El Moianès s'acosta als 15.000 habitants, gairebé 2.000 més que quan es va crear la comarca

Moià, que va començar aquest segle tot just per sobre dels 4.000 habitants, 25 anys després el padró municipal l’apropa als 7.000


Gent fent una activitat al parc municipal de Moià / ARXIU/OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià18 DES 2025 9:45

Al Moianès creixen en nombre d’habitants 6 dels 10 pobles, segons l'últim padró municipal. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públic ara les xifres del padró corresponents a 1 de gener del 2025 (per tant, reflecteixen realment la població amb la qual cada demarcació va tancar el 2024). En negatiu hi ha Castellterçol, Sant Quirze i l’Estany. Aquest darrer baixa dels 400 (no varia Granera).


Tanmateix, el conjunt de la demarcació creix amb un centenar d’habitants (109, per ser exactes) i això fa que, precisament, estigui a un centenar més de superar una xifra que no ha assolit mai des que és comarca, la dels 15.000 habitants. De fet, cal recordar que quan es va crear, com a comarca 42 de l’estructura territorial del país, era un territori de 13.000 habitants (va néixer tot just amb 13.098). Amb la progressió actual, doncs, podria superar en pocs anys dos llindars (els 14.000 els va sobrepassar l’any 2021).


A aquesta tendència hi contribueix especialment la capital. Moià, que va començar aquest segle tot just per sobre dels 4.000 habitants, 25 anys després el padró municipal l’apropa als 7.000. Ara mateix, oficialment té 6.828 persones empadronades. D’aquesta comarca ressenyar també que un dels municipis més petits, Castellcir, supera els 800 habitants (804).





El padró al Moianès, municipi per municipi / EQUIP D'INFOGRAFIA

Per tercer any consecutiu, totes les comarques de casa nostra han registrat sense excepció creixements de població, segons el que és el registre, a priori, més oficial de tots: el padró municipal. I ho fan d’una manera molt similar, al voltant de l’1%, tot i que amb alguns paràmetres desiguals. En conjunt, els territoris de l’àrea d’influència de Regió7 han guanyat prop de 6.000 persones i sumen un total de 536.234 habitants. Encara des d’una perspectiva general, el que mostra aquesta estadística és que del total de 164 municipis que formen aquesta àrea territorialment tan diversa, exactament 100 (el 61%) ha tingut variacions a l’alça en el nombre d’habitants entre un any i l’altre.

18 desembre 2025

Regió7

El Moianès: Dels 13.000 habitants a gairebé 15.000 en una dècada d’història

Des que es va crear l’abril del 2015, la comarca ha experimentat un creixement demogràfic continuat d’un 13% de mitjana, amb la seva capital com a principal motor




La capital, Moià, ha crescut cap a un 15 % en l'última dècada / Arxiu | Salvador Redó


Jordi Escudé
Moià15 D’ABR. 2025 6:20


Constituir-se com a comarca i no parar de créixer. Aquesta ha estat la tendència que ha marcat l’evolució demogràfica del Moianès des que va néixer com a comarca amb l’aprovació al Parlament del projecte de llei per a la seva creació, el 15 d’abril del 2015. Ha estat una dècada d’història en què els deu municipis que conformen aquesta jove demarcació sumen 14.790 habitants, un 13 % més que en aquella data inicial.

És la xifra oficial que consta en el darrer padró municipal publicat recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponent a l’1 de gener del 2024, i que constata el creixement progressiu que ha tingut la comarca en el seu conjunt al llarg d’aquests deu anys. El 2015 amb prou feines superava els 13.000 habitants (en tenia 13.098), però des d’aleshores ha anat sumant població any rere any, amb pics especialment elevats coincidint justament amb el període de plena pandèmia per covid. Així doncs, el 2020 creixia en 316 habitants respecte de l’any anterior, i el 2021 en guanyava 324 més, quan el creixement anual de la comarca se situava (i es va continuar situant després) entre els 150 i els 200 nous habitants per any de mitjana. El 2023 hi va haver un altre pic, amb un increment de 271 habitants, mentre que en l’últim any el creixement ha estat més discret, i no ha arribat al centenar.


