Bombers de la Generalitat
Santa Maria d'Oló31 JUL 2026 16:45
El foc en una pila de residu forestal, llenya i brancades, al Moianès, ha provocat aquest migdia l'alarma de tornar a veure una columna de fum. Els Bombers han activat fins a 14 dotacions que no han arribat a actuar totes. Sí que hi ha pres part un helicòpter bombarder.
31 juliol 2026
Salvador Salat
31 JUL 2026 11:43
He llegit en aquestes pàgines, certament amb tristesa i decepció, l’article Biogàs a Moià. No m’agraden les lapidacions dogmàtiques ni tan sols la dels Monty Python a la vida de Bryan on el lapidador acaba lapidat. No tinc cap lligam amb el projecte de biogàs de Moià i, de fet, escric aquestes ratlles sense haver-hi parlat. Però ningú no es mereix que se l’acusi injustament, i encara menys aquesta iniciativa, que neix de la voluntat de la governança pública i de la corresponsabilitat col·lectiva en la gestió dels residus orgànics que generem com a societat.
L’article parla d’analfabetisme ecològic i acusa d’unes suposades emissions de metà de la planta de Moià basant-se en l’estudi de la Dra. Maria Olczak, que els recomano buscar i llegir. És un estudi fet majoritàriament sobre petites instal·lacions en granja, molt simples, que gairebé en tots els casos fan electricitat amb motors i la principal conclusió de la investigadora no és que emeten metà, sinó que és molt fàcil evitar-ho. Com? Per exemple, amb instal·lacions més grans i tecnificades... que és precisament el cas de Moià.
L’article se centra en un assenyalament contra una empresa com a motiu principal de tots els mals. Observant-ho com a enginyer, un projecte no és bo o dolent per qui el fa, simpàtic o antipàtic, sinó per si es fa bé o malament. I el que cal és assegurar que es faci bé.
L’autor ens parla d’una xemeneia de sulfur d’hidrogen (H₂S) que jo no he sabut trobar en el projecte. Sí que hi he trobat, en canvi, que es vol depurar el sulfur d’hidrogen del flux de biogàs i, un cop enretirat, es tractarà a part. I juga amb un ball de xifres de les ppm (parts per milió) comparant el límit de l’emissió en una xemeneia amb allò que el nas percep un cop diluït per immissió. En altres paraules, ens ve a dir que si en una piscina olímpica tirem un didal de cervesa, que té 28 g/litre, si l’aigua de la piscina ens arriba a la llengua morirem perquè 5 g/litre d’alcohol en sang provoca un coma etílic.
Finalment, l’article surt amb l’espantall de la pèrdua patrimonial demostrada per un estudi del qual no en sabem l’autoria i fet sobre dades d’origen desconegut. I em pregunto jo: no és més fàcil i més proper analitzar si això ha passat en alguna de les 72 plantes de biogàs que hi ha funcionant a Catalunya? Potser el problema és que cap d’elles ha generat aquesta «realitat» tan poc real de la pèrdua patrimonial.
Per a deixar-ho ben clar, qualsevol projecte de biogàs a Catalunya ha de passar l’examen rigorós i exigent dels millors tècnics en vint camps d’especialitat com són, entre altres, les olors, el patrimoni cultural o l’avifauna. Si en un sol d’aquests vint aspectes el projecte és inacceptable no rebrà mai l’autorització ambiental. L’Administració vetlla perquè això es compleixi i és orgull de país que sigui així. Parlar de l’incompliment d’aquestes garanties és acusar els servidors públics catalans de prevaricadors. I si d’alguna cosa els podem titllar és més aviat d’extremadament garantistes, buscant assegurar els drets de la ciutadania sempre i en tot moment, els ho ben asseguro. En definitiva, a mi qui són els promotors d’aquesta planta o les empreses amb qui treballin m’interessa relativament poc. Em preocupa la ciutadania que de bona fe llegeix arguments retallats intencionadament perquè sembli que diuen el que no diuen i això els porti a conclusions errònies.
No em facin cas tampoc a mi. Només aspiro a completar allò que els han explicat a mitges. Simplement, ponderin les afirmacions en tota la seva amplitud, amb el que els han dit i el que ara saben que els han amagat, i amb la informació complerta construeixin vostès mateixos la seva posició.
Com deia el Dr. Margalef, «una persona ben informada sempre multiplica. Mal informada, sempre resta».
31 juliol 2026
Sergi Torné
Moià30 JUL 2026 17:31
Els ratpenats són una de les espècies que encara habiten les Coves del Toll de Moià i el seu entorn. Per donar a conèixer aquests mamífers nocturns i la seva importància ecològica, cada any s'hi organitza la International Bat Night (Nit Internacional dels Ratpenats). Enguany, l'activitat tindrà lloc els dies 1 d'agost i 5 de setembre. Les places per a la primera sessió ja s'han exhaurit, mentre que per a la segona encara en queden les darreres disponibles. Més informació
30 juliol 2026
Imatges
de la protesta en contra del projecte d'ampliació del polígon del Prat,
el dia que s'ha suspès el ple municipal per un ciberatac / Alex GuerreroProtesta a Moià en contra del projecte d'ampliació del polígon del Prat
El ple municipal que s'havia de celebrar aquest dimecres, 29 de juliol, a Moià ha quedat suspès pocs minuts abans de l'hora prevista d'inici. Segons diversos regidors de l'oposició, la causa ha estat un ciberatac que ha impedit el correcte desenvolupament de la sessió. En aquell moment, prop d'un centenar de persones es concentraven davant de l'Ajuntament per protestar contra el projecte d'ampliació del polígon del Prat, el principal punt de l'ordre del dia.
29 juliol 2026
En la sessió extraordinària d’aquest dimecres hi portarà l’aprovació inicial de la modificació puntual urbanística
Una sessió plenària a Moià del juny de l'any passat | SEBASTIÀ RENOM
El 9 Nou
28/07/2026 | 11:33
Moià
L’equip de govern de Moià està convençut que l’ampliació del polígon del Prat ha de ser el desllorigador per poder regularitzar-lo. Per fer-ho viable, la mesura va acompanyada de l’ampliació de les activitats de l’Escorxador Comarcal del Moianès –de capital privat– i la cessió anticipada de terrenys per fer-hi una planta de biogàs municipal. El projecte es va aprovar inicialment fa un any, però la lentitud en la resposta de l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) ha portat el govern municipal a actualitzar la proposta i tornar a començar el tràmit en un ple extraordinari aquest dimecres, quan la modificació puntual urbanística se sotmetrà a una nova aprovació inicial.
