Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consultes Populars no Referendàries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consultes Populars no Referendàries. Mostrar tots els missatges

14 de des. 2025

La consulta sobre l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs de Moià serà l’11 de gener

Se celebrarà a les Faixes de 9 del matí a 7 de la tarda i hi podran votar els empadronats majors de 16 anys

Terreny on es vol ampliar el polígon | ACN

Víctor Palomar, ACN
14/12/2025
Moià

La consulta popular no referendària d’iniciativa ciutadana sobre la requalificació dels terrenys del Pla de Castellnou de Moià per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs ja té data. Després d’un polèmic i llarg procés de desacord entre ecologistes, veïns i el consistori, finalment l’Ajuntament de Moià ha publicat un decret d’alcaldia on s’estableix que la consulta serà el pròxim 11 de gener. Els ciutadans cridats a votar hauran de respondre sí o no a la pregunta ‘Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?’. La votació es farà a Les Faixes de 9 del matí a 7 de la tarda.

La convocatòria serà oficial quan es convoqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Un cop això passi, s’obrirà un període per la campanya informativa i el debat públic.

La consulta popular no té l’estatus d’un referèndum i, per tant, no requereix l’autorització governamental ni tampoc és vinculant.

La Comissió Promotora de la consulta ha convocat una xocolatada informativa per aquest diumenge a dos quarts d’11 a la plaça de l’Església de Moià. L’objectiu és celebrar la convocatòria de la consulta i continuar informant els veïns sobre el procés.

Des que el projecte sobre l’ampliació de l’escorxador va veure la llum, veïns de Moià i grups ecologistes, agrupats sota els paraigües de Plataforma Moianès pel Decreixement, s’hi van mostrar en contra. Tampoc veien bé la construcció d’una planta de biogàs. Els dos projectes impliquen una modificació de l’actual planejament urbanístic, que la plataforma veu sobredimensionada.

Així mateix, el consistori ho defensa perquè en l’àmbit econòmic seria positiu pel poble. I, a més, la planta de biogàs permetria un estalvi considerable en la factura de l’electricitat i la calefacció dels edificis municipals.

14 desembre 2025

el9nou

7 d’oct. 2025

Moià activa el comptador per a la consulta de la planta de biogàs

L’Ajuntament acaba de validar 902 de les 994 presentades, i n’eren necessàries un mínim de 552


Concentració davant l'ajuntament, el mes de juny passat, per reclamar la celebració de la consulta / ARXIU/JORDI ESCUDÉ


David Bricollé
Moià07 D’OCT. 2025 6:25Actualitzada 07 D’OCT. 2025 8:13

L’Ajuntament de Moià ha validat les firmes recollides per una plataforma ciutadana per demanar la convocatòria d’una consulta popular en relació amb el projecte de construcció d’una planta de biogàs i la modificació urbanística que aquesta porta associada, lligada a una ampliació de l’escorxador.


D’aquesta manera, ara sí, s’activa definitivament un comptador que a partir d’ara té uns terminis molt marcats (tot i que encara amb uns certs marges), la qual cosa porta a concloure que, superat ara aquest requisit imprescindible, aquesta consulta s’hauria de celebrar, a tot estirar, a principi de març.


Segons la Llei 10/2024, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana -que marca els temps i els terminis que cal seguir en tot procediment d’aquestes característiques- en el moment que es produeix la validació de firmes d’aquestes iniciatives populars l’òrgan competent (que en aquest cas és l’Ajuntament de Moià) té un termini màxim de 90 dies per convocar la consulta (ha d’emetre formalment un decret de convocatòria), la qual cosa ens situa en un horitzó màxim entre final d’any i primers de gener. I des de la publicació d’aquest decret, segons estipula la llei, la consulta s’haurà de celebrar en un termini d’entre 30 i 60 dies naturals posteriors. Per tant, és aquest marge el que situa la celebració de la consulta a la capital del Moianès, com a màxim, a començament de març (la qual cosa no vol dir que no es pugui arribar a celebrar abans).


La comissió promotora de la consulta va presentar formalment per registre a l’Ajuntament de Moià les firmes recollides l’1 d’agost passat, juntament amb la memòria justificativa perquè aquesta pogués tirar endavant. La normativa estableix que cal un mínim del 10 % de signatures de totes les persones cridades a participar, i en el cas de Moià es van superar amb escreix. Es van aportar 994 firmes d’un cens que serà de 5.522 persones, que representa un 18 % del total i n’han estat validades 902. N’eren necessàries un mínim de 552. Ara bé, calia que s’arribés a aquest mínim del 10 % amb signatures verídiques (que complissin tots els requisits i que no fossin duplicades). Aquesta validesa es fa constar amb un certificat de Secretaria que acredita la inscripció en el cens de les persones signants de conformitat amb les dades del padró d’habitants en la data d’admissió a tràmit de la consulta, que va ser el 4 de juny passat.

La comissió promotora del procés participatiu sobre la modificació urbanística que ha de condicionar el futur de l’escorxador i la planta de biogàs, va registrar la petició de la consulta a l’Ajuntament a final de setembre de l’any passat. L’afer, però, ha passat per un llarg periple d’estira-i-arronsa entre la comissió ciutadana que la vol impulsar i l’Ajuntament, amb diferències sobre la pregunta i l’exposició de motius sobre la consulta que ha hagut d’acabar resolent la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat. Aquest organisme ha emès dues resolucions que donen la raó a la petició ciutadana i obliguen l’Ajuntament a admetre a tràmit la consulta (a la qual s’havia mostrat reticent) per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. Tot plegat ha allargat tot el procés més del compte, fins que el març passat la Comissió de Control tombava les al·legacions presentades per l’Ajuntament, posant fi a la via administrativa i deixant només l’opció del contenciós, al qual el consistori va decidir no recórrer.

