20 de març 2023

Moià completa l’ampliació del cementiri municipal amb un nou bloc de nínxols

Abans de l’execució del projecte que ara s’ha enllestit només en quedaven cinc de disponibles, que ara s’han ampliat amb 33 més

El nou bloc de nínxols que s'ha construït al cementiri Moià AJUNTAMENT DE MOIÀ

Redacció
Moià | 20·03·23 | 06:24


Moià ja disposa de més espai d'enterraments al cementiri, un servei que s’havia convertit en una necessitat amb una certa urgència. El consistori ha enllestit els treballs d'ampliació, que ha permès dotar el recinte d'un total de 33 nínxols nous i més espais auxiliars, com noves osseres i un nou àmbit per guardar la maquinària de treball.

L’obra executada ha seguit les característiques de l’espai ja existent i, per tant, no s’han introduït canvis en el material i sistema de tancaments i es repeteix la mateixa tipologia que a la resta del cementiri: amb parets d’obra de fàbrica arrebossades i pintades de blanc, i coberta inclinada a una aigua de teula àrab. D’aquesta manera, quan una persona se situï al centre del recinte del cementiri, tindrà la mateixa visió per tots els costats.

El nou volum de nínxols, just darrera el mur de pedra existent, fa que des de l’exterior del recinte del cementiri aparegui una paret vertical per sobre d’aquest mur. La intervenció s’ha materialitzat a l’espai del costat esquerre de l’entrada al recinte, l’única zona del mur que no tenia nínxols per la seva cara interior. El bloc de nous nínxols que ara s’hi ha alçat estan repartits en tres plantes i també s’ha habilitat una nova sala per guardar la maquinària, i s’ha adequat la que hi havia fins ara amb aquesta funció per a les noves osseres.

Fins ara, l’espai lliure interior del cementiri, que està situat al carrer de l’Esport, quedada dividida en dues zones, una amb 6 illes de nínxols i l’altra que està destinada a fosses comunes i un espai per columbaris al centre. Al llarg del temps s’han anat fent obres d’ampliació de nínxols i osseres, l’última de les quals va ser l’any 2014, amb l’execució de 24 nínxols a l’última illa que estava inacabada. Abans del projecte que ara s’ha executat la situació era que només quedaven 5 nínxols buits, el que va portar al consistori a projectar una ampliació de l’espai per poder donar cobertura als propers enterraments.

El pressupost per a la construcció dels nous nínxols i les millores al cementiri de Moià ha estat de prop de 45.000 euros. 

20 març 2023

Regió7

14 de març 2023

Roben als vestidors del camp de futbol de Moià durant un partit aquest cap de setmana

Els lladres van forçar una finestra i es van endur 150 euros en efectiu, dos DNIs i gairebé una desena de telèfons mòbils

Imatge del camp de futbol de Moià, on va tenir lloc el robatori Arxiu/S.R.

Arnau Valverde
Moià | 14·03·23 | 18:09


Uns lladres van dur a terme un robatori amb força aquest diumenge al camp de futbol de Moià. Van accedir als vestidors i es van endur diners, DNIs i telèfons mòbils.

Els fets van tenir lloc aquest diumenge al matí. En el moment del robatori, al camp de futbol de Moià hi estaven jugant quatre equips de futbol7, entre els que es trobaven els cadets femení del mateix CE Moià i de l'OAR Vic. Durant el partit, algú va entrar als vestidors dels dos equips forçant una finestra. Un cop a dins, es van endur 8 telèfons mòbils, 150 euros en efectiu i 2 DNIs de l'equip visitant i un telèfon mòbil de les jugadores moianeses.

El president del club, Paco Moral, ha explicat a Regió7 que ningú es va adonar del robatori fins que les jugadores van entrar als vestidors. "Estaven els dos vestidors tancats i cada equip tenia la seva clau", explica Moral, que apunta que van forçar unes finestres que queden una mica amagades per entrar-hi. "És la primera vegada que ens passa. Sabíem que hi havia hagut robatoris en altres vestidors de la zona i nosaltres sempre mirem de tancar les portes per evitar-ho", diu Moral. Les jugadores d'ambdós equips ja han denunciat els fets als Mossos d'Esquadra. 

