20 d’abr. 2026

Exalumnes de Moià i Igualada denuncien abusos de l’escolapi Josep Blay: "En una sortida va voler que begués alcohol i se'm va abraonar"

El sacerdot, condemnat el 2023, va ser traslladat d’escola a escola durant dècades. "Com a sacerdot predicava una cosa, però com a home en feia una altra", assenyala un exescolar seu.




Imatge d’arxiu de Josep Blay. | E. P.


Guillem Sánchez / Jordi Torres
Barcelona20 D’ABR. 2026 1:54Actualitzada 20 D’ABR. 2026 13:23

L'escolapi Josep Blay (Terrassa, 1940) és un abusador que, exercint de mestre en una desena de centres de la companyia Escola Pia de Catalunya, ha estat en contacte amb menors durant més de 60 anys. Arran de la publicació del documental La fugida. Veritats ocultes el 24 de març per 3Cat, diversos exalumnes que van coincidir amb Blay en centres de l’Escola Pia, com el de Moià i Igualada, han revelat més detalls de la trajectòria del sacerdot marcada per les pallisses, les burles i els abusos sexuals. “Com a sacerdot predicava una cosa, però com a home en feia una altra”, assenyala un dels seus antics pupils.


El documental va poder provar que, el 1968, Blay va abusar sexualment d’un alumne de l’Escola Pia de Sitges i també que, el 2008, va agredir quatre nenes de 8 anys en una parròquia d’Alella (Maresme), un cas pel qual el 2024 va acabar sent condemnat a 22 mesos de presó.

Colèric, dèspota i violent

Blay va exercir de mestre a Granollers, Sitges, Moià, Tàrrega, Caldes de Montbui, Igualada i Alella. També consta que va ser a Balaguer. Alguns dels seus trasllats van coincidir amb episodis d’abusos o pallisses, alguns dels quals fins i tot van transcendir. Però Blay va continuar en contacte amb menors malgrat tots els casos.


La seva estada a les comarques de la Catalunya central va portar desgràcia a infants d'Igualada, i a Moià on s'hi va estar fins a sis anys, marxant al 1976. "A alguns alumnes els maltractava físicament i psicològicament", explica un exalumne de Blay en aquesta escola del Moianès. "Es reia d’alguns, se’n fotia, els ridiculitzava davant de tots. També els pegava. Jo recordo que sempre donava cops amb el nus del dit índex".

Colèric, dèspota, violent, manipulador. Els adjectius que utilitzen per descriure Blai els seus exalumnes, de centres i edats molt diferents, coincideixen. Dos homes escolaritzats a l’escola de Granollers (1964-67) s’hi refereixen com un docent que, en ocasions, va arribar a ser "sàdic". "Em cridava i em deia que em tragués les ulleres. Després començava a pegar-me a la cara", recorda un d’ells, Manel Cirac. "Un dia vaig haver d’anar a la font del pati perquè em sortia molta sang dels llavis i del nas", assegura. El Manel no és capaç d’enumerar totes les vegades que va rebre pallisses per part de Blay, unes agressions que no va saber mai a què es devien. "Era un abusador, perquè jo tenia 9 anys", indica. "Sempre agafava els mateixos: sabia a qui podia pegar i el convertia en el seu gos apallissat", apunta l’altre antic alumne.

Després d’haver passat per Granollers, estan documentats els seus primers abusos sexuals a nens gràcies al testimoni d’un dels protagonistes de La fugida. Veritats ocultes: Josep Cardeñoso. Van tenir lloc a Sitges entre 1967 i 1970. Cardeñoso va revelar al documental que Blay es va oferir per fer-li classes de repàs però que en realitat aquell reforç per millorar el seu rendiment escolar va ser simplement una excusa per tancar-lo a les seves habitacions, un apartament que els membres escolapis tenien just al costat de l’escola.


A Sitges també hi consta una pallissa a un nen d’una edat semblant a la de Cardeñoso: Llorenç García. "Un professor em va castigar i em va fer sortir al passadís. Llavors va aparèixer Blay i em va preguntar qui m’havia castigat, però vaig dir malament el nom del professor. Va començar a clavar-me bufetades. Em va fer una ferida perquè en una d’aquelles bufetades vaig xocar contra la porta de la classe. Va haver de sortir el professor a demanar a Blay que s’aturés", explica aquest veí de Sitges. "El meu pare, quan em va veure arribar amb la cara desfigurada, va anar a l’escola i va agafar Blay per les solapes: no em va tocar mai més", recorda García. Després d’abusar de Cardeñoso i apallissar García, Blay va ser enviat a Moià.

