Excepcional troballa a Moià: Dos rinoceronts sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres

Els dos esquelets, amb un "extraordinari grau de conservació", són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica
A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos




Treballs d’excavació arqueològica de les restes de rinoceront de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus recuperades al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Susana Paz
Regio7
Manresa17 JUL 2026 12:09Actualitzada 17 JUL 2026 13:42


S'esperava una campanya "prolífica" i així ha estat. Dos esquelets sencers de rinoceront estepari, de 200.000 anys d'antiguitat, i amb un "extraordinari grau de conservació". És l'excepcional troballa que han fet els arqueòlegs que estan treballant en la campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres de Moià. Excepcional perquè els esquelets dels rinoceronts, per primer cop trobat a les Teixoneres, "són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica i només es coneixen dos casos a Alemanya i un a Itàlia".I excepcional, com ha apuntat Jordi Rosell, de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES-CERCA, investigador principal del projecte, perquè "no sabem encara com van arribar aquests animals a l’interior" d'una cova que continua "sorprenent" als professionals que hi treballen des de fa 24 anys.


A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos. Les excavacions les duen a terme investigadors de la Universtitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA.







Vista general de la superfície d’excavació amb les restes de dos exemplars / Coves del Toll
 

Com hi arriben a les Teixoneres aquests rinoceronts?

Enguany, una part de la superfície excavada ha arribat els estrats inferiors, datats en 200.000 anys d’antiguitat, on s’ha recuperat una gran acumulació d’ossos pertanyents a animals de grans dimensions, com aquests dos esquelets sencerts de rinoceront que pertanyen a l’espècie Stephanorhinus hemitoechus, o conegut col·loquialment com el rinoceront estepari.


Com ha explicat Rosell, "s'ha de tenir en compte que són animals que podien superar la tona i mitja de pes. Pel que hem vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s". Segons l’investigador, el comportament d’aquests animals no sembla estar relacionat amb les visites a les coves, i sospita que algun motiu hauria afavorit la seva acumulació a l’interior. "És possible que hi entressin atrets per algun tipus de trampa natural, com un toll d’aigua o una caiguda involuntària, però les investigacions efectuades fins ara encara no ens permeten identificar-ho".

"Hem trobat algunes eines lítiques al seu voltant, així com ascles i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període", comenta Ruth Blasco, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. Tot i que la recerca encara és massa preliminar per treure conclusions exactes, ha sorprès el bon estat de conservació dels ossos, tot i que estan recoberts de concrecions que encara no permeten veure’n la superfície en detall. "Estem convençuts que quan els haguem netejat podrem saber si els cadàvers van ser aprofitats pels neandertals o pels carnívors de la zona, com ara les hienes, els ossos de les cavernes o els llops", afegeix la investigadora.






Detall de la mandíbula d’un exemplar de Stephanorhinus hemitoechus recuperada al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll

Primer cop que es trobes restes d'aquesta espècie a les Teixoneres

Aquesta és la primera vegada que es troben restes de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus a la Cova de les Teixoneres. Aquest animal comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 20.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial. "En estrats més moderns ja teníem restes de rinoceronts associats als campaments dels neandertals” explica Florent Rivals, Professor d’Investigació ICREA a l’IPHES. "Però es tracta del rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis). La presència del rinoceront estepari als estrats inferiors ens indica que hi va haver una successió de canvis climàtics entre els 200.000 i els 75.000 anys suficientment acusats com per provocar una substitució d’animals relativament temperats per altres formes més adaptades al fred”.

Teixoneres i Toll: refugi de moltes espècies

Tant la Cova de les Teixoneres com la Cova del Toll són conegudes en el món de la paleontologia i el de la paleoecologia per haver estat el refugi de moltes espècies. “Els estrats superiors, és a dir, aquells datats entre els 100.000 i els 35.000 anys d’antiguitat, presenten una associació curiosa d’animals en la que espècies molt fredes, com el mamut o el rinoceront llanut conviuen amb animals de climes temperats, com el cabirol”, continua Rivals.

Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix. "El fogar està associat a restes d’animals menjats i algunes eines" explica Anna Rufà, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. "Curiosament, la indústria lítica que hem trobat és molt semblant a la dels estrats inferiors, i això vol dir que aquesta espècie va ser capaç d’adaptar-se als diferents esdeveniments climàtics de la Prehistòria sense canviar substancialment la seva tecnologia".

De fet, l'any passat ja es va descobrir un fogar datat entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent "als darrers neandertals" que, al Moianès, apuntava Rosell, "tenim constància que van aguantar uns quants milers d'anys més".
 

