Urbanisme i serveis centren la inversió de Moià el 2025, amb el focus a Montví i l’avinguda de la Vila

L’Ajuntament ha aprovat un pressupost total de 9,4 milions d’euros per a l’any que ve, gairebé 2 milions més que en l’anterior exercici

Un carrer per urbanitzar a Montví de Baix / Arxiu | Jordi Escudé

Jordi Escudé
Moià 29 DES 2024 6:25

La millora de la xarxa d’abastament d’aigua en el conjunt del municipi, la urbanització de Montví de Baix, i el condicionament urbanístic per a la pacificació i millora de l’avinguda de la Vila, són els tres projectes amb més inversió que ha previst d’executar l’Ajuntament de Moià de cara a l’any vinent. Així ho reflecteixen els pressupostos que ha aprovat el consistori per al 2025, i que pugen a un total de 9.464.822 euros, amb un increment del 23 % respecte dels 7,6 milions que hi havia comptabilitzats per a l’exercici actual.

El capítol d’inversions per a l’any que ve pràcticament assoleix els 2 milions d’euros i té l’urbanisme i els serveis com a aspectes clau a abordar, més enllà de les diverses actuacions d’adquisició i millora de mobiliari urbà o d’equipaments públics, reposicions a la via pública, i inversions en maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge. A més, s’hi podria incloure alguna quantitat encara per determinar vinculada amb la creació d’una planta de biogàs al municipi, que el pla d’inversions 2025-2028 eleva a un cost de 4.450.591 euros a repartir en aquest període. Se n’han d’establir les anualitats.

En total, en el capítol d’inversions per al 2025 s’hi inclouen 44 partides, entre les quals destaquen els 580.500 euros destinats a la millora de la xarxa d’abastament d’aigua, que comptaran amb uns ajuts per valor de 145.125 euros.

En l’àmbit urbanístic també hi ha un parell de partides quantitativament destacables. D’una banda, es contempla una nova fase de la urbanització del Sector A de Montví de Baix, a la qual l’any que ve es destinaran 433.284 euros (subvencionats) i que, entre altres coses, serviran per solucionar la problemàtica que actualment presenta la intersecció amb la carretera C-59 des del carrer Orriols, que es farà més segura. De l’altra, s’intervindrà a l’avinguda de la Vila, que és una de les principals artèries del nucli urbà, per pacificar-la i fer-la més segura per a la circulació tant rodada com de vianants. Això inclou una reducció de l’aparcament de la zona blava, eixamplar voreres, i aixecar els passos de vianants dels carrers que arriben o surten d’aquest vial, a banda de la instal·lació de la pertinent senyalització vertical i horitzontal. En això s’hi invertiran 231.071 euros, per als quals es disposa d’una subvenció de 150.000.

Tot i que en menors quanties, també es contemplen actuacions significatives en altres àmbits, com la inversió de 121.307 euros al parc prehistòric del Toll-mòdul de la cacera, que compta amb una subvenció de 29.407 euros; o la reposició de camins, a la qual es destinaran 107.936 euros l’any que ve. De fet, el programa sectorial de camins contempla dues partides incloses dins el pla d’inversions del mandat, de 51.468 euros més, tant per al 2026 com per al 2027.

En l’àmbit industrial també hi ha intervencions previstes. Les més destacades són les obres de millora del polígon del Pla Romaní, pressupostades en 104.264 euros que procediran d’una subvenció.

Es preveuen altres intervencions menors en la reposició o reparació de la xarxa de clavegueram, o en les obres i equipament dels pisos del carrer Miquel Martí i Pol.

29 desembre 2024

Regió7

Ensur per una fuita de gasolina

27 desembre 2024

Regió7 paper
 

Territori enllestirà a la primavera la millora de la C-59 al Moianès, amb un cost afegit de 2 milions

Les obres acabaran suposant una inversió de 8,5 milions, ja que s’hi han incorporat actuacions a posteriori, com ara un nou carril d’avançament

Entrada sud de castellterçol, un dels trams que ja presenten un nou aspecte / OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià 27 DES 2024 16:34


El que fa tres anys es preveia com una actuació de retocs amb una inversió d’1,5 milions, i que quan es va adjudicar ja era una obra més general de 6,4, finalment s’ha acabat convertint en un projecte global que haurà suposat un total de 8,5 milions per aconseguir que un dels trams del Moianès de la complicada C-59 (via de connexió cap al Vallès) es converteixi en una carretera força més segura i practicable. El departament de Territori hi ha anat incorporant millores a mesura que mantenia un diàleg amb els agents de la comarca i n’escoltava les demandes, i ara es preveu que aquest projecte en execució estigui plenament enllestit la primavera del 2025 o, fins i tot, durant el primer trimestre.

Una de les actuacions sobrevingudes més rellevants de les que s’hi han afegit és la construcció d’un nou tram amb carril d’avançament (el que ara es coneix tècnicament com a 2+1) que s’habilita abans de l’entrada nord de Sant Feliu de Codines, un dels extrems de l’àmbit que abasta el projecte en execució.


David Prat, director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, detallava que «tot allò que estava inicialment en el projecte, l’ampliació de trams amb vorals trepitjables, la millora del ferm, els elements de contenció, les parades de bus, està molt avançat. Però dels aspectes que hem anat incorporant al novembre n’hem començat el nou tercer carril, perquè hem considerat que sense aquesta actuació quedava un tram molt llarg sense poder avançar». Prat destacava el fet que «el projecte ha anat incorporant millores arran de les reunions que anem mantenint amb els ajuntaments i associacions del territori, i creiem que això és positiu. Aquest tercer carril, per exemple, no hi era i ens ha obligat a modificar el projecte, però ens ho han traslladat, ho hem valorat i hem entès que era raonable per motius de seguretat».

Més trams ampliats

Prat precisava que també s’han fet més quilòmetres dels inicialment previstos ampliats amb cunetes trepitjables «i hem potenciat la intervenció en les parades d’autobús. Per exemple, millorant encara més els carrils per accedir-hi. I hi ha altres mesures de caràcter ambiental, com ara l’ampliació dels passos de fauna també ampliats. Però alguns aspectes ja formen part d’un altre projecte, tot i que els estem treballant en paral·lel, perquè estàvem al límit del que contractualment hem pogut introduir dins del pressupost de l’obra per poder dur a terme les actuacions addicionals».
Una de les mesures principals és ampliar el traçat amb cunetes trepitjables / OSCAR BAYONA

Si es compleix el termini ara anunciat (primavera de l’any vinent) hauran estat dos anys d’obres, ja que es van començar el maig del 2023. Aquest projecte en execució abasta un tram de 16,5 quilòmetres, el que va des de la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, fins a la zona urbana de Sant Feliu de Codines, i comprenen també els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja. No es varia cap punt del traçat, i les principals actuacions són l’ampliació de trams, la renovació del ferm, la millora de la canalització del trànsit en encreuaments, la implantació d’un separador de fluxos per a reduir el risc de xocs frontals en un dels punts més perillosos i l’aplicació de mesures per evitar accidents amb animals.

