Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris laVanguardia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris laVanguardia. Mostrar tots els missatges

15 de jul. 2026

Estabilizado un incendio en Sant Quirze Safaja que ha obligado a evacuar una casa de colonias y un camping

BARCELONA
Los Agents Rurals investigan las causas del fuego que ya ha afectado una superficie aproximada de 97 hectáreas


Incendio que quema con intensidad en Sant Quirze Safaja en el que trabajan 18 dotaciones terrestres y 3 aéreas

Bombers


La VanguardiaBarcelona
15/07/2026 16:43 Actualizado a 15/07/2026 20:41


Los Bombers de la Generalitat han dado por estabilizado a última hora de la tarde un incendio declarado en Sant Quirze Safaja (Moianès) que, debido a su intensidad, ha obligado a activar 53 dotaciones, 15 de ellas aéreas. Según datos provisionales de los Agents Rurals, quienes investigan las causas del suceso, el fuego afecta a unas 97 hectáreas.

Por este incendio Protección Civil ha pedido el confinamiento de las casas del Pla de la Casanova, el hostal rural Masblanc y la Rovineta, situadas en los términos de Sant Quirze Safaja y Sant Martí de Centelles, decisión que se mantiene pese a la estabilización del fuego. Además, los Mossos han evacuado la casa de colonias Can Micaló y el camping L'Illa.



En una publicación en X, explican que el fuego ha saltado a la carretera que va de Centelles a Sant Feliu de Codines (Barcelona) y ha lanzado algún foco secundario. Los Bombers están priorizando apagar el flanco izquierdo, que es el que tiene más riesgo de apertura.

Según han informado fuentes de los Bombers, las llamas se habrían originado en la misma zona donde hubo otro fuego el 24 de junio pasado y habrían saltado a la carretera.



Durante la tarde de este miércoles, los Bombers también siguen trabajando con una trentena de dotaciones terrestres y cuatro aéreas en el cuarto incendio de la semana que afecta la zona de Aiguamúrcia y Querol, en el Alt Camp.

15 juliol 2026

LaVanguardia

24 de juny 2026

Estabilizado el fuego forestal del Moianès que ha obligado a confinar a 700 personas

Calcinadas unas 16 hectáreas en Sant Quirze Safaja, según los datos provisionales


Las llamas han quemado en el término de Sant Quirze Safaja

Àlex Recolons / ACN
Redacción
Barcelona
24/06/2026 20:39 Actualizado a 24/06/2026 20:46 



El fuego forestal declarado hoy minutos después de las 13 horas, en el término municipal de Sant Quirze Safaja, ha obligado a confinar hasta las ocho de la tarde a los vecinos de este municipio del Moianès, además de a las personas que se encontraban en ese momento en el camping l’Illa y en un restaurante cercano, y a cortar la circulación en un tramo de la carretera BV-1341. Los bomberos han dado por estabilizado el incendio a las 19:59, tras calcinar al menos 16 hectáreas, la mayoría forestales, según los datos provisionales de los Agents Rurals.


Los Bombers de la Generalitat han informado de que a las 13:22 fueron alertados de un fuego iniciado en el margen de la carretera BV-1341, muy cerca del citado camping y del restaurante, ante lo que han pedido el confinamiento de los usuarios de estos dos establecimientos. Posteriormente, a las 14:57, debido a que las llamas avanzaban en dirección al pueblo, también han solicitado a sus habitantes y a los de las urbanizaciones y núcleos diseminados, que no salieran de sus casas por precaución. Desde Bombers indican que la medida ha afectado a unas 700 personas.


Los efectivos desplazados a la zona, 31 unidades terrestres y siete aéreas, han trabajado por la tarde en una área de unas 10,6 hectáreas de complicado acceso por su orografía. “El objetivo es rodear por completo el perímetro del fuego, cuando lo hayamos conseguido estará estabilizado”, explicaba a media tarde un portavoz de los bomberos. Poco antes de las ocho se logró este objetivo.


El flanco izquierdo ha sido el mas activo y el que ha centrado las tareas de los bomberos. Las labores se han complicado pues algunas descargas de agua desde los helicópteros han desencadenado la caída de piedras. Para evitar que las dotaciones terrestres corrieran peligro se pararon las descargas en este punto.


Seis dotaciones seguirán durante la noche en la zona para intentar dar por controlado el fuego.

El alcalde de Sant Quirze Safaja, Carlos Lupiáñez, declaró a Regió7 que había pasado momentos de sufrimiento pues las llamas avanzaban “en dirección a un centro de menores y a un refugio de animales, pero por suerte al final ha dado la vuelta y se está alejando del pueblo”.

Los Agents Rurals indicaron que investigaban las causas del origen de este fuego, al lado mismo de una carretera.

24 juny 2026

LaVanguardia 

19 de març 2026

Moià obtindrà electricitat i calor per a autoconsum a partir dels residus

El projecte de la planta de biogàs aconsegueix 3,3 milions de subvenció de l’IDAE

 
L’alcaldeDionís Guiteras(ERC) mostra els plànols del projecte del polígon delPrat

Miquel Gonzalez / Shooting
Antonio Cerrillo

Barcelona
19/03/2026 09:53

Convertir els residus en un recurs per aconseguir altes cotes d’independència elèctrica i energètica. Aquest és l’ambiciós projecte que promou l’Ajuntament de Moià, la capital del Moianès (6.800 habitants), que s’ha plantejat aquest doble repte: fer front a la factura energètica i afrontar una solució al problema dels residus.

L’objectiu és proveir tots els serveis energètics municipals amb una planta de biogàs de propietat pública. Es pretén amb això també demostrar que la iniciativa pública pot fomentar l’autoconsum d’energia renovable i aconseguir que els residus puguin convertir-se en un valuós recurs per abaratir les càrregues pressupostàries municipals.


“La planta serà 100% pública i servirà per desconnectar-nos de les elèctriques”, diu l’alcalde

El projecte consisteix en la construcció d’una planta de biogàs per produir electricitat i calor, per a la qual cosa s’utilitza­rien rebutjos de diversos tipus: la fracció de la matèria orgànica, els residus ramaders (purins dels porcs), els subproductes de la indústria de l’alimentació (lactis i del sector agroecològic, però no les restes d’escorxador) i el fang de depuradora, així com restes vegetals.

“Serà la primera planta de biogàs 100% pública, una iniciativa per poder ser autosuficients i desconnectar-nos de les grans companyies elèctriques, perquè l’energia es destina íntegrament a l’autoconsum”, assenyala l’alcalde, Dionís Guiteras (ERC).

La planta incorpora un sistema biològic en què s’afegeixen bacteris als residus, de manera que aquests excreten gas metà (i CO2), un combustible que en aquest cas es crema en motors per produir energia elèctrica mentre que els gasos d’esca­pament s’aprofitaran per pro­duir calor. “Hem optat per produir electricitat, i no gas, perquè d’aquesta manera ho podem electrificar tot: la calefacció, els vehicles municipals, l’aire condicionat de les instal·lacions municipals, l’energia per extreure l’aigua dels pous de la companyia pública i la distribució als dipòsits, l’enllumenat públic i de tots els equipaments...”, diu.


A més, el projecte preveu reaprofitar la calor dels motors per disposar d’un circuit que mantingui la temperatura del digestor en 37ºC, que és la tempera­tura òptima perquè els bacteris puguin treballar. I, a més, si s’instal·la un circuit d’aigua permet tenir calefacció, o vapor per a les indústries i equipaments municipals. El pas següent seria que l’aigua calenta de la planta pugui alimentar la piscina pública tot l’any.

El projecte té un cost apro­ximat de cinc milions d’euros i ha estat seleccionat al programa de concessió d’ajuts de l’ Institut per a la Diversificació i Estalvi
de l’ Energia ( IDAE), amb una subvenció de 3,713 milions d’euros procedent dels fons Next
Generation.

Ja s’ha redactat un projecte bàsic i ara l’Ajuntament està
preparant els plecs amb les condicions per treure a concurs públic el projecte definitiu i construir la planta.