L’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-ERC), explica en un vídeo que el document que se sotmetrà aquest dimecres al ple té la voluntat que “la ciutadana pugui valorar la proposta a partir de fets i no de rumors”.
Amb un 30% de participació, un 89,4% dels veïns van votar contra el projecte en una consulta ciutadana el passat mes de gener. El govern municipal sempre ha mantingut que continuarà la tramitació del projecte.
28 juliol 2026
La comarca rebrà 300.000 euros del Programa sectorial de millora i reforma dels equipaments
Biblioteca de Moià / Oscar Bayona / Arxiu
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Regió7
Manresa28 JUL 2026 14:00
Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Estany i Moià són els municipis que es beneficiaran del Programa sectorial de millora i reforma dels equipaments culturals locals 2026 impulsat per la Diputació de Barcelona, que compta amb una dotació global de 15 milions d’euros.
Al Moianès la inversió destinada és de 343.050 euros per a sis equipaments dels cinc municipis que han demanat els ajuts i que compleixen els requisits.
Entre d’altres, algunes de les actuacions que es faran són obres són obres al Casal Castellcir i a la Biblioteca municipal 1 d’octubre de Moià.
Adequació d’espais, climatització i accessibilitat
En total, la convocatòria ha rebut sol·licituds corresponents a 235 ajuntaments i 3 entitats municipals descentralitzades. En conjunt, representen el 76 % dels municipis de la demarcació i més del 90 % de la població, sense comptar la ciutat de Barcelona. La remodelació i adequació dels espais és la tipologia d’actuació més sol·licitada, amb 213 propostes. La segueixen la instal·lació o renovació dels sistemes de climatització, ventilació i altres instal·lacions tèrmiques, amb 126 actuacions; les millores d’accessibilitat, amb 107, i la reparació de patologies estructurals o de problemes d’estanquitat dels edificis, amb 98. El programa parteix d'una diagnosi prèvia sobre l'estat dels equipaments culturals municiaps i finalment es duran a terme 972 actuacions en 407 equipaments culturals.
28 juliol 2026
Ubicada a Moià, incorpora una ambulància de suport vital avançat amb infermer, reforçant la cobertura a la zona i a les comarques veïnes
Un terç dels serveis efectuats durant les primeres dues setmanes han estat a la mateixa comarca
Ariadna Gombau
Moià28 JUL 2026 6:25Actualitzada 28 JUL 2026 10:37
La seu de la Creu Roja de Moià, situada a la carretera de Manresa, 51, acull des del 10 de juny una nova base del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) equipada amb una ambulància de suport vital avançat (SVA) amb infermer. Aquesta nova unitat se suma a l’ambulància de suport vital bàsic que ja operava des del CAP i representa una millora que, segons l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, "garanteix una atenció de més qualitat i un millor servei" tant al Moianès com a les comarques veïnes.
En els primers quinze dies de funcionament, la nova unitat va dur a terme 32 serveis. D’aquests, una tercera part es van prestar al Moianès i la resta, principalment, a Osona. "Hi ha molta activitat i aquesta unitat actua com una segona resposta quan l’SVA de Vic no hi pot arribar", explica Jordi Calafell, cap del SEM a la Catalunya central. A la base de Moià hi treballen sis infermers i cinc tècnics d’emergències sanitàries, que s’organitzen en torns rotatius de dos professionals.
La incorporació d’aquesta base no només millora l’atenció al Moianès, sinó que reforça la cobertura de les comarques veïnes. "És el dispositiu més important que hem incorporat a la Catalunya central. Donarà servei al Moianès, però també és estratègic per la seva ubicació entre Osona i el Bages", destaca Toni Sánchez, gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya central. En la mateixa línia, Calafell assenyala que "vam veure que era una oportunitat per millorar la resposta als territoris més rurals". A banda de la de Moià, la regió ha afegit dues ambulàncies de suport vital bàsic, una a Berga i a Manresa.
Imatges de la nova base del SEM a Moià / Alex Guerrero
La nova base s’ha instal·lat a la seu de la Creu Roja del Moianès: "Ha estat una qüestió d’espai, però també intentem que les bases s’ubiquin en equipaments de propietat municipal perquè, si hi ha un canvi d’adjudicatari, no calgui traslladar-les", explica Sánchez. El cas de Moià és singular, ja que habitualment les ambulàncies de suport vital avançat tenen la base en hospitals, com els de Berga, Vic o Manresa, i no en municipis d’aquestes característiques. Per adaptar les instal·lacions, s’ha incrementat l’alçada de la porta del garatge i s’han millorat els espais de descans i d’higiene destinats als professionals.
En el conjunt de Catalunya s’han desplegat 1.600 noves ambulàncies. En el cas de les unitats de suport vital avançat, la renovació, a més, ha comportat una millora de l’equipament mèdic, amb respiradors i desfibril·ladors més avançats. A més, ara permeten fer analítiques de sang i ecografies a peu d’intervenció, fet que facilita "un diagnòstic més acurat" i permet "traslladar el pacient a l’hospital més adequat", segons explica Calafell. "És com un box d’urgències al carrer", resumeix. Montse Riera, tècnica d’emergències sanitàries, destaca, també, la incorporació d’un sistema de retenció infantil multitalla, adaptable des de nadons nounats fins a infants de 20 quilos, com un sistema de contenció específic per a la llitera, que ara és automàtica.
A escala tècnica, els nous vehicles inclouen diverses millores. Entre les novetats hi ha les franges verdes inspirades en el patró Battenberg, utilitzat arreu d’Europa; llums LED de color blau per evitar confusions; sensors de detecció d’animals salvatges; un navegador actualitzat, i noves pantalles que permeten controlar tota la cabina assistencial. A més, cada professional porta incorporat a l’uniforme un detector de monòxid de carboni, fins ara només n’hi havia un a la motxilla d’intervenció.
Pròxim pas: un heliport
L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, fa una valoració molt positiva de la instal·lació de la nova base: "Tenir aquest equipament dona tranquil·litat, qualitat de vida i esperança en cas d’emergència. És un gran avenç i n’estem molt contents", afirma. També agraeix la predisposició de la Creu Roja per compartir les instal·lacions amb el SEM. "Ens hem entès de seguida", assegura.