El Toll: lloc d'hibernació dels ossos de les cavernes

Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant aquests dies a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hibernació dels ossos de les cavernes. "També aquí hem trobat industria lítica", comenta Ivan Ramírez, investigador de la Universitat de Barcelona. "Fa temps que estem buscant indicis que demostrin clarament que els grups de neandertals de la zona aprofitaven els cadàvers dels ossos morts durant la hibernació. Les peces recuperades enguany serviran per augmentar-los i estarem en condicions de poder debatre sobre la cacera de l’os de les cavernes durant el Paleolític mitjà".

Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres es van iniciar el passat 22 de juny i finalitzaran el proper 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi participen investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid; l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín; el CONICET; la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal.

17 juliol 2026

Regió7 

La meitat de les hectàrees calcinades a Sant Quirze Safaja són d'un únic propietari

Les ADF van ajudar a apagar les flames de l'incendi en un primer moment, però se'ls va acabar l'aigua



Vista general de la finca cremada / Nia Escolà / ACN
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

ACN
Sant Quirze Safaja16 JUL 2026 13:31


L'incendi de Sant Quirze Safaja ha cremat fins al moment unes 100 hectàrees. D'aquestes, una cinquantena són de la finca de Jaume Ferrer. És un dels veïns més afectats per l'incendi que, segons ha explicat, va començar a cremar molt a prop seu. "Vaig córrer cap allà i vaig trobar els ADF de Sant Quirze. Mentre vam tenir aigua vam estar apagant el foc, però es va acabar i l'incendi va anar creixent", ha relatat. "Quan et trobes així, no s'hi pot fer res".

En total se li han cremat 50 hectàrees de pi roig i alzina que se sumen a les 13 que ja se li van cremar durant l'incendi de finals de juny. Aquest any havia començat a fer gestió forestal a la finca, però considera "insuficients" els ajuts de l'administració. Jaume Ferrer ha explicat que "sempre és una mala visió que se't cremi tot d'aquesta manera". I ha assegurat que quan s'intenta apagar un incendi, s'arriba a un punt que ja "no s'hi pot fer res", i és qüestió dels mitjans aeris "que puguin aturar el foc".

Els Agents Rurals estan investigant les causes de l'inici de l'incendi i, de moment, no confirmen cap hipòtesi. Amb tot, el propietari forestal opina que l'incendi que li ha calcinat 50 de les 120 hectàrees de la seva finca ha estat provocat. "Van trucar i van dir que l'incendi havia revifat, però no va revifar, un o altre el va encendre", ha dit. "Vaig veure el lloc que cremava, en una carretera, i pel cantó dret i esquerre no havia travessat el foc. No es veia que hagués travessat per enlloc", ha insistit. A més, Ferrer assegura que el punt on va iniciar-se el foc aquest cop "coincideix" amb el punt on va acabar el foc que va cremar la zona per Sant Joan. "El van començar allà perquè penséssim que havia revifat", ha afegit.

16 juliol 2026

Regió7 

Controlat l'incendi de Sant Quirze Safaja

Els Bombers aniran retirant efectius i només deixaran 4 vehicles a la nit per assegurar la zona




El CRAE - sanatori Puig d'Òdena al capdamunt d'un turó, envoltat de terrenys calcinats per un incendi forestal a Sant Quirze Safaja / Nia Escolà / ACN
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Eduard Font Badia
Manresa16 JUL 2026 19:08Actualitzada 16 JUL 2026 19:14


Els Bombers de la Generalitat han donat per controlat aquesta tarda l'incendi de Sant Quirze Safaja, que va quedar estabilitzat dimecres al vespre després de cremar un centenar d'hectàrees. Els Bombers aniran retirant efectius de manera progressiva al llarg d'aquesta tarda - vespre, fins que a la nit només quedin sobre el terreny 4 vehicles d'aigua i algun de comandament.

El foc va començar dijous poc després de les tres de la tarda, i va començar a cremar amb molta intensitat, llançant focus secundaris. Les flames van travessar la C-1413b, la carretera que uneix Centelles amb Sant Feliu de Codines, que es va haver de tallar al trànsit. El foc va empènyer a marxar als ocupants del Centre Residencial d'Acció Educativa Mare de Déu del Roser - Puig d'Olena, que van desallotjar l'edifici amb els seus monitors. A poc a poc han anat retornant a la seva residència, com també ho han fet els evacuats la casa de colònies Can Miqueló. Es tracta de llocs que van haver de ser evacuats degut a la proximitat de les flames, o al fet que l'incendi, que cremava amb virulència, es dirigia cap a aquella direcció, malgrat que finalment cap edificació no va resultar afectada. L'incendi també va obligar a confinar les cases del Pla de la Casanova, l’hostal rural Masblanc i la Rovineta, situades als termes de Sant Quirze Safaja i Sant Martí de Centelles.

