Moià rebaixarà 20 euros el rebut de les deixalles pels bons resultats del nou sistema

La taxa passarà dels 206,50 euros d’aquest any a 185,70 el que ve, preveient una reducció dràstica de les tones que es portaven a l’abocador



Un ple municipal de l'Ajuntament de Moià d'aquest estiu / ARXIU/OSCAR BAYONA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià23 D’OCT. 2026 6:20


Els veïns de Moià pagaran l’any que ve un rebut per la recollida de residus 20,30 euros més barata que la d’aquest 2026. És la rebaixa (del 10%) que l’Ajuntament ha decidit aplicar, i que s’ha aprovat per ple municipal, en el marc de la modificació de les ordenances per a l’any vinent (impostos i taxes), a conseqüència dels resultats obtinguts en reciclatge per la implantació, el juliol passat, del nou sistema de recollida.


En concret, segons va detallar la regidora de Medi Ambient, Montse Ferrer, el rebut passarà dels 206,50 euros d’aquest 2026 a 185,70 l’any que ve. Ferrer va detallar que la proposta de reducció parteix de les dades disponibles i de les previsions per a l’any que ve, «però volem ser prudents perquè en cap cas hi hagi un dèficit, i que si cal fer alguna correcció es pugui fer i que no afecti de manera negativa la liquidació del servei».


Moià va fer el juliol d’aquest any el canvi del sistema ordinari de contenidors oberts al nou sistema amb accés personalitzat mitjançant targetes. Segons les dades aportades per la regidora, el 2025 es va assolir un percentatge de recollida selectiva del 40,21%; el 2026 es mou amb una mitjana de recollida selectiva del 55%, «comptant que el primer mes d’implantació ja va pujar al 68%, i al 73% a l’agost». Montse Ferrer subratllava que les dades mostren que «es va consolidant un creixement exponencial del reciclatge», i en aquesta línia hi afegia que hi ha una reducció molt important de les tones de rebuig que es porten a l’abocador. L’any 2025 van ser 1.674 tones, aquest 2026 es preveu portar-n’hi 1.094 (el 57% menys), i el 2027 se’n calculen 712.


Ferrer exposava que aquesta reducció és especialment significativa «si tenim en compte que la població de Moià creix cada any i que tenim un cànon que grava totes aquestes deixalles que portem a l’abocador i que cada any té un increment de 5 euros. Som més gent, aquest cànon s’apuja, però com que portem moltes menys tones a l’abocador podem reduir el rebut».
 

Dificultats en la implantació

Tanmateix, la regidora apuntava que «tot això és molt positiu, però també hem de dir que seguim tenint molts problemes amb el funcionament del servei. Molta gent que encara no recicla correctament, continuem tenint moltes bosses abandonades fora dels contenidors, segueix havent-hi molts abandonaments de voluminosos, i es produeixen molts actes incívics, molta destrossa de contenidors i això té uns costos pel servei i pels usuaris».

Montse Ferrer deia que «malgrat totes aquestes dificultats fem una valoració molt positiva dels primers mesos de servei, estem molt contents amb els resultats obtinguts i amb el potencial que té. I és en aquest context que proposem una reducció del 10% del rebut. No es tracta de donar per acabada la feina, sinó de reconèixer la gran majoria que la fa ben feta».


Maria Tarter, de Junts, va expressar l’acord del seu grup amb la mesura de reducció de la taxa, tot i que hi matisava que «creiem que s’hauria de baixar encara més. El model sabem que funciona i des del 2018 us dèiem que seria bo implantar-ho. Imagineu-vos els diners que ens hauríem estalviat com a Ajuntament i com a ciutadans. Perquè hem de recordar que fa un parell d’anys aquesta taxa es va apujar un 21%». Tarter hi afegia que «la feina no està acabada, el model funciona, però la implantació no ha funcionat bé. I no podem parar perquè els resultats són bons, però poden ser molt millors. I és important millorar per les nostres butxaques, pel medi ambient i per no haver d’arribar, com altres ajuntaments, a implantar sancions o recàrrecs».


L’alcalde, Dionís Guiteras, responia que «tots sabem on érem i com estàvem el 2018 econòmicament», i recordava que «vam implantar aquest sistema de mutu acord de gairebé tots els grups, excepte la CUP que tenia una altra proposta, i és un èxit de tots». També va avisar que «sí que hi haurà sancions. Perquè no pot ser que abaixem el preu gràcies a la gran majoria del poble i que hi hagi una minoria d’incívics que no ho faci correctament. Per tant, a aquests que no ho fan, com que no podem discriminar a l’hora d'abaixar la taxa, el que sí que farem serà sancionar-los. I ho farem després d’haver fet tota la pedagogia que s’ha fet i la que es farà».

 23 octubre 2026

Regió7 

Moià celebrarà a final de mes el ple suspès per un ciberatac sobre el futur del polígon

L’Ajuntament busca una nova data per a la sessió plenària que mantindrà l’ordre del dia previst, que inclou la regularització del Prat, l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la cessió del terreny per a la planta de biogàs



Protesta contra el projecte de més activitat a l'escorxador i de la planta de biogàs abans del ple que hi havia convocat per dimecres / Arxiu | Alex Guerrero



Jordi Escudé
Moià05 D’AG. 2026 6:25


El govern d’AraMoià-ERC ha previst per a final d’aquest mes d’agost, passada la Festa Major, la celebració del ple que s’havia convocat per a dimecres passat, però que a última hora va haver de suspendre pels efectes que encara s’arrossegaven del ciberatac que l’Ajuntament havia patit uns dies enrere. Fonts municipals han indicat que s’està tancant una data, que encara no s’ha concretat, per tornar a convocar una de les sessions de més transcendència del mandat perquè es decidirà el futur del polígon del Prat que hi ha al municipi.


De fet, tractant-se d’un ple que ja havia estat dictaminat i convocat, la sessió que es farà a final de mes mantindrà el mateix ordre del dia que s’havia previst, segons que han comunicat les mateixes fonts. Això inclou, entre altres, l’aprovació inicial de la modificació puntual del planejament urbanístic que ha de permetre ampliar l’àrea industrial del polígon del Prat. Si això prospera, el polígon es podrà regularitzar i, en conseqüència, es podrà ampliar l’activitat de l’escorxador i s’avançarà en la cessió a l’Ajuntament dels terrenys necessaris per construir una futura planta de biogàs, de titularitat municipal.


Aquest és un punt bàsic per al futur del poble i, a l’hora, controvertit per la polèmica que fa temps que arrossega, amb posicionaments contraris a la vinculació de l’ampliació del polígon amb l’escorxador i la planta de biogàs. Dimecres, abans del ple que hi havia previst i que no es va suspendre fins a l’últim moment, es va convocar una cercavila i una concentració de protesta que va reunir un centenar de persones davant de l’Ajuntament en un nou acte públic de rebuig al projecte.

Poques garanties al ple de dimecres

L’Ajuntament de Moià va patir un ciberatac informàtic el dijous 23 de juliol i, si bé des del primer moment es va treballar «colze a colze» amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i amb el Centre d’Operacions de Ciberseguretat de l’estat (COCS) per poder continuar amb l’activitat habitual de l’Ajuntament i aplicar els controls per mitigar els possibles impactes, en el moment de celebrar el ple de dimecres passat encara no hi havia prou garanties que el sistema de videoacta funcionés correctament, i per això es va decidir suspendre’l, segons declaracions a aquest diari de l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras.

Paral·lelament, l’Ajuntament va emetre un comunicat dirigit a la població en què s’assegurava que no s’havia perdut informació perquè es disposa de còpies, i que no hi havia cap evidència de filtració de dades, si bé es recomana a la ciutadania que estigui alerta davant de possibles comunicacions o sol·licituds fraudulentes de dades.

5 agost 2026

Regió7 

El govern de Moià torna a portar al ple l’ampliació del polígon

En la sessió extraordinària d’aquest dimecres hi portarà l’aprovació inicial de la modificació puntual urbanística 

 

Una sessió plenària a Moià del juny de l'any passat | SEBASTIÀ RENOM

El 9 Nou
28/07/2026 | 11:33
Moià

L’equip de govern de Moià està convençut que l’ampliació del polígon del Prat ha de ser el desllorigador per poder regularitzar-lo. Per fer-ho viable, la mesura va acompanyada de l’ampliació de les activitats de l’Escorxador Comarcal del Moianès –de capital privat– i la cessió anticipada de terrenys per fer-hi una planta de biogàs municipal. El projecte es va aprovar inicialment fa un any, però la lentitud en la resposta de l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) ha portat el govern municipal a actualitzar la proposta i tornar a començar el tràmit en un ple extraordinari aquest dimecres, quan la modificació puntual urbanística se sotmetrà a una nova aprovació inicial.

L’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-ERC), explica en un vídeo que el document que se sotmetrà aquest dimecres al ple té la voluntat que “la ciutadana pugui valorar la proposta a partir de fets i no de rumors”.

Amb un 30% de participació, un 89,4% dels veïns van votar contra el projecte en una consulta ciutadana el passat mes de gener. El govern municipal sempre ha mantingut que continuarà la tramitació del projecte.

28 juliol 2026

el9nou 

«Els residus de l’escorxador no aniran a la planta de biogàs»

El batlle moianès afirma que «de l’escorxador tan sols es durà a la planta els fangs de la depuradora, com d’altres del Moianès»







L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, intervenint en un ple d'aquest mandat / ARXIU/OSCAR BAYONA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David BricolléMoià25 JUL 2026 6:25Actualitzada 27 JUL 2026 8:04


El govern de Moià (AraMoià-ERC) portarà dimecres que ve al ple municipal el document que recull la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Procediment que té directament vinculada la regularització del polígon, damunt del qual fa anys que pesa una sentència judicial; l’ampliació de les activitats de l’escorxador i els terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa municipal. Una operació complexa per la convergència d’elements, que ha marcat gran part d’aquest mandat i que, fins i tot, va motivar una consulta popular d’iniciativa ciutadana. Un document, el que es porta a aprovació, que segons argumentava Guiteras, «deixa perfectament clar i definit què es pot fer i què no es pot fer», i que, en el cas de l’escorxador, permet ampliar per «diversificar l’activitat, però en cap cas pot créixer en sacrifici».

Es va fer una consulta al gener sobre la modificació urbanística per a l’ampliació de l’escorxador i la implantació de la planta de biogàs amb una participació notable (30,12%) i un resultat clar, un «no» del 90%. Per què se senten legitimats per continuar endavant?