14 març 2023

Regió7

El campanar de Moià serà objecte d’una intervenció per frenar-ne el deteriorament

El més urgent és reparar i fixar els arcs del coronament, i també una remodelació de les teulades del temple, afectades des del temporal Glòria
Àlex Mur i Francesc Aliberch al campanar de l'església de Moià ALEX GUERRERO

David Bricollé
Moià | 14·03·23 | 06:25

Moià està buscant completar el finançament per poder dur a terme una primera intervenció d’envergadura a l’església parroquial, que passaria d’entrada per resoldre els punts que ara mateix presenten una diagnosis més sensible, com és el coronament del campanar i també a les cobertes de tot el temple. Una primera actuació que té un pressupost de 300.000 euros, i del qual en falten 56.000 per cobrir-lo i poder engegar els treballs. En paral·lel, s’està creant una entitat, anomenada Amics del Campanar de Moià, que vetllarà per la restauració, conservació i manteniment d'aquest patrimoni tan icònic de la mà de la parròquia, l'Ajuntament i el Bisbat de Vic, de manera que aquestes intervencions tinguin continuïtat en el temps, segons ha explicat Àlex Mur, un dels seus impulsors juntament amb Francesc Aliberch. Recentment, l'Ajuntament ha signat un conveni amb parròquia i Bisbat per poder invertir fons públics al temple a canvi de poder-ne fer un ús públic per a actes que s’hi escaiguin.

Tot plegat arrenca d’una primera visita (de la que ja se’n va fer ressò regió7) que tècnics del bisbat, l'Ajuntament i el Departament de Cultura de la Generalitat hi van dur a terme el 16 de desembre de 2020 arran del l'alerta que ja en aquell moment van donar els impulsors de la futura entitat, que entre altres activitats pugen a fer el repic en dies assenyalats i que van començar a veure que el campanar presentava símptomes preocupants.

Amb aquest objectiu, la diòcesis ha contractat l’arquitecte especialitzat en restauració de patrimoni arquitectònic Jordi Morros per tal que dugui a terme les proves i els informes tècnics que detallin l’estat real de la coronació, en primer terme, i del conjunt del campanar i l’església, posteriorment. Les primeres conclusions confirmen que s’ha observat l’existència de diverses inestabilitats al coronament del campanar que suposen un risc respecte de la integritat i estabilitat d’aquesta part de l’edifici, que es troba a més de 45 metres d’alçada sobre el nivell dels carrers. 

Segons aquests anàlisis, el sistema d’arcs del coronament mostra deformacions visibles, amb algunes juntes entre dovelles unides aparentment només amb falques de ferro, amb mancances importants del morter d’unió, alguna dovella amb trencament d’una part de les arestes, destacant el trencament d’una de les dovelles en l’encaix amb la clau central de pedra, i una fissura visible en la zona de contacte entre el nervi i la clau.

Detall d'una de les estructures debilitades del coronament DAVID BRICOLLÉ

Els contraforts que apuntalen els arcs entrecreuats també presenten algunes deformacions vinculades a arrels de vegetació. Aquesta ja va ser tallada l’any 2018, però continua brotant i malmetent actualment els materials constructius del coronament del campanar. Aquesta problemàtica es considera una deficiència potencialment greu, atès que suposa un risc respecte de la integritat i estabilitat d’aquesta part de l’edifici, que es troba a la part més alta del monument. No obstant això, l’informe diu que la resta del campanar no presenta problemes estructurals greus i es tracta d’una construcció sòlida.
 

Una bastida per facilitar el control

De manera cautelar, es va realitzar una actuació prioritària de muntatge d’una bastida per fer de protecció provisional dels arcs i evitar despreniments de petits fragments cap a l’espai públic. Aquesta bastida també hi facilita l’accés per a una inspecció tècnica visual. Paral·lelament s’ha realitzat un aixecament fotogramètric en 3 dimensions del sistema d’arcs per verificar-ne la geometria i les deformacions amb precisió. A partir de la informació recollida, s’ha realitzat una diagnosi sobre l’estat de conservació del coronament de la torre campanar, amb una avaluació del grau de seguretat.

