Biogas a Moià: El miratge de la «selecció inversa»

Miquel Fortuny Navarro

Biòleg, micòleg i postgraduat en gestió de recursos naturals i creació de models en ecologia

Existeix una tendència a idealitzar la tecnologia com una solució infal·lible als reptes ambientals. Dins de l’estratègia del biogàs a Catalunya, les grans plantes industrials es presenten com la panacea de l’economia circular: una enginyeria capaç de transformar tones de residus en energia neta de forma totalment inodora. No obstant això, aquesta premissa ignora un principi fonamental: la tecnologia sempre falla. L’error i la fatiga de materials són condicions inherents a qualsevol sistema complex. Quan acceptem aquesta fal·libilitat, el mite de la planta verda i hermètica es desmunta immediatament.

Com bé assenyala el catedràtic de Biologia Evolutiva, José Carrión, actualment patim una mena de «selecció inversa» impulsada per un profund analfabetisme ecològic de les elits, on es penalitza el pensament crític i es premia la fe cega en el determinisme tecnològic. En lloc d’escoltar la ciència, els governs prefereixen tancar els ulls davant del mercat, ignorant que cap mercat pot negociar amb les lleis inflexibles de la física. Els polítics i tecnòlegs recorren sovint al «mite alemany» per enlluernar a la ciutadania, però la prestigiosa revista Nature Communications Sustainability (2026), en un estudi liderat per la Dra. Maria Olczak de la Queen Mary University of London ha destruït aquest miratge: les plantes de biogàs a Europa perden, de mitjana, el 5,4% de tot el metà que produeixen a causa de fuites atmosfèriques cròniques, convertint-se en focus emissors nets de gasos d’efecte hivernacle.

Aquest enlluernament es fa evident en el cas de Moià, on es projecta una instal·lació presentada com a transició energètica comunitària. No obstant això, la dieta de residus destapa la realitat: s’hi preveuen només 3.000 tones de purins i 2.500 de rebuig orgànic municipal, enfront d’unes aclaparadores 24.000 tones de llots d’escorxador. La planta no neix per a la ciutadania; està estructurada al servei de l’activitat industrial de Masia Tero. Ens trobem davant d’un acte d’ecoblanqueig flagrant, on es ven com a «sostenibilitat» el que és una submissió a l’obediència corporativa.

A més, el perjudici d’aquesta macropla ta industrial no és només ambiental, sinó un atac directe al patrimoni de les famílies. Un projecte d’aquest volum situat a menys de dos quilòmetres del nucli urbà colpeja de ple el mercat immobiliari. Els estudis d’econometria ambiental a Europa (com els publicats a Energy Policy) demostren que les plantes industrials properes devaluaran el preu dels habitatges entre un 10% i un 20% a causa de les olors, el soroll i el pas constant de camions pesants. El drama financer s’agreuja per als veïns que estan pagant una hipoteca: mentre el seu deute amb el banc es manté intacte, el valor real de la seva llar es desploma. Aquest «cost de devaluació» absorbeix els seus estalvis mensuals, deixant-los en una situació de capital negatiu i convertint les seves cases en immobles atrapats que ningú voldrà comprar a prop d’una xemeneia de sulfur d’hidrogen (H₂S). L’operació d’ecoblanqueig es finança, així, confiscant el futur econòmic de les famílies.

Aquesta fallida mecànica es tradueix en una crisi de pudors. Els sensors de la planta només detecten fuites a partir d’1 ppm, però el nas humà detecta la toxicitat del H₂S a l’increïble llindar de 0,0005 ppm. El resultat és un escapament invisible per a la màquina, però insuportable per a la població, provocant cefalees, nàusees i estrès olfactiu permanent.

Davant d’aquesta realitat, cal reconèixer que la solució és el decreixement de la cabana porcina intensiva. Una planta de biogàs només s’aproxima a la circularitat real en petites granges familiars per a l’autoconsum, on el residu es gestiona de forma immediata, evitant que es volatilitzi en basses obertes a l’atmosfera abans de ser tractat. Com va recordar el poble de Moià votant massivament que NO en la seva consulta popular, la transició ecològica honesta exigeix superar la «selecció inversa» i redimensionar el model ramader des de la dignitat i el respecte a la salut pública.

