14 de maig 2021

Un grup de joves impulsa la primera Fira del Lleure del Moianès

Una campanya de micromecenatge ha permès al col·lectiu Gatzara fer realitat la proposta, que se celebrarà el 5 de juny
ACN
Moià | 14·05·21 | 11:02

Grup de monitors del col·lectiu Gatzara ACN

Moià acollirà, el 5 de juny, la primera Fira del Lleure del Moianès. Darrere de la iniciativa, batejada com Esbramec, hi ha quatre joves que han decidit fer un pas endavant per "reivindicar la necessitat del lleure i més en el context actual", explica un dels impulsors, Lluís Cascales. Una campanya de micromecenatge ha permès als joves aconseguir el finançament necessari per fer la jornada lúdica una realitat. Serà al Parc Municipal Francesc Viñas de Moià i inclourà tallers i música per a totes les edats. Dels concerts confirmats destaca Miops, que s'encarregarà de l'obertura de la festa, i el grup de música familiar Xiula, que posarà el punt final. "Caldrà veure com funciona, però esperem que sigui la primera de moltes", apunta Cascales.

Un mes abans de la pandèmia, el febrer del 2020, en Lluís Cascales, l'Oriol Torres, la Laura Vives i en Marc Gallifa van engegar Gatzara, una proposta pensada per suplir la desaparició de l'entitat mítica de lleure del Moianès. Van néixer pensant en els casals d'estiu, però la proposta, segon els impulsors "va quallar" i han acabat organitzant activitats extraescolars a quatre municipis del Moianès aquest curs i colònies privades per a les AMPA.

Va ser arran del projecte de final de pràctiques d'una estudiant que va sorgir la idea de crear una Fira del Lleure al Moianès. "Vam pensar que era necessària una iniciativa com aquesta però vam topar amb què calien molts diners", explica en Lluís Cascales. I va ser llavors que es van decantar per iniciar una campanya de micromecenatge. 91 mecenes han permès al col·lectiu assolir els 6.500 euros que necessitaven i, finalment, la fira serà una realitat el proper 5 de juny.

La bona rebuda, apunta Cascales, ha dut a entitats, empreses i administracions a pujar al carro i oferir activitats de forma altruista. Hi haurà des de tallers de circ a contacontes teatralitzats. També música i dansa. Entre els que actuaran hi haurà el grup Miops o la companyia de música familiar Xiula.

Segons els impulsors la bona rebuda posa de manifest "que calia un punt de trobada com aquest per defensar el lleure" i reivindicar que, ara més que mai, "és imprescindible". Tot i que caldrà fer balanç de com funciona aquesta primera edició, els impulsors avancen que la seva voluntat és que sigui la primera de moltes edicions. 

14 maig 2021

Regió7

11 de maig 2021

Espectacular foto de la posta de sol a Moià

El compte @MeteoMoià ha compartit a Twitter una bonica imatge amb el cel vermellós sobre la silueta de l'església i les cases del poble redacció | manresa 11.05.2021 | 10:55

La imatge compartida per @MeteoMoià | CIC MOIÀ


Que el cel de la Catalunya Central ens recompensa sovint amb postes de sol espectaculars ha tornat a quedar de manifest amb la darrera piulada a Twitter de @MeteoMoià. Aquest compte especialitzat en informar del temps al Moianès ha compartit una bonica imatge amb un cel vermellós sobre la silueta de les cases i l'església de Moià feta al capvespre. Aquí la pots veure; jutja-la tu mateix:

11 maig 2021

Regió7

Thank you for watching

Les comarques centrals, en risc molt alt tret del Berguedà

El risc de rebrot a Catalunya se situa en els 201 punts, i a la Catalunya Central fluctua entre els 654 i els 218, segons la comarca jordi morros | manresa 11.05.2021 | 22:16




Les comarques centrals, en risc molt alt tret del Berguedà


Totes les comarques de la Catalunya central tenen risc de rebrot molt alt, i a més a més se situen a la part alta del mapa comarcal de Catalunya pel que fa a incidència de la covid. El Solsonès ocupa la segona posició -per darrere de la Garrotxa-, el Bages és la quarta, el Moianès la cinquena i la Cerdanya la sisena. Només surt de la llista negra el Berguedà, amb risc alt. Bages, Anoia i Moianès han quedat envoltades per comarques que tenen un risc alt, però que se situen per sota del molt alt.

