Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris setembre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris setembre. Mostrar tots els missatges

30 de set. 2025

Prova inèdita al Moianès per evitar accidents de moto: la B-124 tindrà marques a terra per alertar els pilots

Catalunya provarà la senyalització per alertar els motoristes del risc en la traçada d'alguns revolts perillosos


Imatge d'arxiu de la B-124, al seu pas per Monistrol de Calders / Google Maps


Redacció / Pol Solà (ACN)
Manresa / Barcelona30 SET 2025 13:10Actualitzada 30 SET 2025 17:14



El Servei Català de Trànsit (SCT) farà una prova pilot per alertar els motoristes del risc d'algunes traçades en revolts perillosos a les carreteres. De moment, hi ha dues carreteres seleccionades: la B-124, que uneix Sabadell i Calders al Moianès, i que és propietat de la Generalitat; i la Collada de Toses (N-260), que permet arribar a la Cerdanya des del Ripollès i que és de titularitat estatal.

L'anuncia s'ha fet aquest dimarts en el marc de la jornada tècnica "Seguretat dels motoristes en els revolts perillosos", organitzada per l'SCT. Concretament, es col·locaran unes marques a terra per senyalitzar allà on les motos no haurien de trepitjar per tal d'evitar risc de sortida de via o invasió del carril contrari. El sistema, originari d'Àustria, s'ha provat amb èxit en altres països i, si funciona, es podria ampliar a altres vies.

Demà, dimecres, es farà una visita amb experts a la Collada de Toses per fer la demostració de com cal senyalitzar els revolts perillosos i dijous es farà el mateix a la B-124 entre Sant Llorenç Savall i Calders.

Com funcionen les marques?

Un expert de la Junta de Seguretat Viària d'Àustria (KFV), Martin Winkelbauer, ha estat l'encarregat de presentar aquest pioner sistema de línies en el marc de la jornada tècnica. Consisteix bàsicament a enganxar o pintar unes marques al centre de la carretera en les corbes perilloses per a motociclistes. Aquests, sense dubtar i per reduir el risc de relliscada, eviten aquestes marques i se situen més a la dreta del carril, allunyant-se del centre de la calçada per evitar xocs frontals però també evitant sortir de la via pel costat oposat. Això es pot fer amb pintura o amb un material especial adhesiu de color blanc i pot tenir diverses formes com petits cercles, petites línies transversals o mitges circumferències.

Un expert de KFV, la Junta de Seguretat Viària d’Àustria, Martin Winkelbauer, durant la jornada tècnica sobre millora de les carreteres per a motoristes a l'SCT. / ACN/Pol Solà

La marca no pretén marcar la millor traçada possible, sinó marcar la pitjor traçada. Els motoristes, per evitar aquestes marques, segueixen la corba en paral·lel a l'eix central i lateral, i només centren la seva trajectòria quan ja veuen la sortida de la corba i que no ve cap altre conductor en direcció contrària.

Àustria és un dels països pioners a Europa en la reducció de la sinistralitat en moto a partir de l’aplicació d’una senyalització específica als revolts i el sistema també s'ha provat i ha tingut èxit en desenes de revolts d'altres Estats, com Luxemburg, Alemanya o Eslovènia.

L'expert austríac ha assenyalat que en alguns estudis concrets es mostrava que només el 5% dels motoristes feien la traçada sense cap risc, i que un 16% dels motoristes tenien accidents per sortides de via. Segons Winkelbauer, els senyals verticals de corbes o possibles relliscades no són gaire tinguts en comptes pels motoristes, que actuen com si aquests senyals només fossin pels cotxes. També aposta per marques específiques de frenada per a les motos.

Per això, aposta per una senyalització específica per a les motos, però tampoc en tot el recorregut de la carretera, sinó només en aquelles corbes més perilloses. A l'hora de decidir quin tipus de marca es posa i on es posa, diu que primer s'ha d'estudiar sobre un plànol, després sobre el terreny i finalment fer proves amb marques de guix fins que es trobi la millor opció. L'expert viari també explica què no s'ha de fer, com pintar línies centrals o laterals després de posar les marques per a les motos.
Obrir carrirs preferents per a motoristes als accessos de les grans ciutats

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, que ha inaugurat la jornada, ha explicat que la senyalització del traçat de revolts perillosos per a motoristes en rutes amb alta mobilitat de motos forma part del "Pla de Seguretat Viària 2024-2026". Aquesta mostra els plans de l'organizme per adaptar les infraestructures a la conducció en motocicleta per fer-les més segures per als motoristes i inclou, també, la implantació de carrils preferents per a motoristes a les entrades de les grans ciutats, com ara obrir el BUS-VAO de la B-23 a aquest col·lectiu.
Més de trenta motoristes morts a les carreteres catalanes aquest 2025

A Catalunya han mort aquest any un total de 34 motoristes en vies interurbanes. Aquesta xifra suposa una quarta part del total de morts a les carreteres, tot i que és inferior a anys anteriors. No obstant això, les autoritats viàries admeten que la reducció en la sinistralitat de turismes no s'ha traslladat a les motocicletes.


Per això, el director de Trànsit, Ramon Lamiel, diu que a banda de conscienciar motoristes i conductors d'altres vehicles sobre els riscos, també cal millorar algunes infraestructures. Segons Lamiel, el sistema austríac té en compte el factor humà i la visió dels motoristes.

30 setembre 2025

Regió7

El teu municipi, té l'índex socioeconòmic alt o baix? Consulta la dada de tots els pobles de Catalunya

Lidera aquest rànquing Matadepera, mentre que Manresa, Berga, Igualada, Solsona, Puigcerdà, Moià i la Seu se situen per sota de la mitjana catalana



L'índex socioeconòmic territorial 2022 per municipi / ACN/Guifré Jordan


Pau Brunet
Manresa30 SET 2025 17:57Actualitzada 30 SET 2025 18:03


L'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va publicar ahir, dilluns, l'índex socioeconòmic territorial del 2022, un indicador que concentra en un sol valor dades dels àmbits laboral, educatiu, d’immigració i de renda i que permet comparar el nivell socioeconòmic dels diferents territoris del país.


Partint de la premisa que la mitjana de Catalunya té un índex de 100, només una de les capitals de la Catalunya central es troba per sobre: Prats de Lluçanès amb un índex de 100,9. S'hi apropen Moià (99,3) i Igualada (99,2), mentre que Manresa té un 90,4; Berga, un 93,4; Solsona, un 92,1; Puigcerdà, un 90,7; i la Seu d'Urgell, un 88,2.


Navega pel mapa per trobar la dada que t'interessa:


Índex socioeconòmic

Matadepera ha tornat a ser el municipi que lidera aquest rànquing per segon any consecutiu entre els municipis amb més de 500 habitants amb una puntuació de 130, seguit de Castellolí (125,5). En el mapa següent es poden veure les puntuacions de tots els municpis de Catalunya.

