Natalitat a la regió central: creix al Moianès, cau al Bages, Berguedà i Cerdanya, i al Solsonès més de la meitat és de mare estrangera

Per damunt de la mitjana catalana de nadons fills de mares nascudes a l’estranger hi ha la Cerdanya (47,9%) i l’Alt Urgell (48,8%), mentre que el Lluçanès (16,7%) i el Moianès (25,5%) són a l’extrem oposat



Al conjunt de Catalunya la natalitat va créixer el 2025 un 0,8% / PEXELS/HANNAH BARATA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Manresa16 JUL 2026 17:07Actualitzada 16 JUL 2026 18:10


La natalitat a la regió central segueix, en línies generals, la tendència descendent que ha anat descrivint en l’última dècada o dècada i mitja, amb comptades excepcions. Segons les dades que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponents al 2025, al conjunt de les vuit comarques de l’àmbit de Regió7 van néixer un total de 2.810 nadons, 68 menys que l’any anterior, la qual cosa suposa un descens del 2,3%.


Les excepcions a aquesta dinàmica són el Moianès i l’Alt Urgell, les úniques que han tingut un resultat positiu. La primera ha augmentat pràcticament un 11% (10 naixements més que el 2024) i la xifra total de 102 nounats és la quarta més elevada des que té l’oficialitat de comarca i registres propis (el 2014). El sostre el va tocar el 2016 amb 116 naixements. A l’Alt Urgell, el creixement en termes relatius entre un any i l’altre és encara més accentuat, del 13%, amb una quinzena de naixements més que el van situar en 129 totals.


El Bages, que en l’estadística precedent havia mostrat un petit repunt després de 12 anys de descens, va tornar a baixar el 2025, tot i que molt lleugerament. Van ser 22 naixements menys que l’any anterior (-1,8%) per sumar-ne un total de 1.209. Com a referència, aquesta xifra suposa més de mig miler menys de naixements que el màxim registrat en aquest segle. Va ser fa justament dues dècades, el 2025, quan es va tocar sostre a la comarca amb un total de 1.793 nounats. El descens en aquest període de temps és del 33%.


Les caigudes més accentuades es donen al Lluçanès (-14,5%, tot i que es mou amb marges molt petits); la Cerdanya, on cau un 11% (passa de 134 a 119); i el Solsonès, amb una baixada de gairebé el 9% que la porta a situar-se per sota del centenar de nadons arribats (93). També registres descensos el Berguedà (245 naixements en total, -6,1%) i l’Anoia, molt en la línia del Bages (al voltant del 2%, amb 883).

Si ho situem en àmbits territorials, la Catalunya Central en conjunt també registra un descens (-5%), igual que l'Alt Pirineu i Aran (-2%). La del Penedès lidera el creixement percentual de naixements, amb un augment del 2,4%, seguit del de Ponent (1,8%) i l'Àmbit Metropolità (1,7%). Les Comarques Gironines també experimenten un augment, tot i que més lleuger (0,4%). En canvi, les Terres de l'Ebre és l’àmbit on els naixements disminueixen més (-6,6) i també el Camp de Tarragona (-0,9%).
Més mares nascudes a l’estranger

Però si un aspecte crida especialment l’atenció d’aquesta estadística en aproximadament l’última dècada és la xifra globalment creixent de nadons fills de mares estrangeres. A més, en aquest registre del 2025 l’Idescat ha distingit entre mares estrangeres (és a dir, les que oficialment no tenen nacionalitat espanyola) i mares nascudes a l’estranger (una part de les quals pot tenir igualment nacionalitat espanyola), que encara amplia més aquesta relació.


Així, destaca especialment que el Solsonès més de la meitat dels nounats del 2025 ho van ser de mare estrangera (entenent com a tal que és nascuda en un altre país, tot i que pot tenir també la nacionalitat espanyola). Són el 51,6% del total, superant la mitjana de Catalunya, que és del 46,3%. Manresa com a ciutat encara té un índex molt més marcat, del 60%.

Per damunt de la mitjana catalana de nounats fills de mares nascudes a l’estranger també hi ha les dues comarques pirinenques: la Cerdanya (47,9%) i l’Alt Urgell (48,8%). El Bages s’hi acosta, ja que hi suposa el 43,3% del total. A l’extrem oposat, el Lluçanès és a la cua d’aquesta proporció. Dels naixements que hi va haver l’any passat, només el 16,7% van ser d’una mare nascuda a l’estranger. I el Moianès també és a la banda més baixa, amb el 25,5% del total.


Lleuger augment a Catalunya

Al conjunt de Catalunya, l’any 2025 van néixer 28.019 nens i 26.230 nenes, un total de 54.249 nascuts vius que representen un augment anual del 0,8%. La xifra de naixements es recupera lleugerament i trenca la dinàmica de descens observada des del 2008, mentre la taxa bruta de natalitat es manté en 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, igual que el 2024.

16 juliol 2026

Regió7 

El nombre d’ocupats a la regió central augmenta l’1,7% durant el mes de març

Totes les comarques del territori van experimentar una evolució menys dinàmica que el conjunt del país, i només l’Anoia (+1,9%), el Bages (+1,8%) i la Cerdanya (+1,8%) es van apropar al registre mitjà català




Un operari, durant les tasques de rehabilitació de la Fàbrica Nova / Oscar Bayona


Carles Blaya
Manresa17 D’ABR. 2026 6:25

Les comarques centrals van tancar el mes de març d’enguany amb un total de 187.420 persones afiliades a la Seguretat Social. La xifra suposa l’1,7% més que el 2025, quan es va cloure el tercer mes de l’any amb 184.305. El creixement és quatre dècimes inferior a la mitjana nacional en el mateix període. De fet, totes les comarques del territori van experimentar una evolució menys dinàmica que el conjunt del país, i només l’Anoia (+1,9%), el Bages (+1,8%) i la Cerdanya (+1,8%) es van apropar al registre mitjà català, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).


El Solsonès va ser la comarca de la regió amb un menor creixement percentual de l’ocupació, amb el 0,4%, mentre que al Lluçanès, al Berguedà, al Moianès i a l’Alt Urgell el ritme de creixement va oscil·lar entre l’1,2% i l’1,5%.


Del conjunt de comarques del país, al Tarragonès, la Selva, el Baix Empordà, el Baix Camp i el Baix Penedès va ser on més va créixer l’afiliació, en tots els casos per sobre del 4%, mentre que només es va reduir al Priorat. Al Ripollès, al Solsonès, l’Alta Ribagorça i la Terra Alta, l’evolució interanual va ser inferior a l’1%.


En relació al febrer, el nombre d’afiliats només va caure en dues comarques del territori, a la Cerdanya i al Moianès, en ambdós casos de mig punt percentual. A la resta va oscil·lar entre l’increment del 0,6% de l’Alt Urgell i el creixement zero del Lluçanès. En qualsevol cas, l’evolució al territori al març respecte del mes anterior va ser una mica inferior a la del conjunt català, on l’afiliació va augmentar el 0,6%.

Menys afiliades que la mitjana

Per sexes, el nombre d’afiliats homes augmenta a totes les comarques del territori, però sempre per sota del 2% mitjà de Catalunya. Quant a les dones, l’evolució de l’afiliació també va ser positiva en tots els casos, i al Lluçanès, la Cerdanya i el Moianès, la variació de dones afiliades respecte del març de l’any passat va ser superior a l’experimentada al conjunt català.

Així, la proporció de dones sobre el total dels afiliats es manté en totes les comarques de la regió per sota de la mitjana catalana (47,3%), i només s’hi acosta l’Alt Urgell, una dècima per sota. A la resta del territori oscil·la entre el 46,3% del Bages al 45,3% de l’Anoia, lluny del 49,1% del Barcelonès però també del 42% de les Garrigues, la comarca amb menys dones sobre el total d’afiliats.

Els joves, més ocupats

Una nota positiva la dona l’anàlisi per edats dels afiliats. Així, per sota dels trenta anys, l’increment és força més elevat a comarques com la Cerdanya (6,7%), l’Alt Urgell (6,6%), l’Anoia (6,5%) i al Berguedà (5,8%) que al conjunt català (4,8%), mentre que s’estanca al Lluçanès i creix un escàs 1,6% al Solsonès. Al Bages, l’increment en aquesta franja d’edat va ser del 4,8%, i del 4,6%, al Moianès.


Al conjunt de les comarques de la regió, tret del Lluçanès i el Moainès (on creix just per sobre de l’1%) l’ocupació cau en la franja de 30 a 44 anys. Especialment ho fa al Solsonès (-2,1%), i més lleugerament que a la resta a l’Alt Urgell (-1%). Al Bages i al Berguedà, el descens és similar, del -1,1%i el -1,2%, respectivament, mentre que a la Cerdanya se situa en el -1,6% i a l’Anoia en el -1,9%. A Catalunya, el nombre d’afiliats en aquest bloc d’edat es va mantenir estable.

17 abril 2026

Regió7

Dir-se Manresa, Berga o Igualada: saps quanta gent duu per cognom les grans ciutats de la Catalunya Central?

El cognom Manresa, el 1.588è més comú a Catalunya, s'estén més a les Garrigues que al Bages
Només 12 persones a Catalunya comparteixen el cognom Moià, derivat de la capital del Moianès



Gent passejant per Manresa / Arxiu/Oscar Bayona


Jordi Torres Cusidó
Manresa03 D’ABR. 2026 14:00

L'actriu Teresa Manresa i el fotògraf Joaquim Manresa (Kim Manresa) comparteixen amb gairebé 1.200 catalans més el nom de la capital del Bages com a cognom. En la majoria dels casos, però, la seva relació amb la ciutat és només el llinatge. Com en el cas de Martorell i la resta de capitals de la Catalunya central: Igualada, Berga, Solsona i Moià. Aquests són cognoms toponímics i originàriament servien per indicar el lloc de procedència de qui els duia: qui es deia Manresa, era algú que venia del cor del Bages.


El de Manresa no és un cognom freqüent. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), ocupa el lloc 1.588è del rànquing català, que encapçalen García, Martínez i López. Són 1.179 persones en total, de les quals 619 el tenen com a primer cognom i 560 més com a segon. I la comarca on és més freqüent, curiosament, és lluny de la Catalunya central, a les Garrigues on és el 63è cognom més habitual.



El cognom Berga és encara menys comú. Està situat a la 1692a posició del rànquing català amb 1.095 persones que es diuen així. Entre els personatges coneguts que l'han dut hi ha dos pintors de la Garrotxa: Josep Berga i Boix i el seu fill, Josep Berga i Boada. Ambdós van ser nascuts precisament a la comarca on el cognom Berga és més freqüent: hi ostenta la 98a posició.



El cognom Igualada és encara menys comú, amb només 148 persones que el portin actualment a Catalunya. Així, està situat a la 8.964a posició del rànquing català. La comarca on és més freqüent és el Montsià, però no hi ocupa una posició gaire elevada, concretament la 1450a.
 

