22 de jul. 2021

Moià posarà en marxa un nou sistema de recollida de paper i cartró

Es canviaran els contenidors que hi ha actualment als carrers del municipi

Redacció. Moià
22·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:07


El Consorci del Bages per a la Gestió de Residus té previst iniciar durant les properes setmanes un nou sistema de recollida de paper i cartró a Moià que, segons apunta l’organisme, serà «més eficient i còmode per a la ciutadania» i, per tant, ha de contribuir a millorar els índex de reciclatge d’aquesta fracció a la capital del Moianès.

D’una banda, el Consorci preveu posar en marxa una recollida de cartró comercial porta a porta en un centenar d’establiments de la localitat, per tal d’augmentar la recollida de cartró i facilitar a les botigues, restaurants i altres professionals la gestió d’aquest residu.

D’ altra banda, es canviaran els contenidors de paper i cartró que hi ha actualment als carrers del municipi per uns altres de càrrega posterior que, segons expliquen des del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus «fan guanyar eficiència a l’hora de buidar-los». 

22 juliol 2021

Regió7

«Moià ha de resoldre el desgavell urbanístic, tan complex com el deute»

Dídac Rimoldi, de l’associació Moià Deute, que es va crear per fiscalitzar el govern de l’etapa Montràs, considera «prioritari» definir el nou POUM

Jordi Escudé Vila. Moià
22·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:30


Dídac Rimoldi davant la rampa d’accés al pàrquing soterrani inacabat de sota el CAP de Moià | J.E.V.

Moià hauria d’afrontar «amb urgència» una revisió del POUM que permeti anar corregint «el desgavell urbanístic heretat» del govern convergent de Josep Montràs, especialment en l’última etapa fins al 2011. Així és com ho veu l’Associació Veïnal d’Afectats pel Deute Municipal de Moià, Moià Deute, que va néixer precisament per investigar possibles irregularitats comeses per l’executiu liderat per l’exalcalde. El seu portaveu, Dídac Rimoldi, ha explicat a Regió7 que l’urbanisme és el nou repte que té plantejat actualment el municipi després que ha retornat els 8,2 milions de deute amb l’estat derivat del pagament a proveïdors, i s’ha alliberat de la seva tutela financera. «Falsament pot semblar que està tot arreglat, quan hi ha pendent de resoldre tot un capítol tant o més complex que el propi deute», apunta Rimoldi en referència a l’urbanisme.

A banda de liquidar aquestes obligacions amb l’Estat, en una dècada Moià ha aconseguit rebaixar el deute per sota del milió d’euros, quan inicialment s’havia arribat a quantificar en uns 25 milions, «i ara que hi ha capacitat i flexibilitat financera, la primera inversió hauria de ser el POUM». Moià Deute sosté que el nou planejament «és primordial per marcar el model a seguir» i anar abordant «punt per punt» els «desastres» que considera que es van fer en l’era Montràs «i que a dia d’avui impedeixen poder donar permisos d’obres o avançar en el desenvolupament de determinades zones del poble». Tant és així que els darrers anys s’han fet alguns intents per renovar el POUM però no han acabat de prosperar, tant pel desgavell que hi ha com per les complicacions derivades dels continuats canvis a secretaria. Malgrat tot, Moià Deute ho considera un repte que no pot esperar més.

Entre altres coses, i més enllà dels polígons industrials, Rimoldi parla de «carrers que no estan ben acabats, sense el gruix d’asfalt que els correspon, o amb asfalt però sense vorera...», i en què no queda clar quina part han pagat o no els veïns o què els correspondria pagar ara. En la qüestió urbanística «es barregen interessos de l’administració, legislatius, de projectes de futur, dels propietaris, i les necessitats del municipi», apunta Rimoldi, i per això considera primordial «disposar d’una fotografia general del municipi per poder-lo endreçar i no haver d’anar posant pedaços i després trobar-te que no lliguen entre si».