L’IST concentra en un sol valor la informació de diversos indicadors. Un d’ells és el percentatge de població ocupada entre els 20 i els 64 anys i, entre els municipis de més de 500 habitants, destaquen les Masies de Roda (81,0%) i Vilablareix (80,6%) amb l’índex més alt, mentre que el més baix són a Talarn (37,1%) i Querol (49,3%). També es té en compte el pes dels treballadors de baixa qualificació, que a Matadepera són el 3% del total, mentre que a Soses (39,1%) i Sant Pere Pescador (35,2%) multipliquen per més de deu la població vallesana.

Un altre dels indicadors és el del percentatge de gent amb estudis baixos, que a Vallromanes és del 3,7% i a la Fatarella, del 31,2%. Pel que fa als que no tenen estudis postobligatoris, a Fontanals de Cerdanya només són l’1,1%, mentre que a la Jonquera, el 57,6%.


Els estrangers de països de renda baixa o mitjana són menys de l’1% del total a Guils de Cerdanya o a Monistrol de Calders, però a Guissona passen del 50%. I la renda mitjana per persona, que a Catalunya se situa en els 15.519 euros, es dispara fins als gairebé 25.000 a Matadepera o Bolvir, mentre que a Salt o a Massalcoreig es queda en els 10.000 euros.

30 setembre 2025

Regió7

29 de set. 2025

Calders Juga es reforça com a capital del rol en català

L’edició d’enguany tindrà lloc el dissabte 18 d’octubre amb propostes de jocs de taula per a totes les edats, vetllada nocturna i presentació de prototips, entre altres atractius




Una de les partides de l'edició de l'any passat del Calders Juga / ARXIU/EDUARD VEGA


David Bricollé
Calders29 SET 2025 13:04

«Un festival que reivindica els jocs de taula des d’una mirada independent, catalana i rural». Així es presenta Calders Juga, una iniciativa que es va posar en marxa fa quatre anys en aquest municipi de la mà de l’associació Caldaus, i que ara, en col·laboració amb l’Ajuntament, n’ha presentat una quarta edició en la qual reforça les seves senyes d’identitat i consolida novetats incorporades l’any passat.


Enguany tindrà lloc el dissabte 18 d’octubre amb un programa que pretén omplir aquest poble del Moianès de propostes lúdiques per a totes les edats i condicions, des del joc familiar fins a partides de nivell expert. Totes les activitats són obertes i gratuïtes, per bé que algunes requereixen preinscriure’s al web caldaus.cat, on també es pot trobar tota la informació relativa a la jornada.


Amb el rol en català com a eix central, hi haurà partides per a totes les edats i un nou espai dedicat al rol infantil i juvenil a la biblioteca. Un any més, la singular Fàbrica de Calders acollirà sessions de rol per a adults i, com a novetat, partides nocturnes dins del ‘Calders de nit’, en un ambient especial de la mà de les associacions de rol catalanes Golfes de Rol i Tirant lo Dau.


Autors i editors independents presentaran els seus jocs i conduiran les sessions ‘Juga amb l’autor’. Enguany hi tornarà a ser present el manresà Ferran Renalias, que mostrarà les seves creacions i les de la marca Looping, els jocs familiars de Guillem Coll, les propostes de l’ebrenc Joan Marc Coflent i les obres de l’Albert Reyes, que, amb La batalla de las Divas, permetrà recrear l’enfrontament artístic entre Maria Callas i Renata Tebaldi.

Clubs, associacions i participants dinamitzaran el ‘Joc expert’, pensat expressament per a les persones més avesades a aquest món. Així, hi haurà taules de Zombicide, The Dark Tower, Brass, Root o Heat. També es podrà fer una mica d’arqueologia lúdica amb el joc Star Trek, entre altres propostes, que aquest any es repartiran entre el Casal i el Centre Cívic.

A més a més, hi haurà tornejos de diversos jocs, es podran fer tastets del mític joc de cartes Magic i es podran observar demostracions del joc de miniatures Warhammer.


Un altre dels atractius serà que es podrà visitar l’espai de prototips, on diversos autors ensenyaran els seus projectes.

La plaça i la ludoteca del Casal seran espais de descoberta per a famílies, infants i jugadors i jugadores improvisats. Allà, a més de poder conèixer jocs tradicionals —com ara les bitlles catalanes— i jocs d’habilitat, hi haurà un espai per a nadons i unes carpes dedicades als llibres joc, el món del rol, els jocs africans o els escacs. Qui vulgui vendre o comprar jocs, a part de la botiga Jugalia, el punt d’informació també comptarà amb un mercat de segona mà.

I, com ja és tradició, veïns de Calders obriran les portes de casa seva per convertir espais particulars en taules de joc singulars.

29 setembre 2025

Regió7

BonÀrea inaugura aquest dimarts la seva primera botiga a Castellterçol

L'establiment té una superfície de 258 metres quadrats



Façana del nou bonÀrea de Castellterçol / bonÀrea


Carles Blaya
Manresa29 SET 2025 12:14Actualitzada 29 SET 2025 12:28


bonÀrea Agrupa inaugurarà aquest dimaryts la seva primera botiga a Castellterçol, que serà el seu segon establiment al Moianès. La botiga, ubicada al carrer Moià, 6, comptarà amb una superfície de 258 m² i una zona de pàrquing per a deu vehicles exclusiva per als seus clients.

Segons la companyia, l'arribada de bonÀrea a Castellterçol "subratlla la vocació de la companyia d'acostar el seu model de negoci a poblacions petites, reforçant el servei de proximitat en l'àmbit rural".

Agustina Fernández, responsable d'Expansió i Obres de botigues bonÀrea, explica que l'obertura a Castellterçol "reafirma el nostre compromís d'acostar productes de qualitat i proximitat a tots els racons de Catalunya".

El nou establiment oferirà als clients un assortiment d'aproximadament 2.400 referències. La botiga, que donarà feina a tres treballadors, tindrà un horari comercial de 9 a 21 h de dilluns a dissabte i de 9 a 14 h diumenges i festius.


BonÀrea Agrupa és un grup agroalimentari líder que es basa en un odel d'integració vertical completa sense intermediaris. Des de la seva fundació en 1959, ha anat incorporant a la seva estructura productiva, empresarial i comercial tots els elements necessaris per a dur a terme una integració que permet tancar el cicle productiu dels aliments: realitza i controla tota l'alimentació, cria i engreixament dels animals, l'elaboració de productes i la logística, així com la comercialització directa fins al consumidor final.

29 setembre 2025

Regió7

27 de set. 2025

El repte d'un moianès i una solsonina: esquilar ovelles contra el cronòmetre

El moianès Josep Riera i la guixeresa Emma Rojas competiran en un concurs d’esquilar ovelles a Abadiño, al País Basc, i són els dos únics representants catalans del certamen




Josep Riera, esquilant una ovella / Arxiu Particular


Lluc Grandia
Manresa27 SET 2025 6:30Actualitzada 27 SET 2025 8:53



Aquest cap de setmana, al poble d’Abadiño (País Basc), se celebrarà un certamen molt curiós: el campionat d’esquilar ovelles del País Basc. Durant tot el dissabte, una seixantena d’esquiladors s’enfrontaran per aconseguir el títol. I entre ells, dos de catalans, ambdós de les nostres comarques: El moianès Josep Riera i la solsonina Emma Rojas.


