Denuncien un abocament de residus carnis a Moià i a Calders: "Incompleixen la normativa a tort i a dret i ningú fa res"

L'entitat ecologista El Fanal ha presentat una queixa formal davant el Departament d’Agricultura, l’Agència de Salut Pública i l’Agència de Residus
El col·lectiu també ha alertat dels riscos sanitaris que comporten aquests abocaments, que ja han succeït diverses vegades




Abocament de residus carnis a la carretera de Manresa de Moià, aquest dimarts al matí / El Fanal


Ariadna Gombau
Jordi Escudé
Moià30 D’ABR. 2026 18:46Actualitzada 30 D’ABR. 2026 18:47

Un camió que transportava residus carnis va perdre dimarts al matí part de la càrrega a les carreteres de Manresa i de Vic, al terme de Moià, així com a l'N-141c en direcció a Calders, segons ha informat l’entitat ecologista El Fanal. El col·lectiu ha presentat una denúncia davant el Departament d’Agricultura, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya, i ha qualificat els fets d’“irresponsabilitat brutal”, tot remarcant que no és la primera vegada que succeeix.


Dimarts al matí, els veïns de Moià es van trobar vísceres d’animals escampades en una de les principals vies del municipi, les carreteres de Vic i de Manresa. L’abocament continuava per l'N-141c, ja dins del terme municipal de Calders, just abans d’arribar al nucli urbà. Segons Pilar Clapers, membre d’El Fanal, “es veia claríssimament que era un camió que havia anat perdent aquests residus carnis”. D’acord amb el col·lectiu, es tractaria de càrrega provinent de l’escorxador ubicat al mateix municipi.


Aquell mateix dia, l’ecologista va localitzar un camió aturat a l’altura de la masia de la Grossa, a Calders: “Feia molta pudor i al costat també hi havia un vehicle de manteniment de carreteres”. A partir d’aquest punt, ja no es van detectar més restes a la via. Clapers assegura que després El Fanal va saber que, presumiblement, el servei de manteniment de carreteres va ser qui va netejar la càrrega de residus carnis que havia caigut.


Més enllà de les molèsties ocasionades al veïnat per les fortes olors que desprenien les vísceres, l’entitat alerta que es tracta d’uns fets “molt perillosos”: “És una irresponsabilitat. Parlem de residus amb una elevada perillositat en l’àmbit de la salut que no poden quedar escampats a la via pública, encara menys ara que comença a fer calor”, apunta Clapers.
 

Un fet recurrent

“El més greu és que no és un fet puntual”, assegura l’ecologista. De fet, El Fanal ja va interposar una primera denúncia l’any passat, arran de diversos abocaments a la cruïlla entre les carreteres de Manresa, Vic i Barcelona i l’avinguda de la Vila de Moià. “Passava un camió sense tapar i, quan frenava al semàfor, queien els residus a terra i quedava tot tacat de sang”, detalla. Aleshores, la queixa es va enviar a l’Agència de Residus de Catalunya, que va reconèixer la gravetat dels fets, però va derivar el cas al Departament d’Agricultura, que no va donar resposta al col·lectiu. En una altra ocasió, segons Clapers, les restes van aparèixer molt a prop de l’escorxador, al polígon del Prat.


Camió transportant residus carnis a la carretera de Vic, a Moià, el juliol de 2025 / El Fanal

Pel que fa a les denúncies actuals, fonts de la subdirecció de Ramaderia del Departament d’Agricultura apunten que, en tractar-se de productes carnis i no d’animals (ni tan sols cadàvers), no és de la seva competència resoldre casos com aquest. Les mateixes fonts indiquen que la qüestió correspondria al Departament de Salut. Amb tot, fins dijous a la tarda la delegació de salut pública a la Catalunya Central no tenia constància de la denúncia. De moment, tampoc no s’ha pronunciat l’Agència de Residus de Catalunya, a qui, segons El Fanal, dimarts també es va comunicar el cas.


Paral·lelament, l'entitat té previst presentar una altra denúncia perquè, segons afirmen, l’escorxador sacrifica més del doble de porcs dels quals té autoritzats. “Estem bastant cansats”, assegura Clapers, que també recorda un abocament orgànic a la riera de Castellnou fa uns mesos. “Incompleixen la normativa a tort i a dret i ningú fa res; tenen una capacitat d’influència brutal”, afegeix. El Fanal és una de les organitzacions que s’ha posicionat en contra de l’ampliació de l’escorxador de Moià, vinculada al projecte d’una planta de biogàs que vol impulsar l’Ajuntament de Moià.

30 abril 2026

Regió7

Les claus del xoc mortal de dos ultralleugers a Moià: els experts apunten a greus errors de seguretat i de coordinació

La Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil conclou que la manca de vigilància visual, l’absència de comunicacions i procediments incompatibles entre escoles van ser determinants en el sinistre



L'ala d'un dels dos ultralleugers accidentats a Moià ara fa tres anys / CIAIAC


Eduard Font Badia
Manresa30 D’ABR. 2026 14:03Actualitzada 01 MAI 2026 8:43


La col·lisió en vol de dos ultralleugers que el 30 d’abril de 2023, avui fa tres anys, va causar la mort de quatre persones a l’aeròdrom del Prat de la Plana de Moià, va ser el resultat d’una cadena de deficiències operatives i de seguretat que afectaven tant els pilots com les organitzacions implicades, que eren dues escoles de vol. Així ho estableix l’informe tècnic que va emetre la Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil (CIAIAC) depenent del Ministeri de Transports, i que reconstrueix amb detall les circumstàncies del sinistre.


L’organisme investigador assenyala com a causa més probable la vigilància exterior deficient per part de les dues aeronaus, en un context marcat per la manca de coordinació, l’absència de comunicacions de ràdio efectives i l’existència de procediments de vol incompatibles entre les dues escoles que operaven al mateix aeròdrom.


L’accident va implicar dos avions del mateix model, Tecnam P92 Echo, operats per dues escoles diferents, però basades al mateix camp de vol, el de Moià. Un dels aparells realitzava circuits d’entrenament amb enlairaments i aterratges successius, mentre que l’altre s’aproximava a la pista després d’un vol exterior. D'una banda, un ultralleuger pertanyia a l'escola Aeroesport, que volava amb l'instructor de 75 anys i el seu alumne, de 60 anys, que pujava per primera vegada a un avió d'instrucció. De l'altra, l'escola Club Aeronàutic Vol Rasant, propietat del mateix instructor que el pilotava. Aquest instructor, de 59 anys, acompanyava un alumne, de 55 anys, que portava 80 hores de vol en total i havia aprovat la teoria del pilot d'ultralleuger el maig de 2022.



Un ultralleuger Tecnam P92 Echo, com els dos que van col·lidir a Moià fa tres anys / Wikimedia / Frank Schwichtenberg

Les dades analitzades per la investigació situen la col·lisió a les 10:41:24 hores, a una altitud d’uns 2.800 peus (uns 853 metres sobre el terreny), quan els semiplans (les ales) drets de totes dues aeronaus van col·lidir. El punt exacte de l'impacte ha estat determinat per la investigació a partir de la posició dels fragments despesos: coordenades 41°46'33.65"N, 2°6'55.73"E, a 2,1 quilòmetres de la capçalera de la pista. Ambdues aeronaus es trobaven en trajectòries pràcticament oposades i sense haver establert cap contacte previ per ràdio. L’impacte va deixar els dos avions ingovernables i va provocar la seva caiguda immediata, sense possibilitat de supervivència per als dos instructors i els dos alumnes que hi viatjaven.

Silenci de ràdio i invisibilitat operativa

Un dels aspectes més crítics que destaca l’informe és la manca total de comunicacions operatives. Tot i que l’espai aeri en què es produïa el vol no exigia comunicacions obligatòries, la CIAIAC considera que cap de les dues tripulacions va informar adequadament de la seva posició ni de les seves intencions.


