19 d’ag. 2026

Gegants a tota velocitat: La Corredissa de Castellterçol celebrarà 30 anys amb sorpreses

La Griselda i el Tallaferro tornaran a córrer pels carrers del poble el dimarts 25 d’agost en una nit especial que la Colla de Geganters i Grallers prepara mantenint en secret part de les novetats




Integrants de la Colla de Geganters de Castellterçol amb la Griselda i el Tallaferro / GEGANTERS DE CASTELLTERÇOL
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Castellterçol19 D’AG. 2026 10:09


La Corredissa de Gegants de Castellterçol arriba enguany a la seva 30a edició i ho farà amb una celebració especial. La Griselda i el Tallaferro tornaran a sortir de nit pels carrers del poble el dimarts 25 d’agost, en una de les manifestacions més singulars de la Festa Major de Castellterçol, amb diverses novetats que la Colla de Geganters i Grallers vol mantenir en secret fins al mateix moment de la festa. La Corredissa està reconeguda en el mapa de patrimoni cultural de la Diputació com una de les activitats pròpies i singulars de la Festa Major, juntament amb altres elements tradicionals com la Dansa i el Ball del Ciri.

La Corredissa no és simplement una cercavila de gegants passada a la nit. Els gegants deixen enrere la solemnitat habitual i corren pels carrers del nucli antic de Castellterçol, en una proposta que combina tradició, espectacle i participació popular. Tres dècades després de la primera edició, aquesta manera particular de viure els gegants continua sent un dels elements més esperats de la festa major del municipi moianès.

I enguany hi haurà sorpreses. La Colla ha preparat diverses novetats especialment pensades per celebrar els 30 anys, però prefereix mantenir-les en secret fins al mateix moment de la Corredissa. La intenció és que sigui el públic qui les descobreixi a mesura que avanci la festa.

La celebració també vol reforçar un dels trets que han definit la Corredissa durant aquests 30 anys: una festa viva, participativa i en constant evolució. No es tracta només de mantenir una tradició, sinó de continuar transformant-la i incorporant-hi nous elements sense perdre l’essència que la va fer néixer.

En els darrers anys, les cercaviles nocturnes de gegants han anat guanyant presència arreu del país, sovint amb xarangues i formats més festius. Castellterçol, però, fa tres dècades que té una manera pròpia de viure els gegants de nit: la Griselda i el Tallaferro no només ballen i desfilen, sinó que corren pels carrers, drets o estirats, i poden tornar a passar diverses vegades pel mateix carrer, mentre el públic els anima i hi participa.

Els grallers també adapten el repertori, amb músiques més festives i esbojarrades que les de la cercavila tradicional de la tarda. Córrer, ballar, música i participació són els ingredients que donen a la Corredissa una personalitat pròpia.

Una idea que va néixer d’una anècdota

La història de la Corredissa es remunta al 1997. Durant una trobada de gegants a Mollet, la Griselda i el Tallaferro es van trobar amb un carrer ple de garlandes que, per la seva alçada, els impedien passar drets. Els portadors els van haver de fer passar estirats i, en aquell moment, van començar a córrer amb els gegants.

Aquella situació inesperada va acabar inspirant una nova proposta per a la Festa Major de Castellterçol. La primera Corredissa va despertar alguns dubtes i crítiques, especialment pel risc de malmetre els gegants, però la Colla va decidir continuar. La resposta del públic va anar creixent any rere any fins que aquella idea aparentment esbojarrada es va convertir en una tradició consolidada.

De fet, les primeres edicions de la Corredissa tenien lloc abans del correfoc dels Diables de Castellterçol. Els dos actes compartien aquella nit de Festa Major i formaven una mena de gran inici de la festa nocturna: primer els gegants corrent pels carrers i, després, el foc dels Diables.

Amb el pas dels anys, però, tant la Corredissa com el correfoc van créixer fins a adquirir prou entitat pròpia per acabar programant-se en dies diferents. La coincidència històrica pren enguany un significat especial, després que l’any passat els Diables de Castellterçol celebressin també els seus 30 anys.

La Corredissa també ha anat evolucionant físicament. La Griselda i el Tallaferro originals es van estrenar l’any 1954 i són considerats dels gegants més antics de Catalunya. L’any 2004 se’n van construir rèpliques, que són les que actualment protagonitzen la Corredissa.