Amb les obres ja fetes o en execució s’afavoreix la canalització del trànsit en dues interseccions, als termes de Castellterçol i de Moià, que donen accés a zones industrials. A Castellterçol, al polígon el Vapor, s’ha construït una rotonda de 36 metres de diàmetre, i s’ha donat continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, s’habiliten carrils centrals per a les maniobres d’entrada i sortida. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

Per a reforçar la separació de sentits i minimitzar els xocs frontals, s’implanta un separador en un tram de 2,2 quilòmetres detectat com a especialment conflictiu, al pas de la carretera pels termes de Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. Es fa amb una franja central vermella per fer més visible la separació en la conducció.

Mesures per eviar accidents amb fauna

Per evitar accidents amb fauna, que sovintegen en aquesta carretera, s’han estat condicionant obres de drenatge com a passos de fauna; es col·loquen tanques cinegètiques als marges de la carretera i s’habiliten passos canadencs, formats per barres metàl·liques als accessos per impedir el pas d’animals. A més, es construeixen nous passos de fauna al tram entre Castellterçol i Moià, que és el tram on es concentra més accidentalitat per atropellaments d’animals.

En paral·lel, David Prat destacava que s’està acabant de redactar el projecte per donar continuïtat a aquesta millora de la C-59 en l’altre tram que afecta la comarca del Moianès. El que va des de Moià, al punt on s’acabarà ara, fins a la connexió amb l’eix Transversal, en terme de Santa Maria d’Oló, passant per l’Estany. Es tracta d’un tram de 15 quilòmetres, que al llarg del primer semestre de l’any que ve se n’hauria de conèixer la intervenció prevista, pendent després del pressupost per poder-la materialitzar.

27 desembre 2024

Regió7

surt per una fuita en un sortidor de combustible en una gasolinera de Moià

El vessament ha afectat un conductor que estava omplint el dipòsit
Una ambulància del SEM / SEM


Laura Serrat
Manresa 26 DES 2024 19:00 Actualitzada 26 DES 2024 21:04

Una petita fuita en un sortidor de combustible de la gasolinera de Moià situada a la N-141c ha mobilitzat aquest dijous a la tarda els Bombers de la Generalitat. L'incident ha afectat el propietari del vehicle que estava omplint el dipòsit i ha estat atès pel SEM.

Els Bombers han abalisat la zona per precaució i després de contenir el vessament han comprovat que no hi havia perill. L'incident ha tingut lloc a la gasolinera situada al punt quilomètric 27,7 de la carretera.

26 desembre 2024

Regió7

Moià posa les bases per convertir l'antiga fàbrica de Les Faixes en un centre cultural

El consistori ha iniciat la modificació urbanística del sector que ha permetre la rehabilitació de la nau industrial per a la construcció del nou equipament
Espai de Les Faixes ja rehabilitat, que funciona com a sala polivalent / Arxiu/Ajuntament Moià


Queralt Casals
Moià 25 DES 2024 6:25


L’Ajuntament de Moià ha iniciat el procés per convertir l'antiga fàbrica tèxtil de Les Faixes en un espai cultural. Per tal de poder rehabilitar la nau i convertir-la en un equipament públic, el consistori ha de fer una modificació urbanística del sector, que s’ha aprovat inicialment en el darrer ple municipal juntament amb l’avantprojecte de rehabilitació de la nau. L’Ajuntament disposa d’una subvenció dels fons Next Generation de 2,8 milions d’euros per tirar endavant els treballs, que tindrien un cost total de 6 milions.

El ple de l’Ajuntament de Moià ha aprovat inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana al voltant de l’antiga fàbrica tèxtil BCH, també conegut com les Faixes II, i l’avantprojecte de rehabilitació de la nau industrial per a la construcció del nou centre cívic i cultural. L’àmbit està format per dos edificis de caràcter industrial situats a la carretera de Manresa, un dels quals ja està rehabilitat com a equipament cultural públic.

La proposta es basa en dos grans objectius principals. El primer és proposar una ordenació compatible amb la conservació de l’edifici industrial per convertir‐lo en un equipament cultural, que complementarà l’equipament ja existent. El segon és l’obertura d’una connexió, entre el carrer Santa Magdalena i la carretera de Manresa, facilitant la connexió entre aquest complex d’equipaments culturals proposats i l’actual Centre d’Atenció Primària i l’aparcament soterrat, connexió en sentit nord‐sud que es considera imprescindible.

A més, el document també representa l’oportunitat de modificar la qualificació urbanística dels edificis municipals existents al carrer Miquel Martí i Pol, amb una nova clau que s’ajusti a la realitat física i que resolgui els problemes existents en relació amb les barreres a l’accessibilitat.

Així doncs, segons el consistori, la modificació del pla urbanístic «és el document necessari per a poder plantejar aquesta transformació de l’àmbit i representa per al municipi de Moià l’oportunitat de recuperar aquests sòls, que avui es troben tancats i parcialment en desús, oferint una nova connexió i nous espais destinats a espais lliures i equipaments».
 

Planejament del 2009

L’any 2009, en un context socioeconòmic totalment diferent de l'actual, l’Ajuntament de Moià va aprovar una modificació puntual del PGOU, on es proposava l’enderroc de l’edifici industrial i dels edificis residencials existents i s’apostava principalment per un creixement residencial. Aquesta proposta, però, no s’ha arribat a desenvolupar mai per les dificultats de gestió que representa.

La transformació d’aquest àmbit ha esdevingut des de fa anys una prioritat pel consistori i, actualment, dos factors han impulsat de nou el seu desenvolupament. D’una banda, l’Ajuntament de Moià és propietari de l’edifici industrial de l’antic centre fabril BCH (Faixes II) des de l’any 2019 i, de l’altra, s’ha obtingut una subvenció de fons europeus Next Generation de 2,8 milions d’euros que, segons fonts municipals, «ha servit per donar un impuls a aquest àmbit i ha generat l’oportunitat de revitalitzar l’espai que ocupa l’antic centre fabril i el seu entorn immediat». En aquest cas «canviant la mirada, i generant la transformació de l’àmbit a través de la rehabilitació dels edificis existents i concretament de la nau industrial en desús, transformant‐lo en un espai cultural, contribuint a l’activació del sector i la generació d’ocupació i activitat».
 