Vint anys tard en inversió

L’associació celebra que s’hagi liquidat el deute que Moià tenia contret amb l’Estat i «l’esforç» realitzat des de l’administració per aconseguir-ho, si bé també apunta com a estratègia possible en aquests darrers anys pràcticament sense interessos i amb estalvis d’uns 500.000 euros anuals, haver-los destinat a petites inversions o al retorn anticipat d’una part més del préstec estatal en lloc de mantenir saldos improductius en comptes bancaris.

Aquest dèficit d’inversions s’afegeix a la improductivitat que Moià Deute considera que hi va haver en l’última dècada del govern Montràs, amb un gruix d’inversions inacabades, especialment les que es van impulsar a través de l’empresa Moià Futur, com els pisos de l’antiga caserna que no es van arribar a condicionar mai, o l’aparcament de sota el CAP, amb una estructura de rampes i murs feta però inacabada. Tot plegat, apunta Rimoldi, va generar un deute «que ni tan sols es reflecteix en alguna cosa tangible», i que s’ha hagut de retornar sacrificant inversions, a banda d’«uns impostos molts alts i uns serveis mínims», dels quals fins i tot s’ha hagut de prescindir com és el cas de l’Escola Municipal de Música.

Un procés judicial en curs

«Urbanisme, impostos, i el dèficit d’inversió i serveis formen un puzle que fa molt complexa la situació actual tot i haver tornat el deute», apunta Rimoldi. Un deute que considera «il·legítim», amb el convenciment que bona part de les factures que es deriven de la gestió del govern Montràs i que el van generar «estaven inflades», a banda de correspondre a projectes inacabats.

Recorda que hi ha un procés judicial obert contra aquella gestió, però que «només és la punta de l’iceberg» d’un conjunt de documentació i factures que no es van poder revisar una per una pel poc temps que va tenir l’Ajuntament a l’hora d’acollir-se al pla d’ajust per pagar proveïdors. Moià Deute va recollir la documentació d’algunes de les últimes obres presumptament irregulars impulsades per Montràs i que encara no havien prescrit, i el 2012 ho va posar en coneixement del jutjat número 3 de Manresa perquè ho investigui. L’Ajuntament de Moià també s’ha personat fa un temps com a acusació.

Rimoldi sosté que «ens trobem davant d’un deute il·legítim que no ens pertocava pagar», i confia que la justícia «ens ajudi a esclarir-ho i demostri que Moià va ser utilitzat en benefici propi i que hi ha algú que s’ha enriquit de forma irregular amb els nostres impostos». El cas és ara a la fase de tancament de la instrucció i a l’espera que el jutge determini si obre judici o l’arxiva. Si opta per la segona via, «valorarem què fem», diu Rimoldi, sense descartar la possibilitat d’impulsar noves investigacions. 

22 juliol 2021

Regió7

21 de jul. 2021

El Berguedà té la mitjana d’edat més baixa de casos nous

La majoria tenen menys de 25 anys

Francesc Galindo
21·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:39


Una infermera fa un massatge al peu a un pacient ingressat a l'UCI, durant la cinquena onada de la pandèmia de la covid-19 Francisco Àvia / Hospital Clínic


El Berguedà és ja la comarca amb la mitjana d’edat dels nous contagiats més baixa, 24,79 anys, a causa de brots en grups de lleure i excursionisme. Si diumenge era la segona i tenia per sota la Vall d’Aran, ara aquesta comarca té una mitjana de 25,21 anys.

Pel que fa a la resta de comarques de l’àmbit de cobertura del diari, la mitjana del Bages és de 35,35; la del Solsonès, 32,02; la del Moianès, 31; la de la Cerdanya, 32,88; la de l’Alt Urgell, 34,07, i la de l’Anoia, 30,68.

Una comarca de l’àmbit de cobertura del diari, l’Alt Urgell, és la que tenia ahir el risc de rebrot més alt, 2.177. Cal baixar fins a la tretzena posició per trobar el Moianès, amb un índex de 1.152. De fet, totes les comarques de l’àmbit territorial de Regió7 menys l’Alt Urgell es troben per sota de la mitjana catalana de 1.231. 

Per sota del Moianès hi ha el Solsonès (864), l’Anoia (859), la Cerdanya (858), el Bages (726) i el Berguedà (511).