Després de la posada en marxa de la base, el següent objectiu és disposar d’un heliport del SEM operatiu les 24 hores a Moià: "És un projecte que ve de molts anys enrere i és necessari", afirma Guiteras. L’any passat es van fer 40 vols per atendre emergències al Moianès. Segons l’alcalde, la voluntat és que aquesta infraestructura sigui una realitat tan aviat com sigui possible per tal que la comarca disposi "de les dotacions sanitàries i assistencials que es mereix".
28 juliol 2026
Alex Guerrero
Moià28 JUL 2026 6:00
whatsappfacebooktwitteremail
La nova base del SEM a Moià, en imatges
La seu de la Creu Roja de Moià, situada a la carretera de Manresa, 51, acull des del 10 de juny una nova base del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) equipada amb una ambulància de suport vital avançat (SVA) amb infermer. Aquesta nova unitat se suma a l’ambulància de suport vital bàsic que ja operava des del CAP i representa una millora que, segons l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, "garanteix una atenció de més qualitat i un millor servei" tant al Moianès com a les comarques veïnes.
28 juliol 2026
Ariadna Gombau
Nil Bolaño
Moià27 JUL 2026 17:07
whatsappfacebooktwitteremail
Els Gegants Prehistòrics de Moià, el Toll i la Teixonera, van lluir per primera vegada restaurats i amb la nova vestimenta divendres passat, 24 de juliol. L'esplanada del Parc Municipal va acollir la presentació de la nova imatge de la parella, estrenada l'any 2007 i que, després de gairebé dues dècades recorrent les viles de Catalunya, havia acusat el pas del temps, tant pel que fa a les figures com als vestits.
27 juliol 2026
Un llamp podria ser la causa de la incidència, segons han explicat fonts municipals
Una avaria elèctrica ha afectat durant més de tres hores els municipis de Moià i l'Estany / ARXIU
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Laura Serrat
Manresa25 JUL 2026 19:33Actualitzada 25 JUL 2026 21:45
Una avaria elèctrica ha deixat sense llum aquest dissabte a la tarda una part de Moià i tot el municipi de l'Estany durant més de tres hores. L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha explicat que el servei ja s'ha començat a recuperar en alguns punts del municipi i que els tècnics continuen treballant per recuperar la normalitat a tota la xarxa.
El tall s'ha produït pels volts de dos quarts de quatre de la tarda i ha afectat sectors de Moià com la urbanització de Montví de Baix, així com el municipi de l'Estany. L'alcalde d'aquest municipi, Enric Maria Molina, ha confirmat que, a un quart de vuit del vespre, el subministrament ja s'havia restablert en el conjunt del poble.
Segons les primeres hipòtesis dels tècnics, un llamp hauria pogut provocar l'avaria elèctrica. Davant del context de risc d'incendi, els equips tècnics han treballat de manera coordinada amb els Agents Rurals per restablir la llum sense incidències.
25 juliol 2026
Es tracta de la variant de Caldes de Montbui, que donarà sortida a la C-59, un dels principals eixos viaris de la comarca
Manel Nadal (segon per la dreta), en la presentació del projecte de variant / GENCAT
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
David Bricollé
Moià24 JUL 2026 16:25Actualitzada 24 JUL 2026 16:43
La Generalitat ha posat fil a l’agulla a una nova infraestructura viària que, tot i que es construirà a sis quilòmetres de distància fora del límit comarcal, proporcionarà una connexió molt més directa als veïns del Moianès que vagin cap al Vallès. Especialment, cap al sector de Sabadell i Terrassa. Es tracta de la variant sud de Caldes de Montbui, que connectarà el que és l’eix del Moianès cap a la comarcal veïna, la carretera C-59, amb la C-1413a, que passant per Sentmenat permet arribar a les cocapitals vallesanes.
El secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, n’ha presentat aquest divendres el projecte d’un vial que, quan estigui fet, evitarà haver de travessar com ara tot el nucli urbà de Caldes per fer aquesta connexió. Es calcula que alliberarà el nucli urbà d’un trànsit de pas quantificat en uns 5.000 vehicles diaris. S’estima que aquesta nova variant captarà uns 10.300 vehicles/dia, dels quals 370 serien vehicles pesants. Es preveu una inversió de 20 milions d’euros.
El departament de Territori ha impulsat la redacció del projecte constructiu i de l’estudi d’impacte ambiental d’una actuació que abastarà uns 2 quilòmetres. No hi ha un calendari de construcció establert més enllà de la redacció, ara, dels projectes.
Aquesta serà, doncs, una nova peça per dotar de millor capacitat a la C-59, que té en procés més avançat una variant encara més important per la seva incidència i proximitat al Moianès. Es tracta de la variant de Sant Feliu de Codines, al límit entre les dues comarques, que de la que a principi d’any se’n va fer pública l’adjudicació per 43,4 milions d’euros i que, pels terminis establerts, hauria d’estar acabada a final del 2028. El Moianès es trauria així de sobre un dels grans taps de la seva connexió viària amb el Vallès i l’AP7 per la C-59.
La nova via permetrà alleugerir de trànsit de pas l’interior del municipi. La futura variant arrencarà aproximadament del punt fins on s’han fet les obres de millora d’aquesta C-59 dins del Moianès, els aproximadament 16 quilòmetres que van des de la sortida del nucli urbà de Moià fins a les portes de l’entrada nord de Sant Feliu.
El traçat tindrà una longitud de quatre quilòmetres i discorrerà per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines. En la major part del recorregut, la secció de la carretera serà de dos carrils més un tercer carril en sentit Moià per a facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit.
24 juliol 2026
Després de vuit anys com a regidora, considera tancada la seva etapa al capdavant del projecte
El PSC anunciarà en les pròximes setmanes el nou alcaldable
Susana Tapia, actual regidora del PSC a Moià / PSC Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Regió7
Moià24 JUL 2026 12:01
Susana Tapia ha comunicat a l'assemblea de l'Agrupació Socialista del Moianès que no repetirà com a candidata dels socialistes de Moià a les eleccions municipals del maig de 2027. Després de vuit anys com a regidora a l'Ajuntament de Moià, considera que la seva etapa al capdavant del projecte ha arribat al seu final i ha decidit fer un pas al costat per donar pas a un nou lideratge.