23 juliol 2026

Regió7 

El govern de Moià porta al ple una nova modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat

L’executiu reinicia el procediment que ha de permetre «regularitzar» l’àrea industrial, «diversificar» l’activitat de l’escorxador i obtenir terreny per a la planta de biogàs municipal



Ple municipal del juny del 2025 en el qual es va aprovar la modificació urbanística que ara es reinicia / ARXIU/JORDI ESCUDÉ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià23 JUL 2026 6:25


L’Ajuntament de Moià sotmetrà a una nova aprovació inicial la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Operació que, si prospera i arriba a definitiva, porta de la mà un triple efecte: la regularització del polígon, l’ampliació de les activitats de l’escorxador i la cessió anticipada dels terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa i propietat municipal.


Es tracta d’un pas administratiu essencial que ja es va fer ara fa un any, però que cal reiniciar perquè, segons ha explicat l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, aquella «estava mancada de resposta per part de la Generalitat de Catalunya, perquè va trigar pràcticament un any l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) a pronunciar-se, i quan ho va fer ja estava absolutament desfasada». Segons Guiteras, «ara el que fem és endreçar-ho i posar el comptador a zero pel que respecta a l'aprovació inicial, la provisional i la definitiva». Aquest nou document se sotmetrà a aprovació en un ple municipal convocat per a dimecres vinent.


«Parlem de 2,7 hectàrees per a noves activitats de l’escorxador, i 1,1 hectàrees perquè les empreses del polígon puguin créixer»

Al llarg d’aquest any transcorregut, subratlla l’alcalde de Moià, l’executiu (AraMoià-ERC) ha anat mantenint reunions amb la direcció general d'Urbanisme de la Generalitat i amb la mateixa oficina, «de tal manera que el que presentem és un document molt més afinat, recollint les inquietuds i les mancances o les queixes per part dels diferents agents». Dionís Guiteras afirma que el que s’aprova és un document «on queda perfectament clar i definit què es pot fer i què no es pot fer».


El document en qüestió fa referència a la regularització del polígon del Prat, que és dels anys 90 i que en el seu moment es va anar desenvolupant de forma irregular i no respecta la planificació vigent, de manera que no es poden donar llicències. I amb ell, es regularitzarà també la vintena d’empreses que hi ha ubicades. Guiteras reitera que «el que farem amb aquest document també és complir la sentència que tenim del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'any 2020, i un últim requeriment de fa quatre anys».

La via per a aquesta regularització, tal com s’ha anat explicant al llarg de l’últim any i mig, és la d’una ampliació de l’àrea industrial. Aquesta ampliació farà possible guanyar l’espai de zona verda i vialitat que requereix la llei, i és possible amb la cessió d’uns terrenys que va adquirir l’empresa propietària de l’escorxador que hi ha en el mateix polígon del Prat, a canvi que l’Ajuntament els requalifiqui com a industrials, la qual cosa permetrà l’empresa diversificar l’activitat amb més naus. Alhora, aquesta requalificació no és possible sense la previsió d’un equipament amb la qualificació d’interès públic, i és aquí on entra en joc la planta de biogàs, que es preveu construir en una part d’aquests terrenys cedits.
 

«No s'amplia el sacrifici de porcs»

L’alcalde de Moià, però, afirma i reitera que tota aquesta operació «no comportarà» cap ampliació de l’activitat de l’escorxador com a tal, sinó una «diversificació» de la seva activitat. «L'escorxador seguirà en el mateix lloc, seguirà sacrificant el mateix nombre d’animals. No pot créixer de cap de les maneres, i el document que portem a aprovació ho deixa ben clar».




Escorxador de Moià i els terrenys adjacents al polígon / ARXIU/OSCAR BAYONA

Guiteras concreta que l’ampliació de l’àrea industrial, a banda de compensar els metres quadrats que fan falta de zones verdes, d'equipaments i de vialitat per assolir la regularització, «permetrà crear-hi un complex agroindustrial i biomèdic. Noves activitats que no tenen res a veure amb el sacrifici d'animals, sinó que hi haurà una nau d’elaborats carnis, una sala de congelació, una nau de preassecament de pernils i una nau de fabricació de pet-foods[alimentació per a mascotes]».

I posa en relleu una altra peça, igualment vinculada a l’escorxador: «el complex biomèdic. Un espai dedicat a la investigació, però també directament amb l’operatiu relacionat amb el trasplantament d'òrgans, com les vàlvules dels cors dels porcs per a humans, les còrnies per a humans, i la transformació de la sang del porcí en heparina (anticoagulant). Serà un centre biotecnològic, dels quals només n'hi ha dos al món, un als Estats Units i un altre a Suïssa, i l'altre serà a Moià. I això és el que serà l'ampliació de l'escorxador».

