Aramoià rebutja la moció de l’oposició i manté el projecte del polígon del Prat

L’equip de govern continua apostant per la regularització de la zona amb la construcció de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però accepta obrir un procés de diàleg amb la resta dels grups municipals


Imatges del ple ordinari de Moià, el 28 de gener de 2026 / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 6:25Actualitzada 29 GEN 2026 11:08

Aramoià es manté ferm en la seva proposta per regularitzar el polígon del Prat, que preveu la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però es mostra obert al diàleg amb els partits de l’oposició i les entitats del municipi. Aquest va ser el missatge que l’equip de govern, amb majoria absoluta, va transmetre ahir durant el ple ordinari.


Durant la sessió, la CUP, el PSC i Junts van presentar una moció conjunta en què sol·licitaven diverses mesures arran de la consulta popular no referendària celebrada el passat 11 de gener. La votació va registrar una participació del 30,12%, amb un 90,01% de vots contraris als projectes.


Concretament, l’oposició va subratllar que el resultat és «clar, contundent i inequívoc» i que expressa «una voluntat popular indiscutiblement majoritària contrària als projectes». Tot i que la consulta no és vinculant, van defensar que es va dur a terme amb «plena legitimitat democràtica» i que els poders públics han de respectar-ne el resultat d’acord amb els principis de participació ciutadana, democràcia local, bona administració i respecte a la voluntat popular. En aquest sentit, els tres grups van advertir que ignorar-lo «desvirtuaria el sentit de l’instrument participatiu» i «alimentaria la desafecció política».


Per tot plegat, la CUP, Junts i el PSC van sol·licitar l’adopció de diversos acords: reconèixer els resultats de la consulta i assumir la posició majoritària, és a dir, el ‘no’; suspendre els tràmits administratius, procediments urbanístics i convenis vinculats a la modificació plantejada; iniciar un procés de diàleg i negociació entre tots els grups polítics i les entitats del municipi per abordar la regularització del polígon del Prat i consensuar un model de desenvolupament; assumir el compromís que, en el futur, els projectes de gran impacte se sotmetin a mecanismes de participació ciutadana amb informació completa, transparència i respecte a la voluntat popular, i, finalment, traslladar aquests acords a la comissió promotora, a les entitats participants, a la comissió de control de les consultes populars no referendàries, al Departament de Territori i al Parlament de Catalunya, així com fer-los públics a través dels canals institucionals de l’Ajuntament.

En un ple marcat per la tensió, especialment entre Aramoià i la CUP, els tres partits de l’oposició van exposar els seus posicionaments i matisos respecte al projecte. Susana Tapia, regidora del PSC, va demanar un «reset», tornar a començar i «buscar una solució en què tots ens puguem sentir còmodes a partir d’un diàleg constructiu i pacífic». En aquest sentit, la socialista va defensar la necessitat de prioritzar la regularització del polígon, acceptant l’ampliació de l’escorxador «amb condicions específiques» i la construcció de la planta de biogàs.

Junts va adoptar una línia similar, posant l’accent en el debat i la paraula. Maria Tarter va demanar «aturar-se un moment i escoltar la gent» per dialogar i consensuar la regularització del polígon, i va reclamar més transparència a l’equip de govern.


Per part de la CUP, Lakshmi Roset es va mostrar molt crítica amb la gestió d’Aramoià: «No acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar les urnes». Segons la regidora, els resultats de la consulta van evidenciar «un poble il·lusionat i amb voluntat de decidir el seu futur». En aquest sentit, va advertir que «no es poden impulsar projectes que la gent no vol» i va instar l’equip de govern a «escoltar i, si realment estimeu el poble, no imposar un projecte, deixar l’ego de banda i parlar del model que volem». Finalment, Roset es va adreçar a la resta de regidors del govern per reclamar-los «sentit crític».

En resposta a la moció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va valorar la participació registrada a la consulta, però també va remarcar que prop del 70% del cens no es va sentir interpel·lat. Amb tot, va recordar que no es va poder arribar a un acord amb la comissió promotora per formular una «pregunta clara i concisa». El batlle va insistir que el problema de fons és la regularització del polígon, un aspecte que va definir com a «punt de trobada» amb la resta de formacions.

Guiteras també es va adreçar a Roset per demanar-li que evités acusacions i «mentides», i va subratllar que «ho estem fent bé» i que no han trobat cap altra alternativa viable. En aquest sentit, va afirmar que actualment no es poden aturar els tràmits: «Si ens tirem enrere, potser ens haurem de posar a demanar llicències, i això suposaria el tancament de moltes empreses».

La moció va quedar rebutjada, ja que tot l’equip de govern hi va votar en contra. Tot i això, l’alcalde va acceptar iniciar un procés de diàleg, partint de la base que l’escorxador «no es tancarà» i que el polígon «s’ha de regularitzar».


Tensió i pressió exterior

El ple d’ahir es va celebrar en paral·lel a una concentració convocada pel col·lectiu Per un Moià viu, que va aplegar una setantena de persones. Els manifestants, a més de corejar consignes contràries al projecte d’Aramoià, van seguir la sessió en directe, intensificant les proclames durant les intervencions de l’alcalde, Dionís Guiteras, i mostrant un suport especialment explícit a la regidora de la CUP.
Concentració en contra de la planta de biogàs i de l'ampliació de l'escorxador, ahir 28 de gener, durant el ple municipal / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2025

Regió7

L’oposició reclama a Aramoià que repensi els projectes del polígon, però el partit s’hi nega

Per a Junts, el PSC, la CUP, i els promotors de la consulta d'aquest diumenge, la contundència dels resultats conviden a «reflexionar» i a buscar alternatives de forma consensuada
Votacions a la consulta d'aquest diumenge a Moià / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià12 GEN 2026 18:19

Després del «no» rotund a l’ampliació de l’escorxador de Moià i a la construcció d’una planta de biogàs expressat en la consulta popular d'aquest diumenge, els grups de l’oposició en aquest Ajuntament i els impulsors del procés participatiu, coincideixen que aquest resultat marca un abans i un després que hauria de fer reflexionar l’equip de govern d’Aramoià, partidari de desenvolupar aquests dos projectes. Li demanen que els aturi per repensar-los entre tots de manera consensuada, però l’alcalde, Dionís Guiteras, ja ha respost que no ho farà i que continuarà endavant amb les tramitacions.


A la consulta, el «no» es va imposar amb el 89,4 % dels vots. Un resultat prou contundent per fer marxa enrere, segons Junts, el PSC, Capgirem Moià (CUP) i la plataforma Per un Moià Viu, que agrupa els impulsors del procés participatiu. La consulta no era vinculant, però van optar pel «no» 1487 electors, 36 més que els obtinguts per Aramoià a les darreres eleccions municipals. Davant d’això, «caldria reflexionar sobre què ha dit el poble, aturar els projectes del polígon i replantejar-los», apunta la portaveu de Junts a l’Ajuntament de Moià, Maria Tarter. A més, recorda que fa uns dies que sobre la taula hi hauria una nova proposta amb alguns canvis respecte a la inicial pel que fa a la ubicació de la planta de biogàs, que es podria estudiar.


Junts defensa que es desvinculi la legalització del polígon de l’ampliació de l’escorxador i de la planta de biogàs. Admet que regularitzar el polígon és prioritari, però que no necessàriament passa per una ampliació com la que es proposa. «Falta una compensació de sòl per a equipaments, que es podria posar en un altre sector diferent dels terrenys enganxats al polígon del Prat», diu Tarter.


El PSC, que llegeix el resultat de la consulta com «un toc d’atenció a la gestió que Aramoià ha fet de tot aquest procés», també és partidari de desvincular la regularització del polígon de la planta de biogàs, per a la qual «hi ha alternatives, com el Pla Romaní». Ho diu el Primer Secretari de l’Agrupació Socialista del Moianès, Enric Terencio, convençut que «un canvi de lloc no seria complicat». Reivindica «un debat net i clar sobre la planta i la seva ubicació, que fins ara no hi ha hagut, i això ha portat a la crispació».

Pel que fa al polígon, els socialistes veuen la necessitat de regularitzar-lo com més aviat millor, però consideren que es podria fer una requalificació molt menor de la que ara es proposa.