El curiós cas del cognom Moià: només 12 persones el porten actualment

Un cognom curiós és el de la Capital del Moianès, únicament hi ha 12 persones registrades a tota Catalunya que el portin. Moià ocupa la 50.818a posició del rànquing català, amb només 5 persones que el tenen com a primer cognom i 7 com a segon. Totes residents a la comarca del Pla d'Urgell.
 

Solsona i Martorell, cognoms amb més presència

Els cognoms Solsona i Martorell són més freqüents que Manresa i els podem veure més presents en figures conegudes. L’exdiputat Salvador Milà i Solsona i l’esquiador de fons Vicenç Vilarrubla i Solsona comparteixen el 546è cognom més comú a Catalunya. Hi ha 3.542 persones amb aquest cognom, gairebé el triple que amb Manresa, de les quals 1.748 persones que el tenen com a primer i 1.794 com a segon. La comarca on és més habitual és el Pla d'Urgell.

El cognom de Joanot Martorell, l’escriptor Valencià autor de Tirant lo Blanc és el més habitual a Catalunya d’entre els esmentats anteriorment. Gairebé 2.000 catalans es diuen Martorell de primer cognom i més de 2.000 de segon, situant-lo a la 477a posició i a la 134a de la comarca del Priorat és on és més freqüent.


Curiosament, cap dels cognoms esmentats és el més habitual a la seva comarca. Això demostra com amb el pas del temps, la mobilitat de la població ha desdibuixat el vincle directe entre nom i territori. Realment on hi ha més gent amb cada cognom (no en proporció sinó en quantitat) és al Barcelonès, a excepció del cas de Moià tret que només el tenen 12 persones en total i totes viuen a la mateixa comarca.

3 abril 2026

Regió7

La consulta de Moià crida a votar 5.522 persones, però exclou part dels veïns

Residents de la urbanització de Montví i de masies disseminades queden fora del radi territorial en què els promotors del procés participatiu han acotat el cens



Terrenys del polígon del Prat, que es proposa d'ampliar, amb l'escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià18 DES 2025 12:28Actualitzada 18 DES 2025 12:45


La consulta popular no referendària que Moià celebrarà el pròxim 11 de gener sobre l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la construcció d’una planta de biogàs cridarà a les urnes un total de 5.522 persones, que suposen el 81,1 % dels 6.807 habitants empadronats al municipi, segons les darreres dades que consten a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El cens permetrà votar als majors de 16 anys empadronats a Moià, incloses les persones que no tinguin nacionalitat espanyola, però hi haurà limitacions territorials derivades de la Llei de consultes populars no referendàries, que en aquest cas n’exclourà residents de la urbanització de Montví de Baix i d’algunes masies.


El compte enrere per a la consulta ja ha començat després que l’alcalde, Dionís Guiteras, va signar divendres el decret per impulsar-la, i s’obrirà un procés de difusió institucional per part de l’Ajuntament, i també un període de campanya per als grups municipals i les entitats degudament acreditades que vulguin fer-ne. El què ja està clara a hores d'ara és la pregunta: «Està d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?». La resposta serà binària, de Sí o No, i el resultat no serà vinculant. «Ara s’ha fet la convocatòria, caldrà veure els resultats, i ja decidirem», apunta l’alcalde.

Un cens que no agrada al govern

El cens per al procés participatiu del dia 11 l’ha elaborat l’Ajuntament a partir del perímetre proposat per la comissió promotora de la consulta, que en el seu dia va acotar dins d’un radi de 7,2 quilòmetres a la rodona des del punt mig de la parcel·la que s’hauria de requalificar en cas que tiri endavant l’operació urbanística per ampliar el polígon del Prat i, en conseqüència, l’activitat de l’escorxador i la construcció de la planta. Això deixa fora «gran part» dels residents de la urbanització de Montví de Baix (els que viuen més al nord, en direcció a l’Estany), i també algunes masies del disseminat extern al perímetre, explica Guiteras, crític amb la solució adoptada. De fet, aquesta limitació respon al compliment d’una sentència del Tribunal Constitucional que modifica l’article 3.3 de la Llei de consultes populars no referendàries, segons la qual aquest tipus de consultes «s’adrecen a un determinat col·lectiu de persones que no pot coincidir amb la totalitat del cos electoral», i davant d’això, els promotors de la consulta van optar per l’acotació dels 7,2 quilòmetres des de la parcel·la.


Guiteras lamenta les retallades que s’han fet a la llei des del TC, però també és crític amb els promotors de la consulta, «que no han volgut negociar» els termes, com ara un possible acord sobre el cens, lamenta. I és que, més enllà de deixar fora part del municipi, «també implica que persones propietàries i treballadores de les empreses del polígon que no són de Moià, no podran decidir sobre el futur professional o dels seus negocis». El polígon no s’ha pogut recepcionar mai perquè està en una situació d’il·legalitat, i si no s’amplia, aquesta qüestió no es podrà resoldre, insisteix Guiteras.
 

Un primer acte, aquest dissabte

En els pròxims dies, l’Ajuntament haurà d’obrir un període de difusió institucional per informar dels termes de la consulta sense que en cap cas pugui influir sobre la participació o l’orientació de les respostes. En canvi, sí que podran fer pròpiament campanya a favor o en contra de la pregunta proposada les organitzacions socials o professionals que hi estiguin interessades, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia i tinguin relació amb l’objecte de la consulta. Això també inclou les formacions polítiques amb representació a l’Ajuntament.

La campanya es podrà allargar fins a les 24.00 hores del divendres 9 de gener. De moment, ja s’ha anunciat un primer acte per a aquest dissabte a les 6 de la tarda a l’auditori Sant Josep, que demanarà el No sota el lema «per un Moià viu». La sol·licitud l’hauria formulat el col·lectiu ecologista El Fanal, i es tracta d’una xerrada sobre la regularització del polígon de Prat i l’ampliació de l’escorxador. Hi participaran una de les representants d’aquest mateix col·lectiu, Pilar Clapers; l’arquitecta urbanista Gemma Tomàs; la investigadora en impactes ecosocials, Montse Peiron; Dolo Catalan, del Grup de Defensa del Ter; Kemo Sarr i Aissatou Sane, com a treballadors d’un escorxador; i Eduard Gómez i Rafa Serrano, de CCOO.


Segons consta en el decret de convocatòria, la campanya també dona la possibilitat de disposar gratuïtament del local de Les Faixes, que és on es votarà. Així mateix, es podran posar pancartes i cartells als espais habilitats de l’avinguda de la Vila; als fanals d’aquesta mateixa avinguda i als de les carreteres de Manresa, Barcelona i Vic; i a les cartelleres municipals.

18 desembre 2025

Regió7

El teu municipi, té l'índex socioeconòmic alt o baix? Consulta la dada de tots els pobles de Catalunya

Lidera aquest rànquing Matadepera, mentre que Manresa, Berga, Igualada, Solsona, Puigcerdà, Moià i la Seu se situen per sota de la mitjana catalana



L'índex socioeconòmic territorial 2022 per municipi / ACN/Guifré Jordan


Pau Brunet
Manresa30 SET 2025 17:57Actualitzada 30 SET 2025 18:03


L'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va publicar ahir, dilluns, l'índex socioeconòmic territorial del 2022, un indicador que concentra en un sol valor dades dels àmbits laboral, educatiu, d’immigració i de renda i que permet comparar el nivell socioeconòmic dels diferents territoris del país.


Partint de la premisa que la mitjana de Catalunya té un índex de 100, només una de les capitals de la Catalunya central es troba per sobre: Prats de Lluçanès amb un índex de 100,9. S'hi apropen Moià (99,3) i Igualada (99,2), mentre que Manresa té un 90,4; Berga, un 93,4; Solsona, un 92,1; Puigcerdà, un 90,7; i la Seu d'Urgell, un 88,2.


Navega pel mapa per trobar la dada que t'interessa:


Índex socioeconòmic

Matadepera ha tornat a ser el municipi que lidera aquest rànquing per segon any consecutiu entre els municipis amb més de 500 habitants amb una puntuació de 130, seguit de Castellolí (125,5). En el mapa següent es poden veure les puntuacions de tots els municpis de Catalunya.

L’IST concentra en un sol valor la informació de diversos indicadors. Un d’ells és el percentatge de població ocupada entre els 20 i els 64 anys i, entre els municipis de més de 500 habitants, destaquen les Masies de Roda (81,0%) i Vilablareix (80,6%) amb l’índex més alt, mentre que el més baix són a Talarn (37,1%) i Querol (49,3%). També es té en compte el pes dels treballadors de baixa qualificació, que a Matadepera són el 3% del total, mentre que a Soses (39,1%) i Sant Pere Pescador (35,2%) multipliquen per més de deu la població vallesana.

Un altre dels indicadors és el del percentatge de gent amb estudis baixos, que a Vallromanes és del 3,7% i a la Fatarella, del 31,2%. Pel que fa als que no tenen estudis postobligatoris, a Fontanals de Cerdanya només són l’1,1%, mentre que a la Jonquera, el 57,6%.


Els estrangers de països de renda baixa o mitjana són menys de l’1% del total a Guils de Cerdanya o a Monistrol de Calders, però a Guissona passen del 50%. I la renda mitjana per persona, que a Catalunya se situa en els 15.519 euros, es dispara fins als gairebé 25.000 a Matadepera o Bolvir, mentre que a Salt o a Massalcoreig es queda en els 10.000 euros.

30 setembre 2025

Regió7

Els ajuntaments de l’àrea central han duplicat en 20 anys la recaptació per l’IBI

El Moianès és l’única comarca que, des de la seva creació, fa una dècada, fins ara, mostra un descens dels ingressos per la contribució



Vista general d'una part de l'àrea urbana de la ciutat de Manresa / ARXIU/OSCAR BAYONA

David Bricollé
Manresa28 D’AG. 2025 6:30

En un espai temporal de només vint anys el nivell de recaptació dels Ajuntaments de l’àrea de Regió7 a través de l’impost més conegut i universal, el de béns immobles (IBI), s’ha més que duplicat a gairebé totes les comarques. Amb una única excepció, la del Moianès, que, en una dècada (els que fa que és comarca reconeguda oficialment), ha registrat un descens dels ingressos per aquest concepte.

L’any passat, si sumem els municipis del Bages, Moianès, Berguedà, Cerdanya, Solsonès i Anoia, els seus consistoris van recaptar pel que es coneix popularment com la contribució (la urbana) 142,5 milions d’euros. Fa tot just dues dècades, en aquest mateix territori la recaptació per l’IBI se situava en els 70 milions d’euros, menys de la meitat. O, dit d’una altra manera, en 20 anys l’augment de la recaptació en aquesta àrea que aglutina 138 ajuntaments és de 73 milions d’euros més que entren a les arques de l’administració.