Per una qüestió bàsica. Durant la campanya de la consulta hi vam arribar d'una manera molt poc participada. Hi ha una entitat que decideix que vol demanar una consulta a l'Ajuntament, es dialoga i no s’arriba a acords. L’Ajuntament entenem que es parteix de la premissa que la modificació puntual serveix per ampliar l'escorxador i per fer una planta de biogàs sense tenir en compte els antecedents, que són les sentències judicials i la situació urbanística que hi ha. Quan jo explico això als promotors, ells em diuen per escrit que els sap molt greu la situació en què es troba l'Ajuntament, però que ells ho volen decidir i votar sense tenir en compte els antecedents, sinó simplement aquest marc que ells consideren que és el real, sense tenir les dades i sense tenir res.

Però hi va haver un pronunciament la Comissió de Garanties de la Generalitat...

Cert, la comissió promotora va per la via dels fets i nosaltres intentem parlar amb la comissió promotora i amb la de Garanties de la Generalitat de Catalunya, que és qui té les competències per concedir una consulta popular no referendària. I arribem al punt de tanta tensió que al final la Comissió de Garanties diu que fer una consulta d'aquestes considera que és legítima, i nosaltres consideràvem que no.
 

Per quin motiu?
 

En el sentit que això ja estava iniciat, estàvem amb una aprovació inicial que ja no depenia de l'Ajuntament. La Llei de consultes populars no referendàries deixa ben clar que no se li pot demanar a una administració per una competència que no és seva. Per tant, un cop hi ha drets adquirits i que no és l'Ajuntament qui decideix, xocava de manera flagrant amb la llei de consultes. I allò ho dirimeix una comissió de garanties que feia un any i mig que tenia el mandat caducat i que dos mesos després d'emetre el veredicte sobre la consulta que ens obligava a fer-la va presentar la dimissió. Per tant, considerem que aquella comissió no tenia cap garantia pel que fa a la qüestió tècnica. Però ens vam trobar en el punt de prendre una decisió i vam tirar la consulta endavant. Però aquí hi ha un segon element encara més important, en aquesta qüestió.
 

Quin?
Des del març del 2025 jo tinc una investigació per part de la Fiscalia d'una denúncia que després vam saber que havia interposat el Fanal. Una denúncia en la qual se m'acusa de prevaricació urbanística i d'afavoriment a l'escorxador i, en segon lloc, d'incompliment de la sentència de l'any 99. Això relacionat amb el procés d'intentar regularitzar el polígon del Prat. La Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme ens demana informació, nosaltres la donem i no tenim resposta. Arriba la consulta i jo segueixo en aquesta posició d’investigat. Per tant, en aquell context jo no puc fer campanya per explicar-me a la població. Quina és la situació kafkiana que al cap d'unes setmanes d'haver fet la consulta on l’Ajuntament no va participar defensant el seu posicionament per culpa d'això, descobrim que qui ens ha presentat la denúncia sabia des del maig del 2025 que se m'havia exculpat i exonerat de qualsevol investigació. I, a més, argumentant la fiscalia que s’havia arxivat perquè estàvem fent el que és correcte, perquè estàvem intentant complir una sentència judicial.

I com a govern no ho van saber fins després de la consulta?

No, no en sabíem res perquè només se n’havia informat la part denunciant. La part denunciant formava part de qui promovia aquesta consulta, i em sembla absolutament maquiavèl·lic. No em puc arribar a imaginar què hagués passat si l'Ajuntament hagués amagat aquest tipus d'informació a la ciutadania per poder decidir qualsevol cosa. Ens sembla molt greu. I aquesta comissió promotora, a través de Moià Viu, va anar a Urbanisme uns mesos abans de la celebració de la consulta, on se'ls va dir que el que estàvem fent era legal. Per això considerem que en una consulta que ja no era vinculant, la població no va poder votar amb tota la informació.





Una imatge de la consulta popular que es va fer el gener / ARXIU/OSCAR BAYONA

No hi ha altres vies per regularitzar el polígon?

Segur que existeixen, però no són les que necessitem i són viables ara mateix. Tenim una sentència que ja fa més de cinc anys que està pendent de complir. Les solucions passen per dues vies que ja havíem treballat. Una, fer un Pla General Urbanístic Municipal nou, però això requereix un termini mitjà de finalització d'entre 6 i 8 anys. L’altra manera és que tornéssim a començar de zero, i això ho vam intentar el 2018 amb l'oposició no només dels propietaris, sinó també de partits de l'oposició. Per tant, hem avançat en la via que hem trobat i que és absolutament legal. El que hem fet com a govern és escoltar què és el que movia els promotors de la consulta a no estar a favor d'això. Sobretot que no se sacrifiqui un nombre més elevat d’animals, que no s’ampliarà. Perquè al final tothom reconeix que la situació del polígon s'ha de regularitzar, també la de l'escorxador; que l'escorxador no es pot tancar; que no es vol una planta de biogàs megagran, i això també és veritat que no ho serà. Per tant, el que hem fet ha sigut recollir aquests neguits i expressar-ho en un document. Aquest document tothom el podrà consultar i veurà que tots aquells neguits que té queden superats.

I en tot aquest puzle, quin paper hi juga la planta de biogàs, que és el que també ha aixecat recels?

El paper de la planta de biogàs és de desllorigador de tota aquesta problemàtica. Cert és que posar-la en tota aquesta equació té més parts negatives que positives.

Per què?

Perquè la planta de biogàs anava com a projecte estrella en el nostre programa electoral, que va rebre un suport majoritari. Quin ha estat el pecat? Incloure-ho dins d'aquesta operació urbanística de regularització del polígon. Per què l'hi hem posat? Potser amb un punt d'innocència i de voluntarisme i de ganes d'ajudar a desencallar tot això. Una modificació puntual urbanística com la que tirem endavant necessita una motivació també d'interès públic. I hem considerat que ho és aquesta planta de biogàs que ha estat valorada de manera extraordinàriament positiva per part del ministeri de Transició Energètica, que l'ha dotat de 3,6 milions d'euros a fons perdut. El primer projecte de planta de biogàs pública 100%. Que només recicla i transforma els residus que genera el municipi i el seu entorn proper a un màxim de 15 quilòmetres per generar energia pública, neta. Fent front a l'emergència climàtica. Des d'un punt de vista públic, poder posar-la enmig d’aquest procediment l'ha distorsionat.

Per tant, el projecte el van impulsar, d’entrada, a banda de la regularització?

Totalment, quan el posem al programa és perquè creiem en la planta de biogàs individualment. El que passa és que després, en tot l’altre procés, Urbanisme ens diu que cal un projecte d’interès públic i li posem. Tenim el projecte, tenim els diners, no estem parlant d'una utopia, sinó d'una realitat. Però això no es va entendre. Per una qüestió que fins i tot podríem dir que és un error tècnic. Quan vam presentar el projecte al ministeri, com que va ser de pressa i corrents perquè ja sabem com funciona això de les subvencions, l'enginyeria que ens va fer el projecte va dir que hi posaríem residus de la indústria alimentària i residus de l'escorxador.

I no és així?

No, perquè els residus de l'escorxador no poden anar a una planta de biogàs. Això estava en el document inicial, que era molt genèric, però s’ha utilitzat per dir que nosaltres dèiem mentides. Hem dit per activa i per passiva, perquè a més ho diu la normativa, que no es poden fer servir aquests residus. El que farem servir de l'escorxador són els fangs de la depuradora, com farem servir els fangs de la depuradora de les indústries agroalimentàries que vulguin portar-les.

Què tractarà exactament?

A la planta de biogàs hi aniran 5 parts importants de residus, que són 5 problemes que tenim. El primer problema són els purins. Moià i pràcticament tot el Moianès capta aigua de pous. Per tant, necessitem que els sòls, els aqüífers, siguin sans. Si tirem purins, tenim un problema greu. Per tant, una part petita d'aquests purins, unes 3.500 tones, que només un parell de granges ja els produeixen, voldríem tenir-los a la planta de biogàs perquè ens aporten la part líquida que necessitem per aquest procés. El segon problema que tenim és la fracció orgànica. Més que la fracció orgànica, és la gestió dels residus del municipi. Abans de la posada en marxa dels contenidors tancats, en el del rebuig recollíem 17.500 tones l'any, dades del 2025. D'aquestes 17.500 tones, el 60% era matèria orgànica. Si tots aquests milers de tones d’orgànica els portem a la planta de biogàs, no només ens estalviarem que aquells residus vagin a un abocador, en aquest cas a Manresa, sinó que els portarem a un lloc al costat de casa i en farem electricitat per tots.

El tercer?

Els fangs de les depuradores. A Moià i al Moianès, la indústria és bàsicament alimentària. Els obliguen a tenir depuradores, i gestionar els fangs que generen els costa molts diners. I per la depuradora pública, que és la més gran de totes, també ens costa molts diners. Si el posem al digestor, en traiem energia gratuïta.

Què més?

El quart problema és de competitivitat per part d’aquestes empreses agroalimentàries que tenim al territori per la gestió dels residus. No només són els fangs, sinó també els residus propis de la seva activitat, del seu procés productiu. Per dir un exemple, el xerigot. Són residus que s'han de portar a plantes de tractament que estan lluny. Si ho poden portar al poble o a la comarca mateix els suposarà un gran estalvi. L'escorxador no que no li pot portar, perquè tot i que genera residus de la indústria agroalimentària, la seva categoria no ho permet.

I el cinquè element?

La fracció verda. Aquí hi ha molta casa amb jardí, els temps de poda és horrible la quantitat de fracció verda que generem, les franges de protecció d'incendis també generen, les rompudes i les neteges de boscos també. Tota aquesta matèria orgànica, en comptes de quedar-se allà al bosc, pot anar a la planta de biogàs i generar energia. Aquests cinc problemes locals tenen una solució local, que és una planta de biogàs i generar energia elèctrica, energia tèrmica. I, amb el digestat que en sortirà, fertilitzant. Perquè si els estem dient els ramaders i els pagesos que ens portin els purins, que és el seu fertilitzant, per tants metres cúbics de purins tindran tants quilos de fertilitzant. Això ha de passar un procés, aprofitant l'escalfor que generen els motors d'energia de cogeneració, que transformen el gas en electricitat, aquesta escalfor s'utilitza per, no només assecar, sinó també per esterilitzar. Per tant, la solució és rodona.

Ho presenta com un projecte virtuós...

És que creiem que ho és, perquè a més ens estalviem tot el consum energètic que té l'Ajuntament. Aquesta planta no està plantejada per fer negoci, sinó per generar estalvis amb autoconsum. Un dels reptes que tenen les administracions públiques, a part de gestionar bé els seus recursos, és de quina manera generem estalvis. El capítol 2 de despeses, el que fa referència als subministraments, el de l’energia, només fa que augmentar. Obrir els llums cada dia, posar calefacció o aire condicionat, il·luminar els carrers... Si sumem tots aquests costos, que ara mateix parlem d’uns 700.000 euros l’any en el cas de Moià, amb aquesta instal·lació ens els estalviem. Crec que tot això és responsabilitat per part d’un ajuntament per fer front al canvi climàtic i a una situació de crisi energètica.