Per la seva banda, Capgirem Moià (CUP) té clar que «el clam de Moià en contra d’aquest projecte ha estat contundent», i davant d’això, «està claríssim que l’Ajuntament l’ha de deixar estar, s’ha de fer enrere i ha de buscar les alternatives que el poble realment reclama», apunta la regidora del partit a l’Ajuntament, Lakhsmi Roset.

Per als cupaires, el 30,12 % de participació que hi va haver «és una brutalitat» per a una consulta «que no és vinculant i que al darrere no té l’estructura propagandística d’unes eleccions». A més, la formació és molt crítica amb l’actitud d’Aramoià «demanant l’abstenció», que en cap cas considera que s’hagi de comptabilitzar, «o hi hauria tantes situacions en minoria que no es podria fer res».
 

«Una victòria democràtica»

Des de fora del consistori, la plataforma Per un Moià Viu també s’ha mostrat molt crítica amb la gestió que Aramoià ha fet de tot el procés i de la consulta. La seva portaveu, Pilar Clapers, considera «gravíssim» que el partit fomentés l’abstenció, i li retreu «que ara se la vulguin apropiar, com si tothom qui no va anar a votar apostés pel sí».

La plataforma diu que el resultat d’aquest diumenge «va ser una victòria democràtica en mans de la ciutadania», i destaca el fet que el suport al «no» superés els vots d’Aramoià a les municipals, per la qual cosa l’equip de govern «hauria d’aturar el projecte» ara previst al polígon. «La regularització es pot fer de moltes maneres, sense necessitat de duplicar-ne la superfície», apunta Clapers, contrària el fet que l’escorxador i la planta de biogàs hi estiguin vinculats.
 

Aramoià es manté ferm

Malgrat els resultats de la consulta, no vinculant, i de les crítiques i les reclamacions que li arriben de l’oposició i la plataforma, el govern d’Aramoià té la intenció de continuar amb les tramitacions de legalització del polígon amb els termes ja previstos. Passen per una ampliació en uns terrenys que va comprar la propietat de l’escorxador, que en va cedir una part a l’Ajuntament perquè, a canvi, els requalifiqui i així l’empresa pugui ampliar la seva activitat. L’operació també inclou la construcció de la planta de biogàs.

L’alcalde, Dionís Guiteras, es manté en la postura que la majoria de la població no s’ha sentit cridada a votar en la consulta, i en part, ho atribueix al fet que la pregunta no incloïa «el problema de fons com era la regularització del polígon, salvar 500 llocs de treball i indústries que són importantíssimes pel municipi i la comarca».

Per això creu que aquells que potser van votar amb «la por» de les molèsties de pudor o contaminació de la planta o que «el poble s'omplirà de camions» perquè creixerà el sacrifici d'animals a l'escorxador, «cal fer-los veure i explicar-los que això no passarà», afirma l'alcalde.

Tot i que, d’entrada, no es preveu un canvi de postura, Aramoià es compromet a «reunir-se amb tothom», no només amb la gent que ha convocat la consulta sinó empresaris, treballadors, veïns i partits polítics. «La gent vol que ho fem més, i és el que farem», remarca Guiteras.


El posicionament públic es donarà a conèixer durant un ple que encara no té data. Tenen dos mesos per fer-ho des de la celebració de la consulta ciutadana.

12 gener 2026

Regió7

L’oposició de Moià demana més transparència al govern en l’afer de l’escorxador

Els partits troben a faltar informació i debat polític i ciutadà, mentre l’alcalde ho nega i els reclama espais per recuperar la confiança i evitar falsedats


Concentració que es va fer dimecres al vespre a Moià mentre es feia el ple / Arxiu particular


Jordi Escudé
Moià 20 JUL 2024 6:28

Poca transparència i poca informació tant a la resta de partits com als ciutadans. És la crítica generalitzada que els tres partits de l’oposició a l’Ajuntament de Moià (Junts, la CUP i el PSC) fan al govern en majoria d’AraMoià i a l’alcalde, Dionís Guiteras, amb relació a la proposta d’ampliació de les instal·lacions de l’escorxador comarcal en uns terrenys annexos al polígon del Prat lligada a la construcció d’una planta de biogàs. Una proposta que està aixecant molta polseguera entre ecologistes i veïns que s’hi oposen.

La tensió va quedar palesa en el darrer ple municipal, que no preveia tractar cap d’aquestes qüestions en l’ordre del dia, però se’n va parlar a bastament en el torn de precs i preguntes, tenint en compte que a fora s’havia convocat una concentració de protesta veïnal que va aplegar unes 150 persones (tal com va informar aquest diari en l’edició de dijous).


Fa temps que la proposta arrossega crítiques dels seus opositors, que creuen que és desmesurada i perjudicial per al medi ambient i la sostenibilitat, però els ànims s’han encès amb l’obertura de l’expedient que ha d’acabar consolidant tot el procés i que el govern ha aprovat per decret, i no per ple. Consisteix a remetre l’avantprojecte de modificació del Pla General d’Ordenació de Moià (per poder ampliar i regularitzar el polígon) a l’Oficina Tècnica Ambiental perquè elabori l’informe pertinent que ha de servir de base per al projecte.


Fer-ho per decret és legal, però en aquest cas, els partits de l’oposició en qüestionen les formes per l’abast del projecte i perquè, segons diuen, ni ells mateixos no han estat prou informats de la proposta. Susana Tapia, del PSC, va ser la primera de demanar al ple per què s’havia tirat pel dret amb el decret amb relació a un projecte que va dir que no coneixia prou, i la portaveu de la CUP, Lakshmi Roset, va retreure al govern que l’aprovació d’un expedient per decret «no té les mateixes garanties democràtiques que si s’inclou en l’ordre del dia d’un ple», i més tenint en compte «el rebombori» que s’ha generat. Per la seva banda, Montse Girbau, de Junts, va recordar que el 2017 es va iniciar un procediment de tramitació idèntic en l’àmbit del circuit verd, «però no va ser per decret sinó que es va portar al ple». No entén per què ara no s’ha fet el mateix, i ho atribueix a «raons polítiques».

A tot plegat, Guiteras va respondre negant de totes totes «que hi hagi hagut manca de democràcia o obscurantisme», i va passar la pilota a l’oposició retraient-li que potser no havien estat prou al cas de tot aquest afer perquè «el que hi ha, s’ha dit». En aquest sentit, va recordar que el decret que ara s’ha tramitat es va signar el 23 d’octubre, que al ple següent va passar per la dació de comptes, i que també se’n va informar a la junta de portaveus (en què hi ha representats tots els grups municipals) del 20 de novembre, «però aleshores ningú no va dir res».

Tanmateix, Roset, de la CUP, va retreure a Guiteras que no hi ha hagut prou debat al ple i que «les audiències públiques han estat mínimes», fins al punt que «quan s’han fet preguntes no s’han contestat i no hem tingut prou accés a la informació» en referència, per exemple, als intents que s’han fet de regularització del polígon, a l’expedient complet de la proposta de modificació per a l’ampliació de l’escorxador, o la quantitat d’aigua que gasta. Unes preguntes que Guiteras va contestar breument al mateix ple i sobre les quals va dir que hi ha documentació disponible, i va proposar l’«obertura d’espais de confiança on puguem parlar de tot això» i que evitin «que la informació surti tergiversada» com diu que està passant. En aquest sentit, per exemple, va negar que l’avantprojecte que ha servit de base per a aquest decret ja estigui aprovat, tal com diu que s’ha afirmat en alguns casos.


Per part de Junts també va parlar la seva portaveu, Maria Tarter, que va demanar «calma després de les èpoques de crispació que ja hem viscut en aquest poble». En un to amable, va recalcar que «la gent necessita informació per poder opinar i en aquest sentit, va apuntar l’opció de donar a conèixer l’avantprojecte en qüestió (encara que sigui una primera proposta), considerant que si d’un bon començament «s’hagués fet públic i més obert, potser no hauríem arribat en aquest punt». També va remarcar la necessitat i la disposició «a tornar a fer reunions respecte a un projecte que pot tenir un gran impacte al poble».

Avui, jornada reivindicativa

La plataforma Moianès pel Decreixement, que agrupa veïns i entitats ecologistes i que s’oposa fermament al projecte de l’escorxador i la planta de biogàs, ha convocat per a aquesta tarda a 2/4 de 7, la «Festa pel Moià que volem», una jornada lúdica i reivindicativa en contra dels macroprojectes que es proposen a la comarca. Es farà a la part de dalt del parc municipal, amb xerrades, tallers i música. 

