30 de març 2026

Castellterçol té un excés de marges per desbrossar, poca diversitat d'arbrat i una manca de rec automatitzat

El pla de gestió del verd urbà del municipi que ha elaborat la Diputació identifica 5,7 hectàrees d'espais verds, prop de 450 arbres i més de 150 jardineres




Un dels espais verds del nucli urbà / DIBA


Jordi Escudé
Castellterçol30 MAR 2026 13:11

La gestió futura del verd urbà de Castellterçol hauria d'incidir en el desbrossament de marges i en l'automatització de recs de les jardineres urbanes que hi ha al municipi. Són algunes de les mesures que planteja un informe elaborat per la Diputació de Barcelona, que ja ha presentat a l'Ajuntament, amb una diagnosi dels espais verds que hi ha actualment i de possibles millores que es podrien dur a terme en la seva gestió. El document, posa de manifest que la superfície total d’espais verds del municipi supera les 5,7 hectàrees i compta amb prop de 450 arbres i més de 150 jardineres viàries.


El treball dut a terme ha permès identificar, com a aspectes més rellevants, que l’espai verd més nombrós i de més superfície és el de marges a desbrossar, que hi ha poca diversitat d’espècies vegetals i d’arbrat i que, majoritàriament, el verd existent no té en compte els usos actuals dels espais. També destaca la gran quantitat de jardineres repartides pel nucli, sense que aquestes disposin de reg automatitzat o de criteris de disseny o de models estandarditzats.

El document planteja tot un conjunt de propostes com la definició dels espais objecte de manteniment i les tasques necessàries en cada un d’ells, la identificació dels recursos requerits per a la seva correcta execució i la reorganització del servei i millores, així com un conjunt d’actuacions orientades a la millora de la gestió actual.

30 març 2026

Regió7

Setmana Santa a Moià: sortida dels Armats, processó i repic de campanes

La programació inclou la sortida dels Armats el Dijous Sant, la tradicional processó de Divendres Sant i el repic de campanes de Pasqua.
L'església parroquial ha acollit els dies 26, 27 i 28 de març la celebració litúrgica del Triduum dels Dolors




Els Armats de Moià desfilant a la plaça Major per Setmana Santa / Arxiu/Ajuntament Moià


Ariadna Gombau
Moià30 MAR 2026 12:32

Moià viurà de ple la Setmana Santa amb la sortida dels Armats el Dijous Sant, l’acte més arrelat al municipi en aquestes dates. La celebració continuarà Divendres Sant amb la tradicional processó. Com a preludi, l’església parroquial ha acollit els dies 26, 27 i 28 de març el Triduum dels Dolors, una celebració litúrgica de tres dies dedicada a la devoció a la Mare de Déu dels Dolors.


La sortida dels Armats tindrà lloc dijous, a les 9 del vespre, a la plaça Major. El cos farà les seves tradicionals evolucions coreogràfiques, com la Creu, el Quadre, el Tirabuixó, el Rellotge, la Cadena i l’Esgrima.


Divendres Sant serà el torn de la processó, que sortirà de l’església de Santa Maria de Moià també a les 9 del vespre. El recorregut serà el següent: plaça Major, carrer del Forn, plaça de Sant Sebastià, carrer de Sant Sebastià, carrer de Sant Josep, carrer de Jacint Vilardell, carrer de la Tosca i carrer de Sant Antoni, fins a retornar al punt de sortida. Com a cloenda, s’interpretaran el Miserere, l’Stabat Mater i el Cant de les Agonies.


Per posar punt final a la Setmana Santa d’enguany, Diumenge de Pasqua se celebrarà, a 2/4 de 12 del migdia, el repic de campanes des del Campanar de Moià.


Els diversos actes programats són organitzats pels Armats de Moià, la Congregació dels Dolors, la Confraria de la Mare de Déu de la Tosca, el Grup de Cantaires de Moià, l’Espai Musical de Moià, l’associació Amics del Campanar i la Parròquia de Santa Maria de Moià.