A aquesta circumstància s’hi afegeix el fet que una aeronau no disposava de transponder operatiu, i l’altra ni tan sols en portava. Un transponder és un dispositiu electrònic que porten moltes aeronaus per identificar-se i fer-se visibles als radars dels serveis de control aeri. Per tant, en aquest cas, els dos ultralleugers no eren detectables electrònicament, cosa que augmenta molt el risc de col·lisions, sobretot en espais aeris sense control directe.

Factors visuals i punts cecs

La investigació també identifica múltiples factors que haurien dificultat la detecció visual entre les aeronaus, com la posició del sol, que podia provocar enlluernament, els punts cecs derivats de la configuració d’ala alta dels avions, la limitació del camp visual dels pilots, i la possible distracció atencional en fases crítiques del vol. A tot això s’hi suma un element clau: les dues escoles utilitzaven circuits de vol diferents en altitud i extensió, fet que augmentava el risc de conflicte i reduïa la previsibilitat de les trajectòries.

Irregularitats operatives i excés de pes

L’informe també detecta altres incompliments rellevants. Ambdues aeronaus volaven per sobre del pes màxim autoritzat, amb excés de fins a 86 quilos en un dels casos. A més, una de les aeronaus estava operant en activitats d’instrucció sense la cobertura administrativa adequada, ja que el contracte de cessió no havia estat formalment autoritzat.

Deficiències estructurals en les escoles

La CIAIAC assenyala igualment mancances importants en les dues escoles implicades, que entre l'una i l'altra patien d'absència o insuficiència de manuals de formació, inexistència d’un sistema d’anàlisi de riscos, manca de procediments clars sobre comunicacions i circuits i d'inexistència de notificació d’incidents previs


Per tant, els investigadors estableixen com a causa més probable "la manca d'adherència als procediments Visual Flight Rules (Regles de Vol Visual), en particular, la incorrecta realització de la vigilància exterior per part de les dues aeronaus". I com a factors contribuents: l'ús de capçaleres oposades a l'aeròdrom i "l'absència de procediments operatius adequats en les dues escoles i carències en la supervisió d'aquests".

30 abril 2026

Regió7

Castellcir acull aquest diumenge una nova edició de la Fira de l'oli

El certamen es farà al matí, i exposarà varietats d'arbequina, argudell, i cosmètics d'aloe vera



La fira arriba a la segona edició / Arxiu


Regió7
Castellcir28 D’ABR. 2026 16:51

Aquest pròxim diumenge, 3 de maig al matí, Castellcir celebrarà la segona edició de la Fira de l’oli i productes del Moianès, que se situarà al centre del poble i mostrarà tota mena d'olis comestibles de les varietats arbequina i argudell i també els cosmètics d’aloe vera.


Aquesta edició destacarà també per aplegar a plaça una nombrosa varietat de productes de la terra com les verdures, els embotits, els formatges, les cerveses, etc.; sense oblidar-nos del bon pa i la coca de pagès del forn local.

28 abril 2026

Regió7

El Papa proclama màrtir el moianès Manuel Berenguer Clusella

Lleó XIV ha reconegut una cinquantena de persones que van morir durant el 1936 en diversos indrets de Catalunya




El Papa Lleó XIV, a la Ciutat del Vaticà, en una foto d'arxiu / Evandro Inetti/ZUMA Press Wire/d / DPA


Ariadna Gombau


Irene Savio
Ciutat del Vaticà/Manresa27 D’ABR. 2026 12:50Actualitzada 27 D’ABR. 2026 18:24

El papa Lleó XIV ha reconegut el martiri —és a dir, la mort "per odi a la fe", en terminologia vaticana— d’una cinquantena de fidels i sacerdots vinculats a Catalunya, assassinats en el context de la Guerra Civil Espanyola, segons ha informat aquest dilluns l’oficina de premsa de la Santa Seu. Entre ells hi ha Manuel Berenguer Clusella, sacerdot diocesà nascut el 1906 a Castellterçol (Moianès), que va ser assassinat el 7 de novembre de 1936 a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).


"Durant l’audiència concedida a la seva eminència el cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri per a les Causes dels Sants", el Papa ha autoritzat la promulgació "del martiri dels Servents de Déu Estanislao Ortega García (de nom secular Lorenzo) i els seus 48 companys religiosos, professos de l’Institut dels Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel". Així mateix, s’ha concedit el mateix reconeixement a Manuel Berenguer Clusella, que, com els anteriors, va ser "assassinat entre els mesos de juliol i novembre de 1936 en diversos indrets de Catalunya, en el context de la mateixa persecució", segons la Santa Seu.


Tal com explica el mitjà Religión en Libertad, els Germans de Sant Gabriel són una congregació fundada a principis del segle XVIII a l’oest de França. L’any 1903 van ser expulsats del país i van buscar refugi a Espanya, on van fundar la primera casa i escola a Girona, seguida de les de Malgrat i Canet de Mar. El 1915 van adquirir la finca de Can Valls, a Sant Vicenç de Montalt, on van establir la seva casa general, activa fins al 1936.


Entre els episodis més dramàtics de la persecució religiosa de la Guerra Civil destaca l’assalt d’un centenar de milicians de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a la casa de Can Valls el 7 de novembre de 1936. Després d'envair la finca, 44 germans majors de 18 anys i el capellà, Manuel Berenguer, van ser detinguts i traslladats en autobús a la Txeca de Sant Elies, a Barcelona. Per la seva banda, els estudiants més joves van ser enviats a centres d’assistència social, mentre que els més grans van quedar a Can Valls sota el control d’un comitè.

Dels 44 detinguts, cinc religiosos francesos van ser alliberats a través del consolat; els altres 39, juntament amb el capellà, van ser assassinats uns dies després al cementiri de Montcada.
 

Una llarga llista

Els nous màrtirs s’afegeixen a una llarga relació de fidels i sacerdots als quals el Vaticà ha reconegut aquest estatus des dels anys vuitanta del segle passat. Des d’aleshores, més de 2.000 catòlics han estat reconeguts com a màrtirs. El seu record se celebra cada any al novembre des de 2010.


A més, aquest mateix dilluns, Lleó XIV també ha reconegut l’"ofrena de vida" del servent de Déu Pedro Manuel Salado Alba. Aquest laic, membre de l’associació Hogar de Nazaret, va néixer a Chiclana de la Frontera (Cadis) el 1968 i va morir el febrer de 2012 a Atacames, a l’Equador.

27 abril 2026

Regió7

Moià viu un Sant Jordi ple de poesia als carrers i amb gran participació d’alumnes i autors locals

Estudiants dels diversos centres educatius del poble han sortit a llegir poemes mentre comerços i entitats han omplert la vila de llibres, roses i activitats per fomentar la lectura

Imatges de la diada de Sant Jordi a Moià / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Moià23 D’ABR. 2026 13:58

Els carrers de Moià s’han omplert aquest matí d’estudiants de totes les edats, que han recorregut el centre del municipi tot fent aturades en diversos punts per llegir poemes en el marc de la diada de Sant Jordi. Com és habitual en aquesta data, negocis i entitats han instal·lat parades de roses i llibres i, a més, diversos autors locals s’han distribuït pel poble per signar les seves obres.


La plaça de Francesc Sagrera, el parc Municipal, la plaça del Cap, la plaça Major i el carrer de Rafael Casanova han estat els punts d’aturada de l’alumnat de l’escola Josep Orriols i Roca, de l’escola Pia i de l’Institut Moianès, que han aprofitat l’ocasió per llegir poesia al carrer.


Paral·lelament a les lectures, diversos autors locals —gràcies a la col·laboració entre la biblioteca i l’Agrupació de Botiguers i Comerciants de Moià (ABIC)— han tingut l’oportunitat de signar les seves obres en diferents comerços del municipi, des de dos quarts de deu del matí fins a dos quarts de dues del migdia. Concretament, els escriptors que han participat enguany en la diada han estat Baltasar Fonts, Cristina Rodrigo, Juan Manuel Ramos, Laia Martorell, Eva Escalera, Roger Rovira, Jin Vives, Gemma Cabanillas, Esteve Carbó, Nerea Campo, Yolanda Hernández, Imma Llonch, Eugènia Llonch, Dani Codina, Meritxell Benedí, Miracle Sala, Sergi V., Imma S., Pep C., Marina B., Ramon S. i Pere Gomà.

