L’Ajuntament convoca un taller amb alumnes de la UPC perquè plantegin propostes per a la rehabilitació de les antigues dependències de la Guàrdia Civil, que es volen destinar a habitatges
L'antiga caserna fa anys que és municipal, tot i que va passar per un concurs de creditors / ARXIU/MIREIA ARSO
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
David Bricollé
Moià03 JUL 2026 6:25
El govern de Moià (AraMoià-ERC) ha fet el primer pas per donar nova vida a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Un immoble molt visible, ja que està situat en una de les portes del municipi (a tocar de l’entrada est per la carretera C-59), i que des de fa anys és de propietat municipal. El consistori fa temps que té entre els seus plans destinar aquest edifici a habitatge públic, perquè la capital del Moianès és una de les poblacions on el mercat està especialment tensat per manca d’oferta.
Aquest juliol el municipi acollirà un taller-concurs amb un grup d’estudiants d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la que ha establert un conveni de col·laboració perquè aquests llancin propostes i idees per a la futura transformació de la caserna. Aquest divendres ja visitaran l’espai i el poble per conèixer les característiques de l’edifici i l’entorn, a partir d’aquí treballaran les seves propostes i al llarg de les pròximes setmanes les presentaran. Tot i que es té clar que la funció essencial que ha d’acabar tenint és la d’habitatge, la idea és que sigui prou «oberta» perquè s’adapti a diferents tipologies.
Jacint Monsech, regidor de Projectes Estratègics, explicava en el ple municipal en el qual es va exposar aquesta iniciativa que «és una manera diferent d’afrontar un projecte de rehabilitació d’un edifici. Creiem que la transformació de l’antiga caserna mereixia poder tenir una mirada una mica més àmplia que no pas la simple rehabilitació des d’un punt de vista arquitectònic, i simplement fer un rentat de cara als pisos i convertir-lo en un nou parc d’habitatge».
Nova mirada
El que es proposa amb aquest taller i concurs amb els estudiants de la UPC és «fer una captació d’idees innovadores que ens puguin servir per després posar-les en el plec de condicions d’una licitació del projecte d’arquitectura posterior».
Monsech subratllava que «ho fem perquè és un edifici important de Moià, situat en una de les entrades, i pensem que valdria la pena tenir en compte altres aspectes que no siguin només els més pragmàtics. Demanarem als alumnes d’aquest taller que tinguin present les noves formes de viure, l’accessibilitat evidentment, la sostenibilitat, però que també hi hagi una mirada de gènere a l’hora de plantejar la distribució dels habitatges. Que sigui un espai d’inclusió i de socialització».
L’estructura de la iniciativa amb els estudiants, segons va detallar, és que el taller durarà una setmana, «i al final hi haurà un lliurament de projectes. I hem demanat a un grup d’una quinzena d’arquitectes que operen a Moià que ens ajudin a rebre les propostes dels estudiants per fer amb ells i amb els professors una valoració conjunta. D’aquí n’haurien de sortir una desena o quinzena de propostes». A partir d’aquí, segons el regidor de Projectes Estratègics, la idea és que «això agafi una altra dimensió, potser en l’àmbit més polític en el qual podrem exposar aquestes propostes, valorar quines són interessants per al poble, quines podem assumir, per posar-les en el futur plec de condicions».
Tot i que se li ha donat un cert format de concurs, Jacint Monsech subratllava en el ple municipal en el qual es va tractar (es va aprovar una modificació de crèdit per tirar-lo endavant), que «no volem comprometre cap de les idees que es proposin. Hem fet un contracte amb la UPC en el qual queda clar de qui és la propietat intel·lectual i qui té els drets d’explotació de qualsevol idea que puguem capturar. Tindrem la plena llibertat d’utilitzar aquestes propostes, respectant la propietat intel·lectual de l’arquitecte-estudiant».
Monsech també va deixar clar que la finalitat central de l’antiga caserna és el de fer-hi habitatge públic, i que, per anàlisis anteriors, n’hi podrien sortir una vintena, més els espais comuns. Però que «no hem volgut condicionar. Deixarem que siguin propostes que no estiguin mediatitzades pel nostre entorn i experiència. Volem que es reflexioni sobre un espai flexible i que ens sorprenguin».
L’alcalde, Dionís Guiteras, concretava que el projecte pretén que aquest edifici «serveixi per a les primeres vegades, en les quals necessitem ajut, necessitem un espai on poder-nos endreçar... i que sigui un edifici municipal el que t’ajudi a superar aquestes primeres vegades, i em refereixo a diferents etapes de la vida que són primeres vegades». I hi afegia que «fem ara això perquè sabem que sortiran ajuts per a la rehabilitació d’edificis públics i no ens podem permetre que quan surin les subvencions no ho tinguem a punt. I potser haurem de prendre decisions els que estem aquí, però sobre una base que ens hauran aportat aquestes estudiants i aquests arquitectes».
L’antiga caserna va esdevenir un dels símbols (juntament amb el pàrquing sota la plaça del CAP) de l’època que l’Ajuntament moianès es va ‘popularitzar’ com un dels més endeutats de Catalunya. Després dels successius governs de CiU, va acabar embargat entre els actius de la fallida empresa municipal MoiàFutur. L’actual executiu d’AraMoià-ERC va aconseguir salvar-la, fa justament set anys, del concurs de creditors en el qual s’havia submergit aquella societat i que tornés a ser un actiu municipal. Des de la marxa del cos armat, però, està en desús, tot i que, precisament, la societat MoiàFutur tenia entre els seus plans la rehabilitació com a edifici d’habitatges abans de caure en la fallida, l’embargament i el concurs de creditors.
3 juliol 2026