Actualment s’està redactant el projecte de restauració dels arcs del coronament del campanar i de les teulades de l’església, que també es troben greument degradades pels corriments de teules i per les ventades del temporal Glòria, el que dona nombroses filtracions d’aigua al temple. En una primera fase es preveu actuar en paral·lel restaurant el coronament del campanar i els teulats.
Vista general de les teulades del temple, que s'hauran de reparar DAVID BRICOLLÉ

Els impulsors de la naixent entitat Amics del Campanar de Moià destaquen, però, que aquesta primera intervenció «és només l’inici de les múltiples actuacions que s’hauran d’impulsar els propers anys a partir d’un pla director per tal de restaurar arquitectònicament i artística el conjunt patrimonial de l’església parroquial i el nostre campanar. De fet, es tracta de l’únic monument de la diòcesi amb aquesta importància patrimonial que es troba pendent de restaurar amb profunditat». Actualment es compta amb 89.000 euros d'una subvenció de la Generalitat i 155.000 euros de la Diputació de Barcelona.
Façana principal de l'església de Moià ALEX GUERRERO

El Campanar de Moià és un elegant monument barroc octogonal de 52 metres d’alçada. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local des de 1985 juntament amb l’Església Parroquial i forma part de l’Inventari de Patrimoni de Catalunya.


Una entitat que neix per vetllar per la progressiva millora del temple

Àlex Mur explica que des de l’any 2020 «hem anat creant un grup de gent diversa, molts joves, que ens encarreguem dels repics manuals de les campanes i de moltes altres coses», relacionades amb el temple. «Hem repenjat dos batalls que s'havien malmès, hem fet fer nova la finestra de la sala del rellotge, hem netejat la sala del rellotge d'excrements de coloms, hem retirat vegetació i aplicat herbicida a les zones del campanar on hi ha aquesta problemàtica, comuniquem tot allò que considerem que és necessari de revisar o reparar per seguretat i, recentment, de la mà del mestre rellotger Joan Pedrals, s'ha engegat puntualment el rellotge mecànic del campanar, que data del 1.600 i que no funcionava des de la dècada dels 70», detalla Mur, que subratlla que el campanar és «un símbol identificatiu de Moià».

A partir d'ara, esperant la consecució de les obres d'aquest primer projecte quan es disposi del finançament necessari, «volem buscar una major continuïtat i estabilitat a aquestes actuacions de cura i de conservació del principal monument de la Vila. I és que, des de l'automatització dels tocs de campana, molts campanars resten en un estat d'abandonament i despreocupació. És per aquest motiu que, properament, crearem una entitat anomenada Amics del Campanar de Moià».

A més, el proper 2026 es compliran els 300 anys d'ençà que va culminar la construcció del Campanar de Moià i, en aquest sentit, volen impulsar un seguit d'actes i de celebracions commemoratives al respecte.

L’entitat destaca que «és imprescindible la implicació de totes les institucions públiques, del Bisbat, de la Parròquia i, fins i tot, la contribució voluntària de ciutadans i mecenes privats per tal que aquest símbol tan nostre i que tant estimem recuperi la salut» i torni a lluir com ara fa gairebé 300 anys. Amb el propòsit de finançar aquesta primera actuació, la Parròquia de Moià ha habilitat dos comptes corrents on persones físiques i jurídiques hi podem aportar donatius desgravables.

14 març 2023

Regió7

13 de març 2023

Joventuts Musicals de Moià reivindica el seu llegat en el concert del 25è aniversari

L’entitat moianesa va celebrar dissabte amb un gran èxit el primer quart de segle d’existència oferint una actuació amb obra de Beethoven del Tempus Trio i la Camerata Penedès, que va omplir de gom a gom el Centre Cultural Les Faixes

Redacció
Moià | 13·03·23 | 06:25 | Actualitzat a les 10:19




 

El Tempus Trio i la Camerata Penedès van omplir l’escenari en un Centre Cultural Les Faixes de gom a gom JMM


Joventuts Musicals de Moià va celebrar dissabte a la tarda els seus primers 25 anys de vida amb un Centre Cultural Les Faixes ple de gom a gom, que quedava petit per a l’ocasió, tal com va reivindicar la presidenta de l’entitat, Nona Arola, en les seves paraules inicials davant les autoritats que assistiren a l’acte. Abans de la interpretació d’El Triple Concert de Beethoven a càrrec del Tempus Trio i la Camerata Penedès, Nona Arola va demanar també més suport per part de les administracions a iniciatives de la societat civil i sense ànim de lucre com és el cas de Joventuts Musicals.

I és que, efectivament, a l’escenari no hi cabia ni una agulla, ple dels músics de la Camerata Penedès, una jove però ja talentosa formació que actua, sense director, a les ordres de la concertino gironina Elena Rey. En aquesta ocasió, l’orquestra va acompanyar un brillantíssim Tempus Trio, una altra formació cambrística catalana que està arrasant als escenaris europeus i que actualment està essent recolzat per Joventuts Musicals, ja que en són artistes residents. El trio compagina aquesta residència amb la que tenen també al cicle Schlosskonzerte del Palau de Mirabell de Salzburg, on viuen actualment. La seva interpretació del Triple Concert de Beethoven va fer vibrar el públic que també omplia la platea, tal com manifestaren alguns dels assistents en el col·loqui final amb els artistes, i que va posar el colofó a un acte de celebració totalment reeixit.