Imatge d'un moment de la Corredissa del 1997 / GEGANTERS DE CASTELLTERÇOL

Aquesta diferència permet preservar els gegants originals i, alhora, mantenir una activitat especialment exigent per a les figures i els seus portadors. Així, mentre els gegants formen part del tradicional Ball de Gegants de la tarda, les rèpliques són les encarregades de sortir a córrer pels carrers dimarts a la nit.

El 2016, amb motiu dels 20 anys, la mateixa Colla de Geganters i Grallers definia la Corredissa com «una festa que és viva i que canvia». Deu anys després, aquesta afirmació continua descrivint perfectament l’esperit de l’acte.


Trenta anys després, una nova Corredissa

Trenta anys després de la primera edició, la Corredissa manté intacte el seu esperit: fer sortir els gegants del seu paper més habitual i convertir els carrers de Castellterçol en un espai de festa, participació i sorpresa.

El dimarts 25 d’agost, la Griselda i el Tallaferro tornaran a sortir de nit per celebrar aquesta 30a edició. Una nit especial en què la Colla de Geganters i Grallers ha preparat novetats que, de moment, només es podran descobrir durant la mateixa Corredissa.

19 agost 2026

Regió7 

18 d’ag. 2026

Moià s'aixopluga per viure la Festa de l'Arbre Fruiter

La 121a edició, que marca el final de la Festa Major del municipi, ha hagut de fer alguns actes a les Faixes per culpa de la pluja





L'Espai Cultural les Faixes es va omplir de gom a gom / Ajuntament de Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Lluc Grandia
Moià18 D’AG. 2026 9:53


Moià va tancar la festa major d'enguany amb una nova edició de la Festa de l'Arbre Fruiter, un acte històric que enguany ha arribat a la 121a edició. Per culpa de la pluja, l'acte central, que habitualment s'havia de fer al Parc Municipal, es va haver de celebrar a l'Espai Cultural Les Faixes. Això no va impedir que, un any més, la festa tornés a ser un èxit de participació.


Al matí, es va dur a terme el concurs de dibuix al Parc Municipal i l'exposició dels dibuixos participants. A la mateixa hora, també es va fer una reeixida visita guiada pel nucli antic, dirigida per Ramon Tarter. Ja al migdia, a la Glorieta del Parc, es va dur a terme una actuació musical a càrrec dels guanyadors del premi Festa de l'Arbre del concurs del Campus Musical del Moianès i també la missa solemne d'homenatge a la vellesa, a l'Església Parroquial de Santa Maria. A la una es va fer el vermut al parc per a la gent gran, amb l'actuació dels punxadiscos Plade & Vila.




Concert de violoncel a la Glorieta del Parc / Ajuntament de Moià

Ja a la tarda, es va fer la recepció de l'enguany president d'honor de la festa, el professor d'història contemporània a la UAB Francesc Vilanova Vila-Abadal. Seguidament, es va fer la plantada simbòlica de l'arbre i, posteriorment, ja a les Faixes, es va fer l'acte tradicional d'homenatge a la vellesa. Dirigit pel periodista Guillem Soler, que va entrevistar als avis homenatjats, Josep Alcantarilla i Rosa Planas. També es va dur a terme el lliurament de premis de dibuix Miquel Lerín/Maria Vilardell, el premi Francesc Viñas al civisme i els premis als millors treballs de recerca de l'IES Moianès. Finalment, va parlar el president d'honor. L'acte va estar amenitzat per l'actuació musical de Namina.

Punt final a la festa major

Com ja és habitual, aquesta tradicional celebració posa el punt final a la setmana gran de festa major. La nit anterior hi va haver l'últim concert, amb Les Femme Versions i els punxadiscos Rutxo i Nandu per acabar la festa. Unes hores abans, es va dur a terme la XV Mostra de Cultura Popular i Danses Tradicionals de Moià, a la Plaça Major, amb diversos balls populars. En concret, el Ball de Veguers de Sant Joan; el Ball de les Gitanes Velles; el Ball de Bastons; el Ball de Nans; i el Ball de Rams dels Gegants, abans d'acabar amb la Sardana d’exhibició.




Moment de la Mostra de Balls Tradicionals / Ajuntament de Moià


Dins de la programació, però, encara queden quatre actes en les pròximes setmanes. Aquest dissabte, a les Faixes, es farà el darrer dels concerts del 43è Festival Internacional de Música Francesc Viñas, amb l'actuació de Polifem Consort, que representarà 'les quatre estacions' de Vivaldi. L'endemà hi haurà la darrera de les audicions de sardanes de Festa Major, amb la Cobla Lluïsos de Taradell. El 5 de setembre es duen a terme els dos últims actes: les 4 hores de Moià de BTT, amb la seva versió infantil d'una hora, i la segona jornada de la International Bat Night a Moià.