20 juliol 2024

Regió7

Moià ja té empresa per fer les obres de rehabilitació de Can Comadran

El projecte de l’antiga fàbrica s’ha adjudicat finalment per 4,1 milions, però encara està pendent de la prorroga dels terminis per no perdre una subvenció europea


Una de les façanes de l'antiga fàbrica tèxtil de Can Comadran, que va tancar el 1978 / Ajuntament de Moià


Queralt Casals
Moià 07 JUN 2024 6:26


L’Ajuntament de Moià ha pogut adjudicar finalment les obres de rehabilitació de l’antic complex fabril de Can Comadran per 4,1 milions d’euros. L’aprovació arriba després que la primera licitació, que es va fer el desembre passat, quedés deserta i s’hagués de fer una actualització a l’alça del pressupost, que havia quedat desfasat a causa de l’increment del preu dels materials. Tot i tenir empresa per fer els treballs, el consistori continua pendent de la pròrroga del termini d’execució per no perdre la subvenció d’1,4 milions d’euros dels fons europeus Next Generation.

El ple municipal de l’Ajuntament de Moià va aprovar aquest dimecres en una sessió extraordinària l’adjudicació del contracte d’obres de rehabilitació de Can Comadran per convertir-lo en un equipament multifuncional. El consistori ha adjudicat els treballs a l’empresa Constructora d’Aro per un import de 4,1 milions d’euros, 200.000 menys dels previstos en l’actualització del pressupost que es va fer el mes d’abril.

En paral·lel, l’ajuntament està pendent que el govern central ampliï el termini per finalitzar les obres, que tenen com a data límit el pròxim 30 de setembre, per no perdre la subvenció d’1,4 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. L’ampliació del termini s’està negociant a Madrid, però encara no hi ha una resolució. Tot i això, els tràmits segueixen els seus passos i ara s’ha adjudicat l’obra que, un cop iniciada, es preveu que tingui una durada de 12 mesos.


L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va expressar durant el ple que «després d’una odissea hem aconseguit tenir una empresa a la qual adjudicar les obres» i va recordar que «encara hi ha pendent» la pròrroga dels terminis per poder optar a la subvenció dels fons europeus. En aquest sentit, va agrair als partits amb representació al Congrés dels Diputats la «pressió» que estan fent «per poder aconseguir aquesta pròrroga llargament reivindicada per tot el món local». Tot i aquesta incertesa, l’alcalde va destacar que «és una obra important i estratègica per Moià i fins i tot per la comarca i val la pena que la tirem endavant».

Per la seva banda, la portaveu de Junts, Maria Tarter, va assegurar que «és un projecte que ens fa dubtar i ens fa patir pel tema de la pròrroga» i que és «una despesa enorme que no sabem si ara mateix hauria de ser prioritària per aquest ajuntament». Guiteras va agrair la col·laboració de tots els grups en la definició del pla d’usos del nou equipament, on hi ha discrepàncies, i va dir que «ens esforçarem perquè sigui del màxim consens possible».

El projecte preveu convertir el complex tèxtil en un equipament multifuncional, que constarà de sales multi usos per esdeveniments culturals i socials i espais per empreses de sectors locals emergents. El projecte de rehabilitació de Can Comadran contempla intervenir en una superfície de 2.267 metres quadrats i preservar elements patrimonials històrics com la caldera, els motors i la xemeneia.

L’Ajuntament de Moià va aprovar el novembre passat el projecte perquè l’antiga fàbrica tèxtil de Can Comadran recuperi la funció de dinamització social i econòmica que va tenir amb la creació d’un nou edifici multifuncional amb espais per a la formació i l’emprenedoria. El projecte es va obrir a licitació amb un pressupost de 3,4 milions d’euros i un termini d’execució d’11 mesos. El consistori va declarar deserta la licitació perquè no es va presentar cap oferta en el termini d’exposició pública a causa de la pujada de preus dels materials i perquè el termini d’execució era molt just.


Davant d’això, i per intentar salvar la subvenció atorgada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el consistori va iniciar les gestions pertinents per demanar una pròrroga. En paral·lel, es va fer una actualització a l’alça del pressupost, que havia quedat desfasat, i es va obrir una nova licitació, que ara s’ha adjudicat.

7 juny 2024

Regió7

L’Ajuntament de Moià haurà de pagar per sentència 133.000 euros per l’ús d’un solar privat

El consistori va utilitzar el terreny durant anys, pagant-ne lloguer, com a pàrquing públic, però el va seguir ocupant quan el contracte ja estava extingit i el propietari n’ha reclamat la indemnització

Solar del carrer Santa Magdalena, quan encara s'usava d'aparcament ARXIU/MIREIA ARSO


David Bricollé
Moià | 22·09·23 | 06:25

L’Ajuntament de Moià ha de pagar més de 130.000 euros per l’ús que va fer d’un solar privat com a pàrquing públic més enllà del termini que hi havia estipulat en el contracte inicialment signat. Així ho ordena una sentència judicial que dona resposta al recurs que va interposar el propietari del terreny, que va fer una reclamació en base a una clàusula d’indemnització que hi havia en el contracte de lloguer, que establia una penalització diària si l’espai estava ocupat més temps de l’acordat. El resultat d’aquesta sentència es va conèixer en el ple celebrat aquest dimecres al vespre pel consistori moianès, ja que s’hi va introduir en l’ordre del dia un punt per la via d’urgència per aprovar una modificació de crèdit per fer front al pagament immediat d’aquesta indemnització, que en total puja a 133.213 euros. L’alcalde moianès, Dionís Guiteras, va explicar en el ple que l’Ajuntament hi ha presentat recurs, però que mentre aquest no es resol la persona demandant ha demanat l’execució provisional de la sentència, petició que el jutge ha acceptat.


El fet se circumscriu a un solar situat al carrer Santa Magdalena, darrere del CAP, que durant 13 anys es va destinar a aparcament públic (amb una trentena de places) i on també hi havia un punt de contenidors de deixalles. A final del 2021 l’Ajuntament ja el va haver de deixar lliure arrel d’una primera sentència del Jutjat de primera instància de Manresa, que va considerar extingit el contracte amb la propietat i va ordenar que es desocupés.


Quan va sortir aquell primer pronunciament que va obligar l’Ajuntament a deixar de fer ús del terreny, Guiteras ho va contextualitzar explicant que al 2011, quan AraMoià va entrar al govern, «es va demanar a tots els propietaris als que es llogava espais que fessin una rebaixa perquè no hi havia capacitat per poder-ho pagar». En aquest cas, va dir, «el propietari, legítimament, va decidir que no volia renovar-lo. El tema era la discussió de si s’acabava o no el contracte d’una manera voluntària o d’una manera definitiva. Nosaltres vam intentar negociar, però no s’arribava a un acord. Al final, el propietari, legítimament, va portar el cas al jutjat perquè resolgués. Ell tenia unes aspiracions i l’Ajuntament consideràvem que hi havia una altra realitat».


El fet és que aquell recurs interposat pel propietari va acabar el 2021 amb l’ordre judicial de deixar lliure el solar (es va fer efectiu a final d’aquell any), perquè en no arribar a cap nou acord per estendre’l el jutge va donar per liquidat el lligam contractual. Un acord que, així, havia finalitzat formalment el 31 de desembre del 2018, que el consistori va intentar renegociar a la baixa, però que no s’havia acabat renovant. Però tenia una segona part, de la que ja en aquell moment va advertir la llavors i encara ara portaveu de Junts, Maria Tarter, ja que el conveni signat 13 anys enrere entre les dues parts deia que si l’Ajuntament «no deixés el solar lliure i vacu en les condicions descrites i en el termini convingut», la corporació local «haurà de satisfer una indemnització diària de cent euros per cada dia que duri l’incompliment». En base a aquesta clàusula, la propietat va engegar un nou procés judicial per reclamar aquesta indemnització sobre el temps que el solar va seguir fent les funcions d’aparcament públic. En concret, i segons la modificació de crèdit aprovada per via d’urgència al ple de dimecres, són 113.000 euros de penalitat per incompliment de contracte; 5.912 d’interessos de demora i 14.300 per arreglar el solar i deixar-lo a nivell de carrer.