Tapia va encapçalar la candidatura socialista a les eleccions municipals del 2019, recuperant la representació del PSC al consistori de Moià després d'anys sense presència. L'Agrupació Socialista del Moianès ha volgut destacar "la seva valentia, dedicació i compromís", qualitats que, assegura, "han estat determinants per consolidar el projecte socialista al municipi i han deixat una empremta molt positiva tant a Moià com al conjunt de l'Agrupació Socialista del Moianès".
De cara a les eleccions municipals del maig de 2027, Tapia tanca una "etapa de lideratge polític", però manté "intacte" el seu compromís amb el projecte socialista, que continuarà des d'una altra responsabilitat, segons ha informat el partit. En les setmanes vinents, l'Agrupació Socialista del Moianès farà públic el nom del nou candidat o candidata i presentarà el plantejament amb què concorrerà a les eleccions municipals de Moià.
24 juliol 2026
La mobilització és una acció pel fet que es porti a aprovació la modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat i les seves derivades
Concentració davant l'ajuntament pel ple del 4 de juny de l'any passat / ARXIU/J.E.
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Regió7
Moià24 JUL 2026 17:20
La plataforma Per un Moià viu ha convocat per al dimecres 29 de juliol una marxa prèvia al ple municipal que hi ha fixat per a l’aprovació, entre altres, de la modificació puntual del pla urbanístic que ha de permetre l’ampliació del polígon industrial del Prat. També una concentració a l’exterior de la casa consistorial mentre duri la sessió en la qual es debatrà aquesta proposta.
A 2/4 de 7 hi ha prevista una cercavila amb l’artista Marcel·lí Antúnez que anirà des de la piscina municipal fins a l’ajuntament, i una hora més tard es farà la concentració de protesta mentre duri el ple, a la plaça Sant Sebastià. Ara fa poc més d'un any ja es va fer una concentració de les mateixes característiques quan també es va tractar l'aprovació inicial d'aquesta modificació que ara es reinicia.
Com ja ha explicat Regió7, en el ple d’aquest pròxim dimecres el govern de Moià (AraMoià-ERC) portarà a debat i aprovació el document que recull la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Procediment al qual va directament vinculada la regularització del polígon, damunt del qual fa anys que pesa una sentència judicial; l’ampliació de les activitats de l’escorxador i els terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa municipal.
L’alcalde moianès, Dionís Guiteras, assegurava que aquesta operació «no comportarà» cap ampliació de l’activitat de l’escorxador com a tal, sinó una «diversificació» de la seva activitat. «L'escorxador seguirà en el mateix lloc, seguirà sacrificant el mateix nombre d’animals. No pot créixer de cap de les maneres, i el document que portem a aprovació ho deixa ben clar», afirmava. I reiterava la necessitat de fer aquest pas «perquè el que fem amb el polígon és regularitzar-lo, complir una sentència, delimitar clarament quina serà l'activitat de l'escorxador».
Concretava que la proposta planteja generar 2,7 hectàrees per a noves activitats de l’escorxador que no inclouen més sacrifici «sinó per a una nau d’elaborats carnis, una sala de congelació, una nau de preassecament de pernils i una nau de fabricació d’aliments per a mascotes» més el centre biotecnològic, i 1,1 hectàrees per al creixement d’altres empreses i els metres quadrats per a equipaments, zones verdes i vials que falten per regularitzar el polígon.
24 juliol 2026
El servei es posa en marxa aquest dissabte per la Nit de Castellcir, amb un segon vehicle de 55 places per donar resposta a l’alta demanda i replicant rutes, horaris i la figura dels informadors
Un concert nocturn al Parc Municipal en un edició passada de la festa major de Moià / ARXIU/AJM
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
David Bricollé
Moià24 JUL 2026 6:25Actualitzada 24 JUL 2026 8:53
L’excel·lent resposta que va tenir l’estrena de l’any passat (més d’un miler d’usuaris) ha portat el Consell Comarcal del Moianès a no només repetir, sinó reforçar, el Bus de nit. Una oferta de transport que vol donar resposta a les particularitats de la comarca i a una situació que s’ha detectat com a demanda: el de la mobilitat festiva dels joves entre municipis. Aquest dissabte serà la primera de les 6 jornades que estarà disponible, en aquest cas per la Nit Jove de Castellcir.
El conseller comarcal de Joventut del Moianès, Ferran Jordà, ha explicat que l’èxit de la primera edició, el 2025, va deixar clar que era una oferta necessària, que a més a més, en la línia de l’experiència inicial vol anar «més enllà d’un simple servei de transport. Volem que sigui un espai des del qual ja es treballi per fomentar unes festes segures i cíviques». I també que calia reforçar-lo. Així, segons ha concretat Jordà, enguany hi haurà dos autocars de 55 places (l’any passat n’era només un), i un de 22 per donar màxima resposta a la demanda. «També hi ha un increment de professionals de l’àmbit social, 5 en total, que viatgen amb els joves. S’encarregaran de vetllar pel bon funcionament del trajecte, intervenir en possibles incidències i garantir un retorn tranquil».
A banda d’aquest dissabte, el servei s’oferirà cinc dies més: per la Safarra de Sant Quirze, dues nits de la festa major de Moià i dues de la de Castellterçol
El servei, que és gratuït per als usuaris (el Consell Comarcal n’assumeix íntegrament el cost), consta d’un total de 3 línies (identificades amb els colors blau, verd i vermell) per donar cobertura a les deu poblacions. La més llarga, la blava, va des de Santa Maria d’Oló fins a Castellcir en una ruta de nord a sud bàsicament per la C-59 passant per l’Estany, Moià i Castellterçol. Aquesta és la que es preveu que tingui, per població, una demanda més elevada, per la qual cosa disposarà d’un autocar de 50 places. La línia verda sortirà des de Collsuspina i també passarà per Moià, a més de Monistrol de Calders i Calders, amb parada a Castellcir a la meitat de l’itinerari i al final. La vermella sortirà de Sant Quirze Safaja i passarà també per Granera.
Per a cadascuna de les tres línies s’ha establert un horari d’anada (oscil·la entre 2/4 d’11 i les 11 de la nit) i dues opcions horàries de tornada, la primera de les quals sortirà de Castellcir a quarts de 3 de la matinada, i la segona al voltant de les 5.