Es busca sobretot un important estalvi energètic. L’Ajun­tament té un pressupost d’11 milions d’euros i es gasta uns 700.000 euros anuals aproxi­madament en costos energètics (gas, gasoil i electricitat), incloent-hi els costos energètics de la companyia pública d’aigües (extracció d’aigua de pous i la seva impulsió als dipòsits). A aquesta suma caldria afegir-hi els costos de tractar les escombraries a l’abocador, cosa que fa viable econòmicament l’operació. “El món local està mal finançat i cada vegada ha de prestar més serveis; i, si a més pateix factors externs, dels quals es deriven més costos, com els energètics, bé busca solucions o estem obligats a apujar impostos; i si apugem impostos, més desafecció”, argumenta Guiteras.

L’alcalde afegeix altres avantatges associats: “El procés d’anaerobi no comporta molèsties per la pudor, i totes les empreses que portarien els residus són del poble i d’un radi de 10 quilòmetres”.


Salvador Salat, membre de la junta directiva del Clúster de Bioenergia de Catalunya, afirma que “és un projecte ben plantejat, perquè és d’autoconsum i incorpora una barreja de residus equilibrat que garanteix un alt rendiment”. Salat recorda que “avui dia es poden obtenir els quilowatts elèctrics més barats amb l’energia solar”, però destaca que el combustible obtingut en aquest projecte “és un gas renovable”.

El pla de Moià s’inscriu dins d’una operació per requalificar 10,8 hectàrees de sòl rústic per legalitzar l’ escorxador del Moianès (després d’una sentència del TSJC del 2023) i ordenar el conjunt del polígon industrial del Prat, cosa que necessita que “aquest polígon creixi, amb una modificació parcial del planejament”.

El projecte té com a principal escull certa oposició veïnal a l’escorxador i la campanya empresa contra la planta de biogàs amb l’argument que acollirà els residus carnis de l’escorxador. Tot i això, l’alcalde replica que els residus de la indústria porcina no seran valoritzats a la planta, ja que s’aplicarà la normativa que incorpora aquestes restriccions als residus carnis. Un cert front de rebuig el forma l’oposició a l’alcalde, que té majoria absoluta.

19 març 2026

LaVanguardia

15 de febr. 2026

Pamela Anderson encarna la mare d’una família perversa a Castellterçol

L’actriu presenta a la Berlinale un film ambientat en una mansió catalana


L’actriu Pamela Anderson amb ulleres de sol a la trobada amb els periodistes per presentar Rosebush Pruning

CLEMENS BILAN / EFE

Astrid Meseguer
Berlín
15/02/2026 07:55


Després de l’aplaudida tornada a la pantalla gran fa dos anys amb The last showgirl , per la qual va optar al Globus d’ Or com a millor actriu, i coprotagonitzar amb Liam Neeson la comèdia Agárralo como puedas , Pamela An­derson torna a ser en el punt de mira amb Rosebush Pruning , una de les pel·lícules més esperades d’aquesta edició de la Berlinale –la sessió matinal al Berlinale Palast estava plena de gom a gom–, a càrrec del brasiler Karim Aïnouz, que va concursar ahir a la secció oficial. L’actriu canadenca interpreta la matriarca d’una família rica de Nova York que fa sis anys que viu a Catalunya, exactament en una luxosa mansió de Castellterçol on els quatre fills passen el dia gandulejant i el pare –encarnat per Tracy Letts– és cec, munta a cavall i té una obsessió malsana amb la pasta de dents.


El personatge d’Anderson, que porta una dentadura d’allò més blanca, tot just surt en un grapat d’escenes en aquesta història que narra la desintegració d’una família de pervertits inspirada en Las manos en los bolsillos , amb què l’italià Marco Bellocchio es va donar a conèixer cap al 1965, centrada en un jove epilèptic que planifica l’assassinat dels membres de la seva família disfun­cional.

Aïnouz dirigeix aquest remake de l’òpera prima de Bellocchio, rodada també a Barcelona i Platja d’Aro

Tot i això, la presència de l’exvigilant de la platja és clau per desentranyar els secrets i les manipulacions que giren al voltant d’uns personatges repulsius, sense feina ni ambició en la vida, que es delecten en l’afany per comprar roba de marca i escoltar música a tot volum. No aspiren a res més que malbaratar tots els diners que tenen després de la suposada mort de la mare.


Els fills d’aquesta família de paràsits són Callum Turner, que exerceix de narrador, i els seus germans ficticis Riley Keough, Lukas Cage i Jamie Bell, l’únic que pensa a abandonar aquella gàbia viciosa per començar una nova vida amb la seva xicota Martha, interpretada per Elle Fanning.

En roda de premsa, Aïnouz va declarar que li va semblar molt interessant portar a un altre nivell la història de Bellocchio, que exerceix aquí de coguionista amb el grec Efthymis Filippou, col·laborador habitual de Iorgos Lanthimos.

En paraules del director, es tracta d’una pel·lícula que és com “mirar els germans Grimm en àcid”, va comentar respecte a un relat grotesc i irregular farcit de moments surrealistes i violents, que mostra paisatges emblemàtics de la capital catalana des del telefèric de Montjuïc, a més d’altres localitzacions com ara Platja d’Aro.

Molt austera en les respostes, una Pamela Anderson que no es va treure en cap moment les ulleres de sol va confessar que la va atreure fer de mare perquè “les mares són sempre molt complexes”. I com a consell per afrontar la vida, va proposar: “Segueix els teus somnis. No és mai tard. La feina dura és el que fa que després tinguis bona sort”. Tampoc no es va esplaiar gens Turner, que no va dir cap paraula sobre els rumors que fitxarà com a James Bond i es va limitar a dir que el va atreure interpretar Edward, “un personatge que està en un moment de canvi”. El britànic Bell, etern Billy Elliot i molt més solt en el discurs, va defensar que el seu paper és el d’algú “que es vol escapar, com es va escapar la seva mare”, i va afegir que el rodatge va ser molt divertit i que el va atreure “el fred col·lectiu” que regna en aquella família. Ni Fanning ni Keough no van ser a la cita amb la premsa, però sí l’espanyola Elena Anaya, que fa de parella del personatge d’Anderson: “La vaig conèixer una setmana abans del rodatge i em vaig enamorar d’ella immediatament. Era com una actriu de Bergman, perfecta per interpretar la meva parella”.

15 febrer 2026

LaVanguardia

24 de gen. 2026

La borrasca Ingrid deja una nevada abundante a cotas por debajo de 600 metros en Catalunya

Plan Neucat activado
Una cincuentena de carreteras se encuentran afectadas por la nevada, según el Servei Català de Trànsit
La Generalitat advierte de futuras nevadas en el Alt Empordà, Pallars Sobirà, Val d'Aran y Cerdanya


La Vanguardia
Barcelona
24/01/2026 09:14 Actualizado a 24/01/2026 23:33


La borrasca Ingrid está dejando este sábado una nevada abundante y general por encima de los 600 metros -y en algunos casos por debajo- en Catalunya y especialmente en las comarcas de la Segarra, Solsonès, Berguedà, Ripollès, Bages, Alta Anoia, Moianès y la Selva. Incluso la nieve ha caído de manera notable en el Tibidabo, en la sierra de Collserola de Barcelona.

Protecció Civil activó la alerta del plan NEUCAT y envió un mensaje Es-Alert por nieve a los ciudadanos de las comarcas del Solsonès, Berguedà, Ripollès, Moianès y la Cerdanya, ante la previsión de nevadas copiosas. También ha activado la alerta del plan de prevención VENTCAT ante la previsión de fuertes rachas de viento, que pueden alcanzar los noventa kilómetros por hora, hasta la mañana de este domingo.

La nieve ha hecho acto de presencia por la mañana por el oeste de Catalunya y se ha extendido progresivamente a buena parte del país, desplomándose hasta los 400 metros en sectores de Poniente. Las acumulaciones superan ya los 10 centímetros en varias localidades de la Catalunya Central, Prepirineo y cordillera Prelitoral (Montserrat, Montseny y Sant Llorenç del Munt y L'Obac). Destacan registros como los 15 centímetros de Villalonga de Ter, los 10 centímetros de Sant Guim de Freixenet o los 8 centímetros de Collsuspina.