En la sessió plenària, el grup municipal de Junts (a l’oposició) va votar en contra tant de la urgència com de la modificació de crèdit perquè, segons va argumentar la seva portaveu, «d’aquest problema ja en vam avisar des del 2019, ja que el propietari va notificar a final del 2018 a l’Ajuntament en temps i forma que no volia renovar el contracte de lloguer, però tot i això l’Ajuntament va seguir utilitzant aquest espai com a pàrquing públic. Vam avisar que això arribaria, l’Ajuntament va ser sentenciat a desnonament per incompliment de contracte, vam estar d’okupes un parell d’anys. I ja vam avisar que després del desnonament vindria la indemnització econòmica perquè hi havia una clàusula en el contracte que era molt clara. I fins i tot ja la vam estimar en uns 100.000 euros». «Per tot plegat», va afegir Maria Tarter en el seu torn d’intervenció, «en cap cas podem donar suport a aquesta modificació i hi farem al·legacions i el recurs corresponent perquè considerem que no és l’Ajuntament el que ha de fer aquest pagament, sinó els responsables de la decisió, en aquest cas l’equip de govern d’AraMoià, que no va donar ordre de deixar sense ús aquesta parcel·la i aplicar les clàusules que hi havia en aquest contracte».

Per la seva part, l’alcalde va exposar que, «com ja hem explicat en moltes ocasions, quan va caducar aquest contracte el propietari va estar negociant amb l’Ajuntament per poder-lo renovar i, mentrestant, nosaltres no podíem pagar aquests rebuts perquè no hi havia contracte. Era ell qui tenia ganes de negociar. Suposo que li ha sortit bé la jugada, però en cap moment no va ser cap altra la intenció que la de negociar constantment, també per part seva. Ara el jutge ha resolt, nosaltres no hi estem d’acord i per això hi hem presentat recurs». 

22 setembre 2023

Regió7

Dionís Guiteras inicia el mandat «de transformar Moià» amb una crida al consens

El republicà encara la seva quarta legislatura amb la mà estesa a l’oposició, tot i tenir majoria absoluta
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, alçant la vara del quart mandat Queralt Casals

Queralt Casals
Moià | 17·06·23 | 14:30 | Actualitzat a les 15:32

En un ple molt tranquil i sense lloc per a les sorpreses, Dionís Guiteras ha estat investit per quarta vegada alcalde de Moià, després que els republicans guanyessin les eleccions per majoria absoluta. Com de costum, la constitució del nou Ajuntament s’ha fet a l’auditori Sant Josep que pràcticament s’ha omplert per a l’ocasió i que ha comptat amb la presència de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, amb arrels moianeses. Guiteras ha assegurat, un cop investit alcalde, que el mandat que ara s’inicia és el de «transformar Moià» i ha estès la mà a l’oposició per continuar treballant amb el consens de la darrera legislatura.

A les 11 en punt, el secretari ha donat el tret de sortida al ple de constitució de l’Ajuntament de Moià amb la creació de la mesa d’edat, que han presidit la regidora més gran, en aquest cas la socialista Susana Tàpia, i el més jove, Lluís Cascales, d’Aramoià. Un cop han pres possessió del càrrec els 13 regidors i regidores del consistori, s’ha procedit a l’elecció de l’alcalde on l’única formació que ha presentat candidat ha estat Aramoià. Així, Dionís Guiteras ha estat investit alcalde amb els 8 vots a favor de la seva formació i els cinc en blanc de la resta de grups amb representació municipal: Junts, que té 3 regidors, i el PSC i la CUP, que en tenen un.

Com marca el protocol, Guiteras ha rebut per quarta vegada la vara d’alcalde. Ha estat de la mà de la regidora de més edat de la mesa, la socialista Susana Tàpia. Un cop investit, el republicà s’ha dirigit als assistents per agrair el suport rebut i ha assegurat que el que ara comença «ha de ser el mandat de transformar Moià» però sobretot, ha remarcat, «ha de ser el mandat de seguir treballant amb la resta de regidors i regidores que ara estan a l’oposició de la mateixa manera que ho hem fet aquests quatre anys, amb confiança i amb diàleg».


En aquesta línia, ha destacat que tot i tenir majoria, «no la pensem pas utilitzar d’una manera a l’ús, com es pot utilitzar una majoria absoluta, perquè s’ha demostrat que treballant, dialogant i arribant als plens cadascú amb les seves posicions, però havent-ho parlat és un bé per al poble i, fins tot, és un bé per a nosaltres mateixos com a persones». Per això, ha dit, «estenc la mà per seguir tots i totes tretze treballant per Moià i per la seva gent». A nivell personal, ha tingut un record per als seus pares, que sempre l’havien acompanyat en les preses de possessió i, en aquesta ocasió, «hi són en l’esperit i els noto aquí al costat».

Al seu torn, la portaveu de Junts per Moià, Montví i Montjoia, Maria Tarter, ha afirmat que «continuarem treballant amb una oposició constructiva i proactiva i esperem arribar a molts consensos com en aquest ultim mandat» amb la voluntat «de treballar per tots». Per la seva banda, la regidora de la CUP Lakshmi Roset, ha fet una crida a «fer front des de Moià als grans reptes actuals com l’emergència climàtica, la crisi econòmica i l’emergència social que provoca aquesta pujada del feixisme que ens posa en perill a totes». També ha fet notar l’elevada abstenció i la necessitat de «treballar també per aquestes persones que han manifestat una posició política». La regidora socialista, Susana Tàpia, ha apel·lat també a la bona entesa entre partits i ha expressat la seva voluntat de «continuar treballant pel poble amb fermesa i de forma rigorosa i especialment vetllaré per les petites coses que fan feliços els ciutadans».

El ple ha acabat amb una fotografia de família dels tretze regidors que conformen el nou consistori i amb les habituals felicitacions i abraçades entre els membres de la corporació i el públic assistent, especialment a l’alcalde Dionís Guiteras, que ha recuperat la majoria absoluta que havia perdut fa quatre anys i encara el seu quart mandat. 

17 juny 2023

Regió7

Preguntes molt personals a Maria Tarter: "Tinc a la tauleta els llibres del president Puigdemont"

L'alcaldable de Junts per Moià, Montví i Montjoia en poques paraules

Moià | 25·05·23 | 14:30

Maria Tarter es presenta per segona vegada com a cap de llista a les eleccions municipals OSCAR BAYONA

Quin és el seu lloc preferit de Moià?

La plaça Major, jo hi he nascut.


Què eliminaria ara mateix de Moià si tingués una vareta màgica?

No crec que s’hagi d’eliminar res.

I què hi portaria d’algun altre lloc?

Unes bones comunicacions per carretera.


A quin polític actual o històric li agradaria assemblar-se?

Soc política amateur, no n’admiro.

Quin personatge triaria eliminar de la història si pogués?

Qualsevol dictador.

Catalunya serà independent? Aviat, algun dia, mai, en un somni, en un malson, qui sap?

Serà independent i tan de bo sigui aviat.

Creu en alguna cosa que no pugui veure?

M’agrada veure les coses.

Veu sovint alguna cosa que li costa de creure?

De vegades em sorprenen algunes actituds.

La pel·lícula o sèrie que no es cansaria de veure?

He de tirar molt enrere. M’agrada molt «Evasió o victòria», l’hem vist a casa mil vegades.

El llibre que no es cansaria de llegir?

Tinc a la tauleta els llibres del president Puigdemont. Sempre és interessant una relectura.

El disc que sempre vol tornar a escoltar?

Qualsevol de Bruce Springsteen.

Déu existeix?

Ha d’existir alguna cosa.

Dos mil euros és un sou modest, bo o molt bo?

2.000 euros nets son un bon sou.

El millor viatge que ha fet?

Un de recent que vam fer a Còrdova amb dues parelles més d’amics. I de qualsevol vacances amb família en tinc un gran record.

El que més li agradaria fer?

Tenim pendent amb la família Japó i Estats Units, però no ens acabem de posar d’acord.

Un lloc per anar amb els fills?

Quan eren petits anàvem molt a Salou i en gaudíem molt.

El seu lloc preferit per anar amb la parella?

Ens agrada molt caminar pel Moianès, si pot ser completat amb un esmorzar.

El seu lloc preferit per estar sola?

L’estona de cotxe d’anar i tornar de Moià a Manresa.

