“És als boscos de Castellterçol on he pres les grans decisions vitals”

La diputada Ennatu Domingo, originària d’Etiòpia, es va estrenar al Parlament el 2024

Ennatu Domingo, a la Font del Prat del Pou, a Castellterçol | Josep Font


Josep Font Sentias
22/03/2026
Castellterçol


Ennatu Domingo va néixer a Etiòpia el 1996. A punt de fer 30 anys, és diputada al Parlament de Catalunya per Junts.

A més de la seva formació acadèmica i experiència professional internacionals en ciències polítiques, ha publicat Fusta d’eucaliptus cremada (2022) i A un costat i a l’altre del mirall (2025).

Va ser adoptada a 7 anys per Roger Domingo i Anna Soler-Pont i, fora del contenint africà, el primer poble que va veure va ser Castellterçol, amb pes en la seva obra pel fet de tenir-lo com a lloc de referència i on ha pres les decisions més transcendents de l’itinerari vital.


Hi parlem reprenent primer el fil del darrer llibre, que s’enceta i acaba caminant pel Parc de la Ciutadella i pujant les escales del Parlament, el juny de 2024, “gairebé un acte polític per la conquesta que significava: era dona, jove i no blanca”.

Aviat farà dos anys, doncs, que Domingo és diputada, i explica que s’hi sent còmoda, perquè la feina és molt interessant i és també un lloc d’aprenentatge, ja que va entrar-hi molt jove; però que també sent la responsabilitat pels reptes que té Catalunya, especialment els socials, als quals cal donar resposta i trobar solucions.

“La composició del Parlament ha avançat molt, en termes de gènere, però en canvi hi ha molta feina en diversitat”: l’heterogeneïtat que veiem al carrer és molt àmplia, sobretot dels darrers 20 anys, i la institució no en fa mirall.

“Ara mateix, soc l’única diputada racialitzada nascuda a l’Àfrica”, diu Domingo.


Com a oposició, la feina del seu grup és fiscalitzar el govern. Ella coordina les polítiques socials, d’igualtat i feminisme a Junts, unes temàtiques molt transversals i àmplies, que van des de la població gitana, l’acompliment del codi d’accessibilitat o el cas DGAIA, on han forçat una comissió d’investigació per esbrinar què ha passat la darrera dècada. Entenen que és molt complexa, la protecció i tutela de la infància i l’adolescència, però demanen transparència i donar raó dels 167 milions que s’han perdut.

Apareix el Moianès ben aviat, en la conversa sobre la seva activitat parlamentària, i Domingo esmenta el servei de pediatria, ja resolt: “Amb una bona planificació darrere, s’hauria evitat que la decisió personal d’una professional deixés la comarca sense aquest servei essencial durant unes setmanes.”

Ella aposta per un Moianès ben vertebrat, i és per això que celebra que el Parlament aprovés pel febrer una moció en pro d’ampliar-hi els cicles formatius i introduir-hi el Batxillerat artístic, a més de fomentar les pràctiques en empreses de la comarca: “Es tracta d’estudiants que, en la gran majoria, s’han de desplaçar per continuar la seva formació, amb el risc que no tornin a establir-se al territori.”

Domingo és de les parlamentàries més joves, i analitza la progressiva identificació de la seva generació amb els postulats de l’extrema dreta.

Creu que l’element que més orienta els joves cap a aquestes posicions és la desafecció, i que aquí hi té molt a veure la crisi de l’habitatge. Reconeix que l’extrema dreta ho ha sabut fer molt bé, de simplificar el missatge i ser presents a TikTok i a Instagram, i que l’esquerra no tant. També hi influeix que s’ha avançat molt, en temes de gènere, i que hi ha molts nois que creuen que s’ha anat massa enllà, en feminisme, i presenten antagonisme. Cal, doncs, consolidar els drets i no retrocedir en cap cas.

Al seu entendre, el repte de Catalunya és conciliar diverses identitats culturals, i aquí hi ha partits molt radicals que han volgut demonitzar col·lectius per origen i religió. Discursos que no ajuden, sinó que generen encara més fissures i odis. “Això no treu que hem d’abordar temes difícils, per crear consens, i per això mantinc una postura molt racional i realista”, sosté Domingo.

Als seus dos llibres, Castellterçol hi té un lloc destacat, com a refugi principal. Va ser el destí directe del seu viatge des d’Etiòpia a 7 anys i, per tant, el primer punt de referència i on va aprendre les primeres frases en català. Per formació i feina, Domingo ha fet estades llargues i ha hagut de viatjar molt a l’estranger, amb una vida nòmada, però és a Castellterçol on contestaria que ha arrelat.

A casa seva, a més a més, s’ha potenciat molt el camp i la vida apartada de la ciutat. Descriu les caminades, on amb la família feien rituals d’immersió al bosc. Activitats que en alguns països ara es prescriuen mèdicament com a alternativa a medicar-se per a determinades malalties. I també destaca la importància de saber abaixar el ritme de vida. Poder-se avorrir, per exemple. “És anant pels boscos de Castellterçol que he pres decisions vitals: me’n vaig o em quedo? El títol del meu primer llibre va sorgir pujant a Sant Julià d’Úixols”, un lloc amb el qual té vincle i on ha passat molt de temps, tant a l’ermita com amb la gent que hi ha viscut.

Parlem del futur proper tornant al passat, tot palesant que gairebé no hem comentat el primer llibre –publicat també en anglès i alemany, on viu la comunitat etíop més gran d’Europa–. S’enceta amb una escena punyent, la del viatge amb bus amb la seva mare i germà biològics, malalts, i que moririen poc després. Escriure el llibre li va servir per posar les bases de la seva experiència, la de molts nens de la comunitat adoptiva internacional, i reflexionar i teoritzar sobre els migrants, les identitats múltiples i les desigualtats. Va ser la seva eina per explicar aquests reptes i fer-ne una crítica política.

Les persones poden migrar moltes vegades. “En tenim una visió molt simplista”, diu Domingo, “jo em vaig desarrelar d’Etiòpia per fer una vida a Catalunya, però quan surto per Europa pels altres ja torno a ser una migrant africana”. “Tinc pendents temes del meu origen biològic i cultural. És un tema que he de fer”, hi afegeix. Però de moment ha posat l’àncora, perquè està centrada a fer bona feina i aportar el seu gra de sorra. “El Parlament ha de ser eficient. Has de demostrar que estàs complint el que has promès, i si fas una bona oposició tens un bon govern.” I així es clou la conversa amb el desig que, quan torni a Etiòpia, l’olor de fusta d’eucaliptus cremada no sigui tan present.

22 març 2026

el9nou

Les eleccions municipals a l’horitzó: quatre alcaldes veterans fan un pas al costat anticipat

El Pont de Vilomara, Cardona, Castellgalí i Calders han viscut o viuran un canvi abans de completar l’actual mandat dels seus batlles amb llarga trajectòria

Cristòfol Gimeno, davant l'Ajuntament de Castellgalí, el 4 de març, quan va anunciar que deixarà l'alcaldia / OSCAR BAYONA


David Bricollé
Manresa10 MAR 2026 6:25Actualitzada 10 MAR 2026 7:52


D’aquí a catorze mesos, els municipis de casa nostra estaran a punt d’entrar en plena campanya electoral per a la renovació dels Ajuntaments. I a poc més d’un any de les eleccions municipals, es comencen a produir els primers moviments de candidatures. Un d’especialment rellevant són les retirades anticipades d’alcaldes que han deixat empremta, i que, per tant, ja se sap que obren nous escenaris en els seus municipis respectius. En els últims mesos, al Bages i Moianès hi ha hagut quatre exemples significatius de batlles que han fet o anunciat un pas al costat, abans d’esgotar l’actual mandat. Una fórmula que, alhora, serveix de transició i de plataforma de llançament dels futurs nous candidats a les eleccions del 2027, que molt probablement seran els que hauran agafat prematurament aquest testimoni de l’alcaldia.


El cas més recent és, alhora, el més rellevant. Cristòfol Gimeno (PSC), que ha esdevingut l’alcalde actual més longeu del Bages i un dels de més trajectòria a tot Catalunya, anunciava fa una setmana la seva pròxima retirada, després de set mandats i 27 anys presidint el consistori de Castellgalí (des del 1999), sempre amb majories absolutes, als quals encara se n’hi han d’afegir 12 de precedents com a regidor.


Gimeno, que no només renunciarà a l’alcaldia, sinó que deixarà també l’acta de regidor (per tant, deixarà de formar part del ple municipal), formalitzarà aquest pas en les pròximes setmanes. I, tot i que no ha volgut avançar cap nom, tot apunta que el relleu a l’alcaldia l’assumirà Marcos Álvarez Rebolo, actual primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Obres, Via Pública i Festes.


Qui també es troba en aquesta fase de transició, tot i que s’ha donat més marge i ho farà d’una manera diferent (en el seu cas, sí que continuarà com a regidor quan deixi l’alcaldia) és Eduard Sánchez, batlle de Calders, el més veterà del Moianès. En concret, segons ha anunciat, aquest canvi es formalitzarà a final d’aquest 2026, aproximadament mig any abans de la celebració de les noves eleccions. I el testimoni acordat passarà a mans de Jennifer Delgado, que és qui assumirà el càrrec de batllessa fins a final de mandat i qui amb tota probabilitat encapçalarà la llista a les eleccions del 2027. Eduard Sánchez va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 amb la Candidatura Democràtica de Calders (vinculada a ERC).


Eduard Sánchez deixarà a final d'any l'alcaldia de Calders / ARXIU/MIREIA ARSO

Després d’un parèntesi, el 2007 es va presentar com segon de llista i va quedar com a regidor de l’oposició. El 2011 ho va fer com a candidat de CiU, però va ser la segona força més votada. Tanmateix, va formar part com a regidor d’un govern d’unitat amb la formació guanyadora, Candidatura Democràtica de Calders. Amb ell com a candidat, el 2015 CiU va accedir per primer cop a l’alcaldia amb 4 dels 7 regidors del consistori, un resultat que va repetir el 2019 sota les sigles de Junts per Catalunya. A les últimes eleccions (2023), el ple municipal va créixer en representació, passant de 7 a 9 regidors. I la llista que encapçalava Eduard Sánchez va obtenir una amplíssima majoria, amb 6 regidors. Per tant, quan deixi el càrrec haurà sumat 15 anys i mig d’alcaldia i més de vint com a regidor.

