20 de maig 2026

Moià s’afegirà al reciclatge amb contenidors d’accés restringit l’1 de juliol

El dipòsit d’orgànica es podrà obrir cada dia amb la targeta personalitzada, el de rebuig només un a la setmana, mentre que els de vidre, envasos i paper i cartó seguiran sent d’accés lliure




Illa de contenidors del sistema actual de Moià, ubicats a la carretera de Manresa / ARXIU/DAVID BRICOLLE


David Bricollé
Moià20 MAI 2026 12:30


Moià ja té data per fer el pas definitiu en el canvi en el mètode de recollida de les deixalles, cap a un dels considerats sistemes avançats per incrementar els nivells de reciclatge i situar-se en els índexs que demana Europa. El pròxim 1 de juliol serà el dia que l’Ajuntament implantarà el model de contenidors amb accés restringit per fer aquest pas endavant. Un mètode que ha proliferat entre bona part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (ens del qual formen part els municipis de la comarca i els que ho eren i ara formen part del Moianès) i que farà que Moià es converteixi en la cinquena capital de casa nostra que deixarà enrere els contenidors convencionals i els substitueix per un dels nous sistemes qualificat d’eficients, i el tercer que ho fa per aquest mètode en concret (com a alternativa al porta a porta).


Cal recordar que aquest mètode consisteix, bàsicament, en el fet que per obrir determinats contenidors (orgànica i resta) es disposa d’una targeta personalitzada, la qual cosa permet registrar-ne l’ús. En el cas de Moià, segons concreta el consistori, cada habitatge disposarà de dues targetes identificatives per poder obrir els contenidors. L’obertura també es podrà efectuar mitjançant l’aplicació mòbil BitPayt.


L’Ajuntament moianès ja n’ha definit el funcionament. La matèria orgànica es podrà dipositar cada dia de la setmana accedint-hi amb la targeta, i s’hauran de llençar sempre dins de bosses compostables. Per facilitar-ne l’ús, es posarà en funcionament una màquina expenedora de bosses compostables gratuïtes, que estarà ubicada a Cal Comadran. Cada habitatge en podrà recollir fins a 60 cada 3 mesos i s’hi podrà accedir mitjançant la targeta identificativa.


El contenidor de la resta es podrà obrir un dia de la setmana: els dijous o diumenges (cal tenir present que a Moià té un pes important la segona residència). Però ja es preveuen i s’estableixen casos especials. Els habitatges que necessitin dipositar bolquers o materials sanitaris podran disposar d’un ús ampliat del contenidor, prèvia sol·licitud.

Pel que fa als contenidors d’envasos, paper i cartó i vidre continuaran sent oberts i accessibles sense targeta, tal com fins ara. L’Ajuntament garanteix que a totes les àrees de recollida hi haurà disponibles les cinc fraccions. Aquest dijous mateix ja hi ha una xerrada convocada per informar de la futura implantació del nou sistema.
 

Les referències del Bages i Moianès

L’Ajuntament destaca que els municipis del Bages i el Moianès que ja han implantat aquest sistema «han aconseguit millorar notablement els resultats de reciclatge, passant aproximadament d’un 40% de recollida selectiva fins a valors propers al 70%. Ara, el nostre municipi també fa aquest pas endavant per fomentar una separació més responsable dels residus i oferir un servei més eficient».

Com es deia, amb Moià seran ja cinc les capitals de comarca de l’àrea de Regió7 que hauran fet aquest pas cap a la implantació dels models avançats de recollida de residus, que tenen com a objectiu principal un increment dels índexs de reciclatge i, com a conseqüència, una reducció de la quantitat de brossa que va a parar a l’abocador (en el cas de Moià, al de Bufalvent de Manresa, ja que forma part del Consorci).

En concret, fins ara Manresa i, parcialment, la Seu d’Urgell han implantat el model que ha decidit assumir també la capital del Moianès. Mentre que Berga i Solsona han optat pel porta a porta. Ho tenen pendent Igualada i Puigcerdà.
 

