El Tribunal tomba un recurs de l’Ajuntament que entenia que no calia aquest grau d’intervenció per part de Patrimoni Cultural al voltant de Castellnou de la Plana
Castell de Castellnoou de la Plana de Moià / ARXIU/DIBA
David Bricollé
Moià27 MAI 2026 6:25
El Tribunal Superior de Justícia ha donat per bo el grau de protecció visual establert per la direcció general de Patrimoni des del 2022 per al castell de Castellnou de la Plana de Moià, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument Històric. Aquesta ratificació es plasma en una sentència dictada ara per la sala cinquena davant d’un recurs contenciós administratiu que en el seu moment va interposar l’Ajuntament moianès.
El consistori entenia que no calia aquest grau d’intervenció de la Generalitat (i demanava que es deixés sense efecte la delimitació que establia), en considerar que els objectius de protecció del monument ja s’assolien amb la normativa urbanística del municipi. El Tribunal, però, no ho ha vist així, i dona per bo el grau de protecció especificat per patrimoni.
El pronunciament no és menor perquè, tot i que no es menciona en cap moment en el procediment i en la sentència, aquest entorn és en part l’àrea on es planteja l’ampliació del polígon industrial del Prat i de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs (i des de fa anys hi ha situada la depuradora) i caldrà veure quin nivell d’incidència hi té.
Un litigi iniciat fa dos anys i mig
El fons d’aquest procediment comença l’octubre del 2022 quan la Generalitat va iniciar l’expedient per a la delimitació de l’entorn del castell. Un mes després, l’Ajuntament i el Consell Comarcal van presentar escrits al departament de Cultura sol·licitant que es deixés sense efecte aquesta delimitació, però un any després la direcció general de Patrimoni la va fer efectiva, amb un acord de Govern de la Generalitat, que és contra el que el consistori va interposar el contenciós.
El que argumentava l’Ajuntament, segons recull la sentència a la qual ha tingut accés regió7, és que el sòl de l’entorn del castell ja estava protegit pel Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de Moià i també pel Pla Territorial de les Comarques Centrals, per la seva qualificació de sòl no urbanitzable protegit i que, «per tant, el control de l’administració local i autonòmica és absoluta, ja que qualsevol actuació que es faci requereix l’aprovació d’un pla especial urbanístic, amb l’informe sectorial com mínim del departament de Cultura i l’òrgan ambiental competent, que hauran de ser favorables als efectes d’impacte arquitectònic, ambiental i paisatgístic».
També adduïa el consistori de Moià que no s’havia acreditat prou «l’oportunitat i la legalitat de l’acord [de la Generalitat], i per vulnerar l’interès públic municipal, en no tenir en compte l’interès els serveis d’interès general existents (depuradora de Moià), dignes de tota protecció, així com l’accés viari principal al polígon industrial del Prat».
Per contra, segons reflecteix també la sentència del TSJC, la Generalitat va argumentar en el procediment que la normativa urbanística i la normativa del patrimoni cultural «regulen matèries diferents, la competència sobre les quals recau en dues administracions: l’Ajuntament per a la urbanística, i el departament de Cultura respecte de la normativa de patrimoni cultural. I cadascuna ha de vetllar pel compliment de la normativa respectiva». I hi afegia que «la Generalitat té competència per delimitar l’entorn de protecció, i en aquest cas concret, ve motivada la seva fixació per al control de les visuals pròximes al Castell de Castellnou i vetlla perquè les intervencions que determina el planejament urbanístic siguin harmòniques amb les perspectives conjuntes» amb el castell.
Fent referència a la normativa vigent, la sala del TSJC exposa en la sentència que «l’entorn de protecció d’un bé cultural d’interès nacional, d’acord amb l’article 11 de la Llei de Patrimoni Cultural de Catalunya, el constitueix l’espai, edificat o no, que dona suport ambiental al bé i l’alteració del qual pot afectar els seus valors, contemplació o estudi». I hi afegeix que «la delimitació d’aquest entorn ha de respondre a un equilibri entre la necessitat de crear una àrea de protecció que garanteixi suficientment el control sobre l’entorn del monument i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris».
La sentència fa referència a l’expedient de la Generalitat per establir la protecció i a com justifica la inclusió de les parcel·les que formen part de la delimitació. Així, aquell document argumentava que «la definició d’un entorn de protecció al voltant del Castell de Castellnou de la Plana es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles», i que «es tracta d’evitar que l’alteració d’aquest entorn entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del monument històric».
Per això, detallava, «la distància de visualització ha de ser la suficientment adequada perquè la percepció del monument sigui correcta i aquesta no es desdibuixi en un entorn excessiu més enllà de la seva correcta contemplació». I hi afegia l’expedient de protecció que «tenint en compte aquests criteris, el Castell de Castellnou de la Plana és un edifici que es pot admirar des de molts indrets al seu voltant. Per això, es considera vital poder controlar els paràmetres de visualització i les condicions de percepció d’aquest monument en relació amb les intervencions que es realitzin en aquest entorn pròxim en el futur». D'acord amb això va establir les finques que formen aquesta àrea de preservació.
El TSJC ha desestimat el recurs contenciós administratiu interposat per l’Ajuntament i, per tant, valida aquesta protecció establerta per la direcció general de Patrimoni. Contra aquesta sentència el consistori pot presentar recurs de cassació.
27 maig 2026
