De Moià al Camp Nou: la tipografia inclusiva protagonista d’una nit de Champions

Anna Vives, amb arrels moianeses, és la creadora de la tipografia que van lluir ahir als dorsals els jugadors del Barça durant el partit contra el Newcastle
El Club Esportiu Moià, per la seva banda, també va utilitzar el disseny de la jove per a les samarretes commemoratives del centenari, l'any 2022




Anna Vives ahir amb Rafa Yuste, president en funcions del Barça, i Marta Segú, presidenta de la Fundació FC Barcelona / FC BARCELONA


Ariadna Gombau
Moià19 MAR 2026 17:55Actualitzada 19 MAR 2026 18:08

Quina vinculació pot tenir el Barça que vam veure ahir a la Champions League i el Club Esportiu Moià? A priori, cap. Tanmateix, Anna Vives, una jove amb síndrome de Down i arrels moianeses, s’ha convertit en un nexe d’unió entre tots dos clubs. Durant el partit, els jugadors blaugrana van lluir uns dorsals amb una tipografia diferent de l’habitual, obra de Vives. A més, la jove va ser rebuda pel president Joan Laporta i va poder gaudir del matx des de la tribuna. Amb motiu del seu centenari, l’any 2022, el club moianès també va incorporar aquest disseny a les samarretes commemoratives.


L’acció d'ahir, coordinada per la Fundació FC Barcelona amb la col·laboració de la UEFA Foundation for Children i la Fundació Itinerarium, s’emmarca en les iniciatives de sensibilització amb motiu del Dia Internacional de la síndrome de Down, que se celebra el 21 de març. És la primera vegada que aquesta tipografia inclusiva s’utilitza en un partit oficial de la Lliga de Campions. A més, en el partit de tornada dels quarts de final de la Champions League femenina, que es disputarà al Camp Nou el 2 d’abril, les jugadores del Barça també lluiran aquests dorsals davant del Reial Madrid.


Ahir, Vives va gaudir de l’encontre, corresponent a la tornada dels vuitens de final de la Champions, des de la tribuna, acompanyada de la seva família i de Joan Laporta, Rafael Yuste —president en funcions fins al 30 de juny— i Marta Segú, directora general de la Fundació Barça. La jove també va coincidir amb Andrés Iniesta, llegenda blaugrana. El partit contra el Newcastle, disputat al Camp Nou, va finalitzar amb un contundent 7 a 2, que va deixar un resultat global de 8 a 3 i va certificar l’accés dels culers als quarts de final.


El projecte d’Anna Vives, molt vinculada a Moià, va veure la llum el 2012 i es va convertir en la primera tipografia de caràcter social de la història. Un any abans, el 2011, la jove havia començat a treballar amb la seva lletra i, posteriorment, en va digitalitzar completament l’alfabet, fet que en permet l’ús en qualsevol format, tant físic com digital. L’objectiu de la iniciativa és difondre aquesta lletra i promoure els valors que representa: la inclusió social i la idea que la societat la construïm entre tots i totes. Tal com es defineix des de la mateixa pàgina web del Barça, es tracta de “persones que han de deixar de ser invisibles per integrar-se amb normalitat a la societat, destacant la importància del treball en equip amb la suma de les capacitats de tothom”.

Actualment, la creació de Vives acumula més de 15 milions de descàrregues en més de 80 països. Més enllà del club blaugrana, aquests dies la tipografia també serà utilitzada per vuit equips internacionals: quatre de Sud-amèrica, tres d’Europa i un de Sud-àfrica. Des del 2012, la jove ha col·laborat amb clubs destacats com el Dinamo de Kíiv, el River Plate o el Club América. En el cas del CE Moià, la tipografia va ser un dels elements més destacats de les samarretes del centenari.

Anna Vives està fortament arrelada a la capital del Moianès; de fet, l’any 2019 ja va fer el servei d’honor en un partit del primer equip masculí. A més, és neta de Narcís Vives, històric jugador del club.