La qüestió és que en tota aquesta dècada no hi ha hagut cap any amb un creixement negatiu, i això ha contribuït a fer guanyar una posició al Moianès en el rànquing demogràfic per comarques de Catalunya. El 2015 era la comarca número 37 en població, i el 2024 ocupava el lloc número 36, passant per davant del Pallars Jussà, que fa deu anys tenia més població que el Moianès. A banda del Pallars Jussà (13.301 habitants), també se situen per sota del Moianès la Terra Alta (11.444), l’Aran (10.565), el Priorat (9.390), el Pallars Sobirà (7.275), el Lluçanès (5.710), i l’Alta Ribagorça (4.002). Fa deu anys, el Lluçanès encara no era comarca, però d’haver-ho estat, tampoc hauria sumat tanta població com el Moianès.

L’impuls de Moià

El creixement poblacional en el conjunt de la dècada ha estat positiu en tots els municipis de la comarca, si bé n’hi ha que han tingut alts i baixos per bé que han arribat al 2024 amb la població més elevada des que el Moianès és comarca.


De fet, les tres poblacions més grans han estat el motor d’aquest creixement, amb la capital, Moià, com a exemple clar d’aquesta tendència. En tota aquesta dècada ha acumulat un creixement de gairebé el 15 %, amb prop de mil habitants més. El 2015 en tenia 5.865, i s’ha situat el 2024 amb 6.738, de manera que concentra pràcticament la meitat de la població de la comarca. Castellterçol, que és el segon municipi amb més pes demogràfic a la comarca, també ha tingut un fort creixement, encara més elevat que el de Moià en termes relatius, i ha passat dels 2.368 habitants del 2015, als 2.773 del 2024 (un 17 % més), amb tan sols una petita reculada el 2016. Finalment, i a més distància, també destaca el 15 % de creixement de Calders, que si bé ha tingut alts i baixos, s’ha situat als 1.114 habitants actuals respecte als 968 del 2015. A l’altre extrem se situen poblacions que pràcticament no han variat la població, que tan sols ha experimentat creixements residuals, com són els 3 habitants de l’Estany, que ara en té 401, amb un 0,7 % d’increment en aquests deu anys; els 4 de Granera, que en té 84 amb un creixement del 5 %; o Santa Maria d’Oló, que ha guanyat 14 habitants (un 1,3 %), i en té 1.077.

15 abril 2025

Regió7

El Moianès es confirma com a asegona comarca on percentualment va créixer més la natalitat

 13 desembre 2023

Regió7 paper

El Moianès és la comarca amb menys mares estrangeres, i el Solsonès una de les que més

A la majoria de territoris de casa nostra la proporció se situa a l’entorn del 25%, però al Moianès és del 9%

D.B. Manresa
22·08·22 | 06:25


Al Solsonès, més d’una tercera part dels nadons que van arribar al món l’any passat eren fills de mare estrangera (el 37,8%). És la proporció més alta que es dona a les comarques de casa nostra i una de les més elevades de Catalunya, ja que només ho superen quatre comarques (l’Alt i el Baix Empordà, la Segarra i l’Urgell). La resta de comarques de l’àrea de Regió7 se situen a l’entorn del 25%, i l’única excepció, amb la taxa més baixa de Catalunya, és el Moianès (un 9,6% eren fills de mare estangera).

Al conjunt de Catalunya, 39.428 dels nascuts vius el 2021 són fills de mares espanyoles (un augment de 175 nascuts vius, el 0,4%) i 18.276 són de mares de nacionalitat estrangera, 935 menys que l’any anterior. En termes relatius, els nadons de mare estrangera representen el 31,7% dels nascuts vius.

Entre les mares de nacionalitat estrangera l’edat a tenir fills se situa en 31,0 anys. Les mares de nacionalitat estrangera que tenen fills el 2021 són en mitjana 2,1 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola (que en néixer els fills tenen una edat mitjana de 33,1 anys).