18 agost 2026

Regió7 

16 d’ag. 2026

Controlats els dos focs declarats aquest diumenge a Santa Maria d'Oló

L'incendi hauria afectat 186 m2 en un focus i 2.400 m2 a l'altre
Els Bombers de la Generalitat treballen amb vuit dotacions terrestres i un helicòpter bombarder





Incendi Santa Maria d'Oló / BOMBERS DE LA GENERALITAT
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

Jordi Torres Cusidó
Manresa16 D’AG. 2026 20:02Actualitzada 17 D’AG. 2026 13:15


Els Bombers han controla els dos focs que cremaven des d'ahir a Santa Maria d'Oló. Els dos incendis estan localitzats a la zona de la Moretona, però es traca de dues ignicions independents. Només s'ha fet un únic avís al telèfon d'emergències 112, el qual s'ha fet pels volts de les 17.57 hores. Els Bombers de la Generalitat hi han desplaçat vuit dotacions terrestres i una aèria, conformada per un helicòpter bombarder, que treballen per apagar-los.

Aquest matí, els efectius desplaçats -juntament amb les ADF- revisen treballen sobre punts calents. En total, l'incendi hauria afectat 186 m2 en un focus i 2.400 m2 a l'altre.





Els dos focs de Santa Maria d'Oló cremen separats a la zona de la Moretona / BOMBERS DE LA GENERALITAT

Les flames cremen sotabosc amb entre mitjana i baixa intensitat, i no arriben a cremar les copes dels arbres. Segons fonts del cos d'emergències, els dos focs evolucionen favorablement i no s'espera que es compliqui la seva extinció.






L'Incendi de Santa Maria d'Oló crema sotabosc però sense antorxeig / BOMBERS DE LA GENERALITAT 

16 agost 2026

Regió7 

14 d’ag. 2026

Enric Casacuberta farà parada a Barcelona abans de començar la Ruta 66 per l'ELA

El proper 21 d'agost, el moianès farà una ruta per la capital catalana on serà rebut per diverses institucions abans de volar als Estats Units

 

Enric Casacuberta, el moianès que correrà la Ruta 66 per recaptar fons per l'ELA / Arxiu / Mireia Arso
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Regió7
Moià14 D’AG. 2026 9:51


El moianès Enric Casacuberta farà una parada, el pròxim 21 d'agost, a Barcelona, just abans d'enfrontar el repte de recórrer tota la Ruta 66 corrent per recaptar fons per la lluita contra l'ELA. El dia abans, el 20, farà el primer tram, des de Moià fins a la capital catalana. L'endemà, s'ha fet una crida per acompanyar-lo en el segon tram, que el conduirà per la capital catalana i el portarà a ser rebut per diverses institucions abans de marxar cap als Estats Units i començar el repte en sol americà.


El recorregut simbòlic pels carrers de la ciutat comtal començarà a les dotze del migdia, a la plaça de Sarrià, i anirà en direcció a la Generalitat de Catalunya. Pels volts de la una del migdia arribarà a la seu de la Diputació de Barcelona, on serà rebut, i a les dues està previst que arribi a la plaça de Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat. Des de l'organització del repte es demana que la societat civil l'acompanyi en aquest darrer tram previ al repte, ja sigui corrent o en bicicleta, o bé que l'esperin per donar-li suport a l'inici o al final del recorregut o bé a la recepció que es farà a l'ens provincial.





El cartell amb el recorregut del darrer tram / Ruta66xELA


Per aquest motiu, també s'ha creat un grup de WhatsApp obert a tothom qui vulgui participar en les dues etapes en terreny Català. Fetes aquestes dues etapes, el moianès, de 61 anys -completarà l'aventura amb 62-, volarà fins a Chicago, on començarà el repte de travessar la històrica ruta 66 en l'any del seu centenari. En total, 3.940 quilòmetres en uns 150 dies, amb l'objectiu de recaptar fons que aniran destinats a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

14 agost 2026

Regió7 

A Moià: Biomedicina o blanqueig d'escorxador?

Miquel Fortuny Navarro Biòleg, micòleg i postgraduat en gestió de recursos naturals i creació de models en ecologia

Ens venen un «complex biomèdic» a Moià. Paraules que sonen a futur. Però la normativa GMP (Good Manufacturing Practices), FDA (Food and Drug Administration), no sustenta el projecte.