30 març 2026

Regió7

28 de març 2026

Pla del Govern per ajudar empreses del territori: 20% de subvenció per innovar en una granja de Castellterçol

El conseller d'Empresa, Miquel Samper, visita una explotació que ha rebut 37.000 euros per impulsar una nova línia d'envasat eficient que redueix un 90% el consum d'aigua



Dani Casas
Clara Torradas Cura
Castellterçol28 MAR 2026 14:56Actualitzada 28 MAR 2026 17:02


El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, ha visitat aquest matí les instal·lacions de La Bassola, granja i obrador situat a Castellterçol, per mostra el suport institucional al teixit empresarial local, com ell mateix ha explicat. El seu principal objectiu era conèixer de prop el projecte d'inversió que ha impulsat l'empresa gràcies a una subvenció pública de 37.268 euros, el 20% del total, 186.344 euros.


Sàmper ha destacat "la importància" d'aquest tipus d'iniciatives. "Cal que el Departament acompanyi les empreses familiars arrelades al territori". En aquest aspecte, ha subratllat que el Govern "ha ajudat La Bassola amb un 20% d'inversió per comprar màquines per envasar al buit". El conseller també ha reivindicat el paper actiu de l'Administració en el creixement empresarial. "Encoratgem l'empresa a tenir més idees perquè la puguem ajudar una altra vegada", ha concretat.


Aquest ajut s'emmarca dins d'un paquet global de més de 60 milions d'euros destinat a la indústria catalana, anunciat el desembre passat, el qual ja ha beneficiat 491 empreses i ha mobilitzat més de 325 milions d'euros d'inversió privada. La Bassola forma part de la línia d'ajuts a noves inversions productives, dotada amb 49 milions d'euros i dirigida a 397 empreses.


Aquesta ajuda ha permès a La Bassola instal·lar una nova línia de termosegellat d'alt rendiment, una tecnologia que multiplica la productivitat i redueix fins a un 90% el consum d'aigua.

Un dels últims projectes de la companyia és la línia Emocions, en funcionament des de finals del 2025. Se centra en productes de selecció envasats, com ara carpaccios, steak tartars o hamburgueses amb complements inclosos. "Són formats en què hi ha tot el producte en un mateix paquet", expliquen des de l'empresa, que ja està abastint establiments com Caprabo, Bon Preu o Cal Fruitós.


Sàmper durant el tast de la nova línia de productes "Emocions" de La Bassola / Dani Casas

Per la seva banda, Josep Mas, copropietari de La Bassola juntament amb Miquel Mas, ha explicat que la subvenció s'ha invertit en les sales de l'obrador "per poder millorar el producte final". L'empresa, que compta amb uns 35 treballadors, compra els animals al nord d'Espanya i treballen amb una rotació setmanal d'una cinquantena de vedelles. De cara al futur, La Bassola vol anar més enllà de la producció alimentària. "Ens agradaria que la gent pugui visitar els animals i després, oferir una degustació dels productes", apunta Mas, amb la voluntat d'apropar el món rural al consumidor i generar noves experiències al voltant dels elaborats.


La visita ha finalitzat amb una degustació dels nous productes de la marca, en què el conseller ha pogut tastar steak tàrtars i carpaccios, que ha qualificat de "boníssims".

28 març 2026

Regió7

27 de març 2026

El Moianès guanyarà una C-59 més directa en dos anys i mig amb la variant de Sant Feliu

El president de la Generalitat ha anunciat aquest divendres l’adjudicació de l’obra per un import de 43,4 milions d’euros, que és previst que es comenci a executar aquest estiu



Salvador Illa al costat de l'alcalde de Sant Feliu, en l'anunci de l'adjudicació del projecte / ACN


David Bricollé
Sant Feliu de Codines27 MAR 2026 18:53

El Moianès es traurà a final del 2028 un dels grans taps de la seva connexió viària amb el Vallès i l’AP7: el tram urbà de Sant Feliu de Codines per la C-59. La Generalitat ha adjudicat per un import de 43,4 milions d’euros la variant d’aquest municipi, situat just fora del límit comarcal del Moianès, un import que dona a entendre l’envergadura del projecte. Com també el fet que ha estat el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, qui aquest divendres a la tarda ha fet l’anunci oficial de l’adjudicació, alhora que se n’ha anunciat el calendari.

La intenció és començar l’obra aquest estiu i el termini d’execució està fixat en 30 mesos, per la qual cosa, si es va sobre el previst, la futura variant hauria d’estar a punt entre final del 2028 i principi del 2029.


Com es deia, és una infraestructura clau per fer un pas endavant molt important en la connectivitat de la comarca cap a l’est. La futura variant arrencarà aproximadament del punt fins on s’han fet les obres de millora d’aquesta C-59 dins del Moianès, els aproximadament 16 quilòmetres que van des de la sortida del nucli urbà de Moià fins a les portes de l’entrada nord de Sant Feliu.