Un pol d’atracció cultural

Modificació urbanística a banda, l'avantprojecte que s’ha aprovat inicialment preveu una rehabilitació integral de l’antiga nau tèxtil de Les Faixes, situada a la carretera de Manresa, un dels eixos principals de la població. Conformarà un pol d’atracció cultural que complementarà l’actual Espai Cultural Les Faixes, un equipament format per una única sala de caràcter polivalent amb una capacitat aproximada de 300 persones, que va ocupar l’antic magatzem de la fàbrica. Segons els documents, el nou espai «generarà un gran nucli d’activitat cultural que situarà a la població com a referent de l’activitat lúdica i cultural de l’entorn».

La rehabilitació de l’antic complex fabril té per objecte la preservació del llegat arquitectònic del patrimoni industrial de Moià i la disposició d'un espai públic destinat a la cultura i l'art en totes les seves manifestacions (dansa, música, teatre o circ) per al municipi de Moià i la comarca. Es tracta d'una «proposta multifuncional» que «respecta la identitat de l'edifici i n'aprofita les dimensions per oferir una diversitat d'espais, que englobin el nombre més gran de demandes culturals i artístiques possibles».

La recuperació d’aquest espai suposa, segons l’avantprojecte, «una oportunitat única per revitalitzar l’àmbit rural, fomentar la cultura i l’intercanvi entre ciutadans, i servir d’element de cohesió en una àrea ja urbanitzada mitjançant la rehabilitació d’un edifici en desús».

La proposta projecta un equipament cultural amb un format obert, per convertir-se en un espai tant d'exposició com de creació, però també en un espai de trobada de la població de Moià i la comarca, per fomentar i reivindicar la cultura, l'intercanvi i el coneixement a través de les arts.

25 desembre 2024

Regió7

L’Ajuntament de Moià no admet a tràmit la consulta sobre l’escorxador i la planta de biogàs

El consistori considera que la pregunta formulada pels promotors, que presentaran un recurs, no s’ajusta a la llei i és «tendenciosa, confusa i equívoca»

Concentració a Moià contra l'ampliació de l'escorxador, l'estiu passat / Arxiu particular


Queralt Casals
Moià 23 DES 2024 16:00


L’Ajuntament de Moià no ha admès a tràmit la sol·licitud que va registrar fa tres mesos un grup de veïns perquè es faci una consulta popular no referendària sobre l’ampliació de les instal·lacions de l’escorxador de Moià i la construcció d’una planta de biogàs en uns terrenys adjacents al polígon del Prat. El consistori considera, entre altres aspectes, que la pregunta formulada contravé la llei de consultes no referendàries i és «tendenciosa, confusa i equívoca». Els promotors ja estan treballant en la interposició d’un recurs davant la Comissió de Control de consultes populars de la Generalitat.

Amb l’objectiu que sigui el poble qui decideixi si està d’acord o no amb la requalificació dels terrenys del Pla de Castellnou, que ha de permetre l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs, un grup de veïns va registrar fa tres mesos la petició a l’Ajuntament perquè porti a terme una consulta popular no referendària per iniciativa ciutadana amb la pregunta: «Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià requalifiqui els terrenys del Pla de Castellnou per permetre l’ampliació de l’escorxador i construir la planta de biogàs?». Precisament, la pregunta és un dels principals arguments pels quals el consistori ha tombat la sol·licitud.


L’Ajuntament de Moià, a través d’un decret d’alcaldia, argumenta la seva negativa basant-se en diferents consideracions jurídiques, entre les quals destaca la pregunta formulada. Considera que «contravé radicalment l’exigència que es desprèn de la Llei que la pregunta es formuli de forma neutra, clara i inequívoca» atès que «en cap cas és l’Ajuntament de Moià qui requalifica els terrenys, tal com els mateixos promotors de la consulta expressen en la memòria justificativa». Per això, considera que la pregunta proposada «esdevé tendenciosa, confusa i equívoca» en la seva formulació respecte de l'objecte de consulta.


El consistori també presenta com a argument de la seva negativa «el caràcter sectorial» de la consulta a l’empara de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2015. En aquest sentit, diu que s'ha de considerar que «no és acceptable la delimitació territorial i la limitació que suposa per a la participació de persones empadronades, atès que el cens cridat a participar no coincideix amb les prevencions de la sentència donada la inclusió de persones a partir dels 16 anys, així com persones de tercers estats residents legals empadronats en el municipi».

Finalment, constata que la memòria explicativa «no respon a una presentació ordenada, clara i veraç de les raons que aconsellarien la celebració de la consulta». En aquest sentit, subratlla, «es mesclen de manera interessada la descripció del procediment administratiu seguit per l’Ajuntament de Moià amb consideracions sobre els programes electorals a les eleccions locals de 28 de maig de 2023 per acabar atorgant a la Llei un valor quasi taumatúrgic».

Recurs a la Comissió de Control

Per la seva banda, la Comissió de la Consulta Popular ja ha anunciat que presentarà un recurs davant la Comissió de Control de la Generalitat, tal com estableix la Llei 10/2014 de consultes populars no referendàries. En aquests casos, apunten, la Comissió de control «té l’obligació de revisar la decisió de l’Ajuntament junt amb el nostre recurs i avaluar la sol·licitud de la Consulta». La Comissió considera que «tothom ha de poder dir la seva sobre un projecte de tanta magnitud i la consulta és una eina fonamental perquè la ciutadania expressi la seva opinió».


La petició de la consulta es va registrar el 22 de setembre passat i l’Ajuntament de Moià tenia un termini de tres mesos per pronunciar-s’hi. Un cop obtinguda la resposta negativa del consistori, els promotors poden presentar un recurs a la Comissió de control de consultes populars de la Generalitat, que haurà de prendre una decisió en el termini d’una setmana. Si avala la votació els promotors tenen dos mesos per aconseguir el 10% de signatures del cens de majors de 16 anys (que per llei no pot ser de la totalitat de la població) per tirar endavant la consulta, que haurà d’organitzar l’Ajuntament. Ni els promotors, ni el consistori podran pronunciar-se en un sentit o altre.

Les consultes populars no referendàries estan pensades perquè les persones legitimades en cada cas manifestin la seva opinió sobre una determinada actuació, decisió o política pública. Aquest tipus de consultes no tenen categoria de referèndums, no requereixen l’autorització de l’Estat i no són vinculants.

Oposició dels grups ecologistes

Fa temps que els grups ecologistes (agrupats en la Plataforma Moianès pel Decreixement) i alguns veïns, manifesten el seu posicionament contrari tant a l’ampliació de l’escorxador com a la construcció de la planta de biogàs davant els perjudicis mediambientals i de sostenibilitat que diuen que comportaran. Les protestes es van intensificar aquest estiu quan el govern d’AraMoià va iniciar l’expedient mitjançant decret d’alcaldia per començar els tràmits de modificació del planejament que hauria de permetre tirar endavant els projectes. Arran d’això, es va convocar una protesta a l’Ajuntament coincidint amb la celebració del ple municipal i van exposar que tenien recollides 3.696 signatures (1.764 de Moià).