Prèviament, a mitjans del 2025 ja hi va haver dues renúncies rellevants, en les figures de Ferran Estruch (ERC) com a alcalde de Cardona, i d’Enric Campàs (PSC), com a batlle del Pont de Vilomara.


El juliol de l’any passat, Lluïsa Aliste Sánchez (ERC) es convertia en la setena persona que ostentava l’alcaldia de Cardona en l’actual etapa democràtica, i en la segona dona que n’agafava la vara, després del mandat i mig que ho va ser Maria Àngela Gassó (del 1994 al 1999). La seva entrada a la presidència del consistori cardoní suposava el tancament de l’alcaldia més llarga que hi ha hagut fins ara al municipi, la de Ferran Estruch, que va posar el punt final a tres mandats i mig en el càrrec (14 anys), des que s’hi va estrenar, el 2011.

Traspàs de la vara a Cardona, de Ferran Estruch a Lluïsa Aliste / ARXIU/DANI CASAS

Dos mesos abans, una altra dona, Lídia Delgado Gómez, es convertia en la primera alcaldessa de la història del Pont de Vilomara i Rocafort, càrrec en el qual va rellevar Enric Campàs, que havia estat al capdavant del consistori, governat sempre pel PSC amb majoria absoluta, havia entrat a l’ajuntament com a regidor feia 14 anys, i des de les eleccions del 2019 n’era l’alcalde.

Enric Campàs i Lídia Delgado, en el relleu ja fet al Pont de Vilomara / ARXIU/DANI CASAS
 

Canvi de veteranies

La pròxima renúncia de Cristòfol Gimeno com a batlle de Castellgalí farà que hi hagi un canvi al capdamunt del podi d’alcaldes veterans del Bages. Ell era qui n’ocupava fins ara la primera posició, i de manera destacada, amb els seus 27 anys de trajectòria. Quan faci el traspàs de la vara, aquest títol honorífic passarà a mans de Celestí Rius, de Castellfollit del Boix. Rius, d’una llista independent, va entrar al consistori el 2003, però com a regidor, i va ser en les eleccions següents, les del 2007, que va assolir l’alcaldia, i ja no l’ha deixada. En el seu cas, per tant, parlem de cinc mandats consecutius comptant l’actual, el que equival a 18 anys i deu mesos en el càrrec (i en seran 20 si esgota aquest).

Després de les eleccions del 2023, el tercer més veterà era Ferran Estruch. Però la seva renúncia ja formalitzada, i la que farà efectiva pròximament Gimeno deixarà en segon lloc, per darrere de Celestí Rius, Joan Carles Batanés (Gent fent Poble), de Sant Fruitós de Bages, que va assolir l’alcaldia a les eleccions del 2011, i la va revalidar, com a força més votada, a les eleccions del 2015 i 2019. En aquestes, però, va ser apartat de l’alcaldia per una moció de censura un any després (el juny del 2020). I la va recuperar amb les eleccions del 2023. Suma, doncs, gairebé 12 anys.

Per darrere seu ja hi ha alcaldes que en sumen gairebé 11 (dos mandats més l’actual), com per exemple Eloi Hernández (Fonollosa) o Jaume Casals (Navàs).


En el cas del Moianès, quan a final d’any Eduard Sánchez deixi l’alcaldia de Calders serà el batlle de Moià, Dionís Guiteras, qui esdevindrà el més veterà en actiu, amb gairebé 16 anys de presidència, que es compliran amb el final d’aquest mandat (en suma quatre, des de les eleccions del 2011).

10 març 2026

Regió7

L’alcalde de Calders, el més veterà del Moianès, deixarà el càrrec a final d’any

Eduard Sánchez, que suma prop de 15 anys de batlle, passarà el relleu a Jennifer Delgado, tot i que mantindrà l’acta de regidor fins a acabar el mandat




Eduard Sánchez completarà gairebé 16 anys a l'alcaldia de Calders / ARXIU/MIREIA ARSO


David Bricollé
Calders17 FEB 2026 11:26

L’alcalde de Calders, Eduard Sánchez, el batlle més veterà, per trajectòria, del Moianès, tancarà la seva etapa al capdavant del consistori abans d’acabar l’actual mandat, que expira el maig del 2027, quan se celebraran les noves eleccions municipals.


Serà un d’aquells relleus per tancar una trajectòria d’alcaldia i, alhora, començar a passar el testimoni de cara als pròxims comicis.


En concret, segons ha anunciat Sánchez, aquest canvi es formalitzarà a final d’aquest 2026, aproximadament mig any abans de la celebració de les noves eleccions que permetran triar un nou ple municipal. I el testimoni acordat passarà a mans de Jennifer Delgado, que és qui assumirà el càrrec de batllessa fins a final de mandat i qui amb tota probabilitat encapçalarà la llista a les eleccions del 2027. Tanmateix, Sánchez ha explicat a Regió7 que no deixarà l’Ajuntament, sinó que mantindrà l’acta de regidor fins al final per ajudar en aquest relleu i «donar una imatge de continuïtat». També preveu formar part de la pròxima candidatura, tot i que en posicions endarrerides.


Eduard Sánchez, arqueòleg de formació, va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 amb la Candidatura Democràtica de Calders (vinculada a ERC). Després d’un parèntesi, el 2007 es va presentar com segon de llista i va quedar com a regidor de l’oposició.

El 2011 sí que ho va fer com a candidat de CiU, però va ser la segona força més votada. Tanmateix, la formació guanyadora, la Candidatura Democràtica de Calders encapçalada per Lluís Cerarols, els va plantejar formar un govern d’unitat, que va arribar a bon port. Sánchez ha recordat a Regió7 que aquell va ser un acord i una coalició molt important per sortir «d’una situació molt complicada que uns i altres ens havíem trobat, que és que teníem un endeutament elevadíssim, a efectes pràctics d’aproximadament el 130%, que vam ser capaços de reconduir en aquells quatre anys. Avui el tenim al 20%, i esperem tancar amb endeutament zero».

Amb ell com a candidat (i amb Cerarols tancant la llista), el 2015 CiU va accedir per primer cop a l’alcaldia amb 4 dels 7 regidors del consistori, un resultat que va repetir el 2019 sota les sigles de Junts per Catalunya. A les últimes eleccions (2023), el ple municipal va créixer en representació, passant de 7 a 9 regidors. I la llista que encapçalava Eduard Sánchez va obtenir una amplíssima majoria, amb 6 regidors. Per tant, quan deixi el càrrec haurà sumat 15 anys i mig d’alcaldia, havent completat pràcticament quatre mandats a la presidència, i més de vint com a regidor.


Eduard Sánchez ha explicat a Regió7 que el fet de fer efectiu aquest canvi respon a una «decisió política racional molt meditada», perquè assegura que, «per ganes, seguiria, perquè fer d’alcalde m’agrada molt». Hi afegeix que, doncs, no és una qüestió de «desgast», sinó de convenciment personal «que acumular molts anys en el càrrec no és bo», i que «és positiu per al poble fer un canvi generacional, perquè també porta un canvi de mentalitat i de punts de vista». A més a més, segons ha detallat, aquest final d’etapa a l’alcaldia coincidirà també amb la seva jubilació laboral. Actualment, Sánchez té un 65% de dedicació a l’alcaldia, que compagina amb una mitja jornada laboral com a arqueòleg.


La futura alcaldessa, Jennifer Delgado Caro, és actualment la primera tinenta d'alcaldia i regidora d’Educació, Joventut, Cultura i Entitats. Llicenciada en psicologia per la UAB, màster en clínica infantojuvenil i postgrau en recursos humans, té experiència en l'administració pública com a tècnica d'ocupació amb col·lectius joves, vulnerables i en risc d'exclusió social i com a tècnica de polítiques migratòries. També com a formadora de persones nouvingudes.

17 febrer 2026

Regió7

La divisió de Moià reflectida al ple: "No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme"

La sessió ordinària celebrada ahir es va viure amb retrets i acusacions, especialment entre la CUP i Aramoià, centrades en l’ampliació del polígon del Prat
A l’exterior de l’Ajuntament una setantena de veïns es van mobilitzar i, mentre aplaudien les intervencions de la cupaire Lakshmi Roset, rebutjava les de l’alcalde

Imatges de la concentració en contra de l'ampliació del polígon de Moià, ahir, durant el ple municipal / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 16:29Actualitzada 29 GEN 2026 17:18

Un poble dividit i un ambient tens. Això és el que millor defineix el ple municipal de Moià celebrat ahir, 28 de gener. Era fàcil preveure que no seria una sessió relaxada ni harmònica, sobretot tenint en compte que, a l’exterior de l’Ajuntament, una setantena de persones s’hi concentraven per reclamar que s’assumissin els resultats de la consulta. Els cops i contracops —principalment entre la CUP-Capgirem i Aramoià (ERC)— van marcar una sessió que no va deixar ningú indiferent i que va transcórrer en paral·lel a la mobilització ciutadana, des d’on es cridaven consignes contràries al projecte d’ampliació del polígon.


La primera mitja hora del ple va transcórrer amb relativa normalitat. Els entrebancs van arribar en abordar el 7è punt de l’ordre del dia: la moció presentada pels tres partits de l’oposició —CUP, PSC i Junts— que instava l’equip de govern a tenir en consideració el resultat de la consulta no referendària celebrada l’11 de gener, qualificada de “clara, contundent i inequívoca”. Aramoià, amb majoria absoluta, hi va votar en contra i no va prosperar. Així i tot, el govern municipal va acceptar obrir un procés de diàleg, sempre partint de dues premisses que considera innegociables: l’escorxador no es tancarà i el polígon s’ha de regularitzar amb urgència.


Jofre Torras, Maria Tarter i Montserrat Girbau, de Junts per Moià, Montví i Montjoia / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Els posicionaments polítics ja queden recollits a la crònica del ple; resta, però, explicar com es va viure la sessió. L’ambient va estar marcat per un intens intercanvi de retrets, recriminacions i acusacions, especialment entre la CUP i ERC. Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, va iniciar la seva intervenció amb contundència, assegurant que, després d’haver viscut en primera persona la jornada participativa de l’11 de gener, “no acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar el que va sortir a les urnes”. No va trigar a retreure l’absència d’Aramoià el dia de la consulta: “Si us haguéssiu dignat a venir, hauríeu vist el mateix que nosaltres: un poble il·lusionat, amb ganes de decidir el seu futur”, un fet que va qualificar d’“històric”.


Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Sense entrar en el rerefons tècnic, Roset va continuar afirmant que “no podeu imposar projectes que la gent no vol” i va recordar que els veïns tenen “tot el dret del món a decidir sobre allò que els convé”. Malgrat que el projecte del polígon s’ha personalitzat sovint en la figura de l’alcalde —com evidencien els càntics escoltats ahir dins la sala de plens, provinents de l’exterior de l’Ajuntament, on fins i tot se’l va acusar de “dictador”—, la regidora cupaire es va adreçar directament a tot l’equip de govern: “De tu, Dionís, m’ho esperava, perquè has demostrat àmpliament que no tens cap voluntat que la gent participi, però aquí hi ha molts regidors que mereixeu el meu respecte i aquest seguidisme no l’entenc. Us demano que, des del vostre esperit crític, voteu a favor de la moció”. També va interpel·lar directament Montse Ferrer, regidora des de fa anys al consistori: “No deixis que tot el que has treballat per l’Ajuntament se’n vagi a la merda per imposar aquest projecte”.

La petició no només no va prosperar, sinó que va provocar una reacció immediata de l’equip de govern. Un rere l’altre, els regidors d’Aramoià van defensar el projecte amb un denominador comú: hi creuen i no se’n desvincularan, encara que els pugui costar les eleccions. “Ni som ximples ni titelles. Aquest tema ens ha ocupat moltes hores i crec que tots pensem el mateix: s’ha de trobar una solució per al polígon”, va afirmar la regidora Eva Roger. Per al·lusions, Montse Ferrer va intervenir: “Fa 14 anys que estic aquí i la feina feta ens avala. Estic molt tranquil·la. No volem imposar un projecte; treballarem per millorar-lo, buscar el màxim consens i continuar aixecant tota la merda que s’ha trobat l’Ajuntament des que vam entrar”. En la mateixa línia, Gemma Bisbal va assegurar que les iniciatives no han vingut de nou: “Estaven al programa electoral, es van validar a les urnes i, per això, continuarem endavant encara que ens costi les pròximes eleccions”.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

En resposta a l'oposició, especialment a la CUP, l’alcalde Dionís Guiteras va justificar l’absència del govern a la consulta assegurant que no es van sentir interpel·lats, sobretot per la impossibilitat d’arribar a un acord sobre la pregunta: “La comissió promotora va deixar molt clar que no tenien res a negociar”. El polític va insistir que el problema de fons és la necessitat de regularitzar el polígon i que la consulta se centrava en l’escorxador i la planta de biogàs: “Si només es pregunta per una part i no per l’altra, no ens podem sentir cridats a votar. No vam deixar d’anar-hi per manca de compromís democràtic, sinó perquè no ens sentíem interpel·lats”, va puntualitzar. “Sempre hem estat quan s’ha hagut de votar i sempre hem escoltat tothom”, va concloure, adreçant-se directament a Roset.


L’alcalde va titllar el debat amb la cupaire d’“absurd” i va assegurar que “per més mentides que es diguin, no canviaràs la realitat”. Tot i afirmar que no volia entrar en la disputa, va lamentar que “no s’ha jugat amb les mateixes cartes”, en referència a la denúncia presentada per l’entitat ecologista El Fanal a la Fiscalia: “He sabut avui que han estat ells perquè m’han fet arribar el decret de desistiment. No he pogut dir tot el que podia perquè m’estaven investigant”. Segons Guiteras, el document conclou que “ho estem fent bé, que l’escorxador no es pot tancar i que hi ha una sentència del 2022 que dona sis mesos per regularitzar el polígon”. Som el 2026 i, fins ara, “no s’ha trobat cap solució”.

Roset va qualificar de “ridícul” aquest argument: “Teniu tots els altaveus del món, tothom coneix la vostra versió i, així i tot, han votat que no”. També va demanar que no s’assenyalessin membres d’El Fanal: “És terrible aquest assetjament a persones que mereixen respecte i que han complert amb les seves obligacions com a ecologistes”. Amb un to més conciliador, Maria Tarter (Junts) i Susana Tapia (PSC) van apel·lar al diàleg per trobar una solució compartida.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Pel que fa a la petició de suspendre els tràmits, Guiteras va argumentar que “no es pot fer perquè les empreses del polígon estan administrativament en fals”: “Si ara tirem enrere l'aprovació inicial que suspenia llicències i ens donava marge, ningú ens garanteix que aquesta suspensió continuï vigent”. Tot i això, va reiterar la “mà estesa absoluta” per iniciar un procés de diàleg. També va recordar que la situació ve de mandats anteriors, sota l’alcaldia de Josep Montràs: “Això no ho hem fet nosaltres, com tampoc el deute, l’aparcament del CAP, la caserna o la urbanització de Montví, però ens hem trencat la cara per arreglar-ho”. “Aquí ha de guanyar el poble”, va concloure.

Visiblement desgastat i amb un punt d’enfadament, l’alcalde va recordar que durant anys s’han explorat diverses opcions per regularitzar el polígon del Prat —el veritable problema de fons—, però que aquesta és la primera que ha rebut el vistiplau d’Urbanisme. En resposta, la CUP va negar que les empreses hagin de tancar si no es regularitza el polígon: “La llei sempre intenta garantir la continuïtat de l’activitat empresarial”. “Afirmar que sense l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs no es pot regularitzar el polígon és xantatge emocional”, va afegir Roset. Guiteras li va replicar amb duresa: “No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme”.

Així, el projecte tira endavant amb el compromís d’obrir un procés de diàleg amb partits i entitats, però la fractura entre els dos blocs sembla cada vegada més profunda. Caldrà veure com es resol un conflicte que, de moment, continua enquistat. 

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2026

Regió7

 

Aramoià rebutja la moció de l’oposició i manté el projecte del polígon del Prat

L’equip de govern continua apostant per la regularització de la zona amb la construcció de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però accepta obrir un procés de diàleg amb la resta dels grups municipals


Imatges del ple ordinari de Moià, el 28 de gener de 2026 / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 6:25Actualitzada 29 GEN 2026 11:08

Aramoià es manté ferm en la seva proposta per regularitzar el polígon del Prat, que preveu la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però es mostra obert al diàleg amb els partits de l’oposició i les entitats del municipi. Aquest va ser el missatge que l’equip de govern, amb majoria absoluta, va transmetre ahir durant el ple ordinari.


Durant la sessió, la CUP, el PSC i Junts van presentar una moció conjunta en què sol·licitaven diverses mesures arran de la consulta popular no referendària celebrada el passat 11 de gener. La votació va registrar una participació del 30,12%, amb un 90,01% de vots contraris als projectes.


Concretament, l’oposició va subratllar que el resultat és «clar, contundent i inequívoc» i que expressa «una voluntat popular indiscutiblement majoritària contrària als projectes». Tot i que la consulta no és vinculant, van defensar que es va dur a terme amb «plena legitimitat democràtica» i que els poders públics han de respectar-ne el resultat d’acord amb els principis de participació ciutadana, democràcia local, bona administració i respecte a la voluntat popular. En aquest sentit, els tres grups van advertir que ignorar-lo «desvirtuaria el sentit de l’instrument participatiu» i «alimentaria la desafecció política».


Per tot plegat, la CUP, Junts i el PSC van sol·licitar l’adopció de diversos acords: reconèixer els resultats de la consulta i assumir la posició majoritària, és a dir, el ‘no’; suspendre els tràmits administratius, procediments urbanístics i convenis vinculats a la modificació plantejada; iniciar un procés de diàleg i negociació entre tots els grups polítics i les entitats del municipi per abordar la regularització del polígon del Prat i consensuar un model de desenvolupament; assumir el compromís que, en el futur, els projectes de gran impacte se sotmetin a mecanismes de participació ciutadana amb informació completa, transparència i respecte a la voluntat popular, i, finalment, traslladar aquests acords a la comissió promotora, a les entitats participants, a la comissió de control de les consultes populars no referendàries, al Departament de Territori i al Parlament de Catalunya, així com fer-los públics a través dels canals institucionals de l’Ajuntament.

En un ple marcat per la tensió, especialment entre Aramoià i la CUP, els tres partits de l’oposició van exposar els seus posicionaments i matisos respecte al projecte. Susana Tapia, regidora del PSC, va demanar un «reset», tornar a començar i «buscar una solució en què tots ens puguem sentir còmodes a partir d’un diàleg constructiu i pacífic». En aquest sentit, la socialista va defensar la necessitat de prioritzar la regularització del polígon, acceptant l’ampliació de l’escorxador «amb condicions específiques» i la construcció de la planta de biogàs.

Junts va adoptar una línia similar, posant l’accent en el debat i la paraula. Maria Tarter va demanar «aturar-se un moment i escoltar la gent» per dialogar i consensuar la regularització del polígon, i va reclamar més transparència a l’equip de govern.


Per part de la CUP, Lakshmi Roset es va mostrar molt crítica amb la gestió d’Aramoià: «No acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar les urnes». Segons la regidora, els resultats de la consulta van evidenciar «un poble il·lusionat i amb voluntat de decidir el seu futur». En aquest sentit, va advertir que «no es poden impulsar projectes que la gent no vol» i va instar l’equip de govern a «escoltar i, si realment estimeu el poble, no imposar un projecte, deixar l’ego de banda i parlar del model que volem». Finalment, Roset es va adreçar a la resta de regidors del govern per reclamar-los «sentit crític».

En resposta a la moció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va valorar la participació registrada a la consulta, però també va remarcar que prop del 70% del cens no es va sentir interpel·lat. Amb tot, va recordar que no es va poder arribar a un acord amb la comissió promotora per formular una «pregunta clara i concisa». El batlle va insistir que el problema de fons és la regularització del polígon, un aspecte que va definir com a «punt de trobada» amb la resta de formacions.

Guiteras també es va adreçar a Roset per demanar-li que evités acusacions i «mentides», i va subratllar que «ho estem fent bé» i que no han trobat cap altra alternativa viable. En aquest sentit, va afirmar que actualment no es poden aturar els tràmits: «Si ens tirem enrere, potser ens haurem de posar a demanar llicències, i això suposaria el tancament de moltes empreses».

La moció va quedar rebutjada, ja que tot l’equip de govern hi va votar en contra. Tot i això, l’alcalde va acceptar iniciar un procés de diàleg, partint de la base que l’escorxador «no es tancarà» i que el polígon «s’ha de regularitzar».