El traçat tindrà una longitud de quatre quilòmetres i discorrerà per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines. En la major part del recorregut, la secció de la carretera serà de dos carrils més un tercer carril en sentit Moià per a facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit.

Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una barrera de formigó. Cal remarcar com a elements constructius més rellevants un viaducte de 515 metres de longitud per a superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres de longitud a la zona de Can Bosc que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.

Les obres que ara s’han adjudicat inclouen la construcció de tres rotondes a nivell per a connectar amb la vialitat de l’entorn (carreteres de Gallifa i de Centelles), a més de la reposició de camins que donen accés a propietats adjacents. Amb la rotonda de la carretera de Gallifa, també es generarà un nou accés a Sant Feliu de Codines des de la nova variant.


El president de la Generalitat ha destacat en la presentació de l’acte en el qual s’ha fet pública l’adjudicació i el calendari previst que aquest projecte s’emmarca en les actuacions que el Govern està desenvolupant per «enfortir la C-59», que ha subratllat com un eix vertebrador de la mobilitat en aquest àmbit, tot facilitant les connexions entre municipis i proporcionant trajectes «més segurs i còmodes».

Salvador Illa ha exposat que en aquest cas «parlem d'uns 10.000 vehicles de pas que es desviaran per aquesta variant», i ha ressaltat que «aquest tipus de projectes arrenquen de lluny. Els primers estudis són del 2003. Per això és pertinent agrair a tothom que hi ha pres part en diferents etapes».

Als qui emprendran l’obra, Illa els ha llançat un prec: «els demano sensibilitat. S'ha de fer la variant, però també s'han de respectar els camins que hi ha. I m'ha agradat molt el projecte que he vist perquè s'hi ha posat l'accent».

I en aquest sentit ha assegurat que aquesta obra «serà un exemple més que podem fer-ho tot bé. Que no hem de tenir por a fer projectes amb orografies complicades i fer les coses ben fetes. Catalunya hi té una llarga experiència. Amb criteris altíssims de sostenibilitat». Finalment, ha reblat que el projecte que ara s’executarà «forma part d'un context d'inversió important per millorar la mobilitat i la connectivitat a Catalunya. I si tenim millor infraestructura viària també podem millorar el transport públic».

Aquesta futura variant donarà continuïtat a la intervenció de remodelació i millora que es va fer entre el 2024 i el 2025 al llarg de 16 quilòmetres d’aquesta C-59 al Moianès. Concretament, els que van des de la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, i la zona urbana de Sant Feliu de Codines (Vallès), passant també pels termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze.

El projecte executat va suposar una inversió de més de 8 milions d’euros i va consistir en el condicionament i renovació del ferm i l’aplicació de diverses millores per afavorir la seguretat i la comoditat en la conducció. També es van fer noves parades de bus i es van habilitar passos de fauna.

27 març 2026

Regió7

26 de març 2026

L'equip d'Iniesta guanya l'etapa a la Volta abans d'afrontar les dues grans etapes

El britànic Vernon s'imposa en una jornada retallada en el tram final, l'ascensió a Vallter, pel vent i que ha passat pel Moianès i el Lluçanès

Pas de la Volta a Catalunya pel Moianès i el Lluçanès / Joaquim Alberch

Agències
Camprodon26 MAR 2026 19:15


El britànic Ethan Vernon (NSN Cycling Team) s'ha imposat en la quarta etapa de la Volta a Catalunya, la que havia de ser la primera de muntanya, però que s'ha quedat a mitges. El vent ha obligat a evitar els vint quilòmetres finals, l'ascensió a l'estació de Vallter, i això ha comportat una nova arribada a l'esprint, ara a Camprodon. Vernon ha impedit el tercer triomf del líder, el francès Dorian Godon (Ineos), i ha obtingut un triomf parcial per tercer any.


Amb el pas pel Moianès i el Lluçanès a mig trajecte, per Moià, l'Estany, Oristà i Olost, la cursa s'ha aproximat a les seves dues grans cites. La de divendres, amb sortida a la Seu i arribada, si el vent no ho impedeix, a Coll de Pal, amb tres ports de primera, un de segona i arribada a l'ascensió de categoria especial. Tot abans de la Berga-Queralt de dissabte, que sembla que les ràfegues aquest cop no espatllaran.