Entre el nadons de mare estrangera, per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (5.021 nascuts vius), seguits pels fills de mares pakistaneses (1.123), romaneses (979), hondurenyes (876) i colombianes (667). 

22 agost 2022

Regió7

El Moianès tindrà l’increment més alt de població en deu anys de Catalunya

La projecció de l’Idescat indica un creixement dels habitants a tota la regió central tret de l’Alt Urgell

Redacció. Manresa
08·04·22 | 06:25

El Moianès és la comarca de Catalunya que guanyarà més població en termes relatius en la propera dècada. Així ho indiquen les projeccions de creixement que ha elaborat l’Institut d’Estadística de Catalunya en un escenari mitjà, i que situen en 8,1 milions el total d’habitants que tindrà Catalunya l’any 2031.

Les previsions al llarg d’aquests propers deu anys al Moianès són d’un creixement del 10%, que si bé en termes absoluts no arriba als 1.500 habitants (situaria la comarca en 15.522), és l’increment relatiu més elevat de tot el principat, i suposa més del doble que el del conjunt de Catalunya, que es pronostica del 4,7%. De fet, i segons aquest estudi, a la regió central hi haurà un increment generalitzat de la població, perquè totes les comarques guanyaran habitants tret de l’Alt Urgell, que serà una de les sis úniques de tot Catalunya que en perdrà. En aquest cas, es calcula al voltant d’unes 300 persones (-1,4% en termes relatius), i la comarca se situaria per sota dels 20.000 habitants.

La resta del territori tindrà increments moderats de població en termes relatius, tots per sota de la mitjana catalana tret del Moianès i de l’Anoia. En la propera dècada es preveu que aquesta darrera comarca guanyi al voltant de 8.000 habitants (un 6,4%), gairebé el doble que els que es preveu que sumi el Bages (que es quedaria amb un increment del 2,7%, fins a assolir una població total de gairebé 185.000 persones). Si es compleixen els pronòstics de l’estudi, la Cerdanya, amb un creixement relatiu del 3,9, %, fregaria els 20.000 habitants (ara en té poc més de 19.000), mentre que el Solsonès superaria els 14.000 (+1,6%), i el Berguedà guanyaria mig miler d’habitants (+1,4%) i es mantindria per sobre dels 40.000.

En el conjunt de Catalunya el territori que té una major projecció de creixement és el litoral i prelitoral, i també algunes comarques de l’interior de Girona i Barcelona. 

Regió7

8 abril 2022

Només Alt Urgell i Berguedà esquiven la caiguda de la natalitat a la regió central

 5 setembre 2021

Regió7 paper

Una desena de municipis creixen més del 50% en 20 anys al Bages i el Moianès

Només cinc poblacions han perdut veïns

J.E.V./D.B. Manresa
30·08·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:44


Imatge d'arxiu de gent passejant al Passeig Pere III de Manresa Mireia Aso

Una desena de municipis del Bages i el Moianès tenen ara més de la meitat d’habitants que fa justament vint anys. Els casos més significatius són els de Castellnou de Bages, on el creixement s’ha disparat fins a gairebé triplicar el nombre de persones que hi viuen, i els de Castellgalí i Castellcir, que han arribat a duplicar la població entre el 2000 i el 2020. En aquests tres casos parlem de municipis encara per sota dels 2.000 habitants (o per sota dels 1.000 a Castellcir), però entre el grup que han crescut per damunt del 50% n’hi ha dos que estan entre els 6.000 i els 9.000 habitants, com són Moià i Sant Fruitós de Bages.

El conjunt de la comarca del Bages ha registrat des de l’inici del segle XXI i fins l’any passat un augment de població pràcticament del 23%, passant d’estar per sota dels 150.000 habitants a superar els 180.000. Aquest creixement s’explica per l’impacte que ha tingut en el conjunt de la comarca l’increment de la població experimentat per la majoria de municipis que, ja d’entrada, són més poblats. També són els que han sumat més veïns en termes absoluts, encara que percentualment tinguin increments menors que altres municipis. És el cas de Manresa, que ha guanyat 14.503 habitants, amb un percentatge que no arriba al 23%.
 