Al conjunt de Catalunya el risc de rebrot era ahir, segons les darreres dades de Salut, de 201 punts, i les comarques centrals superen amb escreix aquesta mitjana catalana. També a Catalunya la velocitat de contagi , l'anomenada Rt, era de 0,85.

Baixa la pressió al Solsonès

El Solsonès, amb 654 punts de risc de rebrot és la que el té més alt del conjunt de les comarques centrals, tot i que les últimes setmanes s'ha alleugerit la pressió. Aquesta tendència ha fet que millori, també, la velocitat de contagi, que és fins i tot més baixa que la mitjana catalana: 0,84. Són dades que van de l'1 al 7 de maig. La setmana abans, del 24 al 30 d'abril, el risc de rebrot al Solsonès era de 1.728. Llavors es van detectar 70 casos que, aquesta última setmana, han baixat a la meitat.

Al Bages el risc de rebrot és de 436, i la velocitat de contagi d'1,02. Ha millorat lleugerament, però tot i així la primera setmana de maig es van detectar 353 casos. A Manresa el risc de rebrot és de 330 punts i l'Rt de 0,76.

Dades per àrees bàsiques

A la comarca del Bages, les Àrees Bàsiques de Salut de Sant Vicenç de Castellet, les de Navarcles-Sant Fruitós de Bages i la de Sant Joan de Vilatorrada, a més a més de la d'Artés, són les que han detectat més positius per covid les dues últimes setmanes. A Sant Vicenç s'ha passat de 59 casos a 69 fins ahir; a Navarcles-Sant Fruitós, de 34 a 46; i a Sant Joan de Vilatorrada, de 24 45. A Artés la variació de la setmana passada a aquesta ha sigut de més del 100%. De 9 casos s'ha passat, fins ahir, a 19. A Manresa ha baixat la incidència a tots els centres d'atenció primària tret del de les Bases.

A la comarca del Moianès el risc de rebrot és de 400 punts i l'Rt d'1,10; a la Cerdanya de 353 amb una Rt de 1,31; i a l'Anoia de 268 i una Rt, de 0,78. El Berguedà se salva de la crema tot i que la incidència és alta: ha passat de 392 a 218 punts de risc de rebrot i una velocitat de contagi de 0,77.

11 maig 2021

Regió7

Les Tres Hores de Resistència sobre Terra de Moià atrauen 75 equips

redacció. moià 11.05.2021 | 23:22 Imatge de la sortida de les Tres Hores de Resistència de Moià MC MOIANÈS

El circuit Verd de Moià va ser l'escenari de la primera cursa de la temporada del Trofeu Català de Resistència sobre Terra, un campionat que va obrir la disputa de les tradicionals Tres Hores de Resistència sobre Terra de la capital del Moianès.

Fins a 75 equips es van aplegar al circuit Verd per participar en alguna de les categories en competició (RS Sènior, RS Júnior, Màster 40 i Màster 50). L'equip guanyador en la categoria més preuada en la prova organitzada pel Moto Club Moianès va ser el format pels germans Joel i Marc Vives, que van superar per només vuit segons el conjunt integrat per Lluís Gonfaus i Marc Calmet. Jordi Quer, un dels pocs pilots que van afrontar la prova en solitari, va pujar al tercer graó del podi.

11 maig 2021

Regió7

Thank you for watching

10 de maig 2021

Trepitjant masos aïllats en els temps de la consulta telemàtica

Les visites encara són més personalitzades en els pacients que viuen en cases disseminades amb patologies cròniques i problemes de mobilitat guillem camps. l'estany 10.05.2021 | 22:33



Gemma Pujols visita un dels pacients a casa seva, allunyada del nucli de l'Estany i d'accés complicat guillem camps


A l'Estany, població del Moianès que amb prou feines arriba als 400 habitants, la situació és força semblant a la dels micropobles de l'alt Berguedà. El consultori local només està obert dos dies a la setmana -dimarts infermeria i divendres medicina-, i durant la resta de jornades l'atenció se centralitza a Moià.