L’Alt Urgell és la quarta comarca amb la velocitat de transmissió del virus més alta de Catalunya (1,75). La resta de comarques de l’àmbit de cobertura del diari tenen valors inferiors que ronden per dalt i per baix la mitjana catalana de 1,04.

A l’Alt Urgell, una comarca de menys de vint mil habitants, hi ha hagut la darrera setmana analitzada pel Departament de Salut 162 casos confirmats per PCR o test d’antígens. L’explosió de nous positius va deixar al Bages, del 26 de juny al 2 de juliol, 283 casos; la setmana següent, 571, i la darrera analitzada, del 10 al 16 de juliol, 644. També a l’Anoia, la línia de nous casos continua ascendent i les tres darreres setmanes s’han confirmat 305, 468 i 487 casos, respectivament. La mateixa tendència hi ha al Moianès, amb 22, 60 i 61 casos.

Per contra, al Berguedà, la darrera setmana analitzada es van confirmar 94 casos, que és una xifra inferior als 116 dels detectats del 3 al 9 de juliol. Al Solsonès també van baixar la setmana passada fins a 43 casos, quan l’anterior havien estat 63, i a la Cerdanya s’ha passat de 95 a 75 casos les dues darreres setmanes.

Pel que fa a Manresa, ahir era la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb menys risc de rebrot, amb un indicador de 661, que no té res a veure amb els 1.639 punts de Barcelona o els 1.592 de l’Hospitalet.

També tenia la incidència acumulada a 14 dies de l’epidèmia més baixa de les ciutats grans, amb un índex de 566. 

21 juliol 2021

Regió7

20 de jul. 2021

Les Voltes: el pacte amb la proximitat

 








Jan Fargas encara no ha complert els 24 anys i ja està al capdavant d’un restaurant amb història del Moianès, propietat de Jaume Castany

Pau Arenós
20 de de juliol del 2021. Actualitzada 21 de de juliol del 2021 a les 13:01



El cuiner Jan Fargas va néixer el 1997 i l’empresari Jaume Castany va obrir Les Voltes, a Moià, el 1999. Quan el Jaume, que havia sigut copropietari del llegendari bar Tosca, es va ficar en el negoci, el Jan tenia dos anys.

En la crònica, l’edat és important, perquè parlo de present amb la mirada –i els prismàtics– posada en el futur. I si l’avui és persuasiu, el demà pot ser esplendorós.

Moià és un territori gastronòmic amb identitat i rebost: les pastes de La Moianesa, els formatges de Montbrú, les aus d’El Toll, els embotits de Cal Vives, Cal Noc, Cal Maties i Ca La Isabel.

Construir aquí una carta entorn de la proximitat és senzill, acostar-se al propi i particular també: tots els esforços haurien d’anar en aquest sentit, no només per enaltir l’ingredient, sinó també la tècnica i el concepte. ¿Per què no buscar en les formes antigues la reinterpretació de l’avantguarda?

Les Voltes de Sant Sebastià

L’última vegada que vaig estar a Les Voltes de Sant Sebastià, el juliol del 2017, el Jan acabava d’agafar el timó després de l’etapa d’Eduard Azuaza. Tenia 19 anys i va servir un airós menú de cap de setmana.

Em va cridar l’atenció el be amb mole: l’animal, de proximitat; el preparat, de llunyania. ¿Per què no una picada, singularitat territorial, amb fruita seca o xocolata, en comú amb la complexitat mexicana? Explorar el propi, explicar el propi.



El Jaume va atorgar a un gairebé adolescent Jan una gran responsabilitat, cosa que va ser temerària, i és exitós. Demostra la seva vàlua amb plats com el peu de porc desossat i farcit de botifarra d’ou de Cal Noc (la idea d’un embotit per ser cuinat), puré de patata i rossinyols i les espatlletes de conill confitades amb all i romaní i barrejades després amb sepiones i la seva tinta. En aquesta etapa, l’acompanyen Roger de la Torre a la cuina i Guillem Catalán a la sala.