L'evolució demogràfica en vint anys a la Catalunya Central Arxiu

Creix la corona de Manresa

Precisament, la conurbació de Manresa inclou bona part dels municipis on hi ha hagut un creixement més important en nombres absoluts, i en alguns casos també en termes relatius, com Castellgalí, que doblat el nombre d’habitants, i si l’any 2000 no arribava al miler ara en té 2.119. També destaquen Sant Salvador, que quasi ha doblat la població amb un increment del 61,53%; Sant Fruitós (+59,46%), el Pont de Vilomara (+49,46%), o Santpedor (+42.08%). Sant Joan també ha tingut un creixement important, de gairebé 2.000 habitants, tot i que s’ha traduït en poc més d’un 20% percentual. Més allunyats, però també amb la influència de Manresa, trobaríem Castellnou, que és el municipi que més ha crescut amb gairebé el triple d’habitants respecte als que tenia fa vint anys, i Callús. També destaquen els forts increments de poblacions allunyades de la capital, com Talamanca, que ha doblat el nombre de veïns, o Fonollosa (+55%).

A l’altre extrem hi ha els cinc únics municipis de totes dues comarques que han perdut població en aquests 20 anys (més informació als dos desglossats).

El Moianès fa el ple

Tot i el fort creixement que hi ha hagut al Bages, les darreres dades oficials fetes públiques per l’INE mostren un augment encara més important al Moianès que, tot i que continua sent una de les menys poblades de Catalunya, també és de les que més ha crescut. En vint anys ho ha fet en un 42%, que li suposa haver guanyat més de 4.000 habitants fins a situar-la als pràcticament 14.000 actuals. La capital, Moià, s’atribueix bona part d’aquest creixement. Ha guanyat 2.395 habitants, un 60% més dels que tenia l’any 2000.

Al Moianès aquest increment ha estat global i sense excepcions perquè tots deu municipis de la comarca han guanyat habitants, si bé la poca població que encara tenen alguns d’ells fa que un lleuger increment en dispari el percentatge. És el cas de Granera, que havent-ne guanyat 18 en vint anys, li suposa un increment de més del 30%. Són els mateixos que ha sumat Santa Maria d’Oló, mentre que l’Estany tan sols en té ara 10 més que el 2000. El mateix passa en alguns municipis del Bages com Mura (que ha guanyat 3 habitants), Gaià (+15), o Marganell (+23). 

30 agost 2021

Regió7

El Moianès és la comarca de Catalunya que més creix en residents a l'estranger

Tot i que el 2020 ha estat un any de contenció de la mobilitat, a totes les demarcacions augmenta la població que viu fora david bricollé. manresa 02.05.2021 | 21:29

Les comarques de l'àrea d'influència de Regió7 tenen vivint a l'estranger el 4,2% de la població que està oficialment censada en aquestes demarcacions, segons dades fetes públiques per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), a 1 de gener d'enguany. Tots els territoris de casa nostra creixen en la xifra de residents a altres països, amb l'excepció de l'Alt Urgell, tot i que hi ha baixat un gairebé testimonial 0,1%. De fet, aquesta comarca i la del Moianès són les que tenen dos dels trets més rellevants en aquesta estadística. L'Alt Urgell perquè, malgrat aquest descens registrat en relació amb l'any anterior, és, de llarg, el territori de l'àrea central que té un percentatge més elevat de la seva població residint oficialment a l'estranger. Són 4.754 persones, que equival al 23,4% dels habitants censats a la comarca, amb Andorra com a principal país de destinació. Situació lògica si es té en compte la proximitat territorial i l'important mercat laboral que el país pirinenc suposa per als alt-urgellencs. En el cas del Moianès, l'aspecte més destacat és que és la comarca de tot Catalunya que, entre l'1 de gener del 2020 i del 2021, ha tingut un augment percentual més important d'habitants vivint a l'estranger. Aquest increment ha estat del 6,5%, fins a un total de 379 persones (23 més), per davant del Montsià, la Garrotxa i d'una altra comarca de l'àrea d'influència de Regió7, el Solsonès, que és a la quarta posició amb un augment del 6,2% (633 persones). Destaca també que el Moianès és una de les sis comarques de Catalunya on el principal país de destí és l'Argentina. El Bages ha quedat, en creixement, en una posició intermèdia, ja que, segons aquesta darrera xifra publicada, hi havia prop de 200 persones més vivint a l'estranger, el que ha suposat que superi la barrera de les 6.000 i un increment en relació amb l'any anterior del 3,4%. Alhora, suposa que té el 3,3% del seu total de població vivint en altres països.

