Moià adjudica per 5,8 milions el projecte i l’obra de les Faixes com a espai d’art i cultura

Constructora d’Aro, que ja està rehabilitant la nau de Cal Comadran, s’encarregarà de la redacció i l’execució dels treballs, que encara no tenen data



Simulació d’una de les sales polivalents del futur equipament de les Faixes II / Ajuntament de Moià


Jordi Escudé
Moià24 D’AG. 2025 6:25


L’Ajuntament de Moià ha fet un nou pas endavant per poder disposar d’un complex cultural al voltant de l’antic espai fabril de les Faixes que complementi la sala polivalent que ja hi ha ara amb l’adequació d’una segona nau (les Faixes II) per destinar a la cultura i les arts, i això inclou des d’exposicions, fins a la dansa, la música, el teatre o el circ. El ple municipal acaba d’adjudicar en un mateix paquet que puja a 5,8 milions d’euros la redacció del projecte i l’execució de l’obra, a càrrec de l’empresa Constructora d’Aro, que ja treballa en la rehabilitació de Can Comadran (una altra sala polivalent que tindrà el poble), i que és l’única que s’ha presentat al concurs.

Amb l’adjudicació ja feta, la redacció del projecte es preveu que sigui imminent, però l’execució dels treballs encara no té data, entre altres coses perquè la rehabilitació de l’edifici està subjecta a una modificació puntual del pla general de l’entorn del futur complex per poder adequar la nau als usos culturals que tindrà. Ja s’hi ha estat treballant, i de moment, aquesta modificació té l’aprovació provisional de l’Ajuntament, però ara caldrà esperar a la definitiva per part de la comissió d’Urbanisme de la Generalitat.


A més, en el mateix ple en què es va fer l’adjudicació de la redacció del projecte i la seva execució, va quedar desert el lot que contempla la direcció executiva de l’obra i la seguretat i salut «al qual estem mirant de donar una solució administrativa», que es preveu aviat, apuntava en el ple l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras. Tanmateix, un cop resoltes totes aquestes qüestions prèvies i puguin començar les obres, es preveu un termini d’execució d’uns 10 mesos. Per fer-hi front, l’Ajuntament compta amb una subvenció de 2.844.000 euros provinents dels fons europeus Next Generation. La resta, fins a arribar als 5,8 milions, en principi es preveu cobrir amb fons propis.


El projecte es redactarà partint d'una primera proposta que ja defineix força com serà aquest futur complex. L’edifici, que data del 1924, té dues plantes, i s’hi farà una remodelació integral. L’entrada serà per la façana sud, que dona a la carretera de Manresa. Serà un ampli espai des d’on s’organitzaran els recorreguts interiors, i on també es podran fer exposicions de gran format i activitats teatrals i coreogràfiques. També donarà pas a un espai adjacent que s’habilitarà com a jardí d’hivern en forma de pati amb arbres.

A dins, també hi haurà una gran sala polivalent i altres de dimensions diverses que s’aniran adaptant segons les necessitats amb envans mòbils, i amb una platea inclosa. També hi ha prevista la insonorització d’aules per a activitats musicals, i una part de l’edifici es reservarà per al futur trasllat definitiu de l’escola de dansa en aquest emplaçament.

Tot plegat es distribuirà entre les dues plantes que té la nau, on també hi haurà vestidors, espais de guarda-roba, espais d’emmagatzematge, oficines, despatxos, sales de reunions i els serveis.


Un cop rehabilitada, la futura nau de les Faixes II serà un edifici energèticament sostenible, amb plaques fotovoltaiques a la coberta, mentre que amb el pati interior es vol generar un espai naturalitzat amb arbres que facin ombra.


Tot l’entorn, situat entre la carretera de Manresa (al sud), el grup d’edificis que donen al carrer Santa Magdalena (al nord), i el carrer de Miquel Martí i Pol (a l’oest); està afectat per aquesta modificació urbanística que s’està tramitant, i es desenvoluparia més endavant. Inclou l’antiga nau que ara es rehabilitarà, i també habitatges unifamiliars desocupats de l’antiga fàbrica, i un edifici d’ús residencial. La modificació preveu requalificar els edificis del carrer Miquel Martí i Pol com a habitatges de protecció pública, i l’eliminació de barreres arquitectòniques. També es contempla l’obertura d’un espai entre el carrer Santa Magdalena amb la carretera de Manresa.

