Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oló. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oló. Mostrar tots els missatges

13 d’ag. 2025

La millora de la C-59 de Moià a Oló preveu ampliar la via però no modificar trams

La Generalitat ja té redactat el projecte, que, en la línia del que s’ha fet fins a Sant Feliu, planteja la construcció de cunetes trepitjables i la renovació del ferm, però no eliminar revolts


La C-59 entre l'Estany i Oló, un tram amb nombrosos revolts tancats / ARXIU/QUERALT CASALS


David Bricollé
Moià13 D’AG. 2025 6:25

La millora de la carretera C-59 en el tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’Eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, seguirà el mateix criteri que s’ha aplicat en les obres recentment inaugurades entre la capital del Moianès i Sant Feliu de Codines. És a dir, els dos elements principals seran l’ampliació de la carretera amb la construcció de vorals trepitjables i la renovació del ferm. Però no es preveu la modificació de punts del traçat, malgrat que aquest tram té zones de revolts molts tancats, impropis del que, per la seva nomenclatura, és una via principal, especialment entre l’Estany i Oló.

Aquests són alguns dels trets principals de la futura intervenció, de la qual el departament de Territori té previst aprovar-ne, aquesta mateixa tardor, el projecte executiu per a la continuació d’aquesta actuació de millora fins al que és un dels principals eixos de la xarxa viària. Tot i que el Transversal passa de ple pel Moianès, i a tot just una quinzena de quilòmetres de la seva capital, l’actual és una connexió molt poc adequada, sobretot per al trànsit de camions, a conseqüència de l’estretor del traçat d’aquest tram.


De fet, el projecte ja està fet, la Generalitat el té actualment en el tràmit d’audiència pública i, com es deia, passat l’estiu ja es preveu aprovar-lo. Tal com es deia, i segons han avançat fonts del departament de Territori, el projecte de condicionament del tram de la C-59 des de Moià fins a Santa Maria d’Oló, amb una longitud de més de 15 quilòmetres, «inclou actuacions de característiques similars a la part d’obra estrenada a final de juliol».

Millora de tres interseccions

En concret, com a intervencions principals i generalitzades a tot el recorregut, la rehabilitació del ferm i la construcció de cunetes transitables per guanyar amplada a la carretera i reforçar, així, la seguretat viària. A banda, però, el projecte ja enllestit inclou la millora de tres encreuaments. D’una banda, l’accés a la urbanització Montví de Baix (Moià). De l’altra, la intersecció amb la carretera BV-4316, amb la qual es connecta poc abans de l’enllaç amb l’Eix Transversal (i que va fins a Vic passant per Santa Eulàlia de Riuprimer). I, la tercera, la intersecció amb la BV-4313, que és la que porta fins a Santa Maria d’Oló. Les altres intervencions de caràcter general, tal com s’ha fet entre Moià i Sant Feliu, són la millora i adaptació de les diferents parades d’autobusos disposades al llarg del recorregut (sobretot pel que fa a l’accessibilitat dels vehicles i la comoditat per a l’espera de l’usuari); la instal·lació de barreres de seguretat i la renovació i adequació de la senyalització vertical.
 

Variant encarrilada

Quan s’executi aquest projecte, que dependrà dels pròxims pressupostos de la Generalitat, el Moianès tindrà remodelada la que és la principal connexió viària de la comarca d’est a oest (aquesta C-59), pendent d’un altre punt clau que ja està encarrilat: la variant de Sant Feliu.

En l’estrena de les obres que s’han fet en el traçat de 16 quilòmetres que separa aquesta població de Moià, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va refermar «el compromís del Govern» amb l’impuls d’aquesta variant, que permetrà alliberar de trànsit de pas el nucli urbà.



Vista general d'un trm que ja s'ha remodelat de la C-59, a Sant Quirze Safaja / OSCAR BAYONA

De fet, el departament ja ha aprovat definitivament el projecte, amb una inversió prevista de 48 milions d’euros. Una actuació que ha de contribuir especialment a millorar la connectivitat des del Moianès i la seguretat viària, ja que quan estigui construïda i en servei traurà de dins del nucli urbà santfeliuenc tot el trànsit que hi circula de pas, que ha de passar, incloent-hi els vehicles pesants, per una travessera molt estreta. Es preveu que els treballs es licitin el setembre vinent i que es comencin a materialitzar a la primavera que ve, amb un termini d’execució de 30 mesos.

El projecte inclou el traçat d’una variant de la C-59 de quatre quilòmetres, per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines, que permeti alliberar de trànsit de pas l’actual travessera. En la major part del recorregut, la secció de la carretera serà d’un carril en cada sentit més un tercer carril en direcció a Moià per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit.

Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una barrera de formigó. Cal remarcar com a elements constructius més rellevants un viaducte de 515 metres de longitud per a superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres de longitud a la zona de Can Bosc que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.

El projecte inclou la construcció de tres rotondes a nivell per a connectar amb la vialitat de l’entorn (carreteres de Gallifa i de Centelles), a més de la reposició de camins que donen accessos a propietats adjacents. Amb la rotonda de la carretera de Gallifa, també es generarà un nou accés a Sant Feliu de Codines des de la nova variant.


En paral·lel, el departament i l’Ajuntament estan treballant en un conveni per a l’execució per part de la Generalitat de mesures de millora i integració urbana de l’actual travessera de la C-59 i la seva posterior cessió a l’Ajuntament un cop entri en funcionament la futura variant.

13 agost 2025

Regió7

6 d’ag. 2025

El jutjat suspèn provisionalment l’aprovació del projecte de la nova depuradora d’Oló

Es tracta d’una mesura cautelar que respon al recurs presentat per l’entitat ecologista Depana, que considera que l’estació tindrà una afectació ambiental




Actualment la riera d’Oló rep les aigües residuals del poble sense depurar / Arxiu particular


Queralt Casals
Santa Maria d'Oló06 D’AG. 2025 16:51


El jutjat contenciós administratiu número 11 de Barcelona ha suspès provisionalment l’aprovació definitiva del projecte de la nova depuradora d’aigües residuals de Santa Maria d’Oló. Es tracta d’una mesura cautelar dins el recurs presentat per l’entitat ecologista Depana contra la proposta de la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua perquè considera que la ubicació de la nova estació tindrà una afectació ambiental. Tot i que la mesura no és definitiva, l’Ajuntament d’Oló lamenta la decisió perquè «frena un projecte important pel poble i el seu entorn natural» i, juntament amb la Mancomunitat, està preparant un recurs d’apel·lació.

El litigi judicial obert pel projecte de construcció d’una depuradora d’aigües residuals a Santa Maria d’Oló viu un nou capítol. El recurs contenciós administratiu interposat per l’entitat ecologista Depana contra la resolució de la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua per la qual aprova de manera definitiva el projecte de construcció de l’estació depuradora de Santa Maria d’Oló ha derivat en la seva suspensió provisional com mesura cautelar per evitar possibles impactes ambientals. Segons l’Ajuntament del municipi del Moianès, el jutjat considera que, «si es continués amb les obres i després el recurs fos estimat, els impactes sobre el medi ambient podrien ser difícils o impossibles de revertir».

Tot i que la mesura no és definitiva, el consistori lamenta la decisió perquè considera que «frena un projecte important pel poble i pel nostre entorn natural». De fet, argumenta l’Ajuntament, «el projecte vol evitar, precisament, que les aigües residuals del municipi continuïn abocant-se a la riera, cosa que sí que perjudica el medi ambient de manera directa i real».


Per aquest motiu, tant el consistori com la Mancomunitat d’Aigües del Bages i el Moianès estan treballant conjuntament amb l’advocat de la Diputació de Barcelona per preparar el recurs d’apel·lació corresponent, que es pot presentar fins al 10 de setembre. L’Ajuntament assegura que, «malgrat els entrebancs» continua defensant el projecte «perquè el considerem essencial per al futur del poble i per preservar el nostre entorn».


Un litigi judicial obert

L’entitat ecologista Depana vol aturar el projecte de construcció d’una depuradora d’aigües residuals a Santa Maria d’Oló perquè discrepa de la ubicació escollida, que considera sensible i protegida i que es veuria «amenaçada» per aquesta instal·lació i ha portat aquesta confrontació per la via judicial. Per contra, la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, que és qui assumeix el projecte, el defensa amb informes que sostenen que, tot i que a conseqüència dels treballs de construcció caldran algunes mesures correctores, l’actuació prevista no té efectes adversos significatius en l’entorn.