El Berguedà i la Cerdanya presenten xifres molt similars. Ambdues comarques tenen poc més d'un miler d'habitants residint a l'estranger, i l'augment que han tingut respecte a l'any anterior ha estat del 3,4%.

2 maig 2021

Regió7

Les comarques centrals creixen en nombre d’habitants després d’una dècada

gener 25th, 2021 Dídac Garcia

Així ho demostra el darrer padró oficial que recull la població registrada a cada municipi.

Una tendència general a l’alça que es produeix a totes les comarques de casa nostra, un fet que no es veia des de l’índex publicat per l’Institut Nacional d’Estadística l’1 de gener de 2011.

Amb el padró d’enguany a les mans, la comarca del Bages es posiciona per sobre dels 180.000 habitants. Una xifra que no aconseguia des de 2015, quan la creació del Moianès com a nova comarca va suposar la pèrdua de cinc pobles i un retrocés de 10.000 habitants menys. De fet, el Bages va arribar al seu pic d’habitants l’any 2012, quan va superar els 186.000. Amb tot plegat, l’increment de persones residents a la comarca del Bages des de la creació del Moianès ha estat de 4.000 persones. En aquest sentit, hem de destacar Manresa ja que ha superat el llindar dels 78.000 habitants. Del Bages també sobresurt Sant Joan de Vilatorrada que frega els 11.000 residents mentre que a Sant Fruitós de Bages falta poc més d’un centenar de persones per arribar als 10.000 habitants.

Si ens fixem en el Moianès, comarca nascuda fa cinc anys i mig amb 13.000 habitants, es troba molt a prop d’arribar als 14.000. Pràcticament la meitat, però, viuen a Moià, la capital, amb gairebé 6.400 habitants.

Finalment, al Solsonès, la població augmenta però només als nuclis de població més grans. Una concentració que es repeteix a la resta de comarques de més muntanya. En aquest cas, només 7 dels 15 municipis del Solsonès creixen, però el conjunt de la comarca guanya un 0,33% de població. Solsona lidera aquest índex i es referma per sobre dels 9.000 habitants. 

25 gener 2021

OnaMoianès

La població estrangera augmenta per segon any consecutiu a totes les nostres comarques

Tot i el creixement global de l'àrea central, l'Anoia, el Berguedà i el Moianès són a la cua de Catalunya en percentatge d'immigració david bricollé 27.02.2020 | 00:00

L'arribada de població estrangera a Catalunya el 2019 va deparar a casa nostra una situació, si més no, curiosa. Dues de les comarques de la Catalunya Central, el Berguedà i el Moianès, van ser la segona i tercera, respectivament, que van registrar l'any passat un percentatge de creixement més elevat de població estrangera amb relació a la de l'any anterior. Però, al mateix temps, aquestes dues demarcacions se situen a la cua en proporció d'immigrants respecte a la seva població absoluta, només superades per l'Anoia, que és qui tanca aquest rànquing. Són dades que posen de manifest les xifres de població estrangera l'1 de gener del 2019 (per tant, essencialment és l'evolució que van seguir el 2018) que ahir va fer públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Un dels aspectes més destacables és que totes les comarques de casa nostra van créixer en immigració, la qual cosa confirma una tendència que es va començar a insinuar fa tres anys i que es va refermar en fa dos: un clar repunt global a l'alça de l'arribada de població estrangera, després d'entre tres i sis anys (segons els casos) de descensos consecutius. De fet, de les 42 comarques de Catalunya tan sols n'hi va haver una, el Pallars Sobirà, que en aquest darrer registre va mostrar una caiguda de les xifres internes de població provinent d'altres països.

