Moià aprova l’enderroc de naus de les Faixes per transformar-lo en futur centre cultural

La primera intervenció d’adequació s’ha d’executar el primer trimestre de l’any perquè està subjecte a un ajut dels fons europeus


Imatge virtual del futur espai cultural a les naus de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià31 DES 2025 6:25


Tot just acabat d’estrenar la reconversió de l’antiga fàbrica Comadran reconvertida en espai polivalent al servei de les entitats locals, Moià ja ha posat fil a l’agulla perquè es comenci a materialitzar el segon gran projecte en l’àmbit d’equipaments d’aquest mandat, i que també se centra en un antic recinte fabril, el de les Faixes II. Complex que ha d’esdevenir el gran espai cultural de la capital del Moianès, donant continuïtat a la sala que ja es va condicionar fa uns anys en una petita part d’aquest gran recinte.


L’Ajuntament va aprovar en el darrer ple municipal el, d’entrada, projecte d’enderroc de les Faixes II. La regidora de l’equip de govern (AraMoià-ERC) Montse Ferrer va recordar que aquest estiu passat ja es va adjudicar el projecte d’obres i la construcció, un model amb el qual la mateixa constructora que ha guanyat la contractació redacta el projecte i fa les obres. Un projecte que està subvencionat amb 2,8 milions dels fons europeus Next Generation, la qual cosa condiciona molt els terminis, que «estableixen que el temps per acabar les obres s’esgota el primer trimestre de l’any que ve». Per aquest motiu, segons va detallar en la redacció del projecte «es fa una fase d’enderrocs previs per començar ja el mes de gener amb aquest aterrament per temes de seguretat, sanejament, preparació del perímetre exterior i ja anar encarrilant l’obra pròpiament de construcció perquè es pugui començar tan bon punt tinguem el projecte redactat i tancat».


En aquest sentit, Ferrer precisava que «hem sol·licitat formalment al ministeri la pròrroga del termini d’execució de les obres. També estem pendents d’una reunió el 12 de gener per tractar-ho i que puguem arribar dins el termini i en la forma escaient a executar-ho tot».




Imatge virtual del futur espai / AJUNTAMENT DE MOIÀ

A pregunta de la CUP sobre el tractament de l’amiant de la instal·lació, Ferrer va concretar que «es faran enderrocs en tres naus i de fibrociment n’hi ha en una d’elles. Es fa una addenda pel tema de l’amiant, es demana permís a la Generalitat i es va fent el tràmit mentre s’inicia l’operació. Està dins del preu del projecte».

L’alcalde, Dionís Guiteras, afegia en relació amb els terminis marcats per la subvenció europea que «la vam rebre dins del Pla per a la Rehabilitació d’Edificis Públics i d’Eficiència Energètica. Per tant, igual com vam fer al Comadran, el que farem és centrar-nos en aquesta primera fase, l’estructura, i els interiors els farem després. Creiem que tindrem pròrroga, però primer ens centrarem en el que és el motiu de la subvenció».

Maria Tarter, de Junts (que és a l’oposició), va allargar la mà a l’equip de govern en relació amb la gestió de la pròrroga. «Ens posem a disposició com a grup perquè allà on sigui puguem pressionar. Ens sembla bé l’estratègia», va manifestar.


Un gran pol cultural

El pla de l’Ajuntament de Moià és convertir les naus de les Faixes II en un espai per a la cultura i les arts, i això inclou des d’exposicions, fins a la dansa, la música, el teatre o el circ. A l’estiu va adjudicar en un mateix paquet de 5,8 milions d’euros la redacció del projecte i l’execució de l’obra, a càrrec de l’empresa Constructora d’Aro.

El projecte es redacta partint d'una primera proposta que ja defineix força com serà aquest futur complex. L’edifici, que data del 1924, té dues plantes, i s’hi farà una remodelació integral. L’entrada serà per la façana sud, que dona a la carretera de Manresa. Serà un ampli espai des d’on s’organitzaran els recorreguts interiors, i on també es podran fer exposicions de gran format i activitats teatrals i coreogràfiques. També donarà pas a un espai adjacent que s’habilitarà com a jardí d’hivern en forma de pati amb arbres.

Imatge virtual del futur espai / AJUNTAMENT DE MOIÀ

A dins, també hi haurà una gran sala polivalent i altres de dimensions diverses que s’aniran adaptant segons les necessitats amb envans mòbils, i amb una platea inclosa. També hi ha prevista la insonorització d’aules per a activitats musicals, i una part de l’edifici es reservarà per al futur trasllat definitiu de l’escola de dansa en aquest emplaçament.

Tot plegat es distribuirà entre les dues plantes que té la nau, on també hi haurà vestidors, espais de guarda-roba, espais d’emmagatzematge, oficines, despatxos, sales de reunions i els serveis.

Un cop rehabilitada, la futura nau de les Faixes II serà un edifici energèticament sostenible, amb plaques fotovoltaiques a la coberta, mentre que amb el pati interior es vol generar un espai naturalitzat amb arbres que facin ombra.


Tot l’entorn, situat entre la carretera de Manresa (al sud), el grup d’edificis que donen al carrer Santa Magdalena (al nord), i el carrer de Miquel Martí i Pol (a l’oest); està afectat per aquesta modificació urbanística que s’està tramitant, i es desenvoluparia més endavant. Inclou l’antiga nau que ara es rehabilitarà, i també habitatges unifamiliars desocupats de l’antiga fàbrica, i un edifici d’ús residencial. La modificació preveu requalificar els edificis del carrer Miquel Martí i Pol com a habitatges de protecció pública, i l’eliminació de barreres arquitectòniques. També es contempla l’obertura d’un espai entre el carrer Santa Magdalena amb la carretera de Manresa.

31 desembre 2025

Regió7

El biogàs centrarà aquest dimarts una xerrada a Moià prèvia a la consulta de l'11 de gener

L'acte, que organitza la plataforma Per un Moià Viu, forma part de la campanya, i tindrà lloc a les 7 a l'auditori de Sant Josep

Terrenys del polígon per on es vol ampliar l'escorxador / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià30 DES 2025 12:39

L'auditori de Sant Josep de Moià acollirà aquest dimarts a les 7 de la tarda una xerrada sobre el biogàs, que tractarà, entre altres coses, sobre les energies renovables, l'economia circular, i si afecta la salut o si emet fums i pudors. Es tracta d'un acte de campanya de cara a la consulta convocada per a l'11 de gener sobre l'ampliació del polígon i la construcció d'una planta de biogàs, que organitza la plataforma Per un Moià Viu.


Hi intervindran el Doctor en Física Teòrica i llicenciat en Física i Matemàtiques, Antonio Turiel; el professor d'Edafologia i Química Agrícola de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de la Universitat de Lleida, José Ramón Olarieta; el metge pediatre Ramon Capdevila; Genís Costa-Pau, de l'Associació Veïns Moià del Sud per la Defensa de la Salut, Natura i Cultura; l'alcaldessa de Balsa de Ves, Natividad Pérez; i Pilar Clapers, del col·lectiu ecologista del Moianès El Fanal.

30 desembre 2025

Regió7

Moià saluda amb una gran participació el retorn de Cal Comadran

Moià ressuscita Cal Comadran amb un èxit de participació

Inauguració de Cal Comadrán / Mireia Arso


Toni Mata i Riu
Moià28 DES 2025 16:14Actualitzada 29 DES 2025 11:28

Moià no ha guanyat un partit, ha guanyat la lliga. Aquest migdia, ha obert portes a la ciutadania l'antiga fàbrica de Cal Comadran reconvertida en espai polivalent al servei de les entitats locals i s'ha destapat la placa de la nova Plaça de les Treballadores del Tèxtil. Dues victòries d'una tacada que sumen al teixit urbanístic i social de la capital del Moianès uns espais per a l'ús públic fruit d'una aposta per fer entrar al segle XXI una instal·lació que va donar feina a moltes persones durant part del XX. "Moià es mereix recuperar equipaments històrics per posar-los al servei del col·lectiu", ha afirmat l'alcalde Dionís Guiteras.


Cal Comadran va ser una fàbrica tèxtil però, a diferència d'altres que han estat rehabilitades en els darrers anys, no data del segle XIX sinó que es va acabar de construir el 1959 a iniciativa de l'empresari Feliu Comadran, i va estar en funcionament fins al 1978. Posteriorment, va quedar com un espai obsolet que es feia servir de magatzem i algunes entitats hi guardaven el seu material. La recepció d'una subvenció de 1.416.566,35 euros dels fons Next Generation i l'aposta del consistori van impulsar la recuperació de l'edifici per crear un equipament comunitari, que es va licitar per un preu de 4.306.012,64 euros i ha anat a càrrec de l'empresa Constructora d’Aro SA a partir del treball realitzat per l'empresa denominada Can Comadran UTE i formada per les empreses Mestres Wage Arquitectes SLP, Mestres Wage Arquitekter AS, Ardèvol Consultors Associats SLP i Other Estructures SLP.


Els visitants han pogut admirar la maqueta de Cal Comadran feta per Josep Fonts / MIREIA ARSO
 

Industrial i agrari

"El Moianès és industrial des de temps immemorials", ha explicat Guiteras en el parlament davant de centenars de persones reunides per a un acte inaugural que ha acabat amb una copa de cava. "Es pot ser industrial i agrari i, alhora, tenir respecte pel medi ambient; abans era més difícil però avui en dia no", ha reivindicat el batlle de Moià, especificant que l'edifici es manté amb energies renovables.