Queda clar, per tant, que, el que ja de per si és un dels impostos puntal dels ingressos de l’administració, ha reforçat el seu paper al llarg d’aquest primer quart de segle. És una primera anàlisi del que es desprèn de les dades de l’IBI corresponent al 2024, que ha fet públiques recentment l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

A la Cerdanya, el més accentuat

Segons dades de l'informe ‘Panorama de la fiscalitat local 2024’ del Registre d'Economistes Assessors Fiscals, l’any 2023 el contribuent mitjà al conjunt de l’Estat va pagar 705 euros en impostos locals i taxes. D'aquesta quantitat, l'Impost sobre Béns immobles (IBI) va representar el 66% dels ingressos per impostos locals.

L’increment més accentuat de les xifres de recaptació en 20 anys s’ha donat a la Cerdanya, on ha estat de gairebé el 150%. Dels poc més de 5 milions que s’assolien el 2006, s’ha passat a més de 12 milions.

En el cas del Bages, en aquest salt de gairebé dues dècades l’increment de recaptació per l’impost de béns immobles és, en xifres absolutes, de 32 milions d’euros més, de manera que en el conjunt de la comarca els ajuntaments van sumar uns ingressos el 2024 de més de 62 milions, per aquest tribut (tot i haver ‘perdut’ en aquest període cinc municipis, que ara són al Moianès). Un 108% més. La resta es mou en termes relatius similars. Al Berguedà, l’any passat es van recaptar 11,4 milions d’euros de contribució (6,1 més que fa vint anys, +116%); al Solsonès, 3,6 milions (+123%); i a l’Anoia, gairebé 47 milions de recaptació d’IBI el 2024 (el 112% més que el 2006).

El cas del Moianès

Com es deia a l’inici, l’excepció és el Moianès, que actualment recapta 5,8 milions per aquest impost, un 2,6% menys que fa dues dècades. El fet té un factor que l’explica. Moià, que durant anys va estar sotmès a un estricte pla de sanejament per l’enorme deute acumulat a final de la primera dècada d’aquest segle, es va veure forçat durant uns quants anys a, entre altres mesures, tenir el coeficient per al càlcul de l’IBI situat al màxim permès per llei. A final del 2021, després de liquidar el crèdit que s’havia hagut de contraure deu anys abans amb el ministeri d’Hisenda per poder pagar creditors, la tornada a la normalitat econòmica va fer que el consistori comencés a aplicar una reducció d’aquest coeficient i, en conseqüència, de l’impost del rebut final de la contribució. I cal tenir en compte que Moià té pràcticament el 50% de la població de la comarca.


Evolució del preu mitjà del rebut de l'IBI per comarques / EQUIP D'INFOGRAFIA

Tret d’aquesta excepció, en el notable increment generalitzat es poden considerar dos factors principals: d’una banda, l’augment de població i d’habitatge. De l’altra, l’augment del preu del rebut de l’IBI per contribuent, que es pot produir per dues vies: un increment del valor de les finques (revisions cadastrals) i un increment del tipus impositiu que els ajuntaments tenen a les seves mans, amb un marge força ampli.

En relació amb el primer factor, és evident que hi té un pes perquè és constatable per les xifres del padró que el conjunt d’aquestes comarques han crescut en habitants i també és evident que en vint anys el parc d’habitatge ha augmentat considerablement.


Però les xifres que ofereix l’Idescat també deixar clar que hi ha una incidència molt rellevant de la capacitat que els consistoris tenen per gravar a l’alça aquest impost. Ho posa de manifest el fet que el preu mitjà del rebut ha crescut considerablement a totes les comarques (amb l’excepció, de nou, del Moianès). Cal tenir present que aquest càlcul es fa dividint el total de recaptació entre el nombre de rebuts que es giren. Per tant, tot i que hi ha més ciutadania que paga (més cost a repartir), aquest rebut no ha parat, majoritàriament, de créixer. Per exemple, en el cas del Bages el preu mitjà del rebut de l’IBI ha crescut entre el 2006 i el 2024 gairebé el 80% (201 euros més), fins a situar-se en els 456 euros de mitjana per contribuent. On més ha augmentat és -en consonància amb el que s’ha explicat abans de l’augment global de la recaptació- a la Cerdanya, on el cost d’aquest rebut pràcticament s’ha duplicat (ha passat de 205 a 402 euros de mitjana). A la resta, l’increment s’ha situat al voltant del 75%, mentre que el Moianès és de nou l’excepció, ja que el preu total s’ha reduït de 10 euros.

28 agost 2025

Regió7

El Moianès: Dels 13.000 habitants a gairebé 15.000 en una dècada d’història

Des que es va crear l’abril del 2015, la comarca ha experimentat un creixement demogràfic continuat d’un 13% de mitjana, amb la seva capital com a principal motor




La capital, Moià, ha crescut cap a un 15 % en l'última dècada / Arxiu | Salvador Redó


Jordi Escudé
Moià15 D’ABR. 2025 6:20


Constituir-se com a comarca i no parar de créixer. Aquesta ha estat la tendència que ha marcat l’evolució demogràfica del Moianès des que va néixer com a comarca amb l’aprovació al Parlament del projecte de llei per a la seva creació, el 15 d’abril del 2015. Ha estat una dècada d’història en què els deu municipis que conformen aquesta jove demarcació sumen 14.790 habitants, un 13 % més que en aquella data inicial.

És la xifra oficial que consta en el darrer padró municipal publicat recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponent a l’1 de gener del 2024, i que constata el creixement progressiu que ha tingut la comarca en el seu conjunt al llarg d’aquests deu anys. El 2015 amb prou feines superava els 13.000 habitants (en tenia 13.098), però des d’aleshores ha anat sumant població any rere any, amb pics especialment elevats coincidint justament amb el període de plena pandèmia per covid. Així doncs, el 2020 creixia en 316 habitants respecte de l’any anterior, i el 2021 en guanyava 324 més, quan el creixement anual de la comarca se situava (i es va continuar situant després) entre els 150 i els 200 nous habitants per any de mitjana. El 2023 hi va haver un altre pic, amb un increment de 271 habitants, mentre que en l’últim any el creixement ha estat més discret, i no ha arribat al centenar.


La qüestió és que en tota aquesta dècada no hi ha hagut cap any amb un creixement negatiu, i això ha contribuït a fer guanyar una posició al Moianès en el rànquing demogràfic per comarques de Catalunya. El 2015 era la comarca número 37 en població, i el 2024 ocupava el lloc número 36, passant per davant del Pallars Jussà, que fa deu anys tenia més població que el Moianès. A banda del Pallars Jussà (13.301 habitants), també se situen per sota del Moianès la Terra Alta (11.444), l’Aran (10.565), el Priorat (9.390), el Pallars Sobirà (7.275), el Lluçanès (5.710), i l’Alta Ribagorça (4.002). Fa deu anys, el Lluçanès encara no era comarca, però d’haver-ho estat, tampoc hauria sumat tanta població com el Moianès.

L’impuls de Moià

El creixement poblacional en el conjunt de la dècada ha estat positiu en tots els municipis de la comarca, si bé n’hi ha que han tingut alts i baixos per bé que han arribat al 2024 amb la població més elevada des que el Moianès és comarca.


De fet, les tres poblacions més grans han estat el motor d’aquest creixement, amb la capital, Moià, com a exemple clar d’aquesta tendència. En tota aquesta dècada ha acumulat un creixement de gairebé el 15 %, amb prop de mil habitants més. El 2015 en tenia 5.865, i s’ha situat el 2024 amb 6.738, de manera que concentra pràcticament la meitat de la població de la comarca. Castellterçol, que és el segon municipi amb més pes demogràfic a la comarca, també ha tingut un fort creixement, encara més elevat que el de Moià en termes relatius, i ha passat dels 2.368 habitants del 2015, als 2.773 del 2024 (un 17 % més), amb tan sols una petita reculada el 2016. Finalment, i a més distància, també destaca el 15 % de creixement de Calders, que si bé ha tingut alts i baixos, s’ha situat als 1.114 habitants actuals respecte als 968 del 2015. A l’altre extrem se situen poblacions que pràcticament no han variat la població, que tan sols ha experimentat creixements residuals, com són els 3 habitants de l’Estany, que ara en té 401, amb un 0,7 % d’increment en aquests deu anys; els 4 de Granera, que en té 84 amb un creixement del 5 %; o Santa Maria d’Oló, que ha guanyat 14 habitants (un 1,3 %), i en té 1.077.

15 abril 2025

Regió7

El Moianès és una de les tres comarques on al gener van incrementar les afiliacions a la seguretat social

El Lluçanès, per contra, és de les poques zones on la variació internaual és negativa, a causa de la sortida de municipis




Un obrer a la reforma de les torres Catalunya de Vic | Albert Llimós

Isaac Moreno
12/02/2025
Vic/Moià

En relació amb el mes de desembre del 2024, el nombre d’afiliats ha disminuït al conjunt de Catalunya en 21.965 (‑0,6%) i ho ha fet a 31 comarques i a Aran. Les principals disminucions són al Tarragonès (‑2,0%), el Montsià, el Baix Ebre i l’Alt Empordà (‑1,5%, totes tres), mentre que els principals augments són al Solsonès (0,6%) i el Berguedà i el Moianès (0,3% totes dues).

Segons les dades publicades aquest dimecres per l‘Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), al Moianès hi havia 7.095 afiliacions i 6.755 afiliats, el que suposa un increment del 0,2% i el 0,3%, respectivament.

Osona va tancar el primer mes de l’any amb 78.590 afiliacions i 74.845 afiliats, segons residència padronal. Dades que representen un retrocés del 0,2% i el 0,1%, respectivament, respecte el desembre.

Al Ripollès hi constaven 11.735 afiliacions (-0,1%) i 11.125 afiliats (=), mentre que el Lluçanès, encara afectada pels moviments de municipis dins la nova comarca, es de les poques comarques una variació interanual negativa, del 2% en les afiliacions (2.670) i de l’1,6% en els afiliats (2.530).

Al gener, i respecte al mateix mes de l’any anterior, el nombre de dones afiliades a la Seguretat Social al conjunt de Catalunya augmenta en 34.520 i el d’homes en 36.650, fet que suposa augments interanuals del 2,1% i del 2,0%, respectivament.

El nombre de dones afiliades augmenta a 38 comarques i a Aran, disminueix a 3 comarques i es manté estable a la Terra Alta. Els increments més elevats són els de l’Alt Empordà (3,3%) i la Selva (3,2%) i els decrements més destacats són els del Lluçanès (‑2,2%) i el Priorat (‑0,9%). En el cas dels homes afiliats, augmenten a 37 comarques i a Aran, i disminueixen a 5 comarques. Els principals augments són els del Baix Penedès (3,0%) i l’Alt Empordà (2,8%), mentre que les principals disminucions són les de la Terra Alta (‑1,4%) i el Lluçanès (‑1,1%).

