28 d’abr. 2026

Castellcir acull aquest diumenge una nova edició de la Fira de l'oli

El certamen es farà al matí, i exposarà varietats d'arbequina, argudell, i cosmètics d'aloe vera



La fira arriba a la segona edició / Arxiu


Regió7
Castellcir28 D’ABR. 2026 16:51

Aquest pròxim diumenge, 3 de maig al matí, Castellcir celebrarà la segona edició de la Fira de l’oli i productes del Moianès, que se situarà al centre del poble i mostrarà tota mena d'olis comestibles de les varietats arbequina i argudell i també els cosmètics d’aloe vera.


Aquesta edició destacarà també per aplegar a plaça una nombrosa varietat de productes de la terra com les verdures, els embotits, els formatges, les cerveses, etc.; sense oblidar-nos del bon pa i la coca de pagès del forn local.

28 abril 2026

Regió7

27 d’abr. 2026

El Papa proclama màrtir el moianès Manuel Berenguer Clusella

Lleó XIV ha reconegut una cinquantena de persones que van morir durant el 1936 en diversos indrets de Catalunya




El Papa Lleó XIV, a la Ciutat del Vaticà, en una foto d'arxiu / Evandro Inetti/ZUMA Press Wire/d / DPA


Ariadna Gombau


Irene Savio
Ciutat del Vaticà/Manresa27 D’ABR. 2026 12:50Actualitzada 27 D’ABR. 2026 18:24

El papa Lleó XIV ha reconegut el martiri —és a dir, la mort "per odi a la fe", en terminologia vaticana— d’una cinquantena de fidels i sacerdots vinculats a Catalunya, assassinats en el context de la Guerra Civil Espanyola, segons ha informat aquest dilluns l’oficina de premsa de la Santa Seu. Entre ells hi ha Manuel Berenguer Clusella, sacerdot diocesà nascut el 1906 a Castellterçol (Moianès), que va ser assassinat el 7 de novembre de 1936 a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).


"Durant l’audiència concedida a la seva eminència el cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri per a les Causes dels Sants", el Papa ha autoritzat la promulgació "del martiri dels Servents de Déu Estanislao Ortega García (de nom secular Lorenzo) i els seus 48 companys religiosos, professos de l’Institut dels Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel". Així mateix, s’ha concedit el mateix reconeixement a Manuel Berenguer Clusella, que, com els anteriors, va ser "assassinat entre els mesos de juliol i novembre de 1936 en diversos indrets de Catalunya, en el context de la mateixa persecució", segons la Santa Seu.


Tal com explica el mitjà Religión en Libertad, els Germans de Sant Gabriel són una congregació fundada a principis del segle XVIII a l’oest de França. L’any 1903 van ser expulsats del país i van buscar refugi a Espanya, on van fundar la primera casa i escola a Girona, seguida de les de Malgrat i Canet de Mar. El 1915 van adquirir la finca de Can Valls, a Sant Vicenç de Montalt, on van establir la seva casa general, activa fins al 1936.


Entre els episodis més dramàtics de la persecució religiosa de la Guerra Civil destaca l’assalt d’un centenar de milicians de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a la casa de Can Valls el 7 de novembre de 1936. Després d'envair la finca, 44 germans majors de 18 anys i el capellà, Manuel Berenguer, van ser detinguts i traslladats en autobús a la Txeca de Sant Elies, a Barcelona. Per la seva banda, els estudiants més joves van ser enviats a centres d’assistència social, mentre que els més grans van quedar a Can Valls sota el control d’un comitè.

Dels 44 detinguts, cinc religiosos francesos van ser alliberats a través del consolat; els altres 39, juntament amb el capellà, van ser assassinats uns dies després al cementiri de Montcada.
 

Una llarga llista

Els nous màrtirs s’afegeixen a una llarga relació de fidels i sacerdots als quals el Vaticà ha reconegut aquest estatus des dels anys vuitanta del segle passat. Des d’aleshores, més de 2.000 catòlics han estat reconeguts com a màrtirs. El seu record se celebra cada any al novembre des de 2010.


