El polític va reivindicar ahir el valor patrimonial i simbòlic de la torre durant l’acte central del tricentenari del campanar de Moià
Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Ariadna Gombau
Moià27 SET 2026 13:40
Moià va viure ahir una jornada d’allò més especial amb la celebració de l’acte central del tricentenari del seu campanar. Més enllà del més de mig centenar de veïns i veïnes que es van reunir a la plaça de Catalunya per gaudir de l’espectacle, tampoc no s’ho van voler perdre Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, i Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat.
"És un acte extraordinari que ens omple d’orgull col·lectiu", assegurava Rull, que definia el campanar com "un element icònic de Moià, del Moianès, però també del conjunt de la nació". Una torre "excepcional i extraordinària" que ha estat testimoni de les vicissituds de la nació. En aquest sentit, el president del Parlament va repassar diversos fets històrics, com ara la Guerra dels Segadors (1640-1659), anterior a l’inici de la construcció del campanar, que es va acabar el 1726, o la Guerra de Successió a Catalunya (1701-1714). Dos conflictes que, segons el polític, podrien haver fet que "ens haguéssim pogut sentir abatuts com a poble, com a nació, però aquest campanar és la metàfora d’una nació que mai no s’ha vinclat, que sempre s’ha aixecat obstinadament, sempre".
En aquest sentit, Rull va recuperar la figura dels marmessors, "aquells que tenen cura de l’herència adjacent". El campanar del municipi moianès és "un llegat extraordinari per als nostres fills i per als nostres nets". Un patrimoni que cal preservar i del qual "Moià, malgrat tot, n’ha tingut cura sempre". Segons el president del Parlament, quan el poble català ha lluitat ho ha fet per "mantenir una determinada concepció de la nació, de les institucions pròpies, i per les llibertats a Catalunya".
Mil anys del Parlament de Catalunya
Rull va aprofitar la seva intervenció durant l’acte d’ahir per anunciar que l’any vinent, el 2027, se celebra el mil·lenari del Parlament de Catalunya, els mil anys de les Assemblees de Pau i Treva de Déu. El polític va recordar, en aquest punt, la figura de Pau Casals, qui va pronunciar un discurs el 1971 a la seu de les Nacions Unides a favor de la pau i en contra de la inhumanitat de totes les guerres.
Casals, que mai va poder tornar de l’exili, va lliurar a l’ONU l’himne de la pau i va ser condecorat amb la medalla de la pau per aquest mateix organisme. "Això és Catalunya", deia contundent Rull. El polític, doncs, va convidar a commemorar l’aniversari i, més concretament, "el 16 de maig de l’any 2027, a les 10:27 hores, demanarem que totes les campanes de totes les esglésies del país, siguin catòliques o d’altres confessions, puguin repicar en homenatge a una nació que ara fa mil anys va ser capaç de parlar de pau, de parlar de treva, de parlar de futur, de parlar d’esperança".
Campanes que fan comunitat
Per la seva banda, el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, va remarcar la importància del patrimoni des del punt de vista de "recordar-nos que tenim una herència, una història, una tradició, que ens diu coses". Més del 80% d’aquest patrimoni correspon a edificis religiosos.
Segons Bassas, la religió catòlica ha aportat "moltes coses" al país, com ara les campanes, "un símbol". Aquests símbols són "un mitjà". En el cas de les campanes, "un element de comunicació" que no existiria sense "una comunitat que expressa i que actua". També hi entra en joc la "comunió", "el que es fa sota de les campanes".
"Tot això és un tot que actua de forma simbòlica al voltant d’aquesta comunitat", que també treballa "per reconèixer que això té un valor més enllà del que veiem" i, per això, s’ha recuperat, per exemple, el toc manual. "Les generacions actuals tenen ganes de reconèixer aquesta herència", assegurava.
Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
Una feina conjunta per preservar el patrimoni
L’Associació d’Amics del Campanar va començar a treballar en la preservació i restauració de la torre el 2024. La seva feina, incansable des del primer moment, no es pot entendre tampoc sense el suport de l’Ajuntament de Moià i de la Generalitat, que ha atorgat una subvenció per començar la rehabilitació.
"Quan treballem junts, quan ens unim, allò que construïm és bo, és gran, és bonic, és de tots i és per tots", deia ahir Àlex Mur, president d’Amics del Campanar de Moià. La torre és un dels símbols de la vila i ha estat testimoni d’etapes molt fosques, però també de moments bonics. "És història viva de la nostra vila i és també un símbol inigualable de la nostra identitat, de la nostra espiritualitat i també un símbol de pau", subratllava.
Mur també va destacar l’excepcionalitat de l’obra, feta amb pedra calcària de Moià i amb la punta amb uns forjats daurats, tot i que avui ja són negres pel pas del temps. "Aquestes coses les van fer perquè el campanar fos encara més bonic, més alt i més esvelt". El president de l’entitat va recuperar, llavors, les paraules d’Antoni Gaudí: "Per fer les coses bé és necessari primer l’amor i després la tècnica". "I aquí és ben clar que hi van posar molta tècnica, però sobretot hi van posar l’amor", afegia.
Des del 2020, quan un grup de joves va recuperar el toc manual de campanes de la Festa Major, s’ha treballat per retornar la sonoritat al campanar i preservar-lo. En aquest temps, 1.800 persones han visitat la torre. Amb la constitució de l’entitat el 2024, ja hi ha un centenar de socis. També hi ha un grup de prop de 50 campaners, amb una mitjana inferior als 40 anys.
Després de tres segles, els moianesos continuen estimant un dels seus símbols més preuats. "El cuidem i el preparem per al futur, perquè continuï sent, durant molts segles, el far de tots els moianesos", declarava Mur.
Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
"El Moià d’avui és diferent"
Dionís Guiteras, alcalde de Moià, va intervenir ahir assegurant que "Moià ja no és el Moià de fa 300 anys. El Moià d’avui és diferent, conviuen moltes nacionalitats, llengües i religions". En aquest sentit, el batlle justificava el fet de destinar recursos econòmics entenent que "és molt més que un símbol religiós, sobretot és un símbol de la història, dels milers de vicissituds que ha passat no només al poble, sinó també al país".
L’alcalde va definir el campanar com un nexe d’unió entre els veïns de la vila: "Quan arribem a Moià, el primer que veiem és el campanar i 'ja som a casa'". "És per això que creiem que val molt la pena invertir en la restauració, en el manteniment i en el futur d’aquesta icona del poble", assegurava.
Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
27 setembre 2026
Regió7