Tensió i pressió exterior

El ple d’ahir es va celebrar en paral·lel a una concentració convocada pel col·lectiu Per un Moià viu, que va aplegar una setantena de persones. Els manifestants, a més de corejar consignes contràries al projecte d’Aramoià, van seguir la sessió en directe, intensificant les proclames durant les intervencions de l’alcalde, Dionís Guiteras, i mostrant un suport especialment explícit a la regidora de la CUP.
Concentració en contra de la planta de biogàs i de l'ampliació de l'escorxador, ahir 28 de gener, durant el ple municipal / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2025

Regió7

L’oposició reclama a Aramoià que repensi els projectes del polígon, però el partit s’hi nega

Per a Junts, el PSC, la CUP, i els promotors de la consulta d'aquest diumenge, la contundència dels resultats conviden a «reflexionar» i a buscar alternatives de forma consensuada
Votacions a la consulta d'aquest diumenge a Moià / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià12 GEN 2026 18:19

Després del «no» rotund a l’ampliació de l’escorxador de Moià i a la construcció d’una planta de biogàs expressat en la consulta popular d'aquest diumenge, els grups de l’oposició en aquest Ajuntament i els impulsors del procés participatiu, coincideixen que aquest resultat marca un abans i un després que hauria de fer reflexionar l’equip de govern d’Aramoià, partidari de desenvolupar aquests dos projectes. Li demanen que els aturi per repensar-los entre tots de manera consensuada, però l’alcalde, Dionís Guiteras, ja ha respost que no ho farà i que continuarà endavant amb les tramitacions.


A la consulta, el «no» es va imposar amb el 89,4 % dels vots. Un resultat prou contundent per fer marxa enrere, segons Junts, el PSC, Capgirem Moià (CUP) i la plataforma Per un Moià Viu, que agrupa els impulsors del procés participatiu. La consulta no era vinculant, però van optar pel «no» 1487 electors, 36 més que els obtinguts per Aramoià a les darreres eleccions municipals. Davant d’això, «caldria reflexionar sobre què ha dit el poble, aturar els projectes del polígon i replantejar-los», apunta la portaveu de Junts a l’Ajuntament de Moià, Maria Tarter. A més, recorda que fa uns dies que sobre la taula hi hauria una nova proposta amb alguns canvis respecte a la inicial pel que fa a la ubicació de la planta de biogàs, que es podria estudiar.


Junts defensa que es desvinculi la legalització del polígon de l’ampliació de l’escorxador i de la planta de biogàs. Admet que regularitzar el polígon és prioritari, però que no necessàriament passa per una ampliació com la que es proposa. «Falta una compensació de sòl per a equipaments, que es podria posar en un altre sector diferent dels terrenys enganxats al polígon del Prat», diu Tarter.


El PSC, que llegeix el resultat de la consulta com «un toc d’atenció a la gestió que Aramoià ha fet de tot aquest procés», també és partidari de desvincular la regularització del polígon de la planta de biogàs, per a la qual «hi ha alternatives, com el Pla Romaní». Ho diu el Primer Secretari de l’Agrupació Socialista del Moianès, Enric Terencio, convençut que «un canvi de lloc no seria complicat». Reivindica «un debat net i clar sobre la planta i la seva ubicació, que fins ara no hi ha hagut, i això ha portat a la crispació».

Pel que fa al polígon, els socialistes veuen la necessitat de regularitzar-lo com més aviat millor, però consideren que es podria fer una requalificació molt menor de la que ara es proposa.

Per la seva banda, Capgirem Moià (CUP) té clar que «el clam de Moià en contra d’aquest projecte ha estat contundent», i davant d’això, «està claríssim que l’Ajuntament l’ha de deixar estar, s’ha de fer enrere i ha de buscar les alternatives que el poble realment reclama», apunta la regidora del partit a l’Ajuntament, Lakhsmi Roset.

Per als cupaires, el 30,12 % de participació que hi va haver «és una brutalitat» per a una consulta «que no és vinculant i que al darrere no té l’estructura propagandística d’unes eleccions». A més, la formació és molt crítica amb l’actitud d’Aramoià «demanant l’abstenció», que en cap cas considera que s’hagi de comptabilitzar, «o hi hauria tantes situacions en minoria que no es podria fer res».
 

«Una victòria democràtica»

Des de fora del consistori, la plataforma Per un Moià Viu també s’ha mostrat molt crítica amb la gestió que Aramoià ha fet de tot el procés i de la consulta. La seva portaveu, Pilar Clapers, considera «gravíssim» que el partit fomentés l’abstenció, i li retreu «que ara se la vulguin apropiar, com si tothom qui no va anar a votar apostés pel sí».

La plataforma diu que el resultat d’aquest diumenge «va ser una victòria democràtica en mans de la ciutadania», i destaca el fet que el suport al «no» superés els vots d’Aramoià a les municipals, per la qual cosa l’equip de govern «hauria d’aturar el projecte» ara previst al polígon. «La regularització es pot fer de moltes maneres, sense necessitat de duplicar-ne la superfície», apunta Clapers, contrària el fet que l’escorxador i la planta de biogàs hi estiguin vinculats.
 

Aramoià es manté ferm

Malgrat els resultats de la consulta, no vinculant, i de les crítiques i les reclamacions que li arriben de l’oposició i la plataforma, el govern d’Aramoià té la intenció de continuar amb les tramitacions de legalització del polígon amb els termes ja previstos. Passen per una ampliació en uns terrenys que va comprar la propietat de l’escorxador, que en va cedir una part a l’Ajuntament perquè, a canvi, els requalifiqui i així l’empresa pugui ampliar la seva activitat. L’operació també inclou la construcció de la planta de biogàs.

L’alcalde, Dionís Guiteras, es manté en la postura que la majoria de la població no s’ha sentit cridada a votar en la consulta, i en part, ho atribueix al fet que la pregunta no incloïa «el problema de fons com era la regularització del polígon, salvar 500 llocs de treball i indústries que són importantíssimes pel municipi i la comarca».

Per això creu que aquells que potser van votar amb «la por» de les molèsties de pudor o contaminació de la planta o que «el poble s'omplirà de camions» perquè creixerà el sacrifici d'animals a l'escorxador, «cal fer-los veure i explicar-los que això no passarà», afirma l'alcalde.

Tot i que, d’entrada, no es preveu un canvi de postura, Aramoià es compromet a «reunir-se amb tothom», no només amb la gent que ha convocat la consulta sinó empresaris, treballadors, veïns i partits polítics. «La gent vol que ho fem més, i és el que farem», remarca Guiteras.


El posicionament públic es donarà a conèixer durant un ple que encara no té data. Tenen dos mesos per fer-ho des de la celebració de la consulta ciutadana.

12 gener 2026

Regió7

Moià aprova l’enderroc de naus de les Faixes per transformar-lo en futur centre cultural

La primera intervenció d’adequació s’ha d’executar el primer trimestre de l’any perquè està subjecte a un ajut dels fons europeus


Imatge virtual del futur espai cultural a les naus de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià31 DES 2025 6:25


Tot just acabat d’estrenar la reconversió de l’antiga fàbrica Comadran reconvertida en espai polivalent al servei de les entitats locals, Moià ja ha posat fil a l’agulla perquè es comenci a materialitzar el segon gran projecte en l’àmbit d’equipaments d’aquest mandat, i que també se centra en un antic recinte fabril, el de les Faixes II. Complex que ha d’esdevenir el gran espai cultural de la capital del Moianès, donant continuïtat a la sala que ja es va condicionar fa uns anys en una petita part d’aquest gran recinte.


L’Ajuntament va aprovar en el darrer ple municipal el, d’entrada, projecte d’enderroc de les Faixes II. La regidora de l’equip de govern (AraMoià-ERC) Montse Ferrer va recordar que aquest estiu passat ja es va adjudicar el projecte d’obres i la construcció, un model amb el qual la mateixa constructora que ha guanyat la contractació redacta el projecte i fa les obres. Un projecte que està subvencionat amb 2,8 milions dels fons europeus Next Generation, la qual cosa condiciona molt els terminis, que «estableixen que el temps per acabar les obres s’esgota el primer trimestre de l’any que ve». Per aquest motiu, segons va detallar en la redacció del projecte «es fa una fase d’enderrocs previs per començar ja el mes de gener amb aquest aterrament per temes de seguretat, sanejament, preparació del perímetre exterior i ja anar encarrilant l’obra pròpiament de construcció perquè es pugui començar tan bon punt tinguem el projecte redactat i tancat».


En aquest sentit, Ferrer precisava que «hem sol·licitat formalment al ministeri la pròrroga del termini d’execució de les obres. També estem pendents d’una reunió el 12 de gener per tractar-ho i que puguem arribar dins el termini i en la forma escaient a executar-ho tot».




Imatge virtual del futur espai / AJUNTAMENT DE MOIÀ

A pregunta de la CUP sobre el tractament de l’amiant de la instal·lació, Ferrer va concretar que «es faran enderrocs en tres naus i de fibrociment n’hi ha en una d’elles. Es fa una addenda pel tema de l’amiant, es demana permís a la Generalitat i es va fent el tràmit mentre s’inicia l’operació. Està dins del preu del projecte».

L’alcalde, Dionís Guiteras, afegia en relació amb els terminis marcats per la subvenció europea que «la vam rebre dins del Pla per a la Rehabilitació d’Edificis Públics i d’Eficiència Energètica. Per tant, igual com vam fer al Comadran, el que farem és centrar-nos en aquesta primera fase, l’estructura, i els interiors els farem després. Creiem que tindrem pròrroga, però primer ens centrarem en el que és el motiu de la subvenció».

Maria Tarter, de Junts (que és a l’oposició), va allargar la mà a l’equip de govern en relació amb la gestió de la pròrroga. «Ens posem a disposició com a grup perquè allà on sigui puguem pressionar. Ens sembla bé l’estratègia», va manifestar.


Un gran pol cultural

El pla de l’Ajuntament de Moià és convertir les naus de les Faixes II en un espai per a la cultura i les arts, i això inclou des d’exposicions, fins a la dansa, la música, el teatre o el circ. A l’estiu va adjudicar en un mateix paquet de 5,8 milions d’euros la redacció del projecte i l’execució de l’obra, a càrrec de l’empresa Constructora d’Aro.

El projecte es redacta partint d'una primera proposta que ja defineix força com serà aquest futur complex. L’edifici, que data del 1924, té dues plantes, i s’hi farà una remodelació integral. L’entrada serà per la façana sud, que dona a la carretera de Manresa. Serà un ampli espai des d’on s’organitzaran els recorreguts interiors, i on també es podran fer exposicions de gran format i activitats teatrals i coreogràfiques. També donarà pas a un espai adjacent que s’habilitarà com a jardí d’hivern en forma de pati amb arbres.