Assegut a la terrassa, sota una acollidora noguera, amb estovalles i tovalló de cotó, demano el Murallius 2017, del Pla de Bages. Altres vegades he begut Clos Colltor, que, junt amb el Celler Sant Miquel d’Oló, són els dos cellers del Moianès, inclosos en la DO del Bages.

Al mateix edifici, amb uns quants segles als fonaments, la família del Jaume va engreixar porcs, va caure en desús i ell el va recuperar com a restaurant. La gran cisterna d’aigua de pluja acull les ampolles de vi.



El pare, explica el Jaume, era lampista en hotels de Barcelona i a ell l’enlluernaven aquells llocs radiants: «Pot ser que allà comencés la meva afició per això».

Bones croquetes de rostit, sense gaire beixamel; torradeta amb el formatge Sarró de Montbrú i un pintxo de tomàquet cherry i sardina fumada. Fuagràs amb amanida de contrastos (poma verda i caramel·litzada, xarop d’auró, pebrot vermell, nous, ceba...), inspirada en la de Nandu Jubany, un dels cuiners que el Jan admira: malgrat ser llaminera, l’autoria aliena confon.



Demano un plat del menú del migdia, els pesolets amb botifarra de Cal Vives i cansalada de Ral d’Avinyó, bon sabor, bona integració del porc i la lleguminosa, tot i que el verd és congelat. Tenint tantes opcions, ¿cal recórrer al sota zero, tot i que sigui per a un menú de migdia de 17,90 euros?

Dues postres fantàstiques per acabar: els préssecs de l’Ordal, amb gelat de te negre i infusió d’espígol, i els xurrets amb diferents textures de xocolata. 

El Jan és un comensal inquiet, voraç, inquisitiu, devorador de llibres, estudiós, gaudidor del treball culinari: «Igual preparo unes gambes a la planxa que una llebre ‘à la royale’».

Els quatre anys l’han fet cuiner per força, des dels complicats serveis inicials a aquest moment de control. Els endevinatoris sempre fallen, però arrisquem: arribarà lluny. 

20 juliol 2021

elPeriódico

19 de jul. 2021

La covid fa suspendre la Xipifesta a Moià per la lluita contrael càncer infantil

Redacció. Moià

Moià planteja acabar dues plantes del pàrquing soterrat per poder-lo obrir

L’Ajuntament té a punt un projecte, que vol consensuar amb tots els grups i amb el municipi si l’executa, per donar ús a un equipament que va quedar empantanegat fa més d’una dècada

David Bricollé. Moià
19·07·21 | 06:25

 

El pàrquing, que té en total tres plantes, és situat sota la plaça del CAP de Moià | ARXIU/OSCAR BAYONA


L’Ajuntament de Moià té enllestit un projecte executiu per a la finalització de les obres del pàrquing soterrat que va quedar inacabat i empantanegat ara fa més d’una dècada, en el darrer mandat de l’alcalde Josep Montràs, sota la plaça del Centre d’Assistència Primària (CAP). El projecte, segons ha explicat l’alcalde, Dionís Guiteras, ja està redactat i presentat a l’oposició, i ara cal prendre la decisió de si es tira o no endavant, «perquè el que tenim és un pàrquing que està per acabar i inutilitzat».

El pàrquing consta d’un total de tres plantes. El projecte que es planteja, però, n’englobaria dues –les dues superiors– «per aspectes tècnics i de complexitat de la tercera planta», segons ha explicat Guiteras, que ha afegit que s’està parlant amb tots els grups «per acordar com ho fem, si tots hi estem d’acord, com seria la voluntat del nostre equip de govern, d’executar aquest projecte i poder obrir així el pàrquing», ubicat al bell mig del nucli antic. Si es tira endavant, el batlle moianès destaca que «implicaria uns canvis de mobilitat molt grans al municipi, canvis en positiu. Nosaltres creiem que estaria molt bé que, d’una vegada, entoméssim la mobilitat a Moià per fer-la més adient per a les persones», i considera que aquest pàrquing inutilitzat des de fa més de deu anys en seria una peça important. «Se’ns obre una gran oportunitat i l’estem debatent», afirma. El cost d’aquesta actuació per acabar el pàrquing dependrà, segons Guiteras, de quina fórmula s’acabi adoptant per dur-la a terme, però ha avançat que el pressupost oscil·laria entre els 400.000 i els 600.000 euros.