Si ens agafem a aquesta referència (la variació entre els dos últims anys), veiem que hi ha tres comarques de la Catalunya Central entre les cinc que, percentualment, més havien crescut en immigració l'1 de gener del 2019, respecte a la mateixa data del 2018. Amb un índex gairebé idèntic ho van fer els casos abans citats del Berguedà i el Moianès (l'11,9% i l'11,7%, respectivament). I just al darrere, el Bages, amb una variació a l'alça de més de 2.000 persones, que suposa un creixement de pràcticament l'11%.

Encara hi podem afegir una comarca més de casa nostra si ampliem el radi a les deu primeres, ja que en aquesta desena posició hi ha l'Anoia, que va registrar el 8,5% més de població estrangera. Aquestes quatre demarcacions, juntament amb la Cerdanya, presenten un índex de creixement d'immigració d'altres països per damunt de la mitjana de Catalunya, que és del 7,1%. Només estan per sota l'Alt Urgell (3,9%) i el Solsonès, on només hi va haver una variació en positiu de 4 persones. Tot i que en aquest darrer cas el que va produir va ser un augment ínfim del 0,3%, és rellevant perquè, com es deia anteriorment, fa que per segon any consecutiu totes les comarques de l'àrea d'influència d'aquest diari creixin. És destacable si ho contextualitzem (i així ho mostren els gràfics d'evolució que poden veure en aquesta mateixa pàgina), ja que durant quatre anys seguits (del 2012 al 2016) totes van registrar descensos. I en els casos del Berguedà, el Solsonès i l'Alt Urgell aquesta caiguda consecutiva va durar sis anys. El 2016 van començar a remuntar el Bages, el Moianès i l'Anoia. I el 2017 ja ho van fer totes, a la qual cosa s'hi han sumat ara les dades del 2018 (oficialitzades l'1 de gener del 2019).

Ara bé, malgrat que les comarques de casa nostra estan ara mateix a la banda alta en creixement de població estrangera entre els dos últims anys, les mateixes demarcacions se situen clarament a la banda baixa pel que fa al percentatge que aquesta població suposa respecte al total de cada territori.

I és que tres d'aquestes demarcacions són, precisament, les que presenten els índexs més baixos de població estrangera, totes tres a l'entorn del 8% respecte al nombre total d'habitants de cada territori. Tal com es pot veure en la graella que il·lustra aquesta pàgina, es tracta de l'Anoia, el Berguedà i el Moianès.

Però és que si observem les xifres de les altres quatre demarcacions de l'àrea que abasta aquest diari, veurem que, malgrat alguna presenti un percentatge sensiblement superior al de les tres esmentades, no n'hi ha cap que estigui per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 15,1%. La que s'hi apropa més és la Cerda-nya i està pràcticament un punt per sota (la població estrangera hi suposa el 14,2% del total). Les altres tres (Alt Urgell, Bages i Solsonès) estan entre l'11 i el 10%. Cal tenir present que hi ha sis comarques catalanes que tenen un índex proper al 20% o fins i tot clarament per sobre. És el cas de la Segarra i l'Alt Empordà, on un de cada quatre habitants són estrangers.

27 febrer 2020

Regió7

Tres comarques de casa nostra són a la cua de Catalunya en població estrangera

Moianès, Berguedà i Anoia tenen totes un percentatge d'immigrants del 8% david bricollé manresa 26.02.2020 | 10:48


La població estrangera resident a Catalunya és d'1,1 milions de persones ARXIU/ANIOL RESCLOSA
La població estrangera resident a Catalunya és d'1.159.427 a 1 de gener de 2019 i representa el 15,1% de la població catalana, segons ha fet públic l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d'estrangers s'ha incrementat en 77.328 persones en relació amb un any enrere, xifra que representa un augment d'un 7,1%. Aquest resultat contrasta amb l'evolució de la població de nacionalitat espanyola, que experimenta un lleuger decreixement (-2.176 persones) en el mateix any.

