“És als boscos de Castellterçol on he pres les grans decisions vitals”

La diputada Ennatu Domingo, originària d’Etiòpia, es va estrenar al Parlament el 2024

Ennatu Domingo, a la Font del Prat del Pou, a Castellterçol | Josep Font


Josep Font Sentias
22/03/2026
Castellterçol


Ennatu Domingo va néixer a Etiòpia el 1996. A punt de fer 30 anys, és diputada al Parlament de Catalunya per Junts.

A més de la seva formació acadèmica i experiència professional internacionals en ciències polítiques, ha publicat Fusta d’eucaliptus cremada (2022) i A un costat i a l’altre del mirall (2025).

Va ser adoptada a 7 anys per Roger Domingo i Anna Soler-Pont i, fora del contenint africà, el primer poble que va veure va ser Castellterçol, amb pes en la seva obra pel fet de tenir-lo com a lloc de referència i on ha pres les decisions més transcendents de l’itinerari vital.


Hi parlem reprenent primer el fil del darrer llibre, que s’enceta i acaba caminant pel Parc de la Ciutadella i pujant les escales del Parlament, el juny de 2024, “gairebé un acte polític per la conquesta que significava: era dona, jove i no blanca”.

Aviat farà dos anys, doncs, que Domingo és diputada, i explica que s’hi sent còmoda, perquè la feina és molt interessant i és també un lloc d’aprenentatge, ja que va entrar-hi molt jove; però que també sent la responsabilitat pels reptes que té Catalunya, especialment els socials, als quals cal donar resposta i trobar solucions.

“La composició del Parlament ha avançat molt, en termes de gènere, però en canvi hi ha molta feina en diversitat”: l’heterogeneïtat que veiem al carrer és molt àmplia, sobretot dels darrers 20 anys, i la institució no en fa mirall.

“Ara mateix, soc l’única diputada racialitzada nascuda a l’Àfrica”, diu Domingo.


Com a oposició, la feina del seu grup és fiscalitzar el govern. Ella coordina les polítiques socials, d’igualtat i feminisme a Junts, unes temàtiques molt transversals i àmplies, que van des de la població gitana, l’acompliment del codi d’accessibilitat o el cas DGAIA, on han forçat una comissió d’investigació per esbrinar què ha passat la darrera dècada. Entenen que és molt complexa, la protecció i tutela de la infància i l’adolescència, però demanen transparència i donar raó dels 167 milions que s’han perdut.

Apareix el Moianès ben aviat, en la conversa sobre la seva activitat parlamentària, i Domingo esmenta el servei de pediatria, ja resolt: “Amb una bona planificació darrere, s’hauria evitat que la decisió personal d’una professional deixés la comarca sense aquest servei essencial durant unes setmanes.”

Ella aposta per un Moianès ben vertebrat, i és per això que celebra que el Parlament aprovés pel febrer una moció en pro d’ampliar-hi els cicles formatius i introduir-hi el Batxillerat artístic, a més de fomentar les pràctiques en empreses de la comarca: “Es tracta d’estudiants que, en la gran majoria, s’han de desplaçar per continuar la seva formació, amb el risc que no tornin a establir-se al territori.”

Domingo és de les parlamentàries més joves, i analitza la progressiva identificació de la seva generació amb els postulats de l’extrema dreta.

Creu que l’element que més orienta els joves cap a aquestes posicions és la desafecció, i que aquí hi té molt a veure la crisi de l’habitatge. Reconeix que l’extrema dreta ho ha sabut fer molt bé, de simplificar el missatge i ser presents a TikTok i a Instagram, i que l’esquerra no tant. També hi influeix que s’ha avançat molt, en temes de gènere, i que hi ha molts nois que creuen que s’ha anat massa enllà, en feminisme, i presenten antagonisme. Cal, doncs, consolidar els drets i no retrocedir en cap cas.

Al seu entendre, el repte de Catalunya és conciliar diverses identitats culturals, i aquí hi ha partits molt radicals que han volgut demonitzar col·lectius per origen i religió. Discursos que no ajuden, sinó que generen encara més fissures i odis. “Això no treu que hem d’abordar temes difícils, per crear consens, i per això mantinc una postura molt racional i realista”, sosté Domingo.