Protecció Civil activó esta mañana la alerta del plan NEUCAT por nevadas en cotas bajas, incluso a 300 o 400 metros, durante este sábado en el centro y el nordeste de Catalunya. La nieve ha llegado incluso al Tibidabo de la ciudad de Barcelona.


La subdirectora operativa de Protecció Civil, Imma Solé, hizo un llamamiento a la prudencia en los desplazamientos y actividades exteriores ante la “meteorología adversa” en todo el país, así como a ir “equipados” para poder responder ante posibles incidencias.

En el caso de las nevadas, Solé insistió en que hay que estar “vigilantes” también por la tarde, aunque se espera que el temporal vaya “menguando”. Se prevé que la precipitación se dirija hacia el noreste y acabe saliendo por el Empordà, donde llegará en forma de agua. De ahí que Protecció Civil pida “vigilar” en el Empordà por acumulación de agua porque esta precipitación se suma a la de los días anteriores.

“Recordamos que un vehículo enseguida puede ser arrastrado por el agua. Con poca agua que corra ya puede arrastrarlo y, si vamos a pie, aún más”, advirtió la subdirectora operativa de Protecció Civil.


Los Bomberos atendieron hasta las 20.00 horas a un total de 256 avisos por lluvia y nieve, 35 de ellos entre las 18.00 y las 20.00 horas. La mayoría de incidencias son por árboles caídos o vehículos bloqueados en lugares como Toses (Ripollès); Vilanova de Prades (Conca de Barberà), donde han apoyado varios vehículos en la TV-7005, o en Isona y Conca Dellà (Pallars Jussà), donde se han extraído al menos diez coches. En Navès (Solsonès), en la C-462, cuarenta vehículos habían quedado bloqueados por la nieve, cuatro fuera de la vía, y los Bomberos se desplazaron para asistirles. En Calders (Moianès), los Bomberos han dado asistencia a un autocar atravesado en la B-124, y en la GI-401, en Gombrèn (Ripollès), había también un autobús atascado.

Por regiones de emergencias, 80 fueron de la región central y 74 del Camp de Tarragona. En Ponent se han hecho 27, en las comarcas gerundenses 27, en el área metropolitana 45 –19 en la región metropolitana norte y 26 en la sur– y 3 en las Terres de l'Ebre. El teléfono de emergencias 112 ha recibido al menos 987 llamadas por el temporal. La mayoría de avisos, 116, se han realizado desde el Solsonès.

En Navès (Solsonès), en la C-462, cuarenta vehículos habían quedado bloqueados por la nieve, cuatro de ellos fuera de la vía. En Calders (Moianès), los Bombers dieron asistencia a un autocar atravesado en la B-124, y en la GI-401, en Gombrèn, había también un autobús atascado. Entre las 12 y las 14 horas se han atendido a 61 servicios. De los 116 avisos en total, 18 fueron por nieve.


Por regiones de emergencias, 179 han sido de la región central y 53 del Camp de Tarragona. En Ponent se han hecho 19, en las comarcas gerundenses 18, en el área metropolitana 34 –14 en la región metropolitana norte y 20 en la sur– y 3 en las Terres de l'Ebre. El teléfono de emergencias 112 ha recibido al menos 879 llamadas por el temporal, 212 en las últimas horas. La mayoría de avisos, 212, se han realizado desde el Solsonès.

Por su parte, el teléfono de emergencias 112 de Catalunya ha recibido 375 llamadas hasta las 14 horas de este sábado por los efectos causados por el temporal de nieve y lluvia en el territorio. Según informó en un apunte en X, las llamadas han generado 217 incicentes relacionados con el temporal.


Las comarcas más afectadas han sido el Solsonès (Lleida), con 75 llamadas, seguido de Osona (Barcelona) con 41, Cerdanya (Girona) con 24, y Moianès y Berguedà (Barcelona) con 21.

En este escenario, el Servei Català de Trànsit ha pedido a los conductores prudencia, que eviten desplazamientos no necesarios y que, si deben conducir, que lo hagan equipados.


El Servei Català de Trànsit Tráfico ha informado que en la provincia de Lleida es necesario el uso de cadenas en una quincena de tramos de las carreteras C-28, en el Port de la Bonaigua; en la N-260, en el Puerto del Cantón; en la C-147, en Esterri d'Àneu; en la C-462, en Sant Llorenç de Morunys; en la C-12, en Àger; y en la T-221, en Talavera.

En la provincia de Barcelona, son necesarias las cadenas en la carretera C-59, entre Moià y Santa Maria de Oló; en la C-153, entre la Ardilla y Rupit y Pruit; y en la N-141c, entre Calders y Tona. Durante la jornada, se ha cortado en algún momento el Eix Transversal, la C-25, en Gurb, por acumulación de nieve.


En Girona, se necesitan las cadenas en la carretera GI-520, en Viladrau; en la GI-541, en Sant Hilari Sacalm; en la GI-543, en Arbúcies, en la GI-544, en Espinelves, y en la N-260, entre Planoles y Guils de Cerdanya.

En la demarcación de Tarragona, han sido cortadas por nieve durante este sábado la T-700, entre Prades y Vilanova de Prades; la TV-7004, entre Ulldemolins y Vallclara, y la TV-7005, en Vilanova de Prades. Con el paso de las horas, la nieve ha ido desapareciendo y la situación se ha ido normalizando.

Una cincuentena de carreteras se encuentran afectadas por la nevada en Catalunya este sábado al mediodía, según informa el Servei Català de Trànsit. La nieve restringe la circulación de camiones de gran tonelaje en la A-2 en un tramo de 60 kilómetros entre el Bruc (Anoia) y Tàrrega.


Están cortadas por la nevada la T-700 entre la Espluga de Francolí y Prades; la TV-7004, entre Ulldemolins y Vilaclara; la TV-7005 en Vilanova de Prades; y la GIV-5201, entre Arbúcies y Viladrau. Por último, en más de una veintena de carreteras hay peligro por presencia de nieve/hielo en la calzada, destacando la C-25/Eix Transversal entre Cervera y Rajadell, o la AP-2 entre el Albi y l'Espluga de Francolí.


En un comunicado, la Generalitat ha señalado que se prevén esta noche nevadas en la comarca del Alt Empordà en cotas de 600 metros de altitud, que pueden bajar hasta los 300 metros en algunos momentos. Así, se pueden registrar hasta dos centímetros de nieve acumulada en cotas de 500 metros.

El domingo por la tarde y noche, por contra, serán las comarcas leridanas del Pallars Sobirà, Val d'Aran y Cerdanya, y en menor medida las de Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell y Ripollès (esta, en Girona), las más afectadas. Pueden acumularse en el norte de estas comarcas hasta 10 centímetros en cotas de 900 metros de altitud.

24 gener 2026

LaVanguardia

21 d’oct. 2025

Un centenar de persones es manifesta a Moià per exigir una “solució immediata” a la manca de pediatre al CAP

AGENCIAS
21/10/2025 18:50

ACN Moià - Un centenar de pares, mares i infants del Moianès s'ha manifestat aquest dimarts a la tarda a la plaça del CAP de Moià per exigir que hi torni a haver un pediatre al centre. Volen “solucions reals” des que el passat 1 d'octubre l'única pediatra que visitava els seus fills va demanar un trasllat. Des de llavors, hi ha malestar entre els pares i mares dels infants i s'estan mobilitzant perquè hi torni a haver un professional assignat al Moianès “de manera immeditada”. Una de les mares afectades, Nerea Campo, ha assenyalat que la situació és “insostenible” i “discriminatòria”. Per la seva banda, Salut assegura que l'assistència està “garantida” i diu que ja s'han iniciat els tràmits per cobrir la vacant.

21 octubre 2025

LaVanguardia

14 de set. 2025

La Casa Museu Prat de la Riba de Castellterçol inicia un cicle de visites guiades per reivindicar la figura del polític

ACN Castellterçol - La Casa Museu Prat de la Riba ha estrenat aquest diumenge un cicle de visites guiades amb l'objectiu de difondre la vida i posar en valor l'obra d'Enric Prat de la Riba, figura clau de la política catalana de principis del segle XX. El coordinador de l'espai, Quim Mòdenes, recorda que, com a impulsor i primer president de la Mancomunitat de Catalunya entre 1914 i 1917, Prat de la Riba va promoure la modernització del país amb la creació d'infraestructures, centres de salut i iniciatives culturals i formatives. Tot i això, lamenta que la seva trajectòria encara és poc coneguda per gran part del públic. Les visites es faran cada segon diumenge de mes i també permetran aprofundir en la realitat de la vida rural al Moianès en aquella època.

