6 d’abr. 2026

Moià fa sentir el toc manual de Pasqua després de 90 anys

L’emblemàtic campanar, que serà objecte d’un procés de restauració, ha recuperat amb tècnica tradicional un so festiu que feia prop d’un segle que no s’escoltava


David Bricollé
Ariadna Gombau
Moià06 D’ABR. 2026 11:09Actualitzada 06 D’ABR. 2026 11:36

Pot semblar un fet anecdòtic, però per a una part dels moianesos ha estat un fet històric. Un esdeveniment de restitució patrimonial. L’emblemàtic campanar de Moià, que amb la seva alçada i perfil dibuixa el perfil característic de la capital del Moianès, ha tornat a fer sonar aquesta Pasqua amb tècnica tradicional el toc de festa. Un repic característic que, segons l’associació Amics del Campanar de Moià, no s’escoltava des de feia gairebé 90 anys. És un pas més en el procés de restauració i recuperació que impulsa l’entitat del temple eclesiàstic, tant des del punt de vista arquitectònic com d’elements litúrgics i tradicionals que porta associat, sobretot pel fet que enguany s’escau el 300 aniversari de l’acabament del campanar.


El toc manual de festa ha sonat als quatre vents ventant i portant a seure les campanes. És a dir, fent voltejar la campana i mantenir-la invertida, amb la copa mirant cap al cel, durant un temps determinat, una tècnica tradicional del toc català, típic dels tocs de festa i que, destaquen de l’entitat, «és una tradició que forma part de la nostra identitat i del nostre paisatge sonor».


Dalt del campanar s’han congregat una vintena de persones, entre les encarregades de fer sonar el toc de festa i els qui no s’han volgut perdre (i han volgut enregistrar) un moment que, destaquen, «ja forma part de la història de Moià. Un dia en què passat, present i futur s’han trobat dalt del campanar». Una iniciativa que impulsen conjuntament els Amics del Campanar de Moià, l'Ajuntament de Moià i la parròquia de Santa Maria de Moià.


El toc principal d’aquest repic de campanes de Pasqua de Moià s’ha fet, de moment, amb una sola campana. «Però és només l’inici», destaquen fonts de l’associació, alhora que hi afegeixen que «si tot va bé, ben aviat podrem recuperar completament aquest patrimoni cultural tan nostre i fer que torni a ressonar amb tota la seva força pels carrers de la vila».

I és que, tal com ja va explicar Regió7, els plans que Moià té per desenvolupar al campanar per tornar-li l’esplendor i la prestància per a la qual va ser construït van molt més enllà. A la sala de campanes s’hi durà a terme una actuació específica per optimitzar la seguretat i l’accessibilitat, també de cara al públic. D’aquesta manera, es facilitaran les visites i la realització dels tocs anuals, que es duen a terme cada any des de la seva recuperació, l’any 2020.
 

Una campana de més de 1.000 kg

Però l’element segurament més rellevant és la fabricació d’una nova campana major, destinada a recuperar la sonoritat original del campanar i a completar el conjunt tal com existia abans de la seva destrucció, l’any 1936.


La campana serà de bronze, amb una composició del 80% de coure i el 20% d’estany, i amb la presència d’altres metalls en proporcions inferiors a l’1%. Inspirada en la campana desapareguda el 1936 —que tenia un pes aproximat de 1.440 kg, 135 cm de diàmetre i 110 cm d’alçada—, la nova peça haurà de tenir un pes mínim de 1.150 kg (jous a part) i serà afinada a la nota MI, amb l’objectiu d’harmonitzar-se amb la resta de campanes del conjunt.

L’objectiu d’aquesta incorporació no és ampliar el nombre de campanes, sinó recuperar un element patrimonial perdut, clau per restituir l’equilibri sonor i simbòlic del campanar.

A més, s’afrontarà un projecte de restauració del conjunt. Els treballs tenen com a finalitat principal corregir les deficiències de conservació detectades als sistemes de toc de les campanes i a les cobertes exteriors del campanar, que presenten infiltracions d’aigua. Entre les actuacions més urgents hi ha la reposició del morter de calç als paviments del coronament i del pis de campanes, amb l’objectiu d’evitar que les filtracions continuïn malmetent l’estructura.



A més, el projecte preveu la restauració i l’adequació dels elements del sistema de toc de les campanes —batalls, jous, palanques, topalls i cordes— per permetre la recuperació segura dels tocs manuals tradicionals catalans.