Als seus dos llibres, Castellterçol hi té un lloc destacat, com a refugi principal. Va ser el destí directe del seu viatge des d’Etiòpia a 7 anys i, per tant, el primer punt de referència i on va aprendre les primeres frases en català. Per formació i feina, Domingo ha fet estades llargues i ha hagut de viatjar molt a l’estranger, amb una vida nòmada, però és a Castellterçol on contestaria que ha arrelat.

A casa seva, a més a més, s’ha potenciat molt el camp i la vida apartada de la ciutat. Descriu les caminades, on amb la família feien rituals d’immersió al bosc. Activitats que en alguns països ara es prescriuen mèdicament com a alternativa a medicar-se per a determinades malalties. I també destaca la importància de saber abaixar el ritme de vida. Poder-se avorrir, per exemple. “És anant pels boscos de Castellterçol que he pres decisions vitals: me’n vaig o em quedo? El títol del meu primer llibre va sorgir pujant a Sant Julià d’Úixols”, un lloc amb el qual té vincle i on ha passat molt de temps, tant a l’ermita com amb la gent que hi ha viscut.

Parlem del futur proper tornant al passat, tot palesant que gairebé no hem comentat el primer llibre –publicat també en anglès i alemany, on viu la comunitat etíop més gran d’Europa–. S’enceta amb una escena punyent, la del viatge amb bus amb la seva mare i germà biològics, malalts, i que moririen poc després. Escriure el llibre li va servir per posar les bases de la seva experiència, la de molts nens de la comunitat adoptiva internacional, i reflexionar i teoritzar sobre els migrants, les identitats múltiples i les desigualtats. Va ser la seva eina per explicar aquests reptes i fer-ne una crítica política.

Les persones poden migrar moltes vegades. “En tenim una visió molt simplista”, diu Domingo, “jo em vaig desarrelar d’Etiòpia per fer una vida a Catalunya, però quan surto per Europa pels altres ja torno a ser una migrant africana”. “Tinc pendents temes del meu origen biològic i cultural. És un tema que he de fer”, hi afegeix. Però de moment ha posat l’àncora, perquè està centrada a fer bona feina i aportar el seu gra de sorra. “El Parlament ha de ser eficient. Has de demostrar que estàs complint el que has promès, i si fas una bona oposició tens un bon govern.” I així es clou la conversa amb el desig que, quan torni a Etiòpia, l’olor de fusta d’eucaliptus cremada no sigui tan present.

22 març 2026

el9nou

L’esforç d’una associació recupera una església emblemàtica de Castellterçol

Ara s’ha incidit en la restauració i preservació de pintures de Sant Juilà d’Úixols, una part de les quals descobertes amb els treballs


Una imatge dels treballs de restauració de les pintures / ALBA MORELL


David Bricollé
Castellterçol 22 JUL 2024 6:25


L’església de Sant Julià d’Úixols, temple singular i identificatiu de Castellterçol, està recuperant l’esplendor i, fins i tot, posant al descobert petits encants amagats de la mà d’una entitat nascuda fa set anys per promoure’n la rehabilitació, i de la feina persistent i minuciosa de diferents especialistes.

L’Associació Sant Julià d’Úixols, que es va constituir el 2017 com a iniciativa per garantir la reincorporació activa de l'església de Sant Julià al patrimoni cultural i turístic de Castellterçol i el Moianès, ha aconseguit fons públic i privat per recuperar-la i preservar-la. Un temple que al llarg de l’any atrau un nombre significatiu de visitants, ubicat en una zona popular per la seva bellesa paisatgística, per la importància històrica i perquè és un punt que ofereix activitats d’oci i recreatives locals. Es tracta d’una església d’origen romànic, la primera menció de la qual com a parròquia és de l’any 1124. Està situada al sud-oest del terme de Castellterçol, entre Granera i Sant Quirze Safaja.


L'església de Sant Julià d'Úixols vista des de fora / ALBA MORELL

Emilio Canals, fundador i president de l’Associació Sant Julià d’Úixols, ha impulsat la recerca de fons per evitar l’esfondrament de l’edifici i per realçar aquest patrimoni local. Un programa de rehabilitació que es divideix en diverses fases i que compta amb arqueòlegs, arquitectes i conservadores-restauradores.


