Moià renovarà la gespa del camp de futbol amb una inversió de 369.000 euros

L'herba actual es va instal·lar el 2006 i presenta un desgast evident que afecta la pràctica esportiva, segons l'Ajuntament


Vista aèria del camp de futbol municipal de Moià / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià04 MAI 2026 6:25

L’Ajuntament de Moià ha aprovat el projecte de renovació integral de la gespa artificial del Camp de Futbol Municipal, instal·lada l’any 2006 i que, per tant, ja ha arribat al final de la seva vida útil. Segons el consistori, l’herba presenta “un desgast que dificulta el correcte desenvolupament de la pràctica esportiva”. Les obres tindran un cost de 369.000 euros.


El projecte, recentment aprovat, preveu diverses actuacions de millora. La més rellevant és la substitució de la gespa artificial actual per una de nova, “d’alta gamma” i “dissenyada específicament per a la pràctica del futbol, amb l’objectiu de millorar la qualitat del joc”.


La Unió Europea va anunciar l’octubre de 2023 que, a partir de 2031, quedarà prohibit l’ús de cautxú com a material de reblert en la gespa artificial dels camps de futbol, ja que es tracta de “la font més gran d’alliberament de microplàstics afegits intencionadament al medi ambient”. En aquest context, el projecte contempla la substitució del cautxú per sorra de sílice rodona, “una solució més sostenible, neta i eficient”, segons l’Ajuntament.


Malgrat l’estat actual, el consistori preveu recuperar part de la gespa retirada per donar-li una segona vida en espais amb una menor càrrega d’ús que el camp de futbol. Finalment, també es millorarà el sistema de reg, que es revisarà i es posarà a punt, amb el manteniment dels motors i la substitució dels canons de reg per models més eficients en el consum d’aigua.

L’obra té un pressupost total de 369.302,83 euros. Per finançar-la, l’Ajuntament de Moià ha obtingut una subvenció de 160.000 euros del Consell Català de l’Esport. Aquest ajut, emmarcat dins del Pla de xoc per a la modernització dels equipaments esportius de titularitat pública, implica un cofinançament municipal del 25%.

En els pròxims dies s’iniciaran els tràmits per a la licitació de les obres. Un cop adjudicades, es preveu que els treballs tinguin una durada aproximada de dos mesos. La regidora d’Esports, Eva Roger, ja va declarar el desembre passat a Regió7 que, tot i que encara no hi ha un calendari definit, es preveu que el canvi es pugui dur a terme al llarg d’aquest 2026: "En aquest tipus d’instal·lacions, només hi ha dues finestres per fer-ho amb el mínim impacte a la competició, a l'estiu o al desembre".

20 anys d'ús

A Catalunya, la majoria dels camps de futbol disposen de gespa artificial, un material amb una vida útil d’entre 10 i 12 anys. En el cas de Moià, però, l’actual ja en té 20. “Feia molta falta, perquè està força utilitzada”, assegurava Roger. Precisament per això, tot i que el Pla de xoc permetia presentar fins a tres projectes, l’Ajuntament va optar per centrar tots els esforços en aquest, que considerava “realment urgent”.

La substitució de la gespa era una de les iniciatives incloses en el programa electoral d’Ara Moià, que governa amb majoria absoluta. Tot i això, i tenint en compte els antecedents d’endeutament del municipi, “teníem clar que ho havíem de tirar endavant a través d’una subvenció”, explicava la regidora.

Aquesta temporada, el camp de futbol dona servei a 16 equips i 236 jugadors. Es tracta, doncs, d’un dels equipaments més utilitzats pels infants, els joves i les famílies de la vila.

4 maig 2026

Regió7

Fires, mercats i escapades de proximitat per redescobrir la Catalunya Central aquest pont

Del Bages al Berguedà i el Moianès, el cap de setmana de l’1 al 3 de maig arriba amb propostes de tradició, mercats, artesania, activitats familiars i ambient de poble


Parades d'una edició anterior de la Fira del Panellet / ARXIU


Cristina Clopés
01 MAI 2026 9:30

Què es pot fer per la Catalunya Central durant aquest pont? Si t’agraden les fires i vols sorprendre’t sense haver de marxar gaire lluny, hi ha alternatives per sortir de casa, passejar, tastar productes de proximitat i descobrir pobles amb encant. Amb família, amb amics o fins i tot sol, el calendari del primer cap de setmana de maig ofereix tres escapades fàcils: la Fira del Panellet de Castellgalí, l’Anem al Mercat de Castellterçol i la Fira de Maig de Berga.