La proposta inicial que planteja el govern municipal d’AraMoià afecta uns terrenys de 25,7 hectàrees adjacents al polígon del Prat adquirits fa un temps pel propietari de l’escorxador, amb l’objectiu d’ampliar-lo. L’operació preveu la cessió a l’Ajuntament de 2,5 hectàrees d’aquesta superfície per a la planta de biogàs a canvi que li requalifiqui 10,8 hectàrees més, just al costat de l’escorxador, per poder engrandir les instal·lacions.

23 desembre 2024

Regió7

El president del Parlament visita el campanar de Moià

El president del Parlament ha estat aquest dissabte visitant d'honor de la capital del Moianès i n'ha descobert el ric patrimoni
Rull ha subratllat la importància de "mantenir el territori cohesionat" a més de distingir "el sentiment d'identitat a l'hora de configurar la comarca del Moianès"

El president del Parlament visita el campanar de Moià / Mireia Arso


Marc Llohis
Moià 21 DES 2024 14:29 Actualitzada 21 DES 2024 16:51


El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha passat aquest matí a Moià i Castellterçol. Una visita que a més de portar-lo per alguns dels indrets més emblemàtics de la capital del Moinaès com la Casa Museu Rafael Casanova o el consistori, també li ha permès pujar al capdamunt d'un campanar que "m'ha sorprès". No només per les dimensions i bellesa de l'estructura, ni tan sols pels 193 congostos graons de l'escala de cargol que ha hagut de superar per situar-se a més de 45 metres d'alçada respecte al nivell dels carrers, sinó pel "patrimoni immaterial" com ell mateix ha anomenat, que representa el moianès Joan Pedrals, un dels dos rellotgers i campaners de tot l'Estat capacitat per fer-lo funcionar.

Un acte institucional que s'emmarca en el compromís del president del Parlament a recórrer en un termini màxim de mig any per les 42 comarques en les quals es divideix el territori català, incloent-hi la Vall d'Aran, i que clourà dilluns amb la visita a les Garrigues i la Conca de Barberà. Una iniciativa que ha de servir per constatar que "el nostre país és capaç a tenir una organització territorial que respongui de manera molt precisa al sentiment que hi ha a cada racó de Catalunya" asseverava Rull. En un sentit similar, explicava que "crec en el concepte cohesió territorial, perquè comprèn l'equilibri territorial i també la igualtat d'oportunitats, però sobretot en la capacitat que té cada indret d'aportar patrimoni excepcional i únic, que és el que construeix la nostra identitat".

Rull fent repicar l'únic seny original del campanar de Moià / Mireia Arso

L'ascensió ha estat assenyada, i en arribar als peus de la darrera campana, l'única original, la boira que inundava gairebé tota la comarca ha fet una mica la guitza a la comitiva, no permetent copsar les magnífiques vistes que brinda un dia clar. Un inconvenient, però, que no ha impedit a Rull i Àlex Mur, president de l'entitat Amics del Campanar, fer repicar tres vegades de manera manual el seny major del campanar. Era el primer dels nombrosos regals que s'enduria el president del Parlament de la seva visita a Moià.


A l'Ajuntament, a més de detenir-se a observar alguns dels elements arquitectònics de la sala, Rull ha signat el llibre d'honor de l'Ajuntament de Moià sota la vigilància de la parella de Gegants Reis, que custodiaven l'entrada a la cambra. El president del Parlament ha fet entrega d'una senyera especial, limitada i numerada, en concret, la 230, mentre reconeixia "la identitat reforçada dels seus habitants" una capacitat que considera clau "per a construir la personalitat d'un país". Per a recuperar energies, no hi ha faltat una visita a la pastisseria Àger, guardonada durant tres anys consecutius per la seva fava de cacau.


Tarter explicant a Rull detalls de l'armament utilitzar el 1714 / Mireia Arso. RG7

La darrera parada a Moià ha estat a la Casa Museu Rafael Casanova. Un "patriota" per a Rull, nascut a Moià i un dels artífexs de la resistència de la ciutat de Barcelona durant el llarg assetjament que va patir la ciutat per part de les tropes castellanes i franceses durant la guerra de Successió. L'historiador i arxiver moianès Ramon Tarter ha conduït Rull i la resta de la comitiva per la primera planta del museu, on han repassat la història dels Casanova a la vila i el paper del seu fill més il·lustre, sobretot després que les grans potències europees firmessin el tractat d'Utrecht, el 1713. Un pacte que deixava els catalans sols davant l'enemic, i que només gràcies a figures com la de Casanova, els va impulsar a resistir fins a l'extenuació, culminant amb la caiguda de Barcelona l'onze de setembre de 1714 i la capitulació de Cardona, una setmana després.

21 desembre 2024

Regió7

Oló programa dos dies de la desena edició del seu pessebre vivent

L’espectacle de quadres nadalencs i costumistes, que es fa aquest 21 i 22 de desembre, aprofita l’encant dels espais i cases del nucli antic

Les escenes del Pessebre Vivent d'Oló aprofiten els racons del nucli antic / ARXIU PARTICULAR


David Bricollé
Santa Maria d'Oló 19 DES 2024 17:12 Actualitzada 19 DES 2024 17:13


Deu edicions (amb les absències obligades per la pandèmia) ja comença a ser una trajectòria ferma. I és aquesta xifra la que aquest cap de setmana (21 i 22 de desembre) compleix un pessebre vivent al Moianès que s’ha anat fent un forat cada cop més rellevant en el calendari nadalenc, aprofitant el seu nucli antic com a escenari. És el de Santa Maria d’Oló, que enguany tindrà més figurants que mai i que ha programat representacions al vespre, tant dissabte com diumenge.

El nucli antic olonenc es transforma en un gran escenari pessebrístic en el qual, entre les seves parets de pedra, els visitants poden gaudir de les escenes que rememoren les estampes de la tradició nadalenca, però també el passat olonenc i les seves tradicions. El Pessebre Vivent d’Oló es pot veure dissabte, de les 6 a 2/4 de 8 del vespre, i diumenge de 6 a 7 de la tarda. L’entrada té un preu de 7 euros.

Les escenes del Pessebre Vivent d'Oló aprofiten els racons del nucli antic / ARXIU PARTICULAR

Enguany seran unes 130 persones les que es repartiran per les diferents escenes per dur a terme aquestes recreacions, en un esdeveniment que des dels seus inicis promou i organitza veïns i veïnes de Dalt el poble.

