La Federació Catalana d’Atletisme dona suport al moianès que correrà la Ruta 66 per recaptar fons per l'ELA

Enric Casacuberta farà el mític itinerari estatunidenc amb l'objectiu d'aconseguir el màxim de diners en benefici de la Fundació Miquel Valls




Mercè Rosich i Vilaró, presidenta de la Federació Catalana d'Atletisme, i el moianès Enric Casacuberta / FCA


Ariadna Gombau
Moià13 FEB 2026 6:25Actualitzada 13 FEB 2026 9:07

Enric Casacuberta (Moià, 1964) té un objectiu molt clar: córrer la Ruta 66 en cinc mesos i recaptar el màxim de fons possible en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. Ara, després d’un intens període de preparació, la Federació Catalana d’Atletisme (FCA) l’ha federat i ha mostrat públicament el seu suport al projecte a través de les xarxes socials.


Amb inici previst el 31 d’agost a Chicago, el repte (@ruta66xela) consistirà a recórrer íntegrament la mítica ruta en aproximadament 150 dies. Durant aquest temps, el moianès completarà etapes diàries d’entre 15 i 25 milles (24,1 i 40,2 quilòmetres), amb l’objectiu de recaptar fons per a la lluita contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).


«Acompanyarem l’Enric en aquesta gran aventura solidària per recaptar fons per a la lluita contra l’ELA», afirmava la FCA en una publicació a les xarxes socials.


Un repte majúscul

Aquest diari ja va explicar el passat mes d’agost en què consisteix el repte al qual s’enfrontarà Casacuberta entre l’agost del 2026 i el gener del 2027: fer la Ruta 66 corrent, de Chicago a Los Angeles. En total, més de 4.000 quilòmetres i molt asfalt. «Em diuen que estic sonat, però la majoria em diuen que compti amb ells pel que sigui», explicava llavors el moianès. Més enllà de l’exigència física que comporta, es tracta d’una iniciativa inèdita, ja que fins ara ningú no ha completat aquest itinerari corrent.

Els fons recaptats es destinaran a la lluita contra l’ELA, una malaltia que va afectar un amic seu, el doctor Ramon Oller, que va morir fa un parell d’anys. Si aquest fet ja el tenia gairebé decidit, la compareixença de l’exfutbolista Juan Carlos Unzué al Congrés dels Diputats va acabar de fer-li el pas definitiu.

L’escenari escollit també té un fort component personal, ja que Casacuberta és un gran amant de la Ruta 66. De fet, el 2014 ja la va fer sencera i els anys 2017, 2022 i 2023 va recórrer trams de Califòrnia i Arizona. El projecte, a més, coincidirà amb el centenari de la carretera.


Per donar a conèixer la iniciativa, el moianès és molt actiu a Instagram i TikTok, on comparteix el seu dia a dia i la preparació del repte. Per col·laborar amb el projecte i ampliar-ne la informació, s’ha habilitat una pàgina web amb tots els detalls: https://runroute66forals.org/.

13 febrer 2026

Regió7

Afectacions en carreteres de la Catalunya central per caiguda d'arbres

Consulta les principals incidències viàries de la regió



Arbres caiguts a la C-59 / @c59segura

Alba Díaz
Manresa12 FEB 2026 8:31Actualitzada 12 FEB 2026 9:45


Les ratxes intenses compliquen la circulació en diferents punts del territori aquest dijous al matí. A la Catalunya central, el vent ha obligat a tallar quinze quilòmetres de la BV-4031 entre Castellar de n’Hug i Toses, i quatre de la BV-4024 entre Guardiolà de Berguedà i Bagà. També s’ha interromput el trànsit a la C-59, al seu pas per Sant Feliu de Codines, a causa d’arbres caiguts que impedien la circulació amb seguretat.

A més, a les quatre de la matinada s’ha tallat la C-55, a Navàs, també per la presència d’arbres a la via. Els serveis d’emergència han treballat durant les primeres hores del dia per retirar els obstacles i restablir la normalitat a la xarxa viària.

Les autoritats recomanen extremar la precaució en els desplaçaments i informar-se de l’estat del trànsit abans d’agafar el vehicle, ja que el vent podria continuar provocant incidències al llarg del dia.