De Moià, tal com confirma ara l’ordre de l’Escola Pia de Catalunya, Blay va ser enviat a Tàrrega (Urgell), fins al 1985. Entre 1985 i 1988 es va estar a l’escola de Caldes de Montbui (Vallès Oriental). El 1988, Blay va ser enviat a Igualada i posteriorment a Alella.
 

Es podria haver evitat

La Meritxell tenia 9 anys quan va veure per primera vegada Blay, a l'Escola Pia d'Igualada. Era, com en les escoles anteriors, un professor religiós que estava molt vinculat amb totes les activitats esportives: futbol, bàsquet, patinatge. "A mi em venia a veure sempre", recorda la Meritxell, que amb el pas dels anys ha pres consciència que Blay es va obsessionar amb ella i, per ser-hi a prop, es va fer amic dels seus pares i es presentava tot sovint a casa seva per ajudar-la a repassar les tasques escolars i els deures, com havia fet 30 anys abans amb Cardeñoso a Sitges. "Em feia seure a la falda, em parlava a l’orella, m’acariciava els cabells", explica la Meritxell, que, tot i que a aquella edat encara no era capaç de discernir amb claredat si Blay l’estimava o la utilitzava per excitar-se, se sentia tan atabalada que va acabar patint depressió i trastorns alimentaris.

La situació més greu entre Blay i la Meritxell va tenir lloc durant una excursió al Pirineu. Blay li va demanar que pugés a la seva habitació. La Meritxell recorda que Blay feia pudor d’alcohol i que volia insistentment que ella es begués una ampolla d’aigua del Carme, una beguda alcohòlica. Blay, segons la Meritxell, se li va abraonar, però va poder escapolir-se’n i fugir. "Les cames em tremolaven", assegura. Després d’aquell episodi, Blay va ser traslladat. "On anirà ara?", es va preguntar la Meritxell. I es va apiadar dels alumnes que caurien a les seves mans a partir de llavors.

Blay va cometre els abusos sexuals més greus que consten en la destinació posterior a Igualada, la d’Alella, per la qual cosa finalment va ser condemnat.

L’Escola Pia de Catalunya ha sol·licitat que en aquesta notícia es recordi que l’orde disposa d’un canal a la pàgina web per denunciar abusos sexuals i que demana a qualsevol afectat o persona que tingui informació sobre aquests fets o d’altres que es posi en contacte amb l’organització.

20 abril 2026

Regió7

El Centre de Tecnificació del Bages i Moianès obté quatre medalles als estatals infantil i cadet

Bruna Rafat, de l'Esport7, es proclama campiona d'Espanya infantil en menys de 44 quilos i assoleix el millor resultat del grup



Els participants infantils del Centre de Tecnificació del Bages i Moianès, a Palma / Esport7


Jordi Agut
Manresa20 D’ABR. 2026 18:44Actualitzada 20 D’ABR. 2026 19:58


L'equip del Centre de Tecnificació del Bages i Moianès va tornar amb quatre medalles dels Campionats d'Espanya infantil i cadet que s'han disputat a Palma de Mallorca. En total, un or i tres bronzes ha estat la collita en aquest certamen de participants de categories U15 i U18.


L'èxit més important va ser per a Bruna Rafat, de l'Esport7, que es va proclamar campiona d'Espanya infantil en la categoria de menys de 44 quilos. Aquesta medalla d'or certifica la seva gran progressió. Rafat es va imposar a la final a la principal favorita, la madrilenya Ainhoa Romero, després d'haver superat en els combats anteriors la balear Julia Trujillo, la gallega Vera Collazo i l'aragonesa Inés Fonseca, aquesta en semifinals.


El centre també va guanyar tres bronzes. Van ser per a Carlos Llamas, de l'Esport7, en menys de 55 quilos, per a Inés Guerrero, del Club Judo Moià, en menys de 57 quilos, i a una component de l'Osona Judo Club, Ivet Beltran, en menys de 48 quilos.


A més, l'equip va sumar diversos diplomes de finalista. Un, amb la cinquena posició de Nina Rafat, de l'Esport7, en menys de 48 quilos infantil i els setens de Berta Domínguez, en menys de 63, i Dumi Croitor, en menys de 73, tots dos cadets i de l'Esport 7, i Laia Coma, cadet del Judo Moià, en menys de 57.

