L’emblemàtic campanar, que serà objecte d’un procés de restauració, ha recuperat amb tècnica tradicional un so festiu que feia prop d’un segle que no s’escoltava
David Bricollé
Ariadna Gombau
Moià06 D’ABR. 2026 11:09Actualitzada 06 D’ABR. 2026 11:36
Pot semblar un fet anecdòtic, però per a una part dels moianesos ha estat un fet històric. Un esdeveniment de restitució patrimonial. L’emblemàtic campanar de Moià, que amb la seva alçada i perfil dibuixa el perfil característic de la capital del Moianès, ha tornat a fer sonar aquesta Pasqua amb tècnica tradicional el toc de festa. Un repic característic que, segons l’associació Amics del Campanar de Moià, no s’escoltava des de feia gairebé 90 anys. És un pas més en el procés de restauració i recuperació que impulsa l’entitat del temple eclesiàstic, tant des del punt de vista arquitectònic com d’elements litúrgics i tradicionals que porta associat, sobretot pel fet que enguany s’escau el 300 aniversari de l’acabament del campanar.
El toc manual de festa ha sonat als quatre vents ventant i portant a seure les campanes. És a dir, fent voltejar la campana i mantenir-la invertida, amb la copa mirant cap al cel, durant un temps determinat, una tècnica tradicional del toc català, típic dels tocs de festa i que, destaquen de l’entitat, «és una tradició que forma part de la nostra identitat i del nostre paisatge sonor».
Dalt del campanar s’han congregat una vintena de persones, entre les encarregades de fer sonar el toc de festa i els qui no s’han volgut perdre (i han volgut enregistrar) un moment que, destaquen, «ja forma part de la història de Moià. Un dia en què passat, present i futur s’han trobat dalt del campanar». Una iniciativa que impulsen conjuntament els Amics del Campanar de Moià, l'Ajuntament de Moià i la parròquia de Santa Maria de Moià.
El toc principal d’aquest repic de campanes de Pasqua de Moià s’ha fet, de moment, amb una sola campana. «Però és només l’inici», destaquen fonts de l’associació, alhora que hi afegeixen que «si tot va bé, ben aviat podrem recuperar completament aquest patrimoni cultural tan nostre i fer que torni a ressonar amb tota la seva força pels carrers de la vila».
I és que, tal com ja va explicar Regió7, els plans que Moià té per desenvolupar al campanar per tornar-li l’esplendor i la prestància per a la qual va ser construït van molt més enllà. A la sala de campanes s’hi durà a terme una actuació específica per optimitzar la seguretat i l’accessibilitat, també de cara al públic. D’aquesta manera, es facilitaran les visites i la realització dels tocs anuals, que es duen a terme cada any des de la seva recuperació, l’any 2020.
Una campana de més de 1.000 kg
Però l’element segurament més rellevant és la fabricació d’una nova campana major, destinada a recuperar la sonoritat original del campanar i a completar el conjunt tal com existia abans de la seva destrucció, l’any 1936.
La campana serà de bronze, amb una composició del 80% de coure i el 20% d’estany, i amb la presència d’altres metalls en proporcions inferiors a l’1%. Inspirada en la campana desapareguda el 1936 —que tenia un pes aproximat de 1.440 kg, 135 cm de diàmetre i 110 cm d’alçada—, la nova peça haurà de tenir un pes mínim de 1.150 kg (jous a part) i serà afinada a la nota MI, amb l’objectiu d’harmonitzar-se amb la resta de campanes del conjunt.
L’objectiu d’aquesta incorporació no és ampliar el nombre de campanes, sinó recuperar un element patrimonial perdut, clau per restituir l’equilibri sonor i simbòlic del campanar.
A més, s’afrontarà un projecte de restauració del conjunt. Els treballs tenen com a finalitat principal corregir les deficiències de conservació detectades als sistemes de toc de les campanes i a les cobertes exteriors del campanar, que presenten infiltracions d’aigua. Entre les actuacions més urgents hi ha la reposició del morter de calç als paviments del coronament i del pis de campanes, amb l’objectiu d’evitar que les filtracions continuïn malmetent l’estructura.
A més, el projecte preveu la restauració i l’adequació dels elements del sistema de toc de les campanes —batalls, jous, palanques, topalls i cordes— per permetre la recuperació segura dels tocs manuals tradicionals catalans.
6 abril 2026