Va ser al juny, quan s’acabava el termini per presentar aquest nou recurs judicial, que finalment es va admetre a tràmit la consulta, i la comissió promotora va començar a recollir les signatures.

7 octubre 2025

Regió7

18 de set. 2025

La consulta sobre la planta de biogàs i l’escorxador de Moià es podria allargar fins al març

L’Ajuntament està tancant la validació de les firmes recollides per la comissió promotora, amb marge fins l’1 d’octubre, i a partir d’aquí s’obre un termini màxim de cinc mesos per a la convocatòria i les votacions


Concentració a Moià per demanar a l'Ajuntament que acceptés la realització d ela consulta / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià18 SET 2025 6:25Actualitzada 18 SET 2025 8:18

La celebració de l’esperada consulta popular no referendària que s’ha de celebrar a Moià per conèixer el parer dels veïns sobre la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou que ha de permetre ampliar l’escorxador i construir una planta de biogàs, es podria allargar fins el febrer o començament de març del 2026, però no més enllà.


Així es desprèn dels terminis fixats per la Llei 10/2024, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, que marca els temps i els terminis que cal seguir en tot procediment d’aquestes característiques, i l’estat amb què es troba actualment el procés que s’ha engegat a Moià, fixa aquest màxim de gairebé mig any a comptar des d’ara per fer les votacions.


El rellotge va començar a comptar l’1 d’agost passat, quan la comissió promotora de la consulta va presentar a l’Ajuntament de Moià les signatures que s’han de recollir per llei juntament amb la memòria justificativa de la consulta perquè aquesta pugui tirar endavant. La normativa estableix que cal un mínim del 10 % de signatures de totes les persones cridades a participar, i en el cas de Moià es van superar amb escreix. Es van aportar 994 firmes d’un cens que serà de 5.522 persones, que representa un 18 % del total. Ara bé, cal que s’arribi a aquest mínim del 10 % amb signatures verídiques, i aquí és on entra en joc l’Ajuntament de Moià, que té un termini màxim de dos mesos per validar-les a comptar des de l’entrega que ja es va fer (i, per tant, té de marge fins l’1 d’octubre). Segons ha pogut saber aquest diari, s’està acabant de tancar el procés, i ja s’hauria superat el mínim exigit perquè pugui tirar endavant la consulta, però igualment cal esperar al decret de convocatòria. Aquesta validesa es constatarà amb un certificat de Secretaria que acreditarà la inscripció en el cens de les persones signants de conformitat amb les dades del padró d’habitants en la data d’admissió a tràmit de la consulta, que va ser el 4 de juny passat.


A partir d’aquí, amb el mínim de signatures vàlides requerides, l’òrgan competent (en aquest cas l’Ajuntament de Moià), tindrà un termini màxim de 90 dies per convocar la consulta, la qual cosa ens situa a final d'any. Segons estipula la llei, la consulta s’haurà de celebrar en un termini d’entre 30 i 60 dies naturals des de l’endemà de la publicació del decret de convocatòria, o sigui que, com a màxim, el procés es podria allargar fins a final de febrer o començament de març, en funció dels dies que es trigui a sortir publicat el decret.
 

Ja fa un any que es va demanar

Tot el procés, que si no hi ha cap imprevist hauria de culminar amb la celebració de la consulta aquest hivern, ja fa gairebé un any que s’arrossega. La comissió promotora del procés participatiu sobre la modificació urbanística que ha de condicionar el futur de l’escorxador i la planta de biogàs, va registrar la petició de la consulta a l’Ajuntament a final de setembre de l’any passat, i encara no té una data de celebració concreta.

I és que l’afer de la consulta ha passat per un llarg periple d’estira-i-arronsa entre la comissió ciutadana que la vol impulsar i l’Ajuntament, amb diferències sobre la pregunta i l’exposició de motius sobre la consulta que ha hagut d’acabar resolent la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat. Aquest organisme ha emès dues resolucions que donen la raó a la petició ciutadana i obliguen l’Ajuntament a admetre a tràmit la consulta (a la qual s’havia mostrat reticent) per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. Tot plegat ha allargat tot el procés més del compte, fins que el març passat la Comissió de Control tombava les al·legacions presentades per l’Ajuntament, posant fi a la via administrativa i deixant només l’opció del contenciós, al qual el consistori va decidir no recórrer.


No va ser fins al juny, quan s’acabava el termini per presentar aquest nou recurs judicial, que finalment es va admetre a tràmit la consulta, i la comissió promotora va començar a recollir les signatures mentre esperava poder disposar d’un cens oficial que, segons lamenten els impulsors, també va trigar massa a arribar.

18 setembre 2025

Regió7

12 de jul. 2025

El govern de Moià esvaeix dubtes i es compromet a fer el cens de la consulta

L’alcalde, Dionís Guiteras, lamenta que la comissió promotora exigís la llista sense esperar a tenir la resposta que van acordar sobre com fer-la


Protesta per reclamar la consulta, fa unes setmanes a Moià | ARXIU | OSCAR BAYONA
12 JUL 2025 6:26


No hi ha una data exacta, però l’Ajuntament de Moià disposarà properament del controvertit cens per a la consulta no referendària sobre l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs, i que també es necessita perquè els seus impulsors tinguin l’aval mínim del 10% de susceptibles votants que marca la llei per poder-la impulsar. El govern d’Ara Moià assegura que hi treballarà, però lamenta l’actitud de la comissió promotora de la consulta, «que va a fets consumats sense respectar acords ni buscar consensos», apunta l’alcalde, Dionís Guiteras.