Imatge virtual del futur espai / AJUNTAMENT DE MOIÀ

A dins, també hi haurà una gran sala polivalent i altres de dimensions diverses que s’aniran adaptant segons les necessitats amb envans mòbils, i amb una platea inclosa. També hi ha prevista la insonorització d’aules per a activitats musicals, i una part de l’edifici es reservarà per al futur trasllat definitiu de l’escola de dansa en aquest emplaçament.

Tot plegat es distribuirà entre les dues plantes que té la nau, on també hi haurà vestidors, espais de guarda-roba, espais d’emmagatzematge, oficines, despatxos, sales de reunions i els serveis.

Un cop rehabilitada, la futura nau de les Faixes II serà un edifici energèticament sostenible, amb plaques fotovoltaiques a la coberta, mentre que amb el pati interior es vol generar un espai naturalitzat amb arbres que facin ombra.


Tot l’entorn, situat entre la carretera de Manresa (al sud), el grup d’edificis que donen al carrer Santa Magdalena (al nord), i el carrer de Miquel Martí i Pol (a l’oest); està afectat per aquesta modificació urbanística que s’està tramitant, i es desenvoluparia més endavant. Inclou l’antiga nau que ara es rehabilitarà, i també habitatges unifamiliars desocupats de l’antiga fàbrica, i un edifici d’ús residencial. La modificació preveu requalificar els edificis del carrer Miquel Martí i Pol com a habitatges de protecció pública, i l’eliminació de barreres arquitectòniques. També es contempla l’obertura d’un espai entre el carrer Santa Magdalena amb la carretera de Manresa.

31 desembre 2025

Regió7

Monistrol de Calders prepara la consulta veïnal per decidir el futur de Ca l’Espardenyer

El govern de Junts sotmetrà a votació popular si manté o enderroca l’edifici després que una sentència, ja ferma, ha anul·lat la modificació urbanística que s’havia aprovat per protegir-lo



Edifici de Ca l'Espardenyer / Arxiu | Ajuntament de Monistrol de Calders


Jordi Escudé
Monistrol de Calders12 NOV 2025 6:25


El govern de Junts a Monistrol de Calders convocarà en les pròximes setmanes la consulta popular que va prometre en el seu programa electoral per decidir si enderroca o rehabilita com a equipament públic l’històric edifici de Ca l’Espardenyer. Ja fa un temps que aquesta qüestió era sobre la taula, però l’executiu ha volgut esperar a tenir la resolució d’una sentència, ara ja ferma, que pot ser clau en tot el procés, perquè declara nul·la la modificació del planejament urbanístic de l’àmbit on hi ha l’edifici, impulsada per l’anterior govern de la CUP, que el protegia i evitava que pogués anar a terra.


Amb la voluntat de resoldre com més aviat millor què es fa amb Ca l’Espardenyer, l’equip de govern ja ha començat a moure fitxa i, tot i que encara no se sap quan es farà la consulta, l’alcalde, Arturo Argelaguer, confia que es pugui celebrar en un termini màxim «d’uns tres mesos», per bé que tot dependrà dels tràmits administratius que calguin «perquè el procés encaixi del tot amb la normativa vigent». S’organitzarà per mitjà d’una empresa especialitzada a qui fa uns dies ja se li va donar l’encàrrec per concurs, i també es comptarà amb el suport del Consell Comarcal del Moianès. De moment, no hi ha determinada la data, ni el cens, ni la manera com es procedirà en les votacions, però «no volem res condicionat o que quedi fora de la normativa legal», insisteix l’alcalde. També diu que, com a Ajuntament, «mantindrem un posicionament neutral perquè volem que sigui el poble qui decideixi» en un procés «vinculant» sempre que hi hagi un lleuger marge de suport majoritari cap a una opció o l'altra, sense concretar percentatges mínims.

El planejament queda com estava

La modificació del planejament que es va impulsar el 2020 com a pas previ a la reforma de l’edifici per convertir-lo en un centre cívic ja tenia el vistiplau de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central (el va aprovar el novembre del 2021), però un veí va interposar un contenciós en contra i ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li ha donat la raó argumentant que aquella modificació «no s’ajusta a dret». L’actual alcalde, Arturo Argelaguer, atribueix el fracàs d’aquesta modificació «a les presses» amb què diu que es va voler afrontar aquest canvi, amb el qual «es van fer algunes concessions a un propietari privat que incomplien els paràmetres estipulats». Es refereix a un solar proper que ara és un hort, però al qual «s’hauria permès edificar en un volum més gran del que pertocava» sense que, segons la sentència, es donés «una justificació tècnica ni urbanística» per fer-ho.


La resolució de la sentència deixa el planejament d’aquest àmbit tal com estava, o sigui, segons consta en la normativa del 1990. Ara com ara, doncs, l’àrea on hi ha Ca l’Espardenyer estaria fora d’ordenament i ocupa un espai destinat a vials, de manera que es podria enderrocar. Tanmateix, «ningú no s’ha d’alarmar pel futur de l’edifici», insisteix l’alcalde, perquè el decidirà el poble mitjançant la consulta que es vol convocar.

12 novembre 2025

Regió7

Concentració al Moianès per reclamar l'assignació d'un pediatre: «Les famílies ens trobem desprotegides»

La plaça està pendent de cobrir des de principi de mes per un trasllat voluntari i una seixantena de persones s’han mobilitzat davant del CAP de Moià per expressar el seu malestar i demanar "solucions reals"


Concentració al Moianès per reclamar l'assignació d'un pediatre: «Les famílies ens trobem desprotegides»Ariadna Gombau

Ariadna Gombau
David Bricollé
Moià21 D’OCT. 2025 18:56Actualitzada 21 D’OCT. 2025 19:39


Una seixantena de persones s’ha concentrat aquesta tarda a la plaça del CAP de Moià per reclamar que la comarca torni a tenir pediatre assignat, ja que la plaça està descoberta des de principi de mes per un trasllat voluntari.. Els participants en la mobilització -majoritàriament parelles joves amb criatures, que són les que requereixen aquest servei- estaven encapçalats per una pancarta on es podia llegir "El Moianès sense pediatre, volem solucions reals". Després de la concentració inicial, han iniciat un recorregut pel nucli per fer sentir la seva veu i la seva queixa, amb proclames com ara "al Moianès volem pediatre" o "pediatre ja, així no podem estar". Davant del bar El Casal han adreçat unes paraules i, posteriorment, han retornat cap a la plaça del CAP.


En el manifest, després de descriure la situació que s’ha generat, els participants han afirmat que "més de mil infants del Moianès estan creixent sense l’atenció pediàtrica que els correspon" i que "les famílies ens trobem desprotegides". Ara mateix, els casos lleus són atesos per sense professionals especialitzats, però en situacions més greus "hem de desplaçar-nos fins a Manresa, amb el temps, l’esgotament i el perill que això comporta".



Concentració al Moianès per reclamar l'assignació d'un pediatre



En aquest sentit, els manifestants han destacat que "tot plegat suposa un risc per a la salut dels nostres fills i filles, tant per la manca d’atenció pediàtrica especialitzada, com pel temps de desplaçament en casos urgents". I ho han exemplificat amb el fet que, des de municipis com l’Estany, el trasllat fins a Althaia Manresa són més de 35 quilòmetres.


En la lectura de l'escrit també han subratllat que "no totes les famílies tenen mitjans per desplaçar-se fins a Manresa o per pagar un pediatre privat, la qual cosa crea una greu desigualtat i deixa molts infants en situació de vulnerabilitat". Es tracta, doncs, d'una "situació insostenible i discriminatòria, que vulnera els drets fonamentals dels infants i aprofundeix en la desigualtat entre territoris urbans i rurals". Per tot plegat, han exigit "la cobertura immediata de les places de pediatria de Moià i Castellterçol amb servei estable, continuat i de qualitat. I la garantia que totes les baixes i absències siguin sempre cobertes".
 

Mesures insuficients

Des del passat 1 d’octubre, el Moianès no disposa de cap professional de pediatria propi per un trasllat voluntari. Això ha creat malestar entre famílies de la comarca que consideren que les mesures provisionals que s’han pres, amb un professional del CAP d’Artés que s’hi desplaça dos matins, no són suficients per atendre tots els infants del Moianès. Per reclamar una solució, han fet sentir la seva veu als carrers de Moià.

Tal com ja va explicar Regió7, la problemàtica ve derivada del trasllat voluntari de l’única pediatra de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de l’Àrea Bàsica de Salut de Moià-Castellterçol, que també cobreix les poblacions de Castellcir, Granera, l’Estany i Sant Quirze Safaja. La seva vacant s’ha suplert temporalment pel pediatre d’Artés, que s’hi desplaça dos matins a la setmana, a més de l’equip d’infermeria pediàtrica i els professionals de medicina del mateix centre. Aquestes mesures no convencen pares i mares de la comarca, que les consideren totalment insuficients perquè creuen que no garanteixen el mateix nivell assistencial.


Agrupats sota el col·lectiu El Moianès sense pediatre, han promogut mobilitzacions, una recollida de signatures i un manifest per denunciar una situació que consideren "insostenible i discriminatòria". En la mateixa línia, el grup de Junts ha registrat al Parlament una proposta de resolució en la qual reclama al Govern de la Generalitat que "garanteixi" l’atenció pediàtrica completa al Moianès.


Per la seva banda, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha assegurat des de l'inici del trasllat que l’assistència està garantida i que es tracta d’una situació provisional perquè ja s’han iniciat els passos oportuns per cobrir la plaça al més aviat possible.

