La mobilització és una acció pel fet que es porti a aprovació la modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat i les seves derivades
Concentració davant l'ajuntament pel ple del 4 de juny de l'any passat / ARXIU/J.E. Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Regió7 Moià24 JUL 2026 17:20
La plataforma Per un Moià viu ha convocat per al dimecres 29 de juliol una marxa prèvia al ple municipal que hi ha fixat per a l’aprovació, entre altres, de la modificació puntual del pla urbanístic que ha de permetre l’ampliació del polígon industrial del Prat. També una concentració a l’exterior de la casa consistorial mentre duri la sessió en la qual es debatrà aquesta proposta.
A 2/4 de 7 hi ha prevista una cercavila amb l’artista Marcel·lí Antúnez que anirà des de la piscina municipal fins a l’ajuntament, i una hora més tard es farà la concentració de protesta mentre duri el ple, a la plaça Sant Sebastià. Ara fa poc més d'un any ja es va fer una concentració de les mateixes característiques quan també es va tractar l'aprovació inicial d'aquesta modificació que ara es reinicia.
Com ja ha explicat Regió7, en el ple d’aquest pròxim dimecres el govern de Moià (AraMoià-ERC) portarà a debat i aprovació el document que recull la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Procediment al qual va directament vinculada la regularització del polígon, damunt del qual fa anys que pesa una sentència judicial; l’ampliació de les activitats de l’escorxador i els terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa municipal.
L’alcalde moianès, Dionís Guiteras, assegurava que aquesta operació «no comportarà» cap ampliació de l’activitat de l’escorxador com a tal, sinó una «diversificació» de la seva activitat. «L'escorxador seguirà en el mateix lloc, seguirà sacrificant el mateix nombre d’animals. No pot créixer de cap de les maneres, i el document que portem a aprovació ho deixa ben clar», afirmava. I reiterava la necessitat de fer aquest pas «perquè el que fem amb el polígon és regularitzar-lo, complir una sentència, delimitar clarament quina serà l'activitat de l'escorxador».
Concretava que la proposta planteja generar 2,7 hectàrees per a noves activitats de l’escorxador que no inclouen més sacrifici «sinó per a una nau d’elaborats carnis, una sala de congelació, una nau de preassecament de pernils i una nau de fabricació d’aliments per a mascotes» més el centre biotecnològic, i 1,1 hectàrees per al creixement d’altres empreses i els metres quadrats per a equipaments, zones verdes i vials que falten per regularitzar el polígon.
L'últim acte de la plataforma serà la rua lúdica i reivindicativa "Natura Centrum Est", de l'artista moianès Marcel·lí Antúnez
L'espectacle "Natura Centrum Est", del moianès Marcel·lí Antúnez, al MNAC / Arxiu / Mireia Arso
Ariadna Gombau Moià07 GEN 2026 19:01
La plataforma Per un Moià viu encara la recta final de la campanya pel "no" a l’ampliació de l’escorxador i a la construcció d’una planta de biogàs, després d’uns dies en què ha organitzat diverses activitats com ara xerrades amb experts i testimonis, una caminada popular i espectacles de titelles, entre altres. L’últim acte serà l’espectacle interactiu Natura Centrum Est, de l’artista moianès Marcel·lí Antúnez, que tindrà lloc dissabte 10 de gener a 2/4 de dotze del migdia a l’Escola Pia.
La convocatòria de la consulta popular sobre l’ampliació del polígon i la construcció d’una planta de biogàs, prevista per a l’11 de gener, es va fer pública el 12 de desembre, a les portes de Nadal. Pel que fa al calendari, la mateixa organització assegura que «s’ha treballat intensament perquè els ciutadans de Moià puguin votar amb el màxim d’informació possible, tot i la dificultat que suposa compaginar els diferents actes amb els dies festius».
Tot i haver nascut per defensar el no en la consulta popular, Per un Moià viu es defineix com «una reivindicació d’iniciativa ciutadana que va més enllà i que vol promoure la participació dels veïns i veïnes en allò que afecta el poble». La plataforma defensa que «la ciutadania ha de poder decidir quin model de poble vol» i aposta per un model sostenible i arrelat al territori. Per aquest motiu, a banda de «cridar a la participació en la consulta com una defensa de la democràcia», també fa campanya perquè «la gent voti que no als projectes que està impulsant i imposant el govern d’Ara Moià».