I és que, disposar d’aquest cens ha estat aquests dies una exigència de la comissió promotora de la consulta quan ja fa més d’un mes que l’equip de govern d’Ara Moià en va emetre el decret d’admissió, però el procés estava encallat a l’espera d’una resposta formal als aclariments que es van demanar sobre qui i com s’havia d’elaborar el llistat. La resposta, que es va formular a la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries, ha arribat, i conclou que se n’ha de fer càrrec l’Ajuntament.

Uns aclariments que Guiteras recorda que Ajuntament i comissió promotora de la consulta van pactar de mutu acord que demanarien, «però en canvi, no s’han esperat a tenir la resposta» a l’hora d’exigir el cens, donant per entès que era responsabilitat de l’Ajuntament fer-lo, lamenta l’alcalde. Com ja apuntava aquest diari en l’edició de dijous, els promotors del procés participatiu expressaven en un comunicat el seu enuig amb l’equip de govern per la demora en l’elaboració d’aquest cens, i li reclamaven que actués «amb responsabilitat institucional», i el facilités «sense més traves infundades ni dilacions».

L’acord previ de què parla Guiteras i que diu que la comissió ha passat per alt, es remunta a una reunió mantinguda entre totes dues parts el 28 de maig passat. Entre els punts que es van tractar hi figura l’obtenció del cens, sense que hi hagués una entesa. La comissió promotora apel·lava a la responsabilitat de l’Ajuntament per fer-lo, mentre l’equip de govern plantejava als promotors que elaboressin ells una primera llista de finques incloses dins l’àrea geogràfica proposada (mitjançant l’obtenció de dades cadastrals o del Registre de la Propietat), a partir de la qual l’Ajuntament acabaria d’elaborar el cens.

Davant els dubtes de com procedir, i segons consta en acta, es va acordar «sol·licitar un nou aclariment a la Comissió de Control respecte a quina part li pertoca proporcionar les referències cadastrals afectades». Guiteras retreu als impulsors de la consulta haver-se precipitat en la seva exigència sense respectar l’acord, que diu que implicava esperar a tenir una resposta. En comptes d’haver-se esperat, els acusa d’haver difamat «amb mentides» contra l’equip de govern, dient que ha posat pals a les rodes a l’elaboració del cens.

12 juliol 2025

Regió7

9 de jul. 2025

Els impulsors de la consulta de Moià exigeixen el cens que els cal per avalar-la

La comissió promotora té unes 400 firmes de suport per tirar endavant el procés, però sense el llistat que espera de l’Ajuntament no sap quantes en necessitarà




Protesta per reclamar la consulta que es va fer fa uns dies davant l'Ajuntament de Moià / Arxiu | Oscar Bayona

Jordi Escudé
Moià09 JUL 2025 6:25


La comissió promotora de la consulta que es vol fer a Moià sobre la necessitat o no d’ampliar l’activitat de l’escorxador i construir una planta de biogàs al polígon del Prat com proposa el govern d’Ara Moià, reclama a l’Ajuntament que li proporcioni, sense més dilació, el cens de les persones que podran votar. El necessita per poder donar compliment a tot el procés, tenint en compte que la llei exigeix que com a mínim un 10% d’aquest cens avali prèviament la necessitat de celebrar la consulta.

Els seus impulsors ja han començat a recollir firmes per guanyar temps, tot i que no saben quantes els en caldran, la qual cosa «ens deixa en una situació d’indefensió», lamenten en un comunicat. Es queixen de la demora que s’arrossega en aquesta qüestió, després que ja fa més d’un mes que l’Ajuntament va emetre el decret d’admissió de la consulta. Va ser el 4 de juny, «i encara no ens ha facilitat el cens oficial de les persones cridades a votar». Apel·len a la responsabilitat de l’Ajuntament, a qui demanen «que actuï amb responsabilitat institucional, i faciliti el cens sense més traves infundades ni dilacions».


En el mateix comunicat, i davant de possibles dubtes sobre la manera de procedir en l’elaboració d’aquest cens, els promotors de la consulta citen una resposta que haurien obtingut per part de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries, segons la qual «el cens l’ha d’elaborar l’Ajuntament en base als criteris definits per la sol·licitud presentada per la comissió promotora, atès que l’Ajuntament seria, en aquest cas, l’administració convocant i hauria d’assumir totes les tasques lligades a la consulta», incloent el cens, els espais de debat, o les meses de votació.

La campanya, en marxa

La Llei 10/2014, de consultes populars no referendàries, fixa en 60 dies el termini per recollir aquestes firmes que han de servir d’aval. En aquest cas, s’acaba el 3 d’agost (l’endemà s’hauran de presentar a l’Ajuntament), i per això «no volem badar o se’ns tirarà el temps a sobre», apunta un dels promotors, Jaume Sesé, de manera que ja es recullen firmes.

Fa més de quinze dies que va començar la campanya, i de moment han signat «unes 400 persones», a l’Ateneu la Polseguera, a la parada que els promotors tenen al mercat dels diumenges a Moià, en alguns comerços, o a través de voluntaris que recullen firmes pel carrer. Calculen que en necessitaran entre 400 i 500, però «volem tirar llarg» perquè, en base al cens que hi acabi havent, s’hauran de validar una per una «i algunes segur que cauran», diu Sesé.

D’entrada, es va establir que votarien els majors de 16 anys i empadronats a Moià dins d’un radi de 2,7 quilòmetres des del centre de la parcel·la del polígon que es vol requalificar per poder dur a terme tota l’operació urbanística, la qual cosa deixa fora alguns veïns de la part nord de la urbanització de Montví. Tanmateix, el cens acabarà especificant qui tindrà dret o no a votar.

L'alcalde assegura que "la consulta es farà"

Per la seva banda l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (Ara Moià), vol llençar un missatge tranquil·litzador als membres de la comissió promotora, i assegura que «la consulta se celebrarà. Tenim el compromís polític i públic de fer-la, i es farà».