12 febrer 2026

Regió7

Es trenquen Els Tres Roures, un arbre singular de Collsuspina

No són uns arbres catalogats, però si una referència a la zona


Un dels Tres Roures de Collsuspina ha caigut / Arxiu particular


Eduard Font Badia
Manresa10 FEB 2026 18:34


Aquesta setmana un dels Tres Roures de Collsuspina s'ha trencat. Oficialment, no és un arbre catalogat com a monumental, però és un dels punts de referència per a la població de la zona. De fet, on sí que consta és al mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Aquesta setmana ha caigut un dels tres roures ben desenvolupats arrenglerats en el mateix marge del camí entre el Bosc de can Casanoves i can Jordà. Segons la Diputació, els tres roures tenen un interès per la seva singularitat, es troben perfectament arrenglerats paral·lels al traçat del camí, la qual cosa ha fet possible la seva referència com a topònim, esdevenint en veritable referent simbòlic local. De fet, fins i tot un restaurant de la zona agafa el nom d'aquest indret.

La recuperació de l'arbre és molt difícil i tot apunta que s'optarà per la tala.

10 febrer 2026

Regió7

Moià acaba la museïtzació de les trinxeres descobertes al Pla del Cuspinar

S’han instal·lat plafons que expliquen als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret

Detall d'un dels plafons explicatius que s'han instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

David Bricollé
Moià10 FEB 2026 18:30


Moià ha completat la museïtzació de les trinxeres de la Guerra Civil situades a la zona del Pla del Cuspinar. Després d’enllestir la intervenció arqueològica, s’hi han instal·lat plafons informatius per explicar als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret durant el conflicte.


A final de l’any passat es va donar a conèixer la posada al descobert dues noves trinxeres que van servir de defensa als soldats republicans en aquesta zona del Moianès. L’excavació, que va portar a terme l’empresa igualadina CatPatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, formava part d’una nova campanya que donava continuïtat al buidatge i la restauració que ja es va fer fa quasi un any d’una primera fortificació molt propera, i constata la forta resistència que va oferir el poble a l’exèrcit franquista a finals de gener del 1939.


El projecte de senyalització i explicació ha estat coordinat pel Museu de Moià i ha comptat amb el suport econòmic del Memorial Democràtic de la Generalitat, que ha aportat una subvenció de poc més de 5.000 euros per a la recerca i la difusió. Tot i que els treballs ja han finalitzat, l’ajuntament ha anunciat que la inauguració oficial d’aquest nou itinerari patrimonial tindrà lloc pròximament.


Detall d'un dels indicadors que s'ha instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

De fet, ja es coneixia de l’existència d’aquestes trinxeres, però no se’n sabien les característiques ni la intensitat amb què es van fer servir. S’ubiquen en un indret del Pla del Cuspinar molt proper a l'N-141c, en el camí que va cap a les Coves del Toll, i a uns 200 metres de distància de la trinxera excavada fa un any, on es conservaven més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos, i dues pintes intactes amb deu cartutxos més.

Totes tres fortificacions són d’unes característiques molt semblants, amb un niu de metralladora més ample al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles tancats que donaven més protecció en cas d’una explosió. Per la seva grandària, les dues darreres podien encabir una quinzena de soldats. Fan cap a 45 metres de llargada, uns deu més que la primera, però no són tan profundes, i a diferència d’aquella, ara pràcticament o s’hi han trobat restes. En una, tan sols s’hi van localitzar dues baines de bales fetes servir i una tercera a l’exterior, i en l’altra, res.

El que s’ha determinat és que aquestes tres trinxeres formaven part d’un petit centre de resistència i preparació defensiva on es treballaria conjuntament perquè són visibles les unes amb les altres i, per tant, els soldats es podien ajudar. A més, formen part d’un conjunt de defenses que es van construir a l’estiu o la tardor del 1938, quan el front encara era a l’Ebre, i no van ser ocupades fins a les batalles que van tenir lloc al voltant de Moià els dies 29, 30 i 31 de gener del 1939 contra les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.


Com ja es va explicar en el seu dia, a la primera trinxera excavada s’hi hauria combatut el dia 31 per frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic amb uns 4 o 5 soldats que hi van dormir la nit abans, segons es dedueix dels senyals que es van trobar d’una foguera que haurien encès per escalfar-se.

Les dues altres trinxeres donen poca informació des d'un punt de vista material perquè pràcticament no se n’hi ha trobat, però igualment, la seva excavació ajuda a identificar sobre el terreny per on van anar els combats.

10 febrer 2026

Regió7

Empresaris del polígon El Prat de Moià avalen el pla de l’equip de govern per regularitzar-lo Empresaris del polígon El Prat de Moià avalen el pla de l’equip de govern per regularitzar-lo

L’associació de propietaris demana a l’Ajuntament que continuï amb la tramitació del projecte que «dona solució als problemes de legalitat urbanística»



Una part del polígon El Prat, amb l'escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià09 FEB 2026 13:16

L’associació de propietaris del polígon El Prat de Moià donen ple suport a la modificació urbanística que vol impulsar l’equip de govern d’Aramoià a la zona per poder-lo ampliar i fer possible la seva regularització. Així ho han expressat els empresaris en un comunicat adreçat a l’Ajuntament en què insten a tots els grups a continuar amb la tramitació d’aquesta proposta i procedir a la seva aprovació inicial i definitiva.