Per cloure la campanya, Marcel·lí Antúnez Roca, cofundador de la Fura dels Baus i membre de la plataforma, portarà a Moià l’espectacle interactiu Natura Centrum Est. Des del MNAC, on ha estat instal·lat durant dues setmanes, la rua lúdica i reivindicativa recorrerà els carrers del poble, conduïda pel mateix autor i per músics de la comarca. L'esdeveniment, on es podrà sumar tothom qui ho desitgi, serà el pròxim 10 de gener, un dia abans de la consulta, i començarà a 2/4 de dotze del migdia a l'escola Pia.
Amb
el títol Natura Centrum Est, el reconegut artista de Moià ha reunit a
la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya diverses creacions
col·laboratives dels darrers anys que reivindiquen el retorn a la natura
Marcel·lí
Antúnez fa una crítica lúdico-festiva al capitalisme en una
instal·lació a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya / MIREIA ARSO
Toni Mata i Riu
Barcelona
No van voler el mitjó de Tàpies i ara hi tenen un campament revolucionari que reivindica el dret a la natura i ataca els fonaments del capitalisme. Molt ha plogut des de la polèmica generada en la Barcelona preolímpica de principis dels 90 i els museus conviuen avui dia, amb més o menys convulsió, amb un debat necessari sobre la construcció ideològica de les col·leccions. Fins al punt que és saludable, higiènic i molt oportú donar l’espai central del Museu Nacional d’Art de Catalunya, la magnífica Sala Oval, a un ex-furero com el moianès Marcel·lí Antúnez (1959), reconegut per fusionar la tecnologia i el body art. Fins al dia de Reis, l’àgora del Palau Nacional és un espai de trobada participatiu i un singular acte de «propaganda», com defineix aquest Natura Centrum Est.
«En els últims anys, l’art contemporani s’ha convertit en una cosa autoreferencial, preocupat per coses que ja no són un problema, allunyat de la majoria», explicava Antúnez ahir al matí mentre passejava entre les grans bastides, alçades talment com grans cabanes d’un campament ple de vida, que ocupen la Sala Oval amb un contingut visual que aclapara la mirada. «Jo vull que això ho entengui o ho pugui seguir un nen de cinc anys», va reblar per situar en context una proposta que, per sobre de tot, és «col·laborativa».
Són deu mòduls i una figura gegant de Vulcà que penja del sostre d’un espai diàfan on sovint se celebren actes de grans multinacionals. No hi pot haver distància més gran entre les dues concepcions, però ja ha arribat el moment de «donar el punt de vista de l’artista i no precisament el posicionament teòric del museu», en paraules del director Pepe Serra.
Una figura gegant de Vulcà atrapa la mirada del visitant / MIREIA ARSO
Feina en comunitat
Tot és un treball en equip. El projecte porta el segell inconfusible de Marcel·lí Antúnez, una figura molt especial de l’ecosistema artístic català. Una de les figures que ràpidament atrapen l’atenció del visitant és el Vulcano de grans dimensions que s’alça al mig de la sala. La peça d’aparença demoníaca és una creació del moianès que va clausurar el festival Lluèrnia d’Olot l’any 2014 amb el títol de Fargabudell, una acció per a espais exteriors que l’artista va realitzar en col·laboració amb el col·lectiu Pim Pam Pum Foc a la plaça de braus de la capital de la Garrotxa, inspirada en el mite de la farga de Vulcà i reinterpretant l’imaginari folklòric.
«Tot això va ser fet en col·laboració amb diversos col·lectius, associacions, grups de persones vulnerables, escoles d’art, ...», va indicar Antúnez: «són obres en intercanvi no unidireccional, en els quals aquests grups han format part de la construcció del relat». Les diverses propostes que s’exhibeixen «no van ser concebudes per a Natura Centrum Est, però un 30 o 40 per cent són del 2023 cap aquí creades amb aquesta idea».
Poden semblar les pàgines d’un còmic, el mural gegant d’una paret mitgera, la pancarta ocurrent d’una manifestació, un eslògan majúscul fet de centenars de cares i formes, de vinyetes i missatges. En qualsevol cas, l’afortunat deliri d’un artista amb unes quantes idees per compartir.