A 1 de gener del 2019 tres comarques de casa nostra presenten els percentatges més baixos de població estrangera. Són les de l'Anoia (8,3%), el Berguedà (8,4%) i el Moianès (8,4%).

Per contra, les comarques que registren els percentatges més elevats de població estrangera són la Segarra (27,0%), l'Alt Empordà (24,2%), el Gironès (20,4%), la Selva (19,7%), el Baix Empordà (19,6%) i el Barcelonès (19,2%).

Durant el 2018 la població estrangera creix a tot el territori, tot i que amb intensitats diferents: a l'Àmbit de les Comarques Centrals és on creix més (9,3%), seguit del Metropolità (8,1%); en canvi, a les Terres de l'Ebre i Ponent és on creix menys (2,8% i 4,1%, respectivament). Totes les comarques han registrat augments, excepte el Pallars Sobirà (–2,6%). Els majors augments els encapçalen la Garrotxa (12,4%), el Berguedà (11,9%), el Moianès (11,7%), el Bages (10,9%) i el Ripollès (10,6%).

Per municipis, destaca que només n'hi ha 157 on la proporció de població estrangera és més elevada que la mitjana catalana (15,1%) i estan encapçalats per Guissona (51,9%), Castelló d'Empúries (43,3%), Salt (39,1%) i la Portella (38,3%). També es troba per damunt de la mitjana catalana el municipi de Barcelona, que amb un 19,6% de població estrangera concentra gairebé 3 de cada 10 estrangers que resideixen a Catalunya.

Principals nacionalitats

L'any 2019, la comunitat marroquina és la més nombrosa (223.626) i equival a la cinquena part dels estrangers (19,3%). El segon lloc l'ocupa la població de Romania (90.179) amb una representació del 7,8%, seguida a major distància per la població xinesa (62.188) i la italiana (61.578), que representen el 5,4% i 5,3%, respectivament.

La població marroquina és la primera nacionalitat a 27 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és a 9 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la boliviana; a la Garrotxa, l'índia; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

Evolució de les procedències
Les variacions en el nombre d'estrangers estan afectades per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, per l'evolució del seu creixement vegetatiu, així com pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2018, 20.103 estrangers residents a Catalunya han obtingut la nacionalitat espanyola[1], el 43,1% dels quals són originaris d'Àfrica i el 32,9% d'Amèrica del Sud.

Segons el continent d'origen, la població d'origen americà registra l'augment més elevat (32.233 persones i 11,6% interanual), que fonamentalment s'explica per l'aportació de la població originària d'Amèrica del Sud (20.819 persones). Aquest fort augment situa la població americana com la més nombrosa (26,7%), després de la d'origen europeu (32,0%), que ha augmentat en un 4,5% interanual (15.940 persones).

Pel que fa a la població originaria d'Àfrica, que representa el 26,3% del total d'estrangers de Catalunya, ha augmentat en 16.157 persones (5,6%), mentre que la població d'origen asiàtic, amb una proporció del 14,9%, s'ha incrementat en 12.898 persones (8,1%).

Per nacionalitats, en nombres absoluts destaquen els increments de la població originària del Marroc (12.434), d'Hondures (7.350), de Colòmbia (6.667), de Veneçuela (5.996) i d'Itàlia (5.755).

Estructura per edat
El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població en edats laborals (80,7%). L'edat mitjana és de 34,2 anys, mentre que la de la població de nacionalitat espanyola és de 44,3 anys. En relació amb l'any anterior, es registren increments de població estrangera a totes les edats, amb més intensitat en els trams d'edats entre els 20 i els 54 anys.