21 octubre 2025

Regió7

Junts exigeix al Govern que «garanteixi» l’atenció total pediàtrica al Moianès

Segons la formació, que ha entrat al Parlament una proposta de resolució, «que un pediatre es desplaci dos matins a la setmana al CAP de Moià no és suficient per atendre tots els infants de la comarca»


El diputat de Junts al Parlament Jordi Fàbrega és qui ha presentat la proposta de resolució / JUNTS


David Bricollé
Moià06 D’OCT. 2025 12:58

El grup de Junts ha registrat al Parlament una proposta de resolució en la qual reclama al Govern de la Generalitat que «garanteixi» l’atenció pediàtrica completa al Moianès després que, tal com va informar Regió7, la plaça de pediatria de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Moià-Castellterçol hagi quedat descoberta des del passat dimecres 1 d’octubre per un trasllat voluntari. Una situació que ha generat malestar entre famílies de la comarca, que s’estan mobilitzant i organitzant iniciatives per reclamar que hi torni a haver un professional de pediatria assignat al Moianès. Ara, per suplir l’absència disposen d’un pediatre de l’EAP d’Artés que es desplaça dos matins al CAP de Moià per atendre als infants de la comarca, un servei que aquests usuaris consideren insuficient. Per la seva banda, l’Institut Català de la Salut (ICS) assegura que l’assistència està garantida i que es tracta d’una situació provisional perquè ja s’han iniciat els passos oportuns per cobrir la plaça al més aviat possible.

En la proposta de resolució presentada, Junts pregunta a l’executiu català quan es preveu «la incorporació i la normalització» d’aquest servei i quines mesures han pres l’ICS i el departament de Salut per cobrir la plaça vacant «i evitar que tota la comarca del Moianès es quedés sense pediatre d’atenció primària assignat». Junts també ha preguntat quan va tenir coneixement l’ICS d’aquesta petició de trasllat.

El diputat de Junts Jordi Fàbrega ha advertit que «que un pediatre es desplaci dos matins a la setmana al CAP de Moià no és suficient per atendre tots els infants de la comarca». Per això, ha instat el Govern a cobrir immediatament les places de pediatria a l’EAP Moià-Castellterçol, «garantint que els períodes de vacances, formació, baixes i altres incidències, siguin també sempre coberts per garantir un servei estable que asseguri el servei presencial als infants». Finalment, Fàbrega ha incidit en la necessitat d’una «bona comunicació amb el món local per part del departament de Salut, amb l’objectiu de millorar l’assistència necessària que es presta».

6 octubre 2025

Regió7

El ple de Moià demana al Govern que s’apressi amb la variant de Sant Feliu i la millora fins al Transversal

Són dos projectes per potenciar la carretera C-59 que el departament de Territori ja té molt avançats en la tramitació

Acte d'estrena de les obres fetes entre Moià i Sant Feliu, el 30 de juliol passat / ARXIU/OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià25 SET 2025 19:02

L’Ajuntament de Moià requerirà a la Generalitat que s’afanyi a adjudicar i fer realitat tres projectes clau per millorar la connexió de la comarca a través del que és un dels seus eixos principals, la C-59. Així queda palès en una moció promoguda conjuntament per AraMoià-ERC, Junts i PSC i que ha estat aprovada en el ple municipal d’aquest dimecres amb els vots favorables de les tres formacions i l’abstenció de Capgirem Moià-CUP.


Cal recordar que el passat mes de juliol es va inaugurar la millora feta durant els últims dos anys al tram de 14 quilòmetres que va des de Moià fins a l’entrada nord de Sant Feliu de Codines. Tanmateix, des de la comarca es considera que encara queden molts passos per fer per adequar el conjunt d’aquest eix que dona sortida a la comarca, tant cap al Vallès i l’àrea metropolitana (per Caldes de Montbui fins a connectar amb l’AP-7) com cap a l’eix Transversal.


Els tres projectes en relació amb els quals la moció expressa el seu suport i demana al departament de Territori que n’adjudiqui les obres «en el menor temps possible» són els que fan referència a la variant de Sant Feliu de Codines; el de millora del tram entre Moià i Santa Maria d’Oló, on connecta amb l’eix; i el del tram, ja plenament situat al Vallès, entre Palau de Plegamans i Caldes de Montbui.

Les dues intervencions que estan més directament relacionades amb la comarca, perquè formen part de l’àmbit o en són molt properes, es troben en un estadi de tramitació molt avançat, però no estan encara previstes en els pressupostos.

A final de juliol passat, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va presentar ja l’esperat projecte de la variant de Sant Feliu, que ha de permetre treure el trànsit de l’interior d’aquest municipi i millorar la connexió entre el Moianès i el Vallès Oriental. Amb una inversió prevista de 48 milions d’euros, el projecte ja està aprovat definitivament i llavors va anunciar que els treballs es licitarien aquesta tardor i que començarien la primavera que ve, amb un termini d’execució de dos anys i mig.

En la major part del recorregut, la carretera serà de dos carrils més un tercer, en sentit Moià, per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. Comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una barrera de formigó. La nova via tindrà un viaducte de 515 metres per superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres a la zona de Can Bosc, que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.


Pel que a la millora de la C-59 en el tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’Eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, el departament de Territori té previst aprovar-ne, aquesta mateixa tardor, el projecte executiu, que ja t’he redactat. Tal com va avançar Regió7, el plantejament del Govern és que se seguirà el mateix criteri que s’ha aplicat en les obres fetes entre la capital del Moianès i Sant Feliu de Codines. És a dir, els dos elements principals seran l’ampliació de la carretera amb la construcció de vorals trepitjables i la renovació del ferm. Però no es preveu la modificació de punts del traçat, malgrat que aquest tram té zones de revolts molts tancats, especialment entre l’Estany i Oló.

25 setembre 2025

Regió7

Ecologgistes veuen nul·la l'aprovació per ampliar l'escorxador de Moià

 14 juliol 2025

Regió7 paper

Moià accepta la consulta sobre la planta de biogàs, al mateix temps que tira endavant el projecte

 6 juny 2025

el9nou paper

Moià aprova, entre protestes, ampliar el polígon on ubicarà la planta de biogàs

El govern d’Ara Moià ha fet valer la seva majoria al ple d’aquest dimecres per tirar endavant la proposta, el mateix dia que ha emès el decret d’admissió de la consulta que demanaven ciutadans sobre el projecte



L'equip de govern votant afavor del conveni de cessió de ls terrenys per a la planta de biogàs, al ple / Jordi Escudé


Jordi Escudé
Moià04 JUN 2025 22:09


El polèmic projecte d’una planta de biogàs de Moià és més a prop de ser una realitat després de l’aprovació inicial, aquest dimecres, de la modificació urbanística per ampliar el polígon industrial del Prat, on s’ubicarà, i del conveni de cessió anticipada dels terrenys per poder-la construir en sòl públic. Com era de preveure, el ple, de caràcter extraordinari, s’ha desenvolupat enmig d’un ambient crispat i amb constants crits de protesta per part de desenes de veïns convocats per entitats ecologistes que, des de la plaça de fora, reclamaven aturar el procés fins que no s’hagi celebrat la consulta ciutadana que hi ha pendent al respecte i que encara no té data.

De fet, aquest mateix dimecres, l’alcalde, Dionís Guiteras, ha emès el decret pel qual s’admet la consulta no refrendària, i es farà amb l’acceptació de la darrera pregunta formulada per la comissió promotora després que no hi ha hagut acord amb l’equip de govern per consensuar-la. Ara bé, caldrà que els mateixos promotors recullin les firmes (del 10 % del cens) que la llei demana per poder-la tirar endavant i validar-les abans de posar-hi data i engegar la maquinària per celebrar-la.


Una qüestió, la de la consulta, que ha estat el pal de paller de les protestes que hi ha hagut des de la plaça de Sant Sebastià, abans i durant el ple, amb xiulets i un rebombori constant que amb prou feines deixava escoltar la sessió. I és que, els veïns i les entitats que havien convocat la concentració, reclamaven que abans de votar el que s’ha aprovat avui, «s’escolti la gent, encara que sigui amb una consulta no vinculant», explicava una de les promotores, Carme Sala.




Protestes dels veïns a la plaça de Sant Sebastià / Jordi Escudé / Jordi Escud

La paràlisi respecte la consulta que hi havia fins al decret (que s’ha donat a conèixer al migdia), va portar aquest dimarts al grup de Junts, a l’oposició, a demanar la retirada de l’ordre del dia dels dos punts en qüestió. Una proposta que el govern rebutjaria, però a canvi, s’emetria el decret d’admissió, que Junts ha celebrat amb reserves.

Els dos punts que s’aprovaven aquest dimecres anaven estretament vinculats. I és que, com ha reiterat l’alcalde al llarg del ple, l’ampliació del polígon, de la qual se’n deriva la requalificació de sòl agrari en industrial, no és possible sense la previsió d’un equipament «d’interès públic», en aquest cas, de la planta de biogàs. Però fora de l’equip de govern d’Ara Moià, que ha fet valer la seva majoria per aprovar tots dos punts, els grups de l’oposició no ho veuen igual, i no hi han donat suport.

A grans trets, l’operatiu que s’ha aprovat gira al voltant de l’ampliació del polígon del Prat, que és dels anys 90, però que s’ha anat desenvolupant de forma irregular i no respecta la planificació vigent, de manera que no es poden donar llicències. L’equip de govern hi veu solució amb una ampliació que permeti regularitzar-lo guanyant l’espai de zona verda i vialitat que requereix la llei. Amb la modificació puntual del Pla General que s’ha aprovat avui s’afegiran 133.055 metres quadrats de sòl al polígon actual, que passarà a tenir-ne 234.733 m2. L’ampliació és possible amb la cessió gratuïta d’uns terrenys que va adquirir l’empresa propietària de l’escorxador comarcal que hi ha en el mateix polígon, a canvi que l’Ajuntament els requalifiqui, i d’aquesta manera l’escorxador podrà diversificar l’activitat amb més naus. En els nous terrenys també es vol construir la planta de biogàs de caràcter públic en uns terrenys de 2,5 hectàrees, dels quals avui s’ha aprovat la cessió anticipada. De moment, hi ha una subvenció de 3,6 milions d’euros dels fons Next Generation per tirar-la endavant.


En el seu argumentari, l’única regidora del PSC, Susana Tapia, que ha votat en contra dels dos punts, sosté que cal facilitar la gestió dels residus i contribuir a la millora de les energies renovables (com, segons Ara Moià es pretén amb la planta de biogàs), però els socialistes no estan d’acord amb la ubicació. I «per prudència», tampoc han avalat la modificació urbanística. Des de Capgirem Moià (CUP), que també s’ha oposat als dos punts, Lakshmi Roset, defensa la necessitat de regularitzar el polígon però diu que no s’ha de fer a canvi d’ampliar l’escorxador ni de voler impulsar una planta de biogàs. Per la seva banda, Junts, amb tres regidors, és directament contrària a la planta de biogàs, i per això ha votat en contra del conveni per a la cessió del terreny, i s’ha abstingut en l’altre punt, considerant la necessitat de legalitzar el polígon sempre i quan la proposta es desvinculi de la construcció de la planta.