Tot i això, la proximitat amb aquesta població-Moià es troba a només 10 quilòmetres- suposa que l'equip del Centre d'Atenció Primària de Moià també s'hi pugui desplaçar ràpidament en cas que sorgeixi qualsevol urgència.

La particularitat d'aquesta població, no obstant, és que consta de diverses masies aïllades, i molts pacients no es poden desplaçar de manera presencial al consultori. Així doncs, és la metge o la infermera que ha d'anar a cada un dels domicilis; sovint per camins de difícil accés.

Gemma Pujols és la infermera de l'Estany que cada dimarts atén visites al mateix consultori i després es desplaça a domicilis. «Coneixem els seus cuidadors, els seus fills, el seu entorn, i això crea un vincle molt especial que no hi ha en zones amb més població», assenyala Pujols.


La infermera, treballant al consultori de l'Estany

Durant els moments més crítics de la pandèmia, l'atenció també es va centralitzar al CAP de Moià. Tot i això, Pujols considera que «en tot moment vam intentar atendre tota la gent que ho va necessitar» i recorda que, en alguns casos, també es van realitzar visites als domicilis.

Regió7 ha acompanyat la infermera i el seu ajudant -un estudiant en pràctiques- a atendre dos pacients que resideixen en masies disseminades del nucli de l'Estany. A part de l'estricta consulta mèdica al pacient, Pujols explica que «hi ha tot un equip al darrere que ens traslladem qualsevol signe d'alarma a nivell social»,com ara les condicions d'habitabilitat de la casa o sobre el dia a dia i la cura que es té de la persona.

Un tret comú dels dos pacients que ha pogut visitar aquest diari és l'estat força deficient dels seus domicilis i que no tenen algú que constantment els pugui cuidar i ajudar en les feines del dia a dia. A nivell de salut, però, el més delicat és el primer pacient. Als seus 87 anys, està anticoagulat, té poca mobilitat, i només disposa de dos persones que el cuiden a temps parcial –una cuidadora i el seu nebot, que també treballa-.

«Estic empresonat»

«M'agradaria estar més valent i poder baixar al poble, però ja fa temps que estic aquí empresonat», reconeix el testimoni. A més, l'estat del pacient conflueix amb una circumstància sentimental de no menor rellevància. El seu germà, amb qui convivia fins fa poc temps, es troba ara a la residència, i això accentua el seu sentiment d'impotència i tristesa.

D'altra banda, el segon pacient té 67 anys es troba en un estat de salut menys delicat, o com a mínim així ho aparenta. Això sí, pateix una artritis que l'impossibilita conduir, i aquesta circumstància pren especial importància tenint en compte la gran dificultat per accedir a la seva casa -sobretot per les condicions del camí-.

Al domicili hi conviu amb la seva germana, que té greus problemes d'esquena. Viuen sols, i no tenen cap persona cuidadora ni familiar que els cuidi. Davant les dificultats per realitzar les tasques del dia a dia, se'ls hi va destinar un Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) que els visita i ajuda unes hores cada dia.

10 maig 2021

Regió7

9 de maig 2021

Dues hores de marxa lenta per dir no als grans parcs energètics

Una vintena de tractors i uns quaranta turismes protesten a Manresa contra els macroprojectes de renovables en espais dedicats a conreus roger junyent. manresa acn 09.05.2021 | 22:47



Una vintena de tractors, juntament amb una quarantena de turismes i un petit grup de bicicletes i motos, van protagonitzar ahir al matí una marxa lenta que es va allargar unes dues d'hores en contra de la instal·lació de grans centrals de producció d'energia renovable en zones que actualment són de conreu.

La marxa va sortir passades les 11 del matí del Palau Firal de Manresa i va arribar al Congost, on es van fer els parlaments, unes dues hores després que els vehicles haguessin travessat les principals artèries de circulació de la capital bagenca sense incidents.

El lema de la mobilització, «Renovables sí, però així no», es podia veure en diversos vehicles que participaven a la marxa. Alguns dels vehicles participants també duien una fotografia del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat en funcions, Damià Calvet, de cap per avall i un escrit on es llegia: «Les plaques, a les teulades».