A banda de les parades de les dues llibreries del poble i de les floristeries, també s’han vist entitats com el Cau o Els Avets venent llibres i roses, entre d’altres. També impulsada per l’ABIC, s’ha organitzat el Cerca llibres, una iniciativa pensada per fomentar la lectura. En total, s’han amagat 25 llibres repartits pels establiments col·laboradors; qui els trobi, se’ls pot quedar.

23 abril 2026

Regió7

El jutge tomba les mesures cautelars sobre la construcció de la depuradora d’Oló

Això permet reactivar un projecte previst per l’ACA al seu pressupost 2024-2027

 

El punt de la riera d'Oló on desemboquen actualment les aigües brutes |

Jordi Gibert
21/04/2026
Santa Maria d'Oló

El projecte de la nova estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Santa Maria d’Oló ha rebut aquesta setmana un impuls decisiu.

Després de més de sis mesos de paràlisi absoluta, el jutge ha dictat una resolució per la qual s’aixequen les mesures cautelars que mantenien el projecte aturat. Aquesta decisió obre la porta a la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, l’ens responsable de l’obra, a iniciar de forma immediata els tràmits administratius pendents, començant per les expropiacions dels terrenys afectats.

Segons l’alcalde d’Oló, Xavi Baraut (Oló Som Tots-ERC-AM), la caiguda de les cautelars s’ha produït perquè la part demandant, l’entitat ecologista Depana, no va arribar a dipositar la fiança de 10.000 euros que requeria el tribunal.

“En el moment que no s’abonen, les cautelars no es mantenen”, explica l’alcalde, que lamenta que, malgrat aquest desenllaç, el recurs ha suposat un retard de mig any en una infraestructura molt necessària per al poble.

Tot i la notícia, a més a més, Baraut manté la cautela, ja que l’aixecament de les mesures temporals no implica el final del litigi judicial. El contenciós administratiu presentat per l’entitat ecologista Depana continuarà endavant. Ara bé, el fet que no hi hagi una prohibició judicial expressa permetrà que la maquinària administrativa no s’aturi.

La pressa de l’Ajuntament no és gratuïta. El finançament del projecte depèn d’una partida pressupostària de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que té uns terminis d’execució molt marcats, màxim l’any 2027. “Si no hi ha calés, s’aturarà tot”, diu Baraut.

L’objectiu d’ara és agafar bon ritme per licitar les obres abans no perilli l’import consignat d’1,7 milions d’euros.

Un cop resolt el bloqueig judicial, el full de ruta torna a ser clar. El primer pas serà completar el procés d’expropiació de les finques necessàries per a la construcció de la depuradora i els seus col·lectors. Una vegada completat aquest pas, es licitaran les obres.

Des de l’Ajuntament recorden que la gestió directa del projecte recau en la Mancomunitat i l’ACA, però Baraut assegura que el consistori en farà seguiment exhaustiu: “Intentarem ser molt pesats, fer de mosques i molestar perquè no s’oblidin de nosaltres i tot segueixi el seu curs.”

21 abril 2026

el9nou

Exalumnes de Moià i Igualada denuncien abusos de l’escolapi Josep Blay: "En una sortida va voler que begués alcohol i se'm va abraonar"

El sacerdot, condemnat el 2023, va ser traslladat d’escola a escola durant dècades. "Com a sacerdot predicava una cosa, però com a home en feia una altra", assenyala un exescolar seu.




Imatge d’arxiu de Josep Blay. | E. P.


Guillem Sánchez / Jordi Torres
Barcelona20 D’ABR. 2026 1:54Actualitzada 20 D’ABR. 2026 13:23

L'escolapi Josep Blay (Terrassa, 1940) és un abusador que, exercint de mestre en una desena de centres de la companyia Escola Pia de Catalunya, ha estat en contacte amb menors durant més de 60 anys. Arran de la publicació del documental La fugida. Veritats ocultes el 24 de març per 3Cat, diversos exalumnes que van coincidir amb Blay en centres de l’Escola Pia, com el de Moià i Igualada, han revelat més detalls de la trajectòria del sacerdot marcada per les pallisses, les burles i els abusos sexuals. “Com a sacerdot predicava una cosa, però com a home en feia una altra”, assenyala un dels seus antics pupils.


El documental va poder provar que, el 1968, Blay va abusar sexualment d’un alumne de l’Escola Pia de Sitges i també que, el 2008, va agredir quatre nenes de 8 anys en una parròquia d’Alella (Maresme), un cas pel qual el 2024 va acabar sent condemnat a 22 mesos de presó.

Colèric, dèspota i violent

Blay va exercir de mestre a Granollers, Sitges, Moià, Tàrrega, Caldes de Montbui, Igualada i Alella. També consta que va ser a Balaguer. Alguns dels seus trasllats van coincidir amb episodis d’abusos o pallisses, alguns dels quals fins i tot van transcendir. Però Blay va continuar en contacte amb menors malgrat tots els casos.


La seva estada a les comarques de la Catalunya central va portar desgràcia a infants d'Igualada, i a Moià on s'hi va estar fins a sis anys, marxant al 1976. "A alguns alumnes els maltractava físicament i psicològicament", explica un exalumne de Blay en aquesta escola del Moianès. "Es reia d’alguns, se’n fotia, els ridiculitzava davant de tots. També els pegava. Jo recordo que sempre donava cops amb el nus del dit índex".

Colèric, dèspota, violent, manipulador. Els adjectius que utilitzen per descriure Blai els seus exalumnes, de centres i edats molt diferents, coincideixen. Dos homes escolaritzats a l’escola de Granollers (1964-67) s’hi refereixen com un docent que, en ocasions, va arribar a ser "sàdic". "Em cridava i em deia que em tragués les ulleres. Després començava a pegar-me a la cara", recorda un d’ells, Manel Cirac. "Un dia vaig haver d’anar a la font del pati perquè em sortia molta sang dels llavis i del nas", assegura. El Manel no és capaç d’enumerar totes les vegades que va rebre pallisses per part de Blay, unes agressions que no va saber mai a què es devien. "Era un abusador, perquè jo tenia 9 anys", indica. "Sempre agafava els mateixos: sabia a qui podia pegar i el convertia en el seu gos apallissat", apunta l’altre antic alumne.

Després d’haver passat per Granollers, estan documentats els seus primers abusos sexuals a nens gràcies al testimoni d’un dels protagonistes de La fugida. Veritats ocultes: Josep Cardeñoso. Van tenir lloc a Sitges entre 1967 i 1970. Cardeñoso va revelar al documental que Blay es va oferir per fer-li classes de repàs però que en realitat aquell reforç per millorar el seu rendiment escolar va ser simplement una excusa per tancar-lo a les seves habitacions, un apartament que els membres escolapis tenien just al costat de l’escola.


A Sitges també hi consta una pallissa a un nen d’una edat semblant a la de Cardeñoso: Llorenç García. "Un professor em va castigar i em va fer sortir al passadís. Llavors va aparèixer Blay i em va preguntar qui m’havia castigat, però vaig dir malament el nom del professor. Va començar a clavar-me bufetades. Em va fer una ferida perquè en una d’aquelles bufetades vaig xocar contra la porta de la classe. Va haver de sortir el professor a demanar a Blay que s’aturés", explica aquest veí de Sitges. "El meu pare, quan em va veure arribar amb la cara desfigurada, va anar a l’escola i va agafar Blay per les solapes: no em va tocar mai més", recorda García. Després d’abusar de Cardeñoso i apallissar García, Blay va ser enviat a Moià.