L’alcalde ha reiterat la necessitat de regularitzar la situació del polígon, «i l’única solució que hem trobat és aquesta». Ha convidat la resta de grups a «exposar-ne una altra de millor", si es troba, durant tot el tràmit fins a l’aprovació definitiva.

4 juny 2025

Regió7

Ara Moià s’avé a fer la consulta de la planta de biogàs, però la vol acordada

El govern municipal assegura que la Generalitat demana un acord entre les parts sobre les condicions de la votació
La qüestió s'ha debatut en un ple aquest dimecres al vespre, amb una concentració d’unes 200 persones davant l’Ajuntament


Concentració de proptesta abans i durant el ple d'aquest dimecres / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià21 MAI 2025 22:31Actualitzada 22 MAI 2025 7:42


Sí a la consulta, però amb matisos. Aquesta ha estat la resposta del govern d’Ara Moià a la moció que Junts i Capgirem Moià, a l’oposició en aquesta Ajuntament, han presentat al ple d’aquest dimecres al vespre reclamant-li l’admissió a tràmit de la consulta popular sobre la futura planta de biogàs lligada a l’ampliació del polígon del Prat i de l’escorxador que hi ha. Un ple que, mitja hora abans de començar ja havia omplert la plaça amb prop de 200 persones que donaven suport a la moció presentada, i que bona part s’hi han mantingut fins al final amb crits de protesta contra l’alcalde, Dionís Guiteras, i el govern en conjunt.

La moció arribava just quan queda una setmana de marge perquè Ara Moià pugui presentar un contenciós administratiu contra la proposta de la consulta. La via judicial és l’única que li queda després d’haver esgotat l’administrativa, amb dues resolucions de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Refrendàries de la Generalitat que obliguen l’Ajuntament a admetre a tràmit la consulta per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. La moció de Junts i Capgirem Moià, recordava com ha evolucionat el cas des que el setembre passat una comissió ciutadana va demanar de fer la consulta, fins ara, amb les successives negatives d’admissió per part de l’Ajuntament, i les corresponents respostes de la Comissió donant la raó als promotors. Al final, la moció reitera que «es permeti que el poble de Moià pugui exercir el seu ret a decidir», i a poder-ho fer «amb les màximes garanties democràtiques».


La moció ha estat rebutjada amb els vots en contra d’Ara Moià, que ha respost amb una altra moció que matisava alguns conceptes «però que no canvia el sentit [de l’anterior], ni nega la voluntat de tirar endavant la consulta», i compromet el govern a no presentar el contenciós, segons ha assenyalat Guiteras.


Una de les votacions al ple d'aquest dimecres / Oscar Bayona

Entre els principals matisos, la moció d’Ara Moià parla de modificar el planejament «per permetre la regularització i ampliació del polígon industrial del Prat», i no ho centra en «permetre l’ampliació de l’escorxador», com especificava la moció anterior. En aquest sentit, Ara Moià defensa la possibilitat d’ampliar l’activitats d’altres empreses com Masia Tero, la qual cosa ha descol·locat el grup de Junts, que ha expressat el seu desconcert «per una informació que no ens heu volgut explicar», apuntava la seva portaveu, Maria Tarter.

La moció d’Ara Moià, també recorda expressament que el recurs potestatiu que va presentar al febrer contra l’acord de la Comissió de Control, que ja l’obligava a admetre la consulta, va ser «per no estar d’acord amb l’exposició de motius i el redactat de la pregunta». Aquesta és una de les claus que defensa el partit, que insisteix amb la voluntat d’arribar a un acord amb la comissió promotora de la consulta, entenent que «això és el que ens demana la Comissió de Control» en el seu darrer dictamen del 27 de març, assegurava Guiteras.


Ara Moià ha fet valer la seva majoria per aprovar la seva moció (que també ha tenir el suport de la regidora socialista Susana Tapia, a l'oposició). La de Capgirem Moià hi ha votat en contra, i els tres membres de Junts s'han abstingut. 

21 maig 2025

Regió7

Convoquen una concentració a Moià per reclamar la consulta sobre la planta de biogàs

La mobilització s’ha previst per al dimecres 21 de maig a les 7 davant l’ajuntament, coincidint amb la celebració d’un ple municipal

Concentració a Moià contra l'ampliació de l'escorxador, el juliol passat / ARXIU PARTICULAR


David Bricollé
Moià16 MAI 2025 17:08Actualitzada 16 MAI 2025 17:14


Amb el lema "Volem Decidir: escorxador-biogàs", plataformes ecologistes i entitats veïnals del Moianès han organitzat per a dimecres que ve, 21 de maig, una concentració davant de la casa consistorial, coincidint amb la convocatòria d'un ple municipal de l’Ajuntament. El motiu de la iniciativa, que es durà a terme a les 7 de la tarda, és el de pressionar per exigir a l’equip de govern d’AraMoià-ERC que acordi convocar formalment la consulta popular que ha demanat mitjançant el procediment legal una plataforma ciutadana per conèixer el posicionament dels veïns en relació amb el projecte municipal de construcció d’una planta de biogàs, que porta de la mà l’ampliació de l’escorxador.

El fet és que a final d’aquest mes de maig s’esgota el termini de dos mesos per admetre o no la petició, motiu pel qual en el pròxim ple és previst que partits de l’oposició (Capgirem Moià i Junts) presentin una moció relativa a aquest tema.


Tal com ha anat informant Regió7, un col·lectiu ciutadà va començar el setembre passat els passos formals per sol·licitar una consulta popular sobre aquesta qüestió, plantejant la pregunta: «Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià requalifiqui els terrenys del Pla de Castellnou per permetre l’ampliació de l’escorxador i construir la planta de biogàs?».


Dos mesos després, el 20 de desembre passat, l’alcalde va signar un decret, amb el qual s’inadmetia a tràmit la sol·licitud de consulta, emparant-se en la Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana (LCPNR), perquè argumentava que no s’hi ajustava en diversos aspectes.

Llavors va ser el representant de la mateixa comissió impulsora qui (el 24 de desembre de 2024) va interposar davant la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries un recurs administratiu contra el decret d’alcaldia. El pronunciament que va fer aquest organisme el 13 de gener passat els va donar la raó. De manera que va estimar el recurs presentat i va ordenar «a l'Ajuntament l'admissió a tràmit de la sol·licitud de consulta, una vegada la comissió promotora hagi esmenat els errors que hi puguin haver en el redactat de la pregunta i/o en la memòria explicativa», segons especificava en la resolució final.

Tanmateix, el 14 de febrer el govern de Moià va presentar un recurs potestatiu de reposició contra aquest acord de la Comissió de Control, en el qual sol·licitava «deixar sense efecte» aquell acord i «ratificar la inadmissió a tràmit de la sol·licitud de la consulta popular no referendària».

Arguments de la Comissió de Control

Tal com va explicar Regió7, aquest recurs va tenir resposta a final de març, refermant la validesa de la petició de consulta i rebatent cadascun dels arguments.

Per exemple, l’Ajuntament al·legava una suposada falta de neutralitat de la pregunta. La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries recull que l’argument principal del recurrent és que la pregunta fa servir el terme «requalificar» que no és present en la legislació vigent en matèria urbanística i que té connotacions negatives, i hi respon que «el dret dels ciutadans a la participació política i a ser consultats sobre determinades actuacions i/o decisions públiques no pot supeditar-se a la correcció semàntica i a l’ús correcte de terminologia jurídica». Hi afegeix que «si bé la formulació pot ser errònia, no sembla que sigui equívoca, ni que hagi estat formulada amb mala fe, atès que és habitual l’ús del terme ‘requalificació’ per referir-se, de forma genèrica, als canvis d’ús del sòl, malgrat la connotació negativa que pugui tenir».

Un altre argument que esgrimia l’Ajuntament de Moià en aquestes al·legacions era que considerava que no s’havia pres en la deguda consideració que «la legislació urbanística per a la tramitació d’instruments de planejament preveu processos participatius i períodes d’informació pública que permeten una major precisió en la formulació de les consideracions i al·legacions» i que «exigeixen una resposta motivada, reconeixent, fins i tot, l’acció pública en matèria urbanística».


Davant d’aquest argument, la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat va ser especialment clara i contundent. Deia textualment: «Aquesta Comissió no considera que la previsió de mecanismes de participació ciutadana a la Llei d’Urbanisme, especialment tractant-se del dret de formular al·legacions, dret que la normativa vigent reconeix, amb caràcter general, a tots els ciutadans en llurs relacions amb l’administració, faci redundants o innecessaris altres mecanismes de participació previstos per la Llei, més quan aquests estan orientats a conèixer l'opinió dels administrats en el seu conjunt i no a títol individual».

16 maig 2025

Regió7

Moià vol reactivar el pla per fer de pagament el pàrquing subterrani de la plaça del CAP

Els preus serien de modalitat de zona blava, amb dues primeres hores gratuïtes, per fomentar la rotació i evitar que hi hagi qui l’utilitzi de manera gairebé permanent


El pàrquing subterrani de Moià es va estrenar a final del 2022 / ARXIU/AJUNTAMENT DE MOIÀ

David Bricollé
Moià25 D’ABR. 2025 6:25

L’Ajuntament de Moià vol reactivar a curt termini el projecte d’implantació del pagament, en la modalitat de zona blava, al pàrquing subterrani de la plaça del CAP, que es va inaugurar a final del 2022. Un pas que s’havia de fer efectiu fa un any (se’n va aprovar l’ordenança específica per posar-ho en marxa el primer trimestre del 2024), però que va quedar encallat i que ara es vol reactivar per donar plenament a aquest espai la funcionalitat per a la qual es va crear. Actualment, funciona com qualsevol plaça lliure d’estacionament al carrer, sense cap limitació ni cost.

En un ple municipal, el grup de Junts (que és a l’oposició), va recordar a l’equip de govern (AraMoià-ERC) aquest compromís i el fet que aquest espai municipal no estigui oferint «el servei més correcte», com seria el d’estacionaments de rotació, «perquè a la nit, moltes vegades la meitat de places estan ocupades, i hi vas l'endemà i hi ha els mateixos cotxes en els mateixos llocs. Aquest no era l’objectiu».


