La Diputació vol recuperar zones de pastura al Berguedà per prevenir incendis al bosc

La Diputació vol recuperar zones de pastura al Berguedà per prevenir incendis al bosc
S’actuarà en 40 hectàrees repartides entre els municipis d’Olvan i Montclar amb l’objectiu de restablir un paisatge de mosaic agroforestal

Redacció/Guillem Camps
Olvan | 20·10·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42




Zona forestal del Berguedà on s’actuarà | DIPUTACIÓ DE BARCELONA


La Diputació de Barcelona ha començat els treballs de gestió forestal i recuperació d’antigues pastures en Zones d’Actuació Prioritària (ZAP) al Berguedà per a la prevenció d’incendis en boscos. En concret, es tracta d’unes 40 hectàrees repartides entre quatre finques del nucli d’Olvan i una altra de Montclar.

A Olvan, es fa una actuació conjunta que afecta les finques de Campdeparets, Artigós i Cal Roig, en una superfície de vuit hectàrees. Concretament, es porta a terme una tallada selectiva per aprofitament de llenya i la zona de bosc passarà a ser de pastura oberta. També a Olvan, a Casa Ballaró, es fan treballs d’aclarida d’arbres en unes 12 hectàrees de terreny. L’actuació més important en termes de superfície és a Montclar, a la casa del Riu -que actualment està en ruïnes-, on es faran treballs en una superfície de 20 hectàrees. En aquest cas, també es faran actuacions d’aclarida del bosc, per a transformar-lo en una zona de pastura.

L’objectiu principal dels treballs és crear discontinuïtat en el bosc mitjançant la recuperació d’antigues pastures i restablir un paisatge de mosaic agroforestal que ajudi a reduir l’acumulació de combustible vegetal que permeti els ramats entrar al bosc a pasturar, trencant el contacte entre el sotabosc i les capçades dels arbres. Les tasques es porten a terme seguint criteris de conservació i millora de la biodiversitat. Així, per exemple, es deixaran alguns troncs morts dempeus i es respectaran els nius.
Actuacions també al Moianès

A la província de Barcelona s’actua en unes 160 hectàrees de 14 finques. A part del Berguedà, una altra de les comarques centrals implicades és el Moianès. Els altres punts on es faran tasques són el Lluçanès, i la Vall del Ges, Orís i Bisaura. La iniciativa s’emmarca dins l’estratègia BCN Smart Rural i compta amb un pressupost de 270.000 euros.

BCN Smart Rural és l’estratègia de la Diputació de Barcelona per fomentar la sostenibilitat del sector agrosilvopastoral al territori. Està cofinançada per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i és una iniciativa que s’ubica a l’avantguarda de les accions que l’ens provincial i Smart Rural estan promovent amb horitzó 2030, tant en matèria agrícola com alimentària.
Paisatge més resistent al foc

La planificació forestal estratègica és una actuació fonamental per prevenir incendis, alhora que es dota al paisatge d’elements que el facin més resistent al foc, protegint el mosaic agroforestal amb el manteniment d’espais oberts, la recuperació de pastures que s’havien perdut i la consegüent reducció de la càrrega de combustible a les masses forestals no gestionades que afavoreix la diversitat d’espècies.

Els treballs també dinamitzen la ramaderia extensiva amb la reintroducció de ramats al bosc i la valorització de la carn que es produeix d’una manera sostenible i compromesa amb el benestar animal.

20 Octubre 2021

Regió7

Les coves del Toll de Moià acullen noves exploracions per evitar que s’inundin

El Grup d’Investigacions Espeleològiques de Granollers col·labora amb els estudis per determinar la procedència de l’aigua que entra a la cavitat
Queralt Casals
Moià | 19·10·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:00

Espeleòlegs de Granollers explorant a les coves del Toll | MUSEU DE MOIÀ

Les coves del Toll de Moià continuen estudiant el sistema hídric del seu entorn per intentar trobar una solució que eviti les inundacions a la seva part visitable. Als estudis hidrogeològics que s’hi estan duent a terme des de l’any 2016, s’hi van sumant col·laboracions com la del Grup d’Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) que, en els darrers dies, ha entrat per l’avenc del Bassot, que connecta amb la cova, per remuntar el torrent subterrani en una zona inexplorada. L’objectiu de tots aquests treballs és poder prendre mesures per evitar la inundació del jaciment arqueològic i paleontològic.