La Fira del Panellet de Castellgalí: tradició, pa i memòria popular

La Fira del Panellet de Castellgalí, que se celebra el diumenge 3 de maig, és una d’aquelles festes que mantenen viu el batec més tradicional del Bages. El gran protagonista és el panellet beneït, un pa que es reparteix després de la missa i que dona nom a una celebració arrelada al municipi des de fa més de dos segles.


La festa té un punt senzill i molt autèntic: no busca grans artificis, sinó reivindicar el valor de les trobades de poble, la memòria compartida i els productes de tota la vida. El pa, símbol d’aliment i comunitat, es converteix en el fil conductor d’una jornada pensada per passejar sense pressa, retrobar-se amb la tradició i gaudir d’un ambient familiar.


A més del vessant més religiós i popular, la jornada acostuma a incloure mercat de productes de proximitat, activitats infantils, mostres d’oficis i propostes vinculades al món rural. També hi té pes l’esmorzar del Panellet, amb el pa com a element central en diversos establiments del municipi. És una opció ideal per a qui busca una sortida curta, amable i amb identitat pròpia.
 

Castellterçol: un mercat de dissabte amb gust de poble

El dissabte 2 de maig, Castellterçol ofereix una proposta més tranquil·la, però molt atractiva: Anem al Mercat. És una bona alternativa per passar el matí al Moianès, voltar pel centre, comprar productes de proximitat i deixar-se portar per l’ambient d’un mercat setmanal que conserva el seu caràcter de poble.

El mercat se celebra al voltant de la plaça Prat de la Riba i combina parades de fruita, verdura, roba, calçat, olives, fruita seca i productes diversos. Però el valor de la proposta no és només comprar: és fer poble, seure a fer un cafè, entrar a les botigues del centre i convertir un dissabte qualsevol en una petita escapada.


Per al pont de maig, la proposta guanya interès amb activitats complementàries, tallers i demostracions d’oficis. És una opció especialment recomanable per a famílies que busquen una sortida fàcil, sense aglomeracions excessives i amb espai perquè els nens descobreixin un mercat de veritat, d’aquells on encara es pot parlar amb qui ven i entendre d’on venen les coses.

La Fira de Maig de Berga: tres dies d’activitat al cor del Berguedà

La proposta més completa del pont és la Fira de Maig de Berga, que s’allarga de l’1 al 3 de maig i converteix la capital del Berguedà en un punt de trobada per a tots els públics. És una fira pensada per passar-hi una bona estona, amb artesania, alimentació, música, tallers, activitats familiars, tastos esportius, parc d’atraccions i propostes culturals repartides per diferents espais de la ciutat.


Ambient de la Fira de Maig de Berga / Arxiu/Mireia Arso

Berga té l’avantatge d’oferir una fira amb més volum, però sense perdre la mida humana. S’hi pot anar a passejar, a mirar parades, a tastar productes, a deixar que la canalla es distregui amb activitats pensades per a ells o a aprofitar per descobrir el centre històric de la ciutat. També és una bona excusa per fer una escapada més llarga i completar el dia amb una ruta pel Berguedà.


El programa reparteix l’activitat al llarg dels tres dies. El divendres funciona com a prefira, amb ambient festiu i propostes culturals; el dissabte concentra una part important del mercat, les activitats esportives, els tallers i la música; i el diumenge manté l’oferta familiar i firal per tancar el cap de setmana amb calma. És la millor opció per a qui busca una sortida amb més moviment i varietat.