La delegació es va completar amb Gerard Casasayas, Martí Vinyals, Damià Bujor, Helena Busquets, Suri Gundin, Noa Lozano i Guillem Domingo. La direcció tècnica del centre es mostra "contenta amb els resultats de l'equip, però no d'acord", conscient que el nombre de metalls podia haver estat més gran tenint en compte la temporada dels judokes en el torneig estatal. De tota manera, el judo bagenc i moianès segueix sent el que té més medalles de Catalunya en els campionats d'aquestes edats.

20 abril 2026

Regió7

19 d’abr. 2026

Un veí de Moià farà l'equivalent a 93 maratons en cinc mesos per l'ELA: "Vull donar-los esperança i córrer per qui no pot"

Can Comadran va acollir ahir l'acte de presentació del repte d'Enric Casacuberta, que farà la Ruta 66 corrent per recaptar fons per l'ELA

Imatges de la presentació del repte del moianès Enric Casacuberta / Sebastià Renom (Ruta66xELA)


Ariadna Gombau
Moià19 D’ABR. 2026 17:27Actualitzada 19 D’ABR. 2026 18:16

La Ruta 66: vuit estats —Illinois, Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia— i 3.940 quilòmetres, l'equivalent a 93 maratons en cinc mesos. Aquest és el repte que afrontarà el moianès Enric Casacuberta amb l’objectiu de recaptar el màxim de fons en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. Ahir, Can Comadran de Moià va acollir la presentació oficial del projecte, que començarà a l’agost i s’allargarà durant aproximadament 150 dies.


Tal com ja va explicar a Regió7, Casacuberta és un apassionat de la Ruta 66, que ja ha recorregut un parell de vegades, sempre sobre rodes. Ara, però, es tracta d’un repte personal: "Sabia que l’any del centenari era el 2026 i em vaig proposar fer un petit homenatge als fundadors". Perquè fos encara més especial, tal com mereix l’ocasió, al moianès se li va acudir completar-la corrent, una fita inèdita. La iniciativa ha agafat tanta embranzida que ha estat reconeguda com a acte oficial del centenari i compta amb el suport de la Federació Catalana d’Atletisme (FCA).


Després de dos anys d’entrenament, el corredor sortirà de Moià el pròxim 29 d’agost en direcció a Barcelona: "Vull donar a conèixer Moià i el Moianès". Per arribar a la capital catalana, Casacuberta farà dues etapes i, posteriorment, posarà rumb als Estats Units. Abans de deixar Catalunya, serà rebut per representants institucionals a la Diputació de Barcelona, al Consolat dels Estats Units i a la Generalitat.


Tal com va assenyalar ahir durant l’acte, el que més el preocupa és la climatologia i, sobretot, el risc de patir una lesió. Tot i això, les motivacions superen amb escreix els dubtes: "Ho faig per ajudar la gent afectada per l’ELA, per donar-los esperança i córrer per qui no pot fer-ho". De fet, amb aquest repte, Casacuberta vol que es parli "molt més de la malaltia", aconseguir el màxim de diners i fer-ne difusió.

En la presentació també hi van participar Anna Rigola, responsable de comunicació de la Fundació Miquel Valls; Jordi Extremera, entrenador de Cenit Girona, i Benito Nogales, representant de la FCA. Segons Rigola, iniciatives com la del moianès contribueixen a la visibilització de la malaltia.

Pel que fa a la preparació física, Extremera va explicar que, en el cas de Casacuberta, es gestiona a través de tres àmbits: fisioteràpia, entrenament i seguiment mèdic esportiu. Les sessions físiques, va remarcar, "són força exigents". A més, ara que queden pocs mesos per a l’inici, també rep suport psicològic. El moianès començarà el repte amb 61 anys i l’acabarà amb 62. Segons el seu entrenador, la preparació és complexa perquè no es pot replicar exactament el que es trobarà sobre el terreny: "Hem de jugar amb el volum i trobar l’equilibri".

"Que a l’ELA li facin molt més mal les cames que a tu"

Dionís Guiteras, alcalde de Moià, també va intervenir durant l’acte: "L’Enric és un pilar important de la gent que treballa a l’Ajuntament de Moià. Veure una persona cada dia que et diu que vol fer un projecte d’aquestes magnituds és molt bèstia", va confessar. El batlle tampoc no va voler oblidar la Trinidad, una veïna del poble afectada per ELA, que ahir era present a Can Comadran. Guiteras va anunciar, a més, que, si l’agenda li ho permet, viatjarà als Estats Units per rebre Casacuberta a Los Angeles. "Tu no correràs contra ningú, però sí que fas això per aconseguir un repte: que a l’ELA li facin molt més mal les cames que a tu", va concloure.