A més, aquest mateix dilluns, Lleó XIV també ha reconegut l’"ofrena de vida" del servent de Déu Pedro Manuel Salado Alba. Aquest laic, membre de l’associació Hogar de Nazaret, va néixer a Chiclana de la Frontera (Cadis) el 1968 i va morir el febrer de 2012 a Atacames, a l’Equador.

27 abril 2026

Regió7

23 d’abr. 2026

Moià viu un Sant Jordi ple de poesia als carrers i amb gran participació d’alumnes i autors locals

Estudiants dels diversos centres educatius del poble han sortit a llegir poemes mentre comerços i entitats han omplert la vila de llibres, roses i activitats per fomentar la lectura

Imatges de la diada de Sant Jordi a Moià / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Moià23 D’ABR. 2026 13:58

Els carrers de Moià s’han omplert aquest matí d’estudiants de totes les edats, que han recorregut el centre del municipi tot fent aturades en diversos punts per llegir poemes en el marc de la diada de Sant Jordi. Com és habitual en aquesta data, negocis i entitats han instal·lat parades de roses i llibres i, a més, diversos autors locals s’han distribuït pel poble per signar les seves obres.


La plaça de Francesc Sagrera, el parc Municipal, la plaça del Cap, la plaça Major i el carrer de Rafael Casanova han estat els punts d’aturada de l’alumnat de l’escola Josep Orriols i Roca, de l’escola Pia i de l’Institut Moianès, que han aprofitat l’ocasió per llegir poesia al carrer.


Paral·lelament a les lectures, diversos autors locals —gràcies a la col·laboració entre la biblioteca i l’Agrupació de Botiguers i Comerciants de Moià (ABIC)— han tingut l’oportunitat de signar les seves obres en diferents comerços del municipi, des de dos quarts de deu del matí fins a dos quarts de dues del migdia. Concretament, els escriptors que han participat enguany en la diada han estat Baltasar Fonts, Cristina Rodrigo, Juan Manuel Ramos, Laia Martorell, Eva Escalera, Roger Rovira, Jin Vives, Gemma Cabanillas, Esteve Carbó, Nerea Campo, Yolanda Hernández, Imma Llonch, Eugènia Llonch, Dani Codina, Meritxell Benedí, Miracle Sala, Sergi V., Imma S., Pep C., Marina B., Ramon S. i Pere Gomà.

A banda de les parades de les dues llibreries del poble i de les floristeries, també s’han vist entitats com el Cau o Els Avets venent llibres i roses, entre d’altres. També impulsada per l’ABIC, s’ha organitzat el Cerca llibres, una iniciativa pensada per fomentar la lectura. En total, s’han amagat 25 llibres repartits pels establiments col·laboradors; qui els trobi, se’ls pot quedar.

23 abril 2026

Regió7

21 d’abr. 2026

El jutge tomba les mesures cautelars sobre la construcció de la depuradora d’Oló

Això permet reactivar un projecte previst per l’ACA al seu pressupost 2024-2027

 

El punt de la riera d'Oló on desemboquen actualment les aigües brutes |

Jordi Gibert
21/04/2026
Santa Maria d'Oló

El projecte de la nova estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Santa Maria d’Oló ha rebut aquesta setmana un impuls decisiu.

Després de més de sis mesos de paràlisi absoluta, el jutge ha dictat una resolució per la qual s’aixequen les mesures cautelars que mantenien el projecte aturat. Aquesta decisió obre la porta a la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, l’ens responsable de l’obra, a iniciar de forma immediata els tràmits administratius pendents, començant per les expropiacions dels terrenys afectats.

Segons l’alcalde d’Oló, Xavi Baraut (Oló Som Tots-ERC-AM), la caiguda de les cautelars s’ha produït perquè la part demandant, l’entitat ecologista Depana, no va arribar a dipositar la fiança de 10.000 euros que requeria el tribunal.

“En el moment que no s’abonen, les cautelars no es mantenen”, explica l’alcalde, que lamenta que, malgrat aquest desenllaç, el recurs ha suposat un retard de mig any en una infraestructura molt necessària per al poble.