El 2018 va tenir lloc la presentació per part de l’equip tècnic d’un pla director que determina els criteris d’intervenció de l’església i del seu entorn. Des de llavors, les tasques recollides en l’estudi han estat executades per Pau Alberch amb l’excavació de diferents cales, tant a l’interior com a l’exterior del temple, on s’ha descobert l’absis i les absidioles de l’antiga església romànica, i l’estudi de paraments, que ha permès entendre totes les fases de rehabilitació i transformació històrica de l’edifici.
Pintures poc freqüents

Els arquitectes Josep Pratdesaba i Josep Muntañá són l’equip redactor del projecte de rehabilitació junt amb l’empresa local Arcbube, encarregada de fer totes les tasques de rehabilitació. El setembre del 2021 es va realitzar la primera fase que consistia en la rehabilitació de la teulada. I l’octubre del 2022 es van fer les primeres cales pictòriques i el 2023 la segona fase. Primerament amb la presentació del projecte de conservació-restauració de les pintures murals de l’interior, on es va descobrir que sota les pintures del segle XIX n’hi ha unes d’anteriors, probablement barroques (s. XVIII) l’existència de les quals a Catalunya és escassa.

Un dels detalls de les pintures murals després de la restauració / ALBA MORELL

Ara s’han dut a terme les tasques de conservació i restauració de les pintures murals per part d’Alba Morell i Núria Jutglar, tècniques restauradores-conservadores. Principalment, s’ha fet una consolidació d’urgència de la pintura original de les voltes, que estaven en un estat de conservació molt dolent i amb perill de despreniment a causa de les filtracions provinents de la teulada, que van crear grans bosses d’aire a l’interior i pèrdua d’estrat pictòric. La intervenció de restauració es va iniciar a l’abril d’aquest any i finalitza aquest mes de juliol.


Segons han detallat les restauradores, les pintures murals del XIX són un dibuix compost principalment per la imitació d’un carreuat de pedra i marbrejat de tonalitats grisoses, negres i blanques.

Una imatge de detall dels treballs de restauració de les pintures / ALBA MORELL

Quant a les pintures murals del XVIII (subjacents a les del XIX), és una «policromia que consisteix en dos encintats de color gris i negre. A banda i banda de cada volta hi ha l'arrencament de dos encintats, el primer marca una volta de canó i el següent fa una volta de mig punt». Les restauradores subratllen que «existeixen poques pintures murals del XVIII a Catalunya. I les de Sant Julià ens recorden a les pintures murals de l'església de Santa Maria de Butsènit (la Noguera), pintures murals del XVIII que són d'un gran interès històric i artístic».

Durant el procés de conservació i restauració es va decidir conservar totes les policromies originals del XIX. De les del XVIII, que són les subjacents, perquè els visitants les puguin arribar a apreciar s'han deixat tres cales o finestres perquè quedin parcialment visibles.

Aquest projecte ha estat subvencionat per la Generalitat de Catalunya sota supervisió del Centre Restauració de Béns Cultural de Catalunya.


En cas que es disposi de recursos financers addicionals en el futur, s’estan considerant iniciatives per a la preservació del campanar original romànic, l’absis i una adequació a l’interior per assegurar així una experiència òptima per a tots els visitants.

 22 juliol 2024

Regió7

Castellterçol recorda la llavor de l'objecció de consciència política a Espanya, originada al poble

El municipi moianès va acollir una jornada en què es va explicar, de primera mà, l'experiència dels campaments a Sant Julià d'Úixols

Pepe Beúnza i Marta Casas durant la seva conferència ahir a Castellterçol Alex Guerrero


Arnau Valverde Castellterçol
09·07·23 | 06:31 | Actualitzat a les 09:39


L'objecció de consciència per raons no religioses a Espanya no va ser efectiva fins al període final de la dictadura franquista. El primer en ser-ho va ser Pepe Beúnza, però la seva iniciativa es va començar a germinar durant la celebració d'uns campaments d'estiu al terme de Castellterçol. Aquests campaments van ser el primer espai de trobada a Catalunya del moviment de la no-violència i l'acció de Beúnza, va acabar convertint-se amb els anys amb el primer pas per acabar amb la obligatorietat del servei militar.


Per recordar la relació de Castellterçol i aquests campaments amb el moviment de la no-violència estatal, ahir el municipi moianès va acollir una jornada centrada en explicar els inicis de l'objecció de consciència amb la presència de protagonistes com el mateix Beúnza o Marta Casas, així com historiadors especialitzats en el tema. De fet, la jornada també va incloure visites guiades i una rua a càrrec de l'artista fundador de la Fura dels Baus, Marcel·lí Antúnez juntament amb la participació d'entitats culturals de Castellterçol.