L’alcalde moianès precisa que el document que es portarà a aprovació «deixa ben clar que no s'hi podrà fer qualsevol activitat que no sigui aquesta. És una parcel·la única i, per tant, no es pot subdividir, no es pot vendre, i no es pot canviar l'activitat que hi hagi allà».

Dionís Guiteras insisteix que amb aquest pas «el que fem amb el polígon és regularitzar-lo, complir una sentència, delimitar clarament quina serà l'activitat de l'escorxador, de sacrifici d'animals, i sobretot, l'oportunitat de crear nova indústria, fins i tot nova indústria biotecnològica, que vol dir creació de llocs d'ocupació, de treball, altament qualificats».

I hi afegeix que alhora permetrà que la resta d’empreses que ja hi ha implantades al polígon del Prat «que necessiten créixer i que potser haurien de marxar perquè no poden ampliar, disposin també d’uns 11.000 metres quadrats de terrenys perquè puguin fer-ho».


Guiteras concreta que «en cap cas» es tracta de «les 10,5 hectàrees o dels 12 camps de futbol que corrien de rumors d'ampliació». Precisa que «estem parlant de 2,7 hectàrees, 27.000 m2, per a aquestes noves activitats de l’escorxador, i 1,1 hectàrees perquè les empreses del polígon puguin créixer», i els metres quadrats per a equipaments, zones verdes i vials «que falten per regularitzar el polígon, que algú els ha d’aportar, i que en aquest cas els aporta l'empresa que gestiona l'escorxador».

23 juliol 2026

Regió7 

L’empresa Vegetalia busca una nova nau de 3.000 metres quadrats al Moianès

La companyia d’alimentació ecològica continua avançant en els seus plans de recuperació després de l’ERO tancat a finals de juny, que ha comportat 28 acomiadaments




Estat actual de la nau de Vegetalia calcinada l'any passat / Àngel Prat
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Pol Vilà
Castellcir21 JUL 2026 6:25Actualitzada 21 JUL 2026 8:02


L’empresa moianesa d’alimentació ecològica Vegetalia està en procés de recerca d’una nau on construir una fàbrica nova. L’incendi de l’any passat en una de les instal·lacions a Castellcir, on concentraven bona part de la seva producció, va iniciar una successió de dificultats — com el trasllat de les oficines a l’edifici de l’antiga Casa Mas, a Castellterçol o l’obertura d’un ERTO a alguns treballadors— , que ha acabat amb 28 acomiadaments arran d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que es va tancar a finals de juny. Ara, la companyia treballa en un pla de recuperació per garantir la continuïtat i sostenibilitat de l’activitat.


“Després del foc, a la fàbrica petita ens hem adaptat com hem pogut, però continuen havent-hi productes que no podem elaborar per espai. No tenim la capacitat productiva d’abans” explica a Regió7 Montserrat Vilardell, del Comitè d’Empresa i comercial de Midsona Iberia, la firma que hi ha al darrere de la marca Vegetalia. Per això, detalla que la companyia està buscant una nau de “3.000 metres quadrats al Moianès”. “Ens agradaria que fos aquí, però de moment no es troba res”.


Malgrat tots els contratemps que han hagut de fer front, Vilardell ha reivindicat l’esperit d’unió i esforç de tots els treballadors. “Hi ha persones que es pensen que tanquem, però lluitem i continuem donant-ho tot”. De fet, alguns dels afectats per l’Expedient de Regulació d’Ocupació, que ha repercutit a tots els departaments, afirma, encara continuaran treballant uns mesos més fruit de l’acord assolit entre la direcció de l’empresa i les persones afectades. Les condicions assolides, ha remarcat la treballadora, van ser millors de les que marca la llei.