Gairebé cada dia es farà una rua lúdica i festiva, a més de reivindicativa, en la qual hi podrà participar el públic / MIREIA ARSO
Espectadors protagonistes
Hi ha un tipus de llibres amb pàgines que s’activen desplegant figures en tres dimensions i d’altres amb pestanyes que posen a la vista parts amagades de la història. Són els llibres pop-up, especialment pensats per als infants. En el projecte d’Antúnez també hi ha murals pop-up per ampliar un dels elements centrals de la proposta, la participació de l’espectador. Els dies 20, 21, 23, 27, 28, 30 i 31 de desembre i 2, 3 i 4 de gener, de 12 a 1 del migdia, es farà una activació, una rua de caràcter lúdic i reivindicatiu amb voluntat de resistència davant les doctrines que han apartat la natura del dia a dia. Antúnez conduirà la festa amb la banda de músics Fail Again Ensemble (Marceluia y sus Mireios) i el públic que s’hi vulgui apuntar.
Cada peça d’art és un programa ideològic, amb noms com Boscaiola’t, Salvatgia, Membrana, ... En un es desplega un arbre ramificat al capdamunt del qual hi ha els rostres de figures emblemàtiques de la contestació al capitalisme i les seves formes de depredació de la vida de les persones: un jove Xirinacs, Pepe Beúnza, qui va ser el primer objector de consciència per motius polítics, i un personatge inclassificable com Llum de la selva, un home que va viure 106 anys «un anarquista, crudívor, que només menjava el que li donava el seu hort de can Badia, a Sabadell, tot i que feia una excepció perquè li encantaven els Caserios». Individus que amb la seva vida serveixen d’exemple de la reivindicació de tornar a posar la natura i la condició humana al centre en un món on els diners ho són tot.
«Hi va haver un moment en el qual em vaig adonar que el centre de tot és la natura i el capitalisme ens n’allunya, vivim enganxats a les pantalles i ens fem esclaus de l’algoritme», va apuntar Antúnez: «amb aquest art fet amb fusta i paper reivindiquem, en aquest moment històric tan fumut, tornar a fer pinya entre tots, a tocar la terra amb les mans».
En una altra instal·lació hi apareixen caricaturitzades figures de gran impacte en la defensa de la terra, com la física quàntica Vandana Shiva, activista per la sobirania alimentària; Rachel Carson, que als anys 60 ja afirmava que els biocides utilitzats en l’agricultura maten; la Nobel de la Pau Wangari Maathai, una biòloga keniana que va posar les dones al centre fent-les responsables de vivers de plançons que van permetre plantar més de trenta milions d’arbres al seu país; i el moianès Quico Picanyol, entre altres, hippie, vegetarià i constructor de pedra seca. No és l’única referència a la comarca: en un altre arbre gegant, dos rètols: «No som un abocador» i «Moianès natural». Marcel·lí Antúnez en estat pur.
El municipi moianès va acollir una jornada en què es va explicar, de primera mà, l'experiència dels campaments a Sant Julià d'Úixols Pepe Beúnza i Marta Casas durant la seva conferència ahir a Castellterçol Alex Guerrero
Arnau Valverde Castellterçol 09·07·23 | 06:31 | Actualitzat a les 09:39
L'objecció de consciència per raons no religioses a Espanya no va ser efectiva fins al període final de la dictadura franquista. El primer en ser-ho va ser Pepe Beúnza, però la seva iniciativa es va començar a germinar durant la celebració d'uns campaments d'estiu al terme de Castellterçol. Aquests campaments van ser el primer espai de trobada a Catalunya del moviment de la no-violència i l'acció de Beúnza, va acabar convertint-se amb els anys amb el primer pas per acabar amb la obligatorietat del servei militar.
Per recordar la relació de Castellterçol i aquests campaments amb el moviment de la no-violència estatal, ahir el municipi moianès va acollir una jornada centrada en explicar els inicis de l'objecció de consciència amb la presència de protagonistes com el mateix Beúnza o Marta Casas, així com historiadors especialitzats en el tema. De fet, la jornada també va incloure visites guiades i una rua a càrrec de l'artista fundador de la Fura dels Baus, Marcel·lí Antúnez juntament amb la participació d'entitats culturals de Castellterçol.