Tot i la notícia, a més a més, Baraut manté la cautela, ja que l’aixecament de les mesures temporals no implica el final del litigi judicial. El contenciós administratiu presentat per l’entitat ecologista Depana continuarà endavant. Ara bé, el fet que no hi hagi una prohibició judicial expressa permetrà que la maquinària administrativa no s’aturi.

La pressa de l’Ajuntament no és gratuïta. El finançament del projecte depèn d’una partida pressupostària de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que té uns terminis d’execució molt marcats, màxim l’any 2027. “Si no hi ha calés, s’aturarà tot”, diu Baraut.

L’objectiu d’ara és agafar bon ritme per licitar les obres abans no perilli l’import consignat d’1,7 milions d’euros.

Un cop resolt el bloqueig judicial, el full de ruta torna a ser clar. El primer pas serà completar el procés d’expropiació de les finques necessàries per a la construcció de la depuradora i els seus col·lectors. Una vegada completat aquest pas, es licitaran les obres.

Des de l’Ajuntament recorden que la gestió directa del projecte recau en la Mancomunitat i l’ACA, però Baraut assegura que el consistori en farà seguiment exhaustiu: “Intentarem ser molt pesats, fer de mosques i molestar perquè no s’oblidin de nosaltres i tot segueixi el seu curs.”

21 abril 2026

el9nou

20 d’abr. 2026

Exalumnes de Moià i Igualada denuncien abusos de l’escolapi Josep Blay: "En una sortida va voler que begués alcohol i se'm va abraonar"

El sacerdot, condemnat el 2023, va ser traslladat d’escola a escola durant dècades. "Com a sacerdot predicava una cosa, però com a home en feia una altra", assenyala un exescolar seu.




Imatge d’arxiu de Josep Blay. | E. P.


Guillem Sánchez / Jordi Torres
Barcelona20 D’ABR. 2026 1:54Actualitzada 20 D’ABR. 2026 13:23

L'escolapi Josep Blay (Terrassa, 1940) és un abusador que, exercint de mestre en una desena de centres de la companyia Escola Pia de Catalunya, ha estat en contacte amb menors durant més de 60 anys. Arran de la publicació del documental La fugida. Veritats ocultes el 24 de març per 3Cat, diversos exalumnes que van coincidir amb Blay en centres de l’Escola Pia, com el de Moià i Igualada, han revelat més detalls de la trajectòria del sacerdot marcada per les pallisses, les burles i els abusos sexuals. “Com a sacerdot predicava una cosa, però com a home en feia una altra”, assenyala un dels seus antics pupils.


El documental va poder provar que, el 1968, Blay va abusar sexualment d’un alumne de l’Escola Pia de Sitges i també que, el 2008, va agredir quatre nenes de 8 anys en una parròquia d’Alella (Maresme), un cas pel qual el 2024 va acabar sent condemnat a 22 mesos de presó.

Colèric, dèspota i violent

Blay va exercir de mestre a Granollers, Sitges, Moià, Tàrrega, Caldes de Montbui, Igualada i Alella. També consta que va ser a Balaguer. Alguns dels seus trasllats van coincidir amb episodis d’abusos o pallisses, alguns dels quals fins i tot van transcendir. Però Blay va continuar en contacte amb menors malgrat tots els casos.


La seva estada a les comarques de la Catalunya central va portar desgràcia a infants d'Igualada, i a Moià on s'hi va estar fins a sis anys, marxant al 1976. "A alguns alumnes els maltractava físicament i psicològicament", explica un exalumne de Blay en aquesta escola del Moianès. "Es reia d’alguns, se’n fotia, els ridiculitzava davant de tots. També els pegava. Jo recordo que sempre donava cops amb el nus del dit índex".