26 febrer 2020

Regió7

30 gener 2019

Regió7 paper

Els casaments civils al Bages, el berguedà i el Moianès ja superen el 90% del total

1 novembre 2018

Regió7 paper

La població estrangera incrementa un 1,8% a Catalunya durant el 2016 després de 4 anys de descensos

Ha augmentat a 17 comarques, encapçalades pel Barcelonès i el Ripollès

22.02.2018  12:08

ACN Barcelona.-La població estrangera a Catalunya ha incrementat un 1,8% durant el 2016 després de quatre anys consecutius de disminució, segons les dades del Padró municipal d’habitants recollides per l’Idescat. Concretament, l’1 de gener del 2017 era de 1.041.362 habitants -17.964 més que el 2015-, xifra que representa un 13,8% del total de població. El nombre d’estrangers ha incrementat en 17 comarques. L’augment més elevat s’ha registrat al Barcelonès, amb un 5,7%; seguit del Ripollès, amb un 4%; Osona i el Moianès, amb un 2,4% cadascuna d’elles. La comunitat marroquina és la més nombrosa, amb 207.082 persones, xifra que equival a una cinquena part del total d’estrangers (19,9%). En segon lloc se situa la de Romania, amb 89.071 persones (8,6%); seguida de la xinesa, amb 57.239 (5,5%; la italiana, amb 51.761 (5%) i la pakistanesa amb 44.202 (4,2%).
Les comarques amb més presència de població estrangera són la Segarra (25,2%), l’Alt Empordà (24%) i el Gironès (19%). Les menors proporcions es troben a les comarques del Berguedà (6,9%), el Moianès (7,2%) i l’Anoia (7,6%). Per municipis, destaquen Guissona (49,7%) i Castelló d’Empúries (43,6%), seguits per Salt (37,1%) i Sant Pere Pescador (37%). Barcelona concentra el 27,4% de la població estrangera de Catalunya, amb 284.907 persones, i és al districte de Ciutat Vella on hi ha un major percentatge de població estrangera (44,7%).A Catalunya, la població europea és la més nombrosa i representa un terç de la població estrangera resident a Catalunya (33,2%). El segon lloc correspon a la població africana (27,3%) seguida pels originaris d’Amèrica (24,8%). Més allunyada d’aquests col·lectius, la població asiàtica representa el 14,7% del total d’estrangers. En relació amb l’any anterior, la població estrangera de tots els continents augmenta, excepte la de l’Àfrica, que disminueix en 4.520 persones (-1,6%). En el decurs del 2016 van obtenir la nacionalitat espanyola 33.857 estrangers residents a Catalunya, el 46,2% dels quals eren originaris d’Amèrica i el 42,0% d’Àfrica.En relació amb el 2015 destaca l’increment de la població veneçolana, que augmenta un 26,5% i arriba a les 12.982 persones residents, i el de l’hondurenya, que augmenta un 16,9% i arriba a les 27.907 persones. D’altra banda, es constaten disminucions de població de les nacionalitats amb més presència —la marroquina (-2%) i la romanesa (-2%)—, però les que mostren els majors descensos en termes relatius són Equador (-6,9%) i Bolívia (-6,4%).El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població en edats laborals (80,6% dels estrangers tenen entre 15 i 64 anys, mentre que en les persones de nacionalitat espanyola el percentatge és del 63,5%). L’edat mitjana de la població estrangera és de 33,8 anys, mentre que la de la població espanyola és de 43,9 anys.La població marroquina és la primera nacionalitat en 26 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 10 comarques i a l’Aran. Al Barcelonès és el primer any on la nacionalitat més nombrosa és la xinesa (els anys anteriors era la pakistanesa); a la Garrotxa, l’índia; al Moianès, la nacionalitat maliana; a l’Alt Urgell, la portuguesa, i a la Cerdanya, la boliviana.

22 febrer 2018

VilaWeb

La població estrangera torna a créixer al Bages després de quatre anys de descensos

El Moianès i l'Anoia són les altres comarques de casa nostra que registren un augment de la immigració

david bricollé 23.02.2018 | 19:16

El Moianès va ser l'única comarca de casa nostra que el 2016 va registrar un augment de la població estrangera. El 2017, ha mantingut la tendència a l'alça i s'hi han afegit les dues comarques més poblades de l'àrea d'influència d'aquest mitjà: el Bages i l'Anoia. Tot i que parlem d'augments de