Les comarques centrals lideren el risc de rebrot a Catalunya

El Solsonès, el Moianès, el Berguedà i el Bages, juntament amb el Ripollès, són les cinc que actualment tenen una incidència més alta

Jordi Morros
08·09·21 | 06:25 | Actualitzat a les 10:36

Sanitaris amb un pacient a la UCI a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa | ARXIU/MIQUEL DE POBES

De les cinc comarques que lideren el risc de rebrot, quatre són de la Catalunya central. El Solsonès, el Moianès, el Berguedà i el Bages, per aquest ordre, a més a més del Ripollès, estan molt per sobre de la mitjana catalana, que és de 104 punts. El Solsonès té el risc de rebrot més alt de Catalunya per segona setmana consecutiva. En canvi l’Anoia i la Cerdanya se situen nivells de risc moderat. Anant més al detall, Manresa ocupa la primera posició de les ciutats més grans de 50.000 habitants amb el risc de rebrot més elevat.
 

La covid ha fet un repunt al Moianès i al Berguedà. En el primer d’aquests casos el risc de rebrot era de 204 punts la setmana del 21 al 27 d’agost. Segons la darrera actualització de Salut, que va del 28 d’agost al 3 de setembre, ha passat a 286. Durant aquests set dies s’han diagnosticat 19 casos. Això ha fet disparar la velocitat de transmissió, que és de 2,36.

Al Berguedà també s’ha incrementat la incidència. A finals d’agost era 112 punts, i actualment és de 219. Ha passat de 26 a 37 casos confirmats.
Risc de rebrot a Catalunya el 7 de setembre Arxiu

Tot i que la comarca del Bages ocupa el cinquè lloc amb el risc de rebrot més alt, no hi ha hagut repunt. Ha anat baixant, tot i que ho fa molt lentament. La darrera setmana d’agost era de 223 i ara es queda en 214, amb una velocitat de transmissió d’1,03.

Per la seva part el Solsonès és la comarca catalana amb el risc més alt per segona setmana consecutiva. És de 404. Ha baixat respecte a l’última setmana d’agost, quan estava a 595. En aquest cas, però, cal tenir en compte que l’anterior estava a 120. Una dada és l’anomenada Incidència Acumulada a 14 dies, l’IA14. Com més alta, més risc que el virus circuli sense control, i en aquest cas és de 306. Si sobrepassa els 250, es considera risc extrem.

L’Anoia i la Cerdanya mereixen un capítol a part. A l’Anoia hi ha un risc moderat/alt, amb de 82 punts, i a la Cerdanya, igual que les darreres setmanes, és entre les que té un risc moderat. 56 punts. Si el Solsonès és la comarca amb el risc de rebrot més alt, Solsona ho és a nivell de ciutats. Està disparat a 530, tot i que ha baixat respecte fa una setmana, quan era de 773. El repunt que hi ha hagut al Berguedà també es nota a Berga, on se situa en 311, quan la setmana anterior s’havia quedat a 200. A Moià també ha anat a l’alça. De 277 ha passat a 360. Manresa, en canvi, el risc de rebrot continua baixant. Lentament. Fa tres setmanes estava a 335; la darrera d’agost a 277 i ara a 241. La velocitat de contagi és d’1 punt. 

8 setembre 2021

Regió7

Castellcir tindrà una escola nova per donar cabuda a l’augment d’alumnes

El centre ha deixat de ser ZER, i el futur edifici, amb llar d’infants, es preveu per a final del 2022

Jordi Escudé Vila. Castellcir
31·08·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:26

Simulació del futur edifici de l’escola | AJUNTAMENT DE CASTELLCIR

L’escola La Popa de Castellcir tindrà un nou edifici a final de l’any que ve. Així ho preveu l’Ajuntament, que finalment veurà fet realitat un projecte que ja s’havia programat l’any 2007 per donar resposta a la demanda creixent d’alumnes, però que la crisi de l’època va aturar fins ara. La licitació de l’obra ja està en marxa, i es preveu que es pugui començar a construir properament, amb un termini d’execució de 14 mesos.

L’escola de Castellcir havia estat històricament integrada a la ZER Moianès Llevant, recentment n’ha sortit i s’ha convertit en un centre independent degut al fort increment demogràfic que està vivint la població, que encara no arriba als 800 habitants però s’ha doblat en dues dècades. En termes relatius és el municipi que més creix del Moianès «i el que té la mitjana d’edat més jove», en bona part degut a la forta immigració de famílies amb fills provinents del Vallès i de l’entorn de Barcelona, explica l’alcalde, Eduard Guiteras.