Riera va començar a esquilar ovelles quan només tenia 17 anys. Va treballar uns anys de ramader i, quan va deixar-ho, esquilar ovelles va deixar de ser una professió per ser la seva afició. «Per anar al concurs, ens vam animar amb els companys de la colla, amb els que anem a esquilar ovelles, i ens vam animar a veure’l. I jo em vaig acabar presentant». «Em va bé per les vacances. La idea inicial era només anar-lo a veure, però em van anar animant a que em presentés, i al final em vaig animar jo també», assegura.


El moianès, nascut a Granera, no té massa experiència en els concursos. Ha participat en diverses ocasions al de Ripoll, on en tres ocasions ha aconseguit el bronze, però no ha anat mai a la competició d’Abadiño i, per exemple, enguany va anar només d’espectador a Ripoll. «Jo em pensava que més gent de la colla es presentaria. Vaig a fer-ho el màxim de bé que pugui, vaig a disfrutar».


«Jo gaudeixo esquilant tranquil. Això de fer-ho ràpid és una mica estressant. És un concurs que premia el temps. Com la Fórmula 1, que un segon més o menys ho pot canviar tot. També has de vigilar i estar molt alerta que no se’t moguin les ovelles», relata. «En funció de com vagi, de com de còmode em senti, decidiré si hi torno a anar l’any que ve, o si em torno a presentar a Ripoll», assegura Riera.

Perquè en un concurs d’aquest tipus es puntuen moltes variables. Hi ha un jurat que valora la rapidesa de l’execució, però també la precisió, és a dir, que no quedi res i que, a més, no es facin talls a l’animal, que és una cosa que és fàcil que passi i que penalitza. Riera també relata que «també es valora que les passades siguin netes, és a dir, que no es talli la llana dues vegades, que sigui tot d’una passada a l’altra. Si et deixes un tros, no és bo per la puntuació». A més, abans de començar, l’esquilador ha de portar les seves ovelles a l’estable.

Tot això es fa en només un dia. Al matí hi ha la fase preliminar de les diverses categories i, a la tarda, es fan les finals, on s’escollirà al campió. Hi ha categories tant de tisores com de màquines, ambdues en categoria tan sènior com Open.


Riera, que actualment treballa com a jardiner a l’Ajuntament de Moià, es dedica a esquilar ovelles dels pastors com a afició, conjuntament amb una cinquantena d’esquiladors habituals a Catalunya. «Jo no tinc ovelles meves. Abans sí que havia estat ramader, però ara les que esquilo són de pastors, coneguts que sí que en tenen». «És una feina que s’ha de fer, si o sí, un cop l’any», assegura.

«Si són ramats d’unes 15 o 20 ovelles, hi vaig jo sol. Si són de 30 o 40, o més, reunim la colla que faci falta i hi anem», explica. «És una cosa que m’agrada i ho gaudeixo. Aquest any vaig anar a Osca, durant uns dies. Vam estar amb una colla, i treballàvem esquilant, però feia la sensació que eren vacances», relata.

També explica que, en algunes ocasions, «hi ha esquiladors d’aquí que van a França a esquilar». Per contra, «cada any venen molts esquiladors de l’Uruguai aquí, especialment a la resta d’Espanya. Pràcticament mig miler d’esquiladors. Perquè la gent d’aquí no ho fa, i ells ho fan molt més barat». Riera relata que la maquinària és cara, i que val diners haver-la de mantenir i renovar.


Emma Rojas, de Guixers, serà l’altra participant catalana del concurs. És una de les tres úniques esquiladores dones a Catalunya que fan campanya. Aquests dies va molt atrafegada amb la seva labor i preparant-se pel concurs, però explica que participa en aquest certamen per «trencar amb la masculinització d’aquesta feina, i genera referents femenins per a les joves».

27 setembre 2025

Regió7

25 de set. 2025

El cap de Franco es xuta a Youtube

El videoclip del partit de futbol amb el bust del dictador com a pilota, que es va disputar en el festival Ex Abrupto de Moià, es podrà veure a partir del dissabte 27 de setembre


El partit de futbol amb el cap de Franco com a pilota es va jugar a Moià / EDUARD MORATÓ


Toni Mata i Riu
Manresa25 SET 2025 14:04


El festival Ex Abrupto de Moià va acaparar el protagonisme mediàtic fa gairebé tres mesos per un insòlit partit de futbol amb el cap de Franco com a pilota. La peça de l'artista espanyol Eugenio Merino que representava la testa del dictador mort ara fa mig segle procedia de la seva polèmica obra "Always Franco", on es veia una escultura del Generalísimo dins d'una nevera i que va causar un gran enrenou a la fira ARCO de Madrid fa tretze anys.


El partit de futbol programat al certamen moianès duia el nom de Copa del Generalísimo -el nom que va precedir l'actual Copa del Rei- i va ser un homenatge als últims assassinats de la dictadura, ara fa mig segle. El videoclip d'aquella activitat lúdica, esportiva i artística, promoguda per Merino i el col·lectiu nord-americà INDECLINE, es podrà veure a Youtube a partir de les 11 del matí (les 5 de la matinada als Estats Units) d'aquest dissabte, 27 de setembre. L'enregistrament té com a banda sonora el tema "Fosa Común", del grup de punk rock Gatillazo, una cançó que la banda liderada per Evaristo Páramos, exvocalista de La Polla Records, va incloure en l'àlbum de títol homònim publicat fa vint anys.


El matx futbolístic va tenir per escenari les trinxeres de la guerra civil que hi ha al camí de les Coves del Toll, a Moià. Un duel amb pilota que va rememorar l'assassinat de cinc antifeixistes el 27 de setembre del 1975 i es va dur a terme com a homenatge als lluitadors antifranquistes que van plantar cara a la repressió i el terror. Aquells darrers anys de la dictadura, centenars de persones van ser detingudes i les forces del règim van matar obrers que es manifestaven.


En la data esmentada, el règim va afusellar José Humberto Baena Alonso (24 anys, membre del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota, FRAP), José Luis Sánchez Bravo Solla (19 anys, també membre del FRAP), Ramón García Sanz (27 anys, membre del FRAP), Juan Paredes Manot, àlies “Txiki” (21 anys, membre d’ETA polític-militar) i Ángel Otaegui (33 anys, membre d’ETA polític-militar). La comunitat internacional va condemnar les execucions, però Franco va continuar matant quan ja no li quedaven ni dos mesos per morir.


L'enllaç des del qual es podrà veure el videoclip és https://youtu.be/St_LFeHLE5M

 25 setembre 2025

Regió7

El ple de Moià demana al Govern que s’apressi amb la variant de Sant Feliu i la millora fins al Transversal

Són dos projectes per potenciar la carretera C-59 que el departament de Territori ja té molt avançats en la tramitació

Acte d'estrena de les obres fetes entre Moià i Sant Feliu, el 30 de juliol passat / ARXIU/OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià25 SET 2025 19:02

L’Ajuntament de Moià requerirà a la Generalitat que s’afanyi a adjudicar i fer realitat tres projectes clau per millorar la connexió de la comarca a través del que és un dels seus eixos principals, la C-59. Així queda palès en una moció promoguda conjuntament per AraMoià-ERC, Junts i PSC i que ha estat aprovada en el ple municipal d’aquest dimecres amb els vots favorables de les tres formacions i l’abstenció de Capgirem Moià-CUP.