Un precedent al Trofeu Joan Gamper

Tot i que ahir va ser la primera vegada que la tipografia d’Anna Vives s’utilitzava en un partit de la Lliga de Campions, el Barça i la jove ja havien coincidit fa més d’una dècada. L’any 2013, en el Trofeu Joan Gamper disputat entre el Barça i el Santos, els jugadors blaugrana ja van lluir aquestes lletres i números a l’esquena. La samarreta que va portar Iniesta aquell dia es conserva actualment al Museu del Barça.

19 març 2026

Regió7

Moià obtindrà electricitat i calor per a autoconsum a partir dels residus

El projecte de la planta de biogàs aconsegueix 3,3 milions de subvenció de l’IDAE

 
L’alcaldeDionís Guiteras(ERC) mostra els plànols del projecte del polígon delPrat

Miquel Gonzalez / Shooting
Antonio Cerrillo

Barcelona
19/03/2026 09:53

Convertir els residus en un recurs per aconseguir altes cotes d’independència elèctrica i energètica. Aquest és l’ambiciós projecte que promou l’Ajuntament de Moià, la capital del Moianès (6.800 habitants), que s’ha plantejat aquest doble repte: fer front a la factura energètica i afrontar una solució al problema dels residus.

L’objectiu és proveir tots els serveis energètics municipals amb una planta de biogàs de propietat pública. Es pretén amb això també demostrar que la iniciativa pública pot fomentar l’autoconsum d’energia renovable i aconseguir que els residus puguin convertir-se en un valuós recurs per abaratir les càrregues pressupostàries municipals.


“La planta serà 100% pública i servirà per desconnectar-nos de les elèctriques”, diu l’alcalde

El projecte consisteix en la construcció d’una planta de biogàs per produir electricitat i calor, per a la qual cosa s’utilitza­rien rebutjos de diversos tipus: la fracció de la matèria orgànica, els residus ramaders (purins dels porcs), els subproductes de la indústria de l’alimentació (lactis i del sector agroecològic, però no les restes d’escorxador) i el fang de depuradora, així com restes vegetals.

“Serà la primera planta de biogàs 100% pública, una iniciativa per poder ser autosuficients i desconnectar-nos de les grans companyies elèctriques, perquè l’energia es destina íntegrament a l’autoconsum”, assenyala l’alcalde, Dionís Guiteras (ERC).

La planta incorpora un sistema biològic en què s’afegeixen bacteris als residus, de manera que aquests excreten gas metà (i CO2), un combustible que en aquest cas es crema en motors per produir energia elèctrica mentre que els gasos d’esca­pament s’aprofitaran per pro­duir calor. “Hem optat per produir electricitat, i no gas, perquè d’aquesta manera ho podem electrificar tot: la calefacció, els vehicles municipals, l’aire condicionat de les instal·lacions municipals, l’energia per extreure l’aigua dels pous de la companyia pública i la distribució als dipòsits, l’enllumenat públic i de tots els equipaments...”, diu.


A més, el projecte preveu reaprofitar la calor dels motors per disposar d’un circuit que mantingui la temperatura del digestor en 37ºC, que és la tempera­tura òptima perquè els bacteris puguin treballar. I, a més, si s’instal·la un circuit d’aigua permet tenir calefacció, o vapor per a les indústries i equipaments municipals. El pas següent seria que l’aigua calenta de la planta pugui alimentar la piscina pública tot l’any.

El projecte té un cost apro­ximat de cinc milions d’euros i ha estat seleccionat al programa de concessió d’ajuts de l’ Institut per a la Diversificació i Estalvi
de l’ Energia ( IDAE), amb una subvenció de 3,713 milions d’euros procedent dels fons Next
Generation.

Ja s’ha redactat un projecte bàsic i ara l’Ajuntament està
preparant els plecs amb les condicions per treure a concurs públic el projecte definitiu i construir la planta.