De Moià, tal com confirma ara l’ordre de l’Escola Pia de Catalunya, Blay va ser enviat a Tàrrega (Urgell), fins al 1985. Entre 1985 i 1988 es va estar a l’escola de Caldes de Montbui (Vallès Oriental). El 1988, Blay va ser enviat a Igualada i posteriorment a Alella.
 

Es podria haver evitat

La Meritxell tenia 9 anys quan va veure per primera vegada Blay, a l'Escola Pia d'Igualada. Era, com en les escoles anteriors, un professor religiós que estava molt vinculat amb totes les activitats esportives: futbol, bàsquet, patinatge. "A mi em venia a veure sempre", recorda la Meritxell, que amb el pas dels anys ha pres consciència que Blay es va obsessionar amb ella i, per ser-hi a prop, es va fer amic dels seus pares i es presentava tot sovint a casa seva per ajudar-la a repassar les tasques escolars i els deures, com havia fet 30 anys abans amb Cardeñoso a Sitges. "Em feia seure a la falda, em parlava a l’orella, m’acariciava els cabells", explica la Meritxell, que, tot i que a aquella edat encara no era capaç de discernir amb claredat si Blay l’estimava o la utilitzava per excitar-se, se sentia tan atabalada que va acabar patint depressió i trastorns alimentaris.

La situació més greu entre Blay i la Meritxell va tenir lloc durant una excursió al Pirineu. Blay li va demanar que pugés a la seva habitació. La Meritxell recorda que Blay feia pudor d’alcohol i que volia insistentment que ella es begués una ampolla d’aigua del Carme, una beguda alcohòlica. Blay, segons la Meritxell, se li va abraonar, però va poder escapolir-se’n i fugir. "Les cames em tremolaven", assegura. Després d’aquell episodi, Blay va ser traslladat. "On anirà ara?", es va preguntar la Meritxell. I es va apiadar dels alumnes que caurien a les seves mans a partir de llavors.

Blay va cometre els abusos sexuals més greus que consten en la destinació posterior a Igualada, la d’Alella, per la qual cosa finalment va ser condemnat.

L’Escola Pia de Catalunya ha sol·licitat que en aquesta notícia es recordi que l’orde disposa d’un canal a la pàgina web per denunciar abusos sexuals i que demana a qualsevol afectat o persona que tingui informació sobre aquests fets o d’altres que es posi en contacte amb l’organització.

20 abril 2026

Regió7

El Centre de Tecnificació del Bages i Moianès obté quatre medalles als estatals infantil i cadet

Bruna Rafat, de l'Esport7, es proclama campiona d'Espanya infantil en menys de 44 quilos i assoleix el millor resultat del grup



Els participants infantils del Centre de Tecnificació del Bages i Moianès, a Palma / Esport7


Jordi Agut
Manresa20 D’ABR. 2026 18:44Actualitzada 20 D’ABR. 2026 19:58


L'equip del Centre de Tecnificació del Bages i Moianès va tornar amb quatre medalles dels Campionats d'Espanya infantil i cadet que s'han disputat a Palma de Mallorca. En total, un or i tres bronzes ha estat la collita en aquest certamen de participants de categories U15 i U18.


L'èxit més important va ser per a Bruna Rafat, de l'Esport7, que es va proclamar campiona d'Espanya infantil en la categoria de menys de 44 quilos. Aquesta medalla d'or certifica la seva gran progressió. Rafat es va imposar a la final a la principal favorita, la madrilenya Ainhoa Romero, després d'haver superat en els combats anteriors la balear Julia Trujillo, la gallega Vera Collazo i l'aragonesa Inés Fonseca, aquesta en semifinals.


El centre també va guanyar tres bronzes. Van ser per a Carlos Llamas, de l'Esport7, en menys de 55 quilos, per a Inés Guerrero, del Club Judo Moià, en menys de 57 quilos, i a una component de l'Osona Judo Club, Ivet Beltran, en menys de 48 quilos.


A més, l'equip va sumar diversos diplomes de finalista. Un, amb la cinquena posició de Nina Rafat, de l'Esport7, en menys de 48 quilos infantil i els setens de Berta Domínguez, en menys de 63, i Dumi Croitor, en menys de 73, tots dos cadets i de l'Esport 7, i Laia Coma, cadet del Judo Moià, en menys de 57.

La delegació es va completar amb Gerard Casasayas, Martí Vinyals, Damià Bujor, Helena Busquets, Suri Gundin, Noa Lozano i Guillem Domingo. La direcció tècnica del centre es mostra "contenta amb els resultats de l'equip, però no d'acord", conscient que el nombre de metalls podia haver estat més gran tenint en compte la temporada dels judokes en el torneig estatal. De tota manera, el judo bagenc i moianès segueix sent el que té més medalles de Catalunya en els campionats d'aquestes edats.

20 abril 2026

Regió7

Un veí de Moià farà l'equivalent a 93 maratons en cinc mesos per l'ELA: "Vull donar-los esperança i córrer per qui no pot"

Can Comadran va acollir ahir l'acte de presentació del repte d'Enric Casacuberta, que farà la Ruta 66 corrent per recaptar fons per l'ELA

Imatges de la presentació del repte del moianès Enric Casacuberta / Sebastià Renom (Ruta66xELA)


Ariadna Gombau
Moià19 D’ABR. 2026 17:27Actualitzada 19 D’ABR. 2026 18:16

La Ruta 66: vuit estats —Illinois, Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia— i 3.940 quilòmetres, l'equivalent a 93 maratons en cinc mesos. Aquest és el repte que afrontarà el moianès Enric Casacuberta amb l’objectiu de recaptar el màxim de fons en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. Ahir, Can Comadran de Moià va acollir la presentació oficial del projecte, que començarà a l’agost i s’allargarà durant aproximadament 150 dies.


Tal com ja va explicar a Regió7, Casacuberta és un apassionat de la Ruta 66, que ja ha recorregut un parell de vegades, sempre sobre rodes. Ara, però, es tracta d’un repte personal: "Sabia que l’any del centenari era el 2026 i em vaig proposar fer un petit homenatge als fundadors". Perquè fos encara més especial, tal com mereix l’ocasió, al moianès se li va acudir completar-la corrent, una fita inèdita. La iniciativa ha agafat tanta embranzida que ha estat reconeguda com a acte oficial del centenari i compta amb el suport de la Federació Catalana d’Atletisme (FCA).


Després de dos anys d’entrenament, el corredor sortirà de Moià el pròxim 29 d’agost en direcció a Barcelona: "Vull donar a conèixer Moià i el Moianès". Per arribar a la capital catalana, Casacuberta farà dues etapes i, posteriorment, posarà rumb als Estats Units. Abans de deixar Catalunya, serà rebut per representants institucionals a la Diputació de Barcelona, al Consolat dels Estats Units i a la Generalitat.


Tal com va assenyalar ahir durant l’acte, el que més el preocupa és la climatologia i, sobretot, el risc de patir una lesió. Tot i això, les motivacions superen amb escreix els dubtes: "Ho faig per ajudar la gent afectada per l’ELA, per donar-los esperança i córrer per qui no pot fer-ho". De fet, amb aquest repte, Casacuberta vol que es parli "molt més de la malaltia", aconseguir el màxim de diners i fer-ne difusió.

En la presentació també hi van participar Anna Rigola, responsable de comunicació de la Fundació Miquel Valls; Jordi Extremera, entrenador de Cenit Girona, i Benito Nogales, representant de la FCA. Segons Rigola, iniciatives com la del moianès contribueixen a la visibilització de la malaltia.

Pel que fa a la preparació física, Extremera va explicar que, en el cas de Casacuberta, es gestiona a través de tres àmbits: fisioteràpia, entrenament i seguiment mèdic esportiu. Les sessions físiques, va remarcar, "són força exigents". A més, ara que queden pocs mesos per a l’inici, també rep suport psicològic. El moianès començarà el repte amb 61 anys i l’acabarà amb 62. Segons el seu entrenador, la preparació és complexa perquè no es pot replicar exactament el que es trobarà sobre el terreny: "Hem de jugar amb el volum i trobar l’equilibri".