Al conjunt de Catalunya, al mes de gener i en relació amb un any enrere, tots els grups d’edat han augmentat el nombre d’afiliats, excepte el de 30 a 44 anys. El grup dels afiliats de 55 anys o més és el que més ha augmentat, un 4,4% al conjunt de Catalunya. Per comarques, els afiliats d’edats més avançades només han disminuït a 3 comarques, encapçalades pel Lluçanès (‑2,2%). Els principals increments d’aquest grup d’edat han tingut lloc a la Segarra (6,2%), l’Alta Ribagorça (5,9%) i la Selva (5,7%).

El grup dels afiliats de menys de 30 anys és el segon que més ha incrementat, un 4,1% al conjunt de Catalunya i ho ha fet a tot el territori, excepte al Lluçanès (‑1,2%) i a la Cerdanya (‑0,3%). Les comarques amb els increments més elevats d’afiliats d’aquesta edat són l’Alt Empordà (8,2%) i el Pla d’Urgell (6,9%).

Els afiliats de 45 a 54 anys augmenten un 1,8% al conjunt de Catalunya i també ho fan a 39 comarques i a Aran, mentre que disminueixen a 3 comarques encapçalades per la Conca de Barberà (‑2,1%). Pel que fa als increments, els més destacats són els de la Garrotxa (4,3%), el Pla de l’Estany (4,2%) i les Garrigues (4,0%).

Finalment, el grup d’afiliats de 30 a 44 anys és l’únic que disminueix al conjunt de Catalunya (‑0,2%) i a la majoria de comarques i a Aran, mentre que augmenta a 5 comarques i es manté estable a la Garrotxa. Les disminucions més accentuades són al Priorat i la Terra Alta (‑5,3% totes dues) i a l’Alta Ribagorça (‑5,1%). Els principals augments són els del Barcelonès (1,4%) i el Pallars Sobirà (0,9%).

Afiliats, per nacionalitat

Al gener, i en relació amb el mateix mes de l’any anterior, els afiliats de nacionalitat estrangera augmenten al conjunt de Catalunya (6,9%) i a tot el territori, excepte a la Terra Alta, on es mantenen estables. Pel que fa als augments d’afiliats estrangers, destaquen les variacions del Bages (10,2%) i el Berguedà (9,7%).

En el cas dels afiliats de nacionalitat espanyola l’augment interanual és més discret (1,1%) i s’ha produït a 34 comarques, mentre que han disminuït a 8 comarques i a Aran. Els augments més elevats són els de la Selva (2,2%) i l’Alt Empordà (1,9%).

Afiliacions, per sector d’activitat econòmica

El sector dels serveis, que representa el 79,1% de les afiliacions, ha augmentat en 69.235 afiliacions al gener respecte al mateix mes de l’any anterior, xifra que representa un increment del 2,4%, el més elevat de tots els sectors. Les afiliacions al sector serveis han augmentat a tot Catalunya, excepte al Lluçanès (‑2,7%) i a la Conca de Barberà, on s’han mantingut estables. En nombres absoluts, on ha augmentat més és al Barcelonès (22.545 afiliacions), el Vallès Occidental (7.505) i el Baix Llobregat (5.325). En canvi, en nombres relatius, la taxa de variació més elevada és la de l’Alt Empordà (4,2%), seguida de la Selva (3,5%) i el Baix Penedès (3,2%).

Al gener, l’augment de les afiliacions a la indústria ha estat de l’1,0% en relació amb un any enrere (4.725 afiliacions). En nombres absoluts, han augmentat a 30 comarques, encapçalades pel Vallès Occidental, amb un augment de 1.170 afiliacions, i pel Vallès Oriental, amb 670 afiliacions.

Les afiliacions a la construcció han augmentat un 2,0% interanual, fet que representa 4.525 afiliacions més a Catalunya. En l’àmbit comarcal, les afiliacions han augmentat a 24 comarques i a Aran. El Barcelonès és la comarca amb l’increment més elevat en nombres absoluts (2.350) i també registra una variació relativa força elevada (4,5%). En termes relatius, l’increment més elevat és a Aran (7,1%).

Les afiliacions a l’agricultura han disminuït un 1,8% al conjunt de Catalunya (955 menys que un any enrere) i a 31 comarques; han augmentat a 6 comarques i a Aran i s’han mantingut estables a 5 comarques.

Afiliacions per compte d’altri, grau de parcialitat i de temporalitat

Al mes de gener, el 19,4% de les afiliacions per compte d’altri són a jornada parcial. En el cas de les dones, la proporció és del 26,3%, més del doble que la dels homes (12,7%). El Priorat (22,1%) i el Barcelonès (21,9%) són les comarques on la proporció d’afiliacions per compte d’altri a jornada parcial és més elevada. Per contra, Aran té el grau de parcialitat més baix (9,9%), seguit de l’Alta Ribagorça (16,0%). Cal tenir en compte que les afiliacions estan sotmeses a l’efecte estacional.

Pel que fa al grau de temporalitat, la proporció d’afiliacions a la Seguretat Social per compte d’altri amb caràcter temporal se situa en el 9,8%, 1,4 punts percentuals menys que un any abans. Les comarques amb un grau de temporalitat més elevat són la Ribera d’Ebre (14,1%) i el Pallars Sobirà (13,9%), mentre que el Baix Empordà (7,7%) és la que té el més baix.

12 febrer 2025

el9nou

L’afiliació a la regió central registra una millor evolució que la mitjana catalana

En termes interanuals, el nombre d’afiliats augmenta a gairebé totes les comarques interiors, però ho fa de forma més moderada que al conjunt del país

Activitat en un supermercat manresà | OSCAR BAYONA


Carles Blaya
Manresa 13 NOV 2024 6:25


Totes les comarques del territori central, amb l’excepció del Lluçanès, van registrar el mes d’octubre un millor comportament de l’evolució dels afiliats que la mitjana del país, on respecte del setembre, es va reduir de tres dècimes percentuals. Així, el nombre d’afiliats, va créixer molt lleugerament al Bages (0,2%) i al Berguedà i al Solsonès (0,1%), mentre que va davallar més lleugerament que la mitjana nacional al Moianès (-0,1%), a l’Anoia i a la Cerdanya (-0,2%). Només el Lluçanès va registrar un pitjor comportament que la mitjana catalana (-0,4%), segons es desprèn de les dades definitives del mes passat fetes públiques per l’Idescat.

En termes interanuals, però, el nombre d’afiliats va augmentar a gairebé totes les comarques centrals, però ho va fer d’una forma més moderada que al conjunt català, on va créixer el 2%, segons l’Idescat. Així, va pujar l’1,8% al Bages, l’1,7% al Berguedà, l’1,6% al Solsonès, l’1,4% a l’Anoia, el 0,9% a la Cerdanya, el 0,7% a l’Alt Urgell i el 0,5% al Moianès. El Lluçanès, en canvi, va ser, amb el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, una de les quatre úniques comarques on el nombre d’afiliats va davallar, i va ser on ho a fer amb més intensitat (-1,9%).

Quant a la proporció per sexes, totes les comarques del territori tenen un menor percentatge de dones respecte del total que la mitjana catalana, que es va situar el mes d’octubre en el 47,2%. Encara hi ha camí per recórrer, a la Catalunya central en aquest sentit, ja que l’Alt Urgell és l’única comarca de la regió on el percentatge és del 47%; a la resta és inferior: del 46,4& al Bages; del 46,1% al Berguedà; del 45,4% al Solsonès; del 45,3% a l’Anoia i la Cerdanya; del 45% al Moianès; i del 44,7% al Lluçanès. L’evolució interanual demostra que la Catalunya central va a un ritme menor quant a la nova afiliació de dones, que en totes les comarques és inferior al creixement mitjà català, del 2,2%. Així, mentre al Berguedà i a l’Anoia supera per poc el 2%, frega aquest registre al Bages (1,9%), i ja queda per sota al Solsonès i la Cerdanya (1,6%), al Moianès, amb un increment inferior a l’1% (0,7%), i a l’Alt Urgell i al Lluçanès, amb creixements negatius del 0,1% i del 3%, respectivament.


Pel que fa a l’afiliació estrangera, també totes les comarques centrals mantenen percentatges per sota de la mitjana catalana (17,7% sobre el total). És especialment baixa al Lluçanès (7,7%), l’Anoia (9,1%) i el Moianès (10,1%), mentre que se situa en el 15,7% a la Cerdanya, 14,8% a l’Alt Urgell , al 13,2% al Solsonès, al 12,9% al Bages i al 1,7% al Berguedà.

13 novembre 2024

Regió7

Cerdanya, Moianès i Lluçanès, entre les comarques on més s’han de moure els estudiants

A les zones formades majoritàriament per municipis petits i sense centres d’ensenyament la mobilitat obligada per raó d'estudis és superior

Infants pujant a un autobús escolar, en una foto d'arxiu / Aniol Resclosa


Redacció
Manresa 08 D’OCT. 2024 13:21


Si a tot Catalunya, 2 de cada 10 alumnes no universitaris han d’estudiar fora del municipi que resideixen, aquesta proporció puja als 4 de cada 10 a la Cerdanya, el Moianès i el Lluçanès, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) publicades aquest dilluns.

Aquestes xifres reflecteixen que, com més petit és el municipi, més estudiants de primària i secundària han de marxar a altres localitats per poder estudiar. Per això, no és cap sorpresa que a la Cerdanya, formada majoritàriament per municipis de petit tamany que a vegades no tenen escola, sigui una de les que té un major percentatge de mobilitat obligada per raó d’estudis a Catalunya. Només el 65% dels alumnes -tant d’estudis obligatoris com de batxillerat i cicles formatius- de la comarca poden quedar-se a estudiar al seu poble, de manera que el 35% restant es veu obligat a desplaçar-se. Aquest 65% de la Cerdanya és un pel superior al percentatge del Lluçanès (62,3%) i del Moianès (61,4%).


A Catalunya, les comarques on aquesta dada és més acusada són el Pallars Sobirà, on poc més de la meitat dels estudiants (un 55,8%) es pot quedar a estudiar al propi municipi; el Priorat, on el percentatge és del 58,2%; i les Garrigues (amb un 61,5%).


Per contra, les comarques amb un major percentatge d’estudiants que estudien i resideixen a la mateixa localitat són el Barcelonès (94,5%) i el Montsià (92,3%). En un total de 23 comarques, més del 80% de l’alumnat estudia al mateix municipi de residència.