24 agost 2025

Regió7

Moià aprova, entre protestes, ampliar el polígon on ubicarà la planta de biogàs

El govern d’Ara Moià ha fet valer la seva majoria al ple d’aquest dimecres per tirar endavant la proposta, el mateix dia que ha emès el decret d’admissió de la consulta que demanaven ciutadans sobre el projecte



L'equip de govern votant afavor del conveni de cessió de ls terrenys per a la planta de biogàs, al ple / Jordi Escudé


Jordi Escudé
Moià04 JUN 2025 22:09


El polèmic projecte d’una planta de biogàs de Moià és més a prop de ser una realitat després de l’aprovació inicial, aquest dimecres, de la modificació urbanística per ampliar el polígon industrial del Prat, on s’ubicarà, i del conveni de cessió anticipada dels terrenys per poder-la construir en sòl públic. Com era de preveure, el ple, de caràcter extraordinari, s’ha desenvolupat enmig d’un ambient crispat i amb constants crits de protesta per part de desenes de veïns convocats per entitats ecologistes que, des de la plaça de fora, reclamaven aturar el procés fins que no s’hagi celebrat la consulta ciutadana que hi ha pendent al respecte i que encara no té data.

De fet, aquest mateix dimecres, l’alcalde, Dionís Guiteras, ha emès el decret pel qual s’admet la consulta no refrendària, i es farà amb l’acceptació de la darrera pregunta formulada per la comissió promotora després que no hi ha hagut acord amb l’equip de govern per consensuar-la. Ara bé, caldrà que els mateixos promotors recullin les firmes (del 10 % del cens) que la llei demana per poder-la tirar endavant i validar-les abans de posar-hi data i engegar la maquinària per celebrar-la.


Una qüestió, la de la consulta, que ha estat el pal de paller de les protestes que hi ha hagut des de la plaça de Sant Sebastià, abans i durant el ple, amb xiulets i un rebombori constant que amb prou feines deixava escoltar la sessió. I és que, els veïns i les entitats que havien convocat la concentració, reclamaven que abans de votar el que s’ha aprovat avui, «s’escolti la gent, encara que sigui amb una consulta no vinculant», explicava una de les promotores, Carme Sala.




Protestes dels veïns a la plaça de Sant Sebastià / Jordi Escudé / Jordi Escud

La paràlisi respecte la consulta que hi havia fins al decret (que s’ha donat a conèixer al migdia), va portar aquest dimarts al grup de Junts, a l’oposició, a demanar la retirada de l’ordre del dia dels dos punts en qüestió. Una proposta que el govern rebutjaria, però a canvi, s’emetria el decret d’admissió, que Junts ha celebrat amb reserves.

Els dos punts que s’aprovaven aquest dimecres anaven estretament vinculats. I és que, com ha reiterat l’alcalde al llarg del ple, l’ampliació del polígon, de la qual se’n deriva la requalificació de sòl agrari en industrial, no és possible sense la previsió d’un equipament «d’interès públic», en aquest cas, de la planta de biogàs. Però fora de l’equip de govern d’Ara Moià, que ha fet valer la seva majoria per aprovar tots dos punts, els grups de l’oposició no ho veuen igual, i no hi han donat suport.

A grans trets, l’operatiu que s’ha aprovat gira al voltant de l’ampliació del polígon del Prat, que és dels anys 90, però que s’ha anat desenvolupant de forma irregular i no respecta la planificació vigent, de manera que no es poden donar llicències. L’equip de govern hi veu solució amb una ampliació que permeti regularitzar-lo guanyant l’espai de zona verda i vialitat que requereix la llei. Amb la modificació puntual del Pla General que s’ha aprovat avui s’afegiran 133.055 metres quadrats de sòl al polígon actual, que passarà a tenir-ne 234.733 m2. L’ampliació és possible amb la cessió gratuïta d’uns terrenys que va adquirir l’empresa propietària de l’escorxador comarcal que hi ha en el mateix polígon, a canvi que l’Ajuntament els requalifiqui, i d’aquesta manera l’escorxador podrà diversificar l’activitat amb més naus. En els nous terrenys també es vol construir la planta de biogàs de caràcter públic en uns terrenys de 2,5 hectàrees, dels quals avui s’ha aprovat la cessió anticipada. De moment, hi ha una subvenció de 3,6 milions d’euros dels fons Next Generation per tirar-la endavant.