14 setembre 2025

LaVanguardia

21 de jul. 2025

Descobreixen per sorpresa un fogar d'entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat a la Cova de les Teixoneres de Moià

AGENCIAS
21/07/2025 04:15

ACN Moià - La campanya d'excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià està arribant a la recta final després de gairebé un mes de feina. L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que la campanya d'enguany ha estat “de transició”. Durant les excavacions, s'ha descobert un fogar que data entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent “als darrers neandertals”. “No ens ho esperàvem”, ha dit Rosell. I situa la troballa en un moment en què se sap que els neandertals a Europa estaven propers a l'extinció, però “al Moianès encara tenim constància que aguanten uns quants milers d'anys més”, puntualitza. La campanya que encapçala Rosell amb altres investigadors i arqueòlegs de l'IPHES s'allargarà fins al 23 de juliol.

Durant la campanya de l'any passat es va fer una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat on, segons Jordi Rosell, va aparèixer una “acumulació faunística insòlita”. En concret es van trobar restes d'animals molt grans, com ara rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l'ús de les cavernes. Enguany s'ha rebaixat una zona propera fins a l'estrat on es van descobrir tots aquests animals i s'ha deixat a punt per a la campanya de l'any vinent. Això fa pensar als investigadors que serà “molt prolífica”, ha dit Rosell. De fet, gràcies als treballs, ja s'albira el que podria ser un tros de mandíbula d'un animal de grans dimensions.

Aquestes troballes han situat la cronologia de la cova entre els 230.000 anys amb una estratigrafia que arriba fins als 35.000 anys. “Es podria constatar que la cova de les Teixoneres conté pràcticament tota la història dels neandertals del Moianès”, ha destacat Rosell. “Això ens dona molts avantatges de cara a poder estudiar no només com es movien, sinó també com va evolucionar el seu comportament, però també com va canviant el paisatge, i com els canvis de comportament es relacionen amb els canvis de paisatge o de clima”, ha afegit l'investigador.

El treball a les Teixoneres no s'ha centrat només al fons de la cova, sinó que també hi ha un grup d'arqueòlegs focalitzat a l'entrada, el lloc on es va descobrir les dents i restes de neandertals a partir del 2016. Els investigadors són conscients que, tot i ser difícil, perquè els ossos estaven molt fragmentats, “es podrien trobar més restes”. Segons ha explicat Rosell, “afortunadament” ja hi ha tècniques que permetran identificar els ossos “amb molta més claredat”.

Pel que fa a la Cova del Toll, enguany els arqueòlegs han centrat els seus esforços a seguir excavant la zona exterior de la cavitat, un espai que es va començar a excavar l'any passat. Tot i que de moment no ha aparegut res rellevant, l’objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o la zona on els neandertals processaven els ossos de les cavernes. La Cova del Toll, ha explicat l’investigador, és un lloc d’hibernació de l’os de les cavernes i algun exemplar d’aquest animal moria o bé se’l menjaven altres carnívors. D’aquesta manera, els neandertals n’aprofitaven els ossos.

Jordi Rosell defensa que és important conèixer com vivien i com eren els neandertals “perquè no deixen de ser els nostres cosins germans i formen part del nostre origen”. A més, ha afegit, “com a Homo sapiens sempre hem pensat que som el final d'una evolució i pensem que aquí s'acaba tot”. I convida a reflexionar sobre el fet que si els neandertals van desaparèixer i tenien un cervell més gran que el dels sàpiens i dominaven una tecnologia “gairebé tan sofisticada”, “per què ells van desaparèixer i nosaltres no?”.

21 juliol 2025

LaVanguardia

4 de jul. 2025

Así fue el partido de fútbol con la cabeza de Franco de pelota

Paloma Arenós

El intenso aguacero que cayó ayer a las 17.30 h en Moià, con carreteras inundadas incluidas, no intimidó al artista Eugenio Merino ni a su equipo audiovisual y, aún menos, a la docena de futbolistas semiprofesionales, autodefinidos, firmemente, como “antifascistas declarados”. Su objetivo se cumplió una hora después de lo previsto: un partido de fútbol, en una antigua trinchera de la guerra civil, recientemente recuperada, con una pelota justiciera: la cabeza hiperrealista del dictador Francisco Franco. En una performance artística bautizada como La Copa del Generalísimo, Merino –quien ya metió a Franco en una máquina de refrescos y utilizó su busto como punching ball– preestrenó la décima edición de Ex Abrupto, el festival de creación contemporánea que se celebra en Moià.

Un saque de falta

Un saque de falta/PAU VENTEO

Motivados, con sed de justicia poética y con ganas de venganza, los jugadores le metieron buenos chuts y patadones a la peculiar pelota, mientras Merino y sus dos gráficos –audiovisual y fotógrafo– grababan el momento histórico. Los asistentes, un grupo reducido de Moià y alrededores, habían accedido a la acción a través de un sorteo. Se mostraban insultantes. Una de las futbolistas, Berta Canals, jugadora de rugby, medio entre risas, explicó que “la cabeza es dura de chutar porque resbala mucho. Creo que aún tiene su alma por aquí. Franco no se acaba de ir”. Le daba la razón Eduard Altarriba, vecino del pueblo, y que se mostraba orgulloso de asistir a esta acción de denuncia. “Lamentablemente, la sombra de Franco es muy alargada y cada día vemos muchos de sus herederos en sitios de poder. Que se haga aquí en una trinchera de la guerra, con todo lo que se sufrió, le da mucho sentido. Hay mucho por luchar todavía y vivir este momento es emocionante”, aseguró.

Así fue el partido de fútbol con la cabeza de Franco de pelota Video
Una cabeza de Franco rueda como una pelota por entre trincheras reales de la Guerra Civil

“La cabeza es dura de chutar porque resbala mucho, creo que aún tiene su alma por aquí”, dice una futbolista

Los jugadores se conjuran ante la intimidante 'pelota'
Los jugadores se conjuran ante la intimidante 'pelota' PAU VENTEO

El concejal de Cultura, Lluís Cascales, destacó la valentía del artista y apuntó que “por ahora, la Fundación Francisco Franco no se ha manifestado, pero estamos preparado si lo hace. No tiene ningún recorrido. No tendría ni que existir”, lamentó. Se mostró orgulloso de que el festival, con una década de vida, acogiese este partido de fútbol tan simbólico”, que ni la lluvia torrencial le puso freno. La acción se completa, hoy y mañana, con la retransmisión audiovisual del encuentro en el bar El Casal de Moià, así como con la exhibición de la pelota en el Museo de Moià, trasladando el debate a espacios cotidianos y comunitarios.

Un momento del encuentro en que el juego se detuvo
Un momento del encuentro en que el juego se detuvo PAU VENTEO

El festival celebra una década de trayectoria fiel a su vocación: articular un circuito descentralizado, radical e interdisciplinar que conecta creación contemporánea, territorio y memoria. A lo largo del fin de semana, Moià se transformará en un recorrido de instalaciones, acciones performativas y proyectos concebidos para sacudir la mirada sobre el presente. Ex Abrupto reafirma su compromiso con una práctica artística incómoda y política. “Aquí, el arte no se limita a ocupar un espacio: lo pone en cuestión”, destaca la organización.