Les escenes de caràcter nadalenc, amb la del naixement com a escenificació central, s’entrellacen amb estampes de la vida quotidiana dels avantpassats dels veïns i veïnes d'Oló. Tot plegat, embolcallat per l'encant del nucli històric del poble amb els carrers, places, patis i entrades de cases com a teló de fons. Un mercat i oficis com els terrissaires, els ferrers, els cistellers o els fusters són algunes de les escenes tradicionalment que s’hi poden veure. 

19 desembre 2024

Regió7

Moià acull la projecció d’un documental que convida a reflexionar sobre la transició energètica

L'acte forma part de les jornades de Decreixement i pretén sensibilitzar sobre els impactes dels macroprojectes d’energies renovables industrials

Recollida de signatures contra els parcs fotovoltaics projectats al Moianès / Arxiu/El Fanal

Queralt Casals
Moià 18 DES 2024 12:17

La Plataforma Moianès pel Decreixement i El Fanal –Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès– organitzen per aquest dijous la preestrena de la pel·lícula-documental «Vidas Irrenovables». La projecció i el col·loqui amb el seu director, Francisco J. Vaquero, es farà a les 7 de la tarda a l’Auditori Sant Josep.

La projecció del documental forma part de les Jornades de Decreixement organitzades aquesta tardor i pretén sensibilitzar a l’opinió pública dels impactes al territori i a les persones que està provocant el desplegament de macroprojectes d’energies renovables industrials. En aquest sentit, els organitzadors afirmen que «estem absolutament a favor de la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils, però les renovables industrials no són la solució. Només s’afegeixen a les altres fonts energètiques sense substituir-les». Per això, creuen que «cal reduir dràsticament el consum d’energia i utilitzar només fonts d’energia renovables a escala local».


Amb l’excusa de la transició energètica, apunten, «per un costat s’està afavorint l’especulació ‘verda’ concentrada en mans de capital privat, i per l’altre s’està posant en perill el medi ambient i també el desenvolupament d'alguns territoris rurals i dels seus habitants, així com d’agricultors i ramaders que veuen desaparèixer les seves terres». El llargmetratge «Vidas Irrenovables», que s’està projectant en diferents poblacions catalanes, convida a reflexionar sobre aquesta transició energètica, de com s’està fent i del seu impacte en el territori i les persones.

Campanya ciutadana al Moianès

La plataforma d’entitats Moianès pel Decreixement, integrada per diferents col·lectius de caràcter ecologista i social, va posar en marxa l’any passat una campanya ciutadana, liderada pel col·lectiu El Fanal, que inclou una recollida de signatures, per frenar el que qualifiquen de «macro projectes de renovables» que s’estan tramitant a la comarca, i que es concreten en tres propostes que sumarien una superfície de prop de 65 hectàrees de terreny.

Entre les accions dutes a terme per denunciar els macroparcs fotovoltaics, les plataformes i col·lectius ecologistes del Moianès que formen part de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa van protagonitzar, el desembre de l’any passat, talls de circulació a la carretera de Manresa a Moià, a l’alçada de l’accés a la Colònia Jorba.

18 desembre 2024

Regió7

El xocolater de Moià col·leccionista de medalles

Miquel Viñolas, de la pastisseria Àger de la capital del Moianès, acaba de rebre el desè guardó per una de les seves rajoles en el principal certamen internacional
Miquel Viñolas, a la pastisseria Àger, que regenta al centre de Moià / ARXIU/QUERALT CASALS


Queralt Casals
David Bricollé
Moià 17 DES 2024 16:00 Actualitzada 17 DES 2024 18:32

Des del seu obrador de la pastisseria Àger de Moià, especialitzada en l’elaboració de xocolata feta des del procés bàsic, Miquel Viñolas s’ha convertit en un col·leccionista de medalles. Les que atorguen certàmens internacionals de reconeixement d’aquest producte, i molt en concret la considerada com la institució més prestigiosa del sector, l’Academy of chocolate de Londres. Institució que acaba d’atorgar al mestre xocolater moianès la desena de les medalles que rep per una de les seves creacions.

En concret, l’establiment moianès acaba de ser reconegut per la rajola de xocolata blanca, a la qual l’Academy of Chocolate li ha atorgat una medalla de bronze, en un certamen on competeixen anualment milers de xocolates de tot el món i en uns premis de tast a cegues. Dels deu premis que ha rebut fins ara la pastisseria Àger per les seves creacions amb xocolata, vuit d’ells han recaigut sobre rajoles diferents.


Al concurs mundial de l’Academy of Chocolate de Londres s’hi envien milers de mostres d’arreu del món. És un dels dos principals concursos mundials de fabricants de xocolata, junt amb els International chocolate awards.


El mestre xocolater Miquel Viñolas ha rebut amb una gran satisfacció el desè guardó internacional que ha obtingut una xocolata sortida del seu petit obrador de Moià. «Està molt bé i estem molt contents perquè és complicat aconseguir-ho», assegura, tenint en compte l’elevada exigència de les competicions internacionals i el gran nombre de grans elaboradors que s'hi presenten. En aquest sentit, explica que «fins i tot, si no hi ha nivell deixen els premis deserts d’algunes categories» com ha passat en aquesta ocasió amb la xocolata blanca «que no va tenir or, només plata i bronzes perquè ningú havia arribat a la puntuació». El de la pastisseria Àger és l’únic premi de Catalunya i un dels dos de l’estat que ha atorgat l’Academy of Chocolate de Londres.

La rajola premiada és una xocolata blanca torrada que, segons explica Viñolas, «porta molt poc sucre i la fem a molta temperatura fins que s’acaba torrant la lactosa, per això li diem torrada, i acaba quedant d’un color de cafè amb llet i té un gust com de ‘toffee’ i de pa torrat». Tot i aquests gustos, subratlla que «no porta res afegit, només és el procés de fabricació». De fet, Viñolas és un dels pocs pastissers de l’estat que es fabrica la xocolata seguint un procés totalment artesà. Ell mateix tria les faves de cacau, les torra i les molt en un molí de pedra de granit fins a obtenir la xocolata que utilitza, tant per fer rajoles com per als productes de pastisseria que elabora i ven a la petita botiga que té a l’avinguda de la Vila de la capital del Moianès, i en la qual treballen, a més d’ell, dues persones més.
Miquel Viñolas, a l'obrador de la pastisseria Àger, on fa tot el procés d'elaboració / ARXIU/QUERALT CASALS

Segons Viñolas, «fer xocolata tècnicament és molt senzill, però fer bona xocolata és molt complicat». El mestre xocolater assegura que «una cosa que aparentment hauria de ser molt fàcil, que surti tot bé implica molts factors perquè cada petita cosa que fas en el torrat i la molta acaba alterant completament el resultat. Podríem partir d’un cacau i treure infinitat de resultats».