Com es planteja distribuir-la?

El 80% de l’energia que produirem servirà per als equipaments públics. El 20% restant ens ha de servir per al bo de pobresa energètica, per ajudar famílies i que no vagi a càrrec dels impostos de tots. També per compartir amb tota la ciutadania que ho vulgui a través d’una comunitat energètica local; i per les indústries que vulguin participar-hi. Això l’elèctrica. La part d’energia tèrmica pot servir per a les indústries facturant-la l’Ajuntament perquè la indústria agroalimentària necessita molt vapor. Si els subministrem aigua calenta a 80 graus i ells necessiten passar-la a 100, és molt menys cost energètic per a aquestes factories i un ingrés per a nosaltres. Una de les coses que s’han reclamat al Moianès des d’abans que entréssim nosaltres és una piscina d’aigua climatitzada. La podem tenir sense cost per escalfar l’aigua, perquè arribarà directa.

Quan es podrà fer realitat, aquesta planta de biogàs?

Per a aquesta planta de biogàs hem aconseguit una pròrroga de la subvenció concedida i ha d’estar acabada el desembre del 2028. Malauradament, quan parles de planta de biogàs, com quan es parla d’energia solar o eòlica, tot canvia molt depenent de les dimensions. Quin problema té el biogàs? Que han vingut fons d’inversió, grans empreses, que intenten desconnectar la gestió dels residus de la producció d’economia. Hi ha plantes a Catalunya de més de 150.000 tones de residus tractats. La nostra és de 29.500. És una xifra ridícula, és una planta petita. I nosaltres n’estem orgullosos perquè només pensem en Moià i el seu entorn. No en generar electricitat per vendre-la i facturar. El que estem dient és que aquell residu que produïm nosaltres ens en corresponsabilitzem i el convertim en energia per a nosaltres. És el projecte ideal, perquè no busca benefici sinó solucionar problemes i aportar a la mateixa comunitat.

27 juliol 2026

Regió7 

Moià viu convoca una cercavila i concentració de protesta pel ple de dimecres

La mobilització és una acció pel fet que es porti a aprovació la modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat i les seves derivades



Concentració davant l'ajuntament pel ple del 4 de juny de l'any passat / ARXIU/J.E.
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Moià24 JUL 2026 17:20


La plataforma Per un Moià viu ha convocat per al dimecres 29 de juliol una marxa prèvia al ple municipal que hi ha fixat per a l’aprovació, entre altres, de la modificació puntual del pla urbanístic que ha de permetre l’ampliació del polígon industrial del Prat. També una concentració a l’exterior de la casa consistorial mentre duri la sessió en la qual es debatrà aquesta proposta.


A 2/4 de 7 hi ha prevista una cercavila amb l’artista Marcel·lí Antúnez que anirà des de la piscina municipal fins a l’ajuntament, i una hora més tard es farà la concentració de protesta mentre duri el ple, a la plaça Sant Sebastià. Ara fa poc més d'un any ja es va fer una concentració de les mateixes característiques quan també es va tractar l'aprovació inicial d'aquesta modificació que ara es reinicia.


Com ja ha explicat Regió7, en el ple d’aquest pròxim dimecres el govern de Moià (AraMoià-ERC) portarà a debat i aprovació el document que recull la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Procediment al qual va directament vinculada la regularització del polígon, damunt del qual fa anys que pesa una sentència judicial; l’ampliació de les activitats de l’escorxador i els terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa municipal.


L’alcalde moianès, Dionís Guiteras, assegurava que aquesta operació «no comportarà» cap ampliació de l’activitat de l’escorxador com a tal, sinó una «diversificació» de la seva activitat. «L'escorxador seguirà en el mateix lloc, seguirà sacrificant el mateix nombre d’animals. No pot créixer de cap de les maneres, i el document que portem a aprovació ho deixa ben clar», afirmava. I reiterava la necessitat de fer aquest pas «perquè el que fem amb el polígon és regularitzar-lo, complir una sentència, delimitar clarament quina serà l'activitat de l'escorxador».


Concretava que la proposta planteja generar 2,7 hectàrees per a noves activitats de l’escorxador que no inclouen més sacrifici «sinó per a una nau d’elaborats carnis, una sala de congelació, una nau de preassecament de pernils i una nau de fabricació d’aliments per a mascotes» més el centre biotecnològic, i 1,1 hectàrees per al creixement d’altres empreses i els metres quadrats per a equipaments, zones verdes i vials que falten per regularitzar el polígon.

24 juliol 2026

Regió7 

El govern de Moià porta al ple una nova modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat

L’executiu reinicia el procediment que ha de permetre «regularitzar» l’àrea industrial, «diversificar» l’activitat de l’escorxador i obtenir terreny per a la planta de biogàs municipal



Ple municipal del juny del 2025 en el qual es va aprovar la modificació urbanística que ara es reinicia / ARXIU/JORDI ESCUDÉ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià23 JUL 2026 6:25


L’Ajuntament de Moià sotmetrà a una nova aprovació inicial la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Operació que, si prospera i arriba a definitiva, porta de la mà un triple efecte: la regularització del polígon, l’ampliació de les activitats de l’escorxador i la cessió anticipada dels terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa i propietat municipal.


Es tracta d’un pas administratiu essencial que ja es va fer ara fa un any, però que cal reiniciar perquè, segons ha explicat l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, aquella «estava mancada de resposta per part de la Generalitat de Catalunya, perquè va trigar pràcticament un any l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) a pronunciar-se, i quan ho va fer ja estava absolutament desfasada». Segons Guiteras, «ara el que fem és endreçar-ho i posar el comptador a zero pel que respecta a l'aprovació inicial, la provisional i la definitiva». Aquest nou document se sotmetrà a aprovació en un ple municipal convocat per a dimecres vinent.


«Parlem de 2,7 hectàrees per a noves activitats de l’escorxador, i 1,1 hectàrees perquè les empreses del polígon puguin créixer»

Al llarg d’aquest any transcorregut, subratlla l’alcalde de Moià, l’executiu (AraMoià-ERC) ha anat mantenint reunions amb la direcció general d'Urbanisme de la Generalitat i amb la mateixa oficina, «de tal manera que el que presentem és un document molt més afinat, recollint les inquietuds i les mancances o les queixes per part dels diferents agents». Dionís Guiteras afirma que el que s’aprova és un document «on queda perfectament clar i definit què es pot fer i què no es pot fer».


El document en qüestió fa referència a la regularització del polígon del Prat, que és dels anys 90 i que en el seu moment es va anar desenvolupant de forma irregular i no respecta la planificació vigent, de manera que no es poden donar llicències. I amb ell, es regularitzarà també la vintena d’empreses que hi ha ubicades. Guiteras reitera que «el que farem amb aquest document també és complir la sentència que tenim del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'any 2020, i un últim requeriment de fa quatre anys».

La via per a aquesta regularització, tal com s’ha anat explicant al llarg de l’últim any i mig, és la d’una ampliació de l’àrea industrial. Aquesta ampliació farà possible guanyar l’espai de zona verda i vialitat que requereix la llei, i és possible amb la cessió d’uns terrenys que va adquirir l’empresa propietària de l’escorxador que hi ha en el mateix polígon del Prat, a canvi que l’Ajuntament els requalifiqui com a industrials, la qual cosa permetrà l’empresa diversificar l’activitat amb més naus. Alhora, aquesta requalificació no és possible sense la previsió d’un equipament amb la qualificació d’interès públic, i és aquí on entra en joc la planta de biogàs, que es preveu construir en una part d’aquests terrenys cedits.
 

«No s'amplia el sacrifici de porcs»

L’alcalde de Moià, però, afirma i reitera que tota aquesta operació «no comportarà» cap ampliació de l’activitat de l’escorxador com a tal, sinó una «diversificació» de la seva activitat. «L'escorxador seguirà en el mateix lloc, seguirà sacrificant el mateix nombre d’animals. No pot créixer de cap de les maneres, i el document que portem a aprovació ho deixa ben clar».




Escorxador de Moià i els terrenys adjacents al polígon / ARXIU/OSCAR BAYONA

Guiteras concreta que l’ampliació de l’àrea industrial, a banda de compensar els metres quadrats que fan falta de zones verdes, d'equipaments i de vialitat per assolir la regularització, «permetrà crear-hi un complex agroindustrial i biomèdic. Noves activitats que no tenen res a veure amb el sacrifici d'animals, sinó que hi haurà una nau d’elaborats carnis, una sala de congelació, una nau de preassecament de pernils i una nau de fabricació de pet-foods[alimentació per a mascotes]».

I posa en relleu una altra peça, igualment vinculada a l’escorxador: «el complex biomèdic. Un espai dedicat a la investigació, però també directament amb l’operatiu relacionat amb el trasplantament d'òrgans, com les vàlvules dels cors dels porcs per a humans, les còrnies per a humans, i la transformació de la sang del porcí en heparina (anticoagulant). Serà un centre biotecnològic, dels quals només n'hi ha dos al món, un als Estats Units i un altre a Suïssa, i l'altre serà a Moià. I això és el que serà l'ampliació de l'escorxador».

L’alcalde moianès precisa que el document que es portarà a aprovació «deixa ben clar que no s'hi podrà fer qualsevol activitat que no sigui aquesta. És una parcel·la única i, per tant, no es pot subdividir, no es pot vendre, i no es pot canviar l'activitat que hi hagi allà».

Dionís Guiteras insisteix que amb aquest pas «el que fem amb el polígon és regularitzar-lo, complir una sentència, delimitar clarament quina serà l'activitat de l'escorxador, de sacrifici d'animals, i sobretot, l'oportunitat de crear nova indústria, fins i tot nova indústria biotecnològica, que vol dir creació de llocs d'ocupació, de treball, altament qualificats».

I hi afegeix que alhora permetrà que la resta d’empreses que ja hi ha implantades al polígon del Prat «que necessiten créixer i que potser haurien de marxar perquè no poden ampliar, disposin també d’uns 11.000 metres quadrats de terrenys perquè puguin fer-ho».


Guiteras concreta que «en cap cas» es tracta de «les 10,5 hectàrees o dels 12 camps de futbol que corrien de rumors d'ampliació». Precisa que «estem parlant de 2,7 hectàrees, 27.000 m2, per a aquestes noves activitats de l’escorxador, i 1,1 hectàrees perquè les empreses del polígon puguin créixer», i els metres quadrats per a equipaments, zones verdes i vials «que falten per regularitzar el polígon, que algú els ha d’aportar, i que en aquest cas els aporta l'empresa que gestiona l'escorxador».