"Aquí es van conèixer les persones, se socialitzava, fins i tot en va sortir matrimonis", ha recordat Guiteras davant d'una audiència en què hi havia no pas poques antigues treballadores de Comadrán. La foto de grup final en dona testimoni i ha estat una bonica cloenda per l'homenatge implícit i explícit que la inauguració ha tingut per aquesta gent.

L'alcalde també ha dit que "el 2026 s'iniciaran les obres de les Faixes 2, que serà per a les entitats culturals".
Fotogafia de grup amb antics treballadors de la fàbrica tèxtil / MIREIA ARSO
 

Un miler i mig de metres quadrats

El nou espai polivalent de Cal Comadran ocupa una superfície de 2.267 metres quadrats, la meitat del que tenia el complex original, i s'ha preservat la caldera i els dos motors de l'antiga fàbrica, així com la xemeneia, una talaia visible des de molts punts de la ciutat. A més d'un vestíbul ample que pot arribar a acollir exposicions, actes i trobades privades, hi ha cinc aules (amb un total de 1.500 m2), que avui s'han omplert amb diferents elements que han rememorat la història de la fàbrica. La maqueta de Cal Comadran feta per Josep Fonts, una instal·lació artística que unia passat i futur, els plànols de les diferents estances de l'edifici fabril i una selecció de fotografies antigues han atret l'interès dels assistents a l'acte inaugural. Sobretot, una instantània de grup dels anys 50 o 60 on s'hi han reconegut algunes de les aleshores joves treballadores.


L'interès dels moianesos i les moianeses per la nova instal·lació arribava el punt que es formaven taps fins i tot per baixar al pis inferior, on es podien veure les dues màquines gegants d'aire calent i fred que climatitzaran l'edifici. La intenció de l'Ajuntament, expressada per Guiteras, és restaurar la maquinària original i obrir part de les galeries pel seu valor patrimonial.

"És un lloc especial", reconeixia l'arquitecta Maria Mestres, del despatx Mestres Wage, amb seu a Barcelona i Oslo (Noruega). "Venir a Moià ha estat gairebé terapèutic", ha admès, remarcant el fet que "habitualment les fàbriques tèxtils són del XIX, però aquesta és de meitat del XX". Mestres ha afegit que "hem volgut preservar l'espai i obrir-lo, perquè és bonic i estava tapat, no es veien les estructures".


Des d'aquest diumenge, Moià incorpora un equipament que ha de dinamitzat encara més una zona on ja hi ha també les piscines municipals i el camp de futbol. "Aquí hi haurà les entitats, però també espais de co-working, aules per als estudiants quan la biblioteca està tancada, aula de formació, ... Un edifici multi-usos nou com a regal per a la ciutat en aquestes festes nadalenques.

28 desembre 2025

Regió7

Vuit propostes per cremar els torrons corrent (o caminant) en una Sant Silvestre a la Catalunya central

El Moianès, el Berguedà, l’Anoia, el Bages, la Cerdanya i l’Alt Urgell presenten diferents proves per fer esport l’últim dia de l’any després d’un Nadal i un Sant Esteve marcat per les pluges abundants



Un grup de corredors, alguns amb el barret de Nadal, en la Sant Silvestre de Berga de l’any passat / Arxiu/ Eduard Vega


Pol Vilà
Manresa28 DES 2025 6:25


Sis comarques de la Catalunya central presenten en l’últim dia de l’any vuit curses de Sant Silvestre en diferents municipis ideals per cremar els torrons i estirar les cames després d’un Nadal i un Sant Esteve marcat per les pluges abundants.

CASTELLTERÇOL
L’Ajuntament de Castellterçol organitza una prova no competitiva i familiar que tindrà lloc a la plaça Vella de quatre a sis de la tarda en la qual els corredors podran optar per dues modalitats: un circuit de 6 quilòmetres o un altre d’11. La participació és gratuïta i les inscripcions es faran en el mencionat punt de sortida d’un quart a dos quarts de quatre de la tarda.

BAGÀ
Ben especial i nadalenca és la cursa popular i familiar de Bagà, que enguany celebrarà la seva cinquena edició de la Sant Silvestre. Els inscrits podran escollir entre les modalitats d’1, 5 o 10 quilòmetres. La sortida serà a les sis de la tarda a la plaça Raval i, en acabar, hi haurà xocolata desfeta, coca i un ambient festiu. La prova inclou obsequis i premis, tant pels guanyadors com per a les millors disfresses.

BERGA
Sense moure’ns de comarca, a Berga, l’Ajuntament i el JAB organitzen una concorreguda prova el 31 de desembre. L’esdeveniment tindrà més de 1.000 participants en la cursa de cinc quilòmetres, que començarà a les sis de la tarda a la plaça Viladomat. Abans, a les quatre, es disputaran les curses infantils.
 

VILANOVA DEL CAMÍ
A l’Anoia, Vilanova del Camí ja es prepara per a la 26a edició de la Cursa Sant Silvestre, una de les activitats esportives i festives més destacades del poble. L’esdeveniment compta amb dues proves amb sortida i arribada al carrer Santa Llúcia: la de cinc quilòmetres per a joves i adults, i la de 2 quilòmetres i 250 metres per als infants. Com a novetat, inclourà una micro cursa d’1,1 km pensada per als més petits, les persones grans i les persones amb capacitats diverses.
 

LA SEU D'URGELL
La Seu d’Urgell, per la seva part, ultima els preparatius de la dissetena edició de la Cursa Sant Silvestre-Memorial Peña Turet, una prova curiosa que difereix de la resta en diferents aspectes com, per exemple, l’inici de la cursa, a les cinc de la tarda, una hora abans que la majoria. A més, en el punt de sortida, a la plaça del Oms, hi haurà animació amb DJ i escalfament dirigit per una entrenadora personal. La cursa, de 3.650 metres, clourà a dos quarts de set amb les precampanades.

AVINYÓ
Al Bages, els Esquerbadocs preparen la Sant Silvestre d’Avinyó, una prova de força renom que presenta dues distàncies disponibles: una cursa de deu quilòmetres i una cursa/caminada de cinc. La prova dona el tret de sortida a les quatre de la tarda a la sala polivalent d’Avinyó. Les inscripcions es tanquen demà o en arribar a 500 participants entre les dues modalitats.
 

BELLVER
L’oficina de turisme de Talló de Bellver de Cerdanya serà un punt on també s’aplegarà una munió de corredors per gaudir de les curses de xics i d’adults. La primera començarà a les quatre i la segona a les cinc. La prova principal constarà de sis quilòmetres i es recomana l’ús de frontal per guiar-se. Els tres primers classificats rebran una recompensa econòmica i la millor disfressa, un pernil.


CALAF
Finalment, cal destacar la Sant Silvestre de Calaf. Organitzada per Bike Calaf, l’esdeveniment proposa una cursa infantil de 500 metres a les cinc de la tarda i una cursa principal de cinc quilòmetres a les sis. La sortida es farà des de la plaça dels Arbres i totes les persones que es presentin disfressades entraran en el sorteig d’un pernil.

28 desembre 2025

Regió7

El Moianès es torna a llevar enfarinat de neu

La cota de neu durant el matí se situa entre els 800 i 1.000 metres, mentre que a la tarda estarà entre els 1.200 i 1.400 metres
Ahir ja va caure neu, especialment al Pirineu i Prepirineu, on es van generar complicacions en la mobilitat

Ariadna Gombau
Ariadna Gombau
Moià23 DES 2025 9:15Actualitzada 23 DES 2025 9:33


L'Estany i Moià s'han llevat, per segon dia consecutiu, amb una tímida enfarinada de neu, resultat de la inestabilitat d’aquest front hivernal que ahir també va deixar nevades a gran part del Prepirineu i del Pirineu i que va generar complicacions en la mobilitat.


El Servei Meteorològic de Catalunya ja ha avisat que avui es preveu neu durant el matí entre els 800 i 1.000 metres, per això, el Moianès ha tornat a despertar-se emblanquinat en alguns municipis. Els afectats han estat l'Estany i la urbanització de Montví de Baix de Moià, un dels punts més alts de la capital. A la tarda la cota afectada se situarà entre els 1.200 i 1.400 metres.



Segona nevada de l'hivern a Moià / Ariadna Gombau

Ara mateix, és obligatori circular amb cadenes entre Castellar de N'Hug i Toses, a la BV-4031 del km 19 al 25, i, per altra banda, a Molló, a la C-38, del km 18 fins al 28.

Ahir, primera nevada de l'hivern

Durant la matinada d'ahir es va registrar la primera nevada de l'hivern a diversos punts de Catalunya. A la regió central, la neu va fer acte de presència al Moianès i va aparèixer amb més força al Berguedà i la Cerdanya.

El temporal de neu va deixar una enfarinada generalitzada a totes les cotes de la Cerdanya. Els nuclis de població, situats al voltant dels 1.000 metres d’altitud, es van llevar amb una primera cobertura blanca que donava una imatge plenament hivernal a la comarca. Puigcerdà va acumular dos centímetres a primera hora del matí.

Diversos punts de l'alt Berguedà també es van veure afectats. La nevada va deixar entre 15 i 20 centímetres de neu en zones elevades, com per exemple el xalet-refugi dels Rasos de Peguera, on a les 8 del matí el paisatge era completament emblanquinat.