Els campaments de Castellterçol es van celebrar els estius del 1967 al 1971 a la zona de Sant Julià d'Úixols. Estaven organitzades per l'associació Amics de l'Arca, un grup creat a Catalunya sota el paraigües de la Comunitat de l'Arca, un grup fundat després de la II Guerra Mundial a França pel filòsof Lanza del Vasto, deixeble directe de Mahatma Gandhi i impulsor del moviment de la no-violència. Aquests campaments estaven situats al costat de l'ermita, situada a 900 metres d'alçada i una mica apartada del poble. No tenien ni llum ni aigua i vivien d'una forma molt austera.
 

Marta Casas va ser una de les membres d'Amics de l'Arca i de l'equip organitzador dels campaments. Casas va explicar ahir com es vivia en aquestes trobades així com algunes anècdotes de l'època. La idea de fer aquests campaments va néixer per iniciativa dels Amics de l'Arca, que volien imitar una pràctica que ja es feia a França. Després de consultar-ho amb Lanza del Vasto, es va donar llum verda a fer aquest campament a Castellterçol. Es va fer allà perquè es tenia contactes amb l'església que ho va permetre. D'aquesta manera també es va aprofitar per arreglar l'ermita.

"Era difícil viure al campament sense aigua, ni llum, ni res", va explicar Casas sobre el dia a dia al campament. Les dones dormien en una masia que hi havia a prop mentre que els nois ho feien en tendes de campanya o fent bivac. Pel que feia al menjar, durant tota la setmana cuinaven amb llenya i seguien una dieta exclusivament vegetariana. L'aigua l'havien d'anar a buscar cada matí al poble. Pel que fa a les activitats, en feien vàries. Meditacions i oracions a primera hora del matí, ioga, treballs manuals i preparatius per la festa que celebraven l'últim dia i que era un dels moments més esperats. Les reunions sobre el moviment de la no-violència les solien fer a les nits, per esquivar la presència de la Guàrdia Civil. "Es va poder parlar amb ells i es va arribar a l'acord que pujarien un o dos agents de paisà. A les 9 de la nit marxaven i a partir d'aquí podíem fer les reunions mes compromeses. El penúltim dia venien amb l'ordre de desallotjar, però ens donaven 24 hores i això ja ens anava bé perquè era el dia que teníem previst marxar", va explicar Casas, que va dir que aconseguien fer aquestes coses en plena dictadura a través de la imaginació i de les ganes de fer coses.

Pepe Beúnza no va ser present en el primer campament, però sí a les dues següents. Va ser en un d'aquests estius quan li va germinar la idea de de ser objector de consciència, inspirat en altres persones que ho havien estat a altre països com França o Bèlgica. «Vaig venir de València i em vaig trobar una gent fantàstica que em va rebre amb una hospitalitat extraordinària», va dir Beúnza sobre la seva arribada al campament.

A finals del 1970 va decidir que a principis de l’any següent duria a terme l’acció. Abans, però, ell i els companys d’Amics de l’Arca i del campament de Castellterçol van iniciar una campanya a nivell internacional per dotar de valor l’objecció de consciència de Beúnza. Després d’una marxa des del nord al sud d’Europa, va entrar a Espanya acompanyat d’unes 400 persones, es va presentar a la convocatòria pel servei militar i va dir que no hi assistiria, convertint-se això en el primer objector de consciència per motius polítics a Espanya. Automàticament va anar a la garjola i va passar uns mesos a una presó de polítics de Jaén. Va sortir i es va tornar a negar a fer la ‘mili’ mentre duia a terme activitats de servei civil a València. Va tornar a ser detingut, després de fer soroll a través de mitjans de comunicació nacionals, i va ser condemnat per desertor. Finalment va fer servei militar al Sahara, però a un destí en què els soldats no utilitzaven armes per la mateixa seguretat dels caps militars.

Beúnza va obrir al camí a l'objecció de consciència per motius polítics a Espanya, ja que molts testimonis de Jehovà ja havien estat empresonats per motius religiosos. L'empresonament de Beúnza va comportar mobilitzacions a nivell europeu. A Espanya, el van seguir altres objectors de consciència tant a nivell individual com a nivell col·lectiu, com el cas dels objectors de Can Serra i també va inspirar el moviment dels insubmissos que va acabar derivant amb l'eliminació de l'obligatorietat del servei militar a Espanya l'any 2001 i amb l'alliberament l'any 2002 dels últims empresonats per insubmissió a Espanya. En aquest sentit, Beúnza va voler recordar que "no hi ha conquestes socials que durin per sempre, el que no es lluita, es perd".