En total, dels 797.850 alumnes d’ensenyaments obligatoris que hi ha a Catalunya (és a dir, des de segon cicle d’educació infantil fins a l’educació secundària obligatòria), la gran majoria (un 87,5%) poden estudiar al mateix poble on viuen, de manera que només un 12,5% ha de desplaçar-se fins a una altra localitat. En el cas de l’educació primària és del 89,7%, mentre que en el de la secundària és del 84,6%.

El Moianès, també a la cua en estudis postobligatoris

En el cas dels estudis postobligatoris, els alumnes es veuen molt més obligats a desplaçar-se. Dels 248.120 estudiants que cursen aquests ensenyaments a Catalunya (és a dir, batxillerat o cicles formatius), només un 55,6% (poc més de la meitat) poden estudiar a la seva pròpia localitat, de manera que quatre de cada deu (i fins i tot una mica més) es veuen obligats a anar a altres pobles. La xifra d’alumnes residents que estudien al mateix municipi és més alta al batxillerat (75,5%) que no pas als cicles de grau mitjà (47,5%) i als cicles formatius de grau superior (38,2%). En aquest darrer cas, doncs, només quatre de cada deu poden quedar-se a estudiar a la seva pròpia localitat, bàsicament per una qüestió d’oferta. Les comarques on més estudiants d’aquest tipus d’estudis no s’han de desplaçar són, de nou, el Barcelonès (80,6%), seguida del Segrià (69,7%) i el Tarragonès (60,9%). A l’altre extrem, les comarques amb menors percentatges són el Moianès (on només el 13,6% dels alumnes poden quedar-se a la pròpia localitat), el Pallars Sobirà, amb el 15,8%, i la Terra Alta, amb el 17,2%. 

8 octubre 2024

Regió7

La Cerdanya, el Solsonès i el Berguedà reben més població temporal que no en marxa

El Bages, el Moianès, i sobretot l’Anoia, viuen la situació inversa, amb més residents que passen un temps fora de la comarca que visitants


Cues davant un forn a Bellver de Cerdanya en plena temporada turística, l'estiu passat / ARXIU | MIQUEL SPA


Jordi Escudé
Manresa 27 MAI 2024 6:25


La Cerdanya, el Solsonès, l’Alt Urgell i el Berguedà són les comarques de la regió central en què el nombre de persones foranes que hi fan estada d’una forma temporal (població estacional), supera les que hi ha empadronades. Són les últimes dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponents al 2022, i que situen el Bages, el Moianès, i sobretot l’Anoia, just a l’altre extrem.

Aquesta anàlisi mesura les càrregues de població que suporta cada territori mitjançant un càlcul de les persones que tenen algun tipus de vinculació amb el municipi o la comarca analitzada, ja sigui perquè hi resideixen, hi treballen, hi estudien, o hi passen un període equivalent a temps complet anual (ETCA). L'estudi inclou les entrades i sortides, amb una comparativa entre la població que atrau cada territori en moments o èpoques determinades sense que s’hi arribi a empadronar (per motius laborals, d’estudis, de residència i turístics), respecte de la que en marxa sense donar-se de baixa del padró, de manera que en resulta una estacionalitat positiva quan la població present supera l’empadronada, o negativa, quan la sortida de persones fa que hi hagi menys gent que la que consta al padró.


Segons aquestes dades, es constata que, en el cas de la regió central, les comarques de muntanya són les úniques que tenen una població estacional positiva, amb el turisme com un dels principals elements que ho expliquen coincidint amb la situació similar que es dona en poblacions de la costa (vegeu la taula amb les dades comarcals). En el conjunt de Catalunya, la Cerdanya ocupa la cinquena posició en el rànquing, amb una població estacional de 5.268, que suposa un 27,1 % d’increment sobre l’empadronada (o resident).


Al Solsonès, aquest percentatge baixa fins al 8,8 %, però continua sent dels més elevats de Catalunya, mentre que a l’Alt Urgell se situa al 3,2 %, i al Berguedà al 2,2 %.

En canvi, l’Anoia se situa a la cua de la taula pel que fa a les comarques catalanes amb una estacionalitat negativa, amb més de 7.000 persones per sota de les 125.000 que hi ha empadronades (un -5,7 %). Just per sobre se situa el Baix Llobregat (-4,3 %), i a poca distància, el Moianès (-3,7 %) i el Bages (-2,9 %).
 

Més per vacances

Les dades a escala comarcal es corresponen amb una gran coincidència amb les municipals, després que l’estudi ha analitzat l’estacionalitat de totes les poblacions catalanes de més de mil habitants (vegeu les dades de la taula següent). Així doncs, a la regió central els índexs més elevats de població estacional en relació amb la població empadronada es donen en municipis de la Cerdanya, amb un rànquing que encapçala Alp (i que se situa en desena posició a Catalunya). El balanç del 2022 va donar com a resultat una població no resident, però que hi va fer estada temporalment de 1.697 persones, mentre que tan sols hi va haver 207 empadronats que es van absentar del poble durant un temps, la qual cosa va donar lloc a una població estacional de 1.490 persones sobre un padró de 1.717, o sigui, a un increment de la població estacional sobre la resident del 86,8%.


Població estacional el 2022 als municipis de més de 1.000 habitants de la regió central / REGIO7

Per sota d’Alp se situa Bellver de Cerdanya (que ocupa la 35a posició del rànquing català), i molt a prop, Llívia i Puigcerdà (vegeu la taula per municipis). En tots aquests casos s’observa com la població estacional creix coincidint amb els períodes turístics. L’exemple més clar és el d’Alp, que durant el 2022 va registrar els nivells més alts de població estacional en el tercer trimestre, just en els mesos d’estiu. Va ser de 2.572 persones, un 50 % més que la població que hi ha empadronada. Es van produir situacions similars en altres poblacions turístiques de muntanya com Sant Llorenç de Morunys, Bagà o Puigcerdà, si bé en aquest cas la xifra més elevada es va donar a l’hivern, coincidint amb la temporada d’esquí.

També es donen índexs elevats de població estacional en municipis com Sant Esteve Sesrovires o Martorell, que en aquest cas no estarien vinculats al turisme, sinó a qüestions laborals. En canvi, municipis de comarques que no destaquen especialment per cap d’aquestes circumstàncies, tenen una població estacional baixa o fins i tot negativa. Dins el rànquing de municipis de més de mil habitants a la regió central, en el cas de l’Anoia, només la Pobla de Claramunt té un índex de població estacional positiu, al Moianès només hi ha Santa Maria d’Oló; i al Bages, tots els municipis tenen un signe negatiu tret de Sallent, Sant Fruitós i Avinyó. Quant a les capitals de comarca, només Solsona i Berga tenen una població estacional positiva, mentre que Manresa frega el límit (amb un -0,2 %).

 27 maig 2024

Regió7

La immigració estrangera ja porta quatre de cada deu nouvinguts a la regió central

La població que arriba de la resta de Catalunya continua sent la més nombrosa, amb el 49% del total, mentre que els moviments migratoris amb la resta de l’estat tenen un saldo negatiu a totes les comarques de l’àmbit de Regió7 tret del Solsonès

Gent passejant en una fira a Manresa / ARXIU | OSCAR BAYONA


Jordi Escudé
Manresa 03 D’ABR. 2024 6:26

El nombre de persones immigrants vingudes de l’estranger que arriben al conjunt de les comarques centrals se situa en el 42,3 % del total, i gairebé iguala els que provenen de la resta de comarques de Catalunya, que suposen el 48,9 %. Això relega a molta distància la xifra de nouvinguts de la resta de l’estat, que se situa per sota del 10 % i amb un saldo negatiu respecte els ciutadans de la regió central centrals que marxen cap a alguna altra comunitat autònoma. Ho indiquen les últimes dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya corresponents a l’any 2022.

Aquestes xifres situen els estrangers com el col·lectiu més nombrós d’immigrants al Bages, la Cerdanya i l’Alt Urgell, per sobre dels de la resta de Catalunya i de la resta de l’estat, mentre que es posicionen en segon lloc a l’Anoia, el Berguedà, el Solsonès i el Moianès. En aquestes quatre comarques, la procedència més nombrosa el 2022 va ser de ciutadans arribats de la resta de Catalunya. En termes relatius aquesta xifra va ser especialment significativa al Moianès, amb 665 persones, que suposen una taxa neta del 9,9%, la segona més alta de Catalunya després del Baix Penedès (amb el 13,8 %).


Moviments migratoris per comarques el 2022 / Regió7
 

Més nouvinguts arreu

Tot plegat va donar una taxa de migració neta positiva a totes les comarques centrals (ciutadans que van arribar des de qualsevol procedència en aquest territori). La del Moianès va ser la més elevada (24,6 %), com també la de la Cerdanya (23,3 %) i l’Alt Urgell (20,8%). La resta també van ser positives però per sota del 19,5 % de la mitjana de Catalunya. Al Bages va ser del 17,8 %, a l’Anoia del 15,2%, al Berguedà del 15 %, i al Solsonès del 6,1 %, la segona més baixa de Catalunya després de les Garrigues.

Pocs de la resta de l’estat

Malgrat la migració neta, a la regió central, les persones vingudes d’algun lloc de la resta de l’estat van ser el col·lectiu més minoritari el 2022, i amb un saldo negatiu a totes les comarques excepte el Solsonès on, tanmateix, la diferència entre qui va venir i qui va marxar va ser de tan sols 14 persones.

L’Anoia és la comarca que té un saldo migratori negatiu més elevat amb la resta de l’estat (hi van marxar 170 persones més respecte les que van arribar-ne), però també va ser elevat al Bages (-90), o al Berguedà (-34).

De fet, en el conjunt d’aquest territori, la majoria de les persones que van marxar l’any 2022 ho van fer cap a la resta de Catalunya (en total, 8.761), però en van arribar 10.940, i això ho va compensar, amb un saldo positiu a totes les comarques centrals. L’arribada d’estrangers va ser de 9.543 (mentre que van marxar a viure fora de l’estat un total de 4.018 persones). Pel que fa als moviments migratoris amb la resta d’Espanya van arribar 2.080 persones, i en van marxar 2.380.


Pel que fa als moviments migratoris a altres poblacions dins d’una mateixa comarca, les xifres absolutes més elevades corresponen als territoris també més poblats. Així doncs, el Bages en va tenir 3.231 i l’Anoia 2.492 mentre que al Solsonès i al Moianès no van arribar a les 200 persones. 