En el seu argumentari, l’única regidora del PSC, Susana Tapia, que ha votat en contra dels dos punts, sosté que cal facilitar la gestió dels residus i contribuir a la millora de les energies renovables (com, segons Ara Moià es pretén amb la planta de biogàs), però els socialistes no estan d’acord amb la ubicació. I «per prudència», tampoc han avalat la modificació urbanística. Des de Capgirem Moià (CUP), que també s’ha oposat als dos punts, Lakshmi Roset, defensa la necessitat de regularitzar el polígon però diu que no s’ha de fer a canvi d’ampliar l’escorxador ni de voler impulsar una planta de biogàs. Per la seva banda, Junts, amb tres regidors, és directament contrària a la planta de biogàs, i per això ha votat en contra del conveni per a la cessió del terreny, i s’ha abstingut en l’altre punt, considerant la necessitat de legalitzar el polígon sempre i quan la proposta es desvinculi de la construcció de la planta.


L’alcalde ha reiterat la necessitat de regularitzar la situació del polígon, «i l’única solució que hem trobat és aquesta». Ha convidat la resta de grups a «exposar-ne una altra de millor", si es troba, durant tot el tràmit fins a l’aprovació definitiva.

4 juny 2025

Regió7

Urbanisme i serveis centren la inversió de Moià el 2025, amb el focus a Montví i l’avinguda de la Vila

L’Ajuntament ha aprovat un pressupost total de 9,4 milions d’euros per a l’any que ve, gairebé 2 milions més que en l’anterior exercici

Un carrer per urbanitzar a Montví de Baix / Arxiu | Jordi Escudé

Jordi Escudé
Moià 29 DES 2024 6:25

La millora de la xarxa d’abastament d’aigua en el conjunt del municipi, la urbanització de Montví de Baix, i el condicionament urbanístic per a la pacificació i millora de l’avinguda de la Vila, són els tres projectes amb més inversió que ha previst d’executar l’Ajuntament de Moià de cara a l’any vinent. Així ho reflecteixen els pressupostos que ha aprovat el consistori per al 2025, i que pugen a un total de 9.464.822 euros, amb un increment del 23 % respecte dels 7,6 milions que hi havia comptabilitzats per a l’exercici actual.

El capítol d’inversions per a l’any que ve pràcticament assoleix els 2 milions d’euros i té l’urbanisme i els serveis com a aspectes clau a abordar, més enllà de les diverses actuacions d’adquisició i millora de mobiliari urbà o d’equipaments públics, reposicions a la via pública, i inversions en maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge. A més, s’hi podria incloure alguna quantitat encara per determinar vinculada amb la creació d’una planta de biogàs al municipi, que el pla d’inversions 2025-2028 eleva a un cost de 4.450.591 euros a repartir en aquest període. Se n’han d’establir les anualitats.

En total, en el capítol d’inversions per al 2025 s’hi inclouen 44 partides, entre les quals destaquen els 580.500 euros destinats a la millora de la xarxa d’abastament d’aigua, que comptaran amb uns ajuts per valor de 145.125 euros.

En l’àmbit urbanístic també hi ha un parell de partides quantitativament destacables. D’una banda, es contempla una nova fase de la urbanització del Sector A de Montví de Baix, a la qual l’any que ve es destinaran 433.284 euros (subvencionats) i que, entre altres coses, serviran per solucionar la problemàtica que actualment presenta la intersecció amb la carretera C-59 des del carrer Orriols, que es farà més segura. De l’altra, s’intervindrà a l’avinguda de la Vila, que és una de les principals artèries del nucli urbà, per pacificar-la i fer-la més segura per a la circulació tant rodada com de vianants. Això inclou una reducció de l’aparcament de la zona blava, eixamplar voreres, i aixecar els passos de vianants dels carrers que arriben o surten d’aquest vial, a banda de la instal·lació de la pertinent senyalització vertical i horitzontal. En això s’hi invertiran 231.071 euros, per als quals es disposa d’una subvenció de 150.000.