6 abril 2026

Regió7

4 d’abr. 2026

Moià reviu la processó de Divendres Sant amb la participació dels Armats i cants litúrgics

La comitiva va sortir de Santa Maria i va recórrer diversos carrers del centre amb interpretacions del Miserere, l’Stabat Mater i el Cant de les Agonies
Demà com a cloenda dels actes de Setmana Santa es farà el repic de campanes des del Campanar

La processó de Divendres Sant de Moià, en imatges



Ariadna Gombau
Moià04 D’ABR. 2026 14:09

Moià va viure ahir la tradicional processó de Divendres Sant. Els Armats, que ja van desfilar dijous, van encapçalar la comitiva, que va sortir de l’església de Santa Maria de Moià a les nou del vespre. Demà se celebrarà, a 2/4 de 12 del migdia, el repic de campanes des del Campanar.


El recorregut va passar per la plaça Major, el carrer del Forn, la plaça de Sant Sebastià, el carrer de Sant Sebastià, el carrer de Sant Josep, el carrer de Jacint Vilardell, el carrer de la Tosca i el carrer de Sant Antoni, fins a retornar al punt de sortida. Al llarg de la processó, el cor de l'església va interpretar el Miserere, l’Stabat Mater i el Cant de les Agonies.

4 abril 2026

Regió7

3 d’abr. 2026

Dir-se Manresa, Berga o Igualada: saps quanta gent duu per cognom les grans ciutats de la Catalunya Central?

El cognom Manresa, el 1.588è més comú a Catalunya, s'estén més a les Garrigues que al Bages
Només 12 persones a Catalunya comparteixen el cognom Moià, derivat de la capital del Moianès




Gent passejant per Manresa / Arxiu/Oscar Bayona


Jordi Torres Cusidó
Manresa03 D’ABR. 2026 14:00

L'actriu Teresa Manresa i el fotògraf Joaquim Manresa (Kim Manresa) comparteixen amb gairebé 1.200 catalans més el nom de la capital del Bages com a cognom. En la majoria dels casos, però, la seva relació amb la ciutat és només el llinatge. Com en el cas de Martorell i la resta de capitals de la Catalunya central: Igualada, Berga, Solsona i Moià. Aquests són cognoms toponímics i originàriament servien per indicar el lloc de procedència de qui els duia: qui es deia Manresa, era algú que venia del cor del Bages.


El de Manresa no és un cognom freqüent. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), ocupa el lloc 1.588è del rànquing català, que encapçalen García, Martínez i López. Són 1.179 persones en total, de les quals 619 el tenen com a primer cognom i 560 més com a segon. I la comarca on és més freqüent, curiosament, és lluny de la Catalunya central, a les Garrigues on és el 63è cognom més habitual.



El cognom Berga és encara menys comú. Està situat a la 1692a posició del rànquing català amb 1.095 persones que es diuen així. Entre els personatges coneguts que l'han dut hi ha dos pintors de la Garrotxa: Josep Berga i Boix i el seu fill, Josep Berga i Boada. Ambdós van ser nascuts precisament a la comarca on el cognom Berga és més freqüent: hi ostenta la 98a posició.



El cognom Igualada és encara menys comú, amb només 148 persones que el portin actualment a Catalunya. Així, està situat a la 8.964a posició del rànquing català. La comarca on és més freqüent és el Montsià, però no hi ocupa una posició gaire elevada, concretament la 1450a.
 

El curiós cas del cognom Moià: només 12 persones el porten actualment

Un cognom curiós és el de la Capital del Moianès, únicament hi ha 12 persones registrades a tota Catalunya que el portin. Moià ocupa la 50.818a posició del rànquing català, amb només 5 persones que el tenen com a primer cognom i 7 com a segon. Totes residents a la comarca del Pla d'Urgell.
 

Solsona i Martorell, cognoms amb més presència

Els cognoms Solsona i Martorell són més freqüents que Manresa i els podem veure més presents en figures conegudes. L’exdiputat Salvador Milà i Solsona i l’esquiador de fons Vicenç Vilarrubla i Solsona comparteixen el 546è cognom més comú a Catalunya. Hi ha 3.542 persones amb aquest cognom, gairebé el triple que amb Manresa, de les quals 1.748 persones que el tenen com a primer i 1.794 com a segon. La comarca on és més habitual és el Pla d'Urgell.

El cognom de Joanot Martorell, l’escriptor Valencià autor de Tirant lo Blanc és el més habitual a Catalunya d’entre els esmentats anteriorment. Gairebé 2.000 catalans es diuen Martorell de primer cognom i més de 2.000 de segon, situant-lo a la 477a posició i a la 134a de la comarca del Priorat és on és més freqüent.