3 abril 2024

Regió7

Les comarques centrals tenen menys dones afiliades que la mitjana catalana

Al conjunt català, el 47,1% de les persones afiliades són dones, però el percentatge és menor a la regió central, tret de l’Alt Urgell


Un usuari, a l'entrada de l'oficina de Treball de Manresa / Arxiu/Oscar Bayona


Carles Blaya
Manresa 12 DE MARÇ DE 2024 6:25
Sis de les set comarques de l’àmbit de Regió7 tenen un menor percentatge de dones en el conjunt d’afiliats que la mitjana catalana. Tret de l’Alt Urgell, on el percentatge és del 47,3%, en la resta és inferior al 47,1%, que és el del conjunt català. El Bages és la comarca que més s’hi acosta, amb el 46,3%. Al Berguedà, el percentatge és del 46,1% i a la Cerdanya, del 45,6%. És una dècima inferior a aquesta (45,5%) al Solsonès, mentre que al Lluçanès és del 45,2%, a l’Anoia és del 45,1% i al Moianès del 45%. Aquestes dades es desprenen de la darrera nota d’afiliats i afiliacions a la Seguretat Social segons la residència padronal de l’afiliat, corresponent al mes de febrer, que elabora l’Idescat.

En el darrer any, l’afiliació de dones ha crescut al conjunt català el 2,8%, però l’increment ha estat inferior a totes les comarques centrals, tret del Solsonès, on creix el 12,5%, una dada encara condicionada pel canvi d’adscripció comarcal de Biosca i Torà. Amb tot, només al Moianès el nombre d’afiliades va baixar d’un any a l’altre, el 0,4%. A l’Anoia l’increment ha estat del 2,6%, dues dècimes més que al Bages. Al Berguedà, l’augment ha estat del 2%, mentre que a l’Alt Urgell i la Cerdanya el registre queda en l’1,1% de guany.

Més de 177.000 afiliats

En termes generals, a Catalunya el nombre d’afiliats va créixer el 2,5% el mes de febrer, fins als 3.526.870. Al conjunt de comarques del territori central el nombre també va augmentar, fins als 177.670, però ho va fer percentualment per sota del registre mitjà general. A l’Anoia i al Bages, l’increment interanual va ser del 2,2% i el 2,1%, respectivament. A la Cerdanya va augmentar l’1,9%, una dècima més que a l’Alt Urgell. El creixement va ser inferior al Berguedà, de l’1,1%, i al Lluçanès, el 0,4%, mentre que al Moianès, la dada va decréixer el 0,1%.


El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya ha augmentat el febrer respecte del mateix mes de l’any anterior en 86.240 persones. El nombre d’afiliats ha augmentat a 35 comarques. En relació al mes de gener, l’increment ha estat de 30.865 persones. Els augments percentuals més elevats són els registrats al Baix Empordà (2,3%), la Selva (1,9%) i l’Alt Empordà (1,7%).
Per sota en afiliats estrangers

Quant al pes de l’afiliació estrangera a la comarca, en totes les del territori central era inferior, el febrer, al 17,1% de mitjana de Catalunya. De fet, el Lluçanès, l’Anoia i el Moianès són les comarques amb menor incidència de l’afiliació estrangera en el seu mercat de treball en el conjunt del país, amb un pes del 7,6%, del 9% i del 9,6%, respectivament.

A la Cerdanya, el 14,9% dels afiliats són de nacionalitat estrangera. A l’Alt Urgell, el percentatge és del 14,1%, mentre que al Solsonès és del 12,8%; al Bages, del 12,2%; i al Berguedà, del 10%. Totes queden molt lluny del 32,9% d’afiliats de nacionalitat forana de la Segarra, o el 24,7% del Barcelonès, les dues comarques del país amb més pes dels estrangers en el mercat de treball.


Amb tot, el percentatge d’afiliats forans creix per sobre de la mitjana nacional (7%) al conjunt del territori central en relació al febrer del 202, tret de l’Anoia (6,9%) i de l’Alt Urgell (4,3%). L’augment va ser del 9,1% a la Cerdanya, del 9% al Berguedà i del 8,3% al Bages. L’alt Urgell, per la seva banda, figura entre les tres úniques comarques del país on el nombre d’afiliats estrangers s’ha reduït aquest febrer en relació a l’any passat, el 5,2%, juntament amb el Priorat   (-3,1%) i la Segarra (-0,1,%).

12 març 2024

Regió7

El Berguedà és la comarca amb més pensionistes, i el Bages és la vuitena

La majoria de comarques de la Catalunya central, excepte la Cerdanya i el Moianès, tenen més pensionistes sobre el total d’habitants que la mitjana catalana, que l’any 2022 era del 19,6%

Carles Blaya
Manresa | 01·02·24 | 10:51 | Actualitzat a les 13:39



Activitat de la coordinadora de Jubilats a Manrea Jordi Morros/Arxiu


El Berguedà és la comarca de Catalunya amb més pensionistes per població, segons les darreres dades fetes públiques ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La comarca té el 27,9% de pensionistes, i entre el 2021 i el 2022 (l’última dada disponible) va sumar el 0,5% més de persones que cobren una pensió contributiva de la Seguretat Social, fins a les 11.337.


Per sota del Berguedà se situen la Terra Alta (27,4%), el Ripollès (27,3%) i les Garrigues (25,1%). La majoria de comarques de la Catalunya central també tenen més pensionistes sobre el total de població que la mitjana catalana, que és del 19,6%. Així, el Bages té el 23,2% de persones que cobren una pensió, fina les 42.457; al Solsonès, suposen el 22,2% (fins a les 3.042); a l’Alt Urgell, el 21,3% (fins a les 4.421) i a l’Anoia, el 19,6% (fins a les 24.813). Només al Moianès, on els pensionistes suposen el 19% del total (amb 2.790 persones cobrant pensió) i a la Cerdanya, amb el 14,3% (fins a les 2.852) se situen per sota de la mitjana catalana entre les comarques centrals. La Cerdanya és, de fet, la comarca amb el menor percentatge de pensionistes del conjunt català.

D’altra banda, en totes les comarques del territori, excepte a la Cerdanya, el nombre de pensionistes del 2022 respecte del 2021 va créixer per sota de la mitjana nacional. Ho va fer el 0,5% al Berguedà; l’1,1% al Bages i l’Alt Urgell; l’1,2% a l’Anoia i el Moianès; i l’1,3% al Solsonès. A la Cerdanya, l’increment va ser de l’1,8%, cinc dècimes per sobre de la mitjana del país, de l’1,3%.


Quant a la quantitat de les prestacions, els pensionistes dels Bages se situen entre els de les 10 comarques on més es cobra de mitjana, 1.401 euros, just per sota de la mitjana catalana, de 1.419 euros. Els homes ingressen 1.636 euros, pels 1.190 de les dones, al Bages. D’entre les comarques del territori central, on es cobren les pensions més baixes és a l’Alt Urgell (1.160 euros de mitjana) i a la Cerdanya (1.165 euros). Al Solsonès són 1.184 euros; al Moianès, 1.290; a l’Anoia, 1.346; i al Berguedà, 1.365.

Al Bages, el 19,5% de les pensions són superiors als 2.000 euros, mentre que aquest percentatge baixa a l’11,6% a la Cerdanya. La mitjana catalana se situa en el 21,8%. Al Bages, el 42,3% cobra entre 1.001 i 2.000 euros, i el 38,1% fins a 1.000 euros.

Per tipus de pensió, el 64,8% de les que es paguen al Bages són de jubilació, mentre que el 20,9% són de viduïtat. La mitjana catalana eleva el percentatge de pensions de jubilació sobre el total fins al 65,9%, i les de viduïtat, fins al 22,1%. D’entre les comarques centrals, on s’ingressen més pensions de jubilació és al Moianès, el 68% del total comarcal.

Per règim de cotització, al Bages el 81,9% són del règim general. Molt a prop la segueix l’Anoia, amb el 80,7%. Així, les dues comarques se situen per sobre de la mitjana catalana (79,2%), i entre les més industrials i poblades del país, per darrera del Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelonès. En contrapunt, a la Cerdanya les de règim general només suposen el 54,7% sobre el total.

En el conjunt català, el 2022 hi residien 1.537.562 pensionistes perceptors de pensions contributives de la Seguretat Social, xifra l’1,3% superior a la de l’any anterior, que equivalen al 19,5% de la població. En la majoria de les comarques, el nombre de pensionistes ha augmentat en relació amb l’any anterior, amb l’augment més elevat a l’Aran (4,4%) i a les comarques de la Selva (2,7%) i el Vallès Oriental (2,5%). Hi ha 2 comarques, però, on el nombre de pensionistes s’ha reduït: la Terra Alta (-0,6%) i la Ribera d’Ebre (-0,1%). 

1 febrer 2024

Regió7

La Cerdanya i el Berguedà impulsen la contractació d'estrangers a Catalunya

El Solsonès i el Bages també sumen registres superiors a l’augment mitjà català, del 10,4% L’Anoia i el Berguedà són les comarques catalanes on és menor el pes de l’afiliació estrangera

Carles Blaya
16·02·23 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42








L'afiliació s'ha incrementat a l'octubre a pràcticament tot el país ACN


La Cerdanya va ser la comarca que el mes de gener va sumar més nous afiliats a la Seguretat Social de procedència estrangera, amb una variació interanual del 16%, segons les dades provisionals que ahir va fer públiques l’Idescat. El Berguedà i el Moianès, amb increments respectivament del 15,5% i del 14%, van ser les següents comarques en creixement d’afiliats estrangers. El Solsonès es va situar com la cinquena comarca del país, per darrera de l’Alta Ribagorça, amb un augment del 12,9%. També el Bages, amb una alça de l’11,7% va superar la mitjana catalana, que va ser del 10,4%.

En general, el mes de gener el nombre d’afiliats estrangers va augmentar a totes les comarques, mentre que els de nacionalitat espanyola van disminuir a 11 comarques, entre les quals l’Alt Urgell (-0,4%) i la Cerdanya (-0,3%). Els augments d’afiliats de nacionalitat espanyola han estat de menor intensitat que els de nacionalitat estrangera, amb un màxim del 2,8% del Baix Penedès. En totes les comarques de la regió central, l’increment d’afiliats espanyols va ser menor a la mitjana catalana (1,4%). Les comarques del territori amb un major increment de l’afiliació nacional van ser l’Anoia (+1,3%) i el Bages (+1,2%).

D’altra banda, l’Anoia (8,62%) i el Berguedà (9,13%) són les comarques catalanes on és menor el pes de l’afiliació estrangera respecte del total. Al Moianès suposa el 10,09%; al Bages, l’11,50%; al Solsonès, l’11,77%; a l’Alt Urgell, el 13,39%; i a la Cerdanya, el 13,56%. Totes estan per sota de la mitjana nacional, que és del 16,36%. La Segarra, amb un pes del 31,63%; el Barcelonès (23,53%) i Alt Empordà (22,45%) són els territoris amb un major nombre d’afiliats estrangers respecte del total.