Performance artística 'Copa del Generalísimo', un partido en las trinxeras de la Guerra Civil donde se juega con la cabeza de Francisco Franco. Moià, 3 de Julio de 2025

Un momento del singular partido Pau Venteo / Shooting

 

4 juliol 2025

LaVanguardia 

1 de jul. 2025

Un partit de futbol amb el cap de Franco

Eugenio Merino organitza el matx en una antiga trinxera republicana de Moià dins del festival Ex Abrupto


L’extrema dreta d’ahir Ex Abrupto / Eugenio Merino / CEDIDA PER L’artista
Teresa Sesé
Barcelona
01/07/2025 09:00


Primer va ficar el general Franco dins d’una nevera de Coca-Cola, més tard va idear una pilota de copsamb el cap del dictador com a receptor dels cops de puny i ara la posa a rodar per un camp futbol perquè dos equips de jugadors voluntaris disputin La copa del Generalísimo . Així es titula l’acció “incendiària” amb què l’artista Eugenio Merino (Madrid, 1975), en col·laboració amb el col·lectiu nord-americà Indecline, inaugura dijous el festival Ex Abrupto de Moià.

“Serà un partit antifeixista”, avança Merino. “Els jugadors disputaran un partit i xutaran a gol, però no es tracta tant d’una competició entre dos equips com de trepitjar el cap de Franco, una figura que és molt viva i representa el feixisme actual”, explica l’artista. En el límit del simbolisme i el realisme, el camp de joc serà un antic camp de batalla, una línia de trinxeres republicanes de la Guerra Civil, als voltants del municipi. Perquè el que es juga no és només un partit, sinó també una memòria que continua sense reparar-se.
 

Amb el col·lectiu Indecline, l’artista ja ha fet accions amb els caps de Trump i Bolsonaro

La copa del Generalísimo forma part d’una sèrie de partits de futbol que des del 2020 organitza amb el col·lectiu Indecline en diferents parts del món. En tots els casos, la pilota és substituïda per un representant local de l’extrema dreta. A la frontera de Mèxic van jugar amb la de Donald Trump; a Múnic, amb la d’ Otto von Bismarck, i a São Paulo, amb la de Jair Bolsonaro, on van acusar Merino d’odi i van provocar un escàndol nacional. “Quan vam pensar en un projecte per al festival Ex Abrupto, vaig tenir clar que calia parlar de Franco, no només perquè es commemoren els 50 anys de la seva mort i és el dictador local, sinó també perquè representa l’essència del feixisme actual. Tenim uns quants representants de l’extrema dreta per triar, però em sembla molt important donar visibilitat al que va ser la dictadura, sobretot perquè després de tants anys de blanqueig els discursos de la ultradreta han acabat calant en la joventut actual”.

“El feixisme és present no només a Espanya, sinó també a tot Europa i als Estats Units”, corrobora Merino. A cadascun dels llocs on desenvolupen les accions fan convocatòria pública a la recerca de jugadors semiprofessionals, “perquè controlar els caps no és fàcil, i als qui se’ls suposa, a més, una sèrie de valors antifeixistes”. En tots els casos precedents, la finalitat última del partit és l’enregistrament d’un vídeo, de manera que en cert sentit el partit està escenificat i el resultat final és com la recopilació dels millors moments.

A Moià el plantejament és molt diferent. La performance tindrà una segona part, els dies 4 i 5, amb la retransmissió del matx complet al bar El Casal, com també amb l’exhibició de la pilota al Museu de Moià. Creu que l’acció provocarà controvèrsia, que sempre n’hi haurà que ho viuran com una ofensa? “Crec que el que ens ofèn a tots és que hi hagi hagut un dictador a Espanya. Un assassí a qui s’ha blanquejat durant 50 anys i sobre el qual es va fer un pacte de silenci per als 40 que el van seguir. O sigui, fa relativament molt poc que s’està començant a parlar de la realitat de Franco. I, malauradament, sempre hi pot haver algú que es molesti, però forma part de la llibertat d’expressió i de creació dels artistes i també del festival fer un treball sobre la memòria històrica”.

Aquesta vegada Merino està blindat almenys de les envestides de la Fundació Francisco Franco, que el va asseure al banc dels acusats per Always Franco (el dictador a la nevera) i Punching (una segona paròdia del cabdill com a sac de boxa), obres que, van denunciar, menyscabaven el dret a l’honor. Merino va guanyar les dues vegades i, com que ja no el poden denunciar per la mateixa causa, es protegeix fent servir el mateix cap de l’escultura original.

En un text escrit a propòsit de la nova acció, l’investigador del CSIC Alfredo González Ruibal ha escrit: “Està bé tornar la guerra a les trinxeres, encara que només sigui per recordar que les trinxeres són allà i es van cavar per a això: perquè es matés la gent en la guerra. La guerra de Franco. Veure rodar el seu cap davant dels parapets és una cosa que centenars de milers de soldats republicans haurien aplaudit d’allò més”.

1 juliol 2025

LaVanguardia

4 de juny 2025

Un centenar de persones es concentren a Moià per reclamar que l'Ajuntament aturi la tramitació de la planta de biogàs

21 de maig 2024

Al descobert centenars d'espies nazis


 

21 maig 2024

LaVanguardia

 

 


4 de març 2024

Lluvia y nieve alivian los bosques más sedientos en plena sequía

Crisis hídrica

Las precipitaciones apenas mejorarán, no obstante, la situación de emergencia


Redacción

Barcelona
04/03/2024 06:00 Actualizado a 04/03/2024 10:41




Una nevada bastante extendida, que no solo se limitó a las zonas de alta montaña, sino que alcanzó también las comarcas del interior por encima de los 700 metros de altitud, dejó este fin de semana una engañosa sensación de alivio en pleno episodio de sequía que requerirá una primavera muy lluviosa para ver un pequeño rayo de esperanza en la gravísima crisis hídrica que padece Catalunya y que ha obligado a activar todas las alertas.

Las precipitaciones caídas este fin de semana habrán servido, sobre todo, para calmar la sed de los bosques de algunas de las comarcas que ven todavía con máxima inquietud el elevado riesgo de incendios pronosticado para los próximos meses, que obligará a adelantar la campaña de prevención a fechas más tempranas que nunca.
 

L'Estany, en el Moianès, nevado Redacció / ACN
 

El agua caída en buena parte de Catalunya este pasado fin de semana no variará el estado crítico de los embalses

Media Catalunya amaneció ayer con lluvia generalizada y con nieve en cotas poco frecuentes. Unas precipitaciones a todas luces insuficientes para mejorar de manera sustancial en los próximos días la situación de los embalses, que ayer domingo se encontraban al 14,59% de su capacidad, por debajo del 16% que marcó la entrada en la fase de emergencia por sequía. El de Sau está al 1,10% y casi tan mal se encuentran los de Riudecanyes (2,70%) y Siurana (3,10%).

En cualquier caso, el mes de marzo ha comenzado con lluvias y con nevadas que han superado los cinco centímetros de grosor por encima de los 700 metros en las comarcas del Vallès Oriental y Occidental, el Moianès, Osona y la Selva, además de hacerlo en las montañas de Prades y Montsant, y de manera copiosa en el Pirineo.

 

Una máquina quitanieves limpia una carretera en Prades Bombers de la Generalitat / ACN

En Prades, a una cota de 926 metros, en la comarca tarraconense del Baix Camp, se acumularon hasta 11 centímetros de nieve, mientras que en el Pirineo, entre el sábado y el domingo, se alcanzaron grosores de más de 40 centímetros en Boí (Alta Ribargorça); 34 en Espot (Pallars Sobirà); 29 en la Bonaigua (Pallars Sobirà), precipitaciones todas ellas que fueron muy bien recibidas por las estaciones de esquí, que confían en que este episodio vaya seguido de otros más para poder alargar la temporada.

Incluso en algún municipio del área metropolitana, como es el caso de Begues (Baix Llobregat), se pudieron ver algunos copos de nieve que también enharinaron el paisaje de las montañas de Montserrat.

La lluvia fue especialmente abundante en el Empordà. En el municipio de Roses, por ejemplo, se registraron la madrugada del sábado al domingo 44 litros por metro cuadrado. Asimismo, el agua de la lluvia regó los necesitados parques y jardines de Barcelona, donde la temperatura bajó hasta los cinco grados, un registro inédito en este invierno tan poco gélido que encara su recta final. En la capital catalana cayeron entre 5 y 20 litros por metro cuadrado, unas cifras muy escasas pero infrecuentes en estos tiempos de extrema sequía en que cada gota cuenta más que nunca.