Complicacions de mobilitat

El gel i la neu van complicar ahir la circulació per algunes carreteres de la Catalunya central. A les cinc de la tarda, encara hi havia afectacions en punts com ara la GIV-4016 a Toses, l'N-260r a Bellver de Cerdanya, l'N-260 a Planoles i la BV-4031 a Castellar de N'Hug, on s'hi havia de circular amb cadenes.


Durant la jornada, també es van registrar complicacions a la C-16 Urús, a la C-162, Riu de Cerdanya, a l'LP-4033a i a l'LP-4033b, a Bellver Cerdanya, a LV-4036, a Lles de Cerdanya; a LV-4037, a Prullans; a LV-4055, a Montellà i Martinet i N-230r, a Bellver de Cerdanya. També hi va haver problemes per la neu a dues vies de l'Alt Urgell, la LV-4052, a Arsèguel, i LV-5134, a Valls d’Aguilar.

23 desembre 2025

Regió7

Primera tímida enfarinada al Moianès en un episodi de neu que deixa gruixos destacables al Pirineu

A Rasos de Peguera s’hi han acumulat entre 15 i 20 centímetres · Es preveuen nevades a gran part del Pirineu aquest dilluns

Xavi Llorenç

Alba Díaz
Manresa22 DES 2025 7:50Actualitzada 22 DES 2025 9:08


Diversos municipis del Moianès com la mateixa capital, Moià, o l'Estany, s’han despertat aquest matí amb una lleugera enfarinada, resultat de la inestabilitat d’aquest front hivernal que també pot deixar durant el dia d'avui nevades a gran part del Prepirineu i del Pirineu.


Segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), la cota de neu és molt variable en funció del territori. Al Pirineu occidental se situa al voltant dels 900 metres, mentre que a la resta de la serralada oscil·la entre els 1.100 i els 1.500 metres. Aquesta variabilitat ha permès que alguns punts del Moianès, com Moià o l'Estany, hagin vist caure els primers flocs de l'hivern, tot i que de manera feble i puntual.



Primera nevada de l'hivern a l'Estany / Rosa Gombau

En canvi, en zones de muntanya la nevada ha estat molt més generosa. A Rasos de Peguera s’hi han acumulat entre 15 i 20 centímetres de neu, dibuixant un paisatge plenament hivernal. També s’ha registrat una nevada destacable a Puigcerdà, on a primera hora del matí, cap a les set, la neu ja cobria carrers i teulades.

Cadenes obligatòries a....

La neu fa obligatòria la circulació amb cadenes a una desena de carreteres catalanes, segons consta al portal del Servei Català de Trànsit (SCT). Es tracta de vies situades al Pallars, la Val d'Aran, l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça i el Solsonès.


Són en concret la C-142b en l'accés al Pla de Beret; la C-28 al Port de la Bonaigua; la C-462 entre la Coma i la Pedra i Alàs i Cerc; la C-563 a Josa i Tuixén; l'L-500 i l'L-501 a la Vall de Boí, l'L-504 de Tírvia a Lladorre; l'L-510 entre Tírvia i Alins; i l'N-141 a Bossòst. També s'han de portar a l'N-260 entre Ribera d'Urgellet i Sorigue, i a la mateixa via a Sarroca de Bellera.

22 desembre 2025

Regió7

Recorreguts vius per fer un viatge en el temps: descobreix els pessebres vivents del Bages i del Moianès

Nadal torna amb muntatges consolidats i millorats, recuperacions esperades i noves mirades


Una de les escenes del Pessebre Vivent del Bages de la passada edició | ARXIU/OSCAR BAYONA


Ariadna Gombau
Manresa21 DES 2025 11:15Actualitzada 21 DES 2025 11:15


S’apropa Nadal i això és sinònim de Pessebre Vivent. Al Bages, tot i patir la baixa del de Món Sant Benet, hi ha diverses alternatives de referència com ara el Pessebre Vivent del Bages o la Nit Viva de Fonollosa, però també hi ha novetats destacades com el retorn del muntatge pessebrístic de Sant Fruitós. I si no n’hi ha prou, al Moianès compten amb la seva pròpia proposta a Oló.


El Pessebre Vivent del Bages, a les Torres de Fals (Fonollosa), és el més antic de la comarca i enguany torna amb una funció més per Reis. El muntatge tindrà 24 escenes bíbliques, que expliquen la història al voltant del naixement de l’infant Jesús, i d’altres de caràcter costumista, com la vida de poble o el mercat. Tot plegat, acompanyat d’efectes de so i llum que emfatitzen l’entorn natural del conjunt monumental.


Malgrat que en aquesta edició no hi ha novetats, l’objectiu és «reforçar tot el que tenim», tal com detalla el coordinador general del muntatge, Francesc Parcerisas. Amb al voltant de 280 col·laboradors entre tècnics i figurants i quasi mig segle d’història, la «gran sort» d’aquest esdeveniment és que «tothom hi participa, no hi ha una edat determinada».


També a Fonollosa, la Nit Viva escalfa motors de nou. Es tracta d’un espectacle que recrea la vida a pagès de fa més d’un segle pels carrers i les cases centenàries del Raval del Sastre i que combina quadres d’oficis antics i pessebre. Enguany, «es consolidarà el recorregut i els figurants», detallen fonts de l’organització. Després de l’aturada per la pandèmia, quan «ens va costar molt engegar de nou», sembla que cada vegada hi ha un gruix de gent més gran participant en la proposta: «És molt positiu perquè s’apunta gent jove, la gran hi continua sent i també venen d’altres localitats del voltant».

Un dels quadres de la Nit Viva de Fonollosa de 2025 | ARXIU/OSCAR BAYONA

Pel que fa a les escenes, es mantindran la quarantena d’existents, com ara la recreació d’un cafè antic de poble o la premsa d’oli i el celler i s’afegirà la de l’apicultor, on es veurà «què se’n fa de la cera del rusc de les abelles» i que serà «lluïda i dinàmica». L’objectiu, doncs, és consolidar tot l’aconseguit fins ara i, també, «millorar en la qualitat de la decoració i en la recerca històrica que hi ha a darrere de cada fet, de cada quadre, de cada escena, per ser fidels a com es feia fa 150 anys».

Continuant amb les propostes del Bages hi ha una novetat destacada. Sant Fruitós de Bages recupera després de 40 anys el seu pessebre vivent. El muntatge estarà ubicat al barri de la Sagrera i, amb inici al pont d’entrada al poble sobre el Riu d’Or i final a la plaça de l’Església, comptarà amb un recorregut d’un quilòmetre que inclourà 14 escenes amb «una mirada contemporània».


A part de les tradicionals escenes del naixement o l’anunciació, s’ha optat per innovar i afegir quadres com el de Sant Josep de fuster o la visita de Maria a la seva cosina Elisabet, totes dues en estat. Com a element destacat, al final del recorregut hi haurà una representació que girarà entorn de la sopa dels pobres, una picada d’ullet a la tradicional Festa de l’Arròs de Sant Fruitós: «És una celebració amb origen medieval. Inicialment, era un dia en què es feia la sopa dels pobres perquè els més necessitats gaudissin d’un plat calent», explica la membre de la direcció.

Els quadres estaran basats en el clarobscur barroc i s’ha fet una selecció musical específica per a cada escena amb la intenció de donar valor a la música barroca catalana: «Estarà tot enllaçat. Donarem un programa amb un QR per qui vulgui anar escoltant les músiques», diu Cuadrado. També s’ha donat una interpretació diferent, tant en composició com en la il·luminació, per oferir representacions íntimes, senzilles, però amb una estètica acurada i atractiva.


Al Moianès també es pot gaudir d’un muntatge d’aquestes característiques amb el Pessebre Vivent de Santa Maria d’Oló. Aquest cap de setmana s'està celebrant l’11a edició de l’esdeveniment, que ofereix un recorregut pel nucli antic de la població. Entre les parets de pedra, els visitants poden gaudir de les escenes que rememoren les estampes de la tradició nadalenca, però també el passat olonenc i les seves tradicions.Una imatge del Pessebre Vivent d’Oló de 2022 | ARXIU/QUERALT CASALS 

21 desembre 2025

Regió7

S'aixeca el teló dels Pastorets al Bages i al Moianès: on i quan es representen?

L’espectacle omplirà una desena d’escenaris amb elencs renovats i feminitzats, retocs en alguns decorats, i amb nous trets singulars adaptats a cada poble



Els Pastorets de Cardona presentaran algunes novetats en l’escenografia / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Manresa20 DES 2025 6:30Actualitzada 22 DES 2025 10:44


Aquest Nadal, al Bages i al Moianès hi haurà funcions de Pastorets a dojo, que en general mantenen la línia continuista d’altres anys, però en la majoria dels casos amb incorporacions de gent jove en el repartiment, que manté la tendència feminitzadora dels últims anys; millores en els decorats o el vestuari; i continguts que, tot i mantenir la seva essència, busquen tocs personals i identitaris que acostin la història a la població on es fan.