23 juliol 2026

Regió7 

Futurs arquitectes prenen mides a l’antiga caserna de Moià

Estudiants de la UPC que participen en el taller-concurs convocat per l’Ajuntament ja han pres contacte amb l’edifici, i ara tenen 8 dies per materialitzar les seves idees per transformar-lo en un modern edifici d’habitatges



Jornada de presentació del projecte als estudiants d'arquitectura participants / AJUNTAMENT DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià04 JUL 2026 13:00


Vuit dies al davant per pensar, idear i projectar com es pot transformar el que era l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Moià en un edifici d’habitatge públic flexible i adaptat a les noves realitats socials. Aquest és el repte que afronten durant vuit dies els estudiants d’arquitectura de la UPC que han decidit participar en el taller-concurs (workshop) intensiu que ha convocat l’Ajuntament posant-los al davant aquest cas real.


Aquest divendres, els alumnes ja han tingut una primera presa de contacte. Desplaçats fins a Moià, en una trobada que ha començat a Cal Comadran (un dels projectes del mandat), han pogut conèixer de primera mà l’edifici (de propietat municipal) que des de fa anys està totalment en desús i al voltant del qual haurà d’esprémer les seves idees.







Un moment de la jornada de presentació d'aquest divendres / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Els equips participants definiran el programa de necessitats i desenvoluparan propostes conceptuals capaces de donar resposta als desafiaments contemporanis de l’habitatge col·lectiu. El taller planteja la rehabilitació com un procés obert i evolutiu, on la preservació i valoració del que ja és existent conviu amb la capacitat de transformar-lo. Des d’aquesta perspectiva, segons les bases de la iniciativa, «la reutilització de materials i recursos de proximitat, la flexibilitat dels habitatges i la possibilitat de reconfigurar els espais al llarg del temps esdevenen estratègies fonamentals per donar resposta a les necessitats canviants dels seus habitants».


El workshop conclourà amb dues presentacions. La primera, a l’Ajuntament de Moià, on les propostes es compartiran amb representants municipals i la comunitat local. La segona tindrà lloc a l’escola d’arquitectura, en una sessió amb arquitectes convidats que permetrà debatre i contrastar els projectes. Serà el 14 de juliol que tindrà lloc el lliurament final dels treballs, després de passar per tot aquest procés de vuit dies de reflexió, projecció i debat intern.

Tal com ja explicar Regió7, amb aquesta iniciativa el govern de Moià (AraMoià-ERC) fa el primer pas per donar nova vida a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Un immoble molt visible, ja que està situat en una de les portes del municipi (a tocar de l’entrada est per la carretera C-59), i que des de fa anys és de propietat municipal. El consistori fa temps que té entre els seus plans destinar aquest edifici a habitatge públic, perquè la capital del Moianès és una de les poblacions on el mercat està especialment tensat per manca d’oferta.

Per aquest motiu, ha plantejat aquest un taller-concurs amb un grup d’estudiants d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) perquè aquests llancin propostes i idees per a la futura transformació de la caserna. El que es pretén és «fer una captació d’idees innovadores que ens puguin servir per després posar-les en el plec de condicions d’una licitació del projecte d’arquitectura posterior».

4 juliol 2026

Regió7 

Moià fa un primer pas amb estudiants d’arquitectura per donar vida a l’antiga caserna

L’Ajuntament convoca un taller amb alumnes de la UPC perquè plantegin propostes per a la rehabilitació de les antigues dependències de la Guàrdia Civil, que es volen destinar a habitatges



L'antiga caserna fa anys que és municipal, tot i que va passar per un concurs de creditors / ARXIU/MIREIA ARSO
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià03 JUL 2026 6:25


El govern de Moià (AraMoià-ERC) ha fet el primer pas per donar nova vida a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Un immoble molt visible, ja que està situat en una de les portes del municipi (a tocar de l’entrada est per la carretera C-59), i que des de fa anys és de propietat municipal. El consistori fa temps que té entre els seus plans destinar aquest edifici a habitatge públic, perquè la capital del Moianès és una de les poblacions on el mercat està especialment tensat per manca d’oferta.


Aquest juliol el municipi acollirà un taller-concurs amb un grup d’estudiants d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la que ha establert un conveni de col·laboració perquè aquests llancin propostes i idees per a la futura transformació de la caserna. Aquest divendres ja visitaran l’espai i el poble per conèixer les característiques de l’edifici i l’entorn, a partir d’aquí treballaran les seves propostes i al llarg de les pròximes setmanes les presentaran. Tot i que es té clar que la funció essencial que ha d’acabar tenint és la d’habitatge, la idea és que sigui prou «oberta» perquè s’adapti a diferents tipologies.

Jacint Monsech, regidor de Projectes Estratègics, explicava en el ple municipal en el qual es va exposar aquesta iniciativa que «és una manera diferent d’afrontar un projecte de rehabilitació d’un edifici. Creiem que la transformació de l’antiga caserna mereixia poder tenir una mirada una mica més àmplia que no pas la simple rehabilitació des d’un punt de vista arquitectònic, i simplement fer un rentat de cara als pisos i convertir-lo en un nou parc d’habitatge».

Nova mirada

El que es proposa amb aquest taller i concurs amb els estudiants de la UPC és «fer una captació d’idees innovadores que ens puguin servir per després posar-les en el plec de condicions d’una licitació del projecte d’arquitectura posterior».

Monsech subratllava que «ho fem perquè és un edifici important de Moià, situat en una de les entrades, i pensem que valdria la pena tenir en compte altres aspectes que no siguin només els més pragmàtics. Demanarem als alumnes d’aquest taller que tinguin present les noves formes de viure, l’accessibilitat evidentment, la sostenibilitat, però que també hi hagi una mirada de gènere a l’hora de plantejar la distribució dels habitatges. Que sigui un espai d’inclusió i de socialització».

L’estructura de la iniciativa amb els estudiants, segons va detallar, és que el taller durarà una setmana, «i al final hi haurà un lliurament de projectes. I hem demanat a un grup d’una quinzena d’arquitectes que operen a Moià que ens ajudin a rebre les propostes dels estudiants per fer amb ells i amb els professors una valoració conjunta. D’aquí n’haurien de sortir una desena o quinzena de propostes». A partir d’aquí, segons el regidor de Projectes Estratègics, la idea és que «això agafi una altra dimensió, potser en l’àmbit més polític en el qual podrem exposar aquestes propostes, valorar quines són interessants per al poble, quines podem assumir, per posar-les en el futur plec de condicions».


Tot i que se li ha donat un cert format de concurs, Jacint Monsech subratllava en el ple municipal en el qual es va tractar (es va aprovar una modificació de crèdit per tirar-lo endavant), que «no volem comprometre cap de les idees que es proposin. Hem fet un contracte amb la UPC en el qual queda clar de qui és la propietat intel·lectual i qui té els drets d’explotació de qualsevol idea que puguem capturar. Tindrem la plena llibertat d’utilitzar aquestes propostes, respectant la propietat intel·lectual de l’arquitecte-estudiant».

Monsech també va deixar clar que la finalitat central de l’antiga caserna és el de fer-hi habitatge públic, i que, per anàlisis anteriors, n’hi podrien sortir una vintena, més els espais comuns. Però que «no hem volgut condicionar. Deixarem que siguin propostes que no estiguin mediatitzades pel nostre entorn i experiència. Volem que es reflexioni sobre un espai flexible i que ens sorprenguin».

L’alcalde, Dionís Guiteras, concretava que el projecte pretén que aquest edifici «serveixi per a les primeres vegades, en les quals necessitem ajut, necessitem un espai on poder-nos endreçar... i que sigui un edifici municipal el que t’ajudi a superar aquestes primeres vegades, i em refereixo a diferents etapes de la vida que són primeres vegades». I hi afegia que «fem ara això perquè sabem que sortiran ajuts per a la rehabilitació d’edificis públics i no ens podem permetre que quan surin les subvencions no ho tinguem a punt. I potser haurem de prendre decisions els que estem aquí, però sobre una base que ens hauran aportat aquestes estudiants i aquests arquitectes».

L’antiga caserna va esdevenir un dels símbols (juntament amb el pàrquing sota la plaça del CAP) de l’època que l’Ajuntament moianès es va ‘popularitzar’ com un dels més endeutats de Catalunya. Després dels successius governs de CiU, va acabar embargat entre els actius de la fallida empresa municipal MoiàFutur. L’actual executiu d’AraMoià-ERC va aconseguir salvar-la, fa justament set anys, del concurs de creditors en el qual s’havia submergit aquella societat i que tornés a ser un actiu municipal. Des de la marxa del cos armat, però, està en desús, tot i que, precisament, la societat MoiàFutur tenia entre els seus plans la rehabilitació com a edifici d’habitatges abans de caure en la fallida, l’embargament i el concurs de creditors.

3 juliol 2026

Regió7 

Moià tanca demà els contenidors d’orgànica i rebuig

Aquestes dues fraccions passen a anar amb targeta identificativa



Una de les àrees de contenidors de Moià, la del carrer Jacint Vilardell | Sebastià Renom

Isaac Domínguez
30/06/2026
Moià


Moià fa canvis en les escombraries a partir d’aquest 1 de juliol.

L’objectiu és incrementar el percentatge de recollida selectiva i reciclatge, en un servei que es presta a través del Consorci de Residus del Bages.

Els contenidors de plàstic, vidre i paper-cartró continuaran oberts als carrers, igual que ara.

En canvi, el d’orgànica s’obrirà només amb una targeta vinculada a cada habitatge o al mòbil. S’hi podran dipositar restes cada dia.

El de rebuig –tot allò que no es pot reciclar– també funcionarà amb el mateix mètode i, en aquest cas, es podrà obrir un únic dia a la setmana: o dijous o diumenge.

“És un canvi que demana un simple esforç al ciutadà i, alhora, molt més econòmic que el porta a porta”, explica l’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-AM). De fet, la majoria de municipis sota paraigua del Consorci de Residus del Bages han anat seguint aquesta estela, inclòs l’Estany.

La implementació té l’objectiu d’arribar a un 65% de recollida selectiva l’any 2035, d’acord amb la normativa de la Unió Europea. Actualment, el percentatge a Moià se situa al 37%, per sota de la mitjana catalana del 49%.


El canvi també ve en part motivat per la pujada de preu del rebut d’escombraries.

Segons l’alcalde, l’increment es deu a la directriu comunitària que el cost del servei de recollida l’ha de cobrir íntegrament la ciutadania, és a dir, que no es pot sufragar parcialment amb recursos municipals.

A més a més, el preu per dipositar residus a l’abocador de Manresa ha pujat –i continuarà pujant– els pròxims anys.

Ara es paga a 53 euros per tona, la meitat dels 100 que valdrà el 2031. “És una mesura perquè es recicli millor i reduir un 10% els residus que acaben a l’abocador”, apunta Xavier Bosch, gerent del Consorci del Bages per la Gestió de Residus.