Las precipitaciones de este pasado fin de semana provocaron que durante la mañana de ayer se cerrasen al tráfico por nieve la carretera C-28, en el puerto de la Bonaigua, en Lleida; y la T-704, de Maspujols a L’Aleixar; la TV-7004, de Ulldemolins a Vallclara; la TV-7012, en Arbolí; y la TV-7092, entre Arbolí y La Mussara, todas ellas en la provincia de Tarragona, y en varias carreteras pirenaicas fue necesario el uso de cadenas. Sin embargo, al mediodía, una vez finalizadas las precipitaciones, solo permanecía cerrada por nieve la C-28, en el puerto de la Bonaigua, y por viento el acceso al Coll de Pal.

4 març 2024

LaVanguardia

10 de nov. 2023

La sequera fa estralls als boscos de la Catalunya Central: 1 de cada 10 arbres està tocat de mort

ACN Sant Quirze Safaja - 1 de cada 10 arbres de les comarques del Bages, el Moianès i Osona està greument afectat per la sequera. De fet, a les finques que estudia el Departament d'Acció Climàtica, el percentatge d'arbres amb símptomes de sequera ha passat del 12% al 80%. Unes xifres que posen en evidencia com la falta de pluges s'acarnissa als boscos de la Catalunya Central, on ja hi ha grans extensions d'arbres morts. La directora general d'Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjas, subratlla la importància de tallar-los perquè incrementen el risc d'incendi i són un perill per a la seguretat. Per això, Acció Climàtica ha aprovat ampliar els ajuts per a la gestió forestal dels boscos privats. En total, s'ha passat dels 3MEUR l'any 2022 als 5,5MEUR aquest 2023.

Fa tres anys que Catalunya pateix sequera. És la més intensa i extensa del darrer segle i tot plegat està portant la vegetació al límit. De fet, està en una situació de decaïment i mortalitat que, en molts indrets del país, no s'havia vist mai abans. A les comarques del Bages, el Moianès i Osona –de les més forestals del país- hi ha grans extensions on els arbres es troben inicialment morts en peu.

Moltes masses forestals afectades per la sequera ja no es recuperen i, per contra, afavoreixen noves afectacions a les masses del voltant, que cada cop són més dèbils. L'espècie més afectada és el pi roig -amb una situació sanitària greu i amb bona part de les capçades marrons per la falta d'aigua-. I tot i que semblava que la pinassa podria resistir millor la manca de precipitacions i la calor, no ha estat així i és una altra de les espècies més afectades. Tot plegat, fa que hi hagi grans extensions d'arbres morts, i és important tallar-los perquè, a la llarga, no representin un problema de seguretat.

Segons ha explicat la directora general d'Ecosistemes Forestals del Departament d'Acció Climàtica, Anna Sanitjas, és important tallar els arbres morts i realitzar els treballs silvícoles sanitaris pertinents. Si no es fa, explica, amb el temps els arbres tindran problemes d'estabilitat i això pot comportar un risc de seguretat per a les persones que passegin pels boscos.

Per tal d'incrementar la superfície forestal gestionada, el departament ha ampliat els ajuts gestionats pel Centre de la Propietat Forestal convocats aquest any 2023. Així, s'ha passat dels 3 MEUR l'any 2022 a pràcticament 5,5 MEUR aquest 2023. La decisió s'ha pres arran del nombre elevat de sol·licituds presentades i per tal d'arribar a tots els propietaris. En aquest sentit, cal recordar que, a Catalunya, els boscos privats representen un 75% de la superfície forestal del país.

A banda d'aquests ajuts hi ha una línia específica de Recuperació del potencial forestal  que es va ampliar aquest mes de juliol per un import de 245.582, que ja està tancada i, de fet, ja s'han començat a executar els treballs.

"Això no ho havia vist mai"

Àxel Torelló és propietari d'una finca forestal a Sant Quirze Safaja, a Osona. Hi té pi roig, roure i alzina, i molts arbres estan greument afectats per la falta de pluges. Especialment, el pi roig -una espècie acostumada a la humitat-. "No ho havia vist mai així", lamenta.

Ara hi ha molts arbres que estan morts o totalment secs i Torelló subratlla el perill que representen si mai hi ha un incendi forestal. Per això, és un dels propietaris forestals que ha demanat ajuts al Departament d'Acció Climàtica per fer gestió forestal. De fet, aquest any s'ha incrementat la demanda de propietaris i, per això, el departament s'ha vist obligada a ampliar els ajuts per poder donar resposta a tothom. "Si no fos pels ajuts no podríem fer-ho", assegura Torelló, qui subratlla que el preu que té la fusta fa que sigui molt poc rendible i, per això, calen subvencions.

Seguiment de la xarxa 8x8 a la Catalunya Central

La xarxa de seguiment dels boscos de Catalunya (8x8CAT) és una anàlisi sistemàtica de 377 parcel·les repartides per a les diferents comarques on cada any s’avaluen 9.048 arbres concrets. Un dels paràmetres que s’analitzen és la defoliació. És a dir, la caiguda de la fulla dels arbres.

A les comarques del Bages, Moianès i Osona hi ha 32 parcel·les amb 732 arbres que s’avaluen anualment. A les inspeccions dels darrers dos anys s’ha pogut apreciar un considerable increment dels arbres amb afectacions atribuïdes a la sequera.

Així, en aquestes tres comarques, el percentatge d’arbres amb símptomes de sequera en aquestes parcel·les ha passat del 12% l’any 2022 al 80% aquest 2023. La comarca amb més arbres amb símptomes de sequera és el Bages amb un 91%, seguit del Moianès amb un 81%, i un 66% a Osona.

A més de les comarques centrals, els boscos del Camp de Tarragona també estan patint de forma severa els efectes de la sequera i en breu s’iniciaran les retirades d’arbres morts en forests públiques com la del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet-

10 novembre 2023

LaVanguardia

30 d’oct. 2023

Detecten per primer cop un llop al parc natural de la Serralada de Marina, a Santa Coloma de Gramenet

Agents Rurals

AGENCIAS
30/10/2023 13:20


ACN Barcelona - Treballadors del parc natural de la Serralada de Marina han detectat un llop al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Ho ha avançat 'El Periódico' i ho han confirmat fonts dels Agents Rurals a l'ACN. És el primer cop que un animal d'aquesta espècie apareix tan a la vora de Barcelona. Amb tot, Agents Rurals han deixat clar que l'exemplar no està "assentat" en aquesta zona i que només se l'ha vist un cop. Han detallat que se'l va identificar el mes de març de 2022 i han recordat que actualment a Catalunya hi ha quatre llops identificats. Un està a l'Alt Empordà, l'altre a l'Alta Ribagorça, un tercer al Solsonès, i l'últim al Moianès. No es descarta que aquest darrer sigui el mateix que s'ha vist a l'àrea metropolitana.

Els Agents Rurals han explicat que no s'ha comunicat l'existència d'aquest llop de forma oficial perquè només se l'ha vist una vegada i no s'han pogut fer comprovacions d'ADN per aclarir si es tracta d'un dels altres quatre exemplars detectats arreu del territori o d'un de nou. En aquest sentit, han remarcat que aquests animals "estan acostumats a recórrer grans distàncies", per la qual cosa és probable que l'exemplar detectat al Moianès hagi pogut desplaçar-se fins el Barcelonès o el Vallès o fins hi tot anar cap el Bages o Osona.

"No l'han tornat a veure a través d eles càmeres ni tampoc s'han localitzat petjades o s'han notificat interaccions amb ramats", han comentat fonts dels Agents Rurals que han assegurat que quan es detecten aquesta mena d'indicis es fa una feina de seguiment amb ajuda de la unitat canina i en coordinació amb el departament d'Acció Climàtica.

30 octubre 2023

LaVanguardia

5 d’oct. 2023

Descubre el cementerio prehistórico del Moianès

La Cova dels Ossos de Collsuspina , dónde se han encontrado restos humanos, es ahora patrimonio cultural
 

La entrada a la Cova dels Ossos en Collsuspina, Moianès. Narcís Serrat


Carlota Garcia Lorenzo (texto), Narcís Serrat (fotos)
Barcelona
05/10/2023 07:00


La Cova dels Ossos (cueva de los huesos) está situada en Collsuspina, en la comarca del Moianès, a donde nos trasladan estas fotografías que Narcís Serrat ha compartido en Las fotos de los lectores de la Vanguardia.