És el cas dels Pastorets de Santpedor, que enguany celebren 15 anys de la seva recuperació que, en principi, es commemorarà en la funció del dia de Reis. Arribaran amb un elenc més femení (com també a la codirecció), amb noves incorporacions i, alhora, amb actors i actrius d’antigues edicions. A més, per primer cop comptaran amb la presència del Timbaler del Bruc com a personatge insígnia del poble. El mateix passa a Moià, on l’associació Tres Panys ofereix una versió en què entitats del poble o el mateix campanar prenen protagonisme, i recupera escenes com la de Josep i Maria, enguany amb una triple funció, quan sempre se’n feien dues.


També hi ha un relat propi als Pastorassos de Castellbell (dels quals ja s’ha fet una funció), en aquest cas amb una visió més moderna i fins i tot futurista, per donar continuïtat al contingut d’edicions anteriors. Enguany, el referent és la saga de Star Wars, on no falta un format musical diferent, amb lletres modificades i adaptades per a les noves generacions per oferir un espectacle que combina tradició amb modernitat.

Readaptacions i nous planters

A Sant Fruitós de Bages, els Pastorets del Ferrer Magí, d’Enriqueta Capellades, arribaran amb novetats destacades fruit d’una nova adaptació signada per Toni Fornells, que incorpora canvis en els diàlegs i la introducció de nous personatges, de la mà de l’Elenc Teatral de Sant Fruitós i l’esbart Som Riu d’Or.

Els Pastorets seran més joves a Navarcles, amb una desena d’incorporacions d’un nou planter sorgit dels tallers que s’han fet a l’escola. Són nois i noies d’entre 12 i 13 anys que començaran en els papers de fúries i pastors. A Balsareny, els Pastorets segueixen una línia semblant, amb tres noies joves a l’equip de direcció, i amb cares noves també dalt l’escenari, mantenint la progressiva feminització i renovació de personatges. Enguany, també s’estrena la caldera de Pere Botero com a principal novetat decorativa.

La renovació de decorats també es deixarà veure a Súria, amb la segona fase de restauració, després que l’any passat es van fer canvis en els quadres de dia. Enguany és el torn dels decorats de l’infern, i l’any que ve (coincidint amb el centenari), tocarà renovar els dels boscos. Aquestes festes hi haurà set funcions, una més del que era habitual.


El Traspunt de Cardona també sorprendrà enguany amb un nou foc dels pastors a l’escenari, amb alguns canvis en el muntatge de les aparicions, i també hi haurà un dimoni més banyut; mentre que l’Associació Musical Castellet farà les seves tradicionals representacions a Sant Vicenç, amb dues sessions al gener.


Pastorets del Bages i el Moianès 

Balsareny, Sala Sindicatn Dates: 25 de desembre (18.30 h), 28 de desembre, i 4 i 11 de gener (18.00 h)
Cardona, Teatre Els Catòlics Dates: 25 i 26 de desembre, 1, 4 i 6 de gener (18.30 h)
Castellbell, Casino Borràs Dates: 20 i 21 de desembre (18.00 h)
Moià, Les Faixes Dates: 25 i 27 de desembre, i 1 de gener (19.00 h)
Navarcles, Teatre Auditori Dates: 25 de desembre (19.00 h), 28 de desembre, 4 i 6 de gener (18.00 h)
Sant Fruitós de Bages, Teatre Casal Cultural Dates: 26 i 28 de desembre i 3 de gener (19.00 h)
Sant Vicenç de Castellet, Cal Soler Dates: el 4 i el 6 de gener (19.00 h)
Santpedor, Cal Llovet Dates: 26 de desembre (19.00 h), i el 6 de gener (18.00 h)
Súria, Teatre del Foment Cultural Dates: Nadal (19.00 h), 26 i 28 de desembre, i l’1, 3, 4 i 6 de gener (18.00 h)

20 desembre 2025

Regió7

Marcel·lí Antúnez es planta al MNAC

Amb el títol Natura Centrum Est, el reconegut artista de Moià ha reunit a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya diverses creacions col·laboratives dels darrers anys que reivindiquen el retorn a la natura

Marcel·lí Antúnez fa una crítica lúdico-festiva al capitalisme en una instal·lació a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya / MIREIA ARSO

Toni Mata i Riu

Barcelona20 DES 2025 6:25

No van voler el mitjó de Tàpies i ara hi tenen un campament revolucionari que reivindica el dret a la natura i ataca els fonaments del capitalisme. Molt ha plogut des de la polèmica generada en la Barcelona preolímpica de principis dels 90 i els museus conviuen avui dia, amb més o menys convulsió, amb un debat necessari sobre la construcció ideològica de les col·leccions. Fins al punt que és saludable, higiènic i molt oportú donar l’espai central del Museu Nacional d’Art de Catalunya, la magnífica Sala Oval, a un ex-furero com el moianès Marcel·lí Antúnez (1959), reconegut per fusionar la tecnologia i el body art. Fins al dia de Reis, l’àgora del Palau Nacional és un espai de trobada participatiu i un singular acte de «propaganda», com defineix aquest Natura Centrum Est.


«En els últims anys, l’art contemporani s’ha convertit en una cosa autoreferencial, preocupat per coses que ja no són un problema, allunyat de la majoria», explicava Antúnez ahir al matí mentre passejava entre les grans bastides, alçades talment com grans cabanes d’un campament ple de vida, que ocupen la Sala Oval amb un contingut visual que aclapara la mirada. «Jo vull que això ho entengui o ho pugui seguir un nen de cinc anys», va reblar per situar en context una proposta que, per sobre de tot, és «col·laborativa».


Són deu mòduls i una figura gegant de Vulcà que penja del sostre d’un espai diàfan on sovint se celebren actes de grans multinacionals. No hi pot haver distància més gran entre les dues concepcions, però ja ha arribat el moment de «donar el punt de vista de l’artista i no precisament el posicionament teòric del museu», en paraules del director Pepe Serra.



Una figura gegant de Vulcà atrapa la mirada del visitant / MIREIA ARSO
 

Feina en comunitat

Tot és un treball en equip. El projecte porta el segell inconfusible de Marcel·lí Antúnez, una figura molt especial de l’ecosistema artístic català. Una de les figures que ràpidament atrapen l’atenció del visitant és el Vulcano de grans dimensions que s’alça al mig de la sala. La peça d’aparença demoníaca és una creació del moianès que va clausurar el festival Lluèrnia d’Olot l’any 2014 amb el títol de Fargabudell, una acció per a espais exteriors que l’artista va realitzar en col·laboració amb el col·lectiu Pim Pam Pum Foc a la plaça de braus de la capital de la Garrotxa, inspirada en el mite de la farga de Vulcà i reinterpretant l’imaginari folklòric.


«Tot això va ser fet en col·laboració amb diversos col·lectius, associacions, grups de persones vulnerables, escoles d’art, ...», va indicar Antúnez: «són obres en intercanvi no unidireccional, en els quals aquests grups han format part de la construcció del relat». Les diverses propostes que s’exhibeixen «no van ser concebudes per a Natura Centrum Est, però un 30 o 40 per cent són del 2023 cap aquí creades amb aquesta idea».

Poden semblar les pàgines d’un còmic, el mural gegant d’una paret mitgera, la pancarta ocurrent d’una manifestació, un eslògan majúscul fet de centenars de cares i formes, de vinyetes i missatges. En qualsevol cas, l’afortunat deliri d’un artista amb unes quantes idees per compartir.



Gairebé cada dia es farà una rua lúdica i festiva, a més de reivindicativa, en la qual hi podrà participar el públic / MIREIA ARSO
 

Espectadors protagonistes

Hi ha un tipus de llibres amb pàgines que s’activen desplegant figures en tres dimensions i d’altres amb pestanyes que posen a la vista parts amagades de la història. Són els llibres pop-up, especialment pensats per als infants. En el projecte d’Antúnez també hi ha murals pop-up per ampliar un dels elements centrals de la proposta, la participació de l’espectador. Els dies 20, 21, 23, 27, 28, 30 i 31 de desembre i 2, 3 i 4 de gener, de 12 a 1 del migdia, es farà una activació, una rua de caràcter lúdic i reivindicatiu amb voluntat de resistència davant les doctrines que han apartat la natura del dia a dia. Antúnez conduirà la festa amb la banda de músics Fail Again Ensemble (Marceluia y sus Mireios) i el públic que s’hi vulgui apuntar.

Cada peça d’art és un programa ideològic, amb noms com Boscaiola’t, Salvatgia, Membrana, ... En un es desplega un arbre ramificat al capdamunt del qual hi ha els rostres de figures emblemàtiques de la contestació al capitalisme i les seves formes de depredació de la vida de les persones: un jove Xirinacs, Pepe Beúnza, qui va ser el primer objector de consciència per motius polítics, i un personatge inclassificable com Llum de la selva, un home que va viure 106 anys «un anarquista, crudívor, que només menjava el que li donava el seu hort de can Badia, a Sabadell, tot i que feia una excepció perquè li encantaven els Caserios». Individus que amb la seva vida serveixen d’exemple de la reivindicació de tornar a posar la natura i la condició humana al centre en un món on els diners ho són tot.

«Hi va haver un moment en el qual em vaig adonar que el centre de tot és la natura i el capitalisme ens n’allunya, vivim enganxats a les pantalles i ens fem esclaus de l’algoritme», va apuntar Antúnez: «amb aquest art fet amb fusta i paper reivindiquem, en aquest moment històric tan fumut, tornar a fer pinya entre tots, a tocar la terra amb les mans».