Tot i que en menors quanties, també es contemplen actuacions significatives en altres àmbits, com la inversió de 121.307 euros al parc prehistòric del Toll-mòdul de la cacera, que compta amb una subvenció de 29.407 euros; o la reposició de camins, a la qual es destinaran 107.936 euros l’any que ve. De fet, el programa sectorial de camins contempla dues partides incloses dins el pla d’inversions del mandat, de 51.468 euros més, tant per al 2026 com per al 2027.

En l’àmbit industrial també hi ha intervencions previstes. Les més destacades són les obres de millora del polígon del Pla Romaní, pressupostades en 104.264 euros que procediran d’una subvenció.

Es preveuen altres intervencions menors en la reposició o reparació de la xarxa de clavegueram, o en les obres i equipament dels pisos del carrer Miquel Martí i Pol.

29 desembre 2024

Regió7

Recullen firmes contra el pla per ampliar l’escorxador del Moianès

La plataforma Moianès pel Decreixement, de Moià, ha engegat una recollida de firmes contra la modificació puntual del POUM

L'operació urbanística permetria ampliar l'escorxador i fer la planta de biogàs fent créixer el polígon d'El Prat | Sebastià Renom

Queralt Campàs
23/01/2024
Moià

La plataforma Moianès pel Decreixement, de Moià, ha engegat una recollida de firmes contra la modificació puntual del POUM, per tal d’ampliar l’Escorxador Comarcal del Moianès, d’iniciativa privada, i construir la planta de biogàs municipal al polígon industrial d’El Prat.

Segons Pilar Clapers, d’El Fanal, col·lectiu que forma part de la plataforma, “la modificació del Pla Urbanístic preveu que el propietari dels terrenys els cedeixi a l’Ajuntament a canvi que 10,8 hectàrees es requalifiquin com a zona industrial i en una petita part de 2,5 hectàrees s’hi col·loqui la planta de biogàs i s’ampliï l’escorxador”. Puntualitza que no estan en contra de la planta de biogàs sinó del fet que s’ubiqui en terrenys privats [que amb l’operació passarien a ser de titularitat pública] i que el beneficiat pugui “ampliar el seu negoci” gràcies a la requalificació.

També apunta que la requalificació comportaria doblar la dimensió del polígon. “Un particular ha de decidir el model de poble que volem. Una persona de Lleida amb interessos privats?”, es pregunta. Val a dir que, en el document d’avantprojecte aprovat el desembre per Urbanisme, són 7,3 hectàrees les que passen de rural a industrial.

Moianès pel Decreixement també denuncia “opacitat” per part de l’administració i expliquen que s’han assabentat que a banda de la planta s’hi preveuen altres infraestructures (una planta fotovoltaica, una de triatge d’orgànica, una de transferència i la deixalleria). També estan en contra de l’ampliació de l’escorxador per diverses qüestions com el consum d’aigua. “Ara l’escorxador ocupa 1,4 hectàrees i consumeix el 25% de l’aigua del municipi.” Apunta a possibles irregularitats en la contractació de la plantilla de treballadors i fa referència al model agroecològic: “Hem calculat el consum de porc i només el 0,3% es quedaria a la comarca.”

La modificació també afectaria els copropietaris del Castellnou de la Plana, una fortificació medieval. Lluís Rodríguez i Genís Costa, de Moianès pel Decreixement, expliquen que la planta de biogàs se situaria molt a prop d’aquest conjunt, que és Bé Cultural d’Interès Nacional. Rodríguez i Costa tenen previst invertir dos milions d’euros per restaurar l’espai i impulsar-hi un negoci de turisme rural i, durant les temporades baixes, obrir el castell al poble. “Totes les finestres donen a l’esplanada on es vol construir”, diuen.

A banda, al costat també tenen un corredor de fauna que volen potenciar, i diuen que queda situat just on hi ha projectada la planta de biogàs.