"Que a l’ELA li facin molt més mal les cames que a tu"

Dionís Guiteras, alcalde de Moià, també va intervenir durant l’acte: "L’Enric és un pilar important de la gent que treballa a l’Ajuntament de Moià. Veure una persona cada dia que et diu que vol fer un projecte d’aquestes magnituds és molt bèstia", va confessar. El batlle tampoc no va voler oblidar la Trinidad, una veïna del poble afectada per ELA, que ahir era present a Can Comadran. Guiteras va anunciar, a més, que, si l’agenda li ho permet, viatjarà als Estats Units per rebre Casacuberta a Los Angeles. "Tu no correràs contra ningú, però sí que fas això per aconseguir un repte: que a l’ELA li facin molt més mal les cames que a tu", va concloure.

Per finalitzar l’acte, Aida Montoya, coordinadora dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, va dirigir unes paraules als assistents: "L’ELA és una malaltia molt dura que transforma profundament la vida de les persones que la pateixen, però també la de les seves famílies", va assegurar. Per això, "ens obliga, com a societat, a no mirar cap a una altra banda i a no deixar ningú enrere".


En aquest sentit, Montoya va posar en valor el projecte del moianès, "que ha decidit convertir aquest camí de gairebé 4.000 quilòmetres en un altaveu global per fer visible aquesta realitat i contribuir a la recerca i al suport de les persones afectades". "Necessitem persones com l’Enric, que decideixen fer un pas endavant i convertir el seu esforç en esperança per a moltes altres", va afegir. Finalment, va cloure la seva intervenció amb un missatge clar: "Mentre hi hagi persones disposades a caminar o a córrer per aquesta causa, mentre hi hagi institucions i entitats compromeses i una societat que respon, hi haurà esperança. I avui, aquesta esperança recorre la Ruta 66".

19 abril 2026

Regió7

El nombre d’ocupats a la regió central augmenta l’1,7% durant el mes de març

Totes les comarques del territori van experimentar una evolució menys dinàmica que el conjunt del país, i només l’Anoia (+1,9%), el Bages (+1,8%) i la Cerdanya (+1,8%) es van apropar al registre mitjà català




Un operari, durant les tasques de rehabilitació de la Fàbrica Nova / Oscar Bayona


Carles Blaya
Manresa17 D’ABR. 2026 6:25

Les comarques centrals van tancar el mes de març d’enguany amb un total de 187.420 persones afiliades a la Seguretat Social. La xifra suposa l’1,7% més que el 2025, quan es va cloure el tercer mes de l’any amb 184.305. El creixement és quatre dècimes inferior a la mitjana nacional en el mateix període. De fet, totes les comarques del territori van experimentar una evolució menys dinàmica que el conjunt del país, i només l’Anoia (+1,9%), el Bages (+1,8%) i la Cerdanya (+1,8%) es van apropar al registre mitjà català, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).


El Solsonès va ser la comarca de la regió amb un menor creixement percentual de l’ocupació, amb el 0,4%, mentre que al Lluçanès, al Berguedà, al Moianès i a l’Alt Urgell el ritme de creixement va oscil·lar entre l’1,2% i l’1,5%.


Del conjunt de comarques del país, al Tarragonès, la Selva, el Baix Empordà, el Baix Camp i el Baix Penedès va ser on més va créixer l’afiliació, en tots els casos per sobre del 4%, mentre que només es va reduir al Priorat. Al Ripollès, al Solsonès, l’Alta Ribagorça i la Terra Alta, l’evolució interanual va ser inferior a l’1%.


En relació al febrer, el nombre d’afiliats només va caure en dues comarques del territori, a la Cerdanya i al Moianès, en ambdós casos de mig punt percentual. A la resta va oscil·lar entre l’increment del 0,6% de l’Alt Urgell i el creixement zero del Lluçanès. En qualsevol cas, l’evolució al territori al març respecte del mes anterior va ser una mica inferior a la del conjunt català, on l’afiliació va augmentar el 0,6%.

Menys afiliades que la mitjana

Per sexes, el nombre d’afiliats homes augmenta a totes les comarques del territori, però sempre per sota del 2% mitjà de Catalunya. Quant a les dones, l’evolució de l’afiliació també va ser positiva en tots els casos, i al Lluçanès, la Cerdanya i el Moianès, la variació de dones afiliades respecte del març de l’any passat va ser superior a l’experimentada al conjunt català.

Així, la proporció de dones sobre el total dels afiliats es manté en totes les comarques de la regió per sota de la mitjana catalana (47,3%), i només s’hi acosta l’Alt Urgell, una dècima per sota. A la resta del territori oscil·la entre el 46,3% del Bages al 45,3% de l’Anoia, lluny del 49,1% del Barcelonès però també del 42% de les Garrigues, la comarca amb menys dones sobre el total d’afiliats.

Els joves, més ocupats

Una nota positiva la dona l’anàlisi per edats dels afiliats. Així, per sota dels trenta anys, l’increment és força més elevat a comarques com la Cerdanya (6,7%), l’Alt Urgell (6,6%), l’Anoia (6,5%) i al Berguedà (5,8%) que al conjunt català (4,8%), mentre que s’estanca al Lluçanès i creix un escàs 1,6% al Solsonès. Al Bages, l’increment en aquesta franja d’edat va ser del 4,8%, i del 4,6%, al Moianès.


Al conjunt de les comarques de la regió, tret del Lluçanès i el Moainès (on creix just per sobre de l’1%) l’ocupació cau en la franja de 30 a 44 anys. Especialment ho fa al Solsonès (-2,1%), i més lleugerament que a la resta a l’Alt Urgell (-1%). Al Bages i al Berguedà, el descens és similar, del -1,1%i el -1,2%, respectivament, mentre que a la Cerdanya se situa en el -1,6% i a l’Anoia en el -1,9%. A Catalunya, el nombre d’afiliats en aquest bloc d’edat es va mantenir estable.

17 abril 2026

Regió7

Navarcles acull una exposició d’artistes del Bages i el Moianès a la capella de Sant Bartomeu

La mostra artística es podrà visitar els dies 18 i 19 d’abril

La mostra exposa obres d'artistes locals / JAUME GRANDIA


Jaume Grandia
Manresa15 D’ABR. 2026 7:25

La capella romànica de Sant Bartomeu de Navarcles acull una exposició de 140 obres de petit format, firmades per artistes del Bages i del Moianès, organitzada pel Coro-GrupArt. La regidora de Governació i Comunicació, Íngrid Palacios, va presidir l’acte inaugural, juntament amb representants del GrupArt Navarcles, del Cercle Artístic de Manresa, del Cercle Artístic de Moià i de Calders Art. La mostra artística es podrà visitar els dies 18 i 19 d’abril, els matins de 12 a 2 del migdia, i les tardes de 6 a 8 del vespre.

15 abril 2026

Regió7

La Generalitat tindrà aquesta primavera el projecte de millora de la C-59 de Moià a l'eix

Els dos elements principals seran l’ampliació de la carretera amb vorals trepitjables i la renovació del ferm, però no es preveu la modificació de punts del traçat




Tram de la C-59, molt a prop de la connexió amb l'Eix Transversal / ARXIU/QUERALT CASALS


David Bricollé
Moià09 D’ABR. 2026 6:24

La millora de la carretera C-59 en el tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’Eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, tindrà projecte aquesta primavera. Aquest és l’objectiu que ara mateix té fixat la Generalitat, segons han concretat fonts del departament de Territori. Un pas més en la millora progressiva d’aquesta via, que és la que travessa el Moianès d’est a oest i que dona accés a la comarca, tant cap a aquest eix Transversal com cap al Vallès i l’AP7 per Caldes de Montbui.


Segons han detallat les mateixes fonts, se n'ha fet el tràmit d’audiència, procediment que se segueix en determinats projectes constructius, adreçat específicament a administracions i persones afectades pel projecte perquè puguin presentar al·legacions i avançar en la seva redacció. Un cop tancat aquest tràmit, s'aprovarà definitivament el projecte, que és el que es preveu fer pròximament.