Plans també per a la caserna
El pàrquing soterrat és un dels projectes que es va desenvolupar i que va quedar aturat de l’antiga societat municipal Moià Futur, creada durant la darrera etapa de Convergència al govern municipal, i que va acabar entrant en fallida. L’altra peça que va quedar empantanegada va ser l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per destinar-la a usos públics.

En aquest cas, Dionís Guiteras ha explicat que «estem treballant en un projecte i diferents vies per adequar-la i fer-ne pisos de protecció oficial o algun tipus d’habitatge per a gent jove i gent gran».

L’alcalde ha concretat que «estem mantenint converses amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl), amb el Consell Comarcal, amb cooperatives d’habitatge... Per tant, estem oberts a diferents opcions, però el que sí que farem és apostar per la més realista i per la que més ràpidament puguem executar».

Guiteras ha posat en relleu que «per a nosaltres preval que compleixi els objectius que ens hem marcat, que són que aquest edifici ha d’anar destinat a uns habitatges que han d’ajudar a alleujar la pressió immobiliària que tenim perquè no hi ha pràcticament habitatge de lloguer, i la que hi ha de compra està a uns preus no accessibles per a la majoria de la població. Posar al mercat aquests pisos pot ajudar que gent jove, gent gran, tingui accés a l’habitatge i que es redueixi aquesta pressió en els preus. L’opció que ho compleixi i que en temporalitat sigui la més eficient i ràpida serà per la qual apostarem».

El batlle moianès ha destacat que l’essencial és que tant el pàrquing com l’antiga caserna «són de pro- pietat municipal». I és que, tal com recorda Guiteras, es tracta de dos actius lligats a una societat anònima amb capital municipal al 100%, com era Moià Futur, que va entrar en fallida i que va passar per dos concursos de creditors. «El primer, a través d’un concurs que es va declarar no fraudulent. Vam aconseguir marcar una nova temporalitat per veure si en aquells deu anys que el jutge deia que teníem de sortir del concurs ens permetia trobar-hi una solució. La conjuntura externa no hi va ajudar, la crisi va continuar i ens vam veure abocats a un segon concurs de creditors».

Aquest també es va declarar no fraudulent, però portava com a conseqüència la liquidació de la societat i la subhasta dels actius.

«Vam aconseguir que aquests actius es quedessin a l’Ajuntament i, per tant, el pàrquing soterrat i l’antiga caserna són de propietat municipal. I ara hi estem buscant solucions», ha posat en relleu l’alcalde moianès. 

19 juliol 2021

Regió7

18 de jul. 2021

Una ruta pel Moianès al costat dels gossos

Al darrere hi ha l’Associació Catalana d’Excursionisme Caní, que fa set anys que promou estades enmig de la natura amb els animals

Laura Serrat
18·07·21 | 06:25


 

Un moment de descans durant la travessa d’una vintena de joves i els seus gossos al Moianès | ARXIU PARTICULAR

Fer camí pel Moianès durant una setmana, conèixer diferents paratges naturals, travessar rius i banyar-s’hi, dormir en tendes de campanya enmig de la natura i, tot això, al costat dels gossos. Aquestes són algunes de les vivències de la vintena de joves que aquesta setmana han participat en el campament itinerant que s’ha celebrat al Moianès. Es tracta d’una proposta del Dog Camp, les colònies per a infants i joves i els seus gossos promogudes per l’Associació Catalana d’Excursionisme Caní (ACEC) 4 Turons. La iniciativa, que enguany arriba a la setena edició, té com a objectiu reforçar el vincle entre les persones i els animals a través d’uns dies de convivència en un entorn natural.
Dos infants de les colònies en una piragua | ARXIU PARTICULAR