Per finalitzar l’acte, Aida Montoya, coordinadora dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, va dirigir unes paraules als assistents: "L’ELA és una malaltia molt dura que transforma profundament la vida de les persones que la pateixen, però també la de les seves famílies", va assegurar. Per això, "ens obliga, com a societat, a no mirar cap a una altra banda i a no deixar ningú enrere".


En aquest sentit, Montoya va posar en valor el projecte del moianès, "que ha decidit convertir aquest camí de gairebé 4.000 quilòmetres en un altaveu global per fer visible aquesta realitat i contribuir a la recerca i al suport de les persones afectades". "Necessitem persones com l’Enric, que decideixen fer un pas endavant i convertir el seu esforç en esperança per a moltes altres", va afegir. Finalment, va cloure la seva intervenció amb un missatge clar: "Mentre hi hagi persones disposades a caminar o a córrer per aquesta causa, mentre hi hagi institucions i entitats compromeses i una societat que respon, hi haurà esperança. I avui, aquesta esperança recorre la Ruta 66".

19 abril 2026

Regió7

17 d’abr. 2026

El nombre d’ocupats a la regió central augmenta l’1,7% durant el mes de març

Totes les comarques del territori van experimentar una evolució menys dinàmica que el conjunt del país, i només l’Anoia (+1,9%), el Bages (+1,8%) i la Cerdanya (+1,8%) es van apropar al registre mitjà català




Un operari, durant les tasques de rehabilitació de la Fàbrica Nova / Oscar Bayona


Carles Blaya
Manresa17 D’ABR. 2026 6:25

Les comarques centrals van tancar el mes de març d’enguany amb un total de 187.420 persones afiliades a la Seguretat Social. La xifra suposa l’1,7% més que el 2025, quan es va cloure el tercer mes de l’any amb 184.305. El creixement és quatre dècimes inferior a la mitjana nacional en el mateix període. De fet, totes les comarques del territori van experimentar una evolució menys dinàmica que el conjunt del país, i només l’Anoia (+1,9%), el Bages (+1,8%) i la Cerdanya (+1,8%) es van apropar al registre mitjà català, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).


El Solsonès va ser la comarca de la regió amb un menor creixement percentual de l’ocupació, amb el 0,4%, mentre que al Lluçanès, al Berguedà, al Moianès i a l’Alt Urgell el ritme de creixement va oscil·lar entre l’1,2% i l’1,5%.


Del conjunt de comarques del país, al Tarragonès, la Selva, el Baix Empordà, el Baix Camp i el Baix Penedès va ser on més va créixer l’afiliació, en tots els casos per sobre del 4%, mentre que només es va reduir al Priorat. Al Ripollès, al Solsonès, l’Alta Ribagorça i la Terra Alta, l’evolució interanual va ser inferior a l’1%.


En relació al febrer, el nombre d’afiliats només va caure en dues comarques del territori, a la Cerdanya i al Moianès, en ambdós casos de mig punt percentual. A la resta va oscil·lar entre l’increment del 0,6% de l’Alt Urgell i el creixement zero del Lluçanès. En qualsevol cas, l’evolució al territori al març respecte del mes anterior va ser una mica inferior a la del conjunt català, on l’afiliació va augmentar el 0,6%.


Menys afiliades que la mitjana

Per sexes, el nombre d’afiliats homes augmenta a totes les comarques del territori, però sempre per sota del 2% mitjà de Catalunya. Quant a les dones, l’evolució de l’afiliació també va ser positiva en tots els casos, i al Lluçanès, la Cerdanya i el Moianès, la variació de dones afiliades respecte del març de l’any passat va ser superior a l’experimentada al conjunt català.

Així, la proporció de dones sobre el total dels afiliats es manté en totes les comarques de la regió per sota de la mitjana catalana (47,3%), i només s’hi acosta l’Alt Urgell, una dècima per sota. A la resta del territori oscil·la entre el 46,3% del Bages al 45,3% de l’Anoia, lluny del 49,1% del Barcelonès però també del 42% de les Garrigues, la comarca amb menys dones sobre el total d’afiliats.