L’any passat Moià hi va aportar 1.674 tones d’escombraries. “Del total, el 60% eren matèria orgànica, és a dir, vam pagar 50.000 euros més que si haguéssim reciclat correctament”, exemplifica Guiteras.

Més enllà de les targetes i els canvis en la fracció orgànica i la de rebuig, el nou model comportarà altres canvis: se substituiran tots els contenidors existents i es retiraran els de residu de poda.

Pel que fa a la recollida de voluminosos, les andròmines ja no es podran deixar al carrer, sinó que s’haurà de trucar als serveis municipals i concertar cita prèvia concreta (trucada o enviar un Whatsapp al número 605 332 840).

L’obertura del contenidor de fracció resta només un dia a la setmana ha suscitat descontent entre els vilatans, preocupats per si n’acumularan massa.

El municipi disposarà de 52 àrees de residus completes, que inclouran 5 contenidors: resta, orgànica, paper-cartró, envasos i vidre. Els habitants podran llençar les deixalles en qualsevol. Seran les mateixes que ja existeixen, a excepció de la situada a la plaça Major, que desapareixerà, i la ubicada al carrer del Palau, que s’ajuntarà amb la del Carrer Richard Wagner i es desplaçarà a l’altell de formigó construït davant l’Hospital Residència. 

30 juny 2026

el9nou

Reduir com a mínim un 60% les deixalles que es porten a l'abocador, objectiu del pas de Moià als contenidors tancats

La capital del Moianès farà aquesta setmana el canvi cap als dipòsits amb accés amb targeta personalitzada, que en el cas del de la fracció resta només es podrà obrir un cop a la setmana



Contenidors de resta i d'orgànica que s'implanten per al nou sistema / AJUNTAMENT DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià29 JUN 2026 6:26


«Actualment, recollim del contenidor de rebuig 17.500 tones anuals de deixalles que van a parar a l’abocador. D'aquestes 17.500 tones, el 60% és matèria orgànica, que no hi hauria d’anar. Si aconseguim descomptar aquest 60% que és de matèria orgànica perquè fem que no vagi a parar al dipòsit, l'estalvi seria enorme».


Aquestes són les dades principals que l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va posar sobre la taula en el darrer ple municipal, a les portes de la implantació del nou model de recollida de la brossa, que es farà aquesta setmana. Sistema que el govern de la capital del Moianès (AraMoià-ERC) confia que permeti fer aquest salt endavant en matèria de reciclatge i en estalvi de costos de tractament. «Perquè aquesta taxa va creixent. I el que pretenem amb el tancament dels dos contenidors és que la gent posi els residus allà on toca. Com més tardem més ens costarà el rebut», hi afegia.


I és que el que Moià posarà en marxa a partir d’aquest dimecres 1 de juliol és un dels considerats sistemes avançats per incrementar els nivells de reciclatge i situar-se en els índexs que demana Europa. El model de contenidors amb accés restringit, que ha proliferat entre bona part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (ens del qual formen part els municipis de la comarca i els que ho eren i ara formen part del Moianès).


Aquest sistema consisteix, bàsicament, en el fet que per obrir determinats contenidors (orgànica i resta) es disposa d’una targeta personalitzada, la qual cosa permet registrar-ne l’ús. En el cas de Moià, cada habitatge disposarà de dues targetes identificatives per poder obrir els contenidors. L’obertura també es podrà efectuar mitjançant l’aplicació mòbil BitPayt.

La matèria orgànica es podrà dipositar cada dia de la setmana accedint-hi amb la targeta, i s’hauran de llençar sempre dins de bosses compostables. Per facilitar-ne l’ús, es posarà en funcionament una màquina expenedora de bosses compostables gratuïtes, que estarà ubicada a Cal Comadran. Cada habitatge en podrà recollir fins a 60 cada 3 mesos i s’hi podrà accedir mitjançant la targeta identificativa.

La clau del sistema està, però, en el contenidor de la resta, que només es podrà obrir un dia de la setmana: els dijous o diumenges (cal tenir present que a Moià té un pes important la segona residència). Però ja es preveuen i s’estableixen casos especials. Els habitatges que necessitin dipositar bolquers o materials sanitaris podran disposar d’un ús ampliat del contenidor, prèvia sol·licitud.


Pel que fa als contenidors d’envasos, paper i cartó i vidre continuaran sent oberts i accessibles sense targeta, tal com fins ara. L’Ajuntament garanteix que a totes les àrees de recollida hi haurà disponibles les cinc fraccions.

Durant les últimes tres setmanes informadors ambientals han difós la informació sobre el nou sistema amb trobades a Cal Comadran, i han lliurat el kit amb les targetes personalitzades. Aquests agents ambientals continuaran oferint servei durant unes setmanes en una carpa a la plaça del CAP i seguiran lliurant targetes.

Al llarg d’aquests dies s’anirà fent el canvi total de contenidors, i allà on ja s’instal·lin els nous quedaran oberts fins a la posada en servei oficial del sistema, el dia 1, quan es tancaran els de les dues fraccions esmentades
 

Cinquena capital

Amb Moià seran ja cinc les capitals de comarca de l’àrea de Regió7 que hauran fet aquest pas cap a la implantació dels models avançats de recollida de residus, que tenen com a objectiu principal un increment dels índexs de reciclatge i, com a conseqüència, una reducció de la quantitat de brossa que va a parar a l’abocador (en el cas de Moià, al de Bufalvent de Manresa, ja que forma part del Consorci).

En concret, fins ara Manresa i, parcialment, la Seu d’Urgell han implantat el model que ha decidit assumir també la capital del Moianès. Mentre que Berga i Solsona han optat pel porta a porta. Ho tenen pendent Igualada i Puigcerdà.


Més de la meitat de les poblacions de l’àrea d’influència de Regió7 ja han apostat per algun d’aquests nous sistemes i han deixat enrere els contenidors convencionals.

29 juny 2026

Regió7 

Moià afrontarà enguany la reforma de l'avinguda de la Vila, artèria principal

S'eliminaran els aparcaments del vial per guanyar espai per ampliar voreres i s’aixecaran els passos de vianants


Una imatge general de l'avinguda de la Vila de Moià / ARXIU/AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià01 D’ABR. 2026 6:25

Moià afrontarà a mitjans d'aquest any la reforma de l’avinguda de la Vila, una de les principals artèries viàries del nucli urbà, tant per la mobilitat que té de vehicles com de vianants, com perquè és un dels espais del sector que concentra més comerç. De fet, la idea de l’Ajuntament era ja tenir adjudicada l'obra, el projecte de la qual es va aprovar definitivament la tardor passada. Però el procés de licitació ha quedat desert i ara, segons va informar en l'últim pla la regidora Montser Ferrer (ARaMoia-ERC), s'obrirà un procediment negociat: «Demanarem ofertes a tres empreses i confiem en poder fer una adjudicació ràpida».


Aquest projecte té el vistiplau de la Generalitat. El llum verd del Govern era necessari, ja que aquest vial forma part de la trama urbana de la carretera C-59, que va des del Vallès fins a connectar amb l’eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, passant pel mig (d’est a oest) de la capital del Moianès.


L’objectiu és ordenar la circulació de vehicles i de vianants en tot el seu tram comprès entre la plaça del Casal i la carretera de Manresa per millorar-hi la seguretat viària i permetre un millor encaix entre la mobilitat i l’habitabilitat del vial.


És una obra esperada tenint en compte que l’entorn de l’avinguda de la Vila és un dels principals àmbits d’activitat del municipi, amb una alta mobilitat a peu vinculada a l’activitat pròpia de la zona, sigui comercial, social o residencial. A més, també compta amb un trànsit elevat de vehicles, degut en part a l’oferta d’aparcament. Una de les principals actuacions serà, precisament, l’eliminació dels estacionaments de la zona blava, i es deixaran només les zones de càrrega i descàrrega i les places per a persones amb mobilitat reduïda, així com algunes comercials per aparcar un màxim de 15 minuts, i els aparca-bicicletes.

El pla també preveu actuar en tots els passos de vianants dels carrers que surten o arriben a l’avinguda, aixecant-los fins a cota de vorera, de manera que també actuïn com a reductors de velocitat.

Igualment, les voreres s’eixamplaran en alguns trams perquè actualment hi ha punts que no compleixen amb l’amplada mínima que es voldria. El vial s’ha dividit en 4 trams per tal d’identificar les mancances i actuar de forma òptima en cada un d’ells, de manera que s’ha pogut determinar la reconfiguració dels elements que formen part de cada tram i la necessitat d’introduir nova senyalització horitzontal i vertical.

Amb tot plegat, es vol aconseguir millorar la permeabilitat i l’accessibilitat de l’avinguda per aconseguir una pacificació de l’entorn i convertir-lo així, en un espai més segur, que és la prioritat que persegueix el projecte. El seu contingut s’adapta al treball tècnic de Seguretat Viària, que l’any 2023 va redactar l’empresa Assessoria d’Infraestructures i Mobilitat per encàrrec del Servei Català de Trànsit i l’Ajuntament.

Precisament, el projecte, pel fet que inclou aquesta supressió de les places d’aparcament en zona blava que hi ha des de fa anys a l’avinguda de la Vila, s’afronta ara que ja es disposa del pàrquing sota la plaça del CAP, ja que es considera que d’aquesta forma queda plenament compensat. Cal recordar que aquest aparcament soterrat, que durant anys va estar encallat amb les obres a mig fer, ja funciona des de final del 2022 amb unes 140 places disponibles. Al llarg de dos anys i mig ha funcionat com a aparcament lliure, però des de l’agost passat ja està regulat amb barreres a l’entrada i sortida. És equivalent a una zona blava, ja que les dues primeres hores són gratuïtes i l’estacionament que supera dels 120 minuts és de pagament amb un cost d’1,5 euros l’hora.

1 abril 2026

Regió7

Moià inicia l’enderroc de part de les Faixes, on preveu fer un centre cultural

S’està tirant a terra la façana posterior i l’annex de la sala de calderes, i es prepara tot l’espai per quan es disposi del projecte constructiu redactat i tancat



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià04 FEB 2026 6:25


Moià ja té en marxa l’execució del segon gran projecte que l’Ajuntament es va fixar per a aquest mandat en l’àmbit d’equipaments: la transformació de la part central de l’antiga fàbrica de les Faixes en el futur gran centre cultural del municipi, donant continuïtat a la sala que ja es va condicionar fa uns anys en una petita part d’aquest gran recinte de la capital del Moianès.


De moment, en aquest inici d’any s’avança en la primera fase, que és la dels enderrocs. Així, en aquest principi d’any s’està treballant amb l’aterrament de la façana posterior i l'annex de la sala de calderes. També s'han desmuntat forjats i es comencen a fer prospeccions.