Tanmateix, l’alcalde retreu als mateixos impulsors del procés «que hagin tirat pel dret» sense complir el pacte a què diu que van arribar en un principi de fer una consulta a la Comissió de Control sobre la manera de procedir. Sosté que no tenien clars alguns termes de qui i de com s’havia d’elaborar el cens, i que per això es va acordar de buscar l’assessorament conjunt de la comissió experta, que fa just unes hores hauria fet arribar una resposta que l'equip de govern encara no s’ha pogut analitzar.


Davant del temor expressat pels impulsors de la consulta pel fet que vagi transcorrent el límit de temps per presentar les firmes sense que es disposi del cens, Guiteras reitera que, en aquest cas, «els tempos no importen», i insisteix que hi haurà consulta.

9 juliol 2025

Regió7

14 de juny 2025

Els promotors de la consulta de Moià buscaran a partir de la setmana que ve les firmes per avalar-la

El cens, que a hores d’ara encara no està oficialment tancat, preveu acotar a un radi de 2,7 quilòmetres del polígon del Prat l’àmbit geogràfic de qui podrà votar


Terrenys del polígon del Prat de Moià, amb l'escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià14 JUN 2025 6:25


Sense més demora, els promotors de la polèmica consulta sobre la proposta d’ampliar l’activitat de l’escorxador i construir una planta de biogàs de Moià, volen iniciar al llarg de la setmana que ve la recollida de firmes que la llei exigeix per tirar-la endavant. Hi ha pendent de tancar oficialment el cens que indicarà quin mínim de signatures vàlides es necessiten (són un 10% del total), però ja hi ha una proposta de pregunta que sembla definitiva, «i ens volem començar a moure per evitar presses d’última hora», explica un dels seus impulsors, Jaume Sesé.

Després de mesos d’estira-i-arronsa i del pronunciament de la Generalitat en contra de la negativa del govern d’Ara Moià d’acceptar la consulta a tràmit en els termes que proposaven els seus impulsors, finalment, dimecres de la setmana passada en va emetre el decret d’admissió, a partir del qual els promotors ja podrien recollir les firmes que calen per avalar-la d'acord amb el cens establert. Tanmateix, el procés es troba encallat en la concreció d’aquest cens, amb dubtes que, segons que ha explicat l’alcalde, Dionís Guiteras, s’han fet arribar a la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries perquè els resolgui. I és que, en compliment d’una sentència del TC que modifica l’article 3.3 de la Llei de consultes populars no referendàries, aquest tipus de consultes «s’adrecen a un determinat col·lectiu de persones que no pot coincidir amb la totalitat del cos electoral», per la qual cosa, els promotors han proposat d’acotar-lo geogràficament «al sector més proper a la zona proposada per ser requalificada urbanísticament [en referència al polígon del Prat] i, per tant, el que pot rebre una major afectació». D’aquesta manera, les persones cridades a participar serien les majors de 16 anys empadronades a Moià fins a un radi de 2,7 quilòmetres des del centre de la parcel·la del polígon a requalificar, i això deixaria fora un petit sector de la urbanització de Montví. La dificultat, apunta Guiteras, és determinar exactament quins carrers o domicilis queden dintre i fora d’aquest radi, i és el que s’haurà de resoldre en els pròxims dies abans de poder confirmar oficialment quin serà el cos electoral i el 10% necessari per a l’aval de les firmes prèvies.


Malgrat aquest impàs, els promotors tenen pressa per començar a fer la recollida, tenint en compte que aquesta mateixa llei estableix un termini de 60 dies per recopilar-les. En caldran «al voltant d’entre 400 i 500 de vàlides» per arribar al 10 %, calcula Sesé. Pensa que «serà relativament senzill aconseguir-les, però ho volem enllestir com més aviat millor», i per això hi ha interès per començar, a l’espera de poder disposar «tan aviat com sigui possible» del cens oficialment acotat. Mentrestant, la intenció és començar-ne a recollir de persones que, ja d’entrada, se sap que estaran incloses en el cens. En qualsevol cas, passats els 60 dies, s’obrirà un nou procés per verificar-les una per una. A partir d’aquí, caldrà que, en un màxim de 3 mesos, l’alcalde signi el decret de convocatòria de la consulta, i que se celebri en un termini d’entre 30 i 60 dies més.

Voltes a la pregunta

Com marca la llei, la fulla de recollida de les firmes haurà d’incloure la pregunta que es proposa per a la consulta. Se n’han fet diverses versions fruit de desacords entre els promotors del procés i el govern d’Ara Moià.

La darrera que s’ha confirmat per part dels impulsors de la consulta, i que semblaria la definitiva, demanarà si «està d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística del Pla de Castellnou per permetre l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?». En principi, tindrà una resposta binària de sí o no. 

14 juny 2025

Regió7

4 de juny 2025

Moià aprova, entre protestes, ampliar el polígon on ubicarà la planta de biogàs

El govern d’Ara Moià ha fet valer la seva majoria al ple d’aquest dimecres per tirar endavant la proposta, el mateix dia que ha emès el decret d’admissió de la consulta que demanaven ciutadans sobre el projecte



L'equip de govern votant afavor del conveni de cessió de ls terrenys per a la planta de biogàs, al ple / Jordi Escudé


Jordi Escudé
Moià04 JUN 2025 22:09


El polèmic projecte d’una planta de biogàs de Moià és més a prop de ser una realitat després de l’aprovació inicial, aquest dimecres, de la modificació urbanística per ampliar el polígon industrial del Prat, on s’ubicarà, i del conveni de cessió anticipada dels terrenys per poder-la construir en sòl públic. Com era de preveure, el ple, de caràcter extraordinari, s’ha desenvolupat enmig d’un ambient crispat i amb constants crits de protesta per part de desenes de veïns convocats per entitats ecologistes que, des de la plaça de fora, reclamaven aturar el procés fins que no s’hagi celebrat la consulta ciutadana que hi ha pendent al respecte i que encara no té data.