Colèric, dèspota, violent, manipulador. Els adjectius que utilitzen per descriure Blai els seus exalumnes, de centres i edats molt diferents, coincideixen. Dos homes escolaritzats a l’escola de Granollers (1964-67) s’hi refereixen com un docent que, en ocasions, va arribar a ser "sàdic". "Em cridava i em deia que em tragués les ulleres. Després començava a pegar-me a la cara", recorda un d’ells, Manel Cirac. "Un dia vaig haver d’anar a la font del pati perquè em sortia molta sang dels llavis i del nas", assegura. El Manel no és capaç d’enumerar totes les vegades que va rebre pallisses per part de Blay, unes agressions que no va saber mai a què es devien. "Era un abusador, perquè jo tenia 9 anys", indica. "Sempre agafava els mateixos: sabia a qui podia pegar i el convertia en el seu gos apallissat", apunta l’altre antic alumne.

Després d’haver passat per Granollers, estan documentats els seus primers abusos sexuals a nens gràcies al testimoni d’un dels protagonistes de La fugida. Veritats ocultes: Josep Cardeñoso. Van tenir lloc a Sitges entre 1967 i 1970. Cardeñoso va revelar al documental que Blay es va oferir per fer-li classes de repàs però que en realitat aquell reforç per millorar el seu rendiment escolar va ser simplement una excusa per tancar-lo a les seves habitacions, un apartament que els membres escolapis tenien just al costat de l’escola.


A Sitges també hi consta una pallissa a un nen d’una edat semblant a la de Cardeñoso: Llorenç García. "Un professor em va castigar i em va fer sortir al passadís. Llavors va aparèixer Blay i em va preguntar qui m’havia castigat, però vaig dir malament el nom del professor. Va començar a clavar-me bufetades. Em va fer una ferida perquè en una d’aquelles bufetades vaig xocar contra la porta de la classe. Va haver de sortir el professor a demanar a Blay que s’aturés", explica aquest veí de Sitges. "El meu pare, quan em va veure arribar amb la cara desfigurada, va anar a l’escola i va agafar Blay per les solapes: no em va tocar mai més", recorda García. Després d’abusar de Cardeñoso i apallissar García, Blay va ser enviat a Moià.

De Moià, tal com confirma ara l’ordre de l’Escola Pia de Catalunya, Blay va ser enviat a Tàrrega (Urgell), fins al 1985. Entre 1985 i 1988 es va estar a l’escola de Caldes de Montbui (Vallès Oriental). El 1988, Blay va ser enviat a Igualada i posteriorment a Alella.
 

Es podria haver evitat

La Meritxell tenia 9 anys quan va veure per primera vegada Blay, a l'Escola Pia d'Igualada. Era, com en les escoles anteriors, un professor religiós que estava molt vinculat amb totes les activitats esportives: futbol, bàsquet, patinatge. "A mi em venia a veure sempre", recorda la Meritxell, que amb el pas dels anys ha pres consciència que Blay es va obsessionar amb ella i, per ser-hi a prop, es va fer amic dels seus pares i es presentava tot sovint a casa seva per ajudar-la a repassar les tasques escolars i els deures, com havia fet 30 anys abans amb Cardeñoso a Sitges. "Em feia seure a la falda, em parlava a l’orella, m’acariciava els cabells", explica la Meritxell, que, tot i que a aquella edat encara no era capaç de discernir amb claredat si Blay l’estimava o la utilitzava per excitar-se, se sentia tan atabalada que va acabar patint depressió i trastorns alimentaris.

La situació més greu entre Blay i la Meritxell va tenir lloc durant una excursió al Pirineu. Blay li va demanar que pugés a la seva habitació. La Meritxell recorda que Blay feia pudor d’alcohol i que volia insistentment que ella es begués una ampolla d’aigua del Carme, una beguda alcohòlica. Blay, segons la Meritxell, se li va abraonar, però va poder escapolir-se’n i fugir. "Les cames em tremolaven", assegura. Després d’aquell episodi, Blay va ser traslladat. "On anirà ara?", es va preguntar la Meritxell. I es va apiadar dels alumnes que caurien a les seves mans a partir de llavors.

Blay va cometre els abusos sexuals més greus que consten en la destinació posterior a Igualada, la d’Alella, per la qual cosa finalment va ser condemnat.