Per tot plegat, fa temps que l’escola es va quedar petita per encabir els més de cent alumnes actuals. La llar d’infants és en un altre edifici, i l’etapa d’infantil i primària es va haver de reforçar amb mòduls prefabricats. També s’ha hagut de buscar un espai a part per al menjador. Per això s’ha dissenyat un edifici nou que pugui incloure tot l’alumnat (la intenció seria sumar-hi també la llar d’infants, tot i que de moment no és segur).
Edifici actual de l'escola La Popa Ajuntament de Castellcir

La represa del projecte va començar a caminar el mandat passat, quan es va acordar un conveni amb la Generalitat pel qual l’Ajuntament cediria el terreny per a l’edifici i assumiria entre un 25 i un 30% del cost de construcció, que puja a uns 2 milions d’euros. El terreny és a la zona de la Quintana, on es construirà un edifici d’una sola planta amb les aules corresponents per a cada curs però amb una estructura d’envans mòbils per poder ajuntar classes quan calgui perquè, tot i que ja no és una ZER, el centre segueix «un sistema d’escola inclusiu en què els alumnes fan moltes activitats plegats». També tindrà biblioteca, menjador, cuina, una sala polivalent, i més endavant es preveu un gimnàs.
Terrenys on es farà el nou edifici de l'escola La Popa Ajuntament de Castellcir

L’edifici on hi ha ubicada actualment l’escola «no és vell, i l’únic problema és que ha quedat petit» com a centre escolar, diu l’alcalde. Per això l’Ajuntament ja ha pensat en donar-li altres possibles futures utilitats com a equipament municipal i al servei de les entitats del poble. 

31 agost 2021

Regió7

Una desena de municipis creixen més del 50% en 20 anys al Bages i el Moianès

Només cinc poblacions han perdut veïns

J.E.V./D.B. Manresa
30·08·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:44


Imatge d'arxiu de gent passejant al Passeig Pere III de Manresa Mireia Aso

Una desena de municipis del Bages i el Moianès tenen ara més de la meitat d’habitants que fa justament vint anys. Els casos més significatius són els de Castellnou de Bages, on el creixement s’ha disparat fins a gairebé triplicar el nombre de persones que hi viuen, i els de Castellgalí i Castellcir, que han arribat a duplicar la població entre el 2000 i el 2020. En aquests tres casos parlem de municipis encara per sota dels 2.000 habitants (o per sota dels 1.000 a Castellcir), però entre el grup que han crescut per damunt del 50% n’hi ha dos que estan entre els 6.000 i els 9.000 habitants, com són Moià i Sant Fruitós de Bages.

El conjunt de la comarca del Bages ha registrat des de l’inici del segle XXI i fins l’any passat un augment de població pràcticament del 23%, passant d’estar per sota dels 150.000 habitants a superar els 180.000. Aquest creixement s’explica per l’impacte que ha tingut en el conjunt de la comarca l’increment de la població experimentat per la majoria de municipis que, ja d’entrada, són més poblats. També són els que han sumat més veïns en termes absoluts, encara que percentualment tinguin increments menors que altres municipis. És el cas de Manresa, que ha guanyat 14.503 habitants, amb un percentatge que no arriba al 23%.
 

L'evolució demogràfica en vint anys a la Catalunya Central Arxiu

Creix la corona de Manresa

Precisament, la conurbació de Manresa inclou bona part dels municipis on hi ha hagut un creixement més important en nombres absoluts, i en alguns casos també en termes relatius, com Castellgalí, que doblat el nombre d’habitants, i si l’any 2000 no arribava al miler ara en té 2.119. També destaquen Sant Salvador, que quasi ha doblat la població amb un increment del 61,53%; Sant Fruitós (+59,46%), el Pont de Vilomara (+49,46%), o Santpedor (+42.08%). Sant Joan també ha tingut un creixement important, de gairebé 2.000 habitants, tot i que s’ha traduït en poc més d’un 20% percentual. Més allunyats, però també amb la influència de Manresa, trobaríem Castellnou, que és el municipi que més ha crescut amb gairebé el triple d’habitants respecte als que tenia fa vint anys, i Callús. També destaquen els forts increments de poblacions allunyades de la capital, com Talamanca, que ha doblat el nombre de veïns, o Fonollosa (+55%).

A l’altre extrem hi ha els cinc únics municipis de totes dues comarques que han perdut població en aquests 20 anys (més informació als dos desglossats).

El Moianès fa el ple

Tot i el fort creixement que hi ha hagut al Bages, les darreres dades oficials fetes públiques per l’INE mostren un augment encara més important al Moianès que, tot i que continua sent una de les menys poblades de Catalunya, també és de les que més ha crescut. En vint anys ho ha fet en un 42%, que li suposa haver guanyat més de 4.000 habitants fins a situar-la als pràcticament 14.000 actuals. La capital, Moià, s’atribueix bona part d’aquest creixement. Ha guanyat 2.395 habitants, un 60% més dels que tenia l’any 2000.