L’empresariat és conscient «de la insistent pressió social» manifestada per una part de la població i entitats ecologistes en contra d’una proposta que inclou l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la construcció d’una planta de biogàs. En el comunicat no fan referència a aquests dos projectes, però insisteixen en la idoneïtat de la proposta presentada perquè «compleix la legalitat», i «dona una solució a tots els problemes de legalitat urbanística existent, donant una viabilitat legal a les empreses». Més enllà d’això, també diuen que solucionaria «el problema de mobilitat i de trànsit de dins el nucli urbà», es comprometen a treballar per assolir l’aprovació definitiva del projecte, i es posen a disposició de polítics, tècnics i opositors per incloure-hi possibles suggeriments.


L’associació de propietaris recorda que fa deu anys que s’ha treballat «amb diversos intents» per donar solució als problemes del polígon, però que mai no s’han arribat a resoldre. Admeten que «potser ha crescut de manera poc ordenada, però sempre pensant que s’estava complint amb la legalitat», en el sentit que «hem sol·licitat permisos i llicències que se’ns han anat concedint per part de l’Ajuntament». Entenen que ara el consistori té una nova solució sobre la taula i que, en comptes de veure’s afectat per múltiples reclamacions de responsabilitat patrimonial per part de les empreses, «s’ha obtingut l’aprovació d’un avenç de la modificació del pla general amb un consens de la immensa majoria dels empresaris del polígon i ha estat ratificat per la Generalitat».

Segons consta en el comunicat, les empreses del polígon El Prat donen feina «a més de 600 famílies, amb uns 1.200 llocs de treball i tres de les empreses més grans de la comarca».

9 febrer 2026

Regió7

Jéssica Albiach recolza la plataforma Per un Moià viu contra l’ampliació de l’escorxador

La presidenta dels Comuns alerta dels riscos per al consum d’aigua i la protecció del Pla de Castellnou i reafirma el compromís del partit amb el resultat de la consulta popular


Jéssica Albiach reunida amb els membres de Per un Moià viu / Arxiu particular


Regió7
Moia06 FEB 2026 14:00

La presidenta dels Comuns, Jéssica Albiach, ha escoltat la valoració de la plataforma Per un Moià viu després que s’hagi conegut que, malgrat el resultat de la consulta popular —en què va guanyar de manera rotunda el no a l’ampliació de l’escorxador i a la construcció d’una planta de biogàs—, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC), hagi decidit tirar endavant igualment el projecte.


Albiach ha recordat que, des del moment en què es va saber que l’executiu municipal volia iniciar el procés d’ampliació de l’escorxador —el març del 2024—, “ens vam posar a disposició de la Plataforma i hem donat suport a les seves reivindicacions tant des del Parlament com des del territori”. També ha explicat que “en el programa electoral de les eleccions catalanes hi portàvem la retirada del projecte”, perquè teníem clar que, en aquell moment, en plena emergència per sequera, no es podia ampliar una indústria que ja genera el 25% del consum d’aigua de Moià i que, amb l’ampliació, podria arribar a suposar-ne el 50%.


En aquest sentit, ha afegit que aquest “abús en l’ús de l’aigua que fa l’escorxador”, que ha remarcat que “és privat”, es produeix perquè, tot i tenir llicència per sacrificar 1.300 porcs diaris, en realitat se’n maten fins a 3.000. “Per això ja han estat denunciats i sancionats econòmicament”, ha reblat.


Tanmateix, ha assenyalat que un altre dels motius pels quals els Comuns consideren que no es pot donar suport al projecte de l’executiu municipal és que “afectaria el Pla de Castellnou, una zona natural protegida pel Pla Territorial de la Catalunya Central i per l’actual planejament urbanístic de Moià”. Es tracta d’un espai on també s’ubica Castellnou de la Plana, “un castell catalogat com a Bé d’Interès Cultural”.

Per tots aquests motius, Albiach ha volgut expressar el suport dels Comuns a la Plataforma i als grups ecologistes que en formen part i, en aquest sentit, ha manifestat que “recolzarem i empenyerem” les propostes que sorgeixin de la Plataforma per fer efectiu el resultat de la consulta popular. “A vegades cal recordar que la democràcia no és només votar cada quatre anys; també és escoltar la ciutadania, especialment quan es pronuncia de manera tan clara”, ha conclòs.