Quan va escriure l’últim tuit?

Tinc compte però no m’agrada l’ambient de twitter i no ‘tuitejo’.

Puja fotos a Instagram? De quin tipus?

Sí, paisatges de les rutes que fem, sobretot.

L’última vegada que es va enfadar molt, per què va ser?

Sincerament, no t’ho sabria dir.

I l’última que va plorar?

És que ploro molt fàcilment. Potser amb un capítol de la sèrie de la reina Carlota em va caure alguna llàgrima.

Un lema per viure la vida?

Viu i deixa viure.

25 maig 2023

Regió7

«La pressió fiscal ja s’havia d'abaixar abans»

El foment d’habitatge públic i la reactivació del nucli antic amb accions com la compra i obertura del Casal són propostes de la formació

Moià | 25·05·23 | 06:25

Maria Tarter és regidora de l'Ajuntament de Moià des del 2011 OSCAR BAYONA

Maria Tarter Armadans (Moià, 1975) està casada i té dos fills. Va estudiar a l’Escola Pia i a l’Institut de Moià i va cursar la carrera de Telecomunicacions a La Salle Bonanova, tot i que no la va arribar a completar. Treballa a l’Ajuntament de Manresa des de fa tres anys com a administrativa, actualment al departament d’intervenció, comptabilitat i pressupost. Abans havia estat al de Granollers. És regidora de Moià des del 2011, i aquestes son les seves segones eleccions com a cap de llista.


Si, amb AraMoià governant, s’ha tancat una etapa tan dura com la del deute, per què caldria ara un canvi?

Nosaltres discrepem de la manera com es gestiona i cap a on es vol portar Moià. No estem d’acord amb la gestió d’aquests últims 4 anys perquè creiem que ja es podien haver fet molts canvis des del 2019, no s’havia d’esperar ara el 2023. La manera de créixer, quines coses prioritzen com a equip de govern no les compartim i per això ens presentem.


Concreti’m algunes d’aquestes discrepàncies.

Per exemple, amb els impostos. Per nosaltres la pressió fiscal als moianesos s’havia d'abaixar abans, perquè el marge que hi havia a partir de la progressiva eliminació del deute ja ho permetia a principi d’aquest mandat.

AraMoià diu que ho ha fet amb l’IBI, una rebaixa del 10% en dos anys...

Sí, a iniciativa nostra. A proposta de Junts s’ha baixat el coeficient de l’IBI aquests dos anys perquè el deute ja no suposava un problema per a les finances de l’Ajuntament i per tant es podia rebaixar aquest percentatge. Vam negociar amb l’equip de govern i una de les condicions per aprovar pressupostos va ser aquesta rebaixa. Nosaltres demanàvem que fos molt més. I també s’hauria pogut comença a abaixar abans. Hem pressionat molt en aquest sentit perquè el deute no l’ha pagat AraMoià, l’ha pagat la gent de Moià. I ara hem de baixar la pressió fiscal, ja no es pot aguantar més.

Quina és la seva proposta fiscal?

Proposem directament per a l’any que ve un 20% més de rebaixa de l’IBI. Hem fet números i es pot baixar. No ens conformem amb un 5%. Moià recapta uns 2 milions i mig d’IBI a l’any. La rebaixa que proposem equival a recaptar mig milió menys. Però és que del pressupost del 2022 han sobrat dos milions d’euros. Tenim set milions al banc. És un pressupost sencer, que tenim al banc.

La gestió que AraMoià ha fet del deute històric no és per aplaudir?

És la gestió que tocava. Cal recordar que quan entrem a l’Ajuntament el 2011, davant la situació que ens trobem es forma un govern d'unitat. Ja sé que queda molt lluny, però és així. Es va formar un govern d'unitat dels 3 partits polítics que hi érem en aquell moment i el regidor d’Hisenda no era d'AraMoià. I vam treballar els 13 junts. I el 2012 va ser quan hi va haver un mecanisme de pagament a proveïdors, que és el que endreça i dona les pautes per fer el que és el pla d’ajust de 10 anys que s’ha materializat. Però va ser gràcies al treball conjunt dels 13 regidors. Puc entendre que AraMoià s’agafi aquesta bandera, però la realitat és una altra. La realitat va ser que entre tots es va estructurar el deute per poder-lo eixugar. I ara ha arribat el moment que això no es pot aguantar més, la gent de Moià no pot aguantar aquesta pressió fiscal. Oimés en la situació general que tenim de crisi. Per tant, és moment de tornar on toca.

I en la planificació de futur que planteja AraMoià, de què discrepen?

Per exemple, de la gestió de l'habitatge municipal. En aquest mandat, com que al davant teníem un govern en minoria hem estat treballant diversos temes, perquè han estat obligats a asseure’s. I el tema de l’habitatge municipal va ser una de les línies vermelles que vam posar per aprovar pressupostos. L'Ajuntament de Moià té dos edificis al carrer Martí i Pol, un de 6 habitatges i l'altre de 8 i hi ha pisos que ja estan llogats i altres que estan tancats. S’hi havien de fer obres i calia posar els diners al pressupost per realitzar-les i posar els habitatges a lloguer. Això es va negociar amb l'equip del govern, ens ho van acceptar i es va pressupostar, però en quatre anys han estat incapaços de fer-ho. És una de les nostres prioritats, que per ells no ha sigut.

El govern actual parla de fer habitatge social a l’antiga caserna.

Sí, la caserna és de l'Ajuntament i el projecte que ells volen fer, i amb això sempre ens tindran al davant, és cedir-ho a l'Incasol. Però una cosa és negociar amb l'Incasol que ens ajudin a reformar l’edifici, però la gestió d'aquests habitatges, que serien uns 15 pisos, creiem que ha de ser des de l'Ajuntament, no des de l'Incasòl. Per nosaltres és una prioritat arreglar-ho i gestionar-ho des de Moià. Que sigui el ple de l'Ajuntament el que en decideixi els requisits, els barems per accedir-hi. En el tema d'habitatge discrepem fort.

En la recta final del mandat s’ha conegut la concessió d’ajuts importants, sobretot de fons europeus, per a projectes com la rehabilitació del Comadran i Les Faixes. Comparteixen aquests apostes?

S’ha d’explicar tot. Els Next Generation poden ser una gran oportunitat o una gran trampa. Bàsicament, perquè obliga l’Ajuntament a afrontar una part molt important de la inversió. Per exemple, per a l’edifici Comadram tenim una subvenció d’1,4 milions aproximadament, però el projecte puja a més de 3 milions. Evidentment ho entomem, però hem de veure com. Al Comadran la nostra proposta és que hi vagi el Consell Comarcal, que ara el tenim a Can Carner amb una cessió d’ús. Fer-hi una seu en condicions i que també en financiï una part. I que allò sigui alhora un espai per a la formació i l’impuls de l’activitat econòmica... I aprofitar que el Consell Comarcal té més de 3 milions al banc perquè col·labori en la inversió.

I a Les Faixes?

La subvenció és de 2,8 milions, però el projecte puja a més de 6 milions. Allà sí que ho enfoquem més com a gran espai cultural. Però, amb tots aquests projectes, al ciutadà li ha de quedar molt clar que ens suposarà un gran esforç com a poble, i que si fas aquestes apostes hauràs de renunciar a altres. I nosaltres també apostem com a espai cultural pel Casal Parroquial.

Per què?

Perquè si tot ho anem traslladant cap a fora del nucli antic, el centre històric se’ns està morint. Per nosaltres el Casal ha de ser un pal de paller del centre històric, juntament amb el museu, la biblioteca, de la que en proposem una ampliació, i fer de Can Carner, quan traslladem el Consell Comarcal, un hotel d’entitats. I tenir el Casal no ha de ser incompatible amb habilitar Les Faixes. S’han d’encaixar. Apostem per les dues coses. Però per nosaltres és molt important no oblidar el centre històric.

Un projecte molt concret que sigui una aposta pròpia?

L’ampliació de la biblioteca és una de les nostres prioritats. I també analitzar amb un estudi molt curós la possibilitat de posar una coberta retràctil a la piscina. Tant amb l’opció de convertir-la en una piscina d’hivern com una d’intermèdia que seria una piscina no pròpiament climatitzada, però a la que li allarguem l’ús. És qüestió d’analitzar-ho i veure costos i rendiments per poder decidir sí o no amb arguments.