Joventuts Musicals de Moià es va començar a gestar el 1997 i un any després es va constituir oficialment i va celebrar el primer concert. Durant aquest darrer quart de segle, l’entitat ha consolidat la programació estable de música clàssica i tot un seguit de festivals tant a la localitat com a la comarca que han fet pujar a gairebé mig miler els concerts oferts a la ciutadania. De fet, la temporada passada en van ser 42, una xifra molt meritòria per un territori de més de tretze mil habitants.

L’entitat moianesa forma part d’una àmplia xarxa d’abast internacional, creada durant la Segona Guerra Mundial a Brussel·les, tot i que funciona de forma autònoma i es dedica a programar concerts i a divulgar el talent jove. 

13 març 2023

Regió7

12 de març 2023

25 anys de clàssica a Moià

Joventuts Musicals ha organitzat més de 500 concerts des de la seva creació i manté una programació regular

Jordi Vilarrodà
12/03/2023 | 17:30
Moià

Nona Arola, dimarts amb Tempus Trio (Marta Tió, Ricard Rovirosa i Ferran Bandolet), abans d'un assaig a Moià | Albert Llimós

El dia 3 de maig de 1997, un jove Albert Guinovart feia un concert de piano a l’auditori de Sant Josep de Moià, amb peces pròpies i d’Enric Granados. Era el primer que organitzava la nova delegació de Joventuts Musicals (JJMM), i la notícia d’EL 9 NOU explicava que l’entitat “aviat tindrà legalitzats els estatuts”. Al cap de més de 25 anys, continua viva i a aquell concert n’han seguit molts més, fins a mig miler llarg.

La celebració és aquest dissabte amb un d’extraordinari, tant per la formació –Tempus Trio, ara vinculats a Moià com a grup resident de JJMM– com per la peça que interpretaran, el Triple concert de Beethoven.
Nona Arola és l’actual presidenta de JJMM a Moià, càrrec en què va rellevar l’històric activista cultural Enric Oliveras. Ja formava part de la junta, ha treballat professionalment al voltant del món de la música clàssica, i creu que “l’èxit nostre ha estat tenir una programació regular”. Mantenir-la durant 25 anys en una comarca petita com el Moianès és gairebé un miracle. I de fet, es manté com a únic grup de JJMM constituït entre les comarques del seu entorn (a Vic n’hi havia hagut fa molts anys, i a Súria també, però va desaparèixer). “És una cursa de fons, subsistir no és fàcil i a vegades els ajuntaments mateixos són els que fan la competència com a programadors de concerts.” No és el cas de Moià, “perquè aquí tenim el seu suport”. JJMM de Moià es manté gràcies als seus 168 socis –no només de la comarca mateixa sinó també del Bages i d’Osona– que paguen uns mòdics 30 euros a l’any. I per aquest preu, tenen l’entrada gratuïta en els concerts, excepte els festivals.

Des de JJMM de Moià es fa un concert mensual a l’Auditori de Sant Josep, excepte a l’estiu, s’organitza el Festival Internacional Francesc Viñas (anterior a la mateixa entitat, i que enguany celebrarà la 40a edició) i el Cicle de Joves Talents Maria Vilardell. També es promou el Moianès Sona, que vincula música i patrimoni en diferents llocs de la comarca, i el Festival a Granera. Sense oblidar la part de formació amb el Campus Musical del Moianès. Comptant només els concerts, l’any 2022 es van realitzar 42 activitats. Estar dins de JJMM és formar part d’un moviment internacional que ho facilita. Creat com a Jeunesses Musicales a Brussel·les l’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial i amb les ganes de donar esperança als joves a través de la música, té presència arreu d’Europa i organitza concursos d’on surten nous talents.

“Els premis, més que els diners, són les gires: per a músics acabats de formar, poder fer gires d’una vintena de concerts és excepcional, serveix de detonant de moltes carreres musicals”, diu Arola. Ells mateixos ho han vist a Moià: van veure de més joves figures com el mateix Albert Guinovart, com els germans Tomàs del Quartet Casals o com el pianista Daniel Ligorio, i ara van veient “una segona generació”, la dels deixebles d’aquests artistes que s’han convertit en figures indiscutibles.