L’ens organitza cada estiu estades per a nens i nenes que volen conèixer més de prop l’univers caní i els ofereix eines per aprendre el llenguatge de les seves mascotes i establir una bona comunicació. El projecte ha crescut amb el pas del temps i cada vegada té més públic. Si abans les colònies només s’adreçaven als infants, enguany també es convida els joves a participar en el Dog Camp Teens. De fet, en aquesta edició, es va celebrar un campament a Senterada, al Pallars Jussà, del 3 al 10 de juliol, amb infants d’entre 7 i 12 anys, i un segon al Moianès, amb joves d’entre 13 i 17 anys. En total, les estades sumen una seixantena d’infants i joves que hi han participat amb els seus gossos.
Els joves en una de les zones d’acampada | ARXIU PARTICULAR

«El nombre d’inscrits s’ha duplicat respecte a edicions anteriors. I és que hem vist com l’interès sobre l’univers del gos ha crescut amb el pas dels anys», posa de manifest Pere López, director del Dog Camp i també president de l’ACEC 4 Turons. De fet, la iniciativa va ser pionera a Catalunya, però ara ja han brotat altres projectes, sobretot casals d’estiu, on els infants aprenen diverses metodologies d’educació canina. I quina és la millor manera d’aprendre per a un gos? López afirma que el joc és la fórmula d’aprenentatge més efectiva tant per a les persones com per als gossos i, per això, durant el campament itinerant al Moianès s’ha jugat molt.

Tendes, macarrons i lladrucs
Motxilles a l’esquena, sabatilles esportives posades i setze quilòmetres diaris per fer. Aquest ha estat el dia a dia de la vintena de joves que avui han conclòs la ruta GR 177, també coneguda com la ronda del Moianès. Un camí de més de cent quilòmetres que els ha permès recórrer la comarca de forma circular, passant per municipis com Moià, Collsuspina, Castellterçol, Castellcir i Monistrol de Calders. Durant el trajecte, han après a cuinar macarrons de muntanya amb els recursos que tenien a l’abast, a dormir cada dia en lloc diferents i a compartir les aventures del camí amb el seu company de viatge més fidel.

Al llarg de la travessa, els participants no s’han separat de la seva mascota ni un sol moment. Per tant, «s’ha produït una convivència contínua que ha reforçat d’una forma sorprenent el vincle entre l’animal i la persona», destaca López. A banda de les caminades , s’han promogut activitats específiques per mostrar-los estratègies d’educació canina de la mà d’un equip d’etòlegs, pedagogs i instructors canins. Les propostes han estat diverses i sorprenents, com ara jornades de pàdel surf, d’excursions aquàtiques i d’equitació amb el gos. «En jugar i dedicar temps a l’animal es poden resoldre problemes com les actituds incíviques o l’agressivitat de la mascota», sosté López.

El respecte a la muntanya

Durant el campament, els joves han rebut nocions de supervivència a la muntanya. Aprendre a racionalitzar l’aigua, a suportar les inclemències del temps o a adaptar-se a una vida nòmada són alguns dels reptes que han superat amb encert. Un aprenentatge in situ que han pogut complementar amb xerrades d’alpinistes com Eduard Sallent, que els ha donat consells sobre la seguretat a la muntanya, o de cartògrafs com Iván Vilanova, que els ha ofert lliçons d’orientació.

Una altra de les ensenyances que els joves s’emporten a casa és la importància de respectar la pagesia. «Un dels propòsits del campament és reforçar la conscienciació dels joves envers les activitats agrícoles i ramaderes, tot recordant-los com han de comportar-se a la muntanya amb el gos», explica López. D’aquesta forma, aprenen a no trepitjar els sembrats o a mantenir el gos allunyat dels vedells. En definitiva, a conviure amb la resta d’animals del bosc. «Al final, la nostra aspiració és aconseguir una bona convivència entre la persona, el gos i la societat», conclou López.

Amb aquest campament itinerant al Moianès, els promotors de la iniciativa finalitzen la setena edició de les convivències adreçades als infants i joves i als seus gossos.

En temps de pandèmia, agraeixen poder celebrar les colònies com cada any i tenen l’esperança de seguir creixent de cara al futur amb l’objectiu d’arribar a més nens i nenes perquè puguin arribar a casa amb mil històries per explicar i mil formes noves de comunicar-se amb el seu gos. 

18 juliol 2021

Regió7