Així, el pacte inclou una indemnització de 26 dies per any treballat i un suplement de 100 euros per any a partir dels tres anys. Segons Comissions Obreres, el sindicat majoritari, l’acord va satisfer els treballadors. Víctor Ruiz, de CCOO d’Indústria del Vallès Occidental i Catalunya central, va assegurar que la meitat dels acomiadaments havien estat “voluntaris”, amb l’objectiu de reduir l’impacte social de l’expedient.
L'origen del foc, en una fregidora

El foc va tenir el seu origen en una fregidora que va cremar per complet una de les dues naus a inicis del juliol de l’any passat. A la instal·lació no afectada es va recuperar el 100% de l’activitat en dos dies i, el primer cap de setmana d’agost, es va engegar un nou torn per incorporar més personal de producció, que, fins llavors, no havia pogut treballar. La prioritat de l’empresa era incorporar els treballadors en ERTO “tan aviat com fos possible”, asseguraven des de Midsona Ibèria.

Però el nou torn de treball, de dijous a dilluns, no va tenir una bona acollida. “Durant el procés de gestió de la crisi es va oferir a molts treballadors en actiu si volien canviar-se de torn de manera voluntària a canvi d’una compensació econòmica, però només es va presentar una persona”, explica Vilardell. “Dinou persones afectades per l'ERTO van passar directament a l'ERO; la resta hi van entrar per ajustos de torn o de manera voluntària.", detalla. Una situació que també limitava que l'empresa pogués incorporar nou personal “polivalent” per cobrir aquestes necessitats.

El comunicat de Midsona Iberia

Arran del tancament de l’ERO, l’empresa que gestiona la marca Vegetalia a Espanya, Midsona Iberia, va emetre un comunicat indicant la voluntat “d’explicar el procés de la manera més transparent possible i amb el màxim respecte per totes les persones implicades”.

Seguidament, abans d’entrar en el contingut de la nota, expressaven les complicacions que han viscut al llarg d’aquest any per la seva vinculació al territori i el seu esperit “familiar i proper”. “Som una empresa de la comarca, on moltes persones ens coneixem des de fa anys. Precisament per això, aquest ha estat un procés especialment difícil per a tothom”, reconeixien.

En el comunicat, van detallar que el procediment d’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) iniciat el passat mes de maig “va concloure amb acord entre la direcció de la companyia i les persones treballadores, fruit del diàleg constructiu i de la voluntat d’entesa mostrada per ambdues parts durant tot el període de negociació”.

Tot seguit, asseguraven que l’acord “va ser ratificat posteriorment per majoria en l’assemblea”, destacant “l’esforç per assolir una solució equilibrada en un context complex”. Per aquest motiu, van agrair “l’actitud responsable i col·laborativa del Comitè d’Empresa”.

Conscients de l’impacte “personal i professional” de les persones afectades, en el comunicat apuntaven que la companyia buscava “minimitzar les conseqüències i afavorir les millors condicions”.


Finalment, el comunicat apunta que Midsona Iberia continua avançant “en els seus plans de recuperació i reorganització”, amb l’objectiu de “garantir la sostenibilitat de l’activitat i oferint el nivell de qualitat que els caracteritza”.

21 juliol 2026

Regió7 

La Societat Municipal d’Aigües de Moià apropa les gestions amb una nova pàgina web

L’entitat gestiona des de fa 20 anys tot el cicle de l’aigua a la capital del Moianès




Oficines de la Societat Municipal d’Aigües de Moià / AJUNTAMENT DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià21 JUL 2026 16:49


La Societat Municipal d’Aigües de Moià ha fet una aposta per apropar els seus serveis als abonats. Ara ha posat en marxa una nova pàgina web (www.aiguesmoia.cat), una eina renovada, «més moderna i intuïtiva», segons els seus gestors, que pretén «facilitar l’accés a la informació i als principals tràmits» relacionats amb el servei municipal d’aigua. El nou portal permet a la ciutadania consultar informació de manera directa, accedir a l’Oficina Virtual i conèixer amb més detall els serveis que presta aquesta societat municipal.


Es tracta d’una societat mercantil pública amb capital 100% municipal que té com a objectiu la gestió integral del cicle de l’aigua al municipi de Moià. Creada l’any 2006 per acord del consistori, disposa de personalitat jurídica pròpia, patrimoni i autonomia per gestionar el que defineixen com «un servei essencial amb eficiència, qualitat i proximitat».


La nova web ofereix l’oficina virtual, des d’on es poden fer les principals gestions en línia, la consulta i el pagament de factures, la comunicació de la lectura del comptador, les sol·licituds d’alta o canvi de titularitat, les tarifes vigents, informació sobre els serveis que presta la societat i notícies i consells relacionats amb el servei. Les oficines físiques estan ubicades en un local del número 16 del carrer de les Joies.