Es busca sobretot un important estalvi energètic. L’Ajun­tament té un pressupost d’11 milions d’euros i es gasta uns 700.000 euros anuals aproxi­madament en costos energètics (gas, gasoil i electricitat), incloent-hi els costos energètics de la companyia pública d’aigües (extracció d’aigua de pous i la seva impulsió als dipòsits). A aquesta suma caldria afegir-hi els costos de tractar les escombraries a l’abocador, cosa que fa viable econòmicament l’operació. “El món local està mal finançat i cada vegada ha de prestar més serveis; i, si a més pateix factors externs, dels quals es deriven més costos, com els energètics, bé busca solucions o estem obligats a apujar impostos; i si apugem impostos, més desafecció”, argumenta Guiteras.

L’alcalde afegeix altres avantatges associats: “El procés d’anaerobi no comporta molèsties per la pudor, i totes les empreses que portarien els residus són del poble i d’un radi de 10 quilòmetres”.


Salvador Salat, membre de la junta directiva del Clúster de Bioenergia de Catalunya, afirma que “és un projecte ben plantejat, perquè és d’autoconsum i incorpora una barreja de residus equilibrat que garanteix un alt rendiment”. Salat recorda que “avui dia es poden obtenir els quilowatts elèctrics més barats amb l’energia solar”, però destaca que el combustible obtingut en aquest projecte “és un gas renovable”.

El pla de Moià s’inscriu dins d’una operació per requalificar 10,8 hectàrees de sòl rústic per legalitzar l’ escorxador del Moianès (després d’una sentència del TSJC del 2023) i ordenar el conjunt del polígon industrial del Prat, cosa que necessita que “aquest polígon creixi, amb una modificació parcial del planejament”.

El projecte té com a principal escull certa oposició veïnal a l’escorxador i la campanya empresa contra la planta de biogàs amb l’argument que acollirà els residus carnis de l’escorxador. Tot i això, l’alcalde replica que els residus de la indústria porcina no seran valoritzats a la planta, ja que s’aplicarà la normativa que incorpora aquestes restriccions als residus carnis. Un cert front de rebuig el forma l’oposició a l’alcalde, que té majoria absoluta.

19 març 2026

LaVanguardia

Docents del Moianès tallen la C-59 per reclamar millores en el sistema educatiu

L'institut Moianès ha estat un dels escenaris de les protestes en el marc de la vaga d'ensenyament
A primera hora s'ha realitzat un piquet a l'entrada del centre que ha continuat amb el bloqueig de la via i la posterior marxa lenta fins a Manresa




Docents del Moianès tallen la C-59 per reclamar millores en el sistema educatiu / Arxiu particular


Ariadna Gombau
Moià18 MAR 2026 9:45Actualitzada 18 MAR 2026 12:58


Al voltant d’una vintena de docents i altres professionals de l’àmbit educatiu del Moianès s’han concentrat avui a l’Institut de Moià en el marc de la vaga d’ensenyament. A 2/4 de vuit del matí, just abans de l’obertura del centre, s’ha organitzat un piquet a la porta. Una hora més tard, s’ha dut a terme un tall a la carretera C-59 que s’ha prolongat fins a 1/4 de deu del matí.


Els assistents han protestat amb proclames com «Volem una educació de qualitat», alguns d’ells vestits amb samarretes grogues i equipats amb estris per fer soroll, com olles i xiulets. El tall de la via, que ha durat prop de 3/4 d'hora, s'ha fet amb taules del mateix centre, on s'hi han penjat globus de color groc. A les deu ha començat la marxa lenta fins a la manifestació convocada a Manresa.




Marxa lenta fins a la manifestació convocada a Manresa / Arxiu particular

Des de primera hora del matí, hi ha accions de protesta a totes les comarques del territori, que confluiran al migdia a Manresa per dur a terme una manifestació pel centre de la ciutat. La convocatòria és a 2/4 d’una del migdia a la zona esportiva del Congost.