La jornada també va comptar amb la ponència de l'historiador Carlos Ángel Ordás García, que ha tractat l'evolució del pacifisme i la no-violència i la seva relació amb Castellterçol. L'historiador va explicar com va afectar la dictadura al pacifisme a Espanya. De fet, el primer objector de consciència a Espanya va aparèixer a la dècada dels 70 quan a països com França o Itàlia ja havien aparegut a la dècada dels 40, després de la II Guerra Mundial. També va destacar els campaments de Castellterçol com la primera oportunitat de tenir un espai de reunió. I és que la qüestió és què hagués passat amb el servei militar si un grup de gent no hagués decidit reunir-se a Castellterçol per compartir els seus pensaments sobre la no-violència.

Durant el matí també hi va haver conferències a càrrec de Maria Comín, Ramon Puig i també entrevistes a diferents representants de moviments de no-violència així com una visita guiada a la tarda a l’espai Franch a càrrec de Jordi Font, director del Memorial Democràtic.

Ubasart: «Si som un referent en la cultura de la pau ha estat gràcies a persones com vosaltres»

La Consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, Gemma Ubasart, va participar també en la jornada i va fer un parlament abans del desenvolupament de les ponències. La Consellera va destacar el paper dels campaments de Castellterçol en l’evolució de la cultura de la pau a Catalunya. «Si avui en dia som un referent internacional en la cultura de la pau ha estat gràcies a persones com vosaltres», va dir Ubasart sobre alguns dels presents en la jornada celebrada ahir.

La consellera també va apuntar que la tasca dels campaments de Castellterçol «ha estat una llavor que serveix d’inspiració a totes les mobilitzacions i accions de desobediència cívica i pacífica que, des d’aleshores ençà, continuen lluitant».

En aquest sentit, va fer un paral·lelisme amb la situació actual i va assegurar que, «davant la xacra d’una guerra que no s’acaba mai i l’ascens de l’onada reaccionària global, la llavor que vau plantar a Castellterçol és més necessària que mai, i ha d’esdevenir una guia per a la nostra acció present i futura», i va afegir que l’acte d’ahir no només era «un acte de record, sinó també de reivindicació».

Ubasart va participar en la matinal de la jornada a una sala principal del Centre Espai Escènic de Castellterçol que va quedar pràcticament plena. Entre els presents, de fet, també hi havia algun representant dels objectors de Can Serra, la primera acció conjunta d’objecció de consciència política a Espanya. 

9 juliol 2023

Regió7

Ubasart defensa la cultura de la pau com a inspiració de desobediència cívica: "És un pilar fonamental"

08/07/2023 - 16.30Actualitzat08/07/2023 - 16.31

ACN Castellterçol - La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha participat aquest dissabte al matí en la inauguració de la jornada 'Els inicis de l'objecció de consciència. Castellterçol com a punt de partida'. L'objectiu de la jornada era aprofundir en l'origen d'aquest dret a Catalunya que, segons Ubasart, "ha marcat profundament la nostra història democràtica". La consellera ha instat a construir una societat "sense violències" en què la cultura de la pau esdevingui "un pilar fonamental". La titular de Justícia ha dit que el d'aquest dissabte no és un acte de record sinó de reivindicació: "La llavor de la no-violència és més necessària que mai i ha d'esdevenir una guia per a la nostra acció present i futura".

Ubasart ha reivindicat el llegat històric dels campaments a Sant Julià d'Úixols (Castellterçol) els estius de 1967 a 1971, que van constituir l'inici de l'objecció de consciència i del moviment pacifista a Catalunya. "Ha estat una llavor que serveix d'inspiració a totes les mobilitzacions i accions de desobediència cívica i pacífica que, des d'aleshores ençà, continuen lluitant", ha afirmat.

En el marc de la sessió, la titular del Departament de Justícia ha exposat que "davant la xacra d'una guerra que no s'acaba mai i l'ascens de l'onada reaccionària global, la llavor de la no-violència és més necessària que mai, i ha d'esdevenir una guia per a la nostra acció present i futura". Ha posat exemples de la tasca de la conselleria en aquesta direcció, com la defensa de la memòria democràtica, la promoció de la justícia restaurativa com a alternativa al punitivisme i el foment de la gestió alternativa de conflictes.