El Grup d’Investigacions Espeleològiques de Granollers ha estat la darrera entitat en sumar-se als estudis de la UPC, el grup espeleològic del Centre Excursionista de Terrassa i la Diputació de Barcelona que, des que el 2014 les coves va patir una forta inundació, han treballat conjuntament per investigar com es poden evitar les importants filtracions d’aigua que pateixen les Coves Toll. Un dels darrers casos va ser fa un parell d’anys quan, després d’un episodi d’intenses pluges, l’aigua va tornar a entrar amb força a l’interior de les coves i al conjunt del Parc de la Prehistòria i es va haver de tancar l’accés.

La directora del Museu de Moià-Parc Prehistòric de les Coves del Toll, Marta Fàbrega, explica que amb les diferents exploracions que s’hi porten a terme «s’estan investigant els torrents de capçalera per saber per on s’infiltra aquesta aigua». Segons Fàbrega, «si controlem com funciona la capçalera per sobre de la Cova del Toll potser podrem tenir alguna manera de controlar l’entrada d’aigua, de manera que la regulem i que passi la justa per no fer malbé el jaciment arqueològic i paleontològic, ni el recurs turístic que suposa».

En aquesta tasca d’exploració s’hi ha sumat el grup espeleològic de Granollers, amb Salvador Peña al capdavant, que estan fent una tasca «ingent» per trobar solucions i evitar inundacions a la part visitable de les Coves seguint les capçaleres dels torrents de la zona. Per ara, es té controlat el punt principal d’entrada d’aigua, procedent del torrent de Gomar i, aquests darrers dies, el grup ha entrat per l’avenc del Bassot, que connecta amb la cova, per remuntar el torrent subterrani en una zona inexplorada. Segons la directora del Museu de Moià el grup està explorant la zona «de l’avenc en amunt per veure si poden recorre’l». L’objectiu final és «intentar descobrir com funciona aquest carst perquè continuï portant aigua però no ens malmeti ni el jaciment, ni la part visitable turísticament», assegura Fàbrega.
Tres estudis hidrogeològics

Després de les inundacions que hi va haver el 30 de novembre del 2014, l’Ajuntament de Moià i el Museu de Moià han anat sol·licitant a la Diputació de Barcelona suport tècnic per a la realització dels tres estudis hidrogeològics que s’han dut terme en els darrers anys: el 2016, el 2017 i el 2020.

Quan el riu que passa per la cova es desborda i afecta aquest espai, l’aigua s’ha de bombejar per tal de poder-la treure de l’interior. Aquesta, però, no és l’única afectació que hi deixen les inundacions, ja que un cop ha baixat el nivell de l’aigua també cal retirar el fang i els sediments que porta fins a la cova i que provoquen danys importants a les restes arqueològiques que s’hi conserven.

Amb els estudis que s’estan fent s’espera trobar solucions «que no facin malbé la cova, que no afectin els cursos d’aigua subterranis i que siguin viables econòmicament», conclou Fàbrega.

19 octubre 2021

Regió7

Una sobrassada destil·lada i una oliva líquida, els productes més innovadors del Fòrum Gastronòmic de Barcelona

El certamen té lloc al recinte Montjuïc fins demà dimecres i aplega 300 expositors i 100 ponents
Trinitat Gilbert Martínez
Les olives líquides de la marca Caviaroli, amb col·laboració del cuiner Albert Adrià Caviarolli