En una altra instal·lació hi apareixen caricaturitzades figures de gran impacte en la defensa de la terra, com la física quàntica Vandana Shiva, activista per la sobirania alimentària; Rachel Carson, que als anys 60 ja afirmava que els biocides utilitzats en l’agricultura maten; la Nobel de la Pau Wangari Maathai, una biòloga keniana que va posar les dones al centre fent-les responsables de vivers de plançons que van permetre plantar més de trenta milions d’arbres al seu país; i el moianès Quico Picanyol, entre altres, hippie, vegetarià i constructor de pedra seca. No és l’única referència a la comarca: en un altre arbre gegant, dos rètols: «No som un abocador» i «Moianès natural». Marcel·lí Antúnez en estat pur.

20 desembre 2025

Regió7

L’Estany deixa el porta a porta per evitar una pujada radical de la taxa de residus: "Ho veiem inassumible"

A partir del 12 de febrer es passarà al sistema de contenidors tancats per poder continuar complint la normativa i que sigui viable econòmicament



Sessió informativa del passat 12 de desembre sobre el nou sistema de reciclatge a l'Estany / Ajuntament de l'Estany


Ariadna Gombau
L'Estany20 DES 2025 6:25


L’Estany canviarà el model de recollida de residus per poder complir la normativa i que sigui econòmicament factible. Fins ara, el municipi moianès funcionava amb el porta a porta, però a partir del pròxim 12 de febrer passarà a fer-ho amb contenidors tancats. La llei obliga les administracions a implementar sistemes de recollida individualitzada i diferenciada i, alhora, que el servei es cobreixi amb una taxa específica i no deficitària. En cas de continuar amb l’actual mètode, el cost ascendiria als 140.000 euros anuals, que suposaria una quota de prop de 400 euros.


Tal com van detallar des del consistori, fins ara el porta a porta tenia un import d'aproximadament 90.000 euros, dels quals 50.000 euros es pagaven a través de la taxa, és a dir, els assumien els habitants del municipi, i els altres 40.000 euros els finançava l'Ajuntament. Ara, però, s'ha calculat que la despesa es disparava fins als 140.000. Les raons d'aquest increment s'expliquen per l'obligatorietat d'incorporar xips a les bosses amb l'objectiu de controlar l’eficiència del servei de recollida i d’optimitzar costos, entre altres.


Actualment, la taxa de residus a l'Estany és de 146,45 euros per habitatge, si es continuava apostant pel porta a porta, arran de les noves demandes i l'encariment que comportaven, la quota es disparava als prop de 400 euros. La normativa determina que la taxa ha de ser no deficitària, per tant, el consistori ja no pot assumir cap part de l'import. Fins ara, l'Ajuntament pagava el 44% del total, amb aquest nou requisit, tot el cost ha de recaure sobre la ciutadania.


Entre l'augment de costos del porta a porta i l'obligació d'aplicar una taxa no deficitària, o s'acceptava l'increment de la quota en més d'un 173% o es buscava una alternativa. "Això ho veiem inassumible, i a través del Consorci de Residus del Bages hem buscat alternatives per continuar reciclant i no haver de tocar imports", declarava la regidora de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Maria Ardiaca durant la presentació del sistema. Amb el nou model, que ha tingut bona rebuda entre el veïnat, es podrà mantenir la taxa actual, segona apuntava l'alcalde de l'Estany, Enric Rovira.
 

La resta i l'orgànica, amb targeta

El passat divendres 12 de desembre es va celebrar una sessió informativa per explicar als veïns les característiques del nou model. Amb un centenar d'assistents, Xavier Bosch, gerent del Consorci del Bages per a la gestió de residus, va destacar que a l'Estany s'estan fent bé les coses en matèria de recollida selectiva i que el nou sistema "ha de permetre mantenir les xifres superiors al 70% de reciclatge, però adaptant-se a les necessitats".

El canvi implicarà recuperar els punts amb contenidors a la via pública. La singularitat és que mentre els envasos, el paper i el cartó i el vidre estaran oberts cada dia i seran d'ús lliure, el rebuig i l'orgànica s'hauran d'obrir amb una targeta que identificarà l'usuari. La resta només es podrà llançar el diumenge, mentre que l'orgànica serà d'accés diari. Qui tingui bolquers de qualsevol classe, "si ho demana, els podrà llençar diàriament", puntualitzava Bosch.


Del 6 al 12 de febrer es podrà recollir el material per utilitzar els nous contenidors, especialment les dues targetes per habitatge, al local social del Cine. El 10 de febrer serà l'últim dia del porta a porta, i el 12 de febrer s'iniciarà el servei amb contenidors tancats.

Moià també fa el canvi

A principis de desembre es va anunciar que Moià també implantarà el model de contenidors amb accés restringit com a sistema per fer un pas endavant en la recollida de residus i, sobretot, en matèria de reciclatge. Un mètode que ha proliferat entre bona part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (ens del qual formen part els municipis de la comarca i els que ho eren i ara formen part del Moianès) i que farà que Moià es converteixi en la cinquena capital de casa nostra que deixarà enrere els contenidors convencionals i els substitueix per un dels nous sistemes qualificat d’eficients. El canvi es preveu que es faci efectiu fins a l’estiu que ve.

20 desembre 2025

Regió7

El Moianès rebrà prop de cinc milions d’euros del PUOSC fins al 2029

La nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya dobla el pressupost de l’anterior i arriba als 500 milions d’euros en cinc anys arreu de Catalunya

Foto de grup de la presentació del nou PUOSC a la Catalunya central, el gener passat al Pont de Vilomara / Govern de la Generalitat

Regió7
Moià19 DES 2025 6:30Actualitzada 19 DES 2025 6:30

Impulsat pel Departament de la Presidència, a través de la Secretaria d’Administracions Locals i Relacions amb Aran, el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) és un instrument de suport als municipis petits i mitjans perquè puguin tirar endavant obres destinades a la dinamització econòmica i a la millora del territori. Hi poden accedir tots els municipis, les entitats municipals descentralitzades i els Consells Comarcals, així com les mancomunitats. El conjunt dels 10 pobles del Moianès rebran en total 4,8 milions d’euros.


El PUOSC és el principal pla inversor de la Generalitat per a tot el territori de Catalunya, i aquest cop està xifrat en 500 milions d’euros, el doble de l’anterior convocatòria, fet que suposa una oportunitat d’impuls econòmic i renovació urbana a tot el territori. És la primera vegada que tots els municipis de Catalunya, consells comarcals i entitats municipals descentralitzades rebran una subvenció del PUOSC.

A la comarca del Moianès se subvencionaran 20 projectes, que van dels 46.000 als 440.000 euros. Les obres subvencionades estan vinculades a la millora del paviment urbà, la remodelació o rehabilitació d’equipaments públics i la millora d’instal·lacions del cicle de l’aigua. El Consell Comarcal del Moianès, com els de la resta de Catalunya, rebrà 512.000 euros.
 

Més de 68 milions al conjunt de la Catalunya central

La Catalunya central rebrà més de 68 milions d’euros en la convocatòria del PUOSC corresponent al període 2025-2029, una xifra que augmenta en 30 milions la de l’anterior, que anava del 2020 al 2024, amb un increment del 80%. En aquesta convocatòria, tots els municipis de la vegueria veuen incrementada la dotació pressupostària. En total, es destinaran 64,9 milions d’euros a finançar els projectes que presentin els 146 municipis de les comarques centrals. La resta de la inversió anirà destinada als cinc consells comarcals del territori, que rebran 512.195 euros cadascun, i a les tres entitats municipals descentralitzades, que rebran 375.000 euros cadascuna.

Per facilitar que tots els municipis puguin tramitar correctament la seva participació en aquest PUOSC, des de la Delegació del Govern a la Catalunya Central es van organitzar el mes de febrer passat quatre sessions informatives destinades a tècnics municipals.
 

Novetats de la convocatòria del període 2024-2029

Entre les novetats d’aquesta convocatòria, hi ha el repartiment econòmic de les subvencions. En el cas dels ajuntaments, la subvenció que rebran oscil·larà entre els 400.000 i els 789.900 euros. En el cas dels Consells Comarcals, aquests tindran un import fix de 512.195,12 euros i les entitats descentralitzades seran de 375.000 euros. Així mateix, també s’han introduït canvis en les línies de subvencions, passant de dues a una única línia; s’ha eliminat el sistema de puntuació i els projectes es valoraran i tramitaran en règim de concurrència no competitiva; i es dota als ajuntaments de més flexibilitat i autonomia perquè puguin decidir en quins projectes invertir.

Pel que fa al cofinançament dels projectes, el percentatge màxim que assumirà la Generalitat anirà subjecte al nombre d’habitants per municipis. Així doncs, fins als 1.000 habitants, es cofinançarà el 95 %, fins als 2.000 el 90 %, fins als 5.000 el 80%, fins als 10.000 habitants el 75 %, fins als 50.000 el 70 %, i en els municipis de més de 50.000 habitants, es cofinançarà el 50 %.

La nova convocatòria del PUOSC també contempla una línia específica d’ajudes per als municipis rurals. Tots els de menys de 2.000 habitants comptaran amb un import fix de 110.000 euros per invertir.