Ho he compartit amb la Dra. Maria dels Àngels Calvo, referent internacional en salut pública, ha promogut l’enfocament “One Health”. Membre del Consell Científic Assessor del Govern d’Espanya en matèria de COVID i investigadora del CSIC.

La conclusió és clara: «Cap auditor de la FDA acceptarà un disseny on la seguretat de pacients humans depengui del fet que un filtre de carbó no se saturi amb els gasos d’una planta de biogàs veïna. El risc és inacceptable».

1. Els sacrificis sí que augmentaran: Per fer heparina d’ús humà necessites porcs SPF (Specific Pathogen Free o lliures de patògens específics). La normativa BPF (Bones Pràctiques de Fabricació) obliga a sacrificar i extreure in situ en estèril. No pots portar la mucosa en camió. Conclusió: Més porcs SPF, vol dirmés sacrificis a Moià.

2. El biogàs ho tomba tot: Un laboratori farmacèutic és una bombolla: aire HEPA (és un filtre d’aire d’alta eficiència de retenció de partícules i bacteris). Així ho exigeix l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Al complex hi ha una planta de biogàs. Bioaerosols, fongs, i camions de purins. Amb un biogàs al costat, l’auditor de la FDA tanca la planta. Cap farmacèutica comprarà l’heparina.

3. Vàlvules i còrnies: és cirurgia. Això ho fan Bancs de Teixits en sales blanques. Regulats l’Organización Nacional de Transplantes, i el Real Decreto 9/2014. Un escorxador té Salmonella, pols i sang. La seva càrrega microbiana invalida qualsevol teixit per al cor o l’ull. Quin Banc de Teixits firmarà aquí? Cap.

4. L’aigua que no tenim: Un porc SPF gasta el doble o el triple d’aigua per neteges extremes i desinfecció contínua. I necessiten aigua gairebé farmacèutica. En sequera, l’ACA (Agència Catalana de l’aigua), difícilment donarà cabals nous per això. Seria hipotecar el futur del cicle hidrològic del Moianès.

5. Una milionada sense xarxa: 7 anys per validar amb l’AEMPS, 7 anys facturant zero. Cap fons inverteix sense contractes firmats amb Edwards (Líder mundial en la ciència de les vàlvules cardíaques) o Medtronic (és una de les companyies més grans del món en tecnologia sanitària). Sense client, el projecte fa fallida abans d’arribar. Utilitzar «biomedicina» per justificar ampliar l’escorxador és manipulació.

Demanem respostes: Quants porcs SPF més? Com passaran l’auditoria amb el biogàs al costat? Qui els comprarà el producte? Si no hi ha resposta, no és ciència. És creixement pur i dur.

14 agost 2026

 Regió7

13 d’ag. 2026

Moià s’endinsa de ple en els actes centrals de la seva festa major

La vila programa fins diumenge concerts, cultura popular, espectacles familiars i una àmplia programació amb el Parc Municipal i la Plaça Major com a principals escenaris





La cercavila de gegants, capgrossos, bastoners i el Pollo protagonitzarà la jornada de dissabte / Arxiu/Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Queralt Casals
Moià13 D’AG. 2026 6:30



Després d’un intens inici de setmana amb la tradicional Festa de la Cabra d’Or, i amb diversos actes previs, la Festa Major de Moià entra de ple en els dies centrals de la seva programació amb activitats que combinen tradició, música en directe, activitats familiars, esport, cultura popular i propostes per al públic jove. El programa ofereix una agenda farcida d’actes des del matí fins ben entrada la matinada, amb el Parc Municipal, la Plaça Major i la Plaça de Sant Sebastià com a principals escenaris.


El tradicional Sopar Jove i les actuacions de Buidant la Bota, Svetlana i DJ Lotus ja van començar a escalfar motors ahir, mentre que avui les famílies seran les protagonistes al matí amb una caminada i, a la tarda, amb l’espectacle infantil «Camelvà». Paral·lelament, el Parc Municipal acollirà una nova edició de l’Eudemonik Moianès, el festival dedicat a la música electrònica que reunirà diversos DJ del territori. També es farà la Disco Júnior.


Divendres, els joves podran participar en una jornada de paintball i refrescar-se al gran tobogan aquàtic de 75 metres. La jornada també inclourà la rebuda del Campaner d’Honor, Mn. Josep Maria Riba, seguida del tradicional repic manual de campanes, coincidint amb els actes del tricentenari del campanar de Moià. La jornada combinarà esport, cultura popular i humor. El públic podrà seguir el partit de vòlei de festa major, la cercavila de gegants i capgrossos i el monòleg «Me No Pausa». La música prendrà el relleu a la nit amb el concert Aquellos Maravillosos Años 80’s-90’s i una sessió de DJ fins a la matinada.