El foc, que va començar gairebé al mateix lloc que el que es va declarar per Sant Joan, va afectar un centenar d'hectàrees, la meitat de les quals pertanyien a un mateix propietari.

16 juliol 2026

Regió7 

Natalitat a la regió central: creix al Moianès, cau al Bages, Berguedà i Cerdanya, i al Solsonès més de la meitat és de mare estrangera

Per damunt de la mitjana catalana de nadons fills de mares nascudes a l’estranger hi ha la Cerdanya (47,9%) i l’Alt Urgell (48,8%), mentre que el Lluçanès (16,7%) i el Moianès (25,5%) són a l’extrem oposat



Al conjunt de Catalunya la natalitat va créixer el 2025 un 0,8% / PEXELS/HANNAH BARATA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Manresa16 JUL 2026 17:07Actualitzada 16 JUL 2026 18:10


La natalitat a la regió central segueix, en línies generals, la tendència descendent que ha anat descrivint en l’última dècada o dècada i mitja, amb comptades excepcions. Segons les dades que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponents al 2025, al conjunt de les vuit comarques de l’àmbit de Regió7 van néixer un total de 2.810 nadons, 68 menys que l’any anterior, la qual cosa suposa un descens del 2,3%.


Les excepcions a aquesta dinàmica són el Moianès i l’Alt Urgell, les úniques que han tingut un resultat positiu. La primera ha augmentat pràcticament un 11% (10 naixements més que el 2024) i la xifra total de 102 nounats és la quarta més elevada des que té l’oficialitat de comarca i registres propis (el 2014). El sostre el va tocar el 2016 amb 116 naixements. A l’Alt Urgell, el creixement en termes relatius entre un any i l’altre és encara més accentuat, del 13%, amb una quinzena de naixements més que el van situar en 129 totals.


El Bages, que en l’estadística precedent havia mostrat un petit repunt després de 12 anys de descens, va tornar a baixar el 2025, tot i que molt lleugerament. Van ser 22 naixements menys que l’any anterior (-1,8%) per sumar-ne un total de 1.209. Com a referència, aquesta xifra suposa més de mig miler menys de naixements que el màxim registrat en aquest segle. Va ser fa justament dues dècades, el 2025, quan es va tocar sostre a la comarca amb un total de 1.793 nounats. El descens en aquest període de temps és del 33%.


Les caigudes més accentuades es donen al Lluçanès (-14,5%, tot i que es mou amb marges molt petits); la Cerdanya, on cau un 11% (passa de 134 a 119); i el Solsonès, amb una baixada de gairebé el 9% que la porta a situar-se per sota del centenar de nadons arribats (93). També registres descensos el Berguedà (245 naixements en total, -6,1%) i l’Anoia, molt en la línia del Bages (al voltant del 2%, amb 883).

Si ho situem en àmbits territorials, la Catalunya Central en conjunt també registra un descens (-5%), igual que l'Alt Pirineu i Aran (-2%). La del Penedès lidera el creixement percentual de naixements, amb un augment del 2,4%, seguit del de Ponent (1,8%) i l'Àmbit Metropolità (1,7%). Les Comarques Gironines també experimenten un augment, tot i que més lleuger (0,4%). En canvi, les Terres de l'Ebre és l’àmbit on els naixements disminueixen més (-6,6) i també el Camp de Tarragona (-0,9%).
Més mares nascudes a l’estranger

Però si un aspecte crida especialment l’atenció d’aquesta estadística en aproximadament l’última dècada és la xifra globalment creixent de nadons fills de mares estrangeres. A més, en aquest registre del 2025 l’Idescat ha distingit entre mares estrangeres (és a dir, les que oficialment no tenen nacionalitat espanyola) i mares nascudes a l’estranger (una part de les quals pot tenir igualment nacionalitat espanyola), que encara amplia més aquesta relació.


Així, destaca especialment que el Solsonès més de la meitat dels nounats del 2025 ho van ser de mare estrangera (entenent com a tal que és nascuda en un altre país, tot i que pot tenir també la nacionalitat espanyola). Són el 51,6% del total, superant la mitjana de Catalunya, que és del 46,3%. Manresa com a ciutat encara té un índex molt més marcat, del 60%.