Les vagues s’han convocat per territoris al llarg de tota la setmana. Van començar dilluns a Barcelona i al Baix Llobregat. Dimarts es van desenvolupar al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Avui, dimecres, la vaga té lloc a l’Alt Pirineu i Aran, a la Catalunya Central i a la Plana de Lleida. Dijous se celebrarà al Maresme, al Vallès Oriental, al Vallès Occidental i a les comarques de Girona, i divendres la vaga serà a tot Catalunya, amb una manifestació unitària a Barcelona.
Una vigília moguda

Ahir a la tarda, vigília de la vaga d’ensenyament, delegats sindicals i personal educatiu es van tancar a la seu del Departament d’Educació de Catalunya Central, a Manresa. La directora dels Serveis Territorials d’Educació, Saray Gómez, va rebre els docents, que li van exposar un llistat de demandes, algunes de les quals depenen directament dels serveis territorials, com per exemple la instal·lació de barracons. També van reclamar la reducció de ràtios, millores efectives en la inclusió i el ple reconeixement de l’etapa educativa 0-3.

Tot seguit, els professionals de l'àmbit educatiu es van manifestar a la carretera de Vic, que va quedar tallada. Finalment, els ensenyants han passat la nit a la seu del Departament.

18 març 2026

Regió7

Castellterçol instal·la set dispensadors de compreses i tampons al municipi

L’Ajuntament impulsa la mesura per donar resposta a urgències menstruals i avançar cap a un poble més feminista


Un dels set dispensadors de compreses i tampons instal·lats a Castellterçol / Ajuntament de Castellterçol


Ariadna Gombau
Castellterçol17 MAR 2026 16:11Actualitzada 17 MAR 2026 16:12

L'Ajuntament de Castellterçol ha instal·lat set dispensadors de compreses i tampons en diversos espais del municipi amb l'objectiu de donar resposta a possibles urgències menstruals. Segons el consistori, aquesta mesura suposa “un pas més per avançar cap a un poble feminista i atent a les necessitats de les dones”.


Pel que fa als dispensadors de compreses, es troben als lavabos de dones de l’antiga fàbrica de l’ANLA, al pavelló municipal, a l’entrada del Camp Municipal d’Esports Cebrià Calvet – Coll de Mosca, al parc del Bosquet de Can Sedó, al vestíbul del Centre Espai Escènic i a la Sala Ferran Miró. L’expenedor de tampons, en canvi, està situat al lavabo del vestidor femení de la piscina municipal.


En aquest cas, els Menstrual Points (els dispensadors) són produïts per l’empresa bagenca Cotton High Tech.

17 març 2026

Regió7

Carla Ubasart, de Moià, guanya el bronze en l'Obert Europeu de Varsòvia de judo

La judoka moianesa s'imposa en dos combats de la repesca per pujar al podi després de no haver pogut accedir a la final

Carla Ubasart, la segona per la dreta, al podi de la seva categoria / European Judo


Jordi Agut
Manresa16 MAR 2026 19:48

La judoka moianesa Carla Ubasart va obtenir la medalla de bronze en la l'Obert Europeu de Varsòvia, puntuable pel Tour continental, que s'ha celebrat aquests dies a la capital polonesa. Ubasart es va refer de no haver pogut entrar a la final de la seva categoria, de menys de 57 quilos, i va guanyar dos combats fins poder pujar al podi.

En la fase inicial, va quedar exempta en la primera ronda i després es va imposar a la polonesa Magdalena Walega, tot i que després va caure contra la seva compatriota Karolina Siennicka, que finalment es quedaria sense metall.

En canvi, en el seu camí de repesca, Ubasart es va sobreposar a les adversitats i va guanyar tres combats. Primer, va superar la francesa Lola Berthet. Tot seguit, va ser millor que la neerlandesa Pleuni Cornelisse i va aconseguir la medalla de bronze, juntament amb la seva companya Malin Wilson. L'or va correspondre a la francesa Ophelie Vellozzi, qui va superar a la final una altra judoka local, Arleta Podolak.


