròpia?

L’ampliació de la biblioteca és una de les nostres prioritats. I també analitzar amb un estudi molt curós la possibilitat de posar una coberta retràctil a la piscina. Tant amb l’opció de convertir-la en una piscina d’hivern com una d’intermèdia que seria una piscina no pròpiament climatitzada, però a la que li allarguem l’ús. És qüestió d’analitzar-ho i veure costos i rendiments per poder decidir sí o no amb arguments.


De la dècada que fa que està a l’oposició, què s’aplicaria si és alcaldessa?

Dialogar molt més del que han fet amb nosaltres en aquests 12 anys, tenir molt més en compte l’oposició del que han fet amb nosaltres, tot i que en aquests quatre sí que hi ha hagut més apropament, però per necessitat. Hi ha hagut èpoques que m’he sentit molt menystinguda com a regidora. Al final, tots els partits volem treballar pel nostre poble i totes les opinions són vàlides i son contribucions.

25 maig 2023