Els campaments de Castellterçol es van celebrar els estius del 1967 al 1971 a la zona de Sant Julià d'Úixols. Estaven organitzades per l'associació Amics de l'Arca, un grup creat a Catalunya sota el paraigües de la Comunitat de l'Arca, un grup fundat després de la II Guerra Mundial a França pel filòsof Lanza del Vasto, deixeble directe de Mahatma Gandhi i impulsor del moviment de la no-violència. Aquests campaments estaven situats al costat de l'ermita, situada a 900 metres d'alçada i una mica apartada del poble. No tenien ni llum ni aigua i vivien d'una forma molt austera.
Marta Casas va ser una de les membres d'Amics de l'Arca i de l'equip organitzador dels campaments. Casas va explicar ahir com es vivia en aquestes trobades així com algunes anècdotes de l'època. La idea de fer aquests campaments va néixer per iniciativa dels Amics de l'Arca, que volien imitar una pràctica que ja es feia a França. Després de consultar-ho amb Lanza del Vasto, es va donar llum verda a fer aquest campament a Castellterçol. Es va fer allà perquè es tenia contactes amb l'església que ho va permetre. D'aquesta manera també es va aprofitar per arreglar l'ermita.
"Era difícil viure al campament sense aigua, ni llum, ni res", va explicar Casas sobre el dia a dia al campament. Les dones dormien en una masia que hi havia a prop mentre que els nois ho feien en tendes de campanya o fent bivac. Pel que feia al menjar, durant tota la setmana cuinaven amb llenya i seguien una dieta exclusivament vegetariana. L'aigua l'havien d'anar a buscar cada matí al poble. Pel que fa a les activitats, en feien vàries. Meditacions i oracions a primera hora del matí, ioga, treballs manuals i preparatius per la festa que celebraven l'últim dia i que era un dels moments més esperats. Les reunions sobre el moviment de la no-violència les solien fer a les nits, per esquivar la presència de la Guàrdia Civil. "Es va poder parlar amb ells i es va arribar a l'acord que pujarien un o dos agents de paisà. A les 9 de la nit marxaven i a partir d'aquí podíem fer les reunions mes compromeses. El penúltim dia venien amb l'ordre de desallotjar, però ens donaven 24 hores i això ja ens anava bé perquè era el dia que teníem previst marxar", va explicar Casas, que va dir que aconseguien fer aquestes coses en plena dictadura a través de la imaginació i de les ganes de fer coses.
Pepe Beúnza no va ser present en el primer campament, però sí a les dues següents. Va ser en un d'aquests estius quan li va germinar la idea de de ser objector de consciència, inspirat en altres persones que ho havien estat a altre països com França o Bèlgica. «Vaig venir de València i em vaig trobar una gent fantàstica que em va rebre amb una hospitalitat extraordinària», va dir Beúnza sobre la seva arribada al campament.
A finals del 1970 va decidir que a principis de l’any següent duria a terme l’acció. Abans, però, ell i els companys d’Amics de l’Arca i del campament de Castellterçol van iniciar una campanya a nivell internacional per dotar de valor l’objecció de consciència de Beúnza. Després d’una marxa des del nord al sud d’Europa, va entrar a Espanya acompanyat d’unes 400 persones, es va presentar a la convocatòria pel servei militar i va dir que no hi assistiria, convertint-se això en el primer objector de consciència per motius polítics a Espanya. Automàticament va anar a la garjola i va passar uns mesos a una presó de polítics de Jaén. Va sortir i es va tornar a negar a fer la ‘mili’ mentre duia a terme activitats de servei civil a València. Va tornar a ser detingut, després de fer soroll a través de mitjans de comunicació nacionals, i va ser condemnat per desertor. Finalment va fer servei militar al Sahara, però a un destí en què els soldats no utilitzaven armes per la mateixa seguretat dels caps militars.
Beúnza va obrir al camí a l'objecció de consciència per motius polítics a Espanya, ja que molts testimonis de Jehovà ja havien estat empresonats per motius religiosos. L'empresonament de Beúnza va comportar mobilitzacions a nivell europeu. A Espanya, el van seguir altres objectors de consciència tant a nivell individual com a nivell col·lectiu, com el cas dels objectors de Can Serra i també va inspirar el moviment dels insubmissos que va acabar derivant amb l'eliminació de l'obligatorietat del servei militar a Espanya l'any 2001 i amb l'alliberament l'any 2002 dels últims empresonats per insubmissió a Espanya. En aquest sentit, Beúnza va voler recordar que "no hi ha conquestes socials que durin per sempre, el que no es lluita, es perd".