1 maig 2026

Regió7

Denuncien un abocament de residus carnis a Moià i a Calders: "Incompleixen la normativa a tort i a dret i ningú fa res"

L'entitat ecologista El Fanal ha presentat una queixa formal davant el Departament d’Agricultura, l’Agència de Salut Pública i l’Agència de Residus
El col·lectiu també ha alertat dels riscos sanitaris que comporten aquests abocaments, que ja han succeït diverses vegades




Abocament de residus carnis a la carretera de Manresa de Moià, aquest dimarts al matí / El Fanal


Ariadna Gombau
Jordi Escudé
Moià30 D’ABR. 2026 18:46Actualitzada 30 D’ABR. 2026 18:47

Un camió que transportava residus carnis va perdre dimarts al matí part de la càrrega a les carreteres de Manresa i de Vic, al terme de Moià, així com a l'N-141c en direcció a Calders, segons ha informat l’entitat ecologista El Fanal. El col·lectiu ha presentat una denúncia davant el Departament d’Agricultura, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya, i ha qualificat els fets d’“irresponsabilitat brutal”, tot remarcant que no és la primera vegada que succeeix.


Dimarts al matí, els veïns de Moià es van trobar vísceres d’animals escampades en una de les principals vies del municipi, les carreteres de Vic i de Manresa. L’abocament continuava per l'N-141c, ja dins del terme municipal de Calders, just abans d’arribar al nucli urbà. Segons Pilar Clapers, membre d’El Fanal, “es veia claríssimament que era un camió que havia anat perdent aquests residus carnis”. D’acord amb el col·lectiu, es tractaria de càrrega provinent de l’escorxador ubicat al mateix municipi.


Aquell mateix dia, l’ecologista va localitzar un camió aturat a l’altura de la masia de la Grossa, a Calders: “Feia molta pudor i al costat també hi havia un vehicle de manteniment de carreteres”. A partir d’aquest punt, ja no es van detectar més restes a la via. Clapers assegura que després El Fanal va saber que, presumiblement, el servei de manteniment de carreteres va ser qui va netejar la càrrega de residus carnis que havia caigut.


Més enllà de les molèsties ocasionades al veïnat per les fortes olors que desprenien les vísceres, l’entitat alerta que es tracta d’uns fets “molt perillosos”: “És una irresponsabilitat. Parlem de residus amb una elevada perillositat en l’àmbit de la salut que no poden quedar escampats a la via pública, encara menys ara que comença a fer calor”, apunta Clapers.
 

Un fet recurrent

“El més greu és que no és un fet puntual”, assegura l’ecologista. De fet, El Fanal ja va interposar una primera denúncia l’any passat, arran de diversos abocaments a la cruïlla entre les carreteres de Manresa, Vic i Barcelona i l’avinguda de la Vila de Moià. “Passava un camió sense tapar i, quan frenava al semàfor, queien els residus a terra i quedava tot tacat de sang”, detalla. Aleshores, la queixa es va enviar a l’Agència de Residus de Catalunya, que va reconèixer la gravetat dels fets, però va derivar el cas al Departament d’Agricultura, que no va donar resposta al col·lectiu. En una altra ocasió, segons Clapers, les restes van aparèixer molt a prop de l’escorxador, al polígon del Prat.


Camió transportant residus carnis a la carretera de Vic, a Moià, el juliol de 2025 / El Fanal

Pel que fa a les denúncies actuals, fonts de la subdirecció de Ramaderia del Departament d’Agricultura apunten que, en tractar-se de productes carnis i no d’animals (ni tan sols cadàvers), no és de la seva competència resoldre casos com aquest. Les mateixes fonts indiquen que la qüestió correspondria al Departament de Salut. Amb tot, fins dijous a la tarda la delegació de salut pública a la Catalunya Central no tenia constància de la denúncia. De moment, tampoc no s’ha pronunciat l’Agència de Residus de Catalunya, a qui, segons El Fanal, dimarts també es va comunicar el cas.


Paral·lelament, l'entitat té previst presentar una altra denúncia perquè, segons afirmen, l’escorxador sacrifica més del doble de porcs dels quals té autoritzats. “Estem bastant cansats”, assegura Clapers, que també recorda un abocament orgànic a la riera de Castellnou fa uns mesos. “Incompleixen la normativa a tort i a dret i ningú fa res; tenen una capacitat d’influència brutal”, afegeix. El Fanal és una de les organitzacions que s’ha posicionat en contra de l’ampliació de l’escorxador de Moià, vinculada al projecte d’una planta de biogàs que vol impulsar l’Ajuntament de Moià.