El que ja va avançar Regió7 és que, a grans trets, la intervenció que plantejarà aquest projecte que s’està tancant seguirà el mateix criteri que s’ha aplicat en les obres que es van dur a terme entre el 2023 i el 2025 entre la capital del Moianès i Sant Feliu de Codines. És a dir, els dos elements principals seran l’ampliació de la carretera amb la construcció de vorals trepitjables i la renovació del ferm. Però no es preveu la modificació de punts del traçat, malgrat que aquest tram té zones de revolts molts tancats, impropis del que, per la seva nomenclatura, és una via principal, especialment entre l’Estany i Oló.


Aquests són alguns dels trets principals de la futura obra per a la continuació d’aquesta actuació de millora fins al que és un dels principals eixos de la xarxa viària. Tot i que el Transversal passa de ple pel Moianès, i a tot just una quinzena de quilòmetres de la seva capital, l’actual és una connexió molt poc adequada, sobretot per al trànsit de camions, a conseqüència de l’estretor del traçat d’aquest tram. Es tracta d’una intervenció que abastarà un traçat amb una longitud de més de 15 quilòmetres
 

Millora de tres interseccions

Com a intervencions principals i generalitzades a tot el recorregut es farà la rehabilitació del ferm i la construcció de cunetes transitables per guanyar amplada a la carretera i reforçar, així, la seguretat viària. A banda, però, el projecte inclourà la millora de tres encreuaments. D’una banda, l’accés a la urbanització Montví de Baix (Moià). De l’altra, la intersecció amb la carretera BV-4316, amb la qual es connecta poc abans de l’enllaç amb l’Eix Transversal (i que va fins a Vic passant per Santa Eulàlia de Riuprimer). I, la tercera, la intersecció amb la BV-4313, que és la que porta fins a Santa Maria d’Oló.

Les altres intervencions de caràcter general, tal com s’ha fet entre Moià i Sant Feliu, són la millora i adaptació de les diferents parades d’autobusos disposades al llarg del recorregut (sobretot pel que fa a l’accessibilitat dels vehicles i la comoditat per a l’espera de l’usuari); la instal·lació de barreres de seguretat i la renovació i adequació de la senyalització vertical.


A més a més, l’aprovació d’aquest projecte sobre l’extrem oest de la C-59 coincidirà, pràcticament, amb l’inici d’una altra obra cabdal en aquesta carretera que, tot i que ja no és al Moianès, l’afecta molt directament. Es tracta de la construcció de la variant de Sant Feliu de Codines, situat al límit comarcal, de la qual el Govern en va anunciar l’adjudicació el 27 de març passat. Tal com va explicar Regió7, la previsió és començar els treballs aquest estiu i tenir la nova infraestructura a punt a final del 2028. El traçat tindrà una longitud de quatre quilòmetres i discorrerà per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines. En la major part del recorregut, la secció de la carretera serà de dos carrils més un tercer en sentit Moià per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit.



Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una barrera de formigó. Tindrà un viaducte de 515 metres de longitud per a superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres.

9 abril 2026

Regió7

Tres Agrupacions de Defensa Forestal de les comarques centrals opten als premis de Prevenció d’Incendis Forestals 2026 de la Diputació de Barcelona

Els guardons, que enguany arriben a la 29a edició, es llliuraran el pròxim dissabte 9 de maig, a les 12 hores, l’Auditori Tecnocampus de Mataró




Algunes de les ADF de la Catalunya Central són candidates als premis / Mireia Arso / Arxiu


Eduard Font Badia
Manresa09 D’ABR. 2026 14:09Actualitzada 09 D’ABR. 2026 14:11

Les ADF Els Cingles, del Moianès i ADF Masquefa, a més de la Federació ADF del Bages-Moianès es troben entre les candidates a guanyar algun dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona.

Aquests guardons es lliuren des de l'any 1997, i reconeixen la tasca de voluntariat i innovació de les ADF, amb projectes que combinen tecnologia, gestió del territori i educació ambiental. Les candidatures es distribueixen en dues categories principals dotades amb 11.000 euros cadascuna: el Premi Rossend Montané, que reconeix la innovació en infraestructures i mitjans de prevenció, i el Premi Jordi Peix, dedicat a projectes de sensibilització i educació ambiental.

Dos candidats al Premi Rossend Montané

Les ADF Els Cingles, del Moianès i ADF Masquefa, a l'Anoia, es troben entre les 7 candidates al premi. Els Cingles planteja l'expansió de l'ús de drons per a la planificació de la gestió forestal, la prevenció i l'extinció d'incendis, incorporant nous pilots i tecnologies, mentre que l'ADF anoienca concorre amb ‘Aigua per la vida’, un projecte d'abeuradors de fauna com a eina de prevenció.

Una candidatura al Premi Jordi Peix

El Premi Jordi Peix aplega quatre candidatures d'abast i enfocament diversos, i entre les quals una de les comarques centrals: la Federació ADF del Bages-Moianès opta al guardó amb ‘Sent la natura’. Competeix contra Osona, Castellbisbal i Penedès-Garraf.
Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau

A partir d'aquesta edició del 2026 del Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, la persona guardonada serà escollida per la Diputació de Barcelona, tot i que el seu nom no es farà públic fins a l'acte de lliurament.


Una cerimònia que enguany arriba a la 29a edició i que se celebrarà el pròxim dissabte 9 de maig, a les 12 h, l’Auditori Tecnocampus de Mataró.

9 abril 2026

Regió7

Moià fa sentir el toc manual de Pasqua després de 90 anys

L’emblemàtic campanar, que serà objecte d’un procés de restauració, ha recuperat amb tècnica tradicional un so festiu que feia prop d’un segle que no s’escoltava


David Bricollé
Ariadna Gombau
Moià06 D’ABR. 2026 11:09Actualitzada 06 D’ABR. 2026 11:36

Pot semblar un fet anecdòtic, però per a una part dels moianesos ha estat un fet històric. Un esdeveniment de restitució patrimonial. L’emblemàtic campanar de Moià, que amb la seva alçada i perfil dibuixa el perfil característic de la capital del Moianès, ha tornat a fer sonar aquesta Pasqua amb tècnica tradicional el toc de festa. Un repic característic que, segons l’associació Amics del Campanar de Moià, no s’escoltava des de feia gairebé 90 anys. És un pas més en el procés de restauració i recuperació que impulsa l’entitat del temple eclesiàstic, tant des del punt de vista arquitectònic com d’elements litúrgics i tradicionals que porta associat, sobretot pel fet que enguany s’escau el 300 aniversari de l’acabament del campanar.


El toc manual de festa ha sonat als quatre vents ventant i portant a seure les campanes. És a dir, fent voltejar la campana i mantenir-la invertida, amb la copa mirant cap al cel, durant un temps determinat, una tècnica tradicional del toc català, típic dels tocs de festa i que, destaquen de l’entitat, «és una tradició que forma part de la nostra identitat i del nostre paisatge sonor».


Dalt del campanar s’han congregat una vintena de persones, entre les encarregades de fer sonar el toc de festa i els qui no s’han volgut perdre (i han volgut enregistrar) un moment que, destaquen, «ja forma part de la història de Moià. Un dia en què passat, present i futur s’han trobat dalt del campanar». Una iniciativa que impulsen conjuntament els Amics del Campanar de Moià, l'Ajuntament de Moià i la parròquia de Santa Maria de Moià.


El toc principal d’aquest repic de campanes de Pasqua de Moià s’ha fet, de moment, amb una sola campana. «Però és només l’inici», destaquen fonts de l’associació, alhora que hi afegeixen que «si tot va bé, ben aviat podrem recuperar completament aquest patrimoni cultural tan nostre i fer que torni a ressonar amb tota la seva força pels carrers de la vila».