Se trata de una cavidad alargada, con una apertura en medio de un acantilado y a medida que te vas adentrando en dirección a poniente, sus dimensiones se van haciendo pequeñas, hasta llegar a una sala de formas redondeadas, creando así una separación de tres espacios : la cueva, el pasillo de acceso y la zona exterior.

La cueva fue excavada en 1991 por el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, tal como indica el Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Lo curioso de esta cueva que ahora es patrimonio cultural, es que se dice que probablemente fue un lugar donde enterraban a las personas durante los años 2700-1500 a. C., durante la Edad del Bronce. 


Fotografía del interior de la cueva de los huesos. Narcís Serrat

Esto se cree debido a la cantidad de restos humanos que han podido encontrarse a lo largo de los años, como dientes o huesos. Se ha constatado un mínimo de 19 muertos enterrados en estas cuevas, aunque aún no se ha podido descubrir qué método o ritual utilizaban para hacerlo.

 

Explorando el exterior de la cueva de los huesos. Narcís Serrat

Una excavación de 1991 nos indicó que la cueva fue vaciada años antes de su descubrimiento, ya que no había prácticamente restos materiales y se encontró un considerable número de restos óseos, como 156 dientes humanos, ocho falanges y varios fragmentos no identificados.

 
Interior de la cueva de los huesos. Narcís Serrat

Esta cueva a día de hoy está en investigación y su uso es científico. Se puede acceder libremente aunque llegar a ella no es fácil. Actualmente, es parte del patrimonio cultural de Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà y Seva.

 

Grieta en el interior de la Cova dels Ossos.

 5 octubre 2023

laVanguardia

29 d’ag. 2023

El enigma del canibalismo neandertal

Los restos de Moià alientan el debate sobre por qué se comían unos a otros


Los restos encontrados en la excavación ofrecen muchas respuestas, pero también algunas preguntas sin resolver Mané Espinosa




Ignacio Orovio
Barcelona
29/08/2023 06:00 Actualizado a 29/08/2023 08:08





¿Por qué los neandertales que vivían en la Cova de les Teixoneres, en Moià (Barcelona) hace alrededor de 52.000 años se comieron unos a otros? ¿Por qué si la zona era riquísima en caza, como denotan los abundantísimos restos de oso, hiena, león, lobo, ciervo, caballo o uro localizados en las escombreras de esas cuevas? Si no pasaban hambre, ¿para qué se comieron a sus congéneres? Esa es la gran pregunta que se plantean los arqueólogos cuando analizan el fenómeno del canibalismo, más complicada de explicar cuanto más atrás viajan en el tiempo, y especialmente compleja si había caza de sobra. ¿Entonces?

Un equipo de arqueólogos del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), adscrito a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona anunció hace pocas semanas el hallazgo de dos fragmentos de hueso occipital de un neandertal juvenil que presentan rasgos de cortes que revelan que se le separó la carne del hueso para ingerirla. En este yacimiento se han hallado hasta hoy restos de cuatro individuos, dos de siete y nueve años aproximadamente, un anciano y dicho pre-adulto; las edades están calculadas comparando el desarrollo metabólico de aquellos huesos con los nuestros, porque las técnicas que permitirían hacer análisis más precisos son demasiado agresivas todavía para la conservación de tales tesoros. Estos huesos estaban en un lugar que no les correspondería, mezclados con los de otros animales... si no fuera porque también acabaron en el plato. Muchos de los huesos están muy fracturados, señal de que trataron de llegar a la parte más nutritiva, la médula.
 

Los científicos buscan respuestas a esta práctica en un entorno que era rico en caza y alimentos

“No sabemos qué parentesco tenían, pero el ADN mitocondrial nos indica que estos individuos son de una especie de neandertal más antigua de la que le correspondería por el contexto, digamos que es como el de individuos de hace unos 100.000 años, pero viven hace unos 50.000”, explica a este periódico en conversación telefónica el director de la investigación, Jordi Rosell.

“Solemos pensar en el canibalismo como algo violento, pero en este caso no estamos hablando de ningún tipo de conquista territorial, pensamos que aquí posiblemente tiene otro significado, dudamos que haya una violencia previa a ese fenómeno”. “Pensemos que hablamos de una densidad poblacional de alrededor de 100.000 neandertales en toda Europa y que cuando había un encuentro de diferentes grupos, posiblemente pensaban más en la reproducción y perpetuación de la especie que no en comerse unos a otros”.

No es el primer caso documentado de canibalismo entre neandertales, aunque no es un fenómeno tan frecuente. En los últimos años han aparecido casos de canibalismo en diferentes etapas del desarrollo humano en decenas de yacimientos, Atapuerca entre ellos. Recién acabada la campaña de 2023 en este yacimiento burgalés precisamente atiende a La Vanguardia Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador del Iphes y experto en antropofagia: “El canibalismo en la prehistoria es relativamente común, hablamos de un periodo de 3 millones de años de evolución humana, y podríamos irnos hasta los 8 millones, con los primates. Estamos viendo muy poco de lo que pasó allí y aun así lo estamos detectando, de manera que podemos pensar que fue frecuente. Lo encontramos en diferentes épocas y entornos”.
 

Puedo imaginarme a un neandertal que observa a un igual como alimento potencial”

Aparece en yacimientos africanos, pero también en Bélgica, Gran Bretaña y España, en gran número. Justamente a finales de junio el instituto Smithsonian norteamericano anunció que posiblemente unos restos de 1’45 millones de años hallados al norte de Kenia constituían la muestra más antigua de canibalismo jamás descubierta. La investigación recayó sobre un equipo del Museo Nacional de Historia Natural de dicha entidad, que analizó en instituciones africanas huesos de aquellos primeros humanos. Descubrió que nueve marcas de corte en un hueso de la espinilla izquierda de un homo sapiens correspondían probablemente a señales de antropofagia. Un minucioso análisis con modelos en 3D evidenció que las marcas habían sido efectuadas por herramientas de piedra, igual que en Moià (aunque un millón y medio de años más tarde).

La Vanguardia entrevistó por correo electrónico a la responsable de esa investigación, Brianna Pobiner, paleontóloga del Smithsonian: “Hace 1,45 millones de años –dijo– los primeros humanos podrían haber visto a otras personas como comida potencial, pero como hay tan pocos fósiles anteriores a 1 millón de años con marcas de carnicería de otros humanos primitivos no podemos saberlo con seguridad”. Esta especialista no descarta “la posibilidad de algún tipo de actividad ritual de alimentación, pero dado que vemos tan pocos ejemplos de carnicería de huesos de homínidos de hace más de 1 millón de años, dudo mucho que fuera un comportamiento ritual, debemos esperar a ver más pruebas de ello”.

“Cuando la arqueología descubre el canibalismo de los neandertales parece que les pone la etiqueta de salvajes, pero lo que hacemos es acercarlo al Homo sapiens, que es la especie que más lo ha practicado”, argumenta Antonio Rodríguez-Hidalgo investigador del Iphes experto en antropofagia. “Desde el canibalismo simbólico del cristianismo, a casos extremos como el archiconocido del avión de los Andes, o el que han practicado algunas sociedades en guerra. Hay una gran diversidad de causas. No olvidemos que fue un argumento para la conquista de América: había que someter a esos salvajes. Para los aztecas, era necesario comerse a otros para que saliera el sol”.

La gran incógnita del canibalismo es el porqué: ¿alimentación? ¿Ritual? ¿Guerra? “No tenemos pruebas de rituales o comportamientos culturales complejos de hace 1,45 millones de años. No sabemos si entonces existía un tabú, pero muchas otras especies animales practican el canibalismo, por lo que es posible que no existiera un tabú en esa época. Pero realmente no podemos saberlo. Mi opinión es que este comportamiento no consistía en consumir deliberadamente a otros de grupos enemigos, ni en buscar a otros homínidos específicamente como presa, sino que era más probable que se debiera a que los homínidos que practicaban la antropofagia simplemente tenían hambre”, argumenta Pobiner.