30 abril 2026

Regió7

Les claus del xoc mortal de dos ultralleugers a Moià: els experts apunten a greus errors de seguretat i de coordinació

La Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil conclou que la manca de vigilància visual, l’absència de comunicacions i procediments incompatibles entre escoles van ser determinants en el sinistre



L'ala d'un dels dos ultralleugers accidentats a Moià ara fa tres anys / CIAIAC


Eduard Font Badia
Manresa30 D’ABR. 2026 14:03Actualitzada 01 MAI 2026 8:43


La col·lisió en vol de dos ultralleugers que el 30 d’abril de 2023, avui fa tres anys, va causar la mort de quatre persones a l’aeròdrom del Prat de la Plana de Moià, va ser el resultat d’una cadena de deficiències operatives i de seguretat que afectaven tant els pilots com les organitzacions implicades, que eren dues escoles de vol. Així ho estableix l’informe tècnic que va emetre la Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil (CIAIAC) depenent del Ministeri de Transports, i que reconstrueix amb detall les circumstàncies del sinistre.


L’organisme investigador assenyala com a causa més probable la vigilància exterior deficient per part de les dues aeronaus, en un context marcat per la manca de coordinació, l’absència de comunicacions de ràdio efectives i l’existència de procediments de vol incompatibles entre les dues escoles que operaven al mateix aeròdrom.


L’accident va implicar dos avions del mateix model, Tecnam P92 Echo, operats per dues escoles diferents, però basades al mateix camp de vol, el de Moià. Un dels aparells realitzava circuits d’entrenament amb enlairaments i aterratges successius, mentre que l’altre s’aproximava a la pista després d’un vol exterior. D'una banda, un ultralleuger pertanyia a l'escola Aeroesport, que volava amb l'instructor de 75 anys i el seu alumne, de 60 anys, que pujava per primera vegada a un avió d'instrucció. De l'altra, l'escola Club Aeronàutic Vol Rasant, propietat del mateix instructor que el pilotava. Aquest instructor, de 59 anys, acompanyava un alumne, de 55 anys, que portava 80 hores de vol en total i havia aprovat la teoria del pilot d'ultralleuger el maig de 2022.



Un ultralleuger Tecnam P92 Echo, com els dos que van col·lidir a Moià fa tres anys / Wikimedia / Frank Schwichtenberg

Les dades analitzades per la investigació situen la col·lisió a les 10:41:24 hores, a una altitud d’uns 2.800 peus (uns 853 metres sobre el terreny), quan els semiplans (les ales) drets de totes dues aeronaus van col·lidir. El punt exacte de l'impacte ha estat determinat per la investigació a partir de la posició dels fragments despesos: coordenades 41°46'33.65"N, 2°6'55.73"E, a 2,1 quilòmetres de la capçalera de la pista. Ambdues aeronaus es trobaven en trajectòries pràcticament oposades i sense haver establert cap contacte previ per ràdio. L’impacte va deixar els dos avions ingovernables i va provocar la seva caiguda immediata, sense possibilitat de supervivència per als dos instructors i els dos alumnes que hi viatjaven.

Silenci de ràdio i invisibilitat operativa

Un dels aspectes més crítics que destaca l’informe és la manca total de comunicacions operatives. Tot i que l’espai aeri en què es produïa el vol no exigia comunicacions obligatòries, la CIAIAC considera que cap de les dues tripulacions va informar adequadament de la seva posició ni de les seves intencions.


A aquesta circumstància s’hi afegeix el fet que una aeronau no disposava de transponder operatiu, i l’altra ni tan sols en portava. Un transponder és un dispositiu electrònic que porten moltes aeronaus per identificar-se i fer-se visibles als radars dels serveis de control aeri. Per tant, en aquest cas, els dos ultralleugers no eren detectables electrònicament, cosa que augmenta molt el risc de col·lisions, sobretot en espais aeris sense control directe.