Com a mitjà propi de l’Ajuntament de Moià, treballa per garantir un servei públic gestionant totes les fases del cicle de l’aigua, des de la captació i distribució de l’aigua potable fins al tractament de les aigües residuals.

En concret, la Societat Municipal d’Aigües de Moià gestiona el subministrament d’aigua potable a tot el municipi dividit en cinc xarxes: Moià, Montví, Montbrú, Perers i Monjoia. També es fa càrrec del tractament a través de la gestió de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Moià, on es tracten les aigües residuals procedents dels habitatges i de les zones industrials del Prat i del Pla Romaní-La Bòbila abans del seu retorn al medi. Un altre àmbit és el del manteniment i neteja de la xarxa de clavegueram, incloent-hi la neteja de canonades, embornals i reixes per garantir el bon funcionament de la xarxa.


També, destaquen, es fa càrrec del control dels abocaments industrials, «mitjançant inspeccions als establiments industrials» per tal de fer el seguiment de l’aigua residual que aboquen a la xarxa pública de clavegueram «i comprovar que s’ajusta a la qualitat exigida a l’Ordenança d’Abocaments de l’Ajuntament de Moià».

21 juliol 2026

Regió7 

La comunitat educativa de Moià demana que el Govern reconsideri la decisió de tancar una línia a 3r i una a 1r d'ESO

Han portat la reivindicació al Parlament demanant que es tingui en compte el marc normatiu, els principis de planificació educativa i la realitat dels centres



Membres de la comunitat educativa de l'escola Josep Orriols i de l'institut Moianès, en la roda de premsa al Parlament / Sara Soteras
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Laura Busquets (ACN)
Barcelona21 JUL 2026 18:34Actualitzada 21 JUL 2026 19:39


Membres de la comunitat educativa de Moià han demanat aquest dimarts al Govern que reconsideri decisió de tancar una línia a 3r de Primària a l'escola Josep Orriols i una altra de 1r d'ESO a l'Institut Moianès. Ho han fet traslladant la seva demanda al Palrmanent de Catalunya.

"No basem la petició en una oposició genèrica als ajustos", ha dit Martí Prats, membre de l'AFA de l'escola Josep Orriols. Defensen que es tingui en compte el marc normatiu, els principis de planificació educativa, i la realitat dels centres afectats. Segons han explicat, ja d'inici a primària hi haurà 26 alumnes a l'aula, sobrepassant la ràtio, mentre que a l'institut es passarà de 3 línies a 2, cadascuna amb 29 alumnes. Junts, ERC, els Comuns i la CUP han donat suport a la petició que han fet a la Comissió d'Educació del Parlament.

L’anunci per part del departament d’Educació de la possible retallada de línies a l’ensenyament públic de Moià el curs que ve, ja va fer mobilitzar les famílies afectades el mes de maig passat.

21 juliol 2026

Regió7 

"Compromís total" per tornar a Moià les restes arqueològiques de les Coves del Toll i les Teixoneres

L'alcalde Dionís Guiteras assegura que tant l'IPHES-CERCA com la Generalitat i el consistori moianès estan d'acord amb el projecte, que podria començar l'any vinent
El trasllat de les peces trobades als jaciments al llarg de vint-i-quatre anys es faria a l'espai polivalent Cal Comadran, que es convertiria en un centre de recerca científica



Urbano Lorenzo, de la URV; Dionís Guiteras, l'alcalde de Moià i Maite Miró, cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, en el moment d'anunciar el possible trasllat de les restes / Alex Guerrero
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Mar Peñarroja Paz
Manresa20 JUL 2026 13:56


"Compromís total", afirma Dionís Guiteras, alcalde de Moià, entre IPHES-CERCA, la Generalitat i l'Ajuntament de Moià per traslladar totes les restes arqueològiques dels jaciments de les Coves el Toll i les Teixoneres a Cal Comadran, l'antiga fàbrica recentment convertida en espai polivalent. El projecte, que encara s'està concretant, el va fer públic el mateix alcalde de Moià durant la roda de premsa de les darreres descobertes de la Cova de les Teixoneres (dos rinoceronts de fa 200.000 anys i restes lítiques neandertals) i es preveu que es comenci a fer realitat l'any vinent.