19 desembre 2025

Regió7

El Moianès s'acosta als 15.000 habitants, gairebé 2.000 més que quan es va crear la comarca

Moià, que va començar aquest segle tot just per sobre dels 4.000 habitants, 25 anys després el padró municipal l’apropa als 7.000


Gent fent una activitat al parc municipal de Moià / ARXIU/OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià18 DES 2025 9:45

Al Moianès creixen en nombre d’habitants 6 dels 10 pobles, segons l'últim padró municipal. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públic ara les xifres del padró corresponents a 1 de gener del 2025 (per tant, reflecteixen realment la població amb la qual cada demarcació va tancar el 2024). En negatiu hi ha Castellterçol, Sant Quirze i l’Estany. Aquest darrer baixa dels 400 (no varia Granera).


Tanmateix, el conjunt de la demarcació creix amb un centenar d’habitants (109, per ser exactes) i això fa que, precisament, estigui a un centenar més de superar una xifra que no ha assolit mai des que és comarca, la dels 15.000 habitants. De fet, cal recordar que quan es va crear, com a comarca 42 de l’estructura territorial del país, era un territori de 13.000 habitants (va néixer tot just amb 13.098). Amb la progressió actual, doncs, podria superar en pocs anys dos llindars (els 14.000 els va sobrepassar l’any 2021).


A aquesta tendència hi contribueix especialment la capital. Moià, que va començar aquest segle tot just per sobre dels 4.000 habitants, 25 anys després el padró municipal l’apropa als 7.000. Ara mateix, oficialment té 6.828 persones empadronades. D’aquesta comarca ressenyar també que un dels municipis més petits, Castellcir, supera els 800 habitants (804).





El padró al Moianès, municipi per municipi / EQUIP D'INFOGRAFIA

Per tercer any consecutiu, totes les comarques de casa nostra han registrat sense excepció creixements de població, segons el que és el registre, a priori, més oficial de tots: el padró municipal. I ho fan d’una manera molt similar, al voltant de l’1%, tot i que amb alguns paràmetres desiguals. En conjunt, els territoris de l’àrea d’influència de Regió7 han guanyat prop de 6.000 persones i sumen un total de 536.234 habitants. Encara des d’una perspectiva general, el que mostra aquesta estadística és que del total de 164 municipis que formen aquesta àrea territorialment tan diversa, exactament 100 (el 61%) ha tingut variacions a l’alça en el nombre d’habitants entre un any i l’altre.

18 desembre 2025

Regió7

El Moianès incorporarà una ambulància medicalitzada del SEM: "La salut dels nostres habitants és un servei prioritari"

L'espai on actualment hi ha la Creu Roja a Moià passarà a ser d'ús compartit amb el SEM per poder acollir el nou servei
És previst que el canvi es faci efectiu entre l'abril o el maig de l'any vinent




Una ambulància davant de l'Hospital de Sant Joan de Déu / ARXIU/OSCAR BAYONA


Ariadna Gombau
Moià18 DES 2025 12:57Actualitzada 18 DES 2025 13:18


L'edifici municipal on actualment hi ha instal·lada la Creu Roja del Moianès, a Moià, passarà a ser d'ús compartit amb el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) amb l'objectiu de disposar d'una ambulància medicalitzada al poble i a la comarca. Ahir, durant el darrer ple municipal, va quedar aprovat per unanimitat el conveni de cessió d'ús d'aquest espai. Les obres d'adaptació aniran a càrrec del SEM i es preveu que el servei estigui operatiu entre l'abril o el maig de 2026.


"Entenem que és molt important per als ciutadans de Moià i del Moianès", assegurava l'alcalde Dionís Guiteras durant el ple. L'acord aprovat ahir regula l'ús temporal i gratuït de l'espai de propietat municipal ubicat a la carretera de Manresa, número 51, per oferir el servei de transport sanitari mitjançant ambulàncies medicalitzades i altres serveis inclosos dins les competències del SEM a la comarca. El pacte té una durada de quatre anys prorrogables fins a un màxim de quatre més.


"El SEM ens va proposar de portar una ambulància medicalitzada aquí a causa del nombre de casos d'emergència que es produeixen", explicava el batlle. Tot plegat arriba amb la remodelació que s'està fent des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en el Sistema d'Emergències Mèdiques: "Els semblava que era important que Moià tingués aquest recurs", afegia Guiteras.


Aquesta incorporació se suma al servei d'ambulància que ofereix el CAP de Moià, es tracta, doncs, d'un reforç i ampliació del servei. "Estarà 24 hores al dia i, com que al CAP no hi té lloc, ens van demanar un emplaçament per tenir-la". Després de fer un repàs dels espais municipals disponibles, des del consistori s'ha optat per l'edifici on hi ha la Creu Roja, que a partir de primavera compartirà instal·lacions amb el SEM.

Un cop aprovat aquest conveni, s'haurà d'aprovar un altre acord centrat en la Creu Roja, ja que s'han de "dividir i separar bé els espais perquè tots dos puguin prestar els serveis de la millor manera possible", detallava l'alcalde. El fet d'estar ubicats en el mateix lloc permetrà que "sumin esforços i es complementin, reforçant així aquest punt com a referent".


Aprovada per unanimitat, la mesura va ser ben rebuda per la resta de grups municipals. Guiteras va finalitzar satisfet assegurant que "la salut dels nostres habitants és un servei prioritari". Per la seva banda, Maria Tarter, regidora de Junts per Moià, Montví i Montjoia, va afegir que "és un bon moment per actualitzar el conveni de la Creu Roja". 

18 desembre 2025

Regió7

La consulta de Moià crida a votar 5.522 persones, però exclou part dels veïns

Residents de la urbanització de Montví i de masies disseminades queden fora del radi territorial en què els promotors del procés participatiu han acotat el cens



Terrenys del polígon del Prat, que es proposa d'ampliar, amb l'escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià18 DES 2025 12:28Actualitzada 18 DES 2025 12:45


La consulta popular no referendària que Moià celebrarà el pròxim 11 de gener sobre l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la construcció d’una planta de biogàs cridarà a les urnes un total de 5.522 persones, que suposen el 81,1 % dels 6.807 habitants empadronats al municipi, segons les darreres dades que consten a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El cens permetrà votar als majors de 16 anys empadronats a Moià, incloses les persones que no tinguin nacionalitat espanyola, però hi haurà limitacions territorials derivades de la Llei de consultes populars no referendàries, que en aquest cas n’exclourà residents de la urbanització de Montví de Baix i d’algunes masies.


El compte enrere per a la consulta ja ha començat després que l’alcalde, Dionís Guiteras, va signar divendres el decret per impulsar-la, i s’obrirà un procés de difusió institucional per part de l’Ajuntament, i també un període de campanya per als grups municipals i les entitats degudament acreditades que vulguin fer-ne. El què ja està clara a hores d'ara és la pregunta: «Està d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?». La resposta serà binària, de Sí o No, i el resultat no serà vinculant. «Ara s’ha fet la convocatòria, caldrà veure els resultats, i ja decidirem», apunta l’alcalde.

Un cens que no agrada al govern

El cens per al procés participatiu del dia 11 l’ha elaborat l’Ajuntament a partir del perímetre proposat per la comissió promotora de la consulta, que en el seu dia va acotar dins d’un radi de 7,2 quilòmetres a la rodona des del punt mig de la parcel·la que s’hauria de requalificar en cas que tiri endavant l’operació urbanística per ampliar el polígon del Prat i, en conseqüència, l’activitat de l’escorxador i la construcció de la planta. Això deixa fora «gran part» dels residents de la urbanització de Montví de Baix (els que viuen més al nord, en direcció a l’Estany), i també algunes masies del disseminat extern al perímetre, explica Guiteras, crític amb la solució adoptada. De fet, aquesta limitació respon al compliment d’una sentència del Tribunal Constitucional que modifica l’article 3.3 de la Llei de consultes populars no referendàries, segons la qual aquest tipus de consultes «s’adrecen a un determinat col·lectiu de persones que no pot coincidir amb la totalitat del cos electoral», i davant d’això, els promotors de la consulta van optar per l’acotació dels 7,2 quilòmetres des de la parcel·la.


Guiteras lamenta les retallades que s’han fet a la llei des del TC, però també és crític amb els promotors de la consulta, «que no han volgut negociar» els termes, com ara un possible acord sobre el cens, lamenta. I és que, més enllà de deixar fora part del municipi, «també implica que persones propietàries i treballadores de les empreses del polígon que no són de Moià, no podran decidir sobre el futur professional o dels seus negocis». El polígon no s’ha pogut recepcionar mai perquè està en una situació d’il·legalitat, i si no s’amplia, aquesta qüestió no es podrà resoldre, insisteix Guiteras.
 

Un primer acte, aquest dissabte

En els pròxims dies, l’Ajuntament haurà d’obrir un període de difusió institucional per informar dels termes de la consulta sense que en cap cas pugui influir sobre la participació o l’orientació de les respostes. En canvi, sí que podran fer pròpiament campanya a favor o en contra de la pregunta proposada les organitzacions socials o professionals que hi estiguin interessades, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia i tinguin relació amb l’objecte de la consulta. Això també inclou les formacions polítiques amb representació a l’Ajuntament.