Factors visuals i punts cecs

La investigació també identifica múltiples factors que haurien dificultat la detecció visual entre les aeronaus, com la posició del sol, que podia provocar enlluernament, els punts cecs derivats de la configuració d’ala alta dels avions, la limitació del camp visual dels pilots, i la possible distracció atencional en fases crítiques del vol. A tot això s’hi suma un element clau: les dues escoles utilitzaven circuits de vol diferents en altitud i extensió, fet que augmentava el risc de conflicte i reduïa la previsibilitat de les trajectòries.

Irregularitats operatives i excés de pes

L’informe també detecta altres incompliments rellevants. Ambdues aeronaus volaven per sobre del pes màxim autoritzat, amb excés de fins a 86 quilos en un dels casos. A més, una de les aeronaus estava operant en activitats d’instrucció sense la cobertura administrativa adequada, ja que el contracte de cessió no havia estat formalment autoritzat.

Deficiències estructurals en les escoles

La CIAIAC assenyala igualment mancances importants en les dues escoles implicades, que entre l'una i l'altra patien d'absència o insuficiència de manuals de formació, inexistència d’un sistema d’anàlisi de riscos, manca de procediments clars sobre comunicacions i circuits i d'inexistència de notificació d’incidents previs


Per tant, els investigadors estableixen com a causa més probable "la manca d'adherència als procediments Visual Flight Rules (Regles de Vol Visual), en particular, la incorrecta realització de la vigilància exterior per part de les dues aeronaus". I com a factors contribuents: l'ús de capçaleres oposades a l'aeròdrom i "l'absència de procediments operatius adequats en les dues escoles i carències en la supervisió d'aquests".

30 abril 2026

Regió7

Castellcir acull aquest diumenge una nova edició de la Fira de l'oli

El certamen es farà al matí, i exposarà varietats d'arbequina, argudell, i cosmètics d'aloe vera



La fira arriba a la segona edició / Arxiu


Regió7
Castellcir28 D’ABR. 2026 16:51

Aquest pròxim diumenge, 3 de maig al matí, Castellcir celebrarà la segona edició de la Fira de l’oli i productes del Moianès, que se situarà al centre del poble i mostrarà tota mena d'olis comestibles de les varietats arbequina i argudell i també els cosmètics d’aloe vera.


Aquesta edició destacarà també per aplegar a plaça una nombrosa varietat de productes de la terra com les verdures, els embotits, els formatges, les cerveses, etc.; sense oblidar-nos del bon pa i la coca de pagès del forn local.

28 abril 2026

Regió7

El Papa proclama màrtir el moianès Manuel Berenguer Clusella

Lleó XIV ha reconegut una cinquantena de persones que van morir durant el 1936 en diversos indrets de Catalunya




El Papa Lleó XIV, a la Ciutat del Vaticà, en una foto d'arxiu / Evandro Inetti/ZUMA Press Wire/d / DPA


Ariadna Gombau


Irene Savio
Ciutat del Vaticà/Manresa27 D’ABR. 2026 12:50Actualitzada 27 D’ABR. 2026 18:24

El papa Lleó XIV ha reconegut el martiri —és a dir, la mort "per odi a la fe", en terminologia vaticana— d’una cinquantena de fidels i sacerdots vinculats a Catalunya, assassinats en el context de la Guerra Civil Espanyola, segons ha informat aquest dilluns l’oficina de premsa de la Santa Seu. Entre ells hi ha Manuel Berenguer Clusella, sacerdot diocesà nascut el 1906 a Castellterçol (Moianès), que va ser assassinat el 7 de novembre de 1936 a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).


"Durant l’audiència concedida a la seva eminència el cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri per a les Causes dels Sants", el Papa ha autoritzat la promulgació "del martiri dels Servents de Déu Estanislao Ortega García (de nom secular Lorenzo) i els seus 48 companys religiosos, professos de l’Institut dels Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel". Així mateix, s’ha concedit el mateix reconeixement a Manuel Berenguer Clusella, que, com els anteriors, va ser "assassinat entre els mesos de juliol i novembre de 1936 en diversos indrets de Catalunya, en el context de la mateixa persecució", segons la Santa Seu.