Una sobrassada destil·lada del xarcuter de Mallorca Xesc Reina i les olives líquides de la marca Caviaroli, amb la col·laboració del cuiner Albert Adrià, són els productes més innovadors segons els Premis InnoFòrum, atorgats al Fòrum Gastronòmic de Barcelona, que té lloc al recinte Montjuïc de Fira de Barcelona fins demà dimecres, 20 d'octubre. En una altra categoria dels premis, el més original va ser per al paté rústic Gall del Penedès IGP de Mallart Artesans Xarcuters, i en la de millor packaging, el Vermut Xalar (fet amb vi blanc i mistela de garnatxa blanca) de l'empresa Coca i Fitó. El premi al producte més sostenible va ser per a les llaunes de cervesa d'Estrella Damm, que des de l'1 de desembre del 2020 es produeixen totalment amb anelles de cartró 100% biodegradable.
Les llaunes de cervesa d'Estrella Damm, amb anelles de cartró biodegradable, han estat premiades al Fòrum Gastronòmic de Barcelona DAMM

El Fòrum Gastronòmic de Barcelona ha reunit 300 expositors i 100 ponents. L'esdeveniment té lloc en el marc de Barcelona com a capital mundial de l’alimentació sostenible, una titularitat que exerceix la ciutat i que vol ser l'oportunitat per conscienciar la població sobre la importància d'una alimentació sostenible amb una perspectiva àmplia, des del camp fins a la taula. Per aquest motiu el fil conductor del fòrum és la mateixa alimentació sostenible.

El cuiner Joseba Cruz, del restaurant Le Clandestin, situat a la població de Navàs, ha aconseguit el premi Cuiner Més Sostenible 2021. Els altres finalistes han sigut Ludwig Amiable, del restaurant Palo Verde de Barcelona; Jan Fargas, del restaurant Les Voltes de Sant Sebastià a Moià (Moianès); Germán Franco i Marta Rombouts, del restaurant Al Marge de Badalona: Ricardo Radice i Giulia Gabriele, del restaurant Fishology de Barcelona; i Javier San Vicente i David López, del restaurant Taberna Noroeste de Barcelona.

 

19 Octubre 2021

Ara

Manresa és la ciutat gran catalana amb més casos nous

Les darreres xifres mostren una incidència acumulada a 7 dies de l'epidèmia de 36 casos quan la mitjana catalana és de 21
Francesc Galindo
Manresa | 19·10·21 | 12:03 | Actualitzat a les 08:18


Proves PCR efectuades a Manresa Arxiu/Oscar Bayona


Manresa continua per sobre de la mitjana tant Catalana com Espanyola en nombre de casos per 100.000 habitants.

Les darreres xifres mostren una incidència acumulada a 7 dies de l'epidèmia de 36 casos quan la mitjana catalana és de 21.

Si es compara amb la situació de fa set dies, mentre que a Manresa ha baixat de 37 a 36 casos, a Catalunya la mitjana ha baixat de 23 a 21.

Aquesta situació a la ciutat, tant de superar la mitjana com de desinflamació de les dades més lenta, es continua manifestant amb el seguiment de les xifres d'incidència acumulada a 14 dies, que a Catalunya és de 45 casos per cent mil habitants mentre que a Manresa és de 75.

La diferència entre la incidència a 14 dies a Manresa i a Catalunya és àmplia i encara ho és més si es compara amb Espanya, que és de 42.

De fet, la capital del Bages encapçala el rànquing d'incidència acumulada a 14 dies entre les ciutats grans catalanes.

Pel que fa al risc de rebrot de l'epidèmia, Manresa no encapçala aquest cop el llistat en relació a les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, però tampoc es troba massa lluny de les primeres posicions. Concretament és la tercera ciutat gran catalana en risc de rebrot amb un índex de 101 només per sota de Tarragona (134) i Lleida (105), segons les darreres dades del Departament de Salut de la Generalitat.

Si la setmana passada el risc de rebrot era de 84 punts, ara és dels ja esmentats 101 punts.

La velocitat de transmissió a la ciutat és d'1,31, un valor mitjà en relació a poblacions similars, però superior a la mitjana catalana, que és de 0,95.

La bona notícia és que el nombre de nous positius confirmats per PCR o test d'antígens va de baixa i si del 25 de setembre a l'1 d'octubre se'n van detectar 58, la setmana següent van ser 32 i la del 9 al 15 d'octubre, la darrera analitzada, 29.
Risc de rebrot a l'Alt Urgell

Per comarques, una de l'àmbit de cobertura de Regió7, l'Alt Urgell encapçala el risc de rebrot amb un valor de 323. Cal baixar fins a la dissetena posició per trobar el Bages amb 75 punts. La resta presenten valors encara més moderats.