Per sobre del 50% de reciclatge

Tot i que encara manté el sistema convencional, Moià no té uns mals índex de reciclatge. Segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, estaria pràcticament dins dels paràmetres que exigeix la Unió Europea en aquesta matèria, que exigeix un nivell de reciclatge del 55% del total de la brossa. El 2024, els ciutadans de Moià van generar 288 quilos de residus per habitant i el reciclatge es va situar en el 54,7%. Tanmateix, amb aquests sistemes eficients s'estan fent salts fins a situar-se per sobre del 70% de reciclatge.

Prop de la meitat de les poblacions de l’àrea d’influència de Regió7, el 45,7% del total, ja han apostat per algun d’aquests nous sistemes i han deixat enrere els contenidors convencionals.

Dels 164 municipis que sumen les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Lluçanès, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell i Anoia, un total de 47 tenien l’any passat implantat el porta a porta i 28 els contenidors intel·ligents amb control d’accés.

Al Bages, per exemple, 15 municipis tenen contenidors tancats i 7 porta a porta. Per tant, hi ha un total de 21 poblacions que ja utilitzen sistemes eficients i només 7 tenen encara contenidors oberts, però la majoria ja tenen en marxa el procés per implantar nous models com és el cas de Sant Joan de Vilatorrada, que aposta per un model mixt, o Súria (que ja ha començat) i Castellbell, amb contenidors tancats.

20 maig 2026

Regió7 

19 de maig 2026

La transformació de la fàbrica Comadran de Moià, finalista d’un premi estatal d’arquitectura

La reconversió de l’antic complex fabril en espai polivalent d’ús públic és reconegut pels guardons que convoca el ministeri d’Habitatge de propostes adaptades al futur


Vista general exterior de Cal Comadran després de la rehabilitació / ARXIU/CONSTRUCTORA D'ARO


David Bricollé
Moià19 MAI 2026 16:00


La transformació de l’antiga fàbrica Comadran en un centre polivalent per Moià, el que ha estat aquest any el gran projecte fet realitat, i segurament un dels que marcaran el mandat actual i el futur del municipi, ha estat seleccionat com a finalista als Premis de la Casa de l'Arquitectura 2026 en la categoria ES_ADAPTABILIDAD.


Uns premis impulsats pel ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana que reconeixen l’excel·lència arquitectònica i la capacitat de l’arquitectura per donar resposta als reptes contemporanis des de la sostenibilitat, la inclusió i la qualitat dels espais. La categoria en concret que ha reconegut la intervenció feta a la capital del Moianès vol destacar aquelles actuacions que «reflexionen sobre noves maneres d’habitar i incorporen propostes capaces d’adaptar-se als reptes futurs». Cal Comadran és un projecte del despatx d’arquitectura Mestres Wage, amb seu a Barcelona i Oslo (Noruega).






Vista exterior de Cal Comadran després de la rehabilitació / ARXIU/CONSTRUCTORA D'ARO

Cal Comadran va ser una fàbrica tèxtil però, a diferència d'altres que han estat rehabilitades en els darrers anys, no data del segle XIX sinó que es va acabar de construir el 1959 a iniciativa de l'empresari Feliu Comadran, i va estar en funcionament fins al 1978. Posteriorment, va quedar com un espai obsolet que es feia servir de magatzem i algunes entitats hi guardaven el seu material.


La recepció d'una subvenció d'1,4 milions d'euros dels fons europeus Next Generation i l'aposta del consistori van impulsar la recuperació de l'edifici per crear un equipament comunitari, que es va licitar per un preu de 4.306.012,64 euros i ha anat a càrrec de l'empresa Constructora d’Aro SA a partir del treball fet per l'empresa denominada Can Comadran UTE i formada per les empreses Mestres Wage Arquitectes SLP, Mestres Wage Arquitekter AS, Ardèvol Consultors Associats SLP i Other Estructures SLP.

L’espai polivalent de Cal Comadran ocupa una superfície de 2.267 metres quadrats, la meitat del que tenia el complex original, i s'ha preservat la caldera i els dos motors de l'antiga fàbrica, així com la xemeneia, una talaia visible des de molts punts de la ciutat. A més d'un vestíbul ample que pot arribar a acollir exposicions, actes i trobades privades, hi ha cinc aules (amb un total de 1.500 m2).