6 agost 2025

Regió7

10 de juny 2025

El projecte per fer una depuradora a Oló obre un litigi judicial

L’entitat ecologista Depana ha presentat un contenciós contra la proposta de la Mancomunitat d’Aigües perquè considera que la ubicació tindrà una afectació ambiental que els promotors neguen


 

Una part del traçat de la riera d'Oló, que actualment rep les aigües residuals del poble sense depurar / ARXIU PARTICULAR

David Bricollé
Santa Maria d'Oló10 JUN 2025 6:25


L’entitat ecologista Depana vol aturar el projecte de construcció d’una depuradora d’aigües residuals a Santa Maria d’Oló perquè discrepa de la ubicació escollida, que considera sensible i protegida i que es veuria «amenaçada» per aquesta instal·lació. De fet, ha portat aquesta confrontació per la via judicial. Per contra, la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, que és qui assumeix el projecte, el defensa amb informes que sostenen que, tot i que a conseqüència dels treballs de construcció caldran algunes mesures correctores, l’actuació prevista no té efectes adversos significatius en l’entorn.

El pas formal que ha fet Depana ha estat interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució de la Mancomunitat per la qual aprova de manera definitiva el projecte de construcció de l’estació depuradora. L’entitat ecologista ja havia presentat un recurs de reposició previ, que havia estat rebutjat. Un cop exhaurida la via administrativa, l’entitat ha decidit portar el cas davant la justícia el projecte «per intentar evitar la producció danys irreversibles al medi natural», segons argumenta en un comunicat.


El que sosté Depana és que la necessitat de millorar el sanejament del municipi «no comporta que la ubicació triada per a la nova infraestructura sigui l’adequada». I n’exposa com a motius que l’àrea afectada «es troba dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) del Moianès i la Riera de Muntanyola, fet que obliga a preservar-ne els valors naturals»; la presència de la llúdriga, «espècie protegida i d’interès comunitari», i la «possible afectació a altres espècies catalogades»; i «l’impacte directe sobre hàbitats naturals protegits, com els boscos de ribera i les jonqueres».


També sosté que la zona del projecte és inundable, «amb el risc que la planta quedi aïllada en situacions de crescudes de la riera d’Oló», i que «el terreny està classificat com a sòl no urbanitzable de protecció especial, segons el Pla Territorial Parcial». D’altra banda, apunta que l’estació se situaria a només 450 metres del nucli urbà, «amb riscos potencials per a la salut pública a causa d’emissions atmosfèriques i altres tipus de contaminació (acústica, lumínica, odorífera)». I afirma que «l’estudi d’impacte ambiental presentat no contempla adequadament alternatives menys perjudicials, prioritzant únicament altres criteris, com els econòmics».
 

Els contraarguments

Per contra, la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua defensa, d’entrada, que el que hi ha projectat és una estació per poder depurar les aigües residuals del nucli urbà de Santa Maria d’Oló, «que actualment s’estan abocant directament a la riera d’Oló». Inclou l’estació i la xarxa de col·lectors per a la recollida i conducció de les aigües que ha de tractar.

Respecte dels arguments que planteja Depana, es remet a un informe de l’oficina territorial d’Acció i Avaluació Ambiental que responia les al·legacions presentades. Tanmateix, fonts de la mancomunitat han respost que «la llei que regula els espais PEIN permet la construcció d’equipaments públics d’aquesta tipologia en aquestes zones». També replica que la depuradora no es troba en zona inundable: «El que sí que hi ha és part del camí d’accés», concreten, però hi afegeixen que «el mateix projecte ja preveu sistemes necessaris de telecontrol per gestionar la planta si hi ha un episodi de crescuda del cabal». Quant a la ubicació, exposen que el 2017 «es va fer un estudi de localitzacions alternatives, valorant-ne de diferents sota criteris d’impacte ambiental durant l’execució de l’obra i en la posterior gestió de la depuradora, un cop feta. I la que va sortir més ben puntuada és l’escollida».


L’informe de l’oficina territorial d’Acció i Avaluació Ambiental, que és públic, resolia en primer terme que «el projecte no s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària, atès que l’actuació prevista no té efectes adversos significatius sobre el medi ambient». Ho feia després d’exposar, per exemple, que part de les actuacions projectades afecten un PEIN, però que «no afecten cap espai de la xarxa Natura 2000 i resten fora de l’àmbit d’espais naturals de protecció especial».

El mateix informe exposa que el col·lector afecta un hàbitat natural amb valor elevat d’alberedes i pollancres, però que l’estació pròpiament dita «no afecta cap hàbitat natural amb valor elevat d’amenaça a Catalunya». Quant a la connectivitat ecològica, s’afirma que la riera d’Oló «no té la consideració de connector fluvial (principal o complementari)». També conclou que «tenint en compte l’abast de les actuacions que es proposen, així com la seva proximitat a les zones urbanes i a polígons industrials, no s’estima que es puguin produir afectacions sobre la connectivitat ecològica global».


Pel que fa a les zones inundables, l’informe exposa que «l’estudi posa de manifest que la ubicació de la depuradora queda fora de la zona d’inundabilitat si en un cas la plana del riu quedes inundada pel període de retorn de cinc-cents anys». Sí que s’hi recull que la canonada d’impulsió que uneix l’estació de bombeig i l’EDAR, que circula soterrat al llarg del camí paral·lel a la Riera d’Oló, queda dins de la zona d’inundabilitat, «mentre que l’estació pròpiament dita en resta fora». A part, s’esmenta el fet que l’accés sí que es troba en zona inundable i que en alguns episodis rellevants de la riera d’Oló «quedarà aïllada durant les hores de crescuda». Però apunta que «el projecte ja preveu els sistemes de telegestió necessaris per poder en tot moment controlar la planta mentre es trobin els accessos tallats».

10 juny 2025

Regió7

15 d’abr. 2025

Què pensen els moianesos 10 anys més tard del naixement de la comarca?

Vuit veïns i veïnes del moianès reflexionen sobre els canvis, beneficis i inconvenients des de la creació del Moianès.


D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Rosa Maria Clarà, Sebastià Prat, Victòria Ginestí, Pere Jo, Elisabet Pasqual, Núria Arisa, Rosalia Closas i Santiago Montsech / Arxiu particular


Ariadna Gombau
Moià15 D’ABR. 2025 6:25Actualitzada 15 D’ABR. 2025 10:50


El Moianès es va crear el 15 d'abril de 2015, unint en una mateixa comarca els municipis de Moià, Castellterçol, l'Estany, Monistrol de Calders, Calders, Collsuspina, Granera, Santa Maria d'Oló, Castellcir i Sant Quirze Safaja. Passats 10 anys, hi ha hagut canvis i millores en alguns serveis, però també algunes mancances en altres. Des de Regió7 hem pogut parlar amb vuit moianesos per saber quina valoració en fan passada una dècada.

Probablement, la capital és un dels pobles que més ha notat el canvi en tractar-se del punt neuràlgic de la comarca. Rosalia Closas, de Moià, destaca les millores de les comunicacions: "Hi ha una millor comunicació de transport públic amb Vic i amb la Universitat Autònoma". Tot i això, sembla que encara hi ha força desconeixement sobre què ha suposat el canvi.


Núria Arisa, també de Moià, assegura no ser usuària de cap dels serveis que ofereix el Consell Comarcal del Moianès, però diu que tampoc ho era quan el municipi formava part del Bages. "Desconec quins beneficis ha aportat el canvi", però "entenc que es va crear per tenir els serveis més a prop i trobo a faltar que se n'ofereixin més per evitar desplaçaments", afegeix Arisa. Seguint aquesta línia, Sebastià Prat no té clar si crear la comarca ha estat bo o dolent, "no he trobat gaire la diferència. A Moià què s'ha fet, una comissaria dels Mossos d'Esquadra i un CAP més gran?", es pregunta. Malgrat la incertesa, l'home conclou que "segurament hi ha moltes coses que han millorat i no es veuen".


Per la seva banda, Elisabet Pasqual, de Monistrol de Calders, destaca que "hi ha serveis que abans ja existien, però potser no es coneixien i ara, per proximitat i realitat del territori, són més accessibles". Encara que la millor hi és, la dona explica que es tracta de prestacions concretes i, possiblement per això, són tan desconegudes. A més, Pasqual diu que en el cas de Monistrol és més fàcil comparar-se amb la resta de municipis del Moianès que amb molts del Bages pel que fa a característiques i necessitats. També monistrolenc, Pere Jo fa una valoració molt positiva dels darrers 10 anys: "Hem guanyat molt perquè érem pobles amb situacions, problemes i inquietuds similars i ara, que ens hem ajuntat, som molt més visibles pel Consell Comarcal que abans".