El bus també funcionarà per la Safarra (Sant Quirze Safaja); la festa major de Moià de mitjans d’agost, en dues jornades, i la de Castellterçol, cap a finals d’agost, també dos dies.
Per poder accedir a aquest servei, els joves que el vulguin utilitzar únicament han de fer una inscripció prèvia, obligatòria (i, com es deia, gratuïta), a través d’un formulari virtual que hi ha a la pàgina web del Consell Comarcal. En aquest cas, la data límit és aquest divendres a les 12 del migdia.
Agents nocturns als busos
El conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà, destaca l’aspecte afegit d’aquest servei, que és que a cada línia compta amb la figura d’un informador, «agents nocturns, que faran un acompanyament del jovent. En el sentit que no només s’encarregaran de controlar que els usuaris hagin fet correctament la reserva prèvia, que és un requisit imprescindible, sinó que també assessoraran perquè la festa des d’un bon inici es porti d’una manera cívica ordenada».
En aquest sentit, hi afegeix que són educadors que «ens ajuden amb aquesta proposta, que per nosaltres va més enllà d’un simple servei de transport. Ho és, però també és una mesura de seguretat per a la mobilitat dels nostres joves, i alhora volem que sigui aquest àmbit d’assessorament perquè la festa sigui saludable i amb convivència». De fet, la iniciativa forma part del pla de joventut que l’ens comarcal va aprovar l’any passat, «i d’un projecte més ampli que anomenem Fem Oci Segur, que inclou altres serveis com, per exemple, els punts lila», espais d’assessorament i suport davant les violències masclistes i LGTBIfòbiques.
Suport econòmic
Ferran Jordà precisa que «no hi ha edat per disposar d’aquest servei, tot i que està adreçat sobretot als joves perquè mares i pares no s’hagin d’hipotecar sortint de matinada per anar a portar i recollir els seus fills. I portar el jovent de manera segura sense que hagin de recórrer al vehicle privat».
D’altra banda, el conseller comarcal de Joventut ha fet una crida de suport per part de la Generalitat: «Per prestar aquest servei hi ha un esforç ingent per trobar empreses que puguin oferir aquest transport en horari nocturn. Fem una crida a la Generalitat perquè de cara al 2027 ens doni suport, ja que ara el finançament és 100% del fons comarcal. Demanaríem la seva implicació econòmica i administrativa, perquè és un servei adaptat a la particularitat de la comarca. Mirarem de preparar de cara al 2027 un contracte de més de llarga durada perquè sigui més atractiu per a les empreses».
24 juliol 2026
Miquel Fortuny Navarro
Biòleg, micòleg i postgraduat en gestió de recursos naturals i creació de models en ecologia
Existeix una tendència a idealitzar la tecnologia com una solució infal·lible als reptes ambientals. Dins de l’estratègia del biogàs a Catalunya, les grans plantes industrials es presenten com la panacea de l’economia circular: una enginyeria capaç de transformar tones de residus en energia neta de forma totalment inodora. No obstant això, aquesta premissa ignora un principi fonamental: la tecnologia sempre falla. L’error i la fatiga de materials són condicions inherents a qualsevol sistema complex. Quan acceptem aquesta fal·libilitat, el mite de la planta verda i hermètica es desmunta immediatament.
Com bé assenyala el catedràtic de Biologia Evolutiva, José Carrión, actualment patim una mena de «selecció inversa» impulsada per un profund analfabetisme ecològic de les elits, on es penalitza el pensament crític i es premia la fe cega en el determinisme tecnològic. En lloc d’escoltar la ciència, els governs prefereixen tancar els ulls davant del mercat, ignorant que cap mercat pot negociar amb les lleis inflexibles de la física. Els polítics i tecnòlegs recorren sovint al «mite alemany» per enlluernar a la ciutadania, però la prestigiosa revista Nature Communications Sustainability (2026), en un estudi liderat per la Dra. Maria Olczak de la Queen Mary University of London ha destruït aquest miratge: les plantes de biogàs a Europa perden, de mitjana, el 5,4% de tot el metà que produeixen a causa de fuites atmosfèriques cròniques, convertint-se en focus emissors nets de gasos d’efecte hivernacle.
Aquest enlluernament es fa evident en el cas de Moià, on es projecta una instal·lació presentada com a transició energètica comunitària. No obstant això, la dieta de residus destapa la realitat: s’hi preveuen només 3.000 tones de purins i 2.500 de rebuig orgànic municipal, enfront d’unes aclaparadores 24.000 tones de llots d’escorxador. La planta no neix per a la ciutadania; està estructurada al servei de l’activitat industrial de Masia Tero. Ens trobem davant d’un acte d’ecoblanqueig flagrant, on es ven com a «sostenibilitat» el que és una submissió a l’obediència corporativa.
A més, el perjudici d’aquesta macropla ta industrial no és només ambiental, sinó un atac directe al patrimoni de les famílies. Un projecte d’aquest volum situat a menys de dos quilòmetres del nucli urbà colpeja de ple el mercat immobiliari. Els estudis d’econometria ambiental a Europa (com els publicats a Energy Policy) demostren que les plantes industrials properes devaluaran el preu dels habitatges entre un 10% i un 20% a causa de les olors, el soroll i el pas constant de camions pesants. El drama financer s’agreuja per als veïns que estan pagant una hipoteca: mentre el seu deute amb el banc es manté intacte, el valor real de la seva llar es desploma. Aquest «cost de devaluació» absorbeix els seus estalvis mensuals, deixant-los en una situació de capital negatiu i convertint les seves cases en immobles atrapats que ningú voldrà comprar a prop d’una xemeneia de sulfur d’hidrogen (H₂S). L’operació d’ecoblanqueig es finança, així, confiscant el futur econòmic de les famílies.
Aquesta fallida mecànica es tradueix en una crisi de pudors. Els sensors de la planta només detecten fuites a partir d’1 ppm, però el nas humà detecta la toxicitat del H₂S a l’increïble llindar de 0,0005 ppm. El resultat és un escapament invisible per a la màquina, però insuportable per a la població, provocant cefalees, nàusees i estrès olfactiu permanent.