De fet, aquest mateix dimecres, l’alcalde, Dionís Guiteras, ha emès el decret pel qual s’admet la consulta no refrendària, i es farà amb l’acceptació de la darrera pregunta formulada per la comissió promotora després que no hi ha hagut acord amb l’equip de govern per consensuar-la. Ara bé, caldrà que els mateixos promotors recullin les firmes (del 10 % del cens) que la llei demana per poder-la tirar endavant i validar-les abans de posar-hi data i engegar la maquinària per celebrar-la.


Una qüestió, la de la consulta, que ha estat el pal de paller de les protestes que hi ha hagut des de la plaça de Sant Sebastià, abans i durant el ple, amb xiulets i un rebombori constant que amb prou feines deixava escoltar la sessió. I és que, els veïns i les entitats que havien convocat la concentració, reclamaven que abans de votar el que s’ha aprovat avui, «s’escolti la gent, encara que sigui amb una consulta no vinculant», explicava una de les promotores, Carme Sala.




Protestes dels veïns a la plaça de Sant Sebastià / Jordi Escudé / Jordi Escud

La paràlisi respecte la consulta que hi havia fins al decret (que s’ha donat a conèixer al migdia), va portar aquest dimarts al grup de Junts, a l’oposició, a demanar la retirada de l’ordre del dia dels dos punts en qüestió. Una proposta que el govern rebutjaria, però a canvi, s’emetria el decret d’admissió, que Junts ha celebrat amb reserves.

Els dos punts que s’aprovaven aquest dimecres anaven estretament vinculats. I és que, com ha reiterat l’alcalde al llarg del ple, l’ampliació del polígon, de la qual se’n deriva la requalificació de sòl agrari en industrial, no és possible sense la previsió d’un equipament «d’interès públic», en aquest cas, de la planta de biogàs. Però fora de l’equip de govern d’Ara Moià, que ha fet valer la seva majoria per aprovar tots dos punts, els grups de l’oposició no ho veuen igual, i no hi han donat suport.

A grans trets, l’operatiu que s’ha aprovat gira al voltant de l’ampliació del polígon del Prat, que és dels anys 90, però que s’ha anat desenvolupant de forma irregular i no respecta la planificació vigent, de manera que no es poden donar llicències. L’equip de govern hi veu solució amb una ampliació que permeti regularitzar-lo guanyant l’espai de zona verda i vialitat que requereix la llei. Amb la modificació puntual del Pla General que s’ha aprovat avui s’afegiran 133.055 metres quadrats de sòl al polígon actual, que passarà a tenir-ne 234.733 m2. L’ampliació és possible amb la cessió gratuïta d’uns terrenys que va adquirir l’empresa propietària de l’escorxador comarcal que hi ha en el mateix polígon, a canvi que l’Ajuntament els requalifiqui, i d’aquesta manera l’escorxador podrà diversificar l’activitat amb més naus. En els nous terrenys també es vol construir la planta de biogàs de caràcter públic en uns terrenys de 2,5 hectàrees, dels quals avui s’ha aprovat la cessió anticipada. De moment, hi ha una subvenció de 3,6 milions d’euros dels fons Next Generation per tirar-la endavant.


En el seu argumentari, l’única regidora del PSC, Susana Tapia, que ha votat en contra dels dos punts, sosté que cal facilitar la gestió dels residus i contribuir a la millora de les energies renovables (com, segons Ara Moià es pretén amb la planta de biogàs), però els socialistes no estan d’acord amb la ubicació. I «per prudència», tampoc han avalat la modificació urbanística. Des de Capgirem Moià (CUP), que també s’ha oposat als dos punts, Lakshmi Roset, defensa la necessitat de regularitzar el polígon però diu que no s’ha de fer a canvi d’ampliar l’escorxador ni de voler impulsar una planta de biogàs. Per la seva banda, Junts, amb tres regidors, és directament contrària a la planta de biogàs, i per això ha votat en contra del conveni per a la cessió del terreny, i s’ha abstingut en l’altre punt, considerant la necessitat de legalitzar el polígon sempre i quan la proposta es desvinculi de la construcció de la planta.


L’alcalde ha reiterat la necessitat de regularitzar la situació del polígon, «i l’única solució que hem trobat és aquesta». Ha convidat la resta de grups a «exposar-ne una altra de millor", si es troba, durant tot el tràmit fins a l’aprovació definitiva.

4 juny 2025

Regió7

21 de maig 2025

Ara Moià s’avé a fer la consulta de la planta de biogàs, però la vol acordada

El govern municipal assegura que la Generalitat demana un acord entre les parts sobre les condicions de la votació
La qüestió s'ha debatut en un ple aquest dimecres al vespre, amb una concentració d’unes 200 persones davant l’Ajuntament


Concentració de proptesta abans i durant el ple d'aquest dimecres / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià21 MAI 2025 22:31Actualitzada 22 MAI 2025 7:42


Sí a la consulta, però amb matisos. Aquesta ha estat la resposta del govern d’Ara Moià a la moció que Junts i Capgirem Moià, a l’oposició en aquesta Ajuntament, han presentat al ple d’aquest dimecres al vespre reclamant-li l’admissió a tràmit de la consulta popular sobre la futura planta de biogàs lligada a l’ampliació del polígon del Prat i de l’escorxador que hi ha. Un ple que, mitja hora abans de començar ja havia omplert la plaça amb prop de 200 persones que donaven suport a la moció presentada, i que bona part s’hi han mantingut fins al final amb crits de protesta contra l’alcalde, Dionís Guiteras, i el govern en conjunt.