La ciutadania va poder descobrir la transformació de la fàbrica el 29 de desembre passat / ARXIU/MIREIA ARSO

La inauguració es va celebrar el passat 29 de desembre, moment en què es va descobrir la placa de la nova plaça de les Treballadores del Tèxtil. Amb la incorporació de Cal Comadran, la capital sumava una nova instal·lació destinada a l’ús públic, en aquest cas gràcies a la rehabilitació d’un espai històric com aquesta fàbrica, que va donar feina a tantes persones durant el segle passat. Amb la publicació de les normes provisionals d’ús el 25 de març, l’equipament va entrar en funcionament el cap de setmana del 28 i 29 de març.


En l’acte inaugural del desembre, l'arquitecta Maria Mestres, del despatx Mestres Wage, assegurava que Cal Comadran «És un lloc especial». «Venir a Moià ha estat gairebé terapèutic», admetia, remarcant el fet que «habitualment les fàbriques tèxtils són del XIX, però aquesta és de meitat del XX», i en detallava que «hem volgut preservar l'espai i obrir-lo, perquè és bonic i estava tapat, no es veien les estructures».

L’ajuntament destaca que l’elecció de l’obra als premis «és un reconeixement que destaca la transformació de Cal Comadran i el treball de totes les persones i equips que n’han format part».


Un segon edifici distingit

Amb Cal Comadran, Moià tindrà ara dos edificis que han tingut un reconeixement arquitectònic contemporani. Cal recordar que el 2025 parc de bombers de la capital del Moianès va ser present a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. L’obra, dels arquitectes Josep Ferrando, Pedro García, Mar Puig i Manel Casellas i inaugurada el 2020, era un dels 16 projectes que van representar Espanya en la 19a edició de la mostra, que exhibia propostes arquitectòniques de caràcter internacional que destacaven per la seva modernitat i innovació com a construccions sostenibles. El 2022 va ser finalista del prestigiós premi Mies van der Rohe.

19 maig 2026

Regió7 

15 de maig 2026

Una trentena de persones corren contra l’ELA a Moià en una cursa solidària vinculada al repte de la Ruta 66

La prova esportiva va servir com a activitat prèvia a la iniciativa d'Enric Casacuberta, que correrà la Ruta 66 en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls


Regió7
Manresa15 MAI 2026 7:25


Una trentena de persones van participar el passat dissabte a Moià a la cursa solidària contra l'ELA. L’activitat s’emmarcava en el projecte del moianès Enric Casacuberta, que aquest mes d’agost posarà rumb als Estats Units per recórrer la Ruta 66 en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. En total, travessarà 8 estats i 3.940 quilòmetres, l’equivalent a 93 maratons, al llarg de 5 mesos.


La proposta era oberta a tothom, des dels 7 fins als 99 anys. Els primers a competir van ser els de la categoria A (7-11 anys) i els de la categoria B (11-13 anys), que van seguir un traçat de 2 quilòmetres. Posteriorment, va ser el torn de les categories C (14-16 anys) i D (+ de 17 anys), que van recórrer un circuit complex de força desnivell de 5 quilòmetres.


Després de la cursa, els participants van gaudir d'un dinar de germanor, a càrrec de la Masia Tero i del Moto Club Moianès. Tots els interessats van poder aportar el seu granet de sorra en la causa amb la compra de samarretes i dessuadores especials pel repte.


Un repte: recórrer la Ruta 66

Aquesta iniciativa serveix de prèvia al gran repte de Casacuberta, que començarà el 29 d’agost a Moià. Des d’allà, iniciarà el trajecte en direcció a Barcelona, ciutat a la qual arribarà després de dues etapes. Abans de deixar Catalunya per marxar als Estats Units, serà rebut per representants institucionals a la Diputació de Barcelona, al Consolat dels Estats Units i a la Generalitat. El moianès recorrerà la mítica carretera en aproximadament 150 dies, amb etapes diàries d’entre 15 i 25 milles (entre 24,1 i 40,2 quilòmetres).