Davant d’aquesta realitat, cal reconèixer que la solució és el decreixement de la cabana porcina intensiva. Una planta de biogàs només s’aproxima a la circularitat real en petites granges familiars per a l’autoconsum, on el residu es gestiona de forma immediata, evitant que es volatilitzi en basses obertes a l’atmosfera abans de ser tractat. Com va recordar el poble de Moià votant massivament que NO en la seva consulta popular, la transició ecològica honesta exigeix superar la «selecció inversa» i redimensionar el model ramader des de la dignitat i el respecte a la salut pública.
23 juliol 2026
L’executiu reinicia el procediment que ha de permetre «regularitzar» l’àrea industrial, «diversificar» l’activitat de l’escorxador i obtenir terreny per a la planta de biogàs municipal
Ple municipal del juny del 2025 en el qual es va aprovar la modificació urbanística que ara es reinicia / ARXIU/JORDI ESCUDÉ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
David Bricollé
Moià23 JUL 2026 6:25
L’Ajuntament de Moià sotmetrà a una nova aprovació inicial la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Operació que, si prospera i arriba a definitiva, porta de la mà un triple efecte: la regularització del polígon, l’ampliació de les activitats de l’escorxador i la cessió anticipada dels terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa i propietat municipal.
Es tracta d’un pas administratiu essencial que ja es va fer ara fa un any, però que cal reiniciar perquè, segons ha explicat l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, aquella «estava mancada de resposta per part de la Generalitat de Catalunya, perquè va trigar pràcticament un any l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) a pronunciar-se, i quan ho va fer ja estava absolutament desfasada». Segons Guiteras, «ara el que fem és endreçar-ho i posar el comptador a zero pel que respecta a l'aprovació inicial, la provisional i la definitiva». Aquest nou document se sotmetrà a aprovació en un ple municipal convocat per a dimecres vinent.
«Parlem de 2,7 hectàrees per a noves activitats de l’escorxador, i 1,1 hectàrees perquè les empreses del polígon puguin créixer»
Al llarg d’aquest any transcorregut, subratlla l’alcalde de Moià, l’executiu (AraMoià-ERC) ha anat mantenint reunions amb la direcció general d'Urbanisme de la Generalitat i amb la mateixa oficina, «de tal manera que el que presentem és un document molt més afinat, recollint les inquietuds i les mancances o les queixes per part dels diferents agents». Dionís Guiteras afirma que el que s’aprova és un document «on queda perfectament clar i definit què es pot fer i què no es pot fer».
El document en qüestió fa referència a la regularització del polígon del Prat, que és dels anys 90 i que en el seu moment es va anar desenvolupant de forma irregular i no respecta la planificació vigent, de manera que no es poden donar llicències. I amb ell, es regularitzarà també la vintena d’empreses que hi ha ubicades. Guiteras reitera que «el que farem amb aquest document també és complir la sentència que tenim del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'any 2020, i un últim requeriment de fa quatre anys».
La via per a aquesta regularització, tal com s’ha anat explicant al llarg de l’últim any i mig, és la d’una ampliació de l’àrea industrial. Aquesta ampliació farà possible guanyar l’espai de zona verda i vialitat que requereix la llei, i és possible amb la cessió d’uns terrenys que va adquirir l’empresa propietària de l’escorxador que hi ha en el mateix polígon del Prat, a canvi que l’Ajuntament els requalifiqui com a industrials, la qual cosa permetrà l’empresa diversificar l’activitat amb més naus. Alhora, aquesta requalificació no és possible sense la previsió d’un equipament amb la qualificació d’interès públic, i és aquí on entra en joc la planta de biogàs, que es preveu construir en una part d’aquests terrenys cedits.
«No s'amplia el sacrifici de porcs»
L’alcalde de Moià, però, afirma i reitera que tota aquesta operació «no comportarà» cap ampliació de l’activitat de l’escorxador com a tal, sinó una «diversificació» de la seva activitat. «L'escorxador seguirà en el mateix lloc, seguirà sacrificant el mateix nombre d’animals. No pot créixer de cap de les maneres, i el document que portem a aprovació ho deixa ben clar».
Escorxador de Moià i els terrenys adjacents al polígon / ARXIU/OSCAR BAYONA
Guiteras concreta que l’ampliació de l’àrea industrial, a banda de compensar els metres quadrats que fan falta de zones verdes, d'equipaments i de vialitat per assolir la regularització, «permetrà crear-hi un complex agroindustrial i biomèdic. Noves activitats que no tenen res a veure amb el sacrifici d'animals, sinó que hi haurà una nau d’elaborats carnis, una sala de congelació, una nau de preassecament de pernils i una nau de fabricació de pet-foods[alimentació per a mascotes]».
I posa en relleu una altra peça, igualment vinculada a l’escorxador: «el complex biomèdic. Un espai dedicat a la investigació, però també directament amb l’operatiu relacionat amb el trasplantament d'òrgans, com les vàlvules dels cors dels porcs per a humans, les còrnies per a humans, i la transformació de la sang del porcí en heparina (anticoagulant). Serà un centre biotecnològic, dels quals només n'hi ha dos al món, un als Estats Units i un altre a Suïssa, i l'altre serà a Moià. I això és el que serà l'ampliació de l'escorxador».
L’alcalde moianès precisa que el document que es portarà a aprovació «deixa ben clar que no s'hi podrà fer qualsevol activitat que no sigui aquesta. És una parcel·la única i, per tant, no es pot subdividir, no es pot vendre, i no es pot canviar l'activitat que hi hagi allà».
Dionís Guiteras insisteix que amb aquest pas «el que fem amb el polígon és regularitzar-lo, complir una sentència, delimitar clarament quina serà l'activitat de l'escorxador, de sacrifici d'animals, i sobretot, l'oportunitat de crear nova indústria, fins i tot nova indústria biotecnològica, que vol dir creació de llocs d'ocupació, de treball, altament qualificats».
I hi afegeix que alhora permetrà que la resta d’empreses que ja hi ha implantades al polígon del Prat «que necessiten créixer i que potser haurien de marxar perquè no poden ampliar, disposin també d’uns 11.000 metres quadrats de terrenys perquè puguin fer-ho».