L’anterior reconeixement internacional per la que és la seva gran especialitat, la xocolata, el va rebre just ara fa un any per la seva rajola de xocolata blanca amb gerds i coco (un bronze). Això va ser mig any després que en els International Chocolate Awards es distingís la rajola de xocolata negra Uganda 73% BIO, amb el seu primer bronze. Un premi que en aquell moment se sumava a altres set creacions artesanes premiades en tres anys. Ja va ser guardonada amb 3 plates i 4 bronzes als mundials de l'Academy of chocolate de Londres, els anys 2021 i 2022, amb rajoles com Equador 77%, xocolata blanca torrada, xocolata amb llet de cabra Perú 55%, obtenint així premis en les dues màximes competicions de xocolata a escala mundial. També sumava ja llavors dos premis fava de cacau com una de les 50 millors pastisseries de Catalunya. 

17 desembre 2024

Regió7

El CTJ del Bages i Moianès s’endú deu medalles al Torneig Vila de Falset aleví

El CTJ del Bages i Moianès s’endú deu medalles al Torneig Vila de Falset aleví / Arxiu particular


Redacció
Manresa 17 DES 2024 6:25

Els judokes de la categoria Aleví del Centre de Tecnificació de Judo del Bages i Moianès van participar aquest diumenge al Torneig Vila de Falset, aconseguint tres ors, tres plates i quatre bronzes, més dues quartes posicions i un cinquè. Els ors van ser per a Nina Rafat, Damià Bujor, els dos d’Esport7, i Laia Coma (Club Judo Moià). Les plates van correspondre a Txell Fenoy (Club Judo Moià), Suri Gundin (Esport7) i Èric Fernàndez (Club Judo Moià). Van quedar tercers Bruna Alcantarilla, Oriol Corcuera i Núria Alcañiz (tots del Club Judo Moià) i Alcor Rodríguez (Esport7). Les quartes posicions van ser per a Valentina Jesusi (Esport7), Adonis Serral (Club Judo Moià), i la cinquena per a Joel Zambrano (Esport7).

17 desembre 2024

Regió7

Aquestes són les 25 empreses que més facturen del Moianès

La indústria de productes alimentaris i begudes genera el 50,7% del total de la facturació comarcal


Polígon industrial El Prat de Moià / ARXIU/Andreu Olivé

Carles Blaya
Manresa 15 DES 2024 6:25


El Moianès, amb moltes societats històriques i de tamany reduït, va tancar el 2022 amb una facturació de les seves empreses privades de 328 milions d’euros. És la comarca amb el segon teixit empresarial més petit de la província, tant en facturació com en ocupació i nombre d’empreses. La indústria de productes alimentaris i begudes genera el 50,7% del total de la facturació comarcal (166 milions d’euros), fet que situa la comarca com la que presenta una major concentració sectorial de tota la demarcació. A més, el 94,6% de les empreses de la comarca són societats limitades, el que suposa el percentatge més elevat de la província, només per darrere del Garraf.

A continuació, Regió7 t'ofereix el rànquing de les 25 empreses del Moianès amb més xifra de negoci:

Escorxador Comarcal del Moianès SA - Moià: 100,0 milions d'euros
Gas-Oils Rovira, Sociedad Limitada - Moià: 53,2 milions d'euros
Midsona Iberia SL - Castellcir: 15,1 milions d'euros
Formatgeries Montbru SA - Moià: 9,5 milions d'euros
Panavi Ohayo SL - Moià: 7,4 milions d'euros
Natureco SL - Moià: 6,9 milions d'euros
Graydesa 1988 SL - Collsuspina: 6,9 milions d'euros
Exclusivas BCN SL - Moià: 6,1 milions d'euros
Naturaliment Squiipa SL - Castellcir: 5,3 milions d'euros
Granja la Bassola SL - Castellterçol: 4,8 milions d'euros
Productes del Moianès SL - Moià: 4,2 milions d'euros
Mosaicos Ubarsart SL - Moià: 4,1 milions d'euros
Paviplanas SL - Granera: 3,9 milions d'euros
Pinsos El Vila SL - Calders: 3,6 milions d'euros
Textil Bich SL - Moià: 3,4 milions d'euros
Aikider SL - Moià: 3,3 milions d'euros
Rometa SA - Moià: 3,1 milions d'euros
Serrama Alimentacion SL - Castellterçol: 3,0 milions d'euros
Rodi Moià SL - Moià: 2,9 milions d'euros
Bobinats i Torcats Monsech SL - Moià: 2,3 milions d'euros
Comercial Safaja SL - Sant Quirze Safaja: 2,1 milions d'euros
Casa Amella Bio Food SL - Castellterçol: 2,1 milions d'euros
La Moianesa SL - Moià: 1,9 milions d'euros
Tip Top Marketing Print SL - Castellcir: 1,8 milions d'euros
Queviures Moià SL - Moià: 1,8 milions d'euros

15 desembre 2024

Regió7

La berguedana Helena Ripoll i el moianès Àlex Rigol exposaran a Manresa

Els dos artistes guanyen la convocatòria del cicle Contemporanis que organitza la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central


Toni Mata i Riu
Manresa 13 DES 2024 6:30


La berguedana Helena Ripoll i el moianès Àlex Rigol són els dos artistes seleccionats per la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central per mostrar els seus treballs a l'Espai Plana de l'Om de Manresa al llarg del 2025. La convocatòria del cicle expositiu Contemporanis reconeix cada any joves valors del territori i dota cadascun dels premiats amb 1.000 euros per produir el muntatge i pels honoraris de l'artista. Hi col·laboren els ajuntaments de Manresa i Manlleu i la Fundació Ars Garriga Mir.

Helena Ripoll ha merescut la consideració del jurat de Contemporanis pel seu treball Hormazo, que aborda des de l'art contemporani una crítica a l'oblit i la degradació d'espais industrials que formen part de la història d'un territori, en el seu cas la comarca del Berguedà. Ripoll visibilitza realitats desconegudes i teixeix connexions entre paratges urbans i rurals on la programació cultural i artística n'és absent.

L'Ombra del Control és el projecte d'Àlex Rigol guardonat i es tracta d'una instal·lació escultòrica interactiva que convida l'espectador a reflexionar sobre les dinàmiques de control social. L'artista parla de la precarietat de la llibertat, amb els homes enfrontats al poder, i presenta el seu treball com un "oracle contemporani" que recorda que la destrucció és una amenaça constant.