La campanya es podrà allargar fins a les 24.00 hores del divendres 9 de gener. De moment, ja s’ha anunciat un primer acte per a aquest dissabte a les 6 de la tarda a l’auditori Sant Josep, que demanarà el No sota el lema «per un Moià viu». La sol·licitud l’hauria formulat el col·lectiu ecologista El Fanal, i es tracta d’una xerrada sobre la regularització del polígon de Prat i l’ampliació de l’escorxador. Hi participaran una de les representants d’aquest mateix col·lectiu, Pilar Clapers; l’arquitecta urbanista Gemma Tomàs; la investigadora en impactes ecosocials, Montse Peiron; Dolo Catalan, del Grup de Defensa del Ter; Kemo Sarr i Aissatou Sane, com a treballadors d’un escorxador; i Eduard Gómez i Rafa Serrano, de CCOO.


Segons consta en el decret de convocatòria, la campanya també dona la possibilitat de disposar gratuïtament del local de Les Faixes, que és on es votarà. Així mateix, es podran posar pancartes i cartells als espais habilitats de l’avinguda de la Vila; als fanals d’aquesta mateixa avinguda i als de les carreteres de Manresa, Barcelona i Vic; i a les cartelleres municipals.

18 desembre 2025

Regió7

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d’EL 9 NOU al Moianès

Tenia 88 anys; aquest dijous a la 1 del migdia se’n fa l’enterrament a Castellterçol

Joan Capdevila |



El 9 Nou
17/12/2025
Castellterçol


Joan Capdevila, corresponsal històric d’EL 9 NOU al Moianès, ha mort aquest dimecres als 88 anys. Mestre de professió, Capdevila havia col·laborat amb el diari des dels inicis i sempre més hi va mantenir el vincle. Era un apassionat de la vida social, cultural i política de Castellterçol i del Moianès. La seva defunció ha estat molt sentida al poble i a la comarca. Aquest dijous a la 1 del migdia se li retrà un últim adeu en l’acte d’enterrament.


Natural de Castellterçol, havia estudiat al seminari de la Gleva i posteriorment Filosofia i Lletres i Magisteri. Va exercir com a mestre durant bona part de la seva trajectòria professional, primer en una escola privada del municipi, Xedmar, i més endavant a l’escola pública, un cop implantada l’EGB. L’any 2004 es va jubilar. La docència, que era la seva activitat professional, va conviure sempre amb la seva vocació periodística. En una entrevista publicada a EL 9 NOU amb motiu del 40è aniversari del periòdic, ell mateix recordava que havia escrit reportatges i entrevistes sobre temes com la tala de boscos, l’arrossegament de pins, les llindes de cases històriques, l’esquilada d’ovelles o el sanatori de Sant Quirze Safaja, amb una mirada centrada en la vida quotidiana i el patrimoni humà del Moianès.

El seu arrelament i coneixement de Castellterçol van ser reconeguts quan va ser nomenat cronista de la vila, tasca des de la qual va contribuir a divulgar la història local a través de conferències i activitats públiques. L’Ajuntament ha fet un comunicat de condol amb motiu de la seva defunció. Al poble, va estar vinculat a múltiples entitats i iniciatives. Les caramelles, al futbol, a la coral Castellterçol o la festa de l’Escudella així ho testimonien. Encara ara continuava fent un article a l’especial EL 9 Moianès sobre la vida de persones de la comarca.

Capdevila, que conserva tots els exemplars d’EL 9 NOU enquadernats, sempre havia tingut una gran estima per EL 9 NOU. Definia el diari com una eina que havia permès donar a conèixer històries i persones que, sense la seva existència, potser no haurien tingut projecció pública. A banda de col·laborar amb EL 9 NOU,tTambé havia fet de corresponsal de Regió 7 i havia col·laborat en publicacions del Moianès. També era autor de diversos llibres sobre entitats i història local.

17 desembre 2025

el9nou

Mor Joan Capdevila, cronista de Castellterçol i històric col·laborador de Regió7

El castellterçolenc, que ha traspassat de forma sobtada als 88 anys, va ser corresponsal d'aquest diari des dels seus inicis el 1978
Mestre de professió, va passar gran part de la seva carrera com a docent en diferents centres del municipi moianès
Va ser una peça cabdal en la cultura popular i la vida social del poble, destacant la seva participació en la Festa de l'Escudella, el club de futbol o les caramelles de Pasqua



Joan Capdevila dansant el ball del ciri de Castellterçol / Ajuntament de Castellterçol


Ariadna Gombau
Castellterçol17 DES 2025 18:53Actualitzada 17 DES 2025 19:28


Castellterçol ha perdut avui Joan Capdevila i Oller, cronista oficial de la vila i col·laborador de Regió7 des dels seus inicis. Més enllà de la seva faceta periodística, va estar sempre molt vinculat a la cultura popular i a la vida social del municipi moianès. Mestre de professió, el castellterçolenc va passar gran part de la seva carrera a l'Institut Escola Castellterçol. La mort de Capdevila, de 88 anys, ha estat de forma sobtada i ha generat de seguida nombroses mostres de condol a la vila.


El traspàs de Capdevila ha colpit la població castellterçolenca. En un comunicat emès per l'Ajuntament asseguraven que "amb ell perdem una figura clau en la preservació de la memòria històrica i cultural de Castellterçol, un home que va dedicar tota la seva vida a l’educació, la recerca i la divulgació". Nomenat cronista oficial des de 2004, va dedicar tots aquests anys a investigar, conservar i difondre la història del poble, una tasca que va permetre agrupar un "extens arxiu de fotografies, postals, documents i publicacions que constitueixen un llegat cultural de gran valor".


El castellterçolenc, nascut el 30 de setembre de 1937, era mestre i va passar gran part de la seva carrera professional al mateix municipi moianès. Format al Seminari de Vic, on va obtenir el títol oficial el 1964, va treballar a l’Escola Tagore de Bellaterra. Tot i això, de seguida va exercir a Castellterçol, primer a l'escola privada Xedmar i després a l’escola pública de Castellterçol, on va estar fins a la seva jubilació el 2004. Al llarg de la seva trajectòria va ser tutor, director, secretari i professor de música.


La comunitat educativa de l’Institut Escola Castellterçol ha expressat el seu condol i ha recordat els anys en què Capdevila va treballar-hi: "Va exercir la docència amb rigor, vocació i una gran qualitat humana". Al seu temps, han assegurat que "va deixar una empremta inesborrable en l’alumnat i en els companys, que sempre el recordaran com una persona compromesa, propera i íntegra". Tot i estar jubilat des de fa més de dues dècades, el castellterçolenc va continuar vinculat a l'escola: "La continuava visitant amb estima i participava activament en les celebracions i moments compartits".

A part de la seva tasca formativa, Capdevila va ser un "motor de la vida cultural del poble", tal com detallen des del consistori. De les contribucions en l'àmbit local destaca la participació en la popular Festa de l'Escudella com a escudeller, la creació de la Coral Infantil (1967-1989), la seva implicació en la Coral Castellterçol, en grups de teatre i en l’agrupació escolta; el paper com a president del C.F. Castellterçol i l'impuls de les caramelles de Pasqua al llarg de 32 anys. A més, va liderar de la mà dels seus amics Ramon Soler i Quim Rovira el grup de Caminades saludables durant més d'una dècada, "recorrent camins de Castellterçol i del Moianès i enriquint cada sortida amb explicacions sobre història i llegendes".

Antoni Massot, alcalde de Castellterçol, ha recordat Joan Capdevila com una persona "molt estimada" i que ha fet molt pel municipi assegurant que es tracta d'una "pèrdua molt gran".


Col·laborador històric de Regió7

Més enllà de ser una figura cabdal en la història de Castellterçol, Capdevila va ser col·laborador del diari Regió7 des dels seus inicis l'any 1978, sent així un altaveu per donar a conèixer l'actualitat del municipi i de la resta de pobles veïns. També va ser corresponsal d'El 9 Nou i va treballar en la revista Truc, el programa de Festa Major i en publicacions comarcals Modilianum i Tosca. L'any 1992 li van atorgar el Premi Prat de la Riba d’articles periodístics.


Amb tot, va escriure llibres "imprescindibles per a la història local" com ara Imatges i Records de Castellterçol, Llibrets sobre itineraris, fonts i masies del terme; 25 anys de l’Escola Ramona Calvet (2001), 75 anys del C.F. Castellterçol i Història de Castellterçol, aquest darrer conjuntament amb Mn. Pladevall.

17 desembre 2025

Regió7

Un accident múltiple obliga a tallar la C-25, a Santa Maria d'Oló

El xoc ha tingut lloc al punt quilomètric 158,4 de la via en sentit Vic




L'accident ha tingut lloc al punt quilomètric 158,4 de la C-25 / Mossos d'Esquadra


Xavi Moraleda
Manresa16 DES 2025 19:42Actualitzada 16 DES 2025 20:38

Un accident múltiple amb cinc vehicles implicats, un d'ells un camió, a la C-25 ha obligat a tallar la via a l'altura de Santa Maria d'Oló (Moianès). L'accident ha tingut lloc pels volts de les 19:22 hores d'aquesta tarda, al punt quilomètric 158,4 en sentit Vic. Segons fonts del Servei Català de Trànsit, la carretera es troba tallada en sentit Girona.

Encara no ha transcendit l'estat en què es troben els conductors dels vehicles.

Els Bombers de la Generalitat s'han activat amb quatre dotacions.