23 gener 2024

el9nou

"Un ajuntament petit t'apropa als veïns i als seus problemes"

 21 gener 2022

Regió7 paper

Moià es treu la llosa del deute i enceta un nou període de «política en majúscules» sense la tutela de l’Estat

J.E.V. Moià
30·12·21 | 06:25

L’alcalde, Dionís Guiteras | ALEX GUERRERO

En termes econòmics, Moià afronta el 2022 amb unes dosis d’optimisme com feia temps que no es veien. Si més no, respira alleugerit després que el juliol va aconseguir eixugar els 8 milions de deute que tenia contrets amb el ministeri d’Hisenda des del 2015, i això s’ha vist reflectit en els pressupostos que acaba d’aprovar per a l’any vinent, els primers que es desplegaran sense la tutela de l’Estat.

En paraules de l’alcalde, Dionís Guiteras, que ha capitanejat aquest periple cap a l’estabilització pressupostària després del deute disparat fins al 395 % amb què es va trobar quan va arribar a l’Ajuntament el 2011, «ara comença la política amb majúscules». I és que els diners que cada any s’havien de destinar a Hisenda i el forat que es va acumular a les arques municipals durant els darrers anys de gestió del govern de l’exalcalde convergent Josep Montràs (especialment entre els anys 2005 i 2009), han sotmès el poble durant anys a una forta contenció i una elevada pressió fiscal que no es podrà revertir fins ara.

Per reconduir-ho, el 2015 l’Estat va acordar un pla d’ajust que comprometia l’Ajuntament a anar retornant els diners que devia a proveïdors, i aquest esforç ha permès fins i tot liquidar els 8 milions de deute abans del previst. Han estat sis anys en què el poble s’ha hagut d’estrènyer el cinturó, i ara l’Ajuntament vol obrir un nou període de recuperació del temps perdut amb la confiança que els ciutadans ho notin aviat. De moment, per a l’any que ve s’ha rebaixat l’IBI, de manera que es pagarà fins a un 5 % menys de mitjana per rebut, mentre que els pressupostos pugen a 7,3 milions d’euros amb una inversió d’1,1 milions, que gairebé triplica la que hi havia el 2011, ja en plena crisi financera a Moià. S’incidirà en aspectes de manteniment i millores a la via pública on fins ara no s’havia pogut invertir prou. És el primer pas per posar l’urbanisme de Moià al dia, un dels principals reptes que té ara l’Ajuntament en aquesta nova etapa. 

30 desembre 2021

Regió7

«Moià ha de resoldre el desgavell urbanístic, tan complex com el deute»

Dídac Rimoldi, de l’associació Moià Deute, que es va crear per fiscalitzar el govern de l’etapa Montràs, considera «prioritari» definir el nou POUM

Jordi Escudé Vila. Moià
22·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:30

Dídac Rimoldi davant la rampa d’accés al pàrquing soterrani inacabat de sota el CAP de Moià | J.E.V.

Moià hauria d’afrontar «amb urgència» una revisió del POUM que permeti anar corregint «el desgavell urbanístic heretat» del govern convergent de Josep Montràs, especialment en l’última etapa fins al 2011. Així és com ho veu l’Associació Veïnal d’Afectats pel Deute Municipal de Moià, Moià Deute, que va néixer precisament per investigar possibles irregularitats comeses per l’executiu liderat per l’exalcalde. El seu portaveu, Dídac Rimoldi, ha explicat a Regió7 que l’urbanisme és el nou repte que té plantejat actualment el municipi després que ha retornat els 8,2 milions de deute amb l’estat derivat del pagament a proveïdors, i s’ha alliberat de la seva tutela financera. «Falsament pot semblar que està tot arreglat, quan hi ha pendent de resoldre tot un capítol tant o més complex que el propi deute», apunta Rimoldi en referència a l’urbanisme.

A banda de liquidar aquestes obligacions amb l’Estat, en una dècada Moià ha aconseguit rebaixar el deute per sota del milió d’euros, quan inicialment s’havia arribat a quantificar en uns 25 milions, «i ara que hi ha capacitat i flexibilitat financera, la primera inversió hauria de ser el POUM». Moià Deute sosté que el nou planejament «és primordial per marcar el model a seguir» i anar abordant «punt per punt» els «desastres» que considera que es van fer en l’era Montràs «i que a dia d’avui impedeixen poder donar permisos d’obres o avançar en el desenvolupament de determinades zones del poble». Tant és així que els darrers anys s’han fet alguns intents per renovar el POUM però no han acabat de prosperar, tant pel desgavell que hi ha com per les complicacions derivades dels continuats canvis a secretaria. Malgrat tot, Moià Deute ho considera un repte que no pot esperar més.