Més enllà de les administracions, sembla que la sanitat és un dels temes que més preocupa. Rosa Maria Clarà, de Moià, és conscient que en la darrera dècada hi ha hagut canvis positius. No obstant això, les mancances també són presents: "En l'àmbit sanitari falten molts serveis, però espero que de mica en mica ho solucionin". Victòria Ginestí, de Castellterçol, afegeix que no hi ha hagut millores destacables pel que fa al "funcionament d'alguns servies essencials com el CAP", que, segons la dona, no funciona com un centre enfocat a l'atenció de tots els habitants de la comarca.


Com sovint passa, també hi ha municipis que es veuen menys beneficiats que altres. Segons Santi Montsech, aquest és el cas de Santa Maria d'Oló: "En el nostre cas diria que tot continua igual. Al poble d'Oló ens van enganyar". En aquest sentit, l'home recorda que en el seu moment es va fer una consulta als veïns, que inicialment no volien ser del Moianès. Segons Montsech, quan es va crear la comarca, el govern municipal va veure amb bons ulls formar-ne part assegurant que, com havia de desaparèixer el Consorci, era la forma de continuar treballant: "10 anys després, s'ha vist que això era un engany", finalitza.

15 abril 2025

Regió7

9 d’abr. 2025

Rescaten amb una grua un cavall que havia caigut a un bancal de vinyes a Santa Maria d'Oló

L'animal, que es troba bé, no podia sortir per si mateix

Els Bombers han rescatat el cavall accidentat a Santa Maria d'Oló amb l'ajuda d'una grua / BOMBERS


Laura Serrat
Manresa09 D’ABR. 2025 13:51Actualitzada 09 D’ABR. 2025 14:00


Els Bombers han rescatat aquest dimecres al matí un cavall que havia caigut a un bancal de vinyes de dos metres de profunditat a Santa Maria d'Oló. L'avís s'ha rebut a tres quarts de nou del matí, quan l'animal ha caigut i els qui l'acompanyaven han vist que no podia sortir per si mateix del lloc ni sabien com ajudar-lo.

L'incident ha activat tres dotacions terrestres dels Bombers i el grup GRAE del cos per donar suport en les tasques de rescat. Després de valorar diferents opcions, han decidit extreure l'animal del lloc amb l'ajuda de maquinària pesant. D'aquesta forma, han pogut retirar el cavall de la zona on havia caigut amb un arnès per animals i amb la força d'una grua.


Durant el rescat també s'ha desplaçat fins al lloc un veterinari per poder sedar l'animal i que estigués més tranquil. Els Bombers han confirmat que, una vegada s'ha fet el rescat, s'ha deixat l'animal a un lloc segur, a càrrec dels seus propietaris, i que es trobava dèbil, però estable, després de l'ensurt.

9 abril 2025

Regió7

19 de des. 2024

Oló programa dos dies de la desena edició del seu pessebre vivent

L’espectacle de quadres nadalencs i costumistes, que es fa aquest 21 i 22 de desembre, aprofita l’encant dels espais i cases del nucli antic

Les escenes del Pessebre Vivent d'Oló aprofiten els racons del nucli antic / ARXIU PARTICULAR


David Bricollé
Santa Maria d'Oló 19 DES 2024 17:12 Actualitzada 19 DES 2024 17:13


Deu edicions (amb les absències obligades per la pandèmia) ja comença a ser una trajectòria ferma. I és aquesta xifra la que aquest cap de setmana (21 i 22 de desembre) compleix un pessebre vivent al Moianès que s’ha anat fent un forat cada cop més rellevant en el calendari nadalenc, aprofitant el seu nucli antic com a escenari. És el de Santa Maria d’Oló, que enguany tindrà més figurants que mai i que ha programat representacions al vespre, tant dissabte com diumenge.

El nucli antic olonenc es transforma en un gran escenari pessebrístic en el qual, entre les seves parets de pedra, els visitants poden gaudir de les escenes que rememoren les estampes de la tradició nadalenca, però també el passat olonenc i les seves tradicions. El Pessebre Vivent d’Oló es pot veure dissabte, de les 6 a 2/4 de 8 del vespre, i diumenge de 6 a 7 de la tarda. L’entrada té un preu de 7 euros.

Les escenes del Pessebre Vivent d'Oló aprofiten els racons del nucli antic / ARXIU PARTICULAR

Enguany seran unes 130 persones les que es repartiran per les diferents escenes per dur a terme aquestes recreacions, en un esdeveniment que des dels seus inicis promou i organitza veïns i veïnes de Dalt el poble.

Les escenes de caràcter nadalenc, amb la del naixement com a escenificació central, s’entrellacen amb estampes de la vida quotidiana dels avantpassats dels veïns i veïnes d'Oló. Tot plegat, embolcallat per l'encant del nucli històric del poble amb els carrers, places, patis i entrades de cases com a teló de fons. Un mercat i oficis com els terrissaires, els ferrers, els cistellers o els fusters són algunes de les escenes tradicionalment que s’hi poden veure. 

19 desembre 2024

Regió7

6 de nov. 2024

Oló de Lletres 2024: Mitologia i literatura

Del 8 al 10 de novembre torna l'Oló de Lletres, dedicat en aquesta tercera edició a la mitologia catalana
 
Miracle Sala Escriptora. Autora de 'La força de les paraules' (Cossetània) i del poemari il·lustrat La mort és molt bèstia (Tushita, 2018) i Piscolabis (2021).
06/11/2024 Faves Tendres #242


Del 8 al 10 de novembre, el poble de Santa Maria d’Oló torna a abocar-se a la celebració de la literatura amb un nodrit programa d’activitats diverses i per a tots els públics. Enguany, Oló de Lletres dedica la seva tercera edició a la mitologia catalana, tal i com es representa en el cartell il·lustrat per Maria Rosa Sala: la silueta del poble vell sota un cel nocturn habitat per dones d’aigua, bolets autòctons i éssers habitants d’un bosc màgic. Joan-Lluís Lluís © Mònica Boixader

L’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís obre aquest cap de setmana literari del Moianès el divendres, 8 de novembre, a les 8 del vespre, amb la xerrada Foc, llengua i ficció. Una aventura dels orígens, que versarà sobre els orígens mitològics de les llengües i la literatura; acompanyat d’un brindis amb vins locals.

Part de la programació de l’endemà, 9 de novembre, està pensada per a la mainada, com la caminada mitològica al voltant de la riera, a càrrec de Carme Carrera i Marta Julià (a les 10 del matí), i el taller de lectura i proposta plàstica “L’Agus i els monstres Bitmax & CO i Copons & Fortuny visiten les llibreries”, amb la col·laboració de Combel Editorial (a les 5 de la tarda). Altres activitats del dissabte són una caminada literària i panoràmica (a les 10), per a adults, a l’entorn vitivinícola de Sant Miquel d’Oló, amb Miracle Sala i el Centre Excursionista d’Oló, que culminarà amb una visita especial al Celler Sant Miquel (a les 12), amb tastos i explicacions sobre les arrels clàssiques i mitològiques del vi.



A les 5 de la tarda, Virgínia Palomo parlarà de criatures fantàstiques i la seva presència a la literatura catalana, i a les 7, a través d’un acte participatiu amb Ràdio 010 i Jep Oliveras, diferents autors de la comarca i rodalies oferiran “Presentacions Llampec” de les seves novetats literàries, entre els quals Llorenç Capdevila, Jaume Huch, Jem Cabanes, Sílvia Plana, Núria Freixa, Lluís Llord i Daniel Harris. A les 8 del vespre, el Moviment Júnior organitza un Sopar popular, i la jornada tancarà amb un concert de Sergi Carbonell, cantant i compositor, antic membre del grup Txarango (a les 10 de la nit).

El diumenge a les 11 del matí, Cristòfol Jiménez conduirà una entrevista amb els autors Daniel Rangil i Laia Baldevey, il·lustradora, sobre un dels llibres referents de mitologia dels darrers anys, Mitologia dels Països Catalans. Seguidament, a les 12, i com en les altres edicions, se celebrarà un col·loqui sobre la temàtica del festival: Pep Coll i Miquel Martín i Serra dialogaran sobre les mitologies que més els representen, muntanya i mar respectivament. El cap de setmana mitològic es clourà amb una representació “ad hoc” elaborada pel Grup Escènic d’Oló: El comte Arnau, vida i mort abans del mite, a partir del text de Josep M. de Sagarra (diumenge, a les 5).