El jurat de la convocatòria de la Taula va estar format per Marta Camprubí, Alèxia Lleonart, Núria Riba, Toni Riera i Paloma Sánchez. El cicle Contemporanis es va iniciar el 2019 com una convocatòria per donar sortida a projectes basats en l'art contemporani i per recuperar l'esperit original de la Plana de l'Om, que havia estat la seu de la Fundació Caixa Manresa. En l'edició d'enguany s'ha fet l'èmfasi en premiar propostes pel seu "contingut artístic i la innovació expositiva" i s'ha cregut oportú donar a Rigol i Ripoll l'oportunitat d'exhibir el seu treball en sengles exposicions a l'espai de la Plana.


Els períodes d'exposició són del 29 d'abril al 25 de maig i del 4 al 30 de novembre. A hores d'ara, però, la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central no ha donat a conèixer en quin moment exposarà cadascun dels dos artistes recompensats. Tots dos, a més, també portaran la mostra a Manlleu, l'altre municipi que col·labora en el projecte.

13 desembre 2024

Regió7

Demanen 39 anys de presó per un avi que va abusar de cinc netes a Moià

La Fiscalia l'acusa de diversos delictes d'abús i agressió sexual entre els anys 2006 i 2020


La façana de l'Audiència de Barcelona, on es jutjarà el cas / ARXIU


Laura Serrat
Manresa 11 DES 2024 13:05 Actualitzada 11 DES 2024 17:33


L'Audiència de Barcelona jutjarà la setmana vinent el cas d'un veí de Moià acusat de forçar cinc de les seves netes d'edats compreses entre els 9 i els 13 anys. La Fiscalia demana el compliment d'una pena de 39 anys de presó pels diferents delictes d'agressió sexual i d'abús sexual que va cometre entre els anys 2006 i 2020 durant les estones que es trobava a soles amb les menors en el seu domicili de Moià.

Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, el primer cas es remunta a l'estiu del 2006, quan l'acusat va fer tocaments a una de les seves netes, que en aquell moment tenia 9 anys, aprofitant que es trobaven a casa seva. El fiscal assenyala que aquell mateix estiu l'home ja havia abusat de la menor amb anterioritat durant una estada a Peníscola i posa en relleu que, a conseqüència d'aquests fets, la víctima va patir un trastorn d'estrès postraumàtic.


A partir d'aquest primer abús, l'acusat va repetir el mateix procediment en reiterades ocasions durant un període de 14 anys, aprofitant-se de la vulnerabilitat de les menors. L'altre episodi descrit per la Fiscalia va ser l'any 2011, quan va forçar una altra neta de 9 anys en una habitació annexa de la casa, que anteriorment havia funcionat com una botiga. De fet, aquest és el mateix espai que li va servir per cometre la resta d'agressions citades per la Fiscalia. Els Mossos van localitzar en l'esmentada habitació un pot de lubricant i un objecte de fusta en forma fàl·lica.


Dos dels casos que es van prolongar més en el temps i que la Fiscalia tipifica com a delictes d'agressió sexual es van produir durant el 2017 a dues de les seves netes que en aquell moment tenien 11 i 13 anys. El fiscal relata que l'acusat va actuar en tot moment "amb ànim libidinós" malgrat ser coneixedor dels danys que causava a les menors. L'últim cas descrit per la Fiscalia es va produir el 2020, quan es va tornar a aprofitar d'una neta d'11 anys en diversos emplaçaments com al sofà del menjador o la piscina.


La Fiscalia considera que aquests fets són constitutius de quatre delictes d'abús sexual i de dos delictes d'agressió sexual i demana el compliment d'una pena de 39 anys de presó per a cadascun dels delictes esmentats. A més, sol·licita vuit anys de llibertat vigilada i la prohibició d'acostar-se o comunicar-se amb les víctimes. Finalment, es demana una indemnització per a cadascuna de les víctimes que suma 30.000 euros.

11 desembre 2024

Regió7

De Montserrat a l'Estany passant per Bagà: així ha estat la primera enfarinada a la regió

La precipitació ha cobert d'una fina capa de blanc punts com Collsuspina, Montserrat, Moià o l'Estany

Paisatge enfarinat per la nevada aquest dimecres, a Collsuspina / Meteo Osona


Andrea Izquierdo
Miquel Spa
Manresa 11 DES 2024 9:11 Actualitzada 11 DES 2024 17:41


Els pronòstics es compleixen i cotes baixes de la Catalunya central s'ha despertat aquest dimecres amb els paisatges coberts per una lleugera capa de neu. Encara que no ha precipitat de la mateixa manera, des de primera hora de la matinada, els flocs han començat a caure a punts del Bages, el Moianès, el Berguedà i la Cerdanya.


Al Bages, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteo.cat) ha nevat a una altitud de 900 metres, com ha estat el cas de Montserrat, on la neu ha anat agafant forma notable per sobre dels 950 metres. A Sant Jeroni, (1236 metres) s'han acumulat 4 cm de neu.


Al Moianès, per la seva banda, la neu ha fet acte de presència a Moià, Collsuspina o l'Estany.


Nevada a Moià / Ariadna Gombau
 

A la Cerdanya, el nou front del temporal ha reactivat una precipitació lleu a tota la comarca. La neu ha arribat a la cota dels mil metres, cobrint els teulats i les vies de circulació. Els equips de neteja de les carreteres i els dels municipis s'han activat per llançar potassa a fi efecte d'evitar la concentració de neu o gel als vials.



El temporal ha deixat tres centímetres de neu a Puigcerdà, on no s'han registrat grans afectacions. A Das, un dels altres punts de la comarca que apareixen als registres del Meteo.cat, s'hi han acumulat dos centímetres més.
La nevada aquest dimecres a Prullans / MIQUEL SPA


Pel que fa al Berguedà, la neu també ha emblanquinat els punts més alts. Per exemple, als Rasos de Peguera, els flocs han cobert el paissatge amb gruixos d'entre dos i quatre centímetres. A la Pobla de Lillet i a Bagà també ha nevat, però amb una intensitat encara més lleu que només ha provocat una enfarinada que no arriba a un centímetre. A Castellar de N'Hug, on la precipitació també ha estat lleu, s'ha prohibit circular sense cadenes per la BV-4031 fins a Toses fins que acabi l'episodi d'alerta.


Segons el pronòstic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), es preveu que la neu caigui fins al migdia, amb una probabilitat baixa d'acumulació de neu, fins a dos centímetres a 500 metres d'altitud.

Per aquest motiu, Protecció Civil de la Generalitat ha posat en Prealerta el Pla Especial d´Emergències per Nevades a Catalunya NEUCAT per la previsió. L'alerta també afectaria també les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Lluçanès, Osona, el Priorat, la Segarra, els Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
 

Altres restriccions en la circulació

El Servei Català de Trànsit ha informat que l'N260 a Collada de Toses, entre el Ripollès i la Cerdanya s'ha restringit a camions articulats.