La moció arribava just quan queda una setmana de marge perquè Ara Moià pugui presentar un contenciós administratiu contra la proposta de la consulta. La via judicial és l’única que li queda després d’haver esgotat l’administrativa, amb dues resolucions de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Refrendàries de la Generalitat que obliguen l’Ajuntament a admetre a tràmit la consulta per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. La moció de Junts i Capgirem Moià, recordava com ha evolucionat el cas des que el setembre passat una comissió ciutadana va demanar de fer la consulta, fins ara, amb les successives negatives d’admissió per part de l’Ajuntament, i les corresponents respostes de la Comissió donant la raó als promotors. Al final, la moció reitera que «es permeti que el poble de Moià pugui exercir el seu ret a decidir», i a poder-ho fer «amb les màximes garanties democràtiques».


La moció ha estat rebutjada amb els vots en contra d’Ara Moià, que ha respost amb una altra moció que matisava alguns conceptes «però que no canvia el sentit [de l’anterior], ni nega la voluntat de tirar endavant la consulta», i compromet el govern a no presentar el contenciós, segons ha assenyalat Guiteras.


Una de les votacions al ple d'aquest dimecres / Oscar Bayona

Entre els principals matisos, la moció d’Ara Moià parla de modificar el planejament «per permetre la regularització i ampliació del polígon industrial del Prat», i no ho centra en «permetre l’ampliació de l’escorxador», com especificava la moció anterior. En aquest sentit, Ara Moià defensa la possibilitat d’ampliar l’activitats d’altres empreses com Masia Tero, la qual cosa ha descol·locat el grup de Junts, que ha expressat el seu desconcert «per una informació que no ens heu volgut explicar», apuntava la seva portaveu, Maria Tarter.

La moció d’Ara Moià, també recorda expressament que el recurs potestatiu que va presentar al febrer contra l’acord de la Comissió de Control, que ja l’obligava a admetre la consulta, va ser «per no estar d’acord amb l’exposició de motius i el redactat de la pregunta». Aquesta és una de les claus que defensa el partit, que insisteix amb la voluntat d’arribar a un acord amb la comissió promotora de la consulta, entenent que «això és el que ens demana la Comissió de Control» en el seu darrer dictamen del 27 de març, assegurava Guiteras.


Ara Moià ha fet valer la seva majoria per aprovar la seva moció (que també ha tenir el suport de la regidora socialista Susana Tapia, a l'oposició). La de Capgirem Moià hi ha votat en contra, i els tres membres de Junts s'han abstingut. 

21 maig 2025

Regió7

16 de maig 2025

Convoquen una concentració a Moià per reclamar la consulta sobre la planta de biogàs

La mobilització s’ha previst per al dimecres 21 de maig a les 7 davant l’ajuntament, coincidint amb la celebració d’un ple municipal

Concentració a Moià contra l'ampliació de l'escorxador, el juliol passat / ARXIU PARTICULAR


David Bricollé
Moià16 MAI 2025 17:08Actualitzada 16 MAI 2025 17:14


Amb el lema "Volem Decidir: escorxador-biogàs", plataformes ecologistes i entitats veïnals del Moianès han organitzat per a dimecres que ve, 21 de maig, una concentració davant de la casa consistorial, coincidint amb la convocatòria d'un ple municipal de l’Ajuntament. El motiu de la iniciativa, que es durà a terme a les 7 de la tarda, és el de pressionar per exigir a l’equip de govern d’AraMoià-ERC que acordi convocar formalment la consulta popular que ha demanat mitjançant el procediment legal una plataforma ciutadana per conèixer el posicionament dels veïns en relació amb el projecte municipal de construcció d’una planta de biogàs, que porta de la mà l’ampliació de l’escorxador.

El fet és que a final d’aquest mes de maig s’esgota el termini de dos mesos per admetre o no la petició, motiu pel qual en el pròxim ple és previst que partits de l’oposició (Capgirem Moià i Junts) presentin una moció relativa a aquest tema.


Tal com ha anat informant Regió7, un col·lectiu ciutadà va començar el setembre passat els passos formals per sol·licitar una consulta popular sobre aquesta qüestió, plantejant la pregunta: «Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià requalifiqui els terrenys del Pla de Castellnou per permetre l’ampliació de l’escorxador i construir la planta de biogàs?».


Dos mesos després, el 20 de desembre passat, l’alcalde va signar un decret, amb el qual s’inadmetia a tràmit la sol·licitud de consulta, emparant-se en la Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana (LCPNR), perquè argumentava que no s’hi ajustava en diversos aspectes.

Llavors va ser el representant de la mateixa comissió impulsora qui (el 24 de desembre de 2024) va interposar davant la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries un recurs administratiu contra el decret d’alcaldia. El pronunciament que va fer aquest organisme el 13 de gener passat els va donar la raó. De manera que va estimar el recurs presentat i va ordenar «a l'Ajuntament l'admissió a tràmit de la sol·licitud de consulta, una vegada la comissió promotora hagi esmenat els errors que hi puguin haver en el redactat de la pregunta i/o en la memòria explicativa», segons especificava en la resolució final.

Tanmateix, el 14 de febrer el govern de Moià va presentar un recurs potestatiu de reposició contra aquest acord de la Comissió de Control, en el qual sol·licitava «deixar sense efecte» aquell acord i «ratificar la inadmissió a tràmit de la sol·licitud de la consulta popular no referendària».

Arguments de la Comissió de Control

Tal com va explicar Regió7, aquest recurs va tenir resposta a final de març, refermant la validesa de la petició de consulta i rebatent cadascun dels arguments.