"És una proposta de la Universitat", explica Guiteras. L'alcalde es refereix a la Rovira i Virgili de Tarragona, vinculada a l'IPHES-CERCA (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i a la província on es troben actualment les restes dels jaciments del moianès. "Actualment, al nostre fons hi tenim les troballes des de l'any 52 fins a mitjans dels 90, és a dir, els descobriments previs a la regulació", explica Marta Fàbrega, directora-gerent del Museu de Moià. Fàbrega fa referència a la regulació del 1993 de gestió del patrimoni, moment en el qual les restes del Toll i les Teixoneres van començar a conservar-se a Tarragona. "Als jaciments de la comarca es troben una mitjana de 3.000/3.500 peces per campanya", continua la directora, i al municipi ja han arribat a la seva màxima capacitat d'emmagatzematge. I Cal Comadran, antiga fàbrica recentment habilitada com un espai polivalent, "seria el millor lloc on podrien estar", conclou.




Inauguració de l'espai polivalent Cal Comadran, que podria acollir les restes arqueològiques i el centre de recerca / Mireia Arso

150 m2 a la planta subterrània on conservar i preservar les restes i un centre de cotreball a la planta superior on acollir "investigadors de tot el món" que, a més, "puguin visitar els jaciments mentre fan els seus estudis", diu Guiteras. Una oportunitat per centralitzar a Moià tota la recerca relacionada amb les troballes, "unes restes que impliquen a científics de moltes disciplines diverses" i que, a Cal Comadran, "podrien treballar conjuntament". Actualment, el Museu de Moià té obert el seu fons a tots aquells qui necessitin veure'n les restes, "però no ho tenim tot", explica Fàbrega que creu que el projecte de l'Ajuntament és "100% positiu". "La iniciativa ajudaria a la difusió i conservació del patrimoni comarcal", continua, i concretaria el projecte iniciat el 2008 que, amb el nom Museu de l'os de les cavernes, ja tenia la intenció (frustrada) de reagrupar les troballes del Toll i Teixoneres.


"Cal Comadran es pot fàcilment habilitar en termes de seguretat i conservació ambiental", diu la directora-gerent. En ser una planta soterrada, "tèrmicament és senzill", diu Fàbrega, d'unes peces sòlides que necessiten emmagatzemar-se en estructures de Metalux dimensionades i col·locades segons la seva càrrega de foc o grau d'inflamabilitat, "per prevenció d'incendis", afegeix. Mesures, però, que l'antiga fàbrica pot complir.

"Tant de bo", diu Fàbrega d'un projecte que, de moment, "si tot va bé", afirma Guiteras, "podria començar l'any vinent".



`Roda de premsa de les troballes de la darrera campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres, a Moi / Alex Guerrero
 

El Museu de Moià: un projecte de futur

"És imprescindible", diu Fàbrega. La directora-gerent fa referència a la millora i rehabilitació de l'actual Museu de Moià. Ubicat en un palauet medieval del segle XV, el Museu necessita una "actualització", per tal d'estar a l'altura d'un museu comarcal. Guiteras, que és conscient de la necessitat, afirma que des de l'Ajuntament tenen la voluntat de millorar la infraestructura museística, però que el projecte "té un altre termini".


Per a la directora-gerent del centre cultural, tant el projecte de Cal Comadran com la futura remodelació del Museu de Moià són dues iniciatives "molt interessants i que secundem". "Estem molt contents", continua, i de moment, si les restes tornen, "el museu pot esperar". 

20 juliol 2026

Regió7 

Excepcional troballa a Moià: Dos rinoceronts sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres

Els dos esquelets, amb un "extraordinari grau de conservació", són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica
A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos




Treballs d’excavació arqueològica de les restes de rinoceront de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus recuperades al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Susana Paz
Regio7
Manresa17 JUL 2026 12:09Actualitzada 17 JUL 2026 13:42


S'esperava una campanya "prolífica" i així ha estat. Dos esquelets sencers de rinoceront estepari, de 200.000 anys d'antiguitat, i amb un "extraordinari grau de conservació". És l'excepcional troballa que han fet els arqueòlegs que estan treballant en la campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres de Moià. Excepcional perquè els esquelets dels rinoceronts, per primer cop trobat a les Teixoneres, "són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica i només es coneixen dos casos a Alemanya i un a Itàlia".I excepcional, com ha apuntat Jordi Rosell, de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES-CERCA, investigador principal del projecte, perquè "no sabem encara com van arribar aquests animals a l’interior" d'una cova que continua "sorprenent" als professionals que hi treballen des de fa 24 anys.