Els joves, més ocupats

Una nota positiva la dona l’anàlisi per edats dels afiliats. Així, per sota dels trenta anys, l’increment és força més elevat a comarques com la Cerdanya (6,7%), l’Alt Urgell (6,6%), l’Anoia (6,5%) i al Berguedà (5,8%) que al conjunt català (4,8%), mentre que s’estanca al Lluçanès i creix un escàs 1,6% al Solsonès. Al Bages, l’increment en aquesta franja d’edat va ser del 4,8%, i del 4,6%, al Moianès.


Al conjunt de les comarques de la regió, tret del Lluçanès i el Moainès (on creix just per sobre de l’1%) l’ocupació cau en la franja de 30 a 44 anys. Especialment ho fa al Solsonès (-2,1%), i més lleugerament que a la resta a l’Alt Urgell (-1%). Al Bages i al Berguedà, el descens és similar, del -1,1%i el -1,2%, respectivament, mentre que a la Cerdanya se situa en el -1,6% i a l’Anoia en el -1,9%. A Catalunya, el nombre d’afiliats en aquest bloc d’edat es va mantenir estable.

17 abril 2026

Regió7

15 d’abr. 2026

Navarcles acull una exposició d’artistes del Bages i el Moianès a la capella de Sant Bartomeu

La mostra artística es podrà visitar els dies 18 i 19 d’abril

La mostra exposa obres d'artistes locals / JAUME GRANDIA


Jaume Grandia
Manresa15 D’ABR. 2026 7:25

La capella romànica de Sant Bartomeu de Navarcles acull una exposició de 140 obres de petit format, firmades per artistes del Bages i del Moianès, organitzada pel Coro-GrupArt. La regidora de Governació i Comunicació, Íngrid Palacios, va presidir l’acte inaugural, juntament amb representants del GrupArt Navarcles, del Cercle Artístic de Manresa, del Cercle Artístic de Moià i de Calders Art. La mostra artística es podrà visitar els dies 18 i 19 d’abril, els matins de 12 a 2 del migdia, i les tardes de 6 a 8 del vespre.

15 abril 2026

Regió7

9 d’abr. 2026

La Generalitat tindrà aquesta primavera el projecte de millora de la C-59 de Moià a l'eix

Els dos elements principals seran l’ampliació de la carretera amb vorals trepitjables i la renovació del ferm, però no es preveu la modificació de punts del traçat




Tram de la C-59, molt a prop de la connexió amb l'Eix Transversal / ARXIU/QUERALT CASALS


David Bricollé
Moià09 D’ABR. 2026 6:24

La millora de la carretera C-59 en el tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’Eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, tindrà projecte aquesta primavera. Aquest és l’objectiu que ara mateix té fixat la Generalitat, segons han concretat fonts del departament de Territori. Un pas més en la millora progressiva d’aquesta via, que és la que travessa el Moianès d’est a oest i que dona accés a la comarca, tant cap a aquest eix Transversal com cap al Vallès i l’AP7 per Caldes de Montbui.


Segons han detallat les mateixes fonts, se n'ha fet el tràmit d’audiència, procediment que se segueix en determinats projectes constructius, adreçat específicament a administracions i persones afectades pel projecte perquè puguin presentar al·legacions i avançar en la seva redacció. Un cop tancat aquest tràmit, s'aprovarà definitivament el projecte, que és el que es preveu fer pròximament.


El que ja va avançar Regió7 és que, a grans trets, la intervenció que plantejarà aquest projecte que s’està tancant seguirà el mateix criteri que s’ha aplicat en les obres que es van dur a terme entre el 2023 i el 2025 entre la capital del Moianès i Sant Feliu de Codines. És a dir, els dos elements principals seran l’ampliació de la carretera amb la construcció de vorals trepitjables i la renovació del ferm. Però no es preveu la modificació de punts del traçat, malgrat que aquest tram té zones de revolts molts tancats, impropis del que, per la seva nomenclatura, és una via principal, especialment entre l’Estany i Oló.