Al Moianès aquest increment ha estat global i sense excepcions perquè tots deu municipis de la comarca han guanyat habitants, si bé la poca població que encara tenen alguns d’ells fa que un lleuger increment en dispari el percentatge. És el cas de Granera, que havent-ne guanyat 18 en vint anys, li suposa un increment de més del 30%. Són els mateixos que ha sumat Santa Maria d’Oló, mentre que l’Estany tan sols en té ara 10 més que el 2000. El mateix passa en alguns municipis del Bages com Mura (que ha guanyat 3 habitants), Gaià (+15), o Marganell (+23). 

30 agost 2021

Regió7

Presentació del llibre «La dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol»

28·08·21 | 06:25

Els jardins de Cal Recader de Castellterçol va ser l’escenari de la presentació del llibre «La Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol». La directora general de cultura popular, Adelaida Moya, va iniciar l’acte. La presentació va anar a càrrec de Ramon Vilar i Herms i Pilar López Arcos, editors del llibre. A més, també va comptar amb la participació de Glòria Ballús i Casòliva, editora de la publicació, i que va interpretar variacions per a piano de la Dansa i el Ball del Ciri. Isaac Burgos Lozano, alcalde del municipi, va cloure l’acte. 

28 agost 2021

Regió7

Veredicte del LV Concurs de Pintura Ràpida Al teu aire del Cercle Artístic del Moianès

27·08·21 | 06:25


Veredicte del LV Concurs de Pintura Ràpida Al teu aire del Cercle Artístic del Moianès | AJUNTAMENT DE MOIÀ

Diumenge es van lliurar els premis del LV Concurs de Pintura que organitza el Cercle Artístic del Moianès dins els actes de la Festa Major de Moià. El guanyador del concurs va ser Joan Vila Arimany, seguit de Yolanda Urango en segona posició; Mayra D’Amore Lloret en tercera posició; Aida Mauri i Enric Besora, en quarta i cinquena posició respectivament. El premi especial comerç va ser per Julio Garcia, i l’accèssit especial aquarel·la va recaure per Oriol Olivé. Els accèssits van ser per José Millas, Saez Carrasco, Lluís Puiggròs i Mercè Humedas. Sergi Torrent es va endur el premi juvenil, i Ariadna Marginedas es va endur l’accèssit. Les obres es podran veure exposades a la sala del Casal fins al 4 de setembre.
Veredicte del LV Concurs de Pintura Ràpida Al teu aire del Cercle Artístic del Moianès | AJUNTAMENT DE MOIÀ

27 agost 2021

Regió7

Les danses tradicionals tornen a la Festa Major de Castellterçol, que s’acosta al final

Fins ara, el programa festiu ha tingut una bona participació malgrat les restriccions imposades per la pandèmia

Joan Capdevila/Redacció. Castellterçol
24·08·21 | 06:25

L’entrada dels balladors a la plaça, ahir a la tarda | AJ. CASTELLTERÇOL

Castellterçol ha tornat a gaudir enguany de ple de les danses i els balls tradicionals de Festa Major, amb una doble sessió diumenge al matí i ahir a la tarda, després de l’impediment de l’any passat a causa de la pandèmia. Enguany també hi havia restriccions, però la festa ha pogut recuperar una certa normalitat i ha omplert, fins on s’ha pogut, en la majoria d’actes. De fet, el programa continua, tot i que ja enfila la recta final.

Tant la sessió de diumenge com la d’ahir a la tarda, en què es va repetir el pregó i va incloure la dansa de Castellterçol i el ball del Ciri amb balls vuitcentistes, van omplir la plaça Prat de la Riba en una de les activitats més aclamades de la festa. També van ser concorregudes altres propostes com el mateix pregó, els diversos concerts que s’han fet, el bateig dels Bandolers, o el miler de persones que es van aplegar a l’espectacle de foc amb els Diables de Castellterçol, dissabte al vespre.

Entre les propostes que encara es preveuen fins dissabte, hi ha les havaneres i la cercavila nocturna de gegants d’avui, o l’espectacle de’n Peyu, demà. 

 24 agost 2021

Regió7

El gran joc del Moianès permet descobrir els racons de la comarca resolent enigmes

REDACCIÓ. MOIÀ
24·08·21 | 06:25

El Consell Comarcal del Moianès organitza un joc per descobrir els racons de la comarca. Es tracta de diferents reptes a cada municipi del Moianès i en el qual s’haurà de resoldre tots els enigmes.

A finals del mes de setembre, tots els participants que hagin resolt tots els enigmes, entraran en el sorteig d’un lot de productes del Moianès.

Es pot començar a jugar qualsevol dia, en qualsevol lloc i moment. No cal que es realitzi el joc en un dia.

Per inscripcions cal adreçar-se a la pàgina web www.ccmoianes.cat, a la secció d’activitats.

Més informació a ccm.joventut@ccmoianes.cat 

24 agost 2021

Regió7