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Aquest enderroc s’ha accelerat perquè s’ha de donar resposta als ajuts que l’Ajuntament té concedits per a la materialització del projecte dels fons europeus Next Generation. De fet, tot just el passat mes de desembre el ple municipal va aprovar el projecte concret corresponent a aquesta fase.


El pla de l’Ajuntament de Moià és convertir les naus de les Faixes II en un espai per a la cultura i les arts, i això inclou des d’exposicions, fins a la dansa, la música, el teatre o el circ. A l’estiu va adjudicar en un mateix paquet de 5,8 milions d’euros la redacció del projecte i l’execució de l’obra, a càrrec de l’empresa Constructora d’Aro.



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ

El projecte es redacta partint d'una primera proposta que ja defineix força com serà aquest futur complex. L’edifici, que data del 1924, té dues plantes, i s’hi farà una remodelació integral. L’entrada serà per la façana sud, que dona a la carretera de Manresa. Serà un ampli espai des d’on s’organitzaran els recorreguts interiors, i on també es podran fer exposicions de gran format i activitats teatrals i coreogràfiques. També donarà pas a un espai adjacent que s’habilitarà com a jardí d’hivern en forma de pati amb arbres.

A dins, també hi haurà una gran sala polivalent i altres de dimensions diverses que s’aniran adaptant segons les necessitats amb envans mòbils, i amb una platea inclosa. També hi ha prevista la insonorització d’aules per a activitats musicals, i una part de l’edifici es reservarà per al futur trasllat definitiu de l’escola de dansa en aquest emplaçament.


Tot plegat es distribuirà entre les dues plantes que té la nau, on també hi haurà vestidors, espais de guarda-roba, espais d’emmagatzematge, oficines, despatxos, sales de reunions i els serveis.

Un cop rehabilitada, la futura nau de les Faixes II serà un edifici energèticament sostenible, amb plaques fotovoltaiques a la coberta, mentre que amb el pati interior es vol generar un espai naturalitzat amb arbres que facin ombra.

Tot l’entorn, situat entre la carretera de Manresa (al sud), el grup d’edificis que donen al carrer Santa Magdalena (al nord), i el carrer de Miquel Martí i Pol (a l’oest); està afectat per aquesta modificació urbanística que s’està tramitant, i es desenvoluparia més endavant. Inclou l’antiga nau que ara es rehabilitarà, i també habitatges unifamiliars desocupats de l’antiga fàbrica, i un edifici d’ús residencial. La modificació preveu requalificar els edificis del carrer Miquel Martí i Pol com a habitatges de protecció pública, i l’eliminació de barreres arquitectòniques. També es contempla l’obertura d’un espai entre el carrer Santa Magdalena amb la carretera de Manresa.

Com es deia, el projecte està subvencionat amb 2,8 milions dels fons europeus Next Generation, la qual cosa condiciona molt els terminis, que estableixen que el temps per acabar les obres s’esgota el primer trimestre d’aquest any. Per aquest motiu, segons va detallar l’executiu d’AraMoià-ERC, en la redacció del projecte es fa una fase d’enderrocs previs que és el que s’està fent ara per temes de seguretat, sanejament, preparació del perímetre exterior, i encarrilar així l’obra pròpiament de construcció perquè es pugui començar tan bon punt es disposi del projecte redactat i tancat.

El consistori té pendent de resposta una sol·licitud formal que ha traslladat al ministeri demanant una pròrroga del termini d’execució de les obres.

4 febrer 2026

Regió7

La divisió de Moià reflectida al ple: "No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme"

La sessió ordinària celebrada ahir es va viure amb retrets i acusacions, especialment entre la CUP i Aramoià, centrades en l’ampliació del polígon del Prat
A l’exterior de l’Ajuntament una setantena de veïns es van mobilitzar i, mentre aplaudien les intervencions de la cupaire Lakshmi Roset, rebutjava les de l’alcalde

Imatges de la concentració en contra de l'ampliació del polígon de Moià, ahir, durant el ple municipal / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 16:29Actualitzada 29 GEN 2026 17:18

Un poble dividit i un ambient tens. Això és el que millor defineix el ple municipal de Moià celebrat ahir, 28 de gener. Era fàcil preveure que no seria una sessió relaxada ni harmònica, sobretot tenint en compte que, a l’exterior de l’Ajuntament, una setantena de persones s’hi concentraven per reclamar que s’assumissin els resultats de la consulta. Els cops i contracops —principalment entre la CUP-Capgirem i Aramoià (ERC)— van marcar una sessió que no va deixar ningú indiferent i que va transcórrer en paral·lel a la mobilització ciutadana, des d’on es cridaven consignes contràries al projecte d’ampliació del polígon.


La primera mitja hora del ple va transcórrer amb relativa normalitat. Els entrebancs van arribar en abordar el 7è punt de l’ordre del dia: la moció presentada pels tres partits de l’oposició —CUP, PSC i Junts— que instava l’equip de govern a tenir en consideració el resultat de la consulta no referendària celebrada l’11 de gener, qualificada de “clara, contundent i inequívoca”. Aramoià, amb majoria absoluta, hi va votar en contra i no va prosperar. Així i tot, el govern municipal va acceptar obrir un procés de diàleg, sempre partint de dues premisses que considera innegociables: l’escorxador no es tancarà i el polígon s’ha de regularitzar amb urgència.


Jofre Torras, Maria Tarter i Montserrat Girbau, de Junts per Moià, Montví i Montjoia / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Els posicionaments polítics ja queden recollits a la crònica del ple; resta, però, explicar com es va viure la sessió. L’ambient va estar marcat per un intens intercanvi de retrets, recriminacions i acusacions, especialment entre la CUP i ERC. Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, va iniciar la seva intervenció amb contundència, assegurant que, després d’haver viscut en primera persona la jornada participativa de l’11 de gener, “no acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar el que va sortir a les urnes”. No va trigar a retreure l’absència d’Aramoià el dia de la consulta: “Si us haguéssiu dignat a venir, hauríeu vist el mateix que nosaltres: un poble il·lusionat, amb ganes de decidir el seu futur”, un fet que va qualificar d’“històric”.


Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Sense entrar en el rerefons tècnic, Roset va continuar afirmant que “no podeu imposar projectes que la gent no vol” i va recordar que els veïns tenen “tot el dret del món a decidir sobre allò que els convé”. Malgrat que el projecte del polígon s’ha personalitzat sovint en la figura de l’alcalde —com evidencien els càntics escoltats ahir dins la sala de plens, provinents de l’exterior de l’Ajuntament, on fins i tot se’l va acusar de “dictador”—, la regidora cupaire es va adreçar directament a tot l’equip de govern: “De tu, Dionís, m’ho esperava, perquè has demostrat àmpliament que no tens cap voluntat que la gent participi, però aquí hi ha molts regidors que mereixeu el meu respecte i aquest seguidisme no l’entenc. Us demano que, des del vostre esperit crític, voteu a favor de la moció”. També va interpel·lar directament Montse Ferrer, regidora des de fa anys al consistori: “No deixis que tot el que has treballat per l’Ajuntament se’n vagi a la merda per imposar aquest projecte”.

La petició no només no va prosperar, sinó que va provocar una reacció immediata de l’equip de govern. Un rere l’altre, els regidors d’Aramoià van defensar el projecte amb un denominador comú: hi creuen i no se’n desvincularan, encara que els pugui costar les eleccions. “Ni som ximples ni titelles. Aquest tema ens ha ocupat moltes hores i crec que tots pensem el mateix: s’ha de trobar una solució per al polígon”, va afirmar la regidora Eva Roger. Per al·lusions, Montse Ferrer va intervenir: “Fa 14 anys que estic aquí i la feina feta ens avala. Estic molt tranquil·la. No volem imposar un projecte; treballarem per millorar-lo, buscar el màxim consens i continuar aixecant tota la merda que s’ha trobat l’Ajuntament des que vam entrar”. En la mateixa línia, Gemma Bisbal va assegurar que les iniciatives no han vingut de nou: “Estaven al programa electoral, es van validar a les urnes i, per això, continuarem endavant encara que ens costi les pròximes eleccions”.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

En resposta a l'oposició, especialment a la CUP, l’alcalde Dionís Guiteras va justificar l’absència del govern a la consulta assegurant que no es van sentir interpel·lats, sobretot per la impossibilitat d’arribar a un acord sobre la pregunta: “La comissió promotora va deixar molt clar que no tenien res a negociar”. El polític va insistir que el problema de fons és la necessitat de regularitzar el polígon i que la consulta se centrava en l’escorxador i la planta de biogàs: “Si només es pregunta per una part i no per l’altra, no ens podem sentir cridats a votar. No vam deixar d’anar-hi per manca de compromís democràtic, sinó perquè no ens sentíem interpel·lats”, va puntualitzar. “Sempre hem estat quan s’ha hagut de votar i sempre hem escoltat tothom”, va concloure, adreçant-se directament a Roset.


L’alcalde va titllar el debat amb la cupaire d’“absurd” i va assegurar que “per més mentides que es diguin, no canviaràs la realitat”. Tot i afirmar que no volia entrar en la disputa, va lamentar que “no s’ha jugat amb les mateixes cartes”, en referència a la denúncia presentada per l’entitat ecologista El Fanal a la Fiscalia: “He sabut avui que han estat ells perquè m’han fet arribar el decret de desistiment. No he pogut dir tot el que podia perquè m’estaven investigant”. Segons Guiteras, el document conclou que “ho estem fent bé, que l’escorxador no es pot tancar i que hi ha una sentència del 2022 que dona sis mesos per regularitzar el polígon”. Som el 2026 i, fins ara, “no s’ha trobat cap solució”.

Roset va qualificar de “ridícul” aquest argument: “Teniu tots els altaveus del món, tothom coneix la vostra versió i, així i tot, han votat que no”. També va demanar que no s’assenyalessin membres d’El Fanal: “És terrible aquest assetjament a persones que mereixen respecte i que han complert amb les seves obligacions com a ecologistes”. Amb un to més conciliador, Maria Tarter (Junts) i Susana Tapia (PSC) van apel·lar al diàleg per trobar una solució compartida.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Pel que fa a la petició de suspendre els tràmits, Guiteras va argumentar que “no es pot fer perquè les empreses del polígon estan administrativament en fals”: “Si ara tirem enrere l'aprovació inicial que suspenia llicències i ens donava marge, ningú ens garanteix que aquesta suspensió continuï vigent”. Tot i això, va reiterar la “mà estesa absoluta” per iniciar un procés de diàleg. També va recordar que la situació ve de mandats anteriors, sota l’alcaldia de Josep Montràs: “Això no ho hem fet nosaltres, com tampoc el deute, l’aparcament del CAP, la caserna o la urbanització de Montví, però ens hem trencat la cara per arreglar-ho”. “Aquí ha de guanyar el poble”, va concloure.