En resposta a aquesta interpel·lació, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, admetia que després de l’aprovació de l’ordenança per aplicar-ho i regular-ho, fa més d’un any, «han anat passant altres coses al davant d’això, per diversos factors. Un, que no em sap greu reconèixer, és que aquest pàrquing la gent del poble l’ha pagat no sé quantes vegades pel cost que va suposar [es va haver de rescatar d’un concurs de creditors] i pel que valia l’obra. I hi ha hagut altres prioritats i urgències que li han passat al davant».


El pàrquing subterrani de Moià es va estrenar a final del 2022 / ARXIU/AJUNTAMENT DE MOIÀ

Alhora, però, Guiteras reconeixia que en aquests moments hi ha la necessitat de desencallar-ho «perquè hem detectat que, efectivament, s’està produint un abús de la utilització del pàrquing». En aquest sentit, afirmava que «tenim perfectament identificats qui deixa els cotxes, perquè hi ha qui en deixa més d’un, i n’hi ha algun que n’hi deixa tres. Ara mateix no els podem sancionar perquè no és zona blava. Però em sembla que és un abús d’un servei que no és per a això. Llavors hi ha gent que intenta entrar-hi a les 9 del matí i fer-ne un ús puntual i normal, però n’ha de sortir perquè se’l troba ple. Això és fruit de l’abús i d’un incivisme flagrant».

Davant d’aquesta situació, Guiteras va manifestar el propòsit d’activar la implantació del sistema de pagament al pàrquing, «perquè ara ja és fins i tot per petició popular. Molta gent ens està demanant que comencem a cobrar perquè són dues hores gratuïtes, la tercera un euro i mig, els preus del lloguer previstos són absolutament raonables i d’aquesta manera el poble disposarà de places d’aparcament i hi haurà rotació, que és l’objectiu. Ens hem conjurat perquè l’aplicació d’aquesta ordenança sigui efectiva el més ràpid possible». Cal tenir present que, a banda de disposr d'una ordenança (ja aprovada) que ho reguli, cal també la instal·lació dels dispositius de control (barrera, tiquets) i de pagament.
Què preveia l'ordenança?

Segons el que recollia aquella ordenança, el plantejament era que una norantena de les 135 places (n’hi ha 8 més de càrrega elèctrica i 4 per a minusvàlids) siguin específicament per a l’estacionament rotatori, que oferiria dues primeres hores gratuïtes, i a partir de la tercera tindria un preu (per a un cotxe) d’1,50 euros l’hora.

A més a més, es preveia destinar 44 places a aparcaments de pupil·latge, és a dir, que se’n podrà fer un lloguer temporal. Amb tres modalitats: un abonament mensual per disposar de la plaça les 24 hores del dia amb un preu (al mes) de 50 euros; un altre per a ús diürn (entre les 8 del matí i les 8 del vespre) amb un cost de 30 euros al mes; i un tercer d’ús nocturn (de 8 del vespre a 8 del matí) amb un preu de 25 euros mensuals. També recollia una taula de tarifes per a la utilització de les places de recàrrega de vehicles elèctrics.


L’Ajuntament valora que l’equipament s’ha consolidat com a referència d’espai d’aparcament per accedir al centre del poble, la qual cosa s’ha traduït en una descongestió del nucli urbà. I que se’n constata una elevada utilització continuada, amb alguns pics en què fins i tot s’arriba a omplir.

25 abril 2025

Regió7

Entrevista Xavier Rius Sant

25 abril 2025

el9nou paper
 

El Parlament demana al Govern un estudi de viabilitat de la planta de biogàs que es projecta a Moià

El mandat arriba a través d’una moció dels Comuns que va tenir el suport del PSC, la CUP i AC


Imatge virtual de la planta de biogàs / ARXIU/AJM


David Bricollé
Moià 28 FEB 2025 16:41 Actualitzada 28 FEB 2025 16:41


El Parlament de Catalunya ha aprovat la moció presentada pel grup parlamentari dels Comuns que insta el govern de la Generalitat a fer un estudi sobre la viabilitat de la planta de biogàs municipal que té projectat l’Ajuntament de Moià. Tal com va explicar Regió7, el que es demana és que s’avaluï com a principals factors la factibilitat econòmica del projecte, tenint en compte que la promou l’Ajuntament, la idoneïtat de la ubicació «en terreny protegit» i «la dependència dels residus de l’exterior de la comarca que generaria el projecte». La moció ha prosperat gràcies a un total de 54 vots a favor (PSC, Comuns, CUP i AC) i 31 vots en contra (ERC i Vox) i 49 abstencions (Junts i PP).

En el text aprovat, el grup parlamentari demana valorar altres factors del projecte, com la dependència dels residus, que exposa que majoritàriament haurien de provenir de l’exterior de la comarca, o la seva viabilitat econòmica quan estigui operativa. Finalment, diferents entitats del territori alerten sobre les repercussions d’una regulació urbanística «de terrenys protegits per la Generalitat» i que permetrien també l’ampliació de l’escorxador de Moià que, subratllen, «ja compta amb dues sentències de tancament i diverses il·legalitats».


A final del mes passat, formacions ecologistes del Moianès van portar al Parlament la seva oposició a la proposta d’ampliació de l’escorxador privat de Moià i la creació d’una planta de biogàs municipal, dels que l’Ajuntament en té en marxa la tramitació i que aquestes entitats volen que s’aturi. Llavors es van reunir amb la majoria de grups de la Cambra per exposar-los els seus arguments contraris a la iniciativa i demanar que moguessin fitxa perquè la Generalitat ho aturi. D’aquella trobada en surt ara aquesta moció aprovada pel Parlament.

28 febrer 2025

Regió7

Ecologistes del Moianès demanen a la Generalitat que aturi l'ampliació de l'escorxador

Representants de plataformes i d'una entitat veïnal van mantenir una trobada amb diputats al Parlament per expressar-los la seva oposició també a la planta de biogàs


Representants del Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, la Plataforma Moianès pel Decreixement i l'Associació de Veïns de Moià Sud, al Parlament de Catalunya / Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès


David Bricollé
Barcelona 29 GEN 2025 14:00 Actualitzada 29 GEN 2025 13:58


Formacions ecologistes del Moianès han portat al Parlament la seva oposició a la proposta d’ampliació de l’escorxador privat de Moià i la creació d’una planta de biogàs municipal, dels que l’Ajuntament en té en marxa la tramitació i que aquestes entitats volen que s’aturi. Precisament amb aquest objectiu, dimarts es van reunir amb la majoria de grups de la Cambra per exposar-los els seus arguments contraris a la iniciativa i demanar que moguin fitxa perquè la Generalitat ho aturi. De moment, ja hi ha el compromís del grup parlamentari dels Comuns d’entrar una proposta de resolució en aquest sentit.

Representants del Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, la Plataforma Moianès pel Decreixement i l'Associació de Veïns de Moià Sud són els qui van mantenir aquesta trobada al Parlament amb Comuns, CUP, Junts, PP i PSC.


Pilar Clapers, membre col·lectiu El Fanal, va traslladar als diputats representants de les diferents formacions amb qui van mantenir la trobada els detalls de la proposta que hi ha sobre la taula, de la que Regio7 ja se n’ha fet ressò, i els motius pels quals s’hi oposen.


D’entrada, va exposar que es tracta d’un projecte que arrenca amb una modificació puntual urbanística «d’un terreny rústec, que és de protecció territorial segons el Pla Territorial de les Comarques Centrals en l'àmbit agrícola i paisatgístic». Modificació puntual que, va concretar, «són en total 27,6 hectàrees annexes a un polígon industrial el Prat, i pretén convertir 10,8 hectàrees en sòl industrial per a l’ampliació de les activitats de l’escorxador. A canvi d’aquesta requalificació, el propietari dels terrenys cediria 2,5 hectàrees al municipi de Moià per a la construcció d’una planta de biogàs municipal».

Clapers va argumentar que «ens fa molta por una ampliació per a aquest tipus d’activitat perquè suposaria un increment molt considerable del consum d’aigua, en un municipi en què estem en excepcionalitat per sequera, ens abastim només de pous subterranis i el nivell freàtic ha baixat uns 39 metres respecte de la situació prèvia a la sequera».

La portaveu també qüestionava com podia ser que des del departament de Territori fes un informe previ favorable al «si és un terreny de protecció territorial». Ella mateixa hi afegia que «s’excusen en un article, l’1.14 del mateix Pla Territorial de les Comarques Centrals, que cataloga el projecte d’interès general. Ho argumenten com que és un projecte clau per a la ramaderia de la comarca, quan sabem que en realitat aquest escorxador no està sacrificant pràcticament cap porc dels que es produeixen al Moianès. Totes les granges estan integrades i se’n van als seus propis escorxadors».


Quant al projecte de la planta de biogàs la preocupació que van traslladar als diputats té diversos factors. «Ens preocupa pel fet que se situa absolutament al sud de Moià, a 300 metres dels primers habitatges, a 600 dels primers blocs de pisos i a 660 de l’institut. Tindria un motor de cogeneració d’1,2 MW i, per tant, estaria cremant el biogàs que produiria la planta. Ens preocupen les emissions, malgrat els filtres que hi pugui haver, i les pudors».
 

Dubtes econòmics
També van exposar motius econòmics: «Ens preocupa molt la inversió que implicarà, perquè sí que tenen una subvenció de 3,3 milions dels fons europeus Next Generation, però en els pressupostos de 2025 hi ha a la partida d’inversions una previsió de 8,9 milions d’euros per a aquesta planta. Ens preocupa la viabilitat econòmica de la planta en funcionament, perquè serà municipal i no sabem qui té la formació per gestionar una instal·lació com aquesta».

Els col·lectius ecologistes tampoc no veuen clares les dades que es plantegen per al funcionament de la futura planta, «que són instal·lacions tractadores de residus, que els seus ingressos provenen del que cobren als generadors de residu». I en aquest sentit precisava que, «segons el projecte, el 77% d’aquest residu provindria del mateix escorxador, que serien unes 24.000 tones, però no ens quadra amb el que s’està declarant actualment a l’agència de residus. De residus orgànics de tot el municipi només consten 5.600 tones. No veiem clar d’on vindrien aquests residus quan l’ajuntament ens diu que provindrien tots del poble de Moià».


Les tres entitats denuncien «opacitat» en la tramitació «perquè tota la tramitació feta fins ara s’ha fet per decrets d’alcaldia». En la seva trobada amb els diputats els van informar que mesos enrere van fer una recollida de 1.786 firmes en contra d’aquesta tramitació, i que en aquests moments s’està promovent per part d’un grup de ciutadans la celebració d’una consulta popular no refrendaria.

29 gener 2025

Regió7