La victòria de Vernon ho és també de l'equip NSN, la formació que va absorbir el polèmic Israel-Premier Tech, el que va provocar tants problemes a la passada Vuelta. Ara, sense referències a l'estat hebreu i amb participació, entre d'altres, de l'exfutbolista del Barça Andrés Iniesta, l'NSN busca destacar en jornades com aquesta.


En ella, Remco Evenepoel (Red Bull Bora) ha volgut demostrar que la caiguda d'ahir a Vila-seca no l'ha afectat físicament. Ha sumat bonificacions abans que el líder la muntanya, el més que combatiu Baptiste Veistroffer (Lotto) cacés la seva quarta escapada seguida.

S'ha format un grup de quatre corredors, amb Koen Bouwman (Jayco), Samuel Fernández (Euskaltel) i Merhawi Kudus (Burgos). Aquests dos darrers han sobreviscut fins a divuit quilòmetres de la meta. Però els equips amb esprintadors els tenien controlats. Tom Pidcock (Pinarello) ha guanyat un esprint, el de Sant Joan de les Abadesses, a Evenepoel, abans de la cacera.

En la meta, Vernon, guanyador a Vilanova i la Geltrú el 2022 i l'any passat a Figueres, s'ha imposat a Godon, que manté el lideratge amb 13 segons sobre Pidcock. Acabat el pla, comença divendres la muntanya. Colldarnat, Josa, Fumanya, la Collada Sobirana i, sobretot, el més que exigent Coll de Pal, entre el Berguedà i la Cerdanya, han de dictar sentència.

26 març 2026

Regió7

25 de març 2026

Manresa i Moià ampliaran l'oferta de cicles formatius el curs vinent

L'institut Guillem Catà tindrà un nou grup de Cures Auxiliars d'Infermeria i oferirà Documentació Sanitària, i Moià estrenarà un cicle bàsic




La directora general Gemme Verdés, al mig, a la Fira de l'Estudiant / MIREIA ARSO


Jordi Morros
Manresa25 MAR 2026 6:25Actualitzada 25 MAR 2026 8:10


El curs vinent s’incrementarà l’oferta de cicles formatius a Manresa i a Moià. Ho va anunciar aquest dimarts la directora general de Formació al Llarg de la Vida del Departament d’Educació i Formació Professional, Gemma Verdés, durant una visita a la Fira de l’Estudiant.


Verdés va destacar la importància d’aquests certamens de proximitat. La van acompanyar l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i la consellera de Joventut del Consell Comarcal del Bages, Sílvia Tardà, i la directora dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya central, Saray Gómez.


Verdés va assegurar que l’interès del departament és tenir oferta formativa arreu del territori i que lligui amb les necessitats dels teixits productius de cada zona «perquè els joves puguin ser persones ben formades i no marxin sinó que aportin riquesa». Per això la planificació que fa el departament, va explicar, està enfocada a detectar les necessitats de cada territori.


En aquest sentit, el curs vinent s’ampliarà a Manresa el cicle formatiu de grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria que ofereix l’institut Guillem Catà. També al Catà es posarà en marxa un nou cicle de grau superior de Documentació Sanitària per «donar resposta a necessitats dels centres sanitaris». UManresa completa la nova oferta de cicles de grau superior amb Transport i Logística.
 

Projecte innovador al Moianès

Al Moianès, Educació i Formació Professional posarà en marxa un projecte innovador. Es tracta d’un cicle de formació bàsica. «Ens permet agafar els alumnes als 15 anys, abans del que acabarien l’ESO, per intentar derivar-los cap a una família professional. És una aposta que fins ara a Catalunya no s’ha desplegat però hi creiem. És un repte tornar a motivar els alumnes».

Verdés també va destacar la importància de l’orientació als estudiants «abans i durant» la seva formació. «Els nostres alumnes cada cop són més diversos i necessiten acompanyament. Per això hi ha l’aposta d’anar desplegat la figura de l’orientador als centres de formació professional i també als de formació de persones adultes, que igualment fan una gran feina».

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, va destacar la importància de poder mostrar «tot el que podem fer a la ciutat i a la comarca en matèria de formació».