Visiblement desgastat i amb un punt d’enfadament, l’alcalde va recordar que durant anys s’han explorat diverses opcions per regularitzar el polígon del Prat —el veritable problema de fons—, però que aquesta és la primera que ha rebut el vistiplau d’Urbanisme. En resposta, la CUP va negar que les empreses hagin de tancar si no es regularitza el polígon: “La llei sempre intenta garantir la continuïtat de l’activitat empresarial”. “Afirmar que sense l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs no es pot regularitzar el polígon és xantatge emocional”, va afegir Roset. Guiteras li va replicar amb duresa: “No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme”.

Així, el projecte tira endavant amb el compromís d’obrir un procés de diàleg amb partits i entitats, però la fractura entre els dos blocs sembla cada vegada més profunda. Caldrà veure com es resol un conflicte que, de moment, continua enquistat. 

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2026

Regió7

 

Aramoià manté la seva opció d’ampliar el polígon per falta d’alternatives viables

Els republicans, que governen amb majoria, defensen la proposta de l'escorxador i la planta de biogàs com a única solució per regularitzar els terrenys, davant d’altres projectes fracassats




Terrenys adjacents a l'escorxador, al polígon del Prat / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià23 GEN 2026 14:27Actualitzada 23 GEN 2026 14:30

El govern d’Aramoià (ERC), que té la majoria a l’Ajuntament de la capital del Moianès, es manté ferm en la voluntat de regularitzar la situació del polígon del Prat (ara il·legal perquè no s’ajusta al planejament vigent) a partir de la seva ampliació en uns terrenys adjacents a l’escorxador adquirits pel seu propietari, que en cedeix una part al municipi a canvi d’una requalificació urbanística que li permeti ampliar l’activitat. És l’opció que, a dia d’avui, Aramoià veu com a única possible després que «no hi ha hagut cap proposta fins ara que tingués el vistiplau formal ni informal de la Generalitat».


Així ho ha expressat el partit en un comunicat en què retreu a l’oposició i a moviments veïnals i de grups ecologistes, «la campanya constant de desinformació malintencionada i populisme des de fa dos anys», en contra d’aquesta opció, i que s’ha intensificat darrerament amb motiu de la consulta popular impulsada per una iniciativa ciutadana sobre aquesta qüestió, celebrada l’11 de gener passat, amb un 30,12 % de participació, i amb un resultat clarament contrari a la proposta d’Aramoià.


L’actuació que l’executiu de Moià vol tirar endavant també implica la construcció d’una planta de biogàs al mateix polígon, aprofitant la seva ampliació, i entenent que és un equipament d’interès públic, com a condició legalment necessària per poder tirar endavant l’operació, que implica un canvi de planejament urbanístic dels nous terrenys. Aramoià recorda que la proposta de fer aquesta planta ja es contemplava en el seu programa electoral, «i la vam presentar a un conjunt d’entitats abans de les eleccions, convocant-nos a trobades regulars». Amb això, el partit defensa «la transparència» que diu que «sempre ha estat la nostra forma de treballar», i destaca que «els regidors i regidores de l’oposició participen de la junta de Govern de l’Ajuntament, un fet molt inaudit a l’estat».

Alternatives inviables

En el mateix comunicat, el partit repassa les opcions plantejades sense èxit per regularitzar el polígon i que han precedit la d’Aramoià.

La primera proposta es remunta al 2018. Es va plantejar als propietaris dels polígons del Pla Romaní i el Prat, però «només regularitzava la part actual del polígon i no preveia cap mena d’ampliació». En aquest sentit, i segons sostenen els republicans, «era una proposta jurídicament molt feble», i preveia que fossin els propietaris qui paguessin els aprofitaments que tenen i que no existeixen en el planejament, la manca de sòl destinat a zones verdes, els equipaments i les vialitats. A més, no contemplava l’arranjament de l’accés de la C59, ni els aparcaments que falten.

Dos anys després, l’antic propietari de l’escorxador va presentar una altra proposta als propietaris i a l’Ajuntament, que «ampliava molt poc el polígon, i no solucionava la necessitat de creixements de les empreses, sinó que només aportava els m2 que falten en zones verdes i equipaments». El partit recorda que en una reunió a Urbanisme, prèvia a la presentació de la proposta, «la Generalitat la va desestimar perquè afectava uns terrenys amb protecció paisatgística i agrària».


A banda d’això, Aramoià assegura que en els últims anys «hi ha hagut quatre equips tècnics diferents que han treballat per buscar solucions als problemes del polígon del Prat», i afegeix que en aquest mateix període «han passat per l’Ajuntament cinc secretaris i tots ells han arribat sempre a la conclusió que només una ampliació del polígon permetrà regularitzar-lo definitivament i amb totes les garanties».


Per tot plegat, els republicans insisteixen en la seva fórmula com a l’única viable que ara per ara hi ha sobre la taula, però alhora diuen que «estem oberts a parlar amb tothom, a discutir totes les opcions, i a valorar-ho tot una altra vegada, encara que les evidències ens diguin que només hi ha un camí». En aquest sentit, el partit reitera que «si hi ha una altra opció l’estudiarem i la valorarem», i lamenta que fins ara, «en comptes de propostes i treball conjunt, només ens responen amb campanya de manipulació, desinformació i conspiració».

23 gener 2026

Regió7

Moià vota en contra de l'ampliació de l'escorxador i de la planta de biogàs en la consulta que l'ajuntament no volia

Amb una participació del 30%, gairebé el 90% dels veïns mostren el seu rebuig a aquests dos projectes
Xavi Tedó12/01/2026

 

Els habitants de Moià, votant en la consultaACN
Leer en castellano
Read in English
Barcelona

"Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del pla de Castellnou per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?". Aquesta és la pregunta que els habitants majors de 16 anys d'aquest municipi del Moianès havien de respondre aquest diumenge en una consulta popular no vinculant. Amb una participació del 30%, 1.487 veïns han votat en contra dels projectes, 151 a favor, 14 ho han fet en blanc i 11 han votat nul. La plataforma Per un Moià Viu, que demanava el vot en contra, considera que "la voluntat del poble és clara" de rebuig a l’ampliació de l’escorxador i a la planta de biogàs" i recorda que han superat els 1451 vots d’Ara Moià. La formació vinculada a ERC, que governa amb majoria absoluta, ha posat totes les traves possibles perquè no se celebrés la votació. Considera que acceptar aquests projectes és l'única via per regularitzar el polígon i, per tant, salvar les empreses que ara mateix hi ha instal·lades, però els ecologistes i l'oposició no hi estan d'acord i creuen que hi ha altres vies. Ara caldrà veure com l'executiu entoma aquests resultats.
La consulta ha arribat després de dos anys de lluita en una carrera plena d'obstacles. L'última trava que havia posat el govern municipal era habilitar una única mesa per a la votació, tot i que estaven cridades a votar 5.522 persones. Finalment divendres, a última hora, a petició de la comissió promotora de la consulta van acceptar posar-ne dues més a l'Espai Cultural Les Faixes, on es fa la votació. El dia abans, però, l'Ajuntament havia prohibit la rua que els promotors de la consulta volien fer dissabte per incentivar la participació. L'executiu al·legava que era la jornada de reflexió, però la llei de consultes estableix que es pot fer campanya fins a les 00 h del dia de la consulta i els organitzadors la van acabar fent.

 

Rua contra els projectes pels carrers de MoiàX

Ara Moià, que no portava al seu programa l'ampliació de l'escorxador, mai ha vist amb bons ulls la consulta com la plantejaven els opositors. Al maig, el govern municipal ja va rebutjar admetre a tràmit la consulta que promou una coordinadora enmig de les protestes de més de 200 veïns a la plaça de l'Ajuntament. ERC va posar sobre la taula una consulta pròpia, simplement per demanar als veïns si estaven d'acord amb la regularització del polígon, on hi ha diferents empreses, com l'escorxador, i si estaven d'acord amb instal·lar-hi la planta, sense parlar en cap cas de l’ampliació de l'escorxador.


Finalment, l'executiu va acceptar la consulta després que la Generalitat emetés dues resolucions que insten l’Ajuntament a admetre a tràmit la votació per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. També va acabar acceptant la pregunta tal com està formulada ara. En qualsevol cas, l'alcalde Dionís Guiteras, que no ha acudit a votar, avisa que no és vinculant i que l'última paraula la té el govern: "Actuaré amb responsabilitat i no marxaré sent l'alcalde que ho ha tancat tot i que ha endeutat l'Ajuntament per les indemnitzacions que s'hauran de pagar a les empreses, i si això suposa el final de la meva carrera ho hauré d'acceptar".  

El centre cultural on s'ha fet la votacióACN


Campanya enmig de les festes de Nadal

"Des de l’inici de la campanya contra els projectes, l’alcalde es va negar a donar cap resposta davant les més de 1.800 signatures recollides entre persones empadronades a Moià. Això va portar a plantejar una consulta popular d’iniciativa ciutadana, que l’Ajuntament va obstaculitzar repetidament fins que ja no li va quedar més opció que acceptar-la o anar als tribunals contra la decisió de la Generalitat que avalava la consulta", denuncia la coordinadora Per un Moià Viu en conversa amb l'ARA. Que ha estat una carrera d'obstacles ho demostra que l'Ajuntament no va facilitar el cens fins al 17 de juliol, tot i que la consulta es va admetre a tràmit el 4 de juny. "Teníem dos mesos per recollir les signatures, però van trigar un mes i mig a comunicar-nos el cens. Sort que ja havíem avançat feina perquè només quedaven quinze dies", rebla Jaume Sesé, portaveu de la comissió promotora de la consulta, que subratlla que van aconseguir 902 signatures quan en necessitaven 552.


Signatures per demanar la consulta sobre els projectes a Moià.X

Així mateix, la plataforma Per un Moià viu relata que "l'equip de govern ha allargat els terminis que estableix la llei de consultes, presumiblement per intentar aprovar el projecte abans" de la votació. De fet, el consistori va validar al juny l'aprovació inicial del projecte d'ampliació de l'escorxador, però va ser declarat nul de ple dret perquè no havia tingut en compte el document d'impacte ambiental que sempre exigeix la Generalitat. El que sí que ha fet és escurçar el termini de convocatòria de la consulta. Així, els opositors als projectes no amaguen el seu malestar amb el fet que el consistori aprovés la consulta el 12 de desembre i acordés la votació per l'11 de gener: "Tota la campanya s'ha desenvolupat durant el Nadal amb menys equipaments disponibles i amb més dificultats per arribar a la gent".