Una situació similar es produeix amb la velocitat de transmissió del virus, que té l'Alt Urgell a la tercera posició del conjunt de comarques catalanes, amb un valor de 2,24, i cal descendir a la tretzena posició per trobar la segona comarca de l'àmbit de cobertura del diari, que torna a ser el Bages amb un índex d'1,12.

En aquest cas, immediatament després hi ha l'Anoia amb una velocitat de contagi d'1,08.

El Berguedà té un ric de rebrot de 53 i una velocitat de contagi de 0,60; el Solsonès, de 18 i 0,47; el Moianès, 15 i 0,33 i la Cerdanya, 6 i 0,21. 

19 octubre 2021

Regió7

IBI simbòlic a Moià

15·10·21 | 06:25

Després de deu anys pagant un IBI en la franja més alta del tipus disponible, l’Ajuntament de Moià l’ha rebaixat i els ciutadans de la vila pagaran el proper exercici uns 135.000 euros menys. Repartida entre tots els propietaris d’immobles, la rebaixa suposarà una millora individual molt petita, però té molta importància pel que suposa del canvi de tendència i de política. El resultat financerament catastròfic de la gestió de Josep Montràs (per la qual va seure al banc dels acusats) va deixar el poble en una situació de fallida econòmica que ha obligat els governs posteriors, encapçalats per Dionís Guiteras, a aplicar una austeritat extrema. En sis anys s’han eixugat vuit milions de deute amb l’Estat. Ara, es comença a visualitzar el resultat d’aquest esforç. Després de deu anys, Moià comença a tornar a una pressió fiscal més semblant a la dels municipis de l’entorn. Amb tot, el temps d’austeritat ha suposat ajornar inversions que ara caldrà posar al dia. L’Ajuntament continuarà necessitant diners per recuperar el temps perdut. Però el temps d’excepció, feliçment, va quedant enrere. 

15 octubre 2021

Regió7

Adri Arnaus queda a un cop del seu primer triomf

El jugador del Club de Golf Moià va perdre l’Obert d’Espanya en el desempat després de protagonitzar un gran duel amb Rafa Cabrera

Toni Mata i Riu
11·10·21 | 06:25


Adri Arnaus es va mostrar molt segur però no va guanyar | EUROPA PRESS


El barceloní Adri Arnaus, membre del Club de Golf Moià, va acaronar ahir la seva primera victòria com a professional, però va perdre davant de Rafa Cabrera Bello en el primer forat del desempat de l’Obert d’Espanya, que es va disputar al Club de Campo de Madrid. Jon Rahm, que perseguia la triple corona del torneig per empatar els tres triomfs assolits anys enrere per Ballesteros, no va poder superar ahir el mal resultat de la jornada prèvia.

Arnaus i Cabrera van protagonitzar al llarg del dia un duel intens i emocionant, que va requerir d’un forat extra per decidir el nom del campió. I en aquest tràngol es va imposar l’experiència del canari, onze anys més gran que el català, que en té 26 i encara no s’ha pogut estrenar després d’haver jugat 72 tornejos, sobretot del Tour Europeu.

Després de la tercera jornada, celebrada dissabte, Arnaus estava amb -15 en 2n lloc a dos cops de Cabrera. El seu oponent, però, va començar amb molt mal peu i va fer un doble bogey en el primer forat del recorregut, que va aplegar quinze mil espectadors. Però després ja no va tornar a ensopegar i va signar quatre birdies, els tres darrers consecutivament en els forats 13, 14 i 15.

Per la seva part, Arnaus va punxar al 3 i a l’11, i es va rescabalar amb sengles birdies al 4 i el 8. I, sobretot, va fer el salt al liderat gràcies a l’eagle del forat 7, un par 5 que va liquidar en tres cops. El moianès, que va ser l’únic representant espanyol als Jocs de Tòquio després del positiu per covid de Rahm, es va trobar en una bona posició per guanyar el forat 18.