De la dècada que fa que està a l’oposició, què s’aplicaria si és alcaldessa?

Dialogar molt més del que han fet amb nosaltres en aquests 12 anys, tenir molt més en compte l’oposició del que han fet amb nosaltres, tot i que en aquests quatre sí que hi ha hagut més apropament, però per necessitat. Hi ha hagut èpoques que m’he sentit molt menystinguda com a regidora. Al final, tots els partits volem treballar pel nostre poble i totes les opinions són vàlides i son contribucions.

25 maig 2023

Regió7

Eleccions municipals a Moià: De la carpeta del deute a la dels projectes

El mandat que ara s’esgota ha obert una nova etapa, després que el juny del 2021 es donés per liquidat l’enorme deute que ha condicionat totalment el consistori durant una dècada

Moià | 21·05·23 | 06:26

Estrena del pàrquing sota la plaça del CAP de Moià ARXIU/EDUARD VEGA

El del punt d’inflexió. El del pas de la gestió pura i dura a la projecció política. Serien alguns dels termes que permetrien definir el mandat que ara s’acaba a Moià i que obre una nova etapa. Un període de quatre anys en què se n’ha tancat un altre de deu: el de redreçament d’un deute que des del 2011 va deixar l’Ajuntament lligat de mans i peus per a tota capacitat de maniobra. I que, amb aquest pas endavant, n’ha permès obrir un de nou: el de la planificació de noves inversions, que en aquesta dècada anterior havien quedat pràcticament vetades.

Dues dates culminants permetrien resumir el que ha estat aquest mandat. La primera, el 16 de juny del 2021. Aquell dia, es feia palès que l’Ajuntament de Moià havia aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Eren els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori feia quatre anys. En aquell ple es va aprovar la liquidació d’aquest crèdit, el que suposava que el municipi deixava d’estar sota la tutela financera de l’Estat. Aquell crèdit, que inicialment es preveia retornar en deu anys, el va concedir Hisenda a través del Fons de Finançament a Entitats Locals, i mantenia l’Ajuntament lligat a l’Estat amb un pagament periòdic i amb interès, encara que mínim. Això li havia permès pagar el deute a proveïdors, que difícilment hauria pogut afrontar sense aquest pla d’ajust, i amb el qual l’Ajuntament també es va poder alliberar de la retenció que el Ministeri li feia cada any de la meitat dels diners que li corresponien de la participació en els ingressos de l’Estat. De fet, l’Ajuntament ja havia sol·licitat un pla d’ajust semblant el 2012, però aleshores no li va concedir per considerar que no donava prou garanties de retorn de tot el préstec, i per això va passar a retenir-li el 50% corresponent a la participació en els ingressos de l’Estat.

Amb la liquidació total, a meitat d’aquest mandat, d’aquells 8 milions ja no quedava cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament deixava enrere «una etapa fosca i trista», tal i com la definia l’alcalde, Dionís Guiteras, que havia obligat el consistori a prendre decisions dràstiques en l’última dècada.

La segona data significativa d’aquest canvi de rumb va ser el 17 de desembre passat. Aquell dia, es va fer la jornada de portes obertes del pàrquing ubicat sota la plaça del CAP. Un fet molt rellevant perquè era el resultat d’una de les primeres inversions que el consistori havia pogut materialitzar després de la dècada amb el cinturó estrenyut fins al darrer forat, i per la seva força simbòlica, ja que aquest aparcament era un dels màxims exponents, si se’n pot dir així, d’aquella greu etapa de crisi econòmica.

Fa just quatre anys, poc abans de les eleccions municipals que van donar lloc a l’actual mandat, es feia públic que l’Ajuntament de Moià passava a ser el nou propietari de l’aparcament subterrani a mig fer de sota la plaça del CAP i també de l’edifici d’habitatges de l’antiga caserna. Eren els dos actius que faltava liquidar de la societat municipal MoiàFutur, en concurs de creditors, i pels quals el consistori va presentar una oferta de compra l’abril d’aquell any.

L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada, i per tant l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.

Per tant, en el segon tram d’aquest mandat Moià ja ha pogut començar a prendre consciència d’una nova realitat, que és la de no estar constantment sotmesos a una espasa fiscalitzadora que deixava un marge mínim de maniobra. De fet, en els darrers mesos s’han fet públiques les concessions d’importants quanties d’ajut, provinents sobretot de fons europeus, per a projectes com ara la millora del local de les Faixes o la reconversió en equipament de l’antiga fàbrica Comadran, o la construcció d'una planta de biogàs. S’obre, doncs, una etapa de planificació, però en què també caldrà veure com es completen aquestes importants inversions. Després de tres mandats d’asfíxia, Dionís Guiteras ha volgut optar a un quart en què vol reeditar l’alcaldia per fer política municipal en el nou escenari. En aquest mandat ja ha hagut de reaprendre a governar sense majoria absoluta (que sí que havia obtingut folgadament en el segon, amb 10 dels 13 regidors), però aquesta situació no li ha comportat gaires trasbalsos, i ha trobat suports per a la gran majoria d’acords. D’altra banda, l’escenari polític canvia ben poc, tret de la presència de la llista de Vox. Les altres quatre formacions que hi concorren repeteixen de les eleccions del 2019, totes han estat ja presents al consistori aquests quatre anys i tres d’elles ho fan amb el mateix candidat. A banda de Guiteras per AraMoià-ERC, ho fan també Maria Tarter per Junts per Moià i Susana Tàpia pel PSC (formació que va tornar al ple moianès el 2019 després de vuit anys de no tenir-hi presència). Capgirem Moià-CUP-Amunt estrena cap de llista en la persona de Lakshmi Roset, que actualment ja és regidora.

21 maig 2023

Regió7

Maria Tarter serà de nou l’alcaldable de Junts per Moià

L’actual regidora a l'oposició encapçala una candidatura «pensada per governar»

Queralt Casals

Moià | 25·04·23 | 11:04



Maria Tarter és regidora a l'oposició des del 2011 ARXIU/OSCAR BAYONA

L’actual regidora a l’oposició de l’Ajuntament de Moià, Maria Tarter, encapçalarà de nou la llista de Junts per Moià a les pròximes eleccions municipals del 28 de maig. Segons la formació, es tracta d’una «llista guanyadora, però, sobretot, pensada per governar» amb la incorporació al projecte de «moltes cares noves», però amb la major part de la candidatura que es va presentar a les eleccions del 2019.

En els primers llocs, la candidatura manté els actuals regidors de Junts per Moià i com a número 2 es presenta Montse Girbau seguida de Jofre Torras i Jordi Marsinyac. La candidatura renova el seu nom i es presentarà com a Junts per Moià, Montví i Montjoia. D’aquesta manera, assegura, es vol visibilitzar les dues urbanitzacions del municipi.

Maria Tarter acumula una experiència de tres mandats a la política municipal, sempre a l’oposició. Tant a les eleccions del 2011 com a les del 2015 va anar de número 2 de la llista de CiU. A les primeres, en una candidatura encapçalada per Josep Antoni Martínez, i a les segones, per Joan Maria Navarro. Fa quatre anys ja es va presentar com a cap de llista de Junts per Moià. La candidatura va obtenir 4 dels tretze regidors del consistori, que està governat per AraMoià-ERC.

A banda de la de Junts, fins ara, s’ha fet públiques dues candidatures més que concorreran a les eleccions a la capital del Moianès: la d’AraMoià, encapçalada per Dionís Guiteras, que aspira al seu quart mandat, i la del PSC amb Susana Tàpia al capdavant.

25 abril 2023

Regió7

Moià farà una aportació extraordinària a la societat d'aigües per no haver d'apujar el rebut més del 4%

El consistori ha aprovat destinar 144.000 euros per compensar el sobrecost de l’electricitat per a l’extracció i distribució
 

La nova depuradora és una de les infraestructures que gestiona Aigües de Moià DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Moià | 06·12·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:54

L’Ajuntament de Moià destinarà en el pressupost de l’any que ve 144.000 euros a Aigües de Moià, que és l’empresa pública municipal que gestiona el servei d’abastament, la xarxa de clavegueram i la depuradora. El propòsit d’aquesta aportació de caràcter extraordinari i exclusivament per al proper exercici és evitar que la societat hagi de carregar amb un augment de més del 4% per al 2023 el rebut de l’aigua que paguen els usuaris (particulars i activitats econòmiques), com a conseqüència de l’encariment de l’energia elèctrica, i que l’empresa municipal no tingui una descompensació econòmica. Alhora, es vol aprofitar que aquesta partida econòmica serveixi perquè l’empresa municipal faci una aposta de futur per instal·lacions que permetin abaratir la factura de la llum que li costa la prestació del servei.