I és que, tal com ja va explicar Regió7, els plans que Moià té per desenvolupar al campanar per tornar-li l’esplendor i la prestància per a la qual va ser construït van molt més enllà. A la sala de campanes s’hi durà a terme una actuació específica per optimitzar la seguretat i l’accessibilitat, també de cara al públic. D’aquesta manera, es facilitaran les visites i la realització dels tocs anuals, que es duen a terme cada any des de la seva recuperació, l’any 2020.
 

Una campana de més de 1.000 kg

Però l’element segurament més rellevant és la fabricació d’una nova campana major, destinada a recuperar la sonoritat original del campanar i a completar el conjunt tal com existia abans de la seva destrucció, l’any 1936.


La campana serà de bronze, amb una composició del 80% de coure i el 20% d’estany, i amb la presència d’altres metalls en proporcions inferiors a l’1%. Inspirada en la campana desapareguda el 1936 —que tenia un pes aproximat de 1.440 kg, 135 cm de diàmetre i 110 cm d’alçada—, la nova peça haurà de tenir un pes mínim de 1.150 kg (jous a part) i serà afinada a la nota MI, amb l’objectiu d’harmonitzar-se amb la resta de campanes del conjunt.

L’objectiu d’aquesta incorporació no és ampliar el nombre de campanes, sinó recuperar un element patrimonial perdut, clau per restituir l’equilibri sonor i simbòlic del campanar.

A més, s’afrontarà un projecte de restauració del conjunt. Els treballs tenen com a finalitat principal corregir les deficiències de conservació detectades als sistemes de toc de les campanes i a les cobertes exteriors del campanar, que presenten infiltracions d’aigua. Entre les actuacions més urgents hi ha la reposició del morter de calç als paviments del coronament i del pis de campanes, amb l’objectiu d’evitar que les filtracions continuïn malmetent l’estructura.



A més, el projecte preveu la restauració i l’adequació dels elements del sistema de toc de les campanes —batalls, jous, palanques, topalls i cordes— per permetre la recuperació segura dels tocs manuals tradicionals catalans.

6 abril 2026

Regió7

Moià reviu la processó de Divendres Sant amb la participació dels Armats i cants litúrgics

La comitiva va sortir de Santa Maria i va recórrer diversos carrers del centre amb interpretacions del Miserere, l’Stabat Mater i el Cant de les Agonies
Demà com a cloenda dels actes de Setmana Santa es farà el repic de campanes des del Campanar
La processó de Divendres Sant de Moià, en imatges



Ariadna Gombau
Moià04 D’ABR. 2026 14:09

Moià va viure ahir la tradicional processó de Divendres Sant. Els Armats, que ja van desfilar dijous, van encapçalar la comitiva, que va sortir de l’església de Santa Maria de Moià a les nou del vespre. Demà se celebrarà, a 2/4 de 12 del migdia, el repic de campanes des del Campanar.


El recorregut va passar per la plaça Major, el carrer del Forn, la plaça de Sant Sebastià, el carrer de Sant Sebastià, el carrer de Sant Josep, el carrer de Jacint Vilardell, el carrer de la Tosca i el carrer de Sant Antoni, fins a retornar al punt de sortida. Al llarg de la processó, el cor de l'església va interpretar el Miserere, l’Stabat Mater i el Cant de les Agonies.

4 abril 2026

Regió7

Dir-se Manresa, Berga o Igualada: saps quanta gent duu per cognom les grans ciutats de la Catalunya Central?

El cognom Manresa, el 1.588è més comú a Catalunya, s'estén més a les Garrigues que al Bages
Només 12 persones a Catalunya comparteixen el cognom Moià, derivat de la capital del Moianès



Gent passejant per Manresa / Arxiu/Oscar Bayona


Jordi Torres Cusidó
Manresa03 D’ABR. 2026 14:00

L'actriu Teresa Manresa i el fotògraf Joaquim Manresa (Kim Manresa) comparteixen amb gairebé 1.200 catalans més el nom de la capital del Bages com a cognom. En la majoria dels casos, però, la seva relació amb la ciutat és només el llinatge. Com en el cas de Martorell i la resta de capitals de la Catalunya central: Igualada, Berga, Solsona i Moià. Aquests són cognoms toponímics i originàriament servien per indicar el lloc de procedència de qui els duia: qui es deia Manresa, era algú que venia del cor del Bages.


El de Manresa no és un cognom freqüent. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), ocupa el lloc 1.588è del rànquing català, que encapçalen García, Martínez i López. Són 1.179 persones en total, de les quals 619 el tenen com a primer cognom i 560 més com a segon. I la comarca on és més freqüent, curiosament, és lluny de la Catalunya central, a les Garrigues on és el 63è cognom més habitual.



El cognom Berga és encara menys comú. Està situat a la 1692a posició del rànquing català amb 1.095 persones que es diuen així. Entre els personatges coneguts que l'han dut hi ha dos pintors de la Garrotxa: Josep Berga i Boix i el seu fill, Josep Berga i Boada. Ambdós van ser nascuts precisament a la comarca on el cognom Berga és més freqüent: hi ostenta la 98a posició.



El cognom Igualada és encara menys comú, amb només 148 persones que el portin actualment a Catalunya. Així, està situat a la 8.964a posició del rànquing català. La comarca on és més freqüent és el Montsià, però no hi ocupa una posició gaire elevada, concretament la 1450a.
 

El curiós cas del cognom Moià: només 12 persones el porten actualment

Un cognom curiós és el de la Capital del Moianès, únicament hi ha 12 persones registrades a tota Catalunya que el portin. Moià ocupa la 50.818a posició del rànquing català, amb només 5 persones que el tenen com a primer cognom i 7 com a segon. Totes residents a la comarca del Pla d'Urgell.
 

Solsona i Martorell, cognoms amb més presència

Els cognoms Solsona i Martorell són més freqüents que Manresa i els podem veure més presents en figures conegudes. L’exdiputat Salvador Milà i Solsona i l’esquiador de fons Vicenç Vilarrubla i Solsona comparteixen el 546è cognom més comú a Catalunya. Hi ha 3.542 persones amb aquest cognom, gairebé el triple que amb Manresa, de les quals 1.748 persones que el tenen com a primer i 1.794 com a segon. La comarca on és més habitual és el Pla d'Urgell.

El cognom de Joanot Martorell, l’escriptor Valencià autor de Tirant lo Blanc és el més habitual a Catalunya d’entre els esmentats anteriorment. Gairebé 2.000 catalans es diuen Martorell de primer cognom i més de 2.000 de segon, situant-lo a la 477a posició i a la 134a de la comarca del Priorat és on és més freqüent.


Curiosament, cap dels cognoms esmentats és el més habitual a la seva comarca. Això demostra com amb el pas del temps, la mobilitat de la població ha desdibuixat el vincle directe entre nom i territori. Realment on hi ha més gent amb cada cognom (no en proporció sinó en quantitat) és al Barcelonès, a excepció del cas de Moià tret que només el tenen 12 persones en total i totes viuen a la mateixa comarca.

3 abril 2026

Regió7

La desfilada dels Armats de Moià de Dijous Sant Ajuntament de Moià

Moià03 D’ABR. 2026 11:47

Els Armats van tornar a desfilar ahir, Dijous Sant, a la plaça Major de Moià. El cos va executar les evolucions coreogràfiques de la Creu, el Quadre, el Triangle, el Tirabuixó, el Rellotge, la Cadena i l’Esgrima. Es tracta de la tradició de Setmana Santa més arrelada i emblemàtica del municipi moianès, amb orígens que es remunten a l’any 1815.

3 abril 2026

Regió7

El ciclista ferit dimarts en un greu accident al Moianès és Jaume Guardeño, professional de l'equip Caja Rural - RGA

És una de les majors promeses del ciclisme espanyol, i es troba hospitalitzat al Parc Taulí de Sabadell, segons ha confirmat l'equip Caja Rural-RGA en un comunicat oficial.