Finalment, la presidenta del grup, que durant aquesta jornada al Moianès ha estat acompanyada del coordinador territorial, Josep Joan Roda, i d’altres membres dels Comuns del territori, ha visitat el centre Espai Harmonia i l’Associació amb Cavalls, per conèixer la seva tasca en l’àmbit de la salut i la natura.

6 febrer 2026

Regió7

Moià inicia l’enderroc de part de les Faixes, on preveu fer un centre cultural

S’està tirant a terra la façana posterior i l’annex de la sala de calderes, i es prepara tot l’espai per quan es disposi del projecte constructiu redactat i tancat



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià04 FEB 2026 6:25


Moià ja té en marxa l’execució del segon gran projecte que l’Ajuntament es va fixar per a aquest mandat en l’àmbit d’equipaments: la transformació de la part central de l’antiga fàbrica de les Faixes en el futur gran centre cultural del municipi, donant continuïtat a la sala que ja es va condicionar fa uns anys en una petita part d’aquest gran recinte de la capital del Moianès.


De moment, en aquest inici d’any s’avança en la primera fase, que és la dels enderrocs. Així, en aquest principi d’any s’està treballant amb l’aterrament de la façana posterior i l'annex de la sala de calderes. També s'han desmuntat forjats i es comencen a fer prospeccions.



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Aquest enderroc s’ha accelerat perquè s’ha de donar resposta als ajuts que l’Ajuntament té concedits per a la materialització del projecte dels fons europeus Next Generation. De fet, tot just el passat mes de desembre el ple municipal va aprovar el projecte concret corresponent a aquesta fase.


El pla de l’Ajuntament de Moià és convertir les naus de les Faixes II en un espai per a la cultura i les arts, i això inclou des d’exposicions, fins a la dansa, la música, el teatre o el circ. A l’estiu va adjudicar en un mateix paquet de 5,8 milions d’euros la redacció del projecte i l’execució de l’obra, a càrrec de l’empresa Constructora d’Aro.



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ

El projecte es redacta partint d'una primera proposta que ja defineix força com serà aquest futur complex. L’edifici, que data del 1924, té dues plantes, i s’hi farà una remodelació integral. L’entrada serà per la façana sud, que dona a la carretera de Manresa. Serà un ampli espai des d’on s’organitzaran els recorreguts interiors, i on també es podran fer exposicions de gran format i activitats teatrals i coreogràfiques. També donarà pas a un espai adjacent que s’habilitarà com a jardí d’hivern en forma de pati amb arbres.

A dins, també hi haurà una gran sala polivalent i altres de dimensions diverses que s’aniran adaptant segons les necessitats amb envans mòbils, i amb una platea inclosa. També hi ha prevista la insonorització d’aules per a activitats musicals, i una part de l’edifici es reservarà per al futur trasllat definitiu de l’escola de dansa en aquest emplaçament.


Tot plegat es distribuirà entre les dues plantes que té la nau, on també hi haurà vestidors, espais de guarda-roba, espais d’emmagatzematge, oficines, despatxos, sales de reunions i els serveis.

Un cop rehabilitada, la futura nau de les Faixes II serà un edifici energèticament sostenible, amb plaques fotovoltaiques a la coberta, mentre que amb el pati interior es vol generar un espai naturalitzat amb arbres que facin ombra.

Tot l’entorn, situat entre la carretera de Manresa (al sud), el grup d’edificis que donen al carrer Santa Magdalena (al nord), i el carrer de Miquel Martí i Pol (a l’oest); està afectat per aquesta modificació urbanística que s’està tramitant, i es desenvoluparia més endavant. Inclou l’antiga nau que ara es rehabilitarà, i també habitatges unifamiliars desocupats de l’antiga fàbrica, i un edifici d’ús residencial. La modificació preveu requalificar els edificis del carrer Miquel Martí i Pol com a habitatges de protecció pública, i l’eliminació de barreres arquitectòniques. També es contempla l’obertura d’un espai entre el carrer Santa Magdalena amb la carretera de Manresa.

Com es deia, el projecte està subvencionat amb 2,8 milions dels fons europeus Next Generation, la qual cosa condiciona molt els terminis, que estableixen que el temps per acabar les obres s’esgota el primer trimestre d’aquest any. Per aquest motiu, segons va detallar l’executiu d’AraMoià-ERC, en la redacció del projecte es fa una fase d’enderrocs previs que és el que s’està fent ara per temes de seguretat, sanejament, preparació del perímetre exterior, i encarrilar així l’obra pròpiament de construcció perquè es pugui començar tan bon punt es disposi del projecte redactat i tancat.

El consistori té pendent de resposta una sol·licitud formal que ha traslladat al ministeri demanant una pròrroga del termini d’execució de les obres.

4 febrer 2026

Regió7