El que va fer l’Ajuntament en el ple municipal és donar per bones les noves tarifes aprovades pel Consell d’Administració d’Aigües de Moià (on hi ha representats tots els partits) per a l’any que ve i, en paral·lel, aquesta aportació extraordinària.

Es vol aprofitar la partida extraordinària perquè l’empresa faci una aposta per instal·lar plaques per abaratir el que li costa de llum per a la prestació del servei 

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va exposar que l’augment del 4% del rebut és degut a l’increment del preu dels subministres, en aquest cas de l’electricitat. De fet, va detallar que, «perquè ens en fem una idea, l’únic que consumim per poder gestionar l’aigua és electricitat, per fer funcionar les bombes que extreuen l’aigua dels pous i també per a les que impulsen l’aigua cap als diferents dipòsits des d’on posteriorment després fem la distribució a tot el municipi». El que va explicar Guiteras és que «per a l’any que ve hi ha previst un augment del cost de l’electricitat per a aquest servei del 35% aproximadament, previsió en la que és possible que ens quedem curts». I va precisar que, davant d’aquesta situació, «si volíem cobrir amb la tarifa del servei la despesa afegida que se’ns generarà per donar-lo, i fer-ho apujant preus per trams o per tipus de consumidors (industrial, comerç, agrícola, domèstic...) podia arribar a comportar increments en alguns casos del 85% o més, i tot i així teníem dubtes que realment poguéssim cobrir el pressupost de la societat municipal per la prestació d’aquest servei».

L’alcalde moianès hi afegia que «una de les coses que no podem fer és aprovar un pressupost descompensat, que tingui més despeses que ingressos», i que amb tots aquests elements damunt la taula hi havia dues opcions: «O apujàvem els preus de les tarifes dels consumidors en els nivells que he comentat, o, que és el que vam acordar en el Consell d’Administració d’Aigües de Moià per part de tots els grups, fèiem una aportació municipal extraordinària, que vol dir que serà només per a aquest any». El batlle va exposar que «ens semblava que amb el que considerem un servei bàsic com és l’aigua, en una situació de crisi, no podíem fer la pujada que els càlculs ens diuen que hauríem de fer, perquè la càrrega sobre el ciutadà hauria estat molt forta. Per això es fa aquesta aportació municipal».

Alhora, Guiteras va destacar que aquesta mesura ha de servir «de pont» per «començar a gestionar d’una manera més eficient l’energia per part de la companyia municipal d’aigües». El pla passa perquè amb aquesta aportació es comenci «a posar plaques solars per a les bombes dels pous; s’aprofiti també l’energia de les plaques que ja s’estan instal·lant a la teulada del pavelló, de manera que els excedents els hi puguem derivar. I que siguem més eficients a l’hora d’extreure l’aigua, amb una revisió general de les bombes i les tuberies perquè consumeixin el mínim possible. D’aquesta manera, volem fer rendible aquesta aportació de tants diners del pressupost municipal, perquè sinó no serà sostenible».

La proposta es va aprovar amb els vots favorables de l’equip de govern (AraMoià-ERC) i de dues de les formacions de l’oposició, Junts i el PSC, mentre que Capgirem Moià es va abstenir. El portaveu d’aquest grup, Eduard Altarriba, va demanar que el pas de fer aquesta aportació extra «vagi acompanyat realment d’una transició energètica real i, sobretot, d’un canvi del consum d’aigua que fem en aquesta comarca, que és dels més alts de Catalunya. Perquè si es cronifica tindrem un problema amb aquesta empresa municipal»

Maria Tarter, de Junts, va argumentar que hi votaven a favor «que aquesta pujada fos la mínima possible sense posar en risc l’empresa i per això es compensa amb aquesta aportació municipal extraordinària per aquest 2023. Esperem que sigui suficient i que, mentrestant, la companyia pugui planificar si ha de posar plaques solars o altres sistemes que ens abarateixin l’extracció de l’aigua perquè no s’hagi de fer més aportacions ni tampoc apujar preus». 

6 desembre 2022

Regió7

L'Ajuntament de Moià ha de deixar per ordre judicial un solar que feia d'aparcament

La sentència considera extingit el contracte de lloguer i requereix que el terreny situat darrere del CAP es retorni lliure i buit al propietari

David Bricollé
Moià | 19·11·21 | 06:25 | Actualitzat a les 10:42

 

El solar feia d’aparcament públic i hi havia contenidors | MIREIA ARSO


L’Ajuntament de Moià ha de deixar lliure un solar que en els darrers 13 anys s’ha destinat a aparcament (amb una trentena de places) i on també hi havia contenidors de deixalles, després que una sentència del Jutjat de primera instància de Manresa hagi considerat extingit el contracte amb la propietat. Un acord que havia finalitzat el 31 de desembre del 2018, que el consistori va intentar renegociar a la baixa, però que no s’havia acabat renovant. Es tracta d’un terreny situat al carrer Santa Magdalena, darrera del CAP, que facilitava estacionament en una àrea especialment complicada.

En el ple municipal que l’Ajuntament va celebrar dimecres a la nit, el grup de Junts per Moià (que és a l’oposició) va plantejar, en el torn de precs i preguntes, la situació generada per aquesta sentència, que aquesta formació considera que és «un desnonament, ja que així està qualificat en la resolució judicial». La portaveu de Junts, Maria Tarter, va exposar que a l’Ajuntament de Moià aquest contracte se li va acabar el 31 de desembre del 2018, «i la propietat va manifestar en temps i forma que no volia renovar-lo. L’Ajuntament va seguir utilitzant aquest solar des de l’1 de gener del 2019 i al final ha hagut de ser un jutge el que ens hagi obligat a deixar-lo, tornar-ne l’ús a la propietat sota avís que si no es deixava lliure farien el llançament. I ens sap greu que s’hagi arribat a aquest extrem». Tarter també va exposar que, tal i com consta en la sentència, a més d’haver de deixar lliure el terreny, l’Ajuntament ha d’assumir les costes judicials. La portaveu de Junts, però, també va manifestar el temor que els costos no s’acabin aquí, ja que el conveni signat en el seu moment entre les dues parts establia que si l’Ajuntament «no deixés el solar lliure i vacu en les condicions descrites i en el termini convingut», la corporació local «haurà de satisfer una indemnització diària de cent euros per cada dia que duri l’incompliment». Tarter va subratllar que «nosaltres veiem el perill que l’Ajuntament hagi d’acabar assumint aquesta clàusula penal que hi ha inclosa en el conveni que es va signar en el seu moment». I hi afegia que «entenem que això serà un altre procediment que suposem que la propietat també portarà al jutjat com a reclamació. Però està damunt la taula, no queda tancat només amb la sentència. Ens preocupa aquesta possible repercussió econòmica, que nosaltres hem calculat que se’n podria anar a més de 100.000 euros».

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (AraMoià-ERC), va discrepar en la consideració de la sentència com a desnonament i ho va acotar a una «extinció de contracte». El que diu el mandat judicial és que «condemna l’administració arrendatària, l’Ajuntament de Moià, a deixar el solar lliure, vacu i expedit a disposició de la propietat, sota apercebiment de llançament».

Guiteras va contextualitzar que el 2011 (any en què AraMoià va entrar al govern) «es va demanar a tots els propietaris als que es llogava espais que fessin una rebaixa perquè no hi havia capacitat per poder-ho pagar». En aquest cas, va dir, «el propietari, legítimament, va decidir que no volia renovar-lo. El tema era la discussió de si s’acabava o no el contracte d’una manera voluntària o d’una manera definitiva. Nosaltres vam intentar negociar, però no s’arribava a un acord. Al final, el propietari, legítimament, va portar el cas al jutjat perquè resolgués. Ell tenia unes aspiracions i l’Ajuntament consideràvem que hi havia una altra realitat».