Cal recordar que el passat mes de juliol es va inaugurar la millora feta durant els últims dos anys al tram de 14 quilòmetres que va des de Moià fins a l’entrada nord de Sant Feliu de Codines. Tanmateix, des de la comarca es considera que encara queden molts passos per fer per adequar el conjunt d’aquest eix que dona sortida a la comarca, tant cap al Vallès i l’àrea metropolitana (per Caldes de Montbui fins a connectar amb l’AP-7) com cap a l’eix Transversal.


Els tres projectes en relació amb els quals la moció expressa el seu suport i demana al departament de Territori que n’adjudiqui les obres «en el menor temps possible» són els que fan referència a la variant de Sant Feliu de Codines; el de millora del tram entre Moià i Santa Maria d’Oló, on connecta amb l’eix; i el del tram, ja plenament situat al Vallès, entre Palau de Plegamans i Caldes de Montbui.

Les dues intervencions que estan més directament relacionades amb la comarca, perquè formen part de l’àmbit o en són molt properes, es troben en un estadi de tramitació molt avançat, però no estan encara previstes en els pressupostos.

A final de juliol passat, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va presentar ja l’esperat projecte de la variant de Sant Feliu, que ha de permetre treure el trànsit de l’interior d’aquest municipi i millorar la connexió entre el Moianès i el Vallès Oriental. Amb una inversió prevista de 48 milions d’euros, el projecte ja està aprovat definitivament i llavors va anunciar que els treballs es licitarien aquesta tardor i que començarien la primavera que ve, amb un termini d’execució de dos anys i mig.

En la major part del recorregut, la carretera serà de dos carrils més un tercer, en sentit Moià, per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. Comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una barrera de formigó. La nova via tindrà un viaducte de 515 metres per superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres a la zona de Can Bosc, que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.


Pel que a la millora de la C-59 en el tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’Eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, el departament de Territori té previst aprovar-ne, aquesta mateixa tardor, el projecte executiu, que ja t’he redactat. Tal com va avançar Regió7, el plantejament del Govern és que se seguirà el mateix criteri que s’ha aplicat en les obres fetes entre la capital del Moianès i Sant Feliu de Codines. És a dir, els dos elements principals seran l’ampliació de la carretera amb la construcció de vorals trepitjables i la renovació del ferm. Però no es preveu la modificació de punts del traçat, malgrat que aquest tram té zones de revolts molts tancats, especialment entre l’Estany i Oló.

25 setembre 2025

Regió7

«Ara les fàbriques de vinils tenen cua, com abans»

Mentre d’altres tanquen en grans ciutats, manté oberta des de fa sis anys una botiga de discos a Moià

Pol Grau a la seva botiga

Pol Grau a la seva botiga / Marc Marcè

Marc Marcè

Manresa

Al rovell més històric de Moià, davant de l’església i del museu, hi ha una botiga de discos amb un expositor ben visible des del carrer on es mostren vinils que abasten des de Bad Company fins a Amyl and the Sniffers. El responsable d’aquesta combinació de patrimonis és Pol Grau, nascut a Barcelona el 1975, llicenciat en sociologia a la UB i educador social al Centre de Protecció de Menors de Palau de Plegamans. Membre quan era jove de la banda Gallygows, que va arribar a fer una carrera considerable, ara prepara un local més gran, que oferirà també altres serveis.

Amb botigues de discos tancant per tot arreu, com s’atreveix a obrir-ne una en una vila de set mil habitants?

Es dedica sobretot als vinils.

Tenim uns tres mil discos, el 90% vinils. La proporció és semblant a la de moltes altre botigues. També tinc alguns CD i fins i tot cassettes, que estan tornant perquè són molt econòmics i hi ha joves que en volen.

Recorda el primer títol que va vendre?

Sí, «Noche de rock’n’roll», de Barricada. El va comprar un senyor gran molt fan d’Elvis que ara ja és client. La majoria tenen de quaranta anys en amunt. De tant en tant entra algun jovenet, però als joves ara els costa molt escoltar tot un disc. Es cansen. Ni tan sols volen sentir els instruments tradicionals.

Quin és el gènere que li funciona més?

Ara estem venent força bé les reedicions de discos mítics que estan complint 25 o 50 anys i que tenen preus més assequibles que les novetats. Un Led Zeppelin reeditat surt per uns vint euros. Les novetats de grups comercials actuals es venen poc. Quinze dies, i fora.

El que ha venut més?

Estaria entre Blur, Led Zeppelin i David Bowie. Els Beatles també es venen bé, però sempre han estat una mica més cars.

Vinil per sentir-lo o per tenir-lo?

Per sentir-lo. Hi ha molta gent a qui li agrada el so del vinil. De fet, hi ha vinils que sonen millor que els CD. Diuen que el procés industrial de fer vinils és un dels més complexos que hi ha. A Espanya només va quedar una fàbrica que treballava amb maquinària antiga. Ara n’han obert dues més, però si vols editar un vinil t’has de posar a la cua, com abans del canvi digital.

Cua per fabricar vinils. Qui ho havia de dir.

A mi no em sorprèn tant que el vinil es recuperi. El que em sorprenia era la moda de matar tot el format físic, i em sorprèn que tanta gent pagui per tenir música en streaming. La música no és gratis, s’ha de pagar, però si ja t’està bé el format digital i en tens de gratuïta a Youtube, encara que porti publicitat, no veig el sentit a pagar Spotify..

En canvi, és una gran època per als concerts.

És que la gent jove valora més viure l’experiència d’un concert amb els amics que la música. Igual paguen una entrada i una samarreta d’una banda que només n’han sentit dues cançons, però ho prefereixen a dedicar un temps a estar sols escoltant atentament. Si han de triar entre el concert i el disc, trien el concert, i troben maneres de sentir gratis utilitzant la tecnologia. El que jo espero és que, a la llarga, sentir en streaming els vagi fent venir ganes de comprar el disc.

Actualment, una botiga de discos fa capital. Se sent un actiu territorial de Moià?

(riu) Home, un amic em va dir que Moià ara és més ciutat perquè hi ha una botiga de discos i una de 24 hores, però no crec que n’hi hagi per tant. A mi em sembla que estaria bé que n’hi hagués una botiga a cada poble.

Té un projecte per fer-ho més gran.

Sí, he agafat un local de la carretera de Manresa on hi havia un restaurant i vull posar-hi la botiga, un bar, guitarres, accessoris, llibres, revistes, partitures i un fons musical amb discs que em prestin o em cedeixin persones que en tenen d’amagats agafant pols, de manera que tothom pugui venir a escoltar-los tranquil·lament. La idea no és ni comprar ni vendre segona mà, sinó posar música física a l’abast de tothom. I com que tindrem espai, també hi muntarem algun concert.

Ara sigui el client: els primers cinc discos que es compraria?

Que difícil. «The baseman tapes» de The Band; «Harvest» de Neil Young; «Da capo» de Love; «Dinosaur», de Dinosaur Jr.; i «Bobby Charles», del Bobby Charles.