El cas de Tempus Trio és un d’aquests: la relació que ja hi tenien ha fet que es convertissin en el primer grup resident de JJMM de Moià, una vinculació que s’ha establert per tres anys i que inclou concerts o activitats formatives. “Escollir el Triple concert de Beethoven ho vam fer conjuntament, ells van dir que els agradaria, però feia falta una bona orquestra. “Tots hi vam posar el coll i hem pogut complir el somni, sentirem a Moià un concert que difícilment es pot escoltar fora de Barcelona”.

Si una cosa lamenta Nona Arola és que havent-hi tot aquest entorn es perdés l’Escola Municipal de Música de Moià, que va ser víctima de la greu crisi econòmica que patia el seu ajuntament i va tancar l’any 2012. Va ser l’any en què per poc no es perd també el festival Viñas: l’edició de 2011 no es va arribar a fer, també perquè va fallar el suport institucional. Però tot això queda enrere. Aquest dissabte a Les Faixes, JJMM de Moià demostrarà que els 25 anys li proven bé.

12 març 2023

el9nou

10 de març 2023

[AMPLIACIÓ] Foc forestal en una zona de difícil accés a Sant Quirze Safaja

Sis dotacions i un helicòpter dels Bombers treballen per apagar les flames que s’han detectat cap a 3/4 de 3 de la tarda
  • | 16:08
  • Sant Quirze Safaja

Sis dotacions i un helicòpter dels Bombers treballen en un foc forestal que s’ha detectat en una zona de difícil accés del terme municipal de Sant Quirze Safaja aquest divendres a primera hora de la tarda. Segons les primeres informacions, s’ha localitzat a la zona del Serrat de la Sabatera, al nord del sector més occidental del terme.

Els Bombers han rebut l’avís cap a 3/4 de 3 de la tarda. Segons els Bombers, l’incendi ha cremat fulleraca i ha afectat una zona d’uns mil metres quadrats. Ha cremat amb baixa intensitat i no propagava. L’helicòpter hi ha actuat durant uns 30 minuts fins que la situació s’ha estabilitzat.

Risc elevat

El foc coincideix amb uns dies de risc elevat d’incendi per la sequera acumulada sumada a la situació de vents de ponent i temperatures elevades. Els Agents Rurals fan una crida a la prudència

La Generalitat ha activat el nivell 2 del Pla Alfa a 15 comarques, entre les quals no hi ha el Vallès Oriental. Estan en pla Alfa 2 set comarques barcelonines (Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Barcelonès, el Garraf, Baix Llobregat i el Vallès Occidental), cinc comarques tarragonines (Baix Penedès, Alt Camp, Conca de Barberà, Baix Camp i Priorat) i tres comarques de l’Ebre (Ribera d’Ebre, Terra Alta i Baix Ebre).

En aquestes zones, queden suspeses les activitats amb més risc d’incendi (entre les quals cremes de restes vegetals, focs d’esbarjo…). A més, cal tenir molta precaució amb totes les activitats al medi natural.

10 març 2023

el9nou

9 de març 2023

Joventuts Musicals de Moià celebra 25 anys amb el Triple Concert de Beethoven

El Tempus Trio i la Camerata Penedès interpretaran aquest dissabte una de les grans obres del compositor alemany en una vetllada que tindrà lloc a l'espai cultural Les Faixes

Toni Mata i Riu
Manresa | 09·03·23 | 18:58 | Actualitzat a les 06:30

Tempus Trio Moià ARXIU PARTICULAR


Res millor que la música per fer pujar l’ànim dels joves en una Europa a la deriva que el 1940 s’estava dessagnant per la més mortífera de les guerres que hauria de conèixer la humanitat. La creació de Les Jeuneses Musicales a Brussel·les s’amarava d’unes nobles intencions que, liquidada la contesa cinc anys després, va donar com a fruit el naixement de la Federació Internacional. A partir d’aquí, la idea es va expandir arreu del món com una taca d’oli que el 1997 va arribar a Moià per crear, ja de forma oficial un any després, les Joventuts Musicals de la localitat. Un quart de segle més tard, l’entitat celebra les noces d’argent amb un gran concert, «inèdit a la Catalunya central», tal i com explica la presidenta, Nona Arola, el Triple Concert de Beethoven amb el Tempus Trio i la Camerata Penedès.