L'objectiu de la jornada, segons explica Justícia, ha estat el d'aprofundir en l'organització dels campaments a Sant Julià d'Úixols, des dels seus participants fins a la vinculació que hi van tenir les persones de Castellterçol. Mitjançant diverses ponències, entrevistes i tallers, "s'ha incidit especialment en el significat del moviment en un context en què la tensió entre la inèrcia de la dictadura i les accions de la contracultura era força accentuada".

Ubasart ha reconegut a les entitats implicades i, especialment, els participants en la iniciativa. Si avui en dia Catalunya ha esdevingut un referent internacional en la cultura de la pau ha estat gràcies a persones com vosaltres", ha assegurat. A banda de la consellera, a la jornada també hi ha assistit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, que aquest dissabte a la tarda farà la cloenda amb una visita guiada a l'Espai Franch.

El Memorial Democràtic exposa que, amb aquest com el d'aquest dissabte, "es fa palès el compromís amb la divulgació pedagògica de la memòria democràtica més enllà dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra Civil o els primers anys de la dictadura". Un dels principals eixos estratègics actuals de la institució és "incidir en les experiències associatives i de moviments socials de les acaballes del franquisme, sovint més desapercebudes tot i tenir una vàlua històrica i social inestimable".

Els campaments i la Comunitat de l'Arca

El campaments a Sant Julià d'Úixols, d'una setmana de durada i amb una component de clandestinitat, van ser en si mateixos una experiència de vida comunitària. Durant l'estada s'hi feia treball manual, meditacions, dieta vegetariana i converses en els prats propers a l'ermita de Sant Julià d'Úixols. A cada convocatòria hi participada aproximadament un centenar de persones.

La convivència se seguia d'acord amb la pauta de la Comunitat de l'Arca, fundada pel filòsof italià Giuseppe Lanza del Vasto, a França, després de la Segona Guerra Mundial. Lanza del Vasto, deixeble directe de Gandhi, va començar a visitar a Catalunya per iniciativa, entre d'altres, d'Alfonso Carlos Comín, que va residir també a Castellterçol. 

8 juliol 2023

324

Castellterçol reviurà els inicis de l’objecció de consciència com a bressol del moviment a Catalunya

Una jornada el 8 de juliol recordarà amb testimonis els campaments pacifistes que es van fer al poble del 1967 al 1971

Jordi Escudé
Castellterçol | 03·07·23 | 06:25


Assistents a un dels campaments a Sant Julià d'Úixols ESPERANÇA CASAS | AMICS DE L'ARCA


Castellterçol prepara unes jornades per rememorar els orígens de l’objecció de consciència, un moviment que en el cas de Catalunya té la llavor en els campaments de meditació, pacifistes i de vida comunitària que es van fer en aquest municipi del Moianès entre el 1967 i el 1971. Mig segle després, alguns dels seus participants i el primer objector polític de l’estat espanyol, Pepe Beúnza, tornaran a Castellterçol per reflexionar sobre el significat i l’experiència viscuda en aquelles trobades, amb un programa de xerrades i conferències el dissabte 8 de juliol al Centre Espai Escènic.

L’acte és organitzat per la Generalitat, l’Institut Català Internacional per la Pau, el Memorial Democràtic, la Universitat de Barcelona, i també per l’Ajuntament de Castellterçol i l’associació cultural Modilianum, del Moianès. Un dels seus membres i responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya, Josep Font, explica que amb aquestes jornades es pretén «posar en valor» un moviment que té els orígens a Castellterçol i que «socialment és molt poc conegut, especialment els inicis», entre altres coses perquè eren unes trobades que se celebraven «amb un component de clandestinitat» en el context de l’època. Es tracta dels campaments d’estiu que es feien a Sant Julià d'Úixols, d’una setmana de durada i on, en paraules de Pepe Beúnza, és «on va començar tot». De fet, no tothom que hi anava era objector, diu Font, però és a partir d’aquelles converses i reflexions que es va anar organitzant el moviment, explica.