Resultats així confirmen la tornada a l'elit d'una Carla Ubasart que sembla haver deixat enrere definitivament un període de lesions per aconseguir bons resultats internacionals.

16 març 2026

Regió7

Una granissada emblaquina la part alta del Moianès

La tempesta ha fet especialment perillós el tram nord de la C-59, des de l’eix Transversal fins a Moià, passant per l’Estany

Ariadna Gombau

David Bricollé
Moià14 MAR 2026 15:18Actualitzada 14 MAR 2026 16:28


Un mes i mig de la nevada que va tenyir de blanc la part alta del Moianès, inclosa la capital, una part d’aquesta mateixa zona s’ha tornat a emblanquinar aquest dissabte al migdia, però en aquest cas com a conseqüència d’una granissada.


Un dels punts on aquesta tempesta ha estat especialment visible i intensa ha estat entre l’eix Transversal i Moià, passant per l'Estany. La carretera que connecta aquesta via principal i aquests municipis, la C-59 nord, és la que s’ha vist afectada per aquesta granissada, com també la N-141c, a Moià i Collsuspina, la qual cosa les ha fet especialment perilloses durant el temps que ha durat, ja que ha convertit l’asfalt en una superfície relliscosa, i l’acumulació d’aigua feia que s’hi produís l’efecte aquaplaning.




Una imatge de la granissada d'aquest migdia / ARIADNA GOMBAU

Aquesta situació, com es deia, s’ha produït un mes i mig després que les carreteres d’aquesta zona del Moianès registressin diversos incidents per una copiosa nevada. La d’aquest dissabte és una jornada que ja s’havia avisat que seria complicada des del punt de vista meteorològic. De fet, a banda de la pluja força generalitzada, està nevant de manera important al Pirineu i fins i tot a les cotes altes del Berguedà, com ara als Rasos de Peguera, i al Montseny.

De fet, està previst que Protecció Civil enviï un missatge ES-Alert als mòbils aquesta tarda a les comarques de l’Alt Empordà, el Berguedà, el Ripollès i la meitat nord de la Cerdanya, per risc de ventades. L’episodi, amb ratxes que poden superar els 140 km/h, començarà a les set del matí de diumenge i es preveu que finalitzi a les quatre de la tarda. Així ho ha assegurat la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, que ha demanat a la població que eviti desplaçaments i activitats a l’exterior en aquestes zones, així com "molta vigilància" al volant. També es preveu mala mar, amb onades de més de quatre metres, a l’Alt i al Baix Empordà.

14 març 2026

Regió7

L’estany de l’Estany reneix per uns dies

La zona humida, dessecada per iniciativa de Carles de Cardona al segle XVI amb l’objectiu d’eliminar un focus de paludisme i guanyar terres de conreu, s’ha tornat a omplir d’aigua després dels darrers episodis de pluges
L’estany es podria recuperar i, de fet, aquesta va ser un dels projectes de l’equip de govern que hi havia al municipi moianès de 1999 a 2007

Imatges de l'estany de l'Estany (Moianès) i l'entorn / Isabel Casas Navarrete


Ariadna Gombau
L'Estany12 MAR 2026 19:00Actualitzada 13 MAR 2026 7:49

L’estany de l’Estany és un paratge natural que al segle XVI va ser dessecat mitjançant l’obertura de recs de drenatge. Arran d’aquesta intervenció, la zona humida es va transformar en camps de conreu. Tot i que el Rec de les Nogueres hauria d’evitar la inundació dels prats, en episodis de pluges intenses com els dels darrers dies la infraestructura no té prou capacitat i no pot impedir l’estanyament temporal de l’aigua. Això és precisament el que ha passat recentment, quan el poble ha retornat, durant un breu període de temps, als seus orígens. Més enllà de donar nom a la vila, l’estany també apareix a l’escut del municipi.