Durant aquests dies, també es podran veure les exposicions “Criatures fantàstiques”, a càrrec dels nens i nenes de l’Escola Sesmon d’Oló, i “Mites del món”, del Col·lectiu Sotaponts. Hi haurà, a més, parades de llibres amb la Llibreria Cal Cisteller de Navàs, El Petit Tresor de Vic i el Club d’Escriptura Qwerty del Penedès. Com també es va fer en l’edició passada, el Club de Lectura de la Gent Gran ha llegit i comentat llibres d’alguns autors presents a les jornades: en aquesta ocasió, Jo soc aquell que va matar Franco de Joan-Lluís Lluís i Muntanyes maleïdes de Pep Coll. I el dia 30 de novembre, en relació també a la temàtica de la mitologia, s’ha organitzat una sortida nocturna a Montserrat per conèixer algunes llegendes i llocs emblemàtics de l’imaginari català.

Per fer realitat aquesta festa literària única al Moianès, l’organització compta, no sols amb la implicació principal i directa de l’ajuntament de Santa Maria d’Oló i el suport econòmic de la Diputació de Barcelona, sinó també amb la col·laboració d’entitats locals i gent en particular que recolzen la iniciativa a través del mecenatge o tasques puntuals. Tots els actes de l’Oló de Lletres es fan a l’Espai Hemalosa. Es pot seguir la informació més detallada a l’instagram @olodelletres.

 6 novembre 2024

Núvol

21 de juny 2024

“Volem aconseguir una producció de 5.000 quilos per hectàrea”

Entrevista a Oriol Garriga, impulsor del celler Sant Miquel d’Oló

Oriol Garriga | Sebastià Renom

Jordi Gibert
21/06/2024
Santa Maria d’Oló


Què el porta fins aquí a obrir un celler?
La idea era plantar vinya i elaborar el nostre propi vi, feia temps que buscàvem un lloc. Quan ens van ensenyar aquesta finca ens encaixava per l’altura, el clima i a més a més les vistes i l’entorn el feien un espai idíl·lic i ens vam decidir a comprar-lo.

Què aporten les condicions de la zona per plantar vinya?
Trobem un clima continental i certa alçada que amb la sequera i les altes temperatures ens permet que la planta pateixi menys. Això ens repercuteix amb una bona maduració i qualitat del raïm. Ens ajudarà a mitigar els afectes del canvi climàtic. Pensi que estem a uns 800 metres.

D’on li ve l’afició per la vinya? No ve d’una zona vinícola ni li ve per tradició familiar…
Des de petit els pares em van transmetre la passió per la natura. Això em va generar un interès per l’agricultura i vaig decidir estudiar una enginyeria agrònoma. Amb el meu pare sempre ens havia interessat parlar de vins, hi teníem afició. En acabar els estudis vaig veure que m’hi volia dedicar i la família em va donar suport.


Aquesta finca es troba al mig del bosc i allunyada del nucli d’Oló. Quins secrets s’hi amaguen, a part del vi?
És un espai que també ens encaixava molt amb la idea de fer enoturisme. Tenim un antic mas que estem reformant, serà on viurem, i a més a més també hi ha l’ermita romànica de Sant Miquel, que va ser el primer que vam restaurar en arribar aquí. Data de 1130.

En aquest entorn hi van plantar la vinya. Quantes hectàrees tenen actualment?
Vam plantar tres hectàrees el 2013 amb sis varietats diferents. Volíem comprovar quines s’adaptaven millor. El nostre clima té diferències amb el Pla de Bages i això ens permetria veure quines varietats s’adaptaven millor. El 2022, quan ja teníem aquest coneixement, vam plantar mitja hectàrea de picapoll i mitja de mandó, una varietat nova per a nosaltres que era autòctona del Pla de Bages i que s’adapta bé al canvi climàtic. De fet, en plantarem mitja hectàrea més l’any que ve. En total tenim unes quatre hectàrees on també tenim chardonnay, macabeu, trepat, garnatxa negre i carinyena.

Fins a quantes hectàrees volen créixer?
Això depèn una mica del rendiment, que amb el canvi climàtic va a la baixa. Volem aconseguir una producció de 5.000 quilos per hectàrea. Això ens farà ampliar la vinya fins a les sis o vuit hectàrees, depenent de com evolucioni.

Com ha rebut la gent d’Oló un projecte que es proposava recuperar la vinya?
Doncs era una cosa que em preocupava al venir de fora, del Vallès, però la veritat és que han respost molt bé. M’han passat informació sobre la història de la casa i de l’ermita. La gent puja i mostra interès pel projecte. No podem demanar més.

Parlant del projecte, quants vins tenen ara mateix?
Tenim nou vins ara mateix. De la nostra línia principal tenim tres negres, dos blancs i un rosat. I després tenim una col·lecció que són Els Esporàdics, que són tres vins que surten de tant en tant i no són iguals a cada anyada, són més atrevits i experimentals. A més ara traurem un d’ancestral.

Un ancestral és un vi espumós?
Exacte, és un vi espumós, però que no segueix el mateix procés d’elaboració del cava. En lloc de dues fermentacions, en fem només una, és a dir, la mateixa fermentació del dipòsit acaba dins l’ampolla. I allà fem una criança de cinc anys. Sortirà a finals de juny.

Aquí al Pla de Bages la varietat més icònica és la picapoll, com l’elabora vostè? Al ser dels últims a arribar haurà hagut de buscar una manera de diferenciar-se a l’hora de fer-lo.
Cada picapoll de la DO té la seva particularitat, cada zona també ja et condiciona i nosaltres, en estar a més altura, ens funciona molt bé. Li hem posat Arcàngela, aprofitant que l’ermita està dedicada a Sant Miquel. És un vi monovarietal, fet amb fermentació espontània i una criança amb mares fines, que són els llevats propis de la fermentació que precipiten al fons del dipòsit. El que fem és remenar-los i posar-los en suspensió durant quatre mesos. Això ens aporta aromes i gust, li dona estructura i complexitat. Després el filtrem i l’embotellem.

No és l’únic blanc que tenen?
No, també tenim un monovarietal del chardonnay i després tenim el rosat, que el fem amb una varietat negra, la garnatxa i li diem el De puntetes. A aquest li fem un premsatge directe i el fem amb el mateix procés que d’elaboració que l’Arcàngel.

Entre els vins negres en tenen un de fet amb trepat. Com és que han triat aquesta varietat? No és ni típica d’aquí ni tampoc és d’aquelles nobles que venien els anys vuitanta provinents de França com els cabernets i els merlots, que és habitual trobar-les al Pla de Bages.
És una varietat que ens va interessar pel tipus de vi que produeix i com que en un principi no teníem clar quines varietats s’adaptarien millor i tampoc si ens organitzaríem dins de la DO, vam apostar per ella tot i estar fora del Pla de Bages. Al final ens fa un perfil de vi suau, d’estructura fàcil. Tradicionalment s’utilitzava per fer vi rosat. A la Conca de Barberà van començar a fer-lo amb vi negre i ens va agradar la idea.

Tots els vins que fan són monovarietals?
Sí, el que vam fer és tastar molt monovarietal al començar el projecte i vam triar les varietats que ens interessaven més. Per exemple, la garnatxa negra ens agrada per la seva polivalència. Ens val tant per criança com per vi jove. Nosaltres li donem una mitja criança al Sotabosc. Després tenim la carinyena, amb la qual fem El Pregadeu. És una varietat que et necessita madurar i amb l’alçada que tenim en surt amb molta acidesa. Això vol dir que és molt fresca i té un bon equilibri. Amb aquesta varietat li donem més criança i el tenim un any dins la bota. És un altre perfil de vi. Així tenim tres negres diferents, cosa que ens va bé pel mercat. El món del vi dona per gustos colors i així ens adaptem una mica a diferents consumidors.

Què suposa per a vostès està sota el paraigua de la DO Pla de Bages?
Et dona el reconeixement estar dins d’aquesta família. Per algú jove com jo també suposa un suport important, perquè hi ha molt bon ambient i ens ajudem els uns als altres. Sobretot per als que arribem nous, els que fa anys que fan això no ho deuen notar tant, però per als que arribem de zero, que som uns quants i joves, és molt engrescador. I, com li deia, suposa un reconeixement, que fas les coses bé encara que sigui a la teva manera, compleixes uns paràmetres de qualitat. Una altra cosa important és que t’identifica amb la zona. Al final és per on hem tirat, per això hem plantat la mandó, una varietat típica d’aquí, que ens acosta al territori.

Pel que fa a la comercialització, on venen el seu vi?
Treballem amb tres distribuïdors. Bàsicament venem a les comarques del voltant (Moianès, Osona, Bages i Berguedà). Després als Vallès i l’àrea de Barcelona. També tenim un proveïdor a Girona. Però tenim una producció petita i l’objectiu és que el producte sigui de proximitat i es consumeixi a prop. Hem de créixer en volum, però la filosofia és aquesta.