A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos. Les excavacions les duen a terme investigadors de la Universtitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA.







Vista general de la superfície d’excavació amb les restes de dos exemplars / Coves del Toll
 

Com hi arriben a les Teixoneres aquests rinoceronts?

Enguany, una part de la superfície excavada ha arribat els estrats inferiors, datats en 200.000 anys d’antiguitat, on s’ha recuperat una gran acumulació d’ossos pertanyents a animals de grans dimensions, com aquests dos esquelets sencerts de rinoceront que pertanyen a l’espècie Stephanorhinus hemitoechus, o conegut col·loquialment com el rinoceront estepari.


Com ha explicat Rosell, "s'ha de tenir en compte que són animals que podien superar la tona i mitja de pes. Pel que hem vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s". Segons l’investigador, el comportament d’aquests animals no sembla estar relacionat amb les visites a les coves, i sospita que algun motiu hauria afavorit la seva acumulació a l’interior. "És possible que hi entressin atrets per algun tipus de trampa natural, com un toll d’aigua o una caiguda involuntària, però les investigacions efectuades fins ara encara no ens permeten identificar-ho".

"Hem trobat algunes eines lítiques al seu voltant, així com ascles i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període", comenta Ruth Blasco, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. Tot i que la recerca encara és massa preliminar per treure conclusions exactes, ha sorprès el bon estat de conservació dels ossos, tot i que estan recoberts de concrecions que encara no permeten veure’n la superfície en detall. "Estem convençuts que quan els haguem netejat podrem saber si els cadàvers van ser aprofitats pels neandertals o pels carnívors de la zona, com ara les hienes, els ossos de les cavernes o els llops", afegeix la investigadora.






Detall de la mandíbula d’un exemplar de Stephanorhinus hemitoechus recuperada al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll

Primer cop que es trobes restes d'aquesta espècie a les Teixoneres

Aquesta és la primera vegada que es troben restes de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus a la Cova de les Teixoneres. Aquest animal comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 20.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial. "En estrats més moderns ja teníem restes de rinoceronts associats als campaments dels neandertals” explica Florent Rivals, Professor d’Investigació ICREA a l’IPHES. "Però es tracta del rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis). La presència del rinoceront estepari als estrats inferiors ens indica que hi va haver una successió de canvis climàtics entre els 200.000 i els 75.000 anys suficientment acusats com per provocar una substitució d’animals relativament temperats per altres formes més adaptades al fred”.

Teixoneres i Toll: refugi de moltes espècies

Tant la Cova de les Teixoneres com la Cova del Toll són conegudes en el món de la paleontologia i el de la paleoecologia per haver estat el refugi de moltes espècies. “Els estrats superiors, és a dir, aquells datats entre els 100.000 i els 35.000 anys d’antiguitat, presenten una associació curiosa d’animals en la que espècies molt fredes, com el mamut o el rinoceront llanut conviuen amb animals de climes temperats, com el cabirol”, continua Rivals.

Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix. "El fogar està associat a restes d’animals menjats i algunes eines" explica Anna Rufà, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. "Curiosament, la indústria lítica que hem trobat és molt semblant a la dels estrats inferiors, i això vol dir que aquesta espècie va ser capaç d’adaptar-se als diferents esdeveniments climàtics de la Prehistòria sense canviar substancialment la seva tecnologia".

De fet, l'any passat ja es va descobrir un fogar datat entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent "als darrers neandertals" que, al Moianès, apuntava Rosell, "tenim constància que van aguantar uns quants milers d'anys més".
 

El Toll: lloc d'hibernació dels ossos de les cavernes

Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant aquests dies a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hibernació dels ossos de les cavernes. "També aquí hem trobat industria lítica", comenta Ivan Ramírez, investigador de la Universitat de Barcelona. "Fa temps que estem buscant indicis que demostrin clarament que els grups de neandertals de la zona aprofitaven els cadàvers dels ossos morts durant la hibernació. Les peces recuperades enguany serviran per augmentar-los i estarem en condicions de poder debatre sobre la cacera de l’os de les cavernes durant el Paleolític mitjà".

Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres es van iniciar el passat 22 de juny i finalitzaran el proper 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi participen investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid; l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín; el CONICET; la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal.

17 juliol 2026

Regió7