L’Escola Pia de Catalunya ha sol·licitat que en aquesta notícia es recordi que l’orde disposa d’un canal a la pàgina web per denunciar abusos sexuals i que demana a qualsevol afectat o persona que tingui informació sobre aquests fets o d’altres que es posi en contacte amb l’organització.

20 abril 2026

Regió7

El Centre de Tecnificació del Bages i Moianès obté quatre medalles als estatals infantil i cadet

Bruna Rafat, de l'Esport7, es proclama campiona d'Espanya infantil en menys de 44 quilos i assoleix el millor resultat del grup



Els participants infantils del Centre de Tecnificació del Bages i Moianès, a Palma / Esport7


Jordi Agut
Manresa20 D’ABR. 2026 18:44Actualitzada 20 D’ABR. 2026 19:58


L'equip del Centre de Tecnificació del Bages i Moianès va tornar amb quatre medalles dels Campionats d'Espanya infantil i cadet que s'han disputat a Palma de Mallorca. En total, un or i tres bronzes ha estat la collita en aquest certamen de participants de categories U15 i U18.


L'èxit més important va ser per a Bruna Rafat, de l'Esport7, que es va proclamar campiona d'Espanya infantil en la categoria de menys de 44 quilos. Aquesta medalla d'or certifica la seva gran progressió. Rafat es va imposar a la final a la principal favorita, la madrilenya Ainhoa Romero, després d'haver superat en els combats anteriors la balear Julia Trujillo, la gallega Vera Collazo i l'aragonesa Inés Fonseca, aquesta en semifinals.


El centre també va guanyar tres bronzes. Van ser per a Carlos Llamas, de l'Esport7, en menys de 55 quilos, per a Inés Guerrero, del Club Judo Moià, en menys de 57 quilos, i a una component de l'Osona Judo Club, Ivet Beltran, en menys de 48 quilos.


A més, l'equip va sumar diversos diplomes de finalista. Un, amb la cinquena posició de Nina Rafat, de l'Esport7, en menys de 48 quilos infantil i els setens de Berta Domínguez, en menys de 63, i Dumi Croitor, en menys de 73, tots dos cadets i de l'Esport 7, i Laia Coma, cadet del Judo Moià, en menys de 57.

La delegació es va completar amb Gerard Casasayas, Martí Vinyals, Damià Bujor, Helena Busquets, Suri Gundin, Noa Lozano i Guillem Domingo. La direcció tècnica del centre es mostra "contenta amb els resultats de l'equip, però no d'acord", conscient que el nombre de metalls podia haver estat més gran tenint en compte la temporada dels judokes en el torneig estatal. De tota manera, el judo bagenc i moianès segueix sent el que té més medalles de Catalunya en els campionats d'aquestes edats.

20 abril 2026

Regió7

19 d’abr. 2026

Un veí de Moià farà l'equivalent a 93 maratons en cinc mesos per l'ELA: "Vull donar-los esperança i córrer per qui no pot"

Can Comadran va acollir ahir l'acte de presentació del repte d'Enric Casacuberta, que farà la Ruta 66 corrent per recaptar fons per l'ELA

Imatges de la presentació del repte del moianès Enric Casacuberta / Sebastià Renom (Ruta66xELA)


Ariadna Gombau
Moià19 D’ABR. 2026 17:27Actualitzada 19 D’ABR. 2026 18:16

La Ruta 66: vuit estats —Illinois, Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia— i 3.940 quilòmetres, l'equivalent a 93 maratons en cinc mesos. Aquest és el repte que afrontarà el moianès Enric Casacuberta amb l’objectiu de recaptar el màxim de fons en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. Ahir, Can Comadran de Moià va acollir la presentació oficial del projecte, que començarà a l’agost i s’allargarà durant aproximadament 150 dies.