Com a filosofia de negoci, fundar un celler suposa una gran inversió i esperar els beneficis a llarg termeni, per a la següent generació potser?
Sí, jo he tingut sort de començar de jove, amb 25 anys, però és un projecte que fas més pensant en els fills que per a tu mateix. Però bé, algú ha de ser el que comenci i esperem que els següents ens segueixin. La vinya és molt lenta i has de pensar en dècades. Són projectes a llarg termini, i amb una inversió gran, i no pots esperar un retorn aviat.

Una altra branca del negoci, que abans ha mencionat, és l’enoturisme. Encara estan amb reformes. Han començat a explorar aquesta via?
Vam començar la primavera de l’any passat. Abans havíem fet alguna visita a coneguts i a gent del poble com a prova, però des de fa un any hem començat a oferir vistes els caps de setmana. De moment fem una visita al celler, la vinya i a l’ermita de Sant Miquel, expliquem la història del lloc, com elaborem els vins i acabem amb un tast acompanyat de formatges fets aquí Oló també. A partir d’aquí hem fet alguna activitat puntual, un tast relacionat amb astronomia per exemple.

La idea és continuar ampliant aquesta part de l’enoturisme?
Sí, la gent ens ho demana. Per tant, quan acabin les obres al mas i ens traslladem a viure aquí la idea és ampliar aquesta oferta. Ens fa il·lusió poder traslladar-nos aquí. Hi havia molta feina a fer, a reformar, i de moment encara estem vivint a Granollers i anem i tornem. Volem gaudir d’aquest entorn.
 

A més també han fet una aposta important restaurant també l’església de Sant Miquel.
Sí, quan vam arribar estava sense sostre i l’hem restaurat. Hem posat una coberta de fusta i li hem donat un altre ús. Li tornem a donar vida, que si no s’hagués perdut.

21 juny 2024

el9nou

14 de juny 2024

Detingut un conductor per circular 30 quilòmetres contra direcció per l’Eix Transversal i xocar contra un cotxe

Se’l buscava per un possible cas de violència de gènere per retenir una dona contra la seva voluntat

Imatge de la cua que es va formar per l'accident |

Víctor Palomar
14/06/2024


Els Mossos d’Esquadra han detingut aquest dijous a la nit un conductor per circular contra direcció per l’Eix Transversal (C-25) durant 30 quilòmetres mentre fugia d’un control a Manresa. La policia l’estava buscant aquell dia per un presumpte cas de violència de gènere. Se l’acusa de conducció temerària, d’estar sota els efectes d’estupefaents, de no tenir el permís de conduir vigent -la justícia li havia retirat- i dels delictes de desobediència a l’autoritat i lesions per imprudència greu. En concret, va circular en el sentit contrari fins a Santa Maria d’Oló (Moianès), on va acabar xocant frontalment contra un altre vehicle. El SEM va atendre tres ferits en estat menys greu, un d’ells el conductor que va ser detingut després.

L’avís del sinistre va ser pels volts de les 21 h al punt quilomètric 162 de la C-25, que es va haver de tallar durant una estona. El SEM va enviar-hi 4 unitats i van assistir les tres persones ferides.
 

Segons detallen els Mossos, aquell vespre un establiment de Solsona va alertar al cos que una dona podia estar retinguda contra la seva voluntat amb l’home amb el que anava per un possible cas de violència de gènere. En comprovar la matrícula del vehicle amb el que anaven, van constatar que l’home tenia diferents antecedents a aquesta localitat, entre altres coses, per haver agredit un Policia Local.


El cos va activar la recerca del vehicle i, en veure que circulava per la C-55 direcció a Manresa, es va decidir instal·lar un control a una rotonda. La policia sospita que l’home, en veure la retenció, va deduir que l’estaven buscant i va entrar a gran velocitat i en contra direcció per la C-25. Abans, la noia va sortir del vehicle i a partir de llavors el conductor va anar sol. Després de circular durant 30 km a gran velocitat i en contra direcció, va acabar perdent el control i va xocar contra un vehicle que circulava correctament per la via al seu pas per Santa Maria d’Oló.

Actualment el detingut, de 31 anys, està sota custòdia policial. Se li atribueixen els delictes de conducció temerària, d’estar sota els efectes d’estupefaents, de no tenir el permís de conduir vigent -la justícia li havia retirat- i dels delictes de desobediència a l’autoritat i lesions per imprudència greu. La dona que l’acompanyava no l’ha denunciat.

14 juny 2024

el9nou

11 de juny 2024

Un autocar queda encallat en un camí de Santa Maria d'Oló

En el moment dels fets, el vehicle anava sense passatgers


L'autocar encallat en un camí de Santa Maria d'Oló / Bombers de la Generalitat

Redacció
Santa Maria d'Oló 11 JUN 2024 19:43

Els Bombers de la Generalitat han treballat aquest dimarts a primera hora de la tarda en l'alliberament d'un autocar que ha quedat encallat a Santa Maria d'Oló (Moianès).

Segons ha informat el cos, el vehicle ha quedat encallat a les 15:27 hores en un camí enfangat a causa de la pluja. En el moment dels fets, l'autocar anava sense passatgers. En conseqüència, cap persona ha resultat ferida.

Una dotació dels Bombers ha treballat en el servei i ha pogut retornar el vehicle a la pista amb l'ajuda d'una màquina retroexcavadora.

 11 juny 2024

Regió7

3 de març 2024

La nevada pinta de blanc el Moianès, Montserrat i punts del Berguedà i la Cerdanya

A la Catalunya central el temporal s'ha fet notar en punts com Collsuspina, l'Estany, Moià i Castellcir o els Rasos de Peguera

Andrea Izquierdo | @andreaizfu
Manresa | 03·03·24 | 09:05 | Actualitzat a les 16:06


8
La nevada d'aquest diumenge, en imatges Redacció


La nevada d'aquest diumenge ha enfarinat alguns paisatges de la Catalunya central. La previsió de la baixada de la cota de neu s'ha complert i el temporal ha acabat cobrint de blanc part del Moianès. Però la neu no només s'ha deixat veure en aquesta comarca, sinó que també ha caigut de forma intensa en punts del Berguedà i ha fet acte de presència a Montserrat i a la Cerdanya.

Al Moianès, la neu no només ha arribat a municipis situats a cotes altes com l'Estany o Collsuspina (870 metres), sinó que també s'ha fet notar a punts més baixos com Moià (717 metres), Castellcir (693 metres) o Santa Maria d'Oló (547 metres).

Paral·lelament, la neu ha caigut amb força en altres punts de la Catalunya central com al refugi dels Rasos de Peguera, al Berguedà, on aquest matí s'acumulaven gruxios de més de 20 centímetres.

Encara que de forma testimonial, la nevada també ha arribat al Bages. El temporal ha deixat una imatge inesperada a Montserrat, on els flocs de neu han cobert el paissatge per sobre dels 800 metres.

A la Cerdanya, el temporal que creua el país ha deixat a les cotes altes de la Cerdanya nous gruixos d'uns quinze centímetres al llindar dels 1.500 metres. La precipitació blanca no ha tocat pràcticament el fons de la vall i tan sols els teulats més freds encarats a nord han agafat una enfarinada. Durant la nit, i ja des del vespre de dissabte, la vall ha rebut una pluja constant que ha remullat els prats.


La zona de Trampoli de l'estació de la Molina aquest diumenge al matí amb el nou gruix H.SPA

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ja va alertar aquest dissabte de l'arribada d'una borrasca en les pròximes hores que pot deixar xàfecs moderats al litoral i prelitoral –localment amb tempesta- i neu que previsiblement baixaria localment fins als 500 metres. Protecció Civilva activar la prealerta del Neucat ja que es poden acumular més de 20 centímetres de neu nova per sobre dels 1.400 metres a l'Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. La previsió ja alertava que la cota s'acabaria situant a l'entorn dels 500-700 metres i que el paisatge podria quedar tenyit de blanc al Moianès, Osona, la Selva i el Vallès Oriental. S'espera que les precipitacions no cessin fins al migdia.

Afectacions

A l'Eix Transversal (C-25) es recomana precaució per neu i gel a la calçada en un tram de 25 quilòmetres entre Sant Julià de Vilatorta (Osona) i Arbúcies (Selva) passant pel coll de Revell, i també a la TV-7004 entre Ulldemolins i Vallclara. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la precipitació anirà marxant lentament i a migdia s'imposarà el sol i el fort vent, sobretot a l'Empordà, l'Ebre i a les cotes altes del Pirineu. De fet, ja s'han registrat ratxes de fins a 138 km/h a l'Hospitalet de l'Infant, 135 km/h a Portbou, 127 km/h a Mas de Barberans, 110 km/h al Perelló i 107 km/h a Mont-roig del Camp, segons dades de les estacions automàtiques de Meteocat i Meteoclimatic. 