Tal com explica el mitjà Religión en Libertad, els Germans de Sant Gabriel són una congregació fundada a principis del segle XVIII a l’oest de França. L’any 1903 van ser expulsats del país i van buscar refugi a Espanya, on van fundar la primera casa i escola a Girona, seguida de les de Malgrat i Canet de Mar. El 1915 van adquirir la finca de Can Valls, a Sant Vicenç de Montalt, on van establir la seva casa general, activa fins al 1936.


Entre els episodis més dramàtics de la persecució religiosa de la Guerra Civil destaca l’assalt d’un centenar de milicians de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a la casa de Can Valls el 7 de novembre de 1936. Després d'envair la finca, 44 germans majors de 18 anys i el capellà, Manuel Berenguer, van ser detinguts i traslladats en autobús a la Txeca de Sant Elies, a Barcelona. Per la seva banda, els estudiants més joves van ser enviats a centres d’assistència social, mentre que els més grans van quedar a Can Valls sota el control d’un comitè.

Dels 44 detinguts, cinc religiosos francesos van ser alliberats a través del consolat; els altres 39, juntament amb el capellà, van ser assassinats uns dies després al cementiri de Montcada.
 

Una llarga llista

Els nous màrtirs s’afegeixen a una llarga relació de fidels i sacerdots als quals el Vaticà ha reconegut aquest estatus des dels anys vuitanta del segle passat. Des d’aleshores, més de 2.000 catòlics han estat reconeguts com a màrtirs. El seu record se celebra cada any al novembre des de 2010.


A més, aquest mateix dilluns, Lleó XIV també ha reconegut l’"ofrena de vida" del servent de Déu Pedro Manuel Salado Alba. Aquest laic, membre de l’associació Hogar de Nazaret, va néixer a Chiclana de la Frontera (Cadis) el 1968 i va morir el febrer de 2012 a Atacames, a l’Equador.

27 abril 2026

Regió7

Moià viu un Sant Jordi ple de poesia als carrers i amb gran participació d’alumnes i autors locals

Estudiants dels diversos centres educatius del poble han sortit a llegir poemes mentre comerços i entitats han omplert la vila de llibres, roses i activitats per fomentar la lectura

Imatges de la diada de Sant Jordi a Moià / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Moià23 D’ABR. 2026 13:58

Els carrers de Moià s’han omplert aquest matí d’estudiants de totes les edats, que han recorregut el centre del municipi tot fent aturades en diversos punts per llegir poemes en el marc de la diada de Sant Jordi. Com és habitual en aquesta data, negocis i entitats han instal·lat parades de roses i llibres i, a més, diversos autors locals s’han distribuït pel poble per signar les seves obres.


La plaça de Francesc Sagrera, el parc Municipal, la plaça del Cap, la plaça Major i el carrer de Rafael Casanova han estat els punts d’aturada de l’alumnat de l’escola Josep Orriols i Roca, de l’escola Pia i de l’Institut Moianès, que han aprofitat l’ocasió per llegir poesia al carrer.


Paral·lelament a les lectures, diversos autors locals —gràcies a la col·laboració entre la biblioteca i l’Agrupació de Botiguers i Comerciants de Moià (ABIC)— han tingut l’oportunitat de signar les seves obres en diferents comerços del municipi, des de dos quarts de deu del matí fins a dos quarts de dues del migdia. Concretament, els escriptors que han participat enguany en la diada han estat Baltasar Fonts, Cristina Rodrigo, Juan Manuel Ramos, Laia Martorell, Eva Escalera, Roger Rovira, Jin Vives, Gemma Cabanillas, Esteve Carbó, Nerea Campo, Yolanda Hernández, Imma Llonch, Eugènia Llonch, Dani Codina, Meritxell Benedí, Miracle Sala, Sergi V., Imma S., Pep C., Marina B., Ramon S. i Pere Gomà.

A banda de les parades de les dues llibreries del poble i de les floristeries, també s’han vist entitats com el Cau o Els Avets venent llibres i roses, entre d’altres. També impulsada per l’ABIC, s’ha organitzat el Cerca llibres, una iniciativa pensada per fomentar la lectura. En total, s’han amagat 25 llibres repartits pels establiments col·laboradors; qui els trobi, se’ls pot quedar.

23 abril 2026

Regió7