Tal com ja va explicar a Regió7, Casacuberta és un apassionat de la Ruta 66, que ja ha recorregut un parell de vegades, sempre sobre rodes. Ara, però, es tracta d’un repte personal: "Sabia que l’any del centenari era el 2026 i em vaig proposar fer un petit homenatge als fundadors". Perquè fos encara més especial, tal com mereix l’ocasió, al moianès se li va acudir completar-la corrent, una fita inèdita. La iniciativa ha agafat tanta embranzida que ha estat reconeguda com a acte oficial del centenari i compta amb el suport de la Federació Catalana d’Atletisme (FCA).


Després de dos anys d’entrenament, el corredor sortirà de Moià el pròxim 29 d’agost en direcció a Barcelona: "Vull donar a conèixer Moià i el Moianès". Per arribar a la capital catalana, Casacuberta farà dues etapes i, posteriorment, posarà rumb als Estats Units. Abans de deixar Catalunya, serà rebut per representants institucionals a la Diputació de Barcelona, al Consolat dels Estats Units i a la Generalitat.


Tal com va assenyalar ahir durant l’acte, el que més el preocupa és la climatologia i, sobretot, el risc de patir una lesió. Tot i això, les motivacions superen amb escreix els dubtes: "Ho faig per ajudar la gent afectada per l’ELA, per donar-los esperança i córrer per qui no pot fer-ho". De fet, amb aquest repte, Casacuberta vol que es parli "molt més de la malaltia", aconseguir el màxim de diners i fer-ne difusió.

En la presentació també hi van participar Anna Rigola, responsable de comunicació de la Fundació Miquel Valls; Jordi Extremera, entrenador de Cenit Girona, i Benito Nogales, representant de la FCA. Segons Rigola, iniciatives com la del moianès contribueixen a la visibilització de la malaltia.

Pel que fa a la preparació física, Extremera va explicar que, en el cas de Casacuberta, es gestiona a través de tres àmbits: fisioteràpia, entrenament i seguiment mèdic esportiu. Les sessions físiques, va remarcar, "són força exigents". A més, ara que queden pocs mesos per a l’inici, també rep suport psicològic. El moianès començarà el repte amb 61 anys i l’acabarà amb 62. Segons el seu entrenador, la preparació és complexa perquè no es pot replicar exactament el que es trobarà sobre el terreny: "Hem de jugar amb el volum i trobar l’equilibri".

"Que a l’ELA li facin molt més mal les cames que a tu"

Dionís Guiteras, alcalde de Moià, també va intervenir durant l’acte: "L’Enric és un pilar important de la gent que treballa a l’Ajuntament de Moià. Veure una persona cada dia que et diu que vol fer un projecte d’aquestes magnituds és molt bèstia", va confessar. El batlle tampoc no va voler oblidar la Trinidad, una veïna del poble afectada per ELA, que ahir era present a Can Comadran. Guiteras va anunciar, a més, que, si l’agenda li ho permet, viatjarà als Estats Units per rebre Casacuberta a Los Angeles. "Tu no correràs contra ningú, però sí que fas això per aconseguir un repte: que a l’ELA li facin molt més mal les cames que a tu", va concloure.

Per finalitzar l’acte, Aida Montoya, coordinadora dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, va dirigir unes paraules als assistents: "L’ELA és una malaltia molt dura que transforma profundament la vida de les persones que la pateixen, però també la de les seves famílies", va assegurar. Per això, "ens obliga, com a societat, a no mirar cap a una altra banda i a no deixar ningú enrere".


En aquest sentit, Montoya va posar en valor el projecte del moianès, "que ha decidit convertir aquest camí de gairebé 4.000 quilòmetres en un altaveu global per fer visible aquesta realitat i contribuir a la recerca i al suport de les persones afectades". "Necessitem persones com l’Enric, que decideixen fer un pas endavant i convertir el seu esforç en esperança per a moltes altres", va afegir. Finalment, va cloure la seva intervenció amb un missatge clar: "Mentre hi hagi persones disposades a caminar o a córrer per aquesta causa, mentre hi hagi institucions i entitats compromeses i una societat que respon, hi haurà esperança. I avui, aquesta esperança recorre la Ruta 66".

19 abril 2026

Regió7