25 setembre 2025

Regió7

23 de set. 2025

El fiscal demana presó a l'acusat de forçar el pis de l'exparella a Moià després que ella el deixés durant una videotrucada

La Fiscalia li demana tres anys i sis mesos de presó i una multa de prop de 3.000 euros




Una imatge de la façana de l'Audiència de Barcelona / L.S.


Laura Serrat
Manresa23 SET 2025 13:58Actualitzada 23 SET 2025 16:14


L'Audiència de Barcelona jutjarà el pròxim 20 d'octubre un acusat d'un delicte de danys, maltractament d'obra i violació de domicili per uns fets que van tenir lloc a Moià l'any 2023. La Fiscalia li demana tres anys i sis mesos de presó i una multa de prop 3.000 euros per haver accedit per la força al domicili on residia la seva exparella, amb qui tenia una ordre d'allunyament.


Els fets van tenir lloc el 7 de febrer del 2023, el mateix dia que la víctima va comunicar per videotrucada a l'acusat la decisió de finalitzar la seva relació sentimental. L'acusat la va contestar amb insults i, en trobar-se a l'exterior del domicili de la víctima, va començar a donar cops a la persiana del seu pis. Per tal que l'escàndol no despertés als seus familiars, la víctima va sortir al carrer per calmar-lo i va tornar al domicili, deixant l'acusat al carrer.


Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, l'acusat va poder accedir a l'interior de l'edifici i, una vegada davant de la porta del domicili, va començar a colpejar-la amb puntades de peu fins que va aconseguir trencar el baldó i accedir a l'interior del pis de la seva exparella. Tot i que ella li va repetir en repetides ocasions que marxés, ell la va agafar pel braç i la va sacsejar. Finalment, va marxar del pis i va tancar la porta de cop, de forma que va quedar malmesa i la noia no va poder sortir del pis quan havia d'anar a treballar. Els desperfectes causats a la porta han estat valorats en 270 euros.


Per aquests fets, la Fiscalia demana tres anys i sis mesos de presó i una multa de 2.880 euros pels delictes de violació de domicili i danys. A banda, en concepte de responsabilitat civil, sol·licita que indemnitzi l'afectada amb 270 euros pels danys causats a la porta. També demana la prohibició d'acostar-se o comunicar-se amb la víctima durant un temps superior en cinc anys a la pena de presó imposada.

23 setembre 2025

Regió7

Joventuts Musicals de Moià enceta el curs del cicle Xarxa 2025

Héctor Ruiz i Joan Espuny durant el concert

Héctor Ruiz i Joan Espuny durant el concert / Jaume Grandia

Redacció

Manresa

Joventuts Musicals de Moià va encetar la temporada del cicle Xarxa 2025 amb un concert del tenor Héctor Ruiz i el pianista Joan Espuny. El duet va oferir el programa "Els nostres músics, la nostra música", amb obres de compositors catalans i valencians.

23 setembre 2025

Regió7

22 de set. 2025

La nova llar d’infants de Santa Maria d’Oló obrirà després de Nadal

Les obres estaran enllestides aquesta tardor i durant les vacances hivernals es farà el trasllat



Estat actual de les obres de la llar d'infants / Oscar Bayona


Lluc Grandia
Santa Maria d'Oló22 SET 2025 6:30Actualitzada 22 SET 2025 8:07


Santa Maria d’Oló tindrà el nou edifici per la llar d’infants municipal el Cuc a finals d’octubre, i es preveu que els alumnes ja en puguin gaudir a partir del segon trimestre, després de les vacances de Nadal. Segons ha explicat l’alcalde del municipi, Xavier Baraut, les obres avancen a bon ritme, malgrat que alguns dies d’aquest estiu no s’ha pogut treballar per culpa de les pluges.


El nou edifici, ubicat al costat de l’escola Sesmon d’Oló, serà més de dues vegades més gran que l’actual. «Ara té uns 80 metres quadrats, i el nou edifici en té uns 200», explica Baraut. La voluntat del consistori és que entre octubre i gener s’ompli el nou edifici amb el material, tant el nou com el que es traslladarà de l’espai actual, i que els infants tornin de vacances al nou espai. «Hi haurà un parell de mesos per anar-la adaptant perquè al gener, després de les vacances de Nadal, es pugui obrir».

Tot i la millora substancial de les instal·lacions, no comportarà, almenys de moment, un augment de les places, ja que, per una banda, requereix més personal, i per l’altra, «amb les que tenim ara ja anem bé», assegura Baraut. «Hi ha èpoques que l’espai actual, depenent del nombre de nens, es fa petit». A més, una de les millores és la ubicació, precisament, perquè el nou edifici es troba en el mateix recinte que l’escola. «Per una banda, això ajuda que el canvi de la llar d’infants a l’escola sigui més suau i tranquil pels alumnes i, per l’altra, que els pares que tenen un nen a la llar d’infants i un a l’escola, per ells els hi serà més fàcil», explica Baraut.


Pel que fa a l’edifici actual, encara no té un ús definit. «Ho estem parlant amb el Consell Comarcal, perquè una de les opcions és poder fer-hi unes oficines per a quan els tècnics mancomunats del Consell venen a treballar al poble». Tant l’immoble actual, situat al costat de l’Ajuntament, com el nou, són de titularitat municipal.

22 setembre 2025

Regió7

21 de set. 2025

Moià implanta les primeres mesures del pla de la xarxa per a bicicletes

S’han començat a habilitar vies de coexistència amb vehicles de motor on la velocitat màxima és de 20 km/h



Una de les vies que ja s'ha senyalitzat per crear l'espai per a bicicletes / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià21 SET 2025 12:30


Coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat, Moià ha implantat diverses mesures per afavorir una mobilitat més sostenible, entre les quals destaca especialment el fet que s'han senyalitzat les primeres actuacions que formen part del Pla director de la xarxa per a bicicletes i patinets per incentivar-ne l'ús i millorar-ne la seguretat.


Així, entre aquestes mesures inicials hi ha la de permetre la circulació en bicicleta en ambdós sentits als carrers Sant Pere i Sant Sebastià; implantar vies de coexistència entre bicicleta i vehicles de motor, on la velocitat màxima és de 20 km/h; i començar a habilitar senyalització horitzontal amb pictogrames de bicicleta.


A principi d’estiu, l’Ajuntament de Moià va aprovar inicialment el Pla Director de la xarxa per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) del municipi. L’objectiu principal del projecte és fer de la bicicleta una alternativa real a la resta de mitjans de desplaçament. Entre les propostes incloses al pla, hi ha la definició d’una xarxa ciclista a tot el municipi on la principal actuació, i la més immediata, és l’establiment d’aquestes vies de coexistència i convivència entre vehicles, bicicletes i vianants.




Una de les vies que ja s'ha senyalitzat per crear l'espai per a bicicletes / AJUNTAMENT DE MOIÀ

El Pla Director de la xarxa per a bicicletes de la capital del Moianès feia una diagnosi de l’oferta d’infraestructura per a bicicletes que apunta que, fins ara, el municipi no disposa d’una xarxa connectada i contínua d’itineraris ciclables senyalitzats, ni tampoc hi ha cap carril bici segregat del trànsit motoritzat. A la població sí que existeixen trams de carrer amb senyalització específica d’espai compartit entre vehicles i bicicletes. Són una sèrie de vies com l’avinguda Miquel Vilarrubia, l’avinguda Arbre Fruiter o el carrer Remei, que tenen una senyalització que avisa de l’ús compartit de la via entre vehicles motoritzats i bicicletes. Aquests carrers tenen limitació de velocitat i és en aquesta línia on es preveuen les primeres actuacions del pla per dinamitzar el transport en bicicleta.