En termes absoluts, l’afiliació es va incrementar a totes les comarques de la regió central: l’1,4% al Moianès; l’1,7% a la Cerdanya; el 2% al Solsonès i a l’Anoia; el 2,1% al Berguedà; i el 2,4% al Bages. Totes, tanmateix, pe sota de l’increment mitjà català, del 2,8% el mes de gener respecte del mateix mes de l’any passat. En termes intermensuals, el Berguedà va ser la segona comarca del país on més es va incrementar l’afiliació, el 0,5%, i ho va fer de manera positiva també a l’Anoia, el Solsonès (0,2%) i al Bages (0,1%). Va retrocedir el 0,2% al Moianès, l’1% a l’Alt Urgell i l’1,3% a la Cerdanya. En conjunt, a Catalunya l’afiliació va caure el 0,5% el gener respecte del mes de desembre.

El nombre d’afiliats ha caigut a 29 comarques. La variació mensual més elevada l’ha registrat la Conca de Barberà (0,9%), mentre que els decrements més accentuats han estat al Baix Ebre i al Tarragonès (-2,0%, totes dues). 

16 febrer 2023

Regió7

El nombre de matrimonis catòlics cau gairebé un 70% en 30 anys

Al Vallès Oriental s’hi van fer 71 casaments catòlics i 1.298 de civils durant el 2021

Oriol Serra
15/02/2023 | 7:00
Granollers

Sílvia Bau i Carles Martí es casaran per l'església a l'agost | Griselda Escrigas



El nombre de matrimonis catòlics ha caigut gairebé un 70% durant les passades tres dècades al Vallès Oriental. Per contra, els enllaços civils han augmentat en aquesta mateixa proporció durant el mateix període. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la comarca va registrar el 1991 un total de 1.220 casaments catòlics i 423 de civils. El 2021, el nombre de casaments catòlics havia baixat fins a 71 i el de civils havia pujat fins a 1.298.

En xifres relatives, les unions per l’església representen el 5,2% dels 1.369 casaments que es van fer a la comarca durant el 2021, mentre que les unions civils representen el 94,8%. El 1991, el 74,2% dels matrimonis que es van formalitzar eren catòlics, i només el 25,8% eren civils. Al Moianès, el 2021 s’hi van fer 2 casaments catòlics i 48 de civils, que suposen respectivament el 4% i el 96% del total –en el cas del Moianès, no hi ha dades anteriors a 2014 perquè la comarca encara no existia.
 

Casar-se menys, i optar pel civil 

“Sigui religiós o civil, equiparar el matrimoni amb una celebració és generalitzar. Però si ens fixem en l’evolució dels matrimonis a 30 anys vista, veurem que hi ha hagut moltes ambivalències en números totals. Fins i tot podrem observar que hi ha hagut anys en què ha caigut la xifra total de matrimonis. Per tant, la tendència seria que la gent es casa menys, i que qui encara es casa opta menys per l’opció religiosa”, apunta la sociòloga Laura Peña, de Sant Celoni.


Segons Peña, aquest fet es deu a la suma de quatre factors. “D’entrada, tenim els motius econòmics. El matrimoni està generalment associat a una celebració. I si hi ha menys poder adquisitiu, costa més fer aquest tipus de celebracions. Després tenim els motius socials. Molta gent ja no entén el matrimoni com la verificació de la unió entre dues persones. Aquí caldria tenir en compte les parelles de fet”, matisa la sociòloga.

Peña també es refereix als motius de caire estrictament religiós. “La secularització galopant de la societat augmenta la no-identificació religiosa de les persones. Això vol dir que, tot i seguir essent el catolicisme la religió majoritària del país, el conjunt de la població ja no s’identifica únicament amb una única fe religiosa.”

Finalment, cita la demografia com un factor determinant a l’hora d’entendre l’evolució dels diferents tipus de matrimoni durant les darreres tres dècades. “També cal tenir en compte els motius demogràfics. La franja d’edat en què solen formalitzar-se els matrimonis ha disminuït al llarg d’aquests darrers anys. Per tant, hi ha menys matrimonis”, conclou.
 

Les altres religions

D’altra banda, Peña també es refereix als matrimonis formalitzats amb ritus d’altres religions. “Si agafem un període de 15 anys com el que va de 2000 a 2015, on hi ha concentrats més casos, veurem que l’augment d’aquests casaments concorda amb els augments dels fluxos migratoris a Espanya de països de fora de la UE i amb religions majoritàries no catòliques.”

15 febrer 2023

el9nou

El Baix Montseny i la Vall del Tenes lideren l’augment de població al Vallès Oriental

El Moianès també registra números positius amb un augment de l’1,29% de la població total. Són 185 persones més 

El 9 Nou
02/01/2023 | 7:00
Granollers

 

El punt on es fa l'actuació | Ajuntament de Lliçà d'Amunt

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat les xifres de la població total declarades oficials a 1 de gener de 2022, després de la revisió del padró municipal d’habitants. El Vallès Oriental està en una posició positiva de creixement relatiu respecte a la demarcació de Barcelona i Catalunya, amb un augment del 0,42%, 1.754 persones, pel que fa a les dades de 2021.

D’aquesta manera, el Vallès Oriental assoleix la xifra de 417.543 habitants, dels quals 208.017 són homes i 209.526 són dones.

Per àmbits geogràfics i en termes relatius, el principal creixement s’ha donat a la zona del Baix Montseny i la Vall del Tenes.

Per municipis, Fogars de Montclús registra el creixement relatiu més gran (5,57%, 26 persones), seguit de Tagamanent (4,62%, 15 persones), Campins (3,15%, 17 persones), Sant Pere de Vilamajor (3,08%, 144 persones), Vallgorguina (3,01, 92 persones), Lliçà de Vall (2,74%, 180 persones), Santa Eulàlia (2,68%, 202 persones) i l’Ametlla (2,65%, 233 persones).

Pel que fa a la disminució de nombre d’habitants, només 10 poblacions de la comarca l’han registrada. La més important és la de Figaró-Montmany (-1,69%, -19 persones. El segueix en percentatge Vilalba Sasserra (-1,32%, -10 persones). Les ciutats grans també han notat aquest descens. Granollers encapçala la llista (-0,79%, -492 persones), seguit de la Llagosta (-0,78%, -104 persones) i Canovelles (-0,66%, -111 persones).

En termes generals, les dades d’enguany segueixen l’evolució de la població de les últimes dècades, encara que lluny dels grans increments demogràfics de la comarca. Entre els anys 1998 i 2022 el creixement ha anat en alça, amb un període destacable entre el 2000 i 2010, quan es va registrar el major increment, de 94.000 persones, un 30% en termes relatius.
 

Creix el Moianès
El Moianès també registra números positius respecte a la demarcació de Barcelona i Catalunya, amb un augment de l’1,29%, 185 persones, pel que fa a les dades de 2021. D’aquesta manera assoleix la xifra de 14.428 habitants, dels quals 7.457 són homes i 6.971 són dones.

A escala municipal, el major creixement el registra Monistrol de Calders (3,63%, 26 persones), seguit de Calders (3,57%, 38 persones) i Castellcir (3,32%, 25 persones). Només dos municipis perden població. Són Granera (-5,88%, 5 persones) i l’Estany (-4,16%, 17 persones). Amb tot, el Moianès dibuixa una evolució en alça des de la creació de la comarca l’any 2015.
 

La migració augmenta a Catalunya
Les estimacions de població de l’Idescat a nivell català mostren com s’ha augmentat en 7.951 habitants durant l’any 2021 per la migració procedent de l’estranger. En canvi, l’aportació del creixement vegetatiu ha estat negativa, -11.708 persones, i la del saldo migratori amb la resta d’Espanya de -3.708 persones.

Si es considera la totalitat de les migracions, les comarques amb major creixement han estat el Maresme i el Vallès Occidental. L’Aran, el Barcelonès i el Tarragonès han registrat un saldo en signe negatiu. En termes relatius, l’any 2021 la població a Catalunya ha crescut un 0,1% com a resultat d’un creixement migratori del 2,5% i d’un creixement vegetatiu del -1,5%.

El nombre de defuncions ha estat superior al de naixements per quart any consecutiu. Continua baixant la taxa de natalitat i el nombre de defuncions és més elevat que abans de la pandèmia.

Com a conseqüència, 39 comarques i Aran registren un creixement vegetatiu negatiu. Només la comarca del Gironès i la Segarra tenen números positius. Pel que fa al procés d’envelliment, també continua creixent.

L’índex de dependència de la gent gran respecte a adults i joves (nombre de persones de 65 anys o més per cada 100 persones de 15 a 64 anys) ha passat de 28,9 a 29,2 i l’índex d’envelliment (persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys) passa de 127,1 a 131,3.

2 gener 2023

 el9nou

El Bages superarà els 190.000 habitants en 20 anys, segons els càlculs de l’Idescat

Les projeccions de població de l’Institut d’Estadística situen Manresa amb uns 82.000 habitants, i la comarca que creixeria més en termes relatius seria el Moianès, un 17%
L'Idescat calcula que la població de Manresa creixerà un 5% aproximadament en 20 anys ALEX GUERRERO

David Bricollé
Manresa | 12·12·22 | 06:25 | Actualitzat a les 06:25

El Bages superarà els 190.000 habitants i Manresa estarà per sobre dels 80.000 en dues dècades (2041). Aquesta és la previsió que en fa l’Institut d’Estadística de Catalunya en la projecció que publica anualment, i que té en compte l'evolució demogràfica que han experimentat els municipis en el darrer quinquenni. En tots els casos, es fa una projecció en tres escenaris (amb una forquilla força àmplia), però es té principalment en compte el terme mitjà. En aquest cas, per al Bages es calcula que entrarà a la dècada dels 40 amb uns 10.000 habitants més que en l’actualitat, el que suposaria un creixement del 5%, mentre que l’escenari més alt parla de 217.000 habitants, el que suposaria un augment del 20%.


La projecció també estima que més de dos terços dels municipis grans de la comarca (els de més de 5.000 habitants) registraran una població a l’alça. Segons aquest càlcul, els que més creixerien en nombres relatius son Sant Vicenç de Castellet i Sant Fruitós (a l’entorn del 12%), el primer per superar el 2041 els 11.000 habitants, i el segon els 10.000. Artés ho faria un 6% (superaria per poc els 6.000), Manresa un 5% (situant-se en 82.000, uns 5.000 més que actualment), Sallent un 3% (per apropar-se de nou als 7.000 que ja havia tingut) i Súria i Navarcles del 2%, per damunt dels 6.000 habitants. Per contra, l’Idescat projecta una lleugera reducció de població en tres d’aquests municipis grans. El que més seria Navàs, del 3%, cosa que el mantindria per sota dels 6.000 habitants. Els altres dos casos serien pràcticament una estabilització de la població actual: Sant Joan, just per sota de les 11.000 persones, Santpedor a l’entorn dels 7.500.

Pel que fa a les altres comarques de l’àrea de Regió7, per a totes se’ls augura un escenari mitjà de creixement. Per al Moianès el que més: al voltant del 17%, que faria que superés en dues dècades de llarg els 16.000 habitants (ara en té 14.200). L’increment més petit en nombres relatius es donaria al Berguedà, que passaria dels poc més de 40.000 actuals a situar-se just per sobre dels 41.000 (un 2%). Per a l’Anoia serà al voltant del 12%, amb uns 15.000 habitants més el 2041 que la situarien a tocar dels 140.000 totals.