Entre altres coses, i més enllà dels polígons industrials, Rimoldi parla de «carrers que no estan ben acabats, sense el gruix d’asfalt que els correspon, o amb asfalt però sense vorera...», i en què no queda clar quina part han pagat o no els veïns o què els correspondria pagar ara. En la qüestió urbanística «es barregen interessos de l’administració, legislatius, de projectes de futur, dels propietaris, i les necessitats del municipi», apunta Rimoldi, i per això considera primordial «disposar d’una fotografia general del municipi per poder-lo endreçar i no haver d’anar posant pedaços i després trobar-te que no lliguen entre si».

Vint anys tard en inversió

L’associació celebra que s’hagi liquidat el deute que Moià tenia contret amb l’Estat i «l’esforç» realitzat des de l’administració per aconseguir-ho, si bé també apunta com a estratègia possible en aquests darrers anys pràcticament sense interessos i amb estalvis d’uns 500.000 euros anuals, haver-los destinat a petites inversions o al retorn anticipat d’una part més del préstec estatal en lloc de mantenir saldos improductius en comptes bancaris.

Aquest dèficit d’inversions s’afegeix a la improductivitat que Moià Deute considera que hi va haver en l’última dècada del govern Montràs, amb un gruix d’inversions inacabades, especialment les que es van impulsar a través de l’empresa Moià Futur, com els pisos de l’antiga caserna que no es van arribar a condicionar mai, o l’aparcament de sota el CAP, amb una estructura de rampes i murs feta però inacabada. Tot plegat, apunta Rimoldi, va generar un deute «que ni tan sols es reflecteix en alguna cosa tangible», i que s’ha hagut de retornar sacrificant inversions, a banda d’«uns impostos molts alts i uns serveis mínims», dels quals fins i tot s’ha hagut de prescindir com és el cas de l’Escola Municipal de Música.

Un procés judicial en curs

«Urbanisme, impostos, i el dèficit d’inversió i serveis formen un puzle que fa molt complexa la situació actual tot i haver tornat el deute», apunta Rimoldi. Un deute que considera «il·legítim», amb el convenciment que bona part de les factures que es deriven de la gestió del govern Montràs i que el van generar «estaven inflades», a banda de correspondre a projectes inacabats.

Recorda que hi ha un procés judicial obert contra aquella gestió, però que «només és la punta de l’iceberg» d’un conjunt de documentació i factures que no es van poder revisar una per una pel poc temps que va tenir l’Ajuntament a l’hora d’acollir-se al pla d’ajust per pagar proveïdors. Moià Deute va recollir la documentació d’algunes de les últimes obres presumptament irregulars impulsades per Montràs i que encara no havien prescrit, i el 2012 ho va posar en coneixement del jutjat número 3 de Manresa perquè ho investigui. L’Ajuntament de Moià també s’ha personat fa un temps com a acusació.

Rimoldi sosté que «ens trobem davant d’un deute il·legítim que no ens pertocava pagar», i confia que la justícia «ens ajudi a esclarir-ho i demostri que Moià va ser utilitzat en benefici propi i que hi ha algú que s’ha enriquit de forma irregular amb els nostres impostos». El cas és ara a la fase de tancament de la instrucció i a l’espera que el jutge determini si obre judici o l’arxiva. Si opta per la segona via, «valorarem què fem», diu Rimoldi, sense descartar la possibilitat d’impulsar noves investigacions. 

22 juliol 2021

Regió7

El secretari plega per les irregularitats urbanístiques que s'arrosseguen de l'antic govern

redacció 06.03.2020 | 23:22
Moià ha estrenat secretària municipal aquesta setmana després que el secretari anterior, Joan Manso, plegués per la falta d'un POUM, fet que s'arrossega des de final del darrer mandat de l'antiga Convergència. El nomenament es va fer el novembre i hi va renunciar al desembre. Segons la publicació local La Tosca, després de la comissió informativa de desembre, Manso va anunciar que plegava. Va dir que «sense POUM, sense un inventari de béns i sense tenir recepcionats els polígons, ja que no es poden signar llicències». Ahir, Regió7 va intentar contactar, sense èxit, amb l'alcalde, Dionís Guiteras. D'altra banda, Maria Tarter, de Junts per Moià, ho atribuïa a una decisió personal del secretari, que fins llavors mai havia exercit com a tal, i recordava que quan va prendre possessió ja havia dit que, segons la situació que es trobés, al cap d'un mes hi renunciaria.