Inicialment, l’estany era una cubeta natural que recollia les aigües d’escorrentia i les procedents de l’aflorament de l’aqüífer, i arribava a ocupar una superfície màxima de 7,6 hectàrees, que avui s’ha reduït a poc més de mitja hectàrea. La seva recuperació és factible i, de fet, va ser un dels projectes que va impulsar l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Estany entre els anys 1999 i 2007. Isabel Casas, membre d’El Fanal i aleshores regidora, explica a Regió7 que una de les particularitats del terreny és que «la terra és d’argila» i que, per tant, «quan queda xopa, com que és altament impermeable, l’aigua no es filtra i queda embassada».


La dessecació de l’estany es remunta a l’any 1554, quan Carles de Cardona, l’últim abat del monestir, va impulsar les obres amb l’objectiu d’eliminar un focus de mosquits i de paludisme i, alhora, guanyar noves terres de conreu. Per fer-ho, va encarregar la construcció d’una séquia, que posteriorment va ser allargada i millorada l’any 1735. El resultat va ser la Mina de l’Estany, avui dia visitable. Amb el pas dels anys, però, aquests regs «s’han anat abandonant i cada vegada que plou amb força, l’estany reapareix», apunta Casas. De fet, no es veia tan ple des de la borrasca Filomena del 2021.


Entre les aus que s’han deixat veure a l’estany hi ha l’ànec collverd, que aprofita l’aigua acumulada als regs per criar, així com la polla d’aigua, el bernat pescaire, el martinet, l’esplugabous, la cigonya o la camallarga. Pel que fa als amfibis, s’hi poden trobar espècies com la granota verda, la granota de punts, la reineta o la salamandra.
 

Un projecte de recuperació

La recuperació de l’estany va ser un dels objectius del consistori que va governar entre 1999 i 2007. Anys abans, però, coincidint amb la construcció de la piscina municipal, la intenció de l’equip de govern de llavors era modificar la qualificació urbanística dels terrenys per guanyar sòl edificable. En aquell moment, l’entitat El Fanal va presentar al·legacions i, a partir d’aquest procés, el Departament de Medi Ambient va qualificar l’espai com a zona humida temporal. Posteriorment, l’àmbit es va incloure dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) del Moianès, cosa que en va reforçar la protecció.

Quan Casas ja formava part del govern municipal, la voluntat era «recuperar l’estany d’una manera sostenible, no completament, però sí com a refugi d’aus i espai de reproducció d’amfibis». El primer pas va ser contactar amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va indicar que en períodes de pluja l’estany «tindria una fondària màxima d’un metre i mig», explica l’exregidora. L’organisme va proposar instal·lar una petita comporta per regular el nivell de l’aigua. El projecte contemplava igualment la creació de petites illes, especialment pensades per a les aus, i la introducció de peixos de l’espècie gambúsia, que «es mengen les larves de mosquit» i podrien ajudar a afavorir la biodiversitat.


Un dels aspectes que sempre es va tenir en compte és que, com que l’arribada d’aigua no és contínua, hi hauria períodes en què l’estany quedaria gairebé sec. «Els tècnics ens van dir que quan això passés, les plantes aquàtiques —com els càrexs o les bogues— creixerien i evitarien que l’aigua fes mala olor», explica Casas. El projecte també preveia la creació d’itineraris, punts d’observació i plafons informatius per facilitar la visita i la divulgació de l’espai. Quan la iniciativa estava a prop de fer-se realitat —amb la Fundació Territori i Paisatge interessada a adquirir els terrenys i amb la majoria de propietaris disposats a vendre— van arribar les eleccions municipals i el nou govern no va continuar amb la proposta.


«M’agradaria que es recuperés perquè permetria restablir un ecosistema aquàtic —molts dels quals estan en perill— i donaria més vida al municipi. També seria una manera d’oferir un turisme més sostenible», conclou l’exregidora Isabel Casas.

13 març 2026

Regió7