Curiosament, cap dels cognoms esmentats és el més habitual a la seva comarca. Això demostra com amb el pas del temps, la mobilitat de la població ha desdibuixat el vincle directe entre nom i territori. Realment on hi ha més gent amb cada cognom (no en proporció sinó en quantitat) és al Barcelonès, a excepció del cas de Moià tret que només el tenen 12 persones en total i totes viuen a la mateixa comarca.

3 abril 2026

Regió7

La desfilada dels Armats de Moià de Dijous Sant Ajuntament de Moià

Moià03 D’ABR. 2026 11:47

Els Armats van tornar a desfilar ahir, Dijous Sant, a la plaça Major de Moià. El cos va executar les evolucions coreogràfiques de la Creu, el Quadre, el Triangle, el Tirabuixó, el Rellotge, la Cadena i l’Esgrima. Es tracta de la tradició de Setmana Santa més arrelada i emblemàtica del municipi moianès, amb orígens que es remunten a l’any 1815.

3 abril 2026

Regió7

2 d’abr. 2026

El ciclista ferit dimarts en un greu accident al Moianès és Jaume Guardeño, professional de l'equip Caja Rural - RGA

És una de les majors promeses del ciclisme espanyol, i es troba hospitalitzat al Parc Taulí de Sabadell, segons ha confirmat l'equip Caja Rural-RGA en un comunicat oficial.


El ciclista ferit, en una imatge d'arxiu / TEAM CAJA RURAL - SEGUROS RGA / EP


Eduard Font Badia
EFE
Manresa02 D’ABR. 2026 16:44Actualitzada 02 D’ABR. 2026 17:11

El ciclista Jaume Guardeño, una de les majors promeses del pilot espanyol, és la persona accidentada en la col·lisió que hi va haver dimarts a la tarda al Moianès, i de la qual ja va informar Regió7. Guardeño va ingressar en estat crític a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell després de patir un greu accident provocat per una col·lisió amb un vehicle mentre entrenava dimarts, segons ha confirmat l'equip Caja Rural-RGA en un comunicat oficial.

El corredor d'Altea, resident a Caldes de Montbui, va ser traslladat d'urgència després de l'accident amb helicòpter a l'hospital Taulí de Sabadell, on està ingressat a l'UCI amb lesions de gravetat i pendent de la seva evolució. Segons fonts pròximes al ciclista, l'accident va passar en ensopegar amb una pedra que li va fer perdre l'equilibri i topar amb un vehicle que circulava en sentit contrari. L'impacte més gran es va produir al cap de Guardeño, cosa que li ha produït un fort traumatisme cranioencefàlic.

El Caja Rural, en la seva nota pública, vol traslladar tot el suport i força al ciclista en aquests moments, alhora que li desitja una ràpida recuperació.


Guardeño, de 23 anys, havia tingut una destacada actuació en la passada edició de la Volta a Catalunya, així com en l'edició de la Vuelta a España de l'any passat, on va acabar catorzè en la general final i segon millor espanyol classificat. Aquesta temporada era un dels cridats a formar part de l'equip en la seva històrica participació en el Tour de França.

2 abril 2026

Regió7

Cal Comadran de Moià ja és una realitat: la fàbrica rehabilitada entra en funcionament com a nou espai polivalent per a la ciutadania

El nou equipament públic, inaugurat a finals del 2025 fruit de la rehabilitació d’un espai històric, ja està obert al públic amb reserva prèvia


El Club Tennis Taula Moianès va ser l’encarregat d’estrenar l’espai de Cal Comadran / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià02 D’ABR. 2026 6:25Actualitzada 02 D’ABR. 2026 12:23

El retorn de la fàbrica de Cal Comadran com a espai polivalent al servei de la ciutadania està cada dia més consolidat i present a Moià. La inauguració es va celebrar el passat 29 de desembre, moment en què es va descobrir la placa de la nova plaça de les Treballadores del Tèxtil. Amb la incorporació de Cal Comadran, la capital suma una nova instal·lació destinada a l’ús públic, en aquest cas gràcies a la rehabilitació d’un espai històric com aquesta fàbrica, que va donar feina a tantes persones durant el segle passat. Amb la publicació de les normes provisionals d’ús el 25 de març, l’equipament va entrar en funcionament el cap de setmana del 28 i 29 de març.

El Club Tennis Taula Moianès va ser l’encarregat d’estrenar l’espai polivalent. L’entitat va aprofitar la instal·lació per disputar diversos partits en una de les sales rehabilitades i condicionades durant les obres. El mateix Ajuntament de Moià en va donar la notícia a través de les xarxes socials, assegurant que “Cal Comadran ja és una realitat: un nou espai per a l’activitat cultural i associativa del municipi”. Així doncs, l’antiga fàbrica ja està operativa i oberta a la ciutadania i a les entitats, amb reserva prèvia a través de l’aplicació eAgora.