16 desembre 2025

Regió7

Moià impulsa la reforma del centre històric amb una inversió de 135.000 euros

A través de la instal·lació de diferents elements materials i l'eliminació d'altres, es pretén millorar la qualitat i la imatge de l'entorn de l’església


Representació gràfica de com quedarà l’entorn de la plaça Major de Moià / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià16 DES 2025 6:25Actualitzada 16 DES 2025 11:02


L’Ajuntament de Moià ha aprovat inicialment el projecte constructiu de reforma i millora urbana del centre històric amb un pressupost total de 135.778,24 euros. L’objectiu principal és corregir i perfeccionar la qualitat, la imatge i el valor social de l’entorn mitjançant la instal·lació de diferents elements a l’espai públic com ara bancs, jardineres o elements de joc infantil, entre altres.


Vinculat al Pla de centre de Moià, el projecte ha estat elaborat per NSF Geografia i Paisatge i TER Arquitectes. L’àmbit d’actuació és l’església de Santa Maria de Moià i inclou la plaça Major i els carrers de Francesc Moragas, de Sant Antoni i de Rafael Casanova. En total, es treballarà sobre una superfície aproximada de 2.350 m².


Les actuacions previstes pretenen «reforçar la condició d’espai públic i valorar el paisatge urbà de la Plaça Major i dels carrers adjacents, d’acord amb una lògica de recuperació i de restauració». Així doncs, des del consistori moianès s’han decidit un seguit de reformes d'acord amb diverses finalitats.



Representació gràfica de com quedarà el carrer de Rafael Casanova / Ajuntament de Moià

Per una banda, es vol ordenar els espais i els accessos del centre històric. En aquest punt s’inclou una nova proposta d’ubicació de terrasses d’establiments de restauració, que guanyaran espai amb l’eliminació dels contenidors soterrats. També es vol dinamitzar socialment i econòmicament la plaça i millorar-ne les prestacions com a lloc d’estada i apte per al joc, per exemple amb la col·locació d’una pissarra per als infants.

A més, es pretén reforçar la qualitat estètica i funcional de l’espai públic amb el patrimoni històric com a eix central, tenint en compte que es tracta d’una transformació «força minimalista» i que «preservarà la identitat i destacarà els elements històrics», detalla Xavi Bach, regidor de Mobilitat, transport públic i camins veïnals de l'Ajuntament de Moià. Per acabar, el disseny de l’espai s’ha realitzat amb el propòsit que sigui inclusiu, aporti sensació de seguretat als usuaris i incorpori la perspectiva de gènere.

A patir d’aquests objectius, s’han definit diferents modificacions per «dotar l’espai d’una harmonia i uniformitat», apunta Bach. Més concretament, es col·locaran nous bancs i cadires de fusta i acer, es plantarà vegetació i arbrat com a element estructural de la plaça Major, es posaran jardineres, s’instal·laran aparcaments per a bicicletes, elements de joc infantil centrats en el foment de la creativitat i un nou fanal singular a la plaça i es recol·locaran les llambordes basàltiques.



Imatge del fanal singular que es vol instal·lar a la plaça Major de Moià / Ajuntament de Moià

Les actuacions previstes provocaran alguns canvis com ara la ubicació de parades del mercat setmanal: «S’hauran de redistribuir algunes coses, però estem parlant d’un espai que s’ha transformat moltíssim al llarg dels anys», afirma el regidor.

El projecte es pot consultar al web de l’Ajuntament de Moià i es poden presentar al·legacions o reclamacions fins al 22 de gener de 2025. En cas d’aprovar-se definitivament a principis de l’any vinent, s’haurà de fer la licitació d’obres, que «no volem que coincideixin amb les de l’avinguda de la Vila», assegura Bach. Si tot va sobre el previst, és possible que entre finals de 2026 i principis del 2027 es facin realitat la reforma i millora del centre històric. La idea del consistori és aconseguir una subvenció per cobrir una part de la inversió.




Plànol de la reforma del centre històric de Moià / Ajuntament de Moià
 

Antecedents

El Pla de centre de Moià va engegar el 2023 amb un seguit de modificacions en la circulació de vehicles a la zona. Més concretament, es va fer un canvi del sentit de circulació al carrer de Rafael Casanova en el tram des del túnel fins a la Plaça Major i es va prohibir la circulació al carrer de Francesc Moragas les 24 hores del dia i al carrer de Sant Antoni de dilluns a divendres de 15:00 a 21:00 hores, dissabte de 7:00 a 23:59 hores i diumenge i festius de 0:00 a 21:00 hores. També es van col·locar pilones mòbils i es van fer modificacions en els aparcaments del carrer de Rafael Casanova i la plaça Major.

16 desembre 2025

Regió7

La xocolata de Pastisseria Àger de Moià suma cinc nous premis internacionals, entre ells, el seu primer or

Enguany, els prestigiosos guardons que atorga l'Academy of Chocolate de Londres han reconegut el producte elaborat al Moianès en tres varietats diferents



Miquel Viñolas elaborant xocolata a pastisseria Àger de Moià / Arxiu particular


Jordi Escudé
Moianès15 DES 2025 17:32Actualitzada 15 DES 2025 19:12


La pastisseria Àger de Moià, especialitzada en l'elaboració de xocolata des del seu procés bàsic, ha tornat a triomfar, i més que mai, als premis internacionals de més alt prestigi en el sector de la xocolata que atorga anualment l'Academy of Chocolate, amb seu a Londres. Enguany s'ha endut cinc reconeixements, entre els quals el seu primer or, al costat d'un de plata i tres més de bronze. Els resultats s'han donat a conèixer aquest dilluns.


Els Academy of Chocolate Awards són tota una institució en el sector xocolater d'àmbit internacional, on cada any competeixen milers de xocolates que hi presenten elaboradors de tot el món. La pastisseria Àger hi va presentar els seus productes el setembre, explica el mestre xocolater d'aquest establiment, Miquel Viñolas, que tres mesos després n'ha recollit els fruits, i ja suma 15 premis internacionals des que participa en certàmens d'aquest nivell, el 2021. Aquesta vegada han estat cinc i amb un or com a premi de màxima distinció que s'ha endut per la xocolata Madagascar Akesson's del 70% de cacau. Ha estat en la categoria de xocolata negra pura, com també la plata que ha aconseguit per la rajola Tanzània 74 %. Pel que fa als bronzes, han estat per a la Uganda 50 % Dark Milk, en la categoria de llet; i per a Tanzània 40 % Kilombero i la Blanca Torrada amb mantega de cacau de Tanzània premsada a casa, totes dues en les categories de xocolata blanca.


Viñolas celebrava aquest dilluns els reconeixements obtinguts, i apuntava com de "complicadíssim" és guanyar un or "i encara més en la varietat del 70 %, que és on hi ha més competència". Diu que és un fet "excepcional" en un certamen exigent i "amb molts jutges" analitzant el producte. En aquest sentit, assegura que "és tot un orgull per a nosaltres, que som un negoci petit i familiar". Per tot plegat, Viñolas sosté que aquest reconeixement "consolida la pastisseria Àger entre els millors elaboradors de xocolata del món, i reforça el nostre compromís amb l’origen del cacau, l’elaboració artesanal i l’excel·lència".

L'última edició dels premis ja va reconèixer aquest establiment amb un bronze per una rajola de xocolata blanca. Anteriorment, també s'havien endut premis la rajola de xocolata blanca amb gerds i coco, la de xocolata negra Uganda 73 % BIO, que s'afegien a tres plates i quatre bronzes més obtinguts entre el 2021 i el 2022.

15 desembre 2025

Regió7

La consulta sobre l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs de Moià serà l’11 de gener

Se celebrarà a les Faixes de 9 del matí a 7 de la tarda i hi podran votar els empadronats majors de 16 anys

Terreny on es vol ampliar el polígon | ACN

Víctor Palomar, ACN
14/12/2025
Moià

La consulta popular no referendària d’iniciativa ciutadana sobre la requalificació dels terrenys del Pla de Castellnou de Moià per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs ja té data. Després d’un polèmic i llarg procés de desacord entre ecologistes, veïns i el consistori, finalment l’Ajuntament de Moià ha publicat un decret d’alcaldia on s’estableix que la consulta serà el pròxim 11 de gener. Els ciutadans cridats a votar hauran de respondre sí o no a la pregunta ‘Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?’. La votació es farà a Les Faixes de 9 del matí a 7 de la tarda.

La convocatòria serà oficial quan es convoqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Un cop això passi, s’obrirà un període per la campanya informativa i el debat públic.

La consulta popular no té l’estatus d’un referèndum i, per tant, no requereix l’autorització governamental ni tampoc és vinculant.

La Comissió Promotora de la consulta ha convocat una xocolatada informativa per aquest diumenge a dos quarts d’11 a la plaça de l’Església de Moià. L’objectiu és celebrar la convocatòria de la consulta i continuar informant els veïns sobre el procés.

Des que el projecte sobre l’ampliació de l’escorxador va veure la llum, veïns de Moià i grups ecologistes, agrupats sota els paraigües de Plataforma Moianès pel Decreixement, s’hi van mostrar en contra. Tampoc veien bé la construcció d’una planta de biogàs. Els dos projectes impliquen una modificació de l’actual planejament urbanístic, que la plataforma veu sobredimensionada.

Així mateix, el consistori ho defensa perquè en l’àmbit econòmic seria positiu pel poble. I, a més, la planta de biogàs permetria un estalvi considerable en la factura de l’electricitat i la calefacció dels edificis municipals.

14 desembre 2025

el9nou