Per la seva part la consellera Tardà va remarcar que en espais com la fira els joves «poden decidir el seu futur, i evidentment també està en joc el futur de la nostra comarca». Tardà va destacar la col·laboració institucional a l’hora d’organitzar el certamen. Hi intervenen el Consell Comarcal del Bages, el Consell Comarcal del Moianès, l’Ajuntament de Manresa, la Fundació Lacetània i els Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya central.

25 març 2026

Regió7

23 de març 2026

Calders prepara la restauració de la fàbrica Jorba per destinar-la a usos públics

L’actual estat del complex, que l’Ajuntament va adquirir fa tres anys, fa necessària una reforma estructural mentre s’estudien propostes per desenvolupar-hi

Instal·lacions de l'antiga fàbrica Jorba / Arxiu | Queralt Casals


Jordi Escudé
Calders23 MAR 2026 6:25

L’Ajuntament de Calders ha fet un pas endavant en la proposta de transformar el complex fabril de l’antiga fàbrica Jorba, que va adquirir el 2023, en un gran equipament per a usos públics, encara per acabar de definir tot i que ja té propostes sobre la taula. De moment, ha rebut l’estudi previ al projecte de restauració de les instal·lacions que va encarregar a la Diputació de Barcelona, que permetrà avançar en la reforma del complex mentre es concreten les destinacions futures.


El conjunt de la fàbrica Jorba, situat a l’entrada sud del poble, ocupa una parcel·la de 5.434 metres quadrats, amb una superfície construïda de 3.263. És una àmplia instal·lació formada per nou cossos on destaquen tres naus paral·leles i una de transversal que les uneix, i l’antiga casa del director. Està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, però pràcticament es troba en desús des que va aturar l’activitat el 1970, i això ha fet que les construccions s’anessin deteriorant i necessitin una reforma. L’estudi que ha presentat ara la Diputació detecta patologies i problemàtiques diverses, bàsicament causades per l’envelliment dels materials i de les instal·lacions (les més antigues daten de començament dels anys 20 del segle passat), on fa temps que no s’hi ha fet cap manteniment mínim.


Es calcula que les reformes requereixin una inversió aproximada de 9 milions d’euros, i tot i que encara no s’hi ha posat cap data, la intenció és anar estructurant les intervencions per fases, amb la condició de recuperar la imatge interior i exterior conservant els valors arquitectònics, històrics i ambientals del conjunt. També es proposa la millora de l’entorn immediat (que podria incloure un aparcament), i es demana la compatibilitat i l’encaix dels usos proposats per l’Ajuntament amb tots aquests elements.

D’un espai artístic al cohabitatge

Des que va adquirir l’antiga fàbrica, l’Ajuntament de Calders ha posat sobre la taula algunes possibles propostes d’ús de les instal·lacions, per bé que, de moment, no n’ha transcendit cap de definitiva.

La darrera que s’ha fet pública, contempla l’opció de convertir una part de les antigues naus en un edifici de cohabitatge, en principi pensat per a gent gran, recollint una proposta anterior de transformar l’antic recinte fabril en una residència de la tercera edat, que es va acabar descartant perquè no es veu viable. El cohabitatge, en canvi, es podria vehicular a través d’una entitat vinculada al sector, que el gestionaria com a cooperativa amb prèvia cessió de l’edifici en qüestió per part de l’Ajuntament, que n’hauria restaurat les parts deteriorades.

Segons va informar l’Ajuntament en el seu dia, es tractaria d’un espai en què es podrien condicionar cap a una dotzena d’habitatges d’uns 40 metres quadrats en planta baixa, i hi hauria una part destinada als serveis comunitaris, amb cuina, menjador, bugaderia i sales d’estar.


En el moment que es va fer la compra a la família barcelonina Argelich Hesse, antics propietaris del recinte, l’Ajuntament va plantejar uns usos diferenciats per zones. Una de les naus podria servir per traslladar-hi la brigada municipal i, més endavant, també s’hi podria incloure un espai per al jovent. Una altra nau es podria habilitar com a espai polivalent destinat a la producció artística, i una tercera àrea podria servir per a usos compartits amb el Consell Comarcal del Moianès, amb un espai pensat com a centre d’atenció turística i d’interpretació del municipi i la comarca. Finalment, s’havia parlat de reconvertir l’antiga casa del director en un habitatge de masoveria perquè hi pogués viure una família que es fes càrrec del manteniment del conjunt.

23 març 2026

Regió7