La marxa estava organitzada conjuntament per Unió de Pagesos i set entitats veïnals, ecologistes i conservacionistes del Bages i el Moianès. En l'arribada a la zona del Congost, per part del sindicat Unió de Pagesos van denunciar que el decret llei 16/2019 permetria ocupar unes 2.250 hectàrees de sòl agrari al Bages els pròxims 5 anys.

Segons el coordinador d'UP al Bages, Josep Guitart, aquestes instal·lacions tindrien un «impacte brutal» i, fins i tot, posarien en risc la viabilitat d'explotacions agrícoles i ramaderes, ja que poden arribar a ocupar un màxim del 15% del sòl agrari de cada municipi.

D'altra banda, Guitart va denunciar que arran del decret 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica, aquest permet que «empreses de fora i de l'Íbex aterrin molt ràpid», i va afirmar que en vuit mesos ja han estudiat tot Catalunya per implantar nous projectes i aprofitar les ajudes de la Unió Europea.

Per part d'Unió de Pagesos, reclamen l'aposta per un model alternatiu. En aquest sentit, la coordinadora territorial d'Unió de Pagesos a les comarques centrals, Rosa Calsina, va afirmar que hi ha altres emplaçaments possibles per a la instal·lació de plaques solars i i molins de vent que no siguin els terrenys agrícoles. Així doncs, va demanar una aposta per l'autoconsum i la proximitat i que s'aprofitin espais com les teulades de polígons industrials i degradats. Rosa Calsina també va anunciar que hi haurà més mobilitzacions.

9 maig 2021

Regió7

7 de maig 2021

Oló estudia fer una zona verda al nucli urbà que connectaria els equipaments

El treball de la Diputació proposa crear una àrea entre el centre recreatiu i l'espai Hemalosa redacció/q.c. santa maria d'oló 07.05.2021 | 17:25


L'àrea s'ubicaria entre l'espai Hemalosa i ei centre recreatiu QUERALT CASALS

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló l'estudi per a la creació de zones verdes entre el centre recreatiu i l'espai Hemalosa, una zona situada al centre de la població. L'estudi es realitza després de l'enderrocament i reparcel·lació de l'antiga fàbrica d'Hemalosa i ha de permetre avaluar les possibilitats de creació d'una zona verda que permeti la connexió entre els diferents equipaments públics.

L'espai verd projectat al centre d'Oló també ha de permetre potenciar el nexe entre l'espai urbà i l'entorn natural de proximitat, «per tal d'afavorir el lleure, l'activitat física, el coneixement de la natura i la cohesió social», segons apunten fonts de la Diputació de Barcelona, encarregada de l'estudi.
 

Per la seva situació, la nova zona verda aglutinaria diferents equipaments com ara el Centre Recreatiu, la sala polivalent, l'Ecomuseu del Moianès o l'Església parroquial. A més, en aquesta àrea també hi ha un torrent que caldria tractar a nivell paisatgístic per a la seva incorporació al conjunt de la trama urbana.

El treball elaborat per la Diputació de Barcelona planteja dues propostes que donen resposta a les necessitats actuals del municipi, millorant els accessos i recorreguts a peu, dotant l'espai d'elements que propiciïn l'activitat i vinculant-lo als equipaments propers, així com posant en valor el seu caràcter natural.

L'estudi també ha estimat els costos d'inversió de les dues propostes, que està comprès entre els 558.621 i els 698.473 euros, segons la proposta i les fases. L'objectiu d'aquest treball és facilitar eines a l'equip de govern per les futures actuacions a fer i facilitar així la planificació de la inversió.

La creació d'aquesta zona verda al nucli urbà complementaria la rehabilitació de la nau més antiga de l'antic complex fabril que el 2017 es va convertir en un equipament cultural polivalent: l'Espai Hemalosa, que compta amb un auditori i sales per a cursos i tallers. A més, l'equipament compta amb un espai museístic que forma part de l'Ecomuseu del Moianès, repartit entre les diverses poblacions de la comarca, i que Oló dedica al tèxtil per la importància que aquesta indústria va tenir al municipi en el passat.

7 maig 2021

Regió7