El ciclista ferit, en una imatge d'arxiu / TEAM CAJA RURAL - SEGUROS RGA / EP


Eduard Font Badia
EFE
Manresa02 D’ABR. 2026 16:44Actualitzada 02 D’ABR. 2026 17:11

El ciclista Jaume Guardeño, una de les majors promeses del pilot espanyol, és la persona accidentada en la col·lisió que hi va haver dimarts a la tarda al Moianès, i de la qual ja va informar Regió7. Guardeño va ingressar en estat crític a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell després de patir un greu accident provocat per una col·lisió amb un vehicle mentre entrenava dimarts, segons ha confirmat l'equip Caja Rural-RGA en un comunicat oficial.

El corredor d'Altea, resident a Caldes de Montbui, va ser traslladat d'urgència després de l'accident amb helicòpter a l'hospital Taulí de Sabadell, on està ingressat a l'UCI amb lesions de gravetat i pendent de la seva evolució. Segons fonts pròximes al ciclista, l'accident va passar en ensopegar amb una pedra que li va fer perdre l'equilibri i topar amb un vehicle que circulava en sentit contrari. L'impacte més gran es va produir al cap de Guardeño, cosa que li ha produït un fort traumatisme cranioencefàlic.

El Caja Rural, en la seva nota pública, vol traslladar tot el suport i força al ciclista en aquests moments, alhora que li desitja una ràpida recuperació.


Guardeño, de 23 anys, havia tingut una destacada actuació en la passada edició de la Volta a Catalunya, així com en l'edició de la Vuelta a España de l'any passat, on va acabar catorzè en la general final i segon millor espanyol classificat. Aquesta temporada era un dels cridats a formar part de l'equip en la seva històrica participació en el Tour de França.

2 abril 2026

Regió7

Cal Comadran de Moià ja és una realitat: la fàbrica rehabilitada entra en funcionament com a nou espai polivalent per a la ciutadania

El nou equipament públic, inaugurat a finals del 2025 fruit de la rehabilitació d’un espai històric, ja està obert al públic amb reserva prèvia


El Club Tennis Taula Moianès va ser l’encarregat d’estrenar l’espai de Cal Comadran / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià02 D’ABR. 2026 6:25Actualitzada 02 D’ABR. 2026 12:23

El retorn de la fàbrica de Cal Comadran com a espai polivalent al servei de la ciutadania està cada dia més consolidat i present a Moià. La inauguració es va celebrar el passat 29 de desembre, moment en què es va descobrir la placa de la nova plaça de les Treballadores del Tèxtil. Amb la incorporació de Cal Comadran, la capital suma una nova instal·lació destinada a l’ús públic, en aquest cas gràcies a la rehabilitació d’un espai històric com aquesta fàbrica, que va donar feina a tantes persones durant el segle passat. Amb la publicació de les normes provisionals d’ús el 25 de març, l’equipament va entrar en funcionament el cap de setmana del 28 i 29 de març.

El Club Tennis Taula Moianès va ser l’encarregat d’estrenar l’espai polivalent. L’entitat va aprofitar la instal·lació per disputar diversos partits en una de les sales rehabilitades i condicionades durant les obres. El mateix Ajuntament de Moià en va donar la notícia a través de les xarxes socials, assegurant que “Cal Comadran ja és una realitat: un nou espai per a l’activitat cultural i associativa del municipi”. Així doncs, l’antiga fàbrica ja està operativa i oberta a la ciutadania i a les entitats, amb reserva prèvia a través de l’aplicació eAgora.

Al llarg de la setmana passada, també es van traslladar a Cal Comadran els Espais Familiars, a càrrec de l’Associació Educativa Caliu Moianès. Aquesta iniciativa, de caràcter gratuït, és organitzada pel consistori i s’adreça a famílies amb infants de 0 a 4 anys. L’objectiu és “oferir acompanyament, eines i recursos a les famílies, compartir experiències de criança i, alhora, crear un espai de joc per als infants”, segons detallen des de l’Ajuntament.

2 abril 2026

Regió7

Moià afrontarà enguany la reforma de l'avinguda de la Vila, artèria principal

S'eliminaran els aparcaments del vial per guanyar espai per ampliar voreres i s’aixecaran els passos de vianants


Una imatge general de l'avinguda de la Vila de Moià / ARXIU/AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià01 D’ABR. 2026 6:25

Moià afrontarà a mitjans d'aquest any la reforma de l’avinguda de la Vila, una de les principals artèries viàries del nucli urbà, tant per la mobilitat que té de vehicles com de vianants, com perquè és un dels espais del sector que concentra més comerç. De fet, la idea de l’Ajuntament era ja tenir adjudicada l'obra, el projecte de la qual es va aprovar definitivament la tardor passada. Però el procés de licitació ha quedat desert i ara, segons va informar en l'últim pla la regidora Montser Ferrer (ARaMoia-ERC), s'obrirà un procediment negociat: «Demanarem ofertes a tres empreses i confiem en poder fer una adjudicació ràpida».


Aquest projecte té el vistiplau de la Generalitat. El llum verd del Govern era necessari, ja que aquest vial forma part de la trama urbana de la carretera C-59, que va des del Vallès fins a connectar amb l’eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, passant pel mig (d’est a oest) de la capital del Moianès.


L’objectiu és ordenar la circulació de vehicles i de vianants en tot el seu tram comprès entre la plaça del Casal i la carretera de Manresa per millorar-hi la seguretat viària i permetre un millor encaix entre la mobilitat i l’habitabilitat del vial.


És una obra esperada tenint en compte que l’entorn de l’avinguda de la Vila és un dels principals àmbits d’activitat del municipi, amb una alta mobilitat a peu vinculada a l’activitat pròpia de la zona, sigui comercial, social o residencial. A més, també compta amb un trànsit elevat de vehicles, degut en part a l’oferta d’aparcament. Una de les principals actuacions serà, precisament, l’eliminació dels estacionaments de la zona blava, i es deixaran només les zones de càrrega i descàrrega i les places per a persones amb mobilitat reduïda, així com algunes comercials per aparcar un màxim de 15 minuts, i els aparca-bicicletes.

El pla també preveu actuar en tots els passos de vianants dels carrers que surten o arriben a l’avinguda, aixecant-los fins a cota de vorera, de manera que també actuïn com a reductors de velocitat.

Igualment, les voreres s’eixamplaran en alguns trams perquè actualment hi ha punts que no compleixen amb l’amplada mínima que es voldria. El vial s’ha dividit en 4 trams per tal d’identificar les mancances i actuar de forma òptima en cada un d’ells, de manera que s’ha pogut determinar la reconfiguració dels elements que formen part de cada tram i la necessitat d’introduir nova senyalització horitzontal i vertical.

Amb tot plegat, es vol aconseguir millorar la permeabilitat i l’accessibilitat de l’avinguda per aconseguir una pacificació de l’entorn i convertir-lo així, en un espai més segur, que és la prioritat que persegueix el projecte. El seu contingut s’adapta al treball tècnic de Seguretat Viària, que l’any 2023 va redactar l’empresa Assessoria d’Infraestructures i Mobilitat per encàrrec del Servei Català de Trànsit i l’Ajuntament.

Precisament, el projecte, pel fet que inclou aquesta supressió de les places d’aparcament en zona blava que hi ha des de fa anys a l’avinguda de la Vila, s’afronta ara que ja es disposa del pàrquing sota la plaça del CAP, ja que es considera que d’aquesta forma queda plenament compensat. Cal recordar que aquest aparcament soterrat, que durant anys va estar encallat amb les obres a mig fer, ja funciona des de final del 2022 amb unes 140 places disponibles. Al llarg de dos anys i mig ha funcionat com a aparcament lliure, però des de l’agost passat ja està regulat amb barreres a l’entrada i sortida. És equivalent a una zona blava, ja que les dues primeres hores són gratuïtes i l’estacionament que supera dels 120 minuts és de pagament amb un cost d’1,5 euros l’hora.

1 abril 2026

Regió7