Al llarg de la setmana passada, també es van traslladar a Cal Comadran els Espais Familiars, a càrrec de l’Associació Educativa Caliu Moianès. Aquesta iniciativa, de caràcter gratuït, és organitzada pel consistori i s’adreça a famílies amb infants de 0 a 4 anys. L’objectiu és “oferir acompanyament, eines i recursos a les famílies, compartir experiències de criança i, alhora, crear un espai de joc per als infants”, segons detallen des de l’Ajuntament.

2 abril 2026

Regió7

1 d’abr. 2026

Moià afrontarà enguany la reforma de l'avinguda de la Vila, artèria principal

S'eliminaran els aparcaments del vial per guanyar espai per ampliar voreres i s’aixecaran els passos de vianants


Una imatge general de l'avinguda de la Vila de Moià / ARXIU/AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià01 D’ABR. 2026 6:25

Moià afrontarà a mitjans d'aquest any la reforma de l’avinguda de la Vila, una de les principals artèries viàries del nucli urbà, tant per la mobilitat que té de vehicles com de vianants, com perquè és un dels espais del sector que concentra més comerç. De fet, la idea de l’Ajuntament era ja tenir adjudicada l'obra, el projecte de la qual es va aprovar definitivament la tardor passada. Però el procés de licitació ha quedat desert i ara, segons va informar en l'últim pla la regidora Montser Ferrer (ARaMoia-ERC), s'obrirà un procediment negociat: «Demanarem ofertes a tres empreses i confiem en poder fer una adjudicació ràpida».


Aquest projecte té el vistiplau de la Generalitat. El llum verd del Govern era necessari, ja que aquest vial forma part de la trama urbana de la carretera C-59, que va des del Vallès fins a connectar amb l’eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, passant pel mig (d’est a oest) de la capital del Moianès.


L’objectiu és ordenar la circulació de vehicles i de vianants en tot el seu tram comprès entre la plaça del Casal i la carretera de Manresa per millorar-hi la seguretat viària i permetre un millor encaix entre la mobilitat i l’habitabilitat del vial.


És una obra esperada tenint en compte que l’entorn de l’avinguda de la Vila és un dels principals àmbits d’activitat del municipi, amb una alta mobilitat a peu vinculada a l’activitat pròpia de la zona, sigui comercial, social o residencial. A més, també compta amb un trànsit elevat de vehicles, degut en part a l’oferta d’aparcament. Una de les principals actuacions serà, precisament, l’eliminació dels estacionaments de la zona blava, i es deixaran només les zones de càrrega i descàrrega i les places per a persones amb mobilitat reduïda, així com algunes comercials per aparcar un màxim de 15 minuts, i els aparca-bicicletes.

El pla també preveu actuar en tots els passos de vianants dels carrers que surten o arriben a l’avinguda, aixecant-los fins a cota de vorera, de manera que també actuïn com a reductors de velocitat.

Igualment, les voreres s’eixamplaran en alguns trams perquè actualment hi ha punts que no compleixen amb l’amplada mínima que es voldria. El vial s’ha dividit en 4 trams per tal d’identificar les mancances i actuar de forma òptima en cada un d’ells, de manera que s’ha pogut determinar la reconfiguració dels elements que formen part de cada tram i la necessitat d’introduir nova senyalització horitzontal i vertical.

Amb tot plegat, es vol aconseguir millorar la permeabilitat i l’accessibilitat de l’avinguda per aconseguir una pacificació de l’entorn i convertir-lo així, en un espai més segur, que és la prioritat que persegueix el projecte. El seu contingut s’adapta al treball tècnic de Seguretat Viària, que l’any 2023 va redactar l’empresa Assessoria d’Infraestructures i Mobilitat per encàrrec del Servei Català de Trànsit i l’Ajuntament.

Precisament, el projecte, pel fet que inclou aquesta supressió de les places d’aparcament en zona blava que hi ha des de fa anys a l’avinguda de la Vila, s’afronta ara que ja es disposa del pàrquing sota la plaça del CAP, ja que es considera que d’aquesta forma queda plenament compensat. Cal recordar que aquest aparcament soterrat, que durant anys va estar encallat amb les obres a mig fer, ja funciona des de final del 2022 amb unes 140 places disponibles. Al llarg de dos anys i mig ha funcionat com a aparcament lliure, però des de l’agost passat ja està regulat amb barreres a l’entrada i sortida. És equivalent a una zona blava, ja que les dues primeres hores són gratuïtes i l’estacionament que supera dels 120 minuts és de pagament amb un cost d’1,5 euros l’hora.

1 abril 2026

Regió7