El pla no planteja omplir el poble de carrils bici, sinó generar una xarxa de carrers que uneixen els principals centres d’interès del municipi, com la zona del pavelló amb el centre o cap als barris, perquè esdevinguin carrers de zona 20km/h, on hi ha d’haver una convivència entre bicicleta, cotxe i gent que camina. En aquesta línia, el pla contempla un mapa on hi ha aquesta jerarquització dels carrers i dibuixa una xarxa ciclista.

D’altra banda, a les vies més cèntriques es proposa desenvolupar una trama de carrers pacificats on els usuaris de la bicicleta comparteixin espai amb vianants i vehicles motoritzats. La velocitat d’aquestes vies és de 10 km/h i la prioritat és de les persones que van a peu.

Connexions amb els polígons

L’altre element important en el qual el pla posa les bases són les connexions amb els polígons d’activitat econòmica, bàsicament Pla Romaní i el Prat, però també Sot d’Aluies. En aquest cas, sí que caldria desenvolupar infraestructura per permetre la circulació segura, com la creació de carrils bici.

21 setembre 2025

Regió7

18 de set. 2025

La consulta sobre la planta de biogàs i l’escorxador de Moià es podria allargar fins al març

L’Ajuntament està tancant la validació de les firmes recollides per la comissió promotora, amb marge fins l’1 d’octubre, i a partir d’aquí s’obre un termini màxim de cinc mesos per a la convocatòria i les votacions


Concentració a Moià per demanar a l'Ajuntament que acceptés la realització d ela consulta / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià18 SET 2025 6:25Actualitzada 18 SET 2025 8:18

La celebració de l’esperada consulta popular no referendària que s’ha de celebrar a Moià per conèixer el parer dels veïns sobre la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou que ha de permetre ampliar l’escorxador i construir una planta de biogàs, es podria allargar fins el febrer o començament de març del 2026, però no més enllà.


Així es desprèn dels terminis fixats per la Llei 10/2024, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, que marca els temps i els terminis que cal seguir en tot procediment d’aquestes característiques, i l’estat amb què es troba actualment el procés que s’ha engegat a Moià, fixa aquest màxim de gairebé mig any a comptar des d’ara per fer les votacions.


El rellotge va començar a comptar l’1 d’agost passat, quan la comissió promotora de la consulta va presentar a l’Ajuntament de Moià les signatures que s’han de recollir per llei juntament amb la memòria justificativa de la consulta perquè aquesta pugui tirar endavant. La normativa estableix que cal un mínim del 10 % de signatures de totes les persones cridades a participar, i en el cas de Moià es van superar amb escreix. Es van aportar 994 firmes d’un cens que serà de 5.522 persones, que representa un 18 % del total. Ara bé, cal que s’arribi a aquest mínim del 10 % amb signatures verídiques, i aquí és on entra en joc l’Ajuntament de Moià, que té un termini màxim de dos mesos per validar-les a comptar des de l’entrega que ja es va fer (i, per tant, té de marge fins l’1 d’octubre). Segons ha pogut saber aquest diari, s’està acabant de tancar el procés, i ja s’hauria superat el mínim exigit perquè pugui tirar endavant la consulta, però igualment cal esperar al decret de convocatòria. Aquesta validesa es constatarà amb un certificat de Secretaria que acreditarà la inscripció en el cens de les persones signants de conformitat amb les dades del padró d’habitants en la data d’admissió a tràmit de la consulta, que va ser el 4 de juny passat.


A partir d’aquí, amb el mínim de signatures vàlides requerides, l’òrgan competent (en aquest cas l’Ajuntament de Moià), tindrà un termini màxim de 90 dies per convocar la consulta, la qual cosa ens situa a final d'any. Segons estipula la llei, la consulta s’haurà de celebrar en un termini d’entre 30 i 60 dies naturals des de l’endemà de la publicació del decret de convocatòria, o sigui que, com a màxim, el procés es podria allargar fins a final de febrer o començament de març, en funció dels dies que es trigui a sortir publicat el decret.
 

Ja fa un any que es va demanar

Tot el procés, que si no hi ha cap imprevist hauria de culminar amb la celebració de la consulta aquest hivern, ja fa gairebé un any que s’arrossega. La comissió promotora del procés participatiu sobre la modificació urbanística que ha de condicionar el futur de l’escorxador i la planta de biogàs, va registrar la petició de la consulta a l’Ajuntament a final de setembre de l’any passat, i encara no té una data de celebració concreta.

I és que l’afer de la consulta ha passat per un llarg periple d’estira-i-arronsa entre la comissió ciutadana que la vol impulsar i l’Ajuntament, amb diferències sobre la pregunta i l’exposició de motius sobre la consulta que ha hagut d’acabar resolent la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat. Aquest organisme ha emès dues resolucions que donen la raó a la petició ciutadana i obliguen l’Ajuntament a admetre a tràmit la consulta (a la qual s’havia mostrat reticent) per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. Tot plegat ha allargat tot el procés més del compte, fins que el març passat la Comissió de Control tombava les al·legacions presentades per l’Ajuntament, posant fi a la via administrativa i deixant només l’opció del contenciós, al qual el consistori va decidir no recórrer.


No va ser fins al juny, quan s’acabava el termini per presentar aquest nou recurs judicial, que finalment es va admetre a tràmit la consulta, i la comissió promotora va començar a recollir les signatures mentre esperava poder disposar d’un cens oficial que, segons lamenten els impulsors, també va trigar massa a arribar.

18 setembre 2025

Regió7

17 de set. 2025

Més de 400 persones visiten el Museu de Moià per la Diada



 

Més de 400 persones visiten el Museu de Moià per la Diada / Arxiu particular


Redacció
Manresa17 SET 2025 6:26

El Museu de Moià va rebre la visita de més de 400 persones per gaudir de la Diada Nacional de Catalunya. Els assistents van poder participar en activitats i tallers, així com la inauguració de la mostra «Rafael Casanova i les commemoracions de l’11 de setembre a Moi’a»

17 setembre 2025

Regió7

Milers d’alumnes del Bages i el Moianès participaran aquest curs en activitats d’educació ambiental

El Consorci del Bages consolida la seva proposta educativa, que el darrer curs va arribar a gairebé 8.000 estudiants


Alumnes de l'escola La Serreta de Santpedor participant en una de les activitats / Arxiu/Consorci del Bages


Redacció
Manresa17 SET 2025 14:20


El Consorci del Bages per a la gestió de residus consolida la seva proposta d’educació ambiental, que el darrer curs ha arribat a gairebé 8.000 alumnes. Va comptar amb 118 actuacions i gairebé 3.000 alumnes als tallers visites i activitats de l’Aula ambiental, que es du a terme conjuntament amb el Camp d’Aprenentatge del Bages, 4.200 alumnes de 41 centres educatius al programa «La mòbil va a l’escola» i el projecte Ecociutat amb la participació de 4 instituts.