15 maig 2026

Regió7 

El polígon Pla Romaní de Moià, el primer recepcionat al municipi


14 de maig 2026

Els Mossos d’Esquadra detenen dos homes que acabaven de robar en un taller de Moià

Els va aturar una patrulla a Tona, i va trobar material sostret al taller a l'interior del cotxe




Els Mossos van detenir les dues persones presumptes responsables del robatori / Mossos d'Esquadra / Arxiu


Eduard Font Badia
Manresa14 MAI 2026 16:35

Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir dos homes de 36 i 42 anys com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força en un taller de Moià. Cap a la una de la matinada, els Mossos va rebre l’avís del 112 alertant que havia saltat l’alarma d’un taller de Moià i que, a través de les càmeres de seguretat, s’observaven dues persones a l’interior.


Quan els agents hi van arribar, no van localitzar ningú a l’interior, i van poder comprovar que els autors havien forçat diferents portes d’accés per entrar a l’oficina del taller i sostreure diners i una tauleta electrònica. Ràpidament, van alertar altres patrulles de la zona per fer recerca dels autors. Es van mobilitzar agents de les comissaries de Vic, Moià i Manresa.


Una patrulla de Vic estava fent un control a la carretera BV-5303, a l’altura de Tona, quan va observar una furgoneta amb dos ocupants. Els agents els van demanar d’on venien i tots dos van donar versions contradictòries. En escorcollar el vehicle, van localitzar la tauleta electrònica sostreta, diners i eines.


Davant d’aquests fets, els mossos van detenir els dos homes com a presumptes autors del robatori. Un dels detinguts, a més, tenia un requeriment judicial de cerca i detenció. Els detinguts passaran les pròximes hores a disposició judicial. 

14 maig 2026

Regió7

11 de maig 2026

Fa marxa enrere i acaba amb el cotxe bolcat a la cuneta, a Calders

La conductora havia tirat marxa enrere amb el cotxe fins que va caure-hi arribant a bolcar


 

Un camió dels Bombers en una imatge d'arxiu / Bombers de la Generalitat


Jordi Torres Cusidó
Manresa11 MAI 2026 13:41

Una dona ha resultat implicada en un aparatós accident aquest dilluns a Calders. Els fets s'han produït a les 10.56 hores, a l'entrada de la Colònia Jorba, a Viladecavalls de Calders, on la conductora hauria tirat marxa enrere fins a caure a la cuneta, on el vehicle ha acabat bolcant. Tot i que semblava que la dona havia de ser excarcerada perquè inicialment no podia sortir del cotxe, finalment no ha estat necessari.


En un primer moment, semblava que la dona havia de ser excarcerada perquè no podia sortir del cotxe, però finalment no ha estat necessari. Segons han informat els serveis d'emergències, dins del vehicle només hi anava la conductora, que no ha patit ferides greus.

11 maig 2026

Regió7

10 de maig 2026

L'ADF del Moianès Els Cingles s'endú un dels premis de la Diputació de Barcelona per l'ús de drons

Els moianesos utilitzen els aparells en la planificació de la gestió forestal i en la prevenció i extinció de focs

Els representants de l'ADF Els Cingles recollint el guardó / DIBA


Regió7
Mataró10 MAI 2026 6:59Actualitzada 10 MAI 2026 7:00

L'ADF del Moianès Els Cingles va rebre dissabte el Premi Rossend Montané que atorga anualment la Diputació de Barcelona. És un premi que reconeix la innovació en infraestructures i mitjans de prevenció. Els integrans de l'ADF Els Cingles, formada per sis municipis del Moianès: Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, van rebre la distinció a Mataró, en el decurs de l'acte anual de reconeixement que organitza l'ens provincial i que enguany celebrava el 40è aniversari de la constitució d'aquestes agrupacions de voluntaris que vetllen, des del terriroti, per mantenir en condicions els sistemes d'extinció i de vigilància dels incendis forestals.


El projecte guardonat proposa l'expansió de l'ús de drons en la planificació de la gestió forestal i en la prevenció i extinció de focs, amb la incorporació de nous i noves pilots, posant especial èmfasi en la paritat de l'equip, la descentralització de les aeronaus per tot el territori i l'exploració de noves capacitats, com les càmeres termogràfiques per a la detecció de punts calents. L'ADF ja disposa de sis pilots certificats (cinc homes i una dona) i ha documentat més de 188 punts d'aigua amb drons. El projecte presentat parteix del guanyador del mateix premi l'any 2021 i en representa la continuació natural.