La Plataforma també critica que l'Ajuntament no hagi fet campanya per fomentar el vot, tot i estar-hi obligat, i hagi fet una difusió "mínima" de la consulta. Asseguren que els cartells informatius han estat poc visibles i que no s'ha facilitat un plànol del radi de població inclòs al cens, de manera que la ciutadania ha hagut d'anar personalment a l'Ajuntament per comprovar si podia votar. "És molt decebedor que un partit democràtic com Ara Moià hagi fet campanya perquè la població no expressés democràticament quin vol que sigui el futur del poble de Moià, menystenint la ciutadania que fa dos anys que està treballant per aconseguir que el poble pugui decidir", conclou la plataforma. 

12 gener 2026

Ara

 

Els veïns de Moià refusen la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador

La votació no és vinculant i el batlle, Dionís Guiteras (ERC), diu que els resultats de les darreres eleccions li donen legitimitat per a tirar endavant el projecte, malgrat el resultat de la consulta


Redacció / ACN
12.01.2026 - 02:27
Actualització: 12.01.2026 - 07:38


Els veïns de Moià han refusat de manera aclaparadora la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador. Ahir diumenge, hi va haver una consulta ciutadana sobre aquest projecte. 1.487 moianesos van votar que no –el 89,4% dels participants–, 151 que sí (9%), 14 en blanc i 11 vots van ser nuls. La convocatòria anava adreçada als 5.522 veïns que viuen en un radi de 2,7 quilòmetres dels terrenys afectats i que tenen més de 16 anys. El resultat no és vinculant.

La consulta va sorgir d’una polèmica que fa mesos que dura entre grups ecologistes, els veïns i l’ajuntament, governat amb majoria absoluta per Ara Moià-Esquerra Republicana.

El govern municipal tenia previst de requalificar 10,8 hectàrees de sòl rústic perquè l’Escorxador Comarcal del Moianès pogués ampliar les instal·lacions. En canvi d’això, l’empresa havia d’oferir a l’ajuntament 2,5 hectàrees per construir-hi una planta de biogàs, amb la idea d’alimentar l’enllumenat públic, la companyia d’aigües i equipaments municipals.

Els opositors van argüir que la planta faria fum i pudor i que faria perillar la biodiversitat vora el pla de Castellnou. També refusen l’ampliació de l’escorxador perquè pot disparar el consum d’aigua, especialment en un municipi que es proveeix de pous subterranis.


El govern municipal, encapçalat per Dionís Guiteras, manté que els resultats de les eleccions municipals li donen legitimitat per a tirar endavant el projecte. Diu que la modificació urbanística permetria de legalitzar el polígon del Prat i resoldre problemes ambientals que actualment suscita la gestió dels residus orgànics i els purins ramaders. També garanteixen que l’operació urbanística inclou l’obligació dels propietaris de l’escorxador de refer l’accés al polígon a partir de la carretera C-59.

12 gener 2026

VilaWeb

Els veïns de Moià voten avui per decidir si volen una planta de biogàs i ampliar l’escorxador

L’equip de govern defensa els projectes, però les entitats ecologistes s’hi oposen i esperen una alta participació

Membres de la plataforma pengen cartells | ACN

ACN
11/01/2026
Moià


Moià celebra aquest diumenge una consulta popular d’iniciativa ciutadana per ampliar l’escorxador i construir una planta de biogàs. El procés fins aquí ha estat llarg i polèmic pel descord entre ecologistes, veïns i l’Ajuntament. S’haurà de respondre ‘sí’ o ‘no’ a la pregunta: ‘Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?’. Mentre que el govern ho defensa perquè creu que tindrà un impacte positiu, sobretot per la regularització del polígon, els ecologistes ho critiquen perquè el projecte és “desproporcionat”. Tot i que el resultat no serà vinculant, els ecologistes esperen una alta participació.

Després d’un polèmic i llarg procés de desacord entre ecologistes, veïns i consistori, finalment l’Ajuntament de Moià ha convocat per aquest diumenge la consulta popular per modificar el planejament urbanístic. La votació es farà a les instal·lacions de l’edifici de les Faixes de 9 del matí a 7 de la tarda i tindrà una única mesa.

Precisament, aquest punt ha estat criticat per la plataforma Per un Moià Viu, ja que consideren que el fet de tenir només una mesa pot dificultar “greument” la participació ciutadana. El cens és de 5.522 persones i des de l’entitat consideren que caldria habilitar cinc punts de votació per evitar llargues cues i temps d’espera. “Aconseguiran que hi hagi tanta cua que la gent no vagi a votar”, ha dit Pilar Clapers, portaveu de Per Un Moià Viu.

Per la plataforma, el consistori ha posat “traves” a la realització de la consulta des del principi. No només veuen intencionalitat en el fet de situar una única mesa de votació, sinó també en l’elecció del dia de la consulta, “amb una campanya en ple Nadal, amb locals ocupats per Pastorets, concerts i activitats”. També pel fet que es va trigar dies, assenyalen, a publicar el decret de la consulta al Diari Oficial de la Generalitat.

Des del consistori, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (Ara Moià), ha defensat que per realitzar la consulta s’ha seguit “rigorosa i escrupolosament” tot allò que marca la Comissió de Garanties de la Generalitat. El procediment no és “fàcil” i és “complex”, i s’ha fet “amb la millor de les voluntats”, ha assegurat. L’alcalde ha explicat que el cens s’ha fet “a mà” i aquells que ocuparan les meses són treballadors públics de manera voluntària. “Hi ha hagut els voluntaris que hi ha hagut i amb ells hem pogut omplir una mesa”, ha assenyalat sense voler posar el focus en els treballadors públics.

La campanya pel ‘sí” i pel ‘no’

La plataforma Per Un Moià Viu està convençuda que sortirà el ‘no’ a la consulta d’aquest diumenge. Clapers ha dit que Ara Moià està fent campanya per l’abstenció “perquè es volen adjudicar tota l’abstenció al seu favor”. “Per això ells no estan fent campanya pel ‘sí’, perquè saben que no guanyarien”, ha afegit.

De la seva banda, des d’Ara Moià creuen que la consulta és “una oportunitat perduda” i assenyalen que se senten “exclosos” i “no cridats” a participar. Defensen que la pregunta i el preàmbul són “parcials” i “tendenciosos”, perquè focalitzen el debat en l’escorxador i la planta de biogàs i no en la regularització del polígon. L’alcalde, Dionís Guiteras, ha explicat des del principi que el consistori té un “mandat judicial” per regularitzar el polígon del Prat i que en tot aquest temps no s’ha presentat cap alternativa viable.

Tot i que la consulta no és vinculant, tal com marca la llei, la plataforma Per Un Moià Viu espera que un resultat “important” pel ‘no’ es llegeixi com que el poble no vol aquests projectes. “Encara que no sigui vinculant, l’Ajuntament ha d’escoltar el poble”, ha dit Pilar Clapers. El govern municipal, però, fa valer els resultats de les eleccions, que van composar una majoria absoluta encapçalada per Dionís Guiteras, per donar legitimitat al projecte.

Opinions diverses al carrer

La consulta fa temps que cueja a Moià i qui més qui menys tothom té una opinió al respecte. “Estic al corrent de la consulta, i tot el poble”, ha afirmat en Josep Maria, un dels veïns. Sobre el procés per informar-se dels punts a favor i en contra de l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs, el veí té reserves. “Crec que si l’Ajuntament s’hagués explicat millor, el poble no s’hauria revolucionat tant”, ha assenyalat. N’hi ha d’altres, com la Carme, amb la família vinculada al sector primari, que veuen amb bons ulls sobretot l’ampliació de l’escorxador.

Tot i això, també hi ha veïns amb qui ha pogut parlar l’ACN que no se senten cridats a posicionar-se i dipositen el futur de l’escorxador i la planta de biogàs en els polítics que han votat. “Faran com voldran”, apuntava una veïna pel carrer que no anirà a votar.

Defensa dels projectes per part de l’Ajuntament

L’equip de govern defensa que la modificació del pla urbanístic permetria legalitzar el polígon del Prat, que l’Ajuntament encara no ha pogut recepcionar perquè presenta diverses deficiències. Segons el batlle, les empreses que es troben al polígon estan en una situació “d’interinitat no regularitzada” i l’operació que volen fer permetria “resoldre” aquesta situació.

L’operació que vol fer l’Ajuntament és requalificar un total de 10,8 hectàrees de terreny rústic perquè els propietaris de l’Escorxador Comarcal del Moianès puguin ampliar-lo. A canvi, l’empresa cedirà 2,5 hectàrees a l’Ajuntament. En aquests terrenys, el consistori té previst construir-hi una planta de biogàs.

Guiteras sempre ha assegurat que la modificació puntual del planejament urbanístic permetria resoldre diferents reptes pendents del municipi. No només la legalització del polígon -amb la incorporació d’espai per a equipaments i zones verdes-, sinó també “els problemes mediambientals que provoca la generació de la fracció orgànica, els purins de les granges, les restes de la indústria agroalimentària o els fangs de les depuradores”. Alhora que també es resoldria una altra qüestió -i que assumiria el propietari de l’escorxador-, que és una “connexió segura” del polígon amb la C-59, que substituiria l’accés actual.

Amb la planta de biogàs en marxa, el consistori preveu estalviar uns 700.000 euros anuals amb l’energia que produirà -uns 8,5 milions de KW/h a l’any- i que servirà per alimentar l’enllumenat públic, l’empresa pública d’aigües i als diferents equipaments municipals.

Entitats ecologistes veuen la iniciativa “sobredimensionada”

Entitats ecologistes del Moianès han fet una campanya activa a favor del ‘no’ a la modificació del planejament urbanístic que permetria la construcció de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador. D’una banda, temen que la planta de biogàs generi fums i pudors que arribin al poble. També asseguren que la producció d’electricitat de la planta de biogàs estaria “estretament vinculada a la indústria del porcí” i això els preocupa especialment.

A més, també critiquen que a prop de la zona on es vol construir la planta de biogàs hi ha un pas de fauna salvatge i, a més, als mateixos terrenys hi viu una planta protegida com a vulnerable. Creuen que el polígon del Prat es podria ampliar amb els terrenys que ocupen diverses naus abandonades a l’entrada del polígon. Aquesta és una opció però que el consistori ha rebutjat per “manca de viabilitat”.

D’altra banda, els opositors als projecte creuen que l’ampliació de l’escorxador suposaria un increment “molt considerable” del consum d’aigua, en un municipi que s’abasteix només de pous subterranis.

Un llarg procés

La consulta arriba després de més de dos anys de mobilització ciutadana contra els projectes. El 2024, més de 1.800 persones empadronades a Moià van signar una petició per demanar un posicionament del consistori, però, segons la plataforma Per un Moià Viu, no van rebre resposta. Posteriorment, es va impulsar la consulta popular d’iniciativa ciutadana, que va ser avalada per la Generalitat. L’Ajuntament, governat per Ara Moià —formació vinculada a ERC—, va acabar acceptant-la.

11 gener 2026

el9nou