3 març 2024

Regió7

17 de des. 2023

Santa Maria d’Oló viu l’11a edició del seu pessebre vivent

Se se’n fan dues representacions, la segona aquest diumenge a la tarda, i s’hi esperen més d’un miler de visitants

 

Tres protagonistes del muntatge, fa uns dies en un dels assaigs previs | Sebastià Renom


El 9 Nou
17/12/2023

Queralt Campàs

Fa 11 anys que un grup de veïns de Santa Maria d’Oló organitza un pessebre vivent al poble, l’únic d’aquest format de la comarca del Moianès (a Monistrol de Calders es tira endavant una iniciativa similar, però en el seu cas és un pessebre vivent teatralitzat).

Així, una vegada més, durant aquest cap de setmana s’ha preparat un recorregut pel nucli antic d’Oló, per a tothom qui vulgui acostar-s’hi.

Durant aquest cap de setmana una atmosfera diferent omplirà els carrerons estrets i costeruts d’aquesta població moianesa amb un pessebre vivent molt particular. “Està fet al nostre aire, no seguim cap norma. La gent que ha vingut ens diu que el recorda perquè té detalls molt especials”, apunta Dolors Portell, integrant del grup organitzador.


Està previst que aquest pessebre casolà reuneixi uns 1.200 visitants. Els participants faran un recorregut circular, a l’aire lliure, que fins i tot comptarà amb una mica de refrigeri. Un got de caldo al començar i pa torrat amb fuet en acabar, acompanyat d’una ballada del grup de dimonis.

Aquesta edició també és especial, explica Portell, perquè coincideix que fa 800 anys que Sant Francesc d’Assís va fer el primer pessebre d’aquestes característiques a Itàlia.

També és el primer any que el col·lectiu que prepara la jornada ha entrat a formar part de la Federació de Pessebres de Catalunya.

Els organitzadors, 122 persones entre figurants i instal·ladors, són els mateixos veïns del poble, que dos mesos abans comencen la preparació, amb l’ajut de l’Ajuntament. Un procés amè i divertit que Portell considera que els ajuda a “fer poble”. “Hi participen famílies senceres i també ens serveix per fer caliu.

Els caps de setmana ens trobem per fer un bon esmorzar i després anar treballant amb tots els preparatius necessaris”.

El pessebre es pot visitar aquest dissabte de 6 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre; i diumenge, de 6 a 7. Les entrades es venen mitja hora abans de començar, a un preu de 7 euros.

17 desembre 2023

el9nou

15 de des. 2023

Oló impulsa una recollida de firmes per demanar millores en el servei de Correus

L’Ajuntament denuncia «retards» des que a l’estiu es va jubilar el repartidor que hi havia al poble. Ara ha de compartir carter amb dos municipis més

Jordi Escudé
Santa Maria d'Oló | 15·12·23 | 06:25



Bústia de Correus en un carrer de Santa Maria d'Oló DAVID BRICOLLÉ

L’Ajuntament de Santa Maria d’Oló ha posat en marxa una recollida de signatures al poble per reclamar millores en la qualitat del servei que Correus presta al municipi i que s’ha ressentit de la jubilació, l’estiu passat, del carter que hi havia, veí de la localitat i amb dedicació completa al municipi.

«El servei ha minvat considerablement», assegura l’alcalde, Xavier Baraut, amb una correspondència que arriba tard, «i quan necessitem certificats o cartes urgents sovint les hem d’anar a buscar a Artés», on Oló té l’oficina de referència. I és que, la jubilació de l’anterior carter s’ha anat cobrint amb substitucions de poques hores que, segons l’equip de govern, no permeten mantenir la qualitat del servei. A més, s’ha passat de disposar d’un carter propi, a repartidors que ara el poble ha de compartir amb els municipis d’Avinyó i Calders. L’executiu ja ha fet arribar les queixes a l’oficina d’Artés «i ens han dit que han passat la notificació a l’oficina central de Barcelona», assegura l’alcalde, però com que de moment no hi ha hagut cap altra resposta, s’ha procedit a iniciar la campanya de recollida de firmes. Entre altres coses, també ve motivada arran de les queixes que l’Ajuntament ha anat rebent aquestes darreres setmanes per part dels veïns. Baraut admet que la correspondència postal és un servei que va a menys, però que hi ha casos en què encara és molt necessari, especialment per rebre o enviar correu certificat, «i ara, el fet d’haver d’anar a Artés ens ho complica, especialment a la gent gran».

La campanya ja fa uns dies que s’ha posat en marxa amb butlletes per signar que s’han repartit per forns, bars i establiments diversos del poble. S'acompanyen d’un escrit que es fa ressò de les deficiències del servei, i amb què es demana a Correus «que destini els recursos materials i humans necessaris per restablir el més aviat possible la qualitat del servei», de manera «que es torni a prestar d’una forma continuada». De moment, s’han recollit unes 150 firmes, i la idea és mantenir la campanya fins a final d’any, de manera que a començament del vinent ja s’entregarien a l’oficina d’Artés perquè les fessin arribar a la central de Correus de Barcelona. Més enllà d’això, «qualsevol porta que se’ns obri per pressionar, la farem servir», assegura l’alcalde. 

15 desembre 2023

Regió7

23 de nov. 2023

Molins fariners enmig de la natura

Emergeixen en el transcurs d’un sender tot resseguint la riera d’Oló, en un recorregut de vuit quilòmetres

 

El molí dels Moros, amb la seva arcada característica | Sebastià Renom


Jordi Gibert
23/11/2023
Santa Maria d'Oló


A Santa Maria d’Oló hi ha de principis d’any un nou sender que permet descobrir part del seu extens terme municipal. La ruta, amb la riera com a fil conductor, inclou dos monuments que han quedat oblidats enmig del bosc i un entorn privilegiat de premi per a aquells que facin els vuit quilòmetres des del centre del poble.

Travessa un espai inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i entre la flora i la vegetació s’hi conserven espècies submediterrànies difícils de trobar a la resta de Catalunya. El sender també és una oportunitat per gaudir d’elements de gran interès geològic, com el Brai d’Oló, que podem veure als primers passos i ens recorda que el municipi forma part del Geoparc de la Catalunya Central protegit per la Unesco.


Tota la riera d’Oló està emmarcada, de fet, en un paisatge abrupte, modelat per l’erosió de l’aigua i on abunden els cingles i les terrasses fluvials. Quan les pluges eren més habituals que ara es podien veure com els torrents formaven salts d’aigua.

Antigues feixes al llarg del camí testimonien que en un altre temps la zona la freqüentava i dominava una societat que vivia de l’agricultura. Ara, la vegetació i el bosc de ribera en són els denominadors.

La natura abriga vestigis que ens ajuden a conèixer el nostre passat i com els nostres que ens han precedit convivien amb el paisatge. Al capdamunt del sender n’hi ha dos exemples, separats per menys d’un quilòmetre: el molí dels Moros i el molí del Pla.

El molí dels Moros es troba en un meandre de la riera. Es tracta d’una construcció inacabada: un espectacular mur de 10 metres d’alçada que cobreix part d’una imponent cinglera vertical que cau cap a la mateixa riera. A la part inferior hi ha una obertura tapiada en forma d’arc apuntat. Al seu interior, el forat pel qual hauria d’haver sortit l’aigua utilitzada pel molí si s’hagués completat la part interna de l’edifici.

Els historiadors que han estudiat l’estructura situen la seva construcció entre el segle XVII o XVIII. Els carreus del mur s’adapten perfectament a un cingle rocallós format per estrats de diferents tons rogencs superposats. La riera separa molí i cinglera del frondós bosc de ribera que alhora els amaga del camí principal del sender.

Si continuem la ruta arribarem a un afluent de la riera d’Oló: la riera del Molí. Aquí hi trobem el molí del Pla. Situat en una fondalada estreta d’una cascada natural, està format per un conjunt de dos molins, el segon d’accés més complicat. La ubicació no és a la babalà.

Està pensada perquè malgrat que el cabal de la riera no fos suficient, el sistema pogués continuar funcionant gràcies al caient i la força de la cascada. També queden restes d’una bassa i del pou per on l’aigua avançava cap al carcabà, l’estança del molí que acollia el rodet.

La zona on vivia el moliner queda a la part baixa del saltant. Part de l’estructura està avui coberta pel bosc de ribera, a la part oest s’hi intueix una paret de pedra seca, una possible rampa per accedir als nivells superiors del molí.