Per damunt de la mitjana catalana de nounats fills de mares nascudes a l’estranger també hi ha les dues comarques pirinenques: la Cerdanya (47,9%) i l’Alt Urgell (48,8%). El Bages s’hi acosta, ja que hi suposa el 43,3% del total. A l’extrem oposat, el Lluçanès és a la cua d’aquesta proporció. Dels naixements que hi va haver l’any passat, només el 16,7% van ser d’una mare nascuda a l’estranger. I el Moianès també és a la banda més baixa, amb el 25,5% del total.


Lleuger augment a Catalunya

Al conjunt de Catalunya, l’any 2025 van néixer 28.019 nens i 26.230 nenes, un total de 54.249 nascuts vius que representen un augment anual del 0,8%. La xifra de naixements es recupera lleugerament i trenca la dinàmica de descens observada des del 2008, mentre la taxa bruta de natalitat es manté en 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, igual que el 2024.

16 juliol 2026

Regió7 

Estabilizado un incendio en Sant Quirze Safaja que ha obligado a evacuar una casa de colonias y un camping

BARCELONA
Los Agents Rurals investigan las causas del fuego que ya ha afectado una superficie aproximada de 97 hectáreas


Incendio que quema con intensidad en Sant Quirze Safaja en el que trabajan 18 dotaciones terrestres y 3 aéreas

Bombers


La VanguardiaBarcelona
15/07/2026 16:43 Actualizado a 15/07/2026 20:41


Los Bombers de la Generalitat han dado por estabilizado a última hora de la tarde un incendio declarado en Sant Quirze Safaja (Moianès) que, debido a su intensidad, ha obligado a activar 53 dotaciones, 15 de ellas aéreas. Según datos provisionales de los Agents Rurals, quienes investigan las causas del suceso, el fuego afecta a unas 97 hectáreas.

Por este incendio Protección Civil ha pedido el confinamiento de las casas del Pla de la Casanova, el hostal rural Masblanc y la Rovineta, situadas en los términos de Sant Quirze Safaja y Sant Martí de Centelles, decisión que se mantiene pese a la estabilización del fuego. Además, los Mossos han evacuado la casa de colonias Can Micaló y el camping L'Illa.



En una publicación en X, explican que el fuego ha saltado a la carretera que va de Centelles a Sant Feliu de Codines (Barcelona) y ha lanzado algún foco secundario. Los Bombers están priorizando apagar el flanco izquierdo, que es el que tiene más riesgo de apertura.

Según han informado fuentes de los Bombers, las llamas se habrían originado en la misma zona donde hubo otro fuego el 24 de junio pasado y habrían saltado a la carretera.



Durante la tarde de este miércoles, los Bombers también siguen trabajando con una trentena de dotaciones terrestres y cuatro aéreas en el cuarto incendio de la semana que afecta la zona de Aiguamúrcia y Querol, en el Alt Camp.

15 juliol 2026

LaVanguardia

Evacuen un càmping i una casa de colònies per l'incendi de Sant Quirze Safaja

També s'han confinat un hostal i algunes cases aïllades per un foc que afecta 70 hectàrees

Eduard Font Badia
ACN
Sant Quirze Safaja15 JUL 2026 18:08Actualitzada 15 JUL 2026 18:41


L'incendi que crema aquesta tarda a Sant Quirze Safaja ha obligat a desallotjar un Centre Residencial d'Acció Educativa, el Mare de Déu del Roser, Puig d'Olena. Els Mossos d'Esquadra han traslladat els nens i els monitors, en total unes 30 persons que s'hi acullen, cap a una zona segura, perquè l'incendi es dirigia cap allà. En concret, han estat portats al pavelló de Centelles. També han evacuat preventivament la casa de colònies Can Miqueló i el càmping l'Illa. Els ocupants del càmping s'han portat al pavelló de St Quirze i els de la casa colonies a Aiguafreda. A més, s'ha demanat el confinament de l'Hostal Rural Mas Blanc i el Pla de Casanova.


Els Bombers han rebut l'avís a les 15.09 hores i fins al punt s'hi han desplaçat divuit dotacions terrestres i tres d'aèries. Segons han informat fonts del cos, les flames s'haurien originat a la mateixa zona on ja va haver-hi un altre foc el 24 de juny passat i haurien saltat a la carretera que uneix Centelles amb Sant Feliu de Codines i hauria llançat algun focus secundari. Els efectius centren els seus esforços en el flanc esquerre que és el que té més risc d’obertura.