Per al nou curs es consoliden i amplien els programes d’educació ambiental, amb la previsió de més de 3.000 alumnes a l’Aula ambiental: visites al Parc Ambiental de Bufalvent, visites al Parc del Secà, tallers de «Reciclem l’oli fent sabó» i «Propietats dels materials» i xerrades de compostatge, sostenibilitat i consumisme, entre altres.


A aquestes activitats cal sumar-hi els Projectes Compartits sobre Residus que es fan cada dos anys i que aquest curs tindran la participació de 8 centres educatius (17 grups classe) i 352 alumnes. El projecte, sota el lema «Què en fem dels nostres residus?», combinarà tallers, visites i activitats de recerca al llarg de tot el curs per conscienciar infants i joves sobre la importància de reduir la generació de residus i de separar correctament els que generem.


A més, com els darrers anys, es farà el Projecte Compartit Ecociutat, adreçat a instituts. Aquest proper curs hi participen 3 centres: Institut Lluís de Peguera (Manresa), Institut Escola Pompeu Fabra (El Pont de Vilomara) i Institut Escola Barnola (Avinyó). El projecte implica 228 alumnes de 2n d’ESO, que analitzaran l’institut o el seu municipi com a ecosistema per dissenyar propostes de millora en energia, mobilitat, consum, residus, aigua i biodiversitat.
Programa «La mòbil va a l’escola»

A tota l’oferta educativa que es du a terme amb el Camp d’Aprenentatge, s’hi ha d’afegir el programa «La mòbil va a l’escola», propi del Consorci del Bages, que arriba cada any a més de 4.000 alumnes. Es tracta de visites de la deixalleria mòbil a les escoles per recollir residus i per fer activitats pensades per a les diferents edats de l’alumnat. Com a novetat, aquest curs s’incorpora l’activitat «Els nostres residus – Un taller amb valor social i ambiental», en col·laboració amb els Centres Ocupacionals d’Ampans.

L’educació ambiental és un dels eixos estratègics del Consorci, amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar la ciutadania, i en especial les noves generacions, sobre la importància de tenir una actitud responsable davant la problemàtica dels residus.

17 setembre 2025

Regió7

16 de set. 2025

El moianès que es prepara per fer corrent i caminant els 4.000 quilòmetres de la mítica Ruta 66

Enric Casacuberta destinarà els diners que recapti als malalts i a la investigació de l’esclerosi lateral amiotròfica


Enric Casacuberta, un dia d’entrenament a Moià. Iniciarà el repte l’agost del 2026 i l’acabarà el gener del 2027 | Sebastià Renom

Guillem Soler
16/09/2025
Moià


Exactament d’aquí a un any, el moianès Enric Casacuberta estarà corrent els primers quilòmetres dels 3.940 de la mítica Ruta 66.

Amb sortida a Chicago i arribada a Los Angeles, Casacuberta resseguirà de punta a punta la carretera en una modalitat que mescla trams corrent i d’altres caminant, un repte que no li consta que hagi fet mai ningú a l’Estat espanyol.

Serà la seva particular manera d’homenatjar els 100 anys de la inauguració de la carretera i, en paral·lel, recaptar fons per a la investigació de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i l’acompanyament als malalts i les famílies.

Enamorat de la Ruta 66 pels seus paisatges i per la història que desprèn, quan Casacuberta va assabentar-se del centenari de la carretera va tenir clar que en volia fer alguna de grossa.

La primera idea ja va ser creuar-la a peu, moment en què va prendre consciència de l’enorme dificultat que plantejava: “No és com el Camino de Santiago, allà no hi ha res preparat per als que caminen, tot està enfocat als cotxes”.

En moments de no veure-ho clar, l’empenta i suport d’un amic va ser decisiva i de mica en mica el repte va anar agafant forma i seriositat.

La planificació dels entrenaments i del recorregut té un calendari molt marcat.

A finals d’agost del 2026 Casacuberta sortirà des de Chicago, i cinc mesos i quasi 4.000 quilòmetres després arribarà a Los Angeles el gener del 2027.

“Començaré amb calor, però quan travessi Arizona al novembre em puc trobar amb neu i tot”, explica.

La previsió inicial era començar al mes de maig, però el risc de coincidir amb fenòmens atmosfèrics extrems, com la temporada de tornados a Oklahoma o temperatures molt elevades, el van portar a redefinir el calendari.

Pel que fa al vessant solidari, el moianès va tenir clar que volia aprofitar el ressò del repte per contribuir a una causa important.

El discurs estès per figures com Juan Carlos Unzué, amb l’objectiu de visibilitzar l’ELA i denunciar la precarietat dels afectats i els seus familiars, va fer que acabés coneixent la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

Tots els diners que aconsegueixi durant la prèvia del repte aniran destinats a aquesta entitat, però un cop aterrat als Estats Units la recaptació serà per a l’ALS Association, que ofereix serveis similars en territori nord-americà. Les vies de col·laboració amb el projecte es poden trobar al web i al compte d’Instagram @ruta66xela.

Casacuberta està actualment en fase d’entrenament i preparació física. Té 60 anys i comenta que, tot i que sempre ha sigut una persona activa, mai havia fet esport de manera tan exigent: “Corro cinc dies, un d’entrenament de força i un de descans cada setmana”. L’assessoren professionals del centre Cenit de Girona, els quals, després de conèixer el projecte, van rebutjar cobrar-li i formen part activa del repte a través d’aquesta contribució.

Al llarg de les 19 etapes de l’aventura, Casacuberta comptarà amb el suport d’una autocaravana d’avituallament. Ja són molts els amics i coneguts que s’han ofert a acompanyar-lo en el viatge, i la idea és aconseguir impacte mediàtic als mitjans nord-americans, internacionalitzar el repte i, d’aquesta manera, recaptar els màxims diners possible.

Tot i que el moianès confessa que hi ha dies que li costa cordar-se les sabates i sortir a córrer, també assegura que no té cap dubte que farà del repte una realitat.

16 setembre 2025

el9nou

14 de set. 2025

La Casa Museu Prat de la Riba de Castellterçol inicia un cicle de visites guiades per reivindicar la figura del polític

ACN Castellterçol - La Casa Museu Prat de la Riba ha estrenat aquest diumenge un cicle de visites guiades amb l'objectiu de difondre la vida i posar en valor l'obra d'Enric Prat de la Riba, figura clau de la política catalana de principis del segle XX. El coordinador de l'espai, Quim Mòdenes, recorda que, com a impulsor i primer president de la Mancomunitat de Catalunya entre 1914 i 1917, Prat de la Riba va promoure la modernització del país amb la creació d'infraestructures, centres de salut i iniciatives culturals i formatives. Tot i això, lamenta que la seva trajectòria encara és poc coneguda per gran part del públic. Les visites es faran cada segon diumenge de mes i també permetran aprofundir en la realitat de la vida rural al Moianès en aquella època.