Aquests són alguns dels trets principals de la futura obra per a la continuació d’aquesta actuació de millora fins al que és un dels principals eixos de la xarxa viària. Tot i que el Transversal passa de ple pel Moianès, i a tot just una quinzena de quilòmetres de la seva capital, l’actual és una connexió molt poc adequada, sobretot per al trànsit de camions, a conseqüència de l’estretor del traçat d’aquest tram. Es tracta d’una intervenció que abastarà un traçat amb una longitud de més de 15 quilòmetres
 

Millora de tres interseccions

Com a intervencions principals i generalitzades a tot el recorregut es farà la rehabilitació del ferm i la construcció de cunetes transitables per guanyar amplada a la carretera i reforçar, així, la seguretat viària. A banda, però, el projecte inclourà la millora de tres encreuaments. D’una banda, l’accés a la urbanització Montví de Baix (Moià). De l’altra, la intersecció amb la carretera BV-4316, amb la qual es connecta poc abans de l’enllaç amb l’Eix Transversal (i que va fins a Vic passant per Santa Eulàlia de Riuprimer). I, la tercera, la intersecció amb la BV-4313, que és la que porta fins a Santa Maria d’Oló.

Les altres intervencions de caràcter general, tal com s’ha fet entre Moià i Sant Feliu, són la millora i adaptació de les diferents parades d’autobusos disposades al llarg del recorregut (sobretot pel que fa a l’accessibilitat dels vehicles i la comoditat per a l’espera de l’usuari); la instal·lació de barreres de seguretat i la renovació i adequació de la senyalització vertical.


A més a més, l’aprovació d’aquest projecte sobre l’extrem oest de la C-59 coincidirà, pràcticament, amb l’inici d’una altra obra cabdal en aquesta carretera que, tot i que ja no és al Moianès, l’afecta molt directament. Es tracta de la construcció de la variant de Sant Feliu de Codines, situat al límit comarcal, de la qual el Govern en va anunciar l’adjudicació el 27 de març passat. Tal com va explicar Regió7, la previsió és començar els treballs aquest estiu i tenir la nova infraestructura a punt a final del 2028. El traçat tindrà una longitud de quatre quilòmetres i discorrerà per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines. En la major part del recorregut, la secció de la carretera serà de dos carrils més un tercer en sentit Moià per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit.



Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una barrera de formigó. Tindrà un viaducte de 515 metres de longitud per a superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres.

9 abril 2026

Regió7

Tres Agrupacions de Defensa Forestal de les comarques centrals opten als premis de Prevenció d’Incendis Forestals 2026 de la Diputació de Barcelona

Els guardons, que enguany arriben a la 29a edició, es llliuraran el pròxim dissabte 9 de maig, a les 12 hores, l’Auditori Tecnocampus de Mataró




Algunes de les ADF de la Catalunya Central són candidates als premis / Mireia Arso / Arxiu


Eduard Font Badia
Manresa09 D’ABR. 2026 14:09Actualitzada 09 D’ABR. 2026 14:11

Les ADF Els Cingles, del Moianès i ADF Masquefa, a més de la Federació ADF del Bages-Moianès es troben entre les candidates a guanyar algun dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona.

Aquests guardons es lliuren des de l'any 1997, i reconeixen la tasca de voluntariat i innovació de les ADF, amb projectes que combinen tecnologia, gestió del territori i educació ambiental. Les candidatures es distribueixen en dues categories principals dotades amb 11.000 euros cadascuna: el Premi Rossend Montané, que reconeix la innovació en infraestructures i mitjans de prevenció, i el Premi Jordi Peix, dedicat a projectes de sensibilització i educació ambiental.

Dos candidats al Premi Rossend Montané

Les ADF Els Cingles, del Moianès i ADF Masquefa, a l'Anoia, es troben entre les 7 candidates al premi. Els Cingles planteja l'expansió de l'ús de drons per a la planificació de la gestió forestal, la prevenció i l'extinció d'incendis, incorporant nous pilots i tecnologies, mentre que l'ADF anoienca concorre amb ‘Aigua per la vida’, un projecte d'abeuradors de fauna com a eina de prevenció.

Una candidatura al Premi Jordi Peix

El Premi Jordi Peix aplega quatre candidatures d'abast i enfocament diversos, i entre les quals una de les comarques centrals: la Federació ADF del Bages-Moianès opta al guardó amb ‘Sent la natura’. Competeix contra Osona, Castellbisbal i Penedès-Garraf.
Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau

A partir d'aquesta edició del 2026 del Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, la persona guardonada serà escollida per la Diputació de Barcelona, tot i que el seu nom no es farà públic fins a l'acte de lliurament.


Una cerimònia que enguany arriba a la 29a edició i que se celebrarà el pròxim dissabte 9 de maig, a les 12 h, l’Auditori Tecnocampus de Mataró.

9 abril 2026

Regió7