Seguici festiu, dissabte

Dissabte, diada principal de la festa, començarà amb l’Ofici Solemne i la gran cercavila del seguici festiu, formada pels gegants, capgrossos, bastoners i el popular Pollo Matapuces. Després del vermut popular, la tarda oferirà el tradicional concert i ball de Festa Major amb l’Orquestra Rosaleda. El gran reclam musical arribarà a la nit amb el concert d’Els Catarres, un dels plats forts d’aquesta edició. Un concert festiu que neix del procés participatiu organitzat, on el públic proposa i escull els artistes per votació popular i que ja té les entrades exhaurides. Els DJ Jolie i Arzeett tancaran la jornada al Parc Municipal.

La celebració continuarà diumenge amb una clara aposta per la participació ciutadana. El Parc Municipal acollirà el tercer Concurs d’Arrossos de la Festa Major i, a la tarda, un bingo musical obert a tothom. La cultura popular tornarà a ser protagonista amb la XV Mostra de Cultura Popular i Danses Tradicionals de Moià, que reunirà diverses entitats locals, seguida d’una audició de sardanes. La música en directe tancarà la jornada amb el concert de Femme Versions i una nova sessió de DJ fins a la matinada.


Més enllà dels actes centrals, el programa també inclou la tradicional Festa de l’Arbre Fruiter, dilluns vinent, noves propostes del Festival Internacional de Música Francesc Viñas i diverses exposicions culturals.

13 agost 2026

Regió7 

10 d’ag. 2026

Les ADF arriben als 40 anys tement pel relleu: "El voluntariat s'està perdent"

Van néixer pels focs de Montserrat de 1986 i han passat per moltes etapes, fins arribar a una entesa amb els Bombers que ha costat molt, però ara pensen quina serà la continuïtat




Jordi Tort, president de la Federació d'ADF Bages - Moianès, amb un vehicle de l'ADF / Edu Font
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Eduard Font Badia
Sant Cugat del Racó10 D’AG. 2026 6:25Actualitzada 10 D’AG. 2026 7:55


Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) celebren aquest estiu els 40 anys del seu naixement reivindicant un model que consideren únic al món. Coincidint amb l'aniversari, el president de la Federació d'ADF Bages - Moianès i vicepresident segon del Secretariat de Federacions d'ADF de Catalunya, Jordi Tort, defensa que aquestes quatre dècades han convertit les agrupacions en un actor imprescindible en la prevenció i la primera intervenció dels incendis forestals, però adverteix que el principal repte de futur és garantir el relleu generacional.


Les ADF van néixer arran dels devastadors incendis que van afectar Montserrat l'agost de 1986, una emergència que va evidenciar la necessitat d'organitzar la pagesia, els propietaris forestals, els ajuntaments i el voluntariat per reforçar la prevenció i la primera intervenció davant dels focs forestals. Aquella experiència va impulsar la Generalitat a crear oficialment les ADF mitjançant un decret aprovat l'octubre del mateix any a conseqüència del programa "Foc Verd" elaborat pel Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Però cal no oblidar que ja existien els antics grups d'extinció d'incendis i auxili immediat que es varen començar a formar a principis dels anys 60 a Catalunya.


"Som una cosa molt rara que només existeix a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa, ni a Amèrica", recorda Tort, que subratlla que les ADF van néixer impulsades per la pagesia, el voluntariat i el territori. Segons explica, durant aquestes quatre dècades, les ADF han passat "d'anar amb espardenyes i una gorra" a convertir-se en un cos de voluntaris altament format, preparat per actuar en les primeres fases dels incendis i donar suport als Bombers. "Ens hem format molt bé. Ara ens entrenen els mateixos Bombers i podem fer millor la prevenció, la primera intervenció i l'ajut a l'extinció", assegura.


Les primeres agrupacions es van crear a la Catalunya central, però avui en dia n’hi ha 307 a tot Catalunya, en les que participen més de 6.700 voluntaris. Són presents a 39 comarques i a 670 municipis de Catalunya.
 

El conflicte amb els Bombers

Tort, que viu a l’Estany i és membre de l’ADF Quercus, insisteix que "nosaltres no som bombers. Som professionals d'altres coses. Hem de fer la feina que ens toca com a ADF i cadascú ha de saber quin és el seu lloc dins l'emergència", afirma.