En algunas culturas, el depredador de otro humano se quedaba su fuerza. “Desconfío mucho de aplicar cualquier tabú cultural moderno al comportamiento de los homínidos de hace 1,45 millones de años”. “Yo puedo perfectamente imaginarme a un neandertal observando a un igual como alimento potencial”, afirma Rodríguez-Hidalgo. Este arqueólogo detalla que en algún yacimiento de una época tan reciente como el Paleolítico superior (hace entre 35.000 y 10.000 años) “encontramos elementos de ritualización caníbal, con decoración del hueso humano, lo que denota un componente simbólico y complejo”.

“Es un fenómeno que hay que analizar con relativismo cultural, porque además es uno de los pocos tabús universales, junto al incesto. Pero no podemos llevar nuestra interpretación hacia el pasado”, cierra Rodríguez-Hidalgo.

29 agost 2023

laVanguardia

28 d’abr. 2023

La falta de paritat obliga a retocar les llistes electorals de Vox i la CUP a Moià

En una candidatura hi havia 8 homes i 5 dones; a l’altra, 8 dones i 5 homes

DOMINGO MARCHENA

BARCELONA
28/04/2023 07:50 Actualizado a 28/04/2023 13:11



Lakshmi Roset (a la dreta,al costat d’altres companys de formació) encapçala la llista electoral de Capgirem Moià-CUP CMC

Les llistes electorals de dos partits antagònics que es presentaran a les municipals del 28 de maig a Moià ( Moianès, Barcelona) han estat impugnades per la Junta Electoral. Es tracta de Vox i Capgirem Moià-CUP. I ha estat per la mateixa raó: incomplir el requisit legal d’un mínim d’un 40% d’aspirants de cada sexe. En el cas de Vox hi havia vuit homes i cinc dones, i a Capgirem, a l’inrevés.

Una portaveu de Vox va reconèixer que la Junta Electoral els va avisar del problema, “que no només hem tingut en aquest municipi”, i immediatament un candidat va ser substituït per una candidata. “Dijous a les 10 del matí vam rebre un correu electrònic de la mateixa Junta Electoral reconeixent que ja estava tot solucionat”. L’ actitud de Capgirem-CUP, que acabarà fent exactament el mateix, no ha estat tan complaent.

Des del 2016 la llei exigeix “una presència equilibrada” dels dos sexes a les llistes que vagin a les eleccions

La llista definitiva s’ha de presentar abans de demà dissabte i els anticapitalistes encara estudien quina substitució fer. El canvi, en tot cas, serà per imperatiu legal, no per voluntat pròpia, assenyala la cap de llista, Lakshmi Roset. Fonts de la seva candidatura consideren il·lògic que una norma que es va aplicar per compensar l’escassa representació de les dones al món de la política sigui utilitzada ara per a tot el contrari.

Una dada resulta reveladora: només un 22% dels ajuntaments d’ Espanya tenen una dona al capdavant. Per això, el Govern central ha aprovat l’avantprojecte de llei orgànica de Representació Paritària als Òrgans de Decisió, “que té com a meta complir amb l’objectiu de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per garantir a les dones i les nenes les mateixes oportunitats en l’ ocupació, el lideratge i l’adopció de decisions que als homes i els nens”.

La norma respon a una directiva comunitària que fixa l’objectiu d’un 40% de participació femenina en els òrgans de direcció públics i privats: societats cotitzades, llocs d’alta direcció, consells d’administració, jurats de premis, col·legis professionals... El principi de representació equilibrada afecta fins i tot el mateix Consell de Ministres i els ajuntaments, almenys els més grans.
El Règim Electoral General (REG) fixa des del 2016 que els municipis de més de 3.000 habitants han de tenir llistes electorals paritàries

Això és el que ha passat a Moià, i de ben segur en molts altres llocs que no han transcendit. A Catalunya, tot i això, hi ha almenys dues llistes compostes íntegrament per dones: una vinculada al PSC a Botarell (Baix Camp, Tarragona) i la de Junts a Cadaqués (Alt Empordà, Girona).

Tant Botarell com Cadaqués són termes municipals amb menys de 3.000 habitants (1.000 i 2.700, respectivament). L’article 44 bis del REG determina que, en la resta de casos, les candidatures “han de tenir una composició equilibrada d’homes i dones de manera que en el conjunt de la llista els candidats de cada sexe suposin com a mínim un 40%”.

28 abril 2023

18 d’abr. 2023

Descobreix la cova del cercador de cargols

La Cova del Cargolaire, a Calders, recull la història de Miquel Muro, conegut com a Miquelet de les Roques

18/04/2023 10:24 Darrera actualització a 18/04/2023 10:25
















Al poble de Calders, al Moianès, trobem la Cova anomenada del Cargolaire , que va ser habitada per un personatge popular conegut com a Miquel Muro , un home provinent de les Terres de l'Ebre que, sobre els anys 40, es va construir aquí la barraca. És tota una llegenda del lloc i allò que va fer per la gent del poble.

Com veiem a Les Fotos dels Lectors de La Vanguardia , es tracta d'una balma, que està situada a la zona coneguda com les roques dels Gitanos. Encara conserva alguns elements d'uns tancaments antics amb murs fets de pedra i maons.



Restes d'obra a la Cova del Cargolaire. Narcís Serrat

La cova va estar habitada per Miquel Muro, conegut com el Cargolaire (el Caragoler), que la va convertir en una cavitat obrada de la qual actualment queden poques restes.

Com que Miquel, vingut d'un poble del nord de Castelló, es va instal·lar en aquesta cova de roques dels Gitanos quan va arribar, alguns veïns de la zona en deien el Miquelet de les Roques. 



La Cova del Cargolaire. Narcís Serrat

Es va construir un habitatge dins amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells...). I es va fer un hort, que regava amb aigua recollida de la font del torrent.

Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins a la seva mort.



Entrada a la Cova del Cargolaire. Narcís Serrat

18 abril 2023

14 d’oct. 2022

Desarticulado un grupo que cometía robos con fuerza en Moianès y el Vallès

Sucesos

Los tres detenidos se encuentran en prisión provisional
 

Imagen de archivo de los Mossos d'Esquadra en una detención. Toni Albir / EFE

Los Mossos d’Esquadra han detenido a tres personas que formaban un grupo criminal que se dedicaba a cometer robos con fuerza en casas de urbanizaciones del Moianès, el Vallés Occidental y el Vallés Oriental.

El pasado 16 de agosto se produjo un robo en una casa de Moià. Pasadas las 22 horas saltó la alarma de un domicilio después de los ladrones forzaran la persiana de una de las ventanas laterales de la casa. El ruido alertó a los vecinos, que pudieron ver cómo era el vehículo de los asaltantes.
Después del robo se puso en marcha una investigación sobre el grupo criminal

Con la descripción del vehículo que dieron los vecinos, los Mossos de seguida comprobaron que estaba a nombre de una persona que no tiene ninguna vinculación con actividades delincuenciales. Además, constataron que la banda usaba diferentes vehículos con la intención de entorpecer una posible investigación.

Los hallazgos de la policía han puesto en evidencia que se trata de un grupo especializado en robos con fuerza en domicilios con un patrón de conducta: los asaltantes seleccionaban las casas de urbanizaciones aisladas con rutas de huida francas hacia vías rápidas. Además, disponían de elementos de seguridad o que tuvieran puertas o ventanas vulnerables desde las que poder acceder.
Uno de los ladrones se quedaba en el coche vigilando y los otros dos cometían el robo

Tenían habilidad para escalar hasta las ventanas o para moverse discretamente por el jardín de la casa hasta la puerta más vulnerable. A demás, entonces la fracturaban y accedían a la casa en busca de dinero en metálico, joyas o dispositivos electrónicos con buena salida en el mercado negro.

Los Mossos relacionan al grupo con, al menos, cinco robos en las localidades de Moirà y tres en Palau-Solità de Plegamans y Sant Cugat. En estos tres robos se llevaron 1500 euros en metálico y varias joyas.

El 28 de septiembre un dispositivo policial detuvo a los tres investigados en la localidad de Cardedeu. En el registro de su vehículo encontraron varios elementos susceptibles de ser usados para un robo, como guantes y destornilladores de grandes dimensiones.

14 octubre 2022

LaVanguardia