En la sortida, Cabrera va enviar la pilota a una zona molt complicada, però després de molta estona rumiant quin cop havia de donar, va fer passar la pilota entre els arbres i va salvar el mal tràngol. Arnaus, molt segur durant tota la jornada, va fer aterrar el seu cop al búnquer, en una bona disposició per intentar el birdie.

Cabrera va exhibir el seu talent i va salvar el par, tot esperant que Arnaus no encertés el putt guanyador. La pilota del català va agafar una bona línia però es va desviar al darrer moment. En el desempat, també al forat 18, Cabrera va fer 3 cops i es va endur el triomf. 

11 octubre 2021

Regió7

Casa Mas iniciarà la producció a la nova planta de Sallent l’estiu que ve

L’empresa familiar de plats preparats frescos de Castellterçol fa una inversió de 33 milions d’euros

G.P. Manresa
09·10·21 | 06:25

Planta de Casa Mas en construcció al polígon Plans de la Sala | OSCAR BAYONA


Casa Mas, empresa d’elaboració de plats preparats frescos amb seu a Castellterçol, té previst obrir les seves noves instal·lacions al polígon Plans de la Sala de Sallent i iniciar-hi l’activitat productiva a partir de l’estiu del 2022. Amb una inversió de 33 milions d’euros, l’empresa familiar passarà de disposar de 6.000 m2 a la planta actual a 30.000 m2 a la nova.

Fonts de l’empresa consultades per aquest diari expliquen que l’objectiu de la construcció de les noves instal·lacions és disposar de més capacitat productiva i treballar de manera més sostenible, amb una cuina tecnològicament més preparada, per continuar elaborant i mantenint l’essència de les receptes de tradicionals que caracteritzen la companyia.

Fundada l’any 1993 dedicada als productes carnis, les condicions de la nova planta permetran crear més receptes de plats precuinats, una línia productiva iniciada el 1996 per la creixent demanda del mercat. La innovació, el desenvolupament i la millora contínua són aspectes prioritaris per a la companyia, asseguren fonts de l’empresa, així com la millora de l’estandardització de processos d’elaboració de productes.

Les noves instal·lacions aniran ampliant la producció de manera gradual i la previsió és que la plantilla vagi creixent a mesura que es vagin obrint nous canals i mercats. Amb tot, la companyia assegura que en aquests moments establir el nombre de treballadors que caldrà incorporar és difícil de concretar. D’altra banda, ara com ara tampoc no està definit el futur de la planta de Castellterçol, en què treballa una plantilla formada per més de 330 persones. La companyia ofereix actualment 60 referències diferents i la nova fàbrica permetrà posar al mercat nous productes dins la categoria de plats preparats frescos.

Pel que fa a la construcció de la nova planta, les fonts consultades de Casa Mas asseguren que «creiem que és una molt bona notícia per al Bages, per al sector i una notícia empresarial destacada en l’àmbit de la indústria catalana».

Casa Mas, empresa familiar i de capital 100% familiar, justament fa 25 anys que va iniciar el camí de l’elaboració de plats frescos, i en aquest aniversari, «malgrat el context difícil, apostem per invertir per crear valor a la categoria de plats frescos».

La companyia està especialitzada en plats preparats frescos no pasteuritzats, i té al mercat referents com els canelons casolans, les croquetes, així com lasanyes, mandonguilles i pastissos, a més d’altres famílies de productes com poden ser les pastes.

Fa uns anys que té un creixement a doble dígit, l’any 2018 va facturar 26 milions d’euros i va tancar el 2020 amb 37 milions d’euros, i la previsió per al 20 21 és tancar l’exercici amb 46 milions d’euros, que significarà un creixement aproximat de més d’un 20%.

A més, aquest any l’empresa ha obtingut la certificació de la normativa de Qualitat i Seguretat Alimentària IFS Food, una norma reconeguda per la Global Food Safety Initiative (GFSI), una iniciativa que vetlla per la seguretat alimentària. 

9 octubre 2021

Regió7