En aquest sentit, destaca que la relació amb Bombers ha millorat notablement després d'uns anys de tensions, que van durar fins no fa massa. "Va haver-hi èpoques dures, semblava que un volia mossegar l'altre, però hem estat capaços de reconduir-ho entre tots", explica. Segons explica, el moment de més tensió va arribar fa uns tres anys, però s’ha arreglat "amb el bon fer nostre, el bon fer de Bombers i el bon fer de les administracions".

Jordi Tort atribueix aquella etapa als canvis en els protocols operatius impulsats per Bombers, que, segons diu, prioritzaven la seguretat dels equips. El dirigent de les ADF defensa que aquesta delimitació de funcions és precisament el que ha permès recuperar la confiança mútua. Com a exemple d'aquesta nova etapa, Tort destaca la coordinació durant els incendis d'aquest estiu, com els de Sant Quirze Safaja, el Pont de Cabrianes o Sant Vicenç de Castellet. "Hem estat treballant colze a colze amb ells. Si creuen que hem d'anar a un flanc o a una cua, hi anem. Nosaltres els ensenyem camins i els donem tota l'ajuda que podem. La col·laboració és fantàstica", assegura. També valora les eines de coordinació actuals, com els grups de Telegram compartits amb Bombers, Agents Rurals i Mossos d'Esquadra, que permeten mobilitzar recursos de manera immediata.






Bombers i ADF treballant conjuntament en el foc d'Artés del passat 24 de juliol / OSCAR BAYONA / Arxiu
 

El relleu generacional

Tot i aquesta evolució, el president de les ADF admet que el futur preocupa. "Falta gent jove amb aquest esperit de voluntariat que jo crec que s'està perdent", lamenta. Considera que la societat ha canviat i que cada vegada costa més trobar persones disposades a dedicar hores de manera altruista. "Hi dediquem moltes hores que no cobrem. La gent no entén que puguis fer això només per la satisfacció personal", afirma.

Per això, admet que un dels seus neguits és què passarà quan la generació actual faci un pas al costat. "Quan acabem nosaltres, que ja tenim una edat, a veure què passarà amb tot això. Esperem que hi hagi relleu, però costa", reconeix.






Jordi Tort és també vicepresident segon del secretariat d'ADF de Catalunya / Edu Font
 

La necessitat d'actualitzar el decret

Per aquest i altres motius tenen una reivindicació que fa temps que dura i que "necessitem que es facin cas", i és actualitzar la legislació que els regula. "Fa temps que la legislació vigent ha quedat desfasada i es necessita que es redacti una llei o un decret de regulació de les ADF, les Federacions i el Secretariat".

Segons el mateix secretariat exposa a la seva web, el nou decret és necessari per actualitzar els models d’estatuts, i les funcions que fan, ja sigui en tasques de primera intervenció i suport a l’extinció, com en diferents emergències com ara de suport en ventades, nevades, aiguats i altres desastres naturals quan s’activen els plans d’emergència municipals al territori. I per deixar clars altres temes com les assegurances d’accidents i responsabilitat civil, de voluntaris, coordinadors i juntes, o reconèixer el voluntariat per tal que tingui veu i vot dins les juntes de les ADF i se’ls reconegui com a membres de ple dret.

La conversa amb Jordi Tort també deixa espai per reivindicar una gestió forestal més àgil, sense l’actual burocràcia excessiva. Assegura que "si a un propietari forestal li fiques facilitats, netejarà el bosc; si li fiques problemes, no".

També es mostra molt crític amb la implantació de grans plantes fotovoltaiques en terrenys agrícoles. "Les plaques les fiques a la teulada, no les fiques als camps", afirma, tot advertint que "els camps són per menjar" i alertant que es podria repetir una situació que, segons ell, ja va perjudicar molts pagesos fa dues dècades.


Malgrat els reptes, Tort prefereix quedar-se amb una mirada optimista. "Ens formem tot l'any i hem de continuar treballant tots junts. El territori és de tots i aquí estem per sumar, no per posar-nos traves", conclou. I recorda que tenen dos projectes en marxa, que han sortit de les ADF, com són una prova pilot amb dipòsits d'aigua de 450 litres acoblables als tractors que acompanyen les recol·lectores i un sistema de botons d'avís que permet alertar de manera immediata les ADF, els Agents Rurals i la resta de serveis d'emergència. 

10 agost 2026

Regió7