Les trobades seguien la pauta de la Comunitat de l’Arca, fundada a França per Lanza del Vasto acabada la Segona Guerra Mundial. A Castellterçol, aquests campaments pacifistes, de meditació i de vida vegetariana, «hi van trobar un lloc prou aïllat per poder-se celebrar, i a més, el capellà s’hi va avenir», apunta Font. Acollien prop d’un centenar de persones en cada convocatòria i van ser l’embrió de l’objecció de consciència política (ja hi havia objectors entre Testimonis de Jehovà) «perquè aquí hi venia prou gent per organitzar-se».

Les jornades, que porten per nom «Els inicis de l’objecció de consciència. Castellterçol com a punt de partida», recordaran tot aquest context amb experts i amb alguns dels seus protagonistes entre 2/4 de 10 del matí i 2/4 de 8 del vespre. Hi participaran, entre altres, el mateix Pepe Beúnza; Maria Comín, filla d’Alfonso Carlos Comín, un dels impulsors dels campaments i que és enterrat a Castellterçol; Marta Casas, organitzadora de les primeres trobades a Sant Julià; o bé Carlos Ángel Ordás García, historiador i professor de la UAB. En acabat, hi haurà la rua-acció «Verapau Bolet» de l’artista moianès i fundador de la Fura dels Baus, Marcel·lí Antúnez, pels carrers del poble, i que comptarà amb la participació d’entitats culturals de Castellterçol. 

3 juliol 2023

Regió7

Acaba el rodatge de "L'home dels nassos", que ha passat per Mura, Castellterçol i Collsuspina

Abigail Schaaff dirigeix el seu primer llargmetratge després d'haver estat directora de sèries com "La última" o "El ministerio del tiempo"

Redacció
Manresa | 02·03·23 | 18:03 | Actualitzat a les 18:05





L'actor Pablo Derqui CCMA


La directora Abigail Schaaff va rodar aquests dimecres a la masia de Can Plantada, a l'Ametlla del Vallès, les darreres escenes de la seva opera prima, L’home dels nassos, un film que, com ja va explicar Regió7 el mes passat, ha tingut també Mura, Castellterçol i Collsuspina entre els seus escenaris.

La coproducció de TV3 té de protagonistes Pablo Derqui i Ivan Benet així com Mercè Llorens, Pep Munné, Maria Molins o Jeannine Mestre. El film, que combina mitologia i memòria històrica, explora en un passat present i se serveix de l’ésser mitològic de l’home dels nassos per bastir una història que connecta els anys 30 i 60 amb la mentida i el silenci imposats durant dècades. El repartiment també inclou joves actors com Salli Diallo, Miranda Munné i Lluc Miravete.

La història se situa a l’hivern de 1968, en un petit poble de muntanya. Tres nens intenten escapar de l’anomenat home dels nassos, un ésser llegendari que captura els infants mentiders durant l’últim dia de l’any. Però ells no són els únics que el temen: les mentides del passat també es poden ensumar.

Pel que fa al rodatge, s'ha dut a terme en indrets com el poble de Mura, l’ermita de Sant Julià d'Uixols de Castellterçol, la cova de Collsuspina, el bosc i el pont romànic de Gualba (Vallès Oriental) i la masia de Can Plantada, una de les joies del patrimoni de l'Ametlla del Vallès.

"Avui rodarem el final de la pel·lícula; per tant, no puc dir res", explicava ahir Abigail Schaaff, sense desvetllar gairebé res d'una història protagonitada per una família poderosa i benestant i, una altra, d'humil i menystinguda. Ivan Benet i Pablo Derqui són els seus hereus respectius.

"És una història propera però a la vegada onírica. Una barreja de fantasia i realitat que la fa molt interessant", avança l'actor Pablo Derqui.

Abigail Schaaff ha estat directora de sèries com "La última", "El ministerio del tiempo" o "Madres. Amor y vida". "L'home dels nassos" és el seu primer llargmetratge de ficció. Filmax distribuirà la pel·lícula a les sales de cinema. 

2 març 2023

Regió7

"L’home dels nassos" es roda a Mura, Castellterçol i Collsuspina

El film de debut d'Abigail Schaaff, amb Pablo Derqui, combina mitologia i memòria històrica i preveu acabar el rodatge a principi de març

ACN
Barcelona | 20·02·23 | 16:24

Pablo Derqui en un fotograma del film Cedida a l'ACN per TV3


La directora Abigail Schaaff ha iniciat el rodatge de la seva primera pel·lícula, L’home dels nassos, que s’allargarà fins a principis de març en diferents localitzacions del Bages, Moianès i Vallès. La coproducció de TV3 té de protagonistes Pablo Derqui i Ivan Benet així com Mercè Llorens, Pep Munné, Maria Molins o Jeannine Mestre. El film, que combina mitologia i memòria històrica, explora en un passat present i se serveix de l’ésser mitològic de l’home dels nassos per bastir una història que connecta els anys 30 i 60 amb la mentida i el silenci imposats durant dècades. El repartiment també inclou joves actors com Salli Diallo, Miranda Munné i Lluc Miravete.