Guiteras concreta que «en cap cas» es tracta de «les 10,5 hectàrees o dels 12 camps de futbol que corrien de rumors d'ampliació». Precisa que «estem parlant de 2,7 hectàrees, 27.000 m2, per a aquestes noves activitats de l’escorxador, i 1,1 hectàrees perquè les empreses del polígon puguin créixer», i els metres quadrats per a equipaments, zones verdes i vials «que falten per regularitzar el polígon, que algú els ha d’aportar, i que en aquest cas els aporta l'empresa que gestiona l'escorxador».
23 juliol 2026
Aquest divendres es compleixen 4 anys de l'accident degut a que el pilot va perdre el coneixement durant l'ascens i l'aeronau va continuar no comandada fins a impactar contra el terra
L'aeronau accidentada al costat del camp de vol de Moià / CIAIAC
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Eduard Font Badia
Manresa23 JUL 2026 10:58
La Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil (CIAIAC) conclou que l'accident mortal d'un ultralleuger ocorregut el 24 de juliol de 2022 al camp de vol de Prat de la Plana, a Moià, va ser conseqüència d'una incapacitat sobtada del pilot provocada per una cardiopatia isquèmica aguda durant l'enlairament. L'organisme estatal, depenent del Ministeri de Transports, descarta que hi hagués cap incidència prèvia en el vol i no formula cap recomanació de seguretat. Aquest divendres es compleixen 4 anys de l'accident.
Segons l'informe tècnic, el pilot, de 74 anys i veí de Canovelles, únic ocupant de l'aeronau, havia iniciat el vol a les 9.30 hores amb l'objectiu de practicar enlairaments i aterratges. Durant els primers vint minuts va completar tres circuits i tres maniobres d'enlairament i aterratge "sense cap novetat". Va ser just després de començar el quart enlairament quan la situació va canviar radicalment. Les imatges enregistrades per una càmera instal·lada a l'aeròdrom mostren que l'aparell es va enlairar amb una actitud diferent de les anteriors: es va desviar cap a la dreta de l'eix de la pista, va iniciar un ascens molt pronunciat i va efectuar un fort viratge a la dreta abans d'estavellar-se en un camp adjacent. Un testimoni que sobrevolava la zona amb un parapent motoritzat va corroborar aquesta seqüència, explicant que l'aeronau va balancejar-se primer cap a la dreta, després cap a l'esquerra, va guanyar altura amb un angle molt elevat i immediatament es va precipitar contra el terra.
L'anàlisi de la CIAIAC assenyala que no hi ha cap indici que apunti a un problema tècnic o a una maniobra anòmala abans de la rotació de l'aeronau. De fet, destaca que tant el vídeo com el testimoni presencial evidencien que "fins a la rotació del quart enlairament el vol era normal, sense res a destacar". La clau de la investigació es troba en l'informe d'autòpsia elaborat per l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. El document determina de manera concloent que el pilot va morir per una cardiopatia isquèmica aguda, és a dir, una afectació cardíaca sobtada de causa natural. A més, la CIAIAC va consultar especialistes mèdics, que van indicar que aquest tipus d'episodis provoquen una incapacitat pràcticament instantània per continuar pilotant una aeronau.
Així i tot, l'accident més greu d'aviació a Moià es produiria uns mesos després, el 30 d'abril de 2023, quan dos ultralleugers van col·lidir en ple vol, i van morir quatre persones. Sobre aquest accident, la Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil va concloure que va ser el resultat d’una cadena de deficiències operatives i de seguretat.
23 juliol 2026
L'organització de la iniciativa convoca corredors i ciclistes perquè s'afegeixin als darrers quilòmetres del recorregut el 21 d'agost, abans que el moianès voli als Estats Units per iniciar el repte solidari
Enric Casacuberta durant l'acte de presentació de Ruta 66 x ELA a Can Comadran / Sebastià Renom (Ruta66xELA)
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Ariadna Gombau
Moià22 JUL 2026 16:01Actualitzada 22 JUL 2026 16:45
El moianès Enric Casacuberta, que recorrerà íntegrament la Ruta 66 per recaptar fons destinats a la lluita contra l'ELA, començarà el repte el 20 d'agost. Aquell dia sortirà corrent de Moià en direcció a Barcelona, on està previst que arribi l'endemà. A la capital catalana serà rebut al Consolat dels Estats Units, a la Diputació de Barcelona i a la plaça de Sant Jaume per diversos representants institucionals, abans d'agafar un vol cap als Estats Units. Paral·lelament, l'organització ha convocat la societat civil perquè també li ofereixi un gran comiat abans que emprengui el viatge.
L'organització de Ruta 66 x ELA ha fet una crida a ciclistes i corredors perquè acompanyin el moianès Enric Casacuberta en els darrers quilòmetres del recorregut pel territori català. La convocatòria és per al 21 d'agost a les dotze del migdia, coincidint amb la seva arribada prevista a Barcelona. Amb l'objectiu de "projectar una imatge impactant" i "fer història", la iniciativa convida totes les persones interessades a sumar-se a Casacuberta, sigui corrent o pedalant en bicicleta: "Com més persones s'hi sumin, més lluny arribarà el missatge", asseguren els impulsors del projecte.
Per donar el tret de sortida al repte com mereix, s'ha posat en marxa aquesta campanya prèvia, que busca reunir el màxim nombre d'acompanyants possibles. Per facilitar-ne l'organització, també s'ha creat un grup de WhatsApp obert a tothom qui hi vulgui participar. "Després d'anys gestant aquest projecte, per fi Barcelona s'aturarà perquè ens moguem pels qui no poden. Tenim l'escenari; ara només hi faltes tu per ajudar-nos a projectar un missatge que arribi a tots els afectats per l'ELA, a tota Catalunya i a tot el món", afegeixen des de l'organització.
El moianès ha impulsat diverses iniciatives prèvies al repte per donar-lo a conèixer. Entre aquestes, destaca un recorregut de 120 quilòmetres en quatre etapes corrent per tots els municipis del Moianès, la participació en l'estrena de la pel·lícula Corredora a Santa Maria d'Oló i una xerrada a l'Escola Pia de Moià adreçada a l'alumnat de primer a sisè de primària. A més, el passat 9 de maig va organitzar una cursa solidària a Moià i compta amb el suport de diversos comerços i entitats del territori.
L'equivalent a 93 maratons
Casacuberta afrontarà un repte esportiu i solidari sense precedents: recórrer corrent els 3.940 quilòmetres de la mítica Ruta 66 dels Estats Units, travessant vuit estats i completant l’equivalent a 93 maratons en aproximadament 150 dies. L’objectiu és recaptar fons per a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls i contribuir a donar visibilitat a aquesta malaltia.