14 setembre 2025

LaVanguardia

La Casa Museu Prat de la Riba de Castellterçol inicia un cicle de visites guiades per reivindicar la figura del polític

Es fan cada segon diumenge de mes i permeten aprofundir en la vida rural al Moianès de l'època


Primera visita guiada a la Casa Museu Prat de la Riba, a Castellterçol / ACN


Nia Escolà (ACN)
Castellterçol14 SET 2025 15:58


La Casa Museu Prat de la Riba ha estrenat aquest diumenge un cicle de visites guiades amb l'objectiu de difondre la vida i posar en valor l'obra d'Enric Prat de la Riba, figura clau de la política catalana de principis del segle XX. El coordinador de l'espai, Quim Mòdenes, recorda que, com a impulsor i primer president de la Mancomunitat de Catalunya entre 1914 i 1917, Prat de la Riba va promoure la modernització del país amb la creació d'infraestructures, centres de salut i iniciatives culturals i formatives. Tot i això, lamenta que la seva trajectòria encara és poc coneguda per gran part del públic. Les visites es faran cada segon diumenge de mes i també permetran aprofundir en la realitat de la vida rural al Moianès en aquella època.

A Castellterçol (Moianès) es conserva la casa on va néixer i morir Enric Prat de la Riba. L'edifici, que manté l'ambient i el mobiliari originals, permet endinsar-se en els espais familiars i de treball del polític. En aquest immoble, Prat de la Riba hi va viure la seva infantesa i part de l'adolescència. Ja de gran, hi passava temporades durant l'estiu i el Nadal.


Reconvertida en museu, l'Agència Catalana de Patrimoni, que gestiona l'espais, impulsa ara un cicle de visites guiades per reivindicar i difondre la figura del polític.




El pati de la Casa Museu Prat de la Riba / ACN/Nia Escolà

La historiadora i guia de les visites, Montse Piñeiro, explica que l'itinerari combina un recorregut per la trajectòria personal i política de Prat de la Riba amb la descoberta de la vida quotidiana al Moianès durant els segles XIX i XX.

Amb aquesta proposta, es vol reforçar la casa museu com a espai patrimonial de referència, captar nous públics i reafirmar la seva vocació de ser "un espai viu". "Un espai que, a més de conservar i difondre la memòria, també convidi a reflexionar sobre el present i el futur a partir de la història", subratlla Piñeiro.
 

Les cases museu: viure la història de prop

Les cases museu són espais que permeten acostar el públic al patrimoni d'una manera "íntima i vivencial". Ofereixen l'oportunitat d'endinsar-se en la biografia d'un personatge clau de la història i de conèixer l'ambient i la quotidianitat de l'època.

L'any 1982, Montserrat i Enric Prat de la Riba, els dos únics fills vius del polític, van cedir la casa a la Generalitat, amb la voluntat que l'edifici contribuís a preservar el llegat d'Enric Prat de la Riba. A finals d'aquell mateix any, la Generalitat va declarar l'immoble monument històricoartístic de caràcter nacional. La casa va ser restaurada i ambientada per poder explicar la biografia del polític. El recorregut es basa en tres àmbits: els seus orígens camperols i la seva família, la seva tasca com a pensador i comunicador, i la seva obra com a governant.

14 setembre 2025

Regió7

12 de set. 2025

Comença el 8è cicle del «Moianès Sona»



Comença el 8è cicle del «Moianès Sona» / JAUME GRANDIA

Redacció
Monistrol de Calders12 SET 2025 9:34

Les Joventuts Musicals de Moià van encetar el 8è cicle d’El Moianès sona, amb un concert a l’església de Sant Feliu, a Monistrol de Calders, amb el duo musical format per Anna Urpina al violí, i Nicola Brovelli al violoncel, que van presentar el programa Música en l’oblit – Dones compositores del barroc.

12 setembre 2025

Regió7

11 de set. 2025

Moià celebra la Diada amb una crida a recuperar la motivació per tirar endavant el país

Més d’una vintena d’entitats, partits i institucions han participat a l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que també ha condemnat el genocidi a Gaza




Ofrena floral al monument de Rafael Casanova a Moià / Queralt Casals


Queralt Casals
Moià11 SET 2025 17:32


Moià ha estat de nou un dels epicentres de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a la regió central. La vila natal del qui fou el darrer conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, ha acollit l’habitual ofrena floral de l'Onze de Setembre, on han participat més d'una vintena d’entitats, partits polítics i institucions i que ha tingut l’emprenedor i activista del món cooperatiu, Oriol Soler, com a convidat d’honor. Durant l’acte, s’ha fet una crida a deixar el desànim i recuperar l'optimisme en la defensa del país i, en l'àmbit internacional, a posar fi al genocidi a Gaza.

La hissada de la senyera, acompanyada de la música de l’Espai Musical de Moià, ha donat el tret de sortida a l’acte central de la Diada a la capital del Moianès. L’ofrena floral ha comptat amb més d'una vientena d’entitats, partits polítics i institucions que han anat deixant els seus rams als peus del monument dedicat al fill insigne de la vila, Rafael Casanova. Com de costum, també ho han fet la família Vives i Quadras, descendents de Casanova i l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la tomba de l’advocat i polític català, de la mateixa manera que ho havia fet allà hores abans l’Ajuntament de Moià. Aquest any també hi ha sigut representat l’Ajuntament de la localitat navarresa d’Aoiz, amb qui la capital del Moianès va fer un intercanvi cultural.


L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha assegurat durant l’acte que «ja està de passar dols» i que «el país necessita que tornem a engrescar-nos». Rememorant l’1 d’octubre del 2017, ha dit que «no vam fer-ho del tot bé, la prova està és que no vam aconseguir-ho, però això no vol dir que hàgim de deixar-ho estar. De fet, el moment social i cultural que viu el país necessita més que mai que tornem a engrescar-nos i que tornem a animar-nos».


Per això, ha esperonat als assistents a «aixecar el cap, ja n’hi ha prou de plorar i llepar-nos les ferides i hem de tirar el país endavant». Guiteras ha afirmat també que «necessitem les eines d’un estat propi per poder acompanyar-nos en els reptes que tenim, el del català i el social» i també ha tingut un record pel conflicte entre Israel i Palestina demanant «que s’acabi d’una vegada el Genocidi de Gaza».

Per la seva banda, l’emprenedor i activista del món cooperatiu, Oriol Soler, que ha estat el convidat d’honor d’enguany, ha afirmat que «tot i la incertesa del catalanisme, no és veritat que estiguem pitjor que mai» i, en aquest sentit, ha recordat la situació del 1714 i «la negra nit» del franquisme. «Sí que hem de reconèixer que el repte que tenim com a societat i com a país és molt gran, però l’hem superat moltíssimes vegades», ha dit. Així mateix, ha apuntat la lluita contra la globalització, «que fa créixer la ultradreta i el feixisme», com un dels principals reptes i ha assegurat que «la poció màgica» per combatre-ho és la vitalitat de la societat civil catalana. Finalment, ha deixat un missatge: «ara toca construir sense parar, cadascú des del seu àmbit, perquè la societat es construeix, no ens la construeixen».

L'acte de la Diada Nacional de Catalunya a Moià ha acabat amb un sentit cant dels Segadors.

11 setembre 2025

Regió7