La història se situa a l’hivern de 1968, en un petit poble de muntanya. Tres nens intenten escapar de l’anomenat home dels nassos, un ésser llegendari que captura els infants mentiders durant l’últim dia de l’any. Però ells no són els únics que el temen: les mentides del passat també es poden ensumar.

Pel que fa al rodatge, s’està fent en indrets com el poble de Mura, l’ermita de Sant Julià d'Uixols de Castellterçol, la cova de Collsuspina, el bosc i el pont romànic de Gualba (Vallès Oriental) i la masia de Can Plantada, una de les joies del patrimoni de l'Ametlla del Vallès.

Schaaff signa la seva opera prima després d’haver estat directora de sèries com La última, El ministerio del tiempo o Madres. Amor y vida. Filmax distribuirà la pel·lícula al cinema.

Un dels últims rodatges pels carrers de Mura es va fer el setembre de l'any passat quan es va convertir en l'escenari de la pel·lícula El mestre que va prometre el mar, dirigida per Patrícia Font, guanyadora del Goya a millor curtmetratge per Un café para llevar
 

Mura i el cinema
 

 En els darrers anys, Mura s'ha convertit en una població habituada a rodatges premiats, entre els quals Pa negre, escrita i dirigida pel desaparegut Agustí Villaronga i guardonada amb 9 premis Goya. O Bruc, nominada a 12 premis Gaudí. L'any 2012 la població va acollir el rodatge de la comèdia romàntica Tres bodas de más, protagonitzada per Inma Cuesta (Águila Roja, Primos) i Martiño Rivas. La pel·lícula va tenir una bona acollida entre el públic i va ser nominada a set premis Goya. 

20 febrer 2023

Regió7

L’Ajuntament de Castellterçol anul·la la ruta prevista per la zona de Sant Julià d’Úixols

redacció. castellterçol
21·07·22 | 06:26

El proper dissabte 23 de juliol s’havia de celebrar una ruta «pas a pas» per l’ermita de Sant Julià d’Úixols, però l’Ajuntament ha decidit suspendre-la per motius de prevenció contra incendis coincidint amb l’aplicació del pla ALFA 3 per part de la Generalitat. Aquesta excursió estava pensada per descobrir la història que hi ha al seu darrere i, alhora, poder realitzar una visita a les obres que s’estan executant per part de l’Associació́ Sant Julià̀ d’Úixols. A més de l’ermita, també estava previst visitar̀ el collet de Matafaluga, la font de Sant Julià, el mas Era de les Cases, els antics pous de neu que estan construïts a la zona i el cementiri. L’Ajuntament anunciarà en breu la nova data. 

21 juliol 2022

Regió7

El pla director dona un impuls a la restauració de Sant Julià d'Úixols

14 de gener 2019

el9nou paper

Roben en dues ermites de la comarca del Moianès

Es tracta de l'església romànica de Santa Coloma Sasserra i de l'ermita preromànica de Sant Julià d'Úixols
 CASTELLCIR I CASTELLTERÇOL
 Redacció 20 Mai 2015 - 08.54
L'església romànica de Santa Coloma Sasserra, a Castellcir, s'ha quedat sense molts dels seus elements ornamentals i religiosos. Els lladres se'n van endur les tres imatges, els canelobres, llums i una creu, valorats en uns 2.000 euros. Aquell mateix dia, també va haver-hi un robatori a l'ermita preromànica de Sant Julià d'Úixols, prop de Castellterçol.
 En aquest cas, els lladres se'n van endur part del pedró, construït fa 200 anys, amb la marededéu. Fa quatre anys aquesta mateixa ermita ja va perdre la campana en un altre robatori. Els voluntaris que es dediquen a fer les feines de manteniment de l'església es plantegen si val la pena construir un altre pedró.

CCMA

Roben d'una ermita de Castellterçol el pedró amb la marededéu i la creu

20 maig 2015

Regió7 paper