«El primer concert que vam organitzar el va fer l’Albert Guinovart el 8 de maig del 1997», indica Arola, gestora cultural que va impulsar la creació de l’entitat a la capital moianesa. «La primera acta és del 20 de desembre del 1997 i s'hi encomana a la junta gestora la constitució de Joventuts Musicals», rememora: «el març del 98 es va fer un concert obert amb diferents músics i la primera actuació la va protagonitzar, el 31 de juliol del 1998, el grup de polifonies Musica Reservata de Barcelona". L’actual presidenta va assumir el 2020 un càrrec que prèviament van ocupar Sebastià Padrissa, Josep Antoni Alcantarilla i Enric Oliveras, aquest darrer durant quinze temporades.

Vint-i-cinc anys després, l’espai cultural Les Faixes, amb tres-centes cadires disponibles, acollirà aquest dissabte 11 de març (18 h) l’acte principal de la commemoració amb un concert que «el més normal és veure’l a Barcelona amb l’OBC o a Sabadell amb la Simfònica del Vallès». El Tempus Trio, una jove formació que actua arreu del món i ostenta la condició de formació resident de Joventuts Musicals de Moià, estarà acompanyat pels 45 músics de la Camerata Penedès en la interpretació del Triple Concert de Beethoven per a violí, cello, piano i orquestra.

«És un luxe poder tenir un trio solista com el Tempus, que recentment ha guanyat tres guardons de molt prestigi», explica Arola referint-se al 3r Premi a la Rising Stars Berlin International Competition, el 1r Premi ex-aequo del concurs internacional Città di Padova (Itàlia) i el 1r premi del Petrichor International Music Competition de Nova York. A més, el conjunt integrat per Maria Tió (violí), Ferran Bardolet (cello) i Ricard Rovirosa (piano) ha estat recentment formació resident del cicle de concerts Schlosskonzerte del Palau de Mirabell de Salzburg (Àustria).

«Per a qualsevol trio, poder fer El Triple Concert de Beethoven és un somni, i el Tempus el pot veure realitzat amb la Camerata Penedès, on hi ha intèrprets de la talla d’Elena Rey en condició de concertino directora», apunta Arola. Per dimensionar l’ambició del projecte, «una obra antològica de Beethoven preciosa», la principal responsable de Joventuts Musicals de Moià explica que cal una orquestra, i això a Catalunya no és fàcil d’aconseguir. Per aquest motiu, insisteix en que és un concert «inèdit» al territori central, que es repetirà diumenge a Vilafranca del Penedès.

L’espectacle respon també a un dels objectius fundacionals de l’entitat: el suport al talent jove. «Per aquí hi van passar en el seu moment músics com l’Arnau Tomàs, l’Abel Tomàs, l’Albert Guinovart, el José Menor, el Daniel Ligorio, ... i ara ja tenim la segona generació, joves intèrprets que són deixebles d’aquests que he esmentat». Nona Arola recull en la satisfacció amb que parla de l’entitat el vigor d’un projecte que, enguany, «arribarà als 500 concerts programats» i que viurà la 40a edició del seu festival estrella, el que porta el nom del tenor Francesc Viñas.


Una entitat amb 168 socis i 42 concerts anuals

En una població de 6.500 habitants com Moià -i una comarca que suma el doble- resulta gairebé miraculós que una entitat programi 42 concerts, la majoria de música clàssica. «Som els únics de la Catalunya central», afirma Nona Arola, que té el carnet de soci amb el número 1 de Joventuts Musicals de Moià, un col·lectiu sense ànim de lucre. «Ara ja som 168», precisa la moianesa, que en el seu moment va ser la Directora Executiva de Joventuts Musicals d’Espanya i té rera seu un ampli bagatge com a gestora cultural.

L’entitat es regeix per una junta directiva de 8 membres «on tothom fa una cosa o altra, ja sigui enganxar cartells, vendre entrades, anar a recollir els programes a la impremta o posar cadires». Cada associació local de Joventuts Musicals «funciona de manera independent i decideix quina activitat porta a terme». En el cas de Moià, els dos grans objectius són l’organització de concerts i la formació de perfeccionament a través del Campus d’estiu que l’any passat va aplegar 55 inscrits i enguany superarà la setantena.

No en va, JMM munta el cicle de Granera, el Moianès Sona en espais no convencionals com un pou de glaç o una ermita, el Cicle de Joves Talents Maria Vilardell i el Festival Viñas. «Hi ha gent de Manresa i Vic que venen a Moià perquè el que fem no ho tenen a les seves ciutats», conclou Arola.

9 març 2023

Regió7