Per al Solsonès, l’Idescat calcula que passarà dels 13.600 actual a uns 14.200 el 2041, mentre la Cerdanya guanyaria uns 1.500 habitants, el que li permetria superar el llindar dels 20.000.

Quant a les capitals de comarca, Moià seria la que més creixeria en nombres relatius (el 20%) i passaria dels aproximadament 6.500 actuals a prop de 8.000; Igualada ho faria un 12% i tindria uns 46.000 habitants; Solsona (el 7,5% més) s’aproparia als 10.000 habitants; Puigcerdà superaria aquest llindar amb un guany del 6%; Berga passaria a tenir un 5% més de població, amb uns 17.500 habitants.
 

Creixements estimats per comarques EQUIP D'INFOGRAFIA

Al conjunt de Catalunya, el nombre d’habitants augmentarà a 644 municipis entre el 2021 i el 2041, mentre que disminuirà a 293 i es mantindrà estable a 10, segons l’escenari mitjà de les projeccions de població de l’Idescat. El Moianès seria una de les sis comarques on s’estima que tots els municipis creixeran, juntament amb el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Tarragonès i el Vallès Oriental. A l’altre extrem, només el 17% dels municipis de la Terra Alta guanyarien població, mentre que a la Noguera ho farien el 20%, al Pallars Jussà el 21% i a les Garrigues el 25%.

Els municipis de més de 5.000 habitants que creixerien més en termes relatius són: Torredembarra (29,5%), Sant Antoni de Vilamajor (28,9%) i Sant Just Desvern (28,3%). A l’altre extrem, la Sénia (-6,5%), Vilafant (-3,9%) i Navàs (-3,7%) serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població. Alhora, Navàs també apareix com un dels cinc municipis que tindrà d’aquí a dues dècades un major percentatge de població (el 54%) en edat laboral, de 16 a 64 anys.

Pràcticament tots els municipis de més de 2.000 habitants (320 dels 354) guanyarien població en l’horitzó de l’any 2041, i també ho farien 2 de cada 3 municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, perdrien població la meitat dels municipis petits (168 dels 332 de 500 habitants o menys).
 

Poc creixement vegetatiu
Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, només 142 municipis (el 15%) tindrien més naixements que defuncions en el conjunt del període 2021-2041. En canvi, es preveu que en aquest període la migració neta seria positiva en 876 municipis (el 93%), i en molts d’ells compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de municipis.

Als territoris occidentals de Catalunya menys del 10% dels municipis tindrien més naixements que defuncions: cap municipi a les Terres de l’Ebre, l’1% dels municipis a l’Alt Pirineu i Aran, el 6% a les Comarques Centrals i el 7% a Ponent. A l’altre extrem se situen l’Àmbit Metropolità amb creixement natural positiu al 34% dels seus municipis, i les Comarques Gironines i el Penedès, ambdues amb el 22%. Finalment, al Camp de Tarragona, el 14% dels municipis tindrien creixement natural positiu. 

12 desembre 2022

Regió7

Moià, un poble amb demanda d’obra nova

La immobiliària Finca’t s’ofereix per atendre inversors que vulguin apostar per construïr o rehabilitar edificis

Redacció
Contingut patrocinat 

Manresa | 14·07·22 | 06:00 | Actualitzat a les 06:00


L'Edifici Cal Comadran, vist des de l'interior del pati


El municipi de Moià té, segons les dades de l’Idescat de 2021, una població de 6.474 habitants. Les previsions apunten que aquesta xifra es mantindrà amb el pas dels anys, però no sempre ha sigut així. L’anterior pla urbanístic preveia un gran creixement del municipi que havia de fer augmentar la població fins a assolir els 17.987 habitants, una quantitat clarament superior a l’actual. Tant és així que Moià va patir algunes conseqüències associades a aquest creixement previst, malgrat no es va arribar a materialitzar mai.


I és que la previsió desmesurada de creixement va provocar que els anys anteriors a la crisi immobiliària s’edifiquessin diverses promocions d’habitatges que la població ha trigat molts anys en anar ocupant. De fet, molts d’aquests habitatges van quedar buits i van anar a parar a mans de bancs i fons d’inversió.
Vista de l’skyline de Moià

Per tractar de gestionar la venda d’aquests immobles i evitar que quedessin buits va ser fonamental l’acció de Finca’t, una immobiliària nascuda al 2006 i que actualment s’ha convertit en l’empresa referent a la zona del Moianès. Finca’t va signar un contracte de col·laboració que va facilitar la gestió de la venda d’aquests immobles, i tot i que d’entrada el procés va ser complicat, pels volts de l’any 2017 es va produir un canvi de tendència gràcies al qual van aparèixer molts compradors per a aquests pisos. Una gran notícia, sens dubte, malgrat va quedar pendent de vendre’s la promoció Cal Comadran, de 48 pisos i que en el seu dia no va arribar a finalitzar-se. Així doncs, aquest projecte només podia tirar endavant si un inversor valent s’hi atrevia.
El cas Comadran

Abans no es produís el citat canvi de tendència de l’any 2017 el cert és que a Moià no es construïa obra nova, però des d’aleshores la demanda va augmentar fins al punt que Finca’t va veure factible gestionar la venda i el lloguer dels 48 habitatges de Cal Comadran. Va ser aleshores quan la immobiliària moianesa va trobar l’inversor que estava buscant. Després de dos anys negociant l’operació entre el propi inversor, la propietat (el Fons d’inversió nordamericà DIVARIAN) i l’Ajuntament de Moià, per fi el 31 de març de 2021 es va signar la compravenda de l’edifici Comadran.

Un cop finalitzats els tràmits burocràtics necessaris va començar la segona part de l’aventura. Mentre el nou propietari posava en marxa l’obra per finalitzar-la, simultàniament Finca’t elaborava un dossier informatiu per a poder oferir els habitatges als potencials clients interessats en la compra i el lloguer.
L’equip de Finca’t davant la seva oficina

Doncs bé, tot i que fins aquí només haguem explicat la crònica de com una immobiliària va trobar un inversor per acabar una promoció d’habitatges, el més impressionant de tot plegat encara està per arribar. I és que la demanda d’obra nova a Moià en aquell moment era tan elevada que Finca’t no va arribar ni tan sols a anunciar al seu web o als portals immobiliaris la promoció de 16 habitatges de venda i 32 de lloguer, sinó que tan sols va ser necessari enviar el dossier a potencials clients per tal d’aconseguir que es reservessin tots els habitatges.
Moià vol obra nova

Novament, i malgrat aquest final inesperat de la promoció Cal Comadran sigui prou espectacular, la història no acaba aquí. Finca’t no només va veure com els 48 habitatges quedaven reservats ràpidament, sinó que també va detectar que moltes famílies es van quedar amb les ganes de comprar o llogar pisos d’aquest edifici. Per tant, a Moià continua havent-hi la mateixa demanda elevada d’obra nova que es va iniciar l’any 2017.

Així doncs, i tal com apunten des de la pròpia immobiliària, «Moià necessita més inversors que s’animin a construïr o a rehabilitar habitatges per a poder oferir aquesta obra nova que la gent ens demana». Si atenem les demandes actuals de la població, Cal Comadran podria no ser la darrera promoció d’obra nova que es vengui properament.
Finca't s'ofereix per atendre possibles inversors en obra nova a Moià

Per tal d’augmentar aquesta llista la immobiliària moianesa s’ofereix per atendre a qualsevol inversor interessat i explicar-li quines són les necessitats i pressupostos de la gent que vol comprar o llogar, així com oferir les diferents propostes de terrenys o edificis a rehabilitar. 

14 juliol 2022

Regió7

La meitat de pobles del Moianès paguen un IBI per sobre de la mitjana catalana

Dues capitals comarcals, Igualada i Moià, es troben entre els 100 municipis de tot Catalunya amb un preu més alt

David Bricollé
11·07·22 | 06:25 | Actualitzat a les 16:18



El municipi de Castellterçol Santiago Puig


Els ciutadans d’una vintena de municipis de l’àrea de Regió7 paguen un rebut de l’IBI (impost sobre béns immobles) amb un preu per sobre del de la mitjana de Catalunya. I entre aquests n’hi ha cinc del Moianès, és a dir, la meitat de les poblacions de la comarca. La capital n’és un d’ells, amb un preu mitjà del rebut de l’IBI (516 euros) 15 euros més elevat que el de la mitjana de Catalunya (501). Les altres quatre poblacions moianeses que estan per damunt són Sant Quirze Safaja (594 euros), Calders (571), Castellterçol (563) i Castellcir (519).


Les xifres generals ens diuen, globalment, que aquest impost encara està força contingut a les nostres comarques, ja que 141 dels 159 municipis que hi ha en total (gairebé el 90%) paguen una contribució (que és com es coneix popularment aquest tribut) per sota de la mitjana catalana, segons es desprèn de les dades que recentment ha fet públiques l’Institut Català d’Estadística (Idescat) amb les xifres de recaptació del 2021.

De fet, entre els 100 primers municipis amb l’IBI més car de tot Catalunya (d’un total de 947) només n’hi ha 9 de l’àmbit d’aquest diari. Amb dos municipis especialment destacats. D’una banda, Sant Esteve Sesrovires, perquè és de llarg el que té la contribució més cara de l’àrea central amb un preu mitjà del rebut de 1.226 euros, que més que duplica la mitjana catalana, que és de 501 euros.
Entre els 100 primers municipis amb l’IBI més car de tot Catalunya (d’un total de 947) només n’hi ha 9 de l’àmbit d’aquest diari

L’altre municipi destacat de l’àrea de Regió7, pel fet de ser capital, és Igualada. El preu mitjà del rebut que paguen els ciutadans en concepte d’impost sobre béns immobles és de 624 euros, el que el situa com el 85è municipi que el té més car de Catalunya. Entre Sant Esteve i Igualada, una les poblacions especialment cares és Bolvir (Cerdanya), amb un IBI de 849 euros de cost mitjà. També se situen per sobre de la mitjana municipis del Bages com Sallent (557 euros), Sant Salvador (553) i Santpedor (522).

Pel que fa a la resta de capitals de casa nostra, darrere d’Igualada i Moià, però a molta distància i per sota de la mitjana catalana, tenim Manresa, amb un preu per rebut de 427 euros, el que situa la ciutat en la posició número 286 d’entre els 947 municipis. La capital següent amb la contribució més cara és Puigcerdà (400 euros per rebut). La més barata és Berga (310 euros) i, entremig, hi ha Solsona (374) i la Seu (334).

11 juliol 2022

Regió7