Per exemple, l’Ajuntament al·legava una suposada falta de neutralitat de la pregunta. La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries recull que l’argument principal del recurrent és que la pregunta fa servir el terme «requalificar» que no és present en la legislació vigent en matèria urbanística i que té connotacions negatives, i hi respon que «el dret dels ciutadans a la participació política i a ser consultats sobre determinades actuacions i/o decisions públiques no pot supeditar-se a la correcció semàntica i a l’ús correcte de terminologia jurídica». Hi afegeix que «si bé la formulació pot ser errònia, no sembla que sigui equívoca, ni que hagi estat formulada amb mala fe, atès que és habitual l’ús del terme ‘requalificació’ per referir-se, de forma genèrica, als canvis d’ús del sòl, malgrat la connotació negativa que pugui tenir».

Un altre argument que esgrimia l’Ajuntament de Moià en aquestes al·legacions era que considerava que no s’havia pres en la deguda consideració que «la legislació urbanística per a la tramitació d’instruments de planejament preveu processos participatius i períodes d’informació pública que permeten una major precisió en la formulació de les consideracions i al·legacions» i que «exigeixen una resposta motivada, reconeixent, fins i tot, l’acció pública en matèria urbanística».


Davant d’aquest argument, la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat va ser especialment clara i contundent. Deia textualment: «Aquesta Comissió no considera que la previsió de mecanismes de participació ciutadana a la Llei d’Urbanisme, especialment tractant-se del dret de formular al·legacions, dret que la normativa vigent reconeix, amb caràcter general, a tots els ciutadans en llurs relacions amb l’administració, faci redundants o innecessaris altres mecanismes de participació previstos per la Llei, més quan aquests estan orientats a conèixer l'opinió dels administrats en el seu conjunt i no a títol individual».

16 maig 2025

Regió7

3 d’abr. 2025

Els promotors de la consulta de Moià reclamen que l’Ajuntament no la demori més

La plataforma considera que després dels dos pronunciaments de la Comissió de Control que els ha donat la raó és imperiós activar el procediment per convocar-la

Grups ecologistes i veïnals van traslladar el tema al Parlament el gener passat / ARXIU/EL FANAL


David Bricollé
Moià03 D’ABR. 2025 6:25

La comissió ciutadana que promou una consulta popular a Moià en relació amb el projecte d’una futura planta de biogàs municipal (lligada també a l’ampliació de l’escorxador) demana a l’Ajuntament que no la demori més i que n’impulsi la convocatòria, seguint el procediment establert arran de la petició formulada formalment per aquest col·lectiu. Aquesta crida arriba després que el consistori hagi rebut dues resolucions de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat i que en totes dues ocasions hagi donat validesa a la iniciativa ciutadana.

L’última d’aquestes respostes, tal com va explicar Regió7, tanca el recorregut en l’àmbit administratiu i, per tant, ara el consistori hauria d’interposar un contenciós judicial si volgués continuar defensant que no considera ajustada a la normativa el plantejament d’aquesta consulta en els termes com s’ha fet la petició.


El que, en definitiva, reclama la comissió promotora és que l’Ajuntament no emprengui la via del contenciós, sinó que accepti els pronunciaments que ja li ha expressat la Generalitat i que, davant d’això, es posi a treballar perquè la consulta, que formalment l’ha d’organitzar i convocar l’administració municipal, es pugui dur a terme. Sobretot tenint en compte que, des del moment que s’accepti a tramitar-la, hi ha un llarg camí i passos a formalitzar fins a concretar-ne la convocatòria.


I és que, fins ara, el que hi ha hagut és una pugna sobre la legalitat de la consulta (sempre en l’àmbit administratiu), en la qual l’executiu moianès ha mirat de frenar-la i la comissió ha empès perquè prosperi.

Cal recordar que aquest camí es va iniciar el 21 de setembre de 2024, quan un representant de la comissió va entrar formalment al registre de l’Ajuntament de Moià una sol·licitud de consulta popular no referendària per iniciativa ciutadana sobre la requalificació dels terrenys del Pla de Castellnou per a l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs municipal.

Dos mesos després, el 20 de desembre passat, l’alcalde va signar un decret, amb el qual s’inadmetia a tràmit la sol·licitud de consulta, emparant-se en la Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana (LCPNR), perquè argumentava que no s’hi ajustava en diversos aspectes.


Llavors va ser el representant de la mateixa comissió impulsora qui (el 24 de desembre de 2024) va interposar davant la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries un recurs administratiu contra el decret d’alcaldia. El pronunciament que va fer aquest organisme el 13 de gener passat els va donar la raó. De manera que va estimar el recurs presentat i va ordenar «a l'Ajuntament l'admissió a tràmit de la sol·licitud de consulta, una vegada la comissió promotora hagi esmenat els errors que hi puguin haver en el redactat de la pregunta i/o en la memòria explicativa», segons especificava en la resolució final.

Tanmateix, el 14 de febrer el govern de Moià va presentar un recurs potestatiu de reposició contra aquest acord de la Comissió de Control, en el qual sol·licitava «deixar sense efecte» aquell acord i «ratificar la inadmissió a tràmit de la sol·licitud de la consulta popular no referendària».
 

Arguments de la Comissió de Control

Tal com va explicar Regió7, aquest recurs ha tingut resposta a final de març i ha sigut molt clar, refermant per segona vegada la validesa de la petició de consulta i rebatent cadascun dels arguments.