El batlle moianès va reiterar que el jutge «ha resolt que ha finalitzat el contracte, de la qual cosa tots n’érem coneixedors. Li dona la raó al propietari? Diu que s’ha acabat el contracte, per tant, davant d’aquelles aspiracions que tenia el propietari de cobrar, de ser indemnitzat no li ha donat la raó». Sobre la situació en què queda l’ordre del jutge de deixar lliure el terreny, Dionís Guiteras va explicar que ja s’han tret els senyals i els contenidors que hi havia, però que queden per retirar els fanals que hi ha a la part interior de la parcel·la. «Hem demanat als serveis tècnics que ens facin un informe de quan podem treure aquests fanals, i el que farem és comunicar al jutge que ens comprometem a treure’ls, justificant tècnicament el temps que els serveis tècnics considerin que cal per instal·lar-los en un altre lloc».

Guiteras va insistir que, «quan parlem de desnonament, crec que la paraula és prou forta per saber que una persona o empresa que és desnonada és perquè no té capacitat o no vol pagar el lloguer o la hipoteca. No és el nostre cas. Nosaltres hem volgut sempre pagar, hem volgut sempre negociar i el propietari, legítimament, ha decidit que no».

La portaveu de Junts va replicar que «entenem que un desnonament es produeix quan un no pot pagar, i quan s’acaba el contracte i s’ocupa, també».
Preocupació perquè la resolució suposa la pèrdua de places per estacionar al nucli antic

El grup municipal de Junts va exposar en el ple que el fet que s’hagi de deixar el solar del carrer de Santa Magdalena els preocupava per l’efecte que tindria en un tema molt sensible a Moià, com és el de l’aparcament, i en especial al nucli antic. La portaveu, Maria Tarter, va posar en relleu que «ens preocupa que aquesta trentena de places que cabien en aquest solar se’ns restaran, i per tant fa més urgent obrir tan aviat com puguem el pàrquing subterrani» que hi ha sota la plaça del CAP, que la crisi va impedir finalitzar i que mai no s’ha pogut obrir.

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va explicar que «fa molts mesos que la regidoria i els serveis tècnics estan treballant en el projecte d’adequació del pàrquing soterrat per poder-lo obrir i utilitzar. Ja el tenim i ara el que cal és no només parlar de com acabem el pàrquing, sinó de quina gestió fem de la mobilitat i de les zones blaves a partir d’ara. Perquè obrir aquest pàrquing suposarà un canvi de paradigma». Guiteras també va precisar que, davant la pèrdua immediata de les places del solar del carrer Santa Magdalena, «estem buscant diferents solucions. Hem parlat de nou amb el propietari per si s’avenia a que mentre fem aquesta adequació ens el llogués de nou, però ens ha dit que no; estem mirant si hi ha altres actuacions, com per exemple ara que tenim més Policia Local fer una gestió més exhaustiva de les zones blaves perquè ens generi més mobilitat. Hi ha molt poca rotació, és la realitat, i l’hem de fomentar». 

19 novembre 2021

Regió7

Moià eixuga en 10 anys un deute municipal que va arribar al 395%

18 juny 2021

el9nou paper
 

S’aprova la cessió del terreny pel nou escorxador de Moià

març 2nd, 2021 Dídac Garcia

El nou escorxador, de petites dimensions i anomenat de “baixa intensitat”, ha de servir perquè els ramaders del Moianès no es vegin obligats a portar a sacrificar els seus animals lluny de la comarca. El motiu és que els grans escorxadors que són propers estan dedicats al sector porcí. Per tant, el nou escorxador ha de servir pels petits productors que es dediquen al bestiar boví, oví i cabrum.

Finalment, l’Ajuntament de Moià ha donat el permís al Consorci per ubicar la nova instal·lació en un solar del polígon industrial del Prat, molt a prop d’un escorxador ja existent i de la pista d’skate. L’aprovació del terreny es va fer al darrer Ple que va prosperar amb els vots a favor de tots els grups municipals menys el de Capgirem-CUP. La formació va votar en contra per discrepàncies amb l’aportació econòmica que hi ha de fer l’Ajuntament, així com l’emplaçament del nou escorxador.

De fet, la part econòmica va ser la més controvertida del Ple. Maria Tarter, de Junts, així ho va indicar posicionant-se en contra en un principi. Finalment, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va exposar que el preu de la construcció de l’escorxador és alt però que s’intentarà que tot surti més econòmic. Tanmateix, només es va aprovar la compra del terreny. Pel que fa a la licitació del projecte d’edificació, encara s’ha d’aprovar.

2 març 2021

OnaMoianès

Coneixem els candidats del Moianès: Ennatu Domingo (Junts)

febrer 12th, 2021 Dídac Garcia 

Amb només 24 anys i nascuda a Etiòpia, Ennatu Domingo va de número 28 per la demarcació de Barcelona de les llistes de Junts per Catalunya.

L’Ennatu Domingo diu que és una mica “d’aquí i d’allà” i que li agrada definir-se com a “nòmada”. Fa 17 anys va ser adoptada per una família catalana i ha viscut amb un peu a Barcelona i l’altre a Castellterçol. Al finalitzar els estudis obligatoris va marxar a fer la carrera a l’estranger. L’Ennatu ha estudiat Ciències Polítiques i un màster en conflictes i resolució. Actualment és becària del Parlament Europeu de Brussel·les en l’àmbit de relacions internacionals, concretament entre la Unió Africana i la Unió Europea. L’interès per la política li ve de les seves arrels africanes ja de petita. De fet, venir d’un país subdesenvolupat li ha despertat l’interès sobre perquè uns països se n’ensurten millor que un altres i com es poden resoldre els conflictes des de la política.

La decisió d’entrar a la formació de Junts Per Catalunya va venir de la pròpia Ennatu. Afiliada a Junts des de setembre de l’any passat, va pensar que presentar-se a primàries era la millor manera d’entrar a la política activa i ampliar el seu bagatge.

Les propostes de Junts Moianès venen capitalitzades per millorar les connexions de la Catalunya Central, tant a nivell de carreteres com la fibra òptica. Facilitar l’accés a l’habitatge i augmentar la presència dels Mossos d’Esquadra a la comarca són altres línies generals marcades per la formació. Tot i això, per l’Ennatu el més important és que la gent vagi a votar.

Pel que fa als actes de campanya, Junts ha apostat per un sistema híbrid dividit en tres grans blocs: l’obertura de campanya, l’acte central i la clausura que es durà a terme avui. Totes tres han sigut en format online i presencial.

D’altra banda, la moianesa Maria Tarter també es presenta a les llistes de Junts. Va de número 38 per la demarcació de Barcelona.

12 febrer 2021

OnaMoianès

Maria Tarter es dona de baixa del PDeCAT i deixa la presidència del partit al Moianès

Àlex Mur Creus, que ja presideix l'agrupació local de Moià, ha estat designat com a president interí redacció 02.09.2020 | 22:39


Maria Tarter arxiu/oscar bayona

La crisi del PDeCAT, que ha desencadenat un gran nombre de baixes de militants d'arreu del país, ha afectat també el partit al Moianès. Maria Tarter Armadans, que presidia l'agrupació comarcal del Partit Demòcrata al Moianès, s'ha donat de baixa de l'organització en el marc del distanciament amb Junts per Catalunya. Per aquest motiu, Àlex Mur Creus, que ja presideix l'agrupació local de Moià, ha estat designat com a president interí de l'agrupació comarcal del Moianès fins a la celebració de les properes eleccions internes per escollir els nous càr-recs territorials.

Àlex Mur lamenta «el despropòsit que suposa el distanciament entre les dues formacions polítiques, i més encara quan totes dues provenen de la mateixa tradició política convergent i que sempre han concorregut en una única candidatura als diversos comicis». Així mateix, en l'àmbit local, comarcal i provincial, Mur insta les parts a mantenir la cohesió dels grups de representants polítics a les institucions per poder seguir implementant els programes electorals presentats.

2 setembre 2020

Regió7

AraMoià referma el seu lideratge, però perd pidtonada i la majoria absoluta

27 maig 2019

Regió7 paper

"El govern ha convertit en asfixiant un pla d'ajust que ja era molt exigent"

16 maig 2019

Regió7 paper

Maria Tarter és escollida cap de llista pel PDeCAT a moià

18 gener 2019

Regió7 paper

Moià aspira a un pla d'ajust per tornar en 10 anys els 7,4 milions que deu a Hisenda

18 març 2015

Regió7 paper