El molí dels Moros i el del Pla són, en definitiva, dos vestigis del passat agrícola de Santa Maria d’Oló convertits en indrets idíl·lics on veure regnar la natura i el silenci. La gran absent els últims mesos és l’aigua que havia donat la vida al molí i que després va ajudar el bosc a recuperar aquest espai oblidat.

23 novembre 2023

el9nou 

6 d’abr. 2023

Grups ecologistes s’oposen a la construcció d’una depuradora en espai protegit a Oló

Tres col·lectius proposen ubicacions alternatives i demanen a l’ACA que aturi el projecte i el replantegi

Jordi Escudé
Santa Maria d'Oló | 06·04·23 | 06:25




Indret on es vol ubicar la depuradora ARXIU PARTICULAR

El FANAL Grup Ecologista del Moianès, Depana Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, i el col·lectiu 168 ciutadans, reclamen a l’ACA la paralització i revocació del projecte de construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals de Santa Maria d’Oló i Santa Eulàlia per considerar-la il·legal perquè es preveu ubicar en un espai protegit. No estan en contra de la depuradora però proposen alternatives fora d’aquest àmbit i demanen a l’administració que redacti un nou projecte en què es tinguin en compte aquestes altres opcions.

Els tres grups, que es defineixen com a col·lectius culturals, naturalistes i conservacionistes, denuncien que lloc on es vol construir el futur equipament està contemplat per la legislació del 2010 com a Paratge d’Especial Interès Natural amb el nom de Moianès i riera de Muntanyola, resseguint la vall i el curs fluvial de la riera d’Oló al llarg d’1,2 quilòmetres. A més, és dins d’una àrea d’interès faunístic i florístic per la presència de la llúdriga i del gavó fruticós, a banda d’altres espècies com el duc, l’àguila marcenca, el roquerol, una espècie de cranc autòcton, o la papallona nocturna graèllsia. Igualment, asseguren que és un indret vulnerable perquè és un sistema de vegetació de ribera, i entre altres coses perquè acull dos afloraments salins d’interès hidrogeològic i únics al Moianès; així com el Brai de Santa Maria d’Oló, de valor geològic; i perquè és una àrea «d’alta connectivitat ecològica terrestre», apunten aquests grups. Diuen que els ens defensors del projecte, des de l’ACA, fins a l’Ajuntament d’Oló, Aigües de Manresa i la Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament, «tenen coneixement fefaent i administratiu que la ubicació és il·legal en termes de legislació ambiental a l’haver-hi alternatives viables tècnica i econòmicament», i tanmateix mantenen la proposta. Els ecologistes els acusen «d’haver ignorat volgudament» aquestes alternatives, com les que va presentar el 2017 l’empresa Proiectum Civitas Ingenieria Civil (per encàrrec de la pròpia ACA), i temen que ara també s’ignorin les que proposen ells. En aquella ocasió es van descartar les opcions plantejades, entre altres coses, «per temes econòmics i ambientals» pel fet, per exemple, de ser poc allunyades de nuclis habitats.

Uns arguments donats pels promotors del projecte contra les opcions de Proiectum que ni FANAL, ni Depana, ni el col·lectiu 168 ciutadans, no comparteixen, i ara són ells els que han posat alternatives sobre la taula. Totes elles situen la depuradora fora de la superfície limitada pel PEIN i en un únic edifici tancat que inclou l’extracció regular dels fangs hidratats generats. Entre altres beneficis, aquests grups destaquen que les alternatives proposades «són tècnicament possibles en termes d’eficàcia i eficiència, més barates o semblants, s’ubiquen en zones no inundables, i permeten connectar en un futur amb l’actual estació depuradora autònoma del Raval de la Rovirola». D’entre les opcions que ells mateixos proposen, els col·lectius ecologistes consideren especialment òptima la ubicació a la capçalera del torrent d’Altimires, al sud oest del cementiri d’Oló. És fora del PEIN, i diuen que és la millor «pel seu menor impacte ambiental».

6 abril 2023

28 de febr. 2023

La Diputació inverteix en la millora de 73 edificis patrimonials a l'Anoia, Bages, Berguedà i Moianès

En el conjunt de les comarques barcelonines, l'ens provincial inverteix en 180 projectes amb una inversió de tres anys de 25 milions d'euros


Pont de Bagà Diputació de Barcelona


Enric Badia
Barcelona | 28·02·23 | 21:26 | Actualitzat a les 21:28

La Diputació de Barcelona intervé en 73 elements patrimonials de les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Moianès. Són ajuts que tenen una dotació màxima de 200.000 euros, que poden tenir aportacions d'altres administracions, inclosa la municipal, i que pretenen arribar a una gran quantitat de municipis que tenen patrimoni deteriorat i que sovint no troba línies d'ajut. La Diputació inverteix 25 milions d'euros als municipis de la província a través del Programa sectorial de rehabilitació i millora d'edificis, edificacions i jaciments arqueològics. En el darrer ple va aprovar una ampliació de 5 milions més amb el que es cobreix més sol·licituds de municipis. El programa és 2022-2024, per tant una part de la inversió ja està feta, però el gruix és per executar durant el 2023 i el 2024. Les inversions anuals són 2022, 755.000 euros; 2023, 10.565.134 euros; i les del 2024, 13.800.778 euros.

Per comarques, la Diputació intervé en 18 edificis de l'Anoia, en 17 del Bages, en 23 del Berguedà i en 5 del Moianès. En el conjunt de la província hi ha 180 projectes subvencionats., Entre les obres subvencionades hi ha l'edifici industrial de la Cotonera a Igualada. Hi ha ajuts de 200.000 euros, per la intervenció a la Torre de la Panadella (Montmaneu), a l'interior del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera), o al castell de Miralles. A Òdena, l'ajut gairebé arriba als 200.000 euros per a la consolidació d'estructures del castell, i a Calaf hi ha una intervenció prevista per reparar façanes de l'església i del campanar de la col·legiata de Sant Jaume (80.000 euros).

A la comarca del Bages, per valor dels ajuts destaca la restauració de l'església de Sant Julià de Coaner, a Sant Mateu de Bages, la coberta i l'accés al Castell d'Aguilar, la restauració de la capella fonda, barroca, de les Torres de Fals (és la 4 fase d'obres), el projecte de recuperació de la Torre del telègraf de de Sant Martí de Torroellam la rehabilitació de l'església de Sant Esteve de Marganell, els vitralls de de l'església de la Sagrada Família de Castellbell i el Vilar, i l'adequació de l'edifici de l'Anònima a Manresa.

Castell de Boixadors Baldomà Soto, Montserrat

El Berguedà és una de les comarques que rep més ajuts i amb més intervencions. Entre d'altres destaquen dos pont medievals a la capçalera del Llobregat, a Castellar de n'Hug, la millora d'edificacions a la ruta del cretaci (del jaciment de Fumanya), a Fígols, la consolidació de l'estructura del claustre del monestir de Santa Maria de La Pobla de Lillet o l'església de Sant Julià de Fréixens, a Vallcebre. Una inversió molt important, gairebé també d'aquest valor màxim, és per al monestir de Serrateix. I a Berga s'arreglarà la muralla i els camins històrics de connexió al castell. En aquesta bossa de diners també hi ha restauracions d'edificis històrics, com ara el de l'Ajuntament de Casserres. Una altra de les cases consistorials de la Catalunya central en les que s'intervé és la de Calders, al Moianès. A la mateixa comarca, hi ha prevista una intervenció a les cobertes de l'església de Santa Maria de Moià i a la teulada de l'ermita de Sant Joan d'Oló.

El diputat d'Infraestructures i Espais Naturals. Pere Pons, ha destacat, en la presentació del programa, la seva importància pel conjunt de municipis de la província de Barcelona, ja que permet posar en servei edificis i conjunts monumentals com la millora manera de garantir-ne la seva preservació.
 

El diputat Pere Pons, a la dreta, amb el Cap de servei de Patrimoni, José Luís Sáez Enric Badia

En aquesta línia, el diputat Pere Pons ha destacat que «restaurar i rehabilitar edificacions té un cost econòmic important, però el retorn econòmic i social que aquestes actuacions aporten als municipis va molt més enllà, ja que sovint es converteixen en eixos d'atracció per aquestes poblacions a partir dels usos a que es destinats».

«Els monuments –ha remarcat Pons– generen riquesa al territori, i un exemple seria el conjunt d'esglésies romàniques del Berguedà, que s'han convertit en un punt central d’activitats culturals i turístiques a la comarca. Aquest és un retorn molt important que han aportat aquestes actuacions de restauració realitzades al llarg dels anys pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)».
 