Per exemple, l’Ajuntament al·legava una suposada falta de neutralitat de la pregunta. La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries recull que l’argument principal del recurrent és que la pregunta fa servir el terme «requalificar» que no és present en la legislació vigent en matèria urbanística i que té connotacions negatives, i hi respon que «el dret dels ciutadans a la participació política i a ser consultats sobre determinades actuacions i/o decisions públiques no pot supeditar-se a la correcció semàntica i a l’ús correcte de terminologia jurídica». Hi afegeix que «si bé la formulació pot ser errònia, no sembla que sigui equívoca, ni que hagi estat formulada amb mala fe, atès que és habitual l’ús del terme ‘requalificació’ per referir-se, de forma genèrica, als canvis d’ús del sòl, malgrat la connotació negativa que pugui tenir».

Un altre argument que esgrimia l’Ajuntament de Moià en aquestes al·legacions era que considerava que no s’havia pres en la deguda consideració que «la legislació urbanística per a la tramitació d’instruments de planejament preveu processos participatius i períodes d’informació pública que permeten una major precisió en la formulació de les consideracions i al·legacions» i que «exigeixen una resposta motivada, reconeixent, fins i tot, l’acció pública en matèria urbanística».

Davant d’aquest argument, la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat és especialment clara i contundent. Diu textualment: «Aquesta Comissió no considera que la previsió de mecanismes de participació ciutadana a la Llei d’Urbanisme, especialment tractant-se del dret de formular al·legacions, dret que la normativa vigent reconeix, amb caràcter general, a tots els ciutadans en llurs relacions amb l’administració, faci redundants o innecessaris altres mecanismes de participació previstos per la Llei, més quan aquests estan orientats a conèixer l'opinió dels administrats en el seu conjunt i no a títol individual».

3 abril 2025

Regió7

28 de març 2025

La Generalitat tomba el recurs de l’Ajuntament de Moià per frenar la consulta de la planta de biogàs

La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries sosté que la iniciativa ciutadana pot prosperar i que els processos que permet la tramitació urbanística no ho invaliden


Protesta contra l'ampliació de l'escorxador, fa uns mesos a Moià / Arxiu particular

David Bricollé
Moià28 MAR 2025 12:57Actualitzada 28 MAR 2025 19:20

La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat ha tombat les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Moià contra la resolució que aquest mateix organisme havia emès a principi d’any. Un pronunciament, el d’ara, amb el qual dona llum verd definitiu a la iniciativa ciutadana per fer una consulta popular sobre l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs. Si més no, des de l’àmbit administratiu, ja que ara el consistori hauria d’interposar un contenciós judicial. Per la seva banda, la Comissió Promotora de la Consulta Popular a Moià ha celebrat el pronuciament favorable de la Generalitat i reclama a l'equip de govern de l'Ajuntament que apliqui la resolució i deixi fer la consulta.

Arran de l'acord del mes de gener de la Comissió de Control de la Generalitat, que ordenava a l’Ajuntament de Moià que admetés a tràmit la votació popular, la comissió promotora va proposar al consistori una nova pregunta, que era el principal punt de discrepància, amb la voluntat d’arribar a un acord. Tal com va explicar Regió7, però, el consistori va presentar un recurs a la resolució on reiterava la seva disconformitat amb la petició perquè, entre altres aspectes, considerava que la pregunta i l’exposició de motius no s’ajustaven a la normativa. De fet, enumerava i argumentava fins a set punts de disconformitat, que en el seu nou pronunciament la Comissió ha anat rebatent.


Per exemple, l’Ajuntament al·legava que la pregunta plantejada «vulnera els requisits de neutralitat, claredat i veracitat» recollits a la Llei de Consultes. El que li respon és que «el fet que la Comissió reconegui l’existència d’errors o inexactituds en la redacció tampoc justifica la inadmissió, atès que tal reconeixement és inseparable de la qualificació que la Comissió fa dels errors com ‘merament formals i menors’».


Encara sobre la qüestió de la suposada falta de neutralitat de la pregunta, la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries recull que l’argument principal del recurrent és que la pregunta fa servir el terme «requalificar» que no és present en la legislació vigent en matèria urbanística i que té connotacions negatives, i hi respon que «el dret dels ciutadans a la participació política i a ser consultats sobre determinades actuacions i/o decisions públiques no pot supeditar-se a la correcció semàntica i a l’ús correcte de terminologia jurídica». Hi afegeix que «si bé la formulació pot ser errònia, no sembla que sigui equívoca, ni que hagi estat formulada amb mala fe, atès que és habitual l’ús del terme ‘requalificació’ per referir-se, de forma genèrica, als canvis d’ús del sòl, malgrat la connotació negativa que pugui tenir».

Un altre argument que esgrimia l’Ajuntament de Moià en aquestes al·legacions era que considerava que no s’havia pres en la deguda consideració que «la legislació urbanística per a la tramitació d’instruments de planejament preveu processos participatius i períodes d’informació pública que permeten una major precisió en la formulació de les consideracions i al·legacions» i que «exigeixen una resposta motivada, reconeixent, fins i tot, l’acció pública en matèria urbanística». Davant d’aquest argument, la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat és especialment clara i contundent. Diu textualment: «Aquesta Comissió no considera que la previsió de mecanismes de participació ciutadana a la Llei d’Urbanisme, especialment tractant-se del dret de formular al·legacions, dret que la normativa vigent reconeix, amb caràcter general, a tots els ciutadans en llurs relacions amb l’administració, faci redundants o innecessaris altres mecanismes de participació previstos per la Llei, més quan aquests estan orientats a conèixer l'opinió dels administrats en el seu conjunt i no a títol individual».

Per tot plegat, la Comissió resol desestimar el recurs administratiu presentat per l’Ajuntament de Moià contra el seu acord del mes de gener i donar validesa a la tramitació de la consulta promoguda.

Ara, els promotors encara hauran d’aconseguir el 10% de signatures del cens de majors de 16 anys per tirar endavant la iniciativa.

28 març 2025

Regió7