El projecte, presentat oficialment el passat abril a Can Comadran de Moià, coincideix amb el centenari de la Ruta 66. Gran aficionat a aquesta carretera històrica, que ja ha recorregut en diverses ocasions, Casacuberta va decidir retre homenatge als seus fundadors completant-ne el traçat a peu, una fita inèdita que ha estat reconeguda com a acte oficial de la commemoració i que compta amb el suport de la Federació Catalana d’Atletisme.
Després de dos anys de preparació, el corredor, començarà l’aventura amb 61 anys i la completarà amb 62, sortirà de Moià el 20 d’agost per completar una primera etapa fins a Barcelona. Hi arribarà l’endemà, abans de viatjar als Estats Units, on iniciarà el repte el 29 d’agost des de Chicago. Tot i que reconeix que la climatologia i les possibles lesions són les seves principals preocupacions, assegurava que la motivació de donar suport a les persones afectades per l’ELA és el que el va empènyer afrontar el repte.
22 juliol 2026
La companyia d’alimentació ecològica continua avançant en els seus plans de recuperació després de l’ERO tancat a finals de juny, que ha comportat 28 acomiadaments
Estat actual de la nau de Vegetalia calcinada l'any passat / Àngel Prat
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Pol Vilà
Castellcir21 JUL 2026 6:25Actualitzada 21 JUL 2026 8:02
L’empresa moianesa d’alimentació ecològica Vegetalia està en procés de recerca d’una nau on construir una fàbrica nova. L’incendi de l’any passat en una de les instal·lacions a Castellcir, on concentraven bona part de la seva producció, va iniciar una successió de dificultats — com el trasllat de les oficines a l’edifici de l’antiga Casa Mas, a Castellterçol o l’obertura d’un ERTO a alguns treballadors— , que ha acabat amb 28 acomiadaments arran d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que es va tancar a finals de juny. Ara, la companyia treballa en un pla de recuperació per garantir la continuïtat i sostenibilitat de l’activitat.
“Després del foc, a la fàbrica petita ens hem adaptat com hem pogut, però continuen havent-hi productes que no podem elaborar per espai. No tenim la capacitat productiva d’abans” explica a Regió7 Montserrat Vilardell, del Comitè d’Empresa i comercial de Midsona Iberia, la firma que hi ha al darrere de la marca Vegetalia. Per això, detalla que la companyia està buscant una nau de “3.000 metres quadrats al Moianès”. “Ens agradaria que fos aquí, però de moment no es troba res”.
Malgrat tots els contratemps que han hagut de fer front, Vilardell ha reivindicat l’esperit d’unió i esforç de tots els treballadors. “Hi ha persones que es pensen que tanquem, però lluitem i continuem donant-ho tot”. De fet, alguns dels afectats per l’Expedient de Regulació d’Ocupació, que ha repercutit a tots els departaments, afirma, encara continuaran treballant uns mesos més fruit de l’acord assolit entre la direcció de l’empresa i les persones afectades. Les condicions assolides, ha remarcat la treballadora, van ser millors de les que marca la llei.
Així, el pacte inclou una indemnització de 26 dies per any treballat i un suplement de 100 euros per any a partir dels tres anys. Segons Comissions Obreres, el sindicat majoritari, l’acord va satisfer els treballadors. Víctor Ruiz, de CCOO d’Indústria del Vallès Occidental i Catalunya central, va assegurar que la meitat dels acomiadaments havien estat “voluntaris”, amb l’objectiu de reduir l’impacte social de l’expedient.
L'origen del foc, en una fregidora
El foc va tenir el seu origen en una fregidora que va cremar per complet una de les dues naus a inicis del juliol de l’any passat. A la instal·lació no afectada es va recuperar el 100% de l’activitat en dos dies i, el primer cap de setmana d’agost, es va engegar un nou torn per incorporar més personal de producció, que, fins llavors, no havia pogut treballar. La prioritat de l’empresa era incorporar els treballadors en ERTO “tan aviat com fos possible”, asseguraven des de Midsona Ibèria.
Però el nou torn de treball, de dijous a dilluns, no va tenir una bona acollida. “Durant el procés de gestió de la crisi es va oferir a molts treballadors en actiu si volien canviar-se de torn de manera voluntària a canvi d’una compensació econòmica, però només es va presentar una persona”, explica Vilardell. “Dinou persones afectades per l'ERTO van passar directament a l'ERO; la resta hi van entrar per ajustos de torn o de manera voluntària.", detalla. Una situació que també limitava que l'empresa pogués incorporar nou personal “polivalent” per cobrir aquestes necessitats.
El comunicat de Midsona Iberia
Arran del tancament de l’ERO, l’empresa que gestiona la marca Vegetalia a Espanya, Midsona Iberia, va emetre un comunicat indicant la voluntat “d’explicar el procés de la manera més transparent possible i amb el màxim respecte per totes les persones implicades”.
Seguidament, abans d’entrar en el contingut de la nota, expressaven les complicacions que han viscut al llarg d’aquest any per la seva vinculació al territori i el seu esperit “familiar i proper”. “Som una empresa de la comarca, on moltes persones ens coneixem des de fa anys. Precisament per això, aquest ha estat un procés especialment difícil per a tothom”, reconeixien.
En el comunicat, van detallar que el procediment d’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) iniciat el passat mes de maig “va concloure amb acord entre la direcció de la companyia i les persones treballadores, fruit del diàleg constructiu i de la voluntat d’entesa mostrada per ambdues parts durant tot el període de negociació”.
Tot seguit, asseguraven que l’acord “va ser ratificat posteriorment per majoria en l’assemblea”, destacant “l’esforç per assolir una solució equilibrada en un context complex”. Per aquest motiu, van agrair “l’actitud responsable i col·laborativa del Comitè d’Empresa”.
Conscients de l’impacte “personal i professional” de les persones afectades, en el comunicat apuntaven que la companyia buscava “minimitzar les conseqüències i afavorir les millors condicions”.
Finalment, el comunicat apunta que Midsona Iberia continua avançant “en els seus plans de recuperació i reorganització”, amb l’objectiu de “garantir la sostenibilitat de l’activitat i oferint el nivell de qualitat que els caracteritza”.
21 juliol 2026