La jornada també va comptar amb la ponència de l'historiador Carlos Ángel Ordás García, que ha tractat l'evolució del pacifisme i la no-violència i la seva relació amb Castellterçol. L'historiador va explicar com va afectar la dictadura al pacifisme a Espanya. De fet, el primer objector de consciència a Espanya va aparèixer a la dècada dels 70 quan a països com França o Itàlia ja havien aparegut a la dècada dels 40, després de la II Guerra Mundial. També va destacar els campaments de Castellterçol com la primera oportunitat de tenir un espai de reunió. I és que la qüestió és què hagués passat amb el servei militar si un grup de gent no hagués decidit reunir-se a Castellterçol per compartir els seus pensaments sobre la no-violència.
Durant el matí també hi va haver conferències a càrrec de Maria Comín, Ramon Puig i també entrevistes a diferents representants de moviments de no-violència així com una visita guiada a la tarda a l’espai Franch a càrrec de Jordi Font, director del Memorial Democràtic.
Ubasart: «Si som un referent en la cultura de la pau ha estat gràcies a persones com vosaltres»
La Consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, Gemma Ubasart, va participar també en la jornada i va fer un parlament abans del desenvolupament de les ponències. La Consellera va destacar el paper dels campaments de Castellterçol en l’evolució de la cultura de la pau a Catalunya. «Si avui en dia som un referent internacional en la cultura de la pau ha estat gràcies a persones com vosaltres», va dir Ubasart sobre alguns dels presents en la jornada celebrada ahir.
La consellera també va apuntar que la tasca dels campaments de Castellterçol «ha estat una llavor que serveix d’inspiració a totes les mobilitzacions i accions de desobediència cívica i pacífica que, des d’aleshores ençà, continuen lluitant».
En aquest sentit, va fer un paral·lelisme amb la situació actual i va assegurar que, «davant la xacra d’una guerra que no s’acaba mai i l’ascens de l’onada reaccionària global, la llavor que vau plantar a Castellterçol és més necessària que mai, i ha d’esdevenir una guia per a la nostra acció present i futura», i va afegir que l’acte d’ahir no només era «un acte de record, sinó també de reivindicació».
Ubasart va participar en la matinal de la jornada a una sala principal del Centre Espai Escènic de Castellterçol que va quedar pràcticament plena. Entre els presents, de fet, també hi havia algun representant dels objectors de Can Serra, la primera acció conjunta d’objecció de consciència política a Espanya.
PEPA MAÑÉ | MOIÀ Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959). D'aquesta manera es presenta arreu aquest artista reconegut internacionalment per les seves performances robòtiques que interactuen amb el públic. I d'aquesta manera ha exportat el nom de la capital del Moianès als més de 40 països on ha actuat i fet exposicions. Antúnez, a més, ha escollit Moià per presentar en primícia un llibre que repassa la seva trajectòria des del robot JoAn, l'home de carn (1992) fins a l'exposició presentada el 2014 al centre Arts Santa Mònica de Barcelona, Sistematúrgia. Accions, dispositius i dibuixos, que també és el títol del seu nou volum. Hi despulla el seu mètode: "un sistema de narració en el qual la tecnologia té un paper fonamental".
El llibre es va presentar dissabte a Moià en un acte, en el marc de la Festa Major d'Hivern de la vila, organitzat per l'Associació Cultural Modilianum, que edita la revista d'estudis del Moianès homònima. A la presentació, que va tenir lloc a l'auditori Sant Josep, també hi havia representants de l'Arts Santa Mònica, ens que ha impulsat l'edició, juntament amb el departament de Cultura. Amb el llibre que es va posar a la venda la setmana passada (dilluns arribava a les llibreries), l'acte va enxampar Antúnez acabat d'arribar d'Estrasburg, on ha presentat l'exposició Alsaxy i a punt de marxar a Tòquio, on rebrà el premi del 19è Japan Media Arts Festival, atorgat pel ministeri de Cultura del país asiàtic, pel seu projecte Ultraorbism. Segons va explicar Josep Font, de Modilianum, aquests fets demostren que Antúnez "està en un moment de molta plenitud. Al festival del Japó s'hi presenten més de 1.000 artistes de 70 països, i ell no s'hi va presentar, sinó que li van trucar per veure si podien presentar-hi un projecte seu, i ha guanyat".