6 març 2020

Regió7

L'Ajuntament de Moià obté els terrenys on hi ha la piscina i el gimnàs municipals

El govern rep la cessió, per part dels propietaris, del sòl on es van construir els dos equipaments el 2006, pel qual es va signar un contracte de lloguer redacció 17.05.2019 | 00:25


Piscines municipals de Moià, poc després de la seva inauguració, l'any 2006 arxiu/a. o.

L'Ajuntament de Moià ha arribat a un acord amb els propietaris dels terrenys on estan construïdes la piscina i el gimnàs, que es van inaugurar ara fa 16 anys, amb el qual «s'aconsegueix posar fi a una de les nombroses irregularitats urbanístiques heretades del govern de Montràs». Segons el consistori, governat per AraMoià, la cessió dels terrenys per part dels propietaris permetrà a l'Ajuntament disposar d'un equipament municipal «propi» i reobrir el gimnàs municipal (actualment fora de servei) d'una forma legal i «amb totes les garanties jurídiques».

El consistori moianès va fer públic ahir aquest acord mitjançant un comunicat en què explica que la problemàtica arrenca fa prop de dues dècades, quan el consistori del moment (governat llavors per CiU), «en lloc d'obtenir la cessió obligatòria i gratuïta anticipada dels terrenys on pretenia construir la piscina i el gimnàs (o d'ocupar-los directament per decisió unilateral de l'Ajuntament -cosa que també permetia la legislació urbanística vigent), el 26 de gener del 2001 l'Ajuntament va gestar la concertació d'un simple contracte d'arrendament amb els propietaris d'aquells terrenys», amb una durada de 25 anys.

Això suposava, segons ha detallat l'actual equip de govern, que les instal·lacions del gimnàs i la piscina municipals es van construir sobre un terreny que no era propietat municipal, per mitjà d'un contracte de lloguer. La durada del contracte finalitzava el 26 de gener del 2026 i suposava per a l'Ajuntament de Moià un cost mensual de 803,32 euros a la data de l'última factura, pagada el mes de febrer passat.

En el comunicat l'equip de govern subratlla que la situació «era extremadament delicada per la seva transitorietat jurídica: el contracte d'arrendament comportava el risc de perdre la inversió pública d'1,5 milions d'euros realitzada en els terrenys arrendats per a la construcció del gimnàs i la piscina, en el cas de resolució del contracte d'arrendament per falta de pagament, per l'extinció del contracte o pel cas que els seus propietaris exigissin la devolució dels terrenys ocupats en les mateixes condicions en què foren lliurats».

L'executiu també argumenta que la modificació puntual de la revisió del Pla General Urbanístic que es va fer el 25 de gener del 2006 «hauria d'haver regularitzat urbanísticament l'àrea ocupada pel gimnàs i la piscina municipals mitjançant la seva qualificació com a equipaments públics, per facilitar-ne l'ocupació directa o l'expropiació amb el màxim nivell de seguretat jurídica». Però que, «inexplicablement, el consistori de CiU se'n va oblidar, cosa que ha determinat que l'anòmala situació creada el gener del 2001 s'hagi perpetuat fins ara».

Segons l'equip de govern, la cessió urbanística anticipada, es va formalitzar dimecres i s'ha fet de forma voluntària i totalment gratuïta per part dels propietaris. El consistori assegura que amb l'acceptació d'aquesta cessió, l'Ajuntament podrà «regularitzar la situació jurídica de les dues instal·lacions i podrà donar resposta immediata a la reiterada demanda de reobrir el gimnàs municipal d'una forma legal i amb totes les garanties jurídiques».

17 maig 2019

Regió7

Moià afronta un nou pla urbanístic, després que l'anterior quedés aturat

4 març 2015

Regió7 paper