15 juliol 2026

Regió7 

Els boscos del Bages i el Moianès, entre els més secs de Catalunya: el risc d'un gran incendi augmenta

El potencial de foc de superfície és alt a les comarques centrals, però no el màxim, i el potencial de foc de capçades és mitjà
Una nova eina del CREAF permet detectar la humitat dels boscos per a predir millor el risc d'incendi forestal




La zona cremada a La Torre de Claramunt / Nia Escolà / ACN
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Eduard Font Badia
Manresa15 JUL 2026 6:25Actualitzada 15 JUL 2026 13:44


El potencial de foc de superfície és alt a les comarques centrals, tot i que encara no assoleix els valors màxims, mentre que el potencial de foc de capçades és mitjà. Aquest escenari indica que, en les condicions actuals, es poden produir grans incendis. A més, malgrat les pluges dels mesos freds, els arbres han arribat al juliol amb una disponibilitat d’aigua limitada.


Són dades de la nova eina del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que permet conèixer la humitat i l’estat hídric de la vegetació dels camps i boscos per prevenir incendis. Aquest indicador es calcula a la plataforma ForestDrought, que actualitza diàriament l’estat hídric dels boscos de la península Ibèrica i les Illes Balears. L’eina mostra, entre altres indicadors, el contingut d’aigua del sòl i la humitat de la vegetació viva.


Els mapes de Catalunya i d’Espanya dels darrers mesos mostren que les abundants pluges de l’hivern i la primavera van permetre que els boscos arribessin a principis de juny amb bones reserves d’aigua. Tanmateix, les onades de calor de les darreres setmanes han modificat aquesta situació. A 3 de juliol, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà eren les comarques amb més humitat als arbres, mentre que el Bages i el Moianès registraven els valors més baixos.







Mapa de la humitat dels vegetals vius a Catalunya a data del 3 de juliol / CREAF

A mesura que augmenten les temperatures, la vegetació transpira més, les reserves d’aigua del sòl disminueixen i els arbres i arbustos comencen a perdre aigua i a assecar-se. Aquesta evolució determina el potencial de propagació del foc, tant en superfície com per les capçades. En ambdós casos, a principis de juliol el Solsonès era la comarca amb el risc més baix.






Mapes del potencial de foc a la superfície i en capçades a primers de juliol / CREAF

La plataforma del CREAF també permet visualitzar altres indicadors relacionats amb els incendis, com ara el potencial de propagació del foc per les capçades dels arbres, el potencial d’ignició de la vegetació baixa, com els matollars, i la humitat de la vegetació morta, entre d’altres.

«Per saber si en una zona hi pot haver un risc més elevat d’incendi, observem la humitat de la vegetació. Quan les plantes tenen menys del 100 % d’humitat, sol ser un indicador d’estrès hídric. Si aquest valor baixa del 80 %, cal estar alerta, perquè significa que la vegetació està molt seca i es pot encendre amb més facilitat», destaca Miquel de Cáceres, investigador del CSIC al CREAF.


«Volem que aquesta eina sigui útil per anticipar amb més fiabilitat quan i on la vegetació viva es troba en una situació crítica i pot representar un risc d’incendi. La plataforma permet seguir diàriament l’evolució de la sequera forestal durant els darrers 365 dies i, a més, és fàcil d’utilitzar: no cal tenir coneixements de modelització per consultar els mapes», explica Víctor Granda, científic de dades de l’EMF.
El futur dels models per predir incendis

Els resultats de la investigació també identifiquen els principals reptes perquè eines com ForestDrought, que incorporen l’estat hídric dels boscos, siguin encara més precises. Entre altres aspectes, caldria incorporar informació més detallada sobre les característiques dels sòls, com la presència de roques i la seva profunditat; aprofundir en el coneixement de la fisiologia de cada espècie; representar amb més precisió el moviment de l’aigua dins dels boscos, i millorar les observacions per satèl·lit, que poden proporcionar dades actualitzades sobre l’estat de la vegetació, com ara l’alçada, la biomassa o l’àrea foliar.


«El que sí que està clar és que conèixer l’estat d’humitat de la vegetació, combinat amb la resta d’índexs, permetria elaborar mapes de risc d’incendi molt més precisos i proporcionar informació complementària als bombers i a les administracions responsables de la prevenció d’incendis», coincideixen els tres investigadors. 

15 juliol 2026

Regió7