L'Auditori Tecnocampus de Mataró va acollir dissabte el lliurament de la vint-i-novena edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. L’Agrupació de Defensa Forestal Els Cingles es va endur el Premi Rossend Montané (dotat amb 11.000 euros). L'ADF Castellbisbal va guanyar el Premi Jordi Peix, també de 11.000 euros, amb un conte il·lustrat dirigit a la infància per fomentar la cultura de la prevenció. I Vicenç Ribas, de l'ADF Serra de Marina, va ser distingit amb el Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, enguany atorgat directament per la Diputació de Barcelona en reconeixement d'una trajectòria dedicada a la protecció dels boscos.


L'acte, conduït per Cristina Juanati, enginyera de forests de l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona, va reunir unes 150 persones de diferents ADF. David Bote, alcalde va donar la benvinguda als assistents destacant la feina que fan les ADF i va destacar "les que operen al Parc de la Serralada de Marina i al Parc del Montnegre i el Corredor, que són un exemple de com les ADF i els ajuntaments podem sumar esforços per construir territoris més resilients davant dels reptes del canvi climàtic”.
 

Les ADF, un exemple únic a Europa

A continuació, Anna Sanitjas, cap de l’OTPMIFDA, va fer un recorregut pels quaranta anys de les ADF i pels trenta anys de l’Oficina de la Diputació de Barcelona, i es va referir als reptes canviants que afronta la província de Barcelona pel que fa al risc d’incendis forestals. Al llarg de la cerimònia, tres taules rodones van aplegar membres de les nou federacions d'ADF per reflexionar sobre els inicis, el present i el futur de les agrupacions.

El lliurament del Premi Jordi Peix va anar a càrrec de l'alcalde de Mataró, David Bote; el Premi Rossend Montané el va atorgar Xesco Gomar, president delegat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona; i el Premi Honorífic el va lliurar el diputat delegat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega.


En la seva intervenció, Xesco Gomar, va destacar la tasca que es fa des de la Diputació de Barcelona en matèria de prevenció d’incendis forestals, gràcies a la col·laboració clau entre l’àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda i l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari. Gomar també va agrair a les ADF la seva tasca: “vau ser pioners i feu una tasca clau que va més enllà d’apagar el foc, perquè hi sou els 365 dies de l’any, les 24 h”.

Per la seva banda, el diputat Jordi Fàbrega, va clausurar l’acte apuntant que, amb el progressiu abandonament del camp, hi ha hagut un canvi de paradigma i un augment de la superfície forestal: “el 67% del territori del país és forestal i, sovint, hem viscut d’esquena al bosc i a la natura. Cal recuperar la cultura del bosc perquè d’això en depèn la nostra supervivència”. I va destacar la gran oportunitat que suposa el voluntariat de les ADF: “En cap altre lloc d’Europa ni de l’Estat espanyol existeix un voluntariat organitzat com el de les ADF de Catalunya i de la demarcació de Barcelona, amb més de 4.000 voluntaris i 120 ADF que treballen cada dia. Som un referent europeu”. En aquest sentit, també ha posat en valor que “a Catalunya tenim la primera associació de dones de propietàries forestals i això és especialment important perquè el 40% de la propietat forestal està en mans de dones”.
 

Quaranta anys de compromís amb el bosc

La cerimònia va ser un acte de celebració col·lectiva: l'any 1986, l'aprovació de l'Ordre del 6 d'octubre va posar les bases d'un model de prevenció forestal que quatre dècades després continua viu gràcies a les més de 4.000 persones voluntàries que, a la província de Barcelona, treballen al llarg de tot l'any per protegir el territori. Les ADF van néixer després de la batzegada que van suposar els grans incendis forestals del 1986, que van afectar de manera molt especial Montserrat.

La cerimònia es va tancar amb un moment simbòlic en el qual el públic va bufar les espelmes d'un pastís d’aniversari, amb l'acompanyament musical del grup The Scarlets.

10 maig 2026

Regió7