Tipus d'actuacions

La majoria d'actuacions incloses en el programa ho són en edificis singulars d’alt valor patrimonial i prop de la meitat incideixen en castells, palaus, elements defensius, esglésies, monestirs, ponts i aqüeductes. En el cas dels edificis, es tracta de 157 intervencions subvencionades que es divideixen en les següents tipologies: 38 castells, palaus i elements defensius (24,20%); 38 esglésies i monestirs: (24,20%); 8 ponts i aqüeductes (5,10%); 3 elements urbans (1.91%) i 70 equipaments municipals (44,59%). La categoria de jaciments arqueològics té 23 intervencions subvencionades, la majoria de les quals (82%) inclouen rutes i projectes d’explotació.
 

Impacte territorial

El programa de millora i rehabilitació del patrimoni històric i cultural atén municipis de totes comarques barcelonines, a través de les sol·licituds dels seus ajuntaments o dels seus consells comarcals. La comarca que aplega més intervencions és Osona (24), seguida de l’Alt Penedès (23) i el Berguedà (23). Les segueixen, per aquest ordre, el Vallès Oriental (21), l’Anoia (18), el Baix Llobregat (16), el Vallés Occidental (14), el Maresme (12), el Moianès (5), el Garraf (5) i, per últim, el Barcelonès (2).
 

Impacte econòmic

Els 25 milions d'euros pressupostats en el programa suposaran una inversió real de 54.253.205 euros, ja que un dels principals criteris de valoració ha estat la possibilitat de cofinançament dels projectes segons el nombre d'habitants.

D'aquesta manera, els municipis més petits (menys de 1.000 habitants) han pogut optar a la subvenció sense cap cofinançament; mentre que els de menys de 5.000 habitants n’ha pogut aportar fins a un 10%, els de menys de 20.000 fins a un 20%, els de menys de 50.000 fins a un 30% i els de més de 50.000 fins a un 40%.

Els ajuntaments i els consells comarcals cofinancen el 77% de les actuacions subvencionades i prop del 25% dels ajuts van destinats a municipis de menys de 1.00 habitants.


Relació d'intervencions 2022-2024 subvencionades per la Diputació Regió7

 

28 febrer 2023

Regió7

27 de febr. 2023

22 de gen. 2023

Oló aplega el teixit associatiu en un nou espai al mig del poble

La inauguració del Centre Recreatiu aquest diumenge amb la consellera Vilagrà, convoca desenes de veïns en una jornada de portes obertes

Jordi Escudé
Santa Maria d'Oló | 22·01·23 | 18:12 | Actualitzat a les 10:52




La inauguració del Centre Recreatiu de Santa Maria d’Oló., en imatges Oscar Bayona



Un equipament ampli i modern per donar cabuda a les entitats i associacions en un mateix espai al mig del poble. Aquesta és la finalitat del nou Centre Recreatiu que s’ha inaugurat aquest diumenge a l’edifici reformat de l’antic cinema i teatre de Santa Maria d’Oló. Tot i que ja fa uns dies que s’hi ha iniciat l’activitat, no s’ha donat oficialment per estrenat fins aquest migdia, amb presència de la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, i una jornada de portes obertes que ha aplegat nombrosos veïns i veïnes.

Ha estat un acte molt musical. I és que la rebuda de les autoritats, que han fet un recorregut per tot l’edifici, s’ha amenitzat amb càntics i actuacions instrumentals dels alumnes de l’escola de música, que ha estat la primera de les entitats en fer-ne ús, des de fa quinze dies. Són diverses aules que ocupen la planta baixa del centre, mentre que al primer pis es reserva per a la ràdio municipal, el local d’entitats i el Moviment Junior, que s’hi aniran traslladant en els propers dies. Tot plegat, suposarà un acostament de l’activitat cultural i associativa al centre del poble, amb un desplaçament que implica «una millora important per a l’accés» i pel fet de disposar d’uns espais nous per a les entitats, segons ha destacat l’alcalde, Xavier Baraut. Ell mateix, i altres autoritats locals, han acompanyat Vilagrà en la visita per tot l’interior de l’edifici, que de fet «ja havia visitat quan era alcaldessa de Santpedor, i fins i tot hi havia fet alguna conferència donant suport al projecte del porta a porta», ha recordat l’actual consellera. Ha qualificat «d’excepcional» aquest nou equipament, amb el qual la Generalitat ha contribuït amb 370.000 euros del POUSC, i que «de ben segur donarà resposta a les necessitats del municipi».

Les obres d’adaptació de l’antic cinema i teatre van començar la tardor del 2021, i han suposat una reforma integral de tot l’interior, i en canvi, s’ha conservat la façana noucentista pel seu valor històric. L’edifici és just a sota de l’espai Hemalosa, l’antiga fàbrica també reformada que ara inclou equipaments ús públic. El terreny que els separa fa poc que és de propietat municipal, i l’Ajuntament ja està treballant «per veure què hi fem», segons ha avançat l’alcalde. Vilagrà ha compromès la Generalitat «a continuar ajudant en futurs projectes». 

22 gener 2023

Regió7

8 de gen. 2023

El nou Centre Recreatiu d’Oló obre portes com a espai polivalent

L’alumnat de l’escola de música començarà demà el segon trimestre al nou equipament, que també acollirà la ràdio i altres entitats

Queralt Casals
Santa Maria d'Oló | 08·01·23 | 06:25


Professors de l'escola de música traslladant el material al nou edifici Mireia Arso


El nou Centre Recreatiu d’Oló ja és una realitat. La reforma integral de l’antic teatre, que es va iniciar la tardor del 2021, ja està enllestida i aquests dies s’ultimen els treballs que han convertit l’equipament en un espai polivalent adreçat al teixit associatiu i cultural del municipi. Entre altres, serà la nova seu l’escola de música, que aquestes festes ja ha començat el seu trasllat cap al nou edifici i demà té previst iniciar-hi les classes. El nou equipament s’inaugurarà oficialment el proper 22 de gener, coincidint amb Sant Sebastià.

Amb l’edifici de l’antic cinema i teatre del tot renovat, les entitats d’Oló disposen d’un espai nou i adaptat a les necessitats actuals i el poble guanya un cèntric espai per activitats culturals i socials. La reforma del Centre Recreatiu permetrà agrupar les activitats socials i culturals del municipi en un mateix espai on les entitats podran fer xarxa i donar vida a l’històric espai. A banda de l’escola de música, properament es traslladarà al nou edifici la ràdio municipal i també ho faran posteriorment el Moviment Júnior i altres entitats, que hi disposaran de sales de reunions.

Els treballs han suposat l’enderroc de pràcticament tot l’edifici, que només ha conservat la façana noucentista. Amb la reforma integral de l’equipament, la primera planta disposa d’un despatx, tres sales i un espai polivalent que acull l’activitat de l’escola de música. A la mateixa planta, s’hi han ubicat dues sales de reunions per a les entitats. Al pis superior, hi ha un espai per als estudis de ràdio i les sales per al cau, el Moviment Júnior, que tenen accés al terrat on també es podran fer activitats. 




L'edifici municipal ha conservat la façana d’estil noucentista del 1940 Mireia Arso

L’alcalde d’Oló, Xavier Baraut, ha destacat que el nou espai, situat a l’avinguda Manuel López, «és al mig de poble i això facilitarà la mobilitat». La reforma ha conservat alguns elements de l’antic equipament, com algunes rajoles hidràuliques que s’han col·locat al terra d’alguns espais o l’antic projector de cinema que hi quedarà exposat. Tot plegat, «com a record i homenatge del que havia sigut l’edifici», ha apuntat Baraut.
Els treballs han suposat l’enderroc de pràcticament tot l’edifici, que només ha conservat la façana noucentista

El consistori també preveu adequar i donar vida a l’espai exterior que hi ha a la part posterior, entre el Centre Recreatiu i l’Espai Hemalosa, amb la idea, segons la regidora d’Urbanisme, Laura Juncadella, «d’enllaçar els diferents equipaments». D’altra banda, amb el trasllat de les entitats al nou espai, l’edifici de l’antic ajuntament on fins ara han estat ubicades es podrà destinar a nous usos. Juncadella ha explicat que l’Ajuntament d’Oló treballa amb la idea de fer-hi habitatge social tenint en compte que «antigament ja eren tres pisos i es va anar modificant».

El Centre Recreatiu és un edifici municipal d’estil noucentista del 1940, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que incloïa un antic teatre que estava en desús perquè no complia la normativa. Ara, reobre portes reconvertit en un espai destinat al teixit associatiu i cultural del municipi. 

8 gener 2023

Regió7