11 desembre 2024

Regió7

El CT Bages i Moianès aconsegueix dues plates a la Supercopa d’Espanya Cadet

Berta Domínguez / Arxiu particular


Redacció
Manresa 11 DES 2024 6:26

Els judokes del Centre de Tecnificació de Bages i Moianès van participar en la Supercopa d’Espanya Cadet de Pamplona celebrada el passat cap de setmana, on van aconseguir dues medalles de plata i una cinquena posició. Biel Perau (Esport7), a -66 kg, i Adrià Serrat (Club Judo Moià) a -81 kg, van quedar segons classificats. Per la seva banda, Inés Guerrero (Tomodachi Terrassa) va finalitzar cinquena classificada a -57 kg. Van participar-hi també Núria Corcuera (Judo Moià) a - 57 kg, Berta Domínguez (Esport7) a -63 kg i Ot Fargas (Esport7) a -73 kg.Berta Domínguez / Arxiu particular

11 desembre 2024

Regió7

Tres ferits, un d'ells menor, en un xoc frontal a Moià

 10 desembre 2024

Regió7 paper

L'atur baixa al Bages i l'Anoia i repunta al Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya i el Moianès durant el novembre

El número de persones aturades a la Catalunya central en tancar el mes era de 23.143

La Catalunya central suma ja tres mesos consecutius amb descensos intermensuals de l’atur / Oscar Bayona

Carles Blaya
Manresa 10 DES 2024 8:03

Les comarques de la Catalunya central van tancar aquest novembre amb un total de 23.143 aturats registrats, el que suposa una caiguda intermensual del 0,64%, i una davallada interanual del 2,22%, ambdós registres, millors que la mitjana catalana. De fet, la Catalunya central suma ja tres mesos consecutius amb descensos intermensuals de l’atur, i quaranta-dos mesos seguits de retallada de l’atur interanual, des de la pandèmia, i se situa en el registre més baix de persones sense feina registrades des del passat mes de juny, quan la dada va quedar per sota dels 23.000.

Per comarques, l’atur va caure en quatre a la Catalunya central el novembre respecte de l’octubre: Alt Urgell(-0,86%), Anoia (-0,06%), Bages (-1,16%) i Baix Llobregat (-1,28%). Va créxier a la resta: Berguedà (0,18%), Cerdanya (2%), Solsonès (0,84%) i Moianès (0,17%).

Respecte del novembre del 2023, l’atur es va reduir a totes les comarques centrals, excepte al Moianès, on va augmentar el 5,09%, i a la Cerdanya, on ho va fer el 2,91%. Així, va experimentar retallades pe sobre de la mitjana catalana a l’Alt Urgell (-2,52%) i el Bages (-4,14%). Per sota de la mitjana nacional ho va fer a l’Anoia (-1,9%), al Baix Llobregat (-0,73%), al Berguedà (-0,97%) i al Solsonès (-1,23%).

Les dades a Catalunya

L’atur va caure en 2.307 persones el novembre a Catalunya respecte a l’octubre fins als 332.532 desocupats, la xifra més baixa d’aquest mes des del 2007, segons les dades publicades pel Ministeri de Treball. Es tracta d’un 0,69% menys que el mes passat, mentre que si es compara amb el novembre del 2023, el descens va ser del 2,17% (-7.375). Pel que fa l’ocupació, el mercat laboral va perdre 5.805 afiliats en un mes, fins als 3.797.044 (-0,15%), i s’allunya lleugerament dels rècords assolits a l’estiu. Es tracta del primer descens de l’afiliació en dos mesos. En comparació al mateix mes del 2023, però, l’ocupació va créixer en 83.688 treballadors, un 2,25% més, segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

En el cas de les dades del conjunt de l’Estat, l’atur va retrocedir en 16.036 persones al novembre fins a 2.586.018 desocupats i també va registrar la xifra més baixa en aquest mes des de fa 17 anys. En comparació amb el mes anterior, va baixar el 0,62% i en relació al novembre anterior, el 5,44%.

10 desembre 2024

Regió7

Polifem Consort comença la seva residència a Moià

 9 desembre 2024

el9nou paper

Moià millorarà l’accessibilitat dels vianants al cèntric carrer de la Tosca

Les obres convertiran un dels principals vials del nucli antic en plataforma única i renovaran el clavegueram i la xarxa d’aigua

El carrer de la Tosca és un dels principals vials del nucli antic / Ajuntament de Moià

Queralt Casals
Moià 09 DES 2024 6:25

L’Ajuntament de Moià ha aprovat definitivament el projecte de pacificació del carrer de la Tosca, entre la carretera de Manresa i l’avinguda de la Vila, un dels vials principals del nucli antic de la capital del Moianès. Les obres es preveuen executar en tres fases i inclouran la renovació del clavegueram, la substitució de la xarxa aigua i la millora de la pavimentació, eliminant l’estreta vorera que hi ha per convertir tot el vial en plataforma única.

Moià reformarà un dels carrers principals del nucli antic, el de la Tosca, que connecta per dins d’aquesta part del nucli urbà dues de les artèries del municipi: la carretera de Manresa amb l’avinguda de la Vila (tram urbà de la C-59). Es tracta d’un dels vials més antics i que amb el projecte que l’Ajuntament ha aprovat definitivament, no només es vol posar al dia quant a serveis i estètica, sinó també convertir-lo en un pas preferent per a vianants.

L’objectiu general del projecte, a banda de la millora infraestructural, és la «pacificació» del vial, per potenciar els itineraris de vianants i la regulació i ordenació dels accessos als aparcaments de la zona. Malgrat ser una actuació d’àmbit urbanístic, el projecte forma part del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Moià, redactat l’any 2018, on quedaven establertes les directrius a seguir en matèria de planificació de la mobilitat al centre urbà per a aquests anys. Pla en el qual el carrer de la Tosca s’incloïa com a carrer de la xarxa amb prioritat per a vianants, formant part també dels itineraris escolars, i regulat a 20 km/h.

En concret, el projecte executiu planteja la reurbanització del carrer en el tram més antic, entre la carretera de Manresa i l’avinguda de la Vila, on l’amplada del vial s’arriba a encongir fins a 3 metres en el seu punt més estret. L’obra al carrer de la Tosca es planteja en tres trams que s’executaran per fases. Està previst que la primera fase de les obres, corresponent al tram 2, pugui executar-se i estigui finalitzada l’any vinent. L’objectiu del projecte és la millora dels itineraris de vianants, la millora de la xarxa de serveis i la regulació i ordenació dels accessos als aparcaments de la zona.

El projecte s’ha aprovat després d’haver estat modificat per una revisió de partides i amidaments dels elements de subministrament i instal·lació del servei d’aigua potable. La modificació del projecte també ha permès ajustar el seu pressupost, que tindrà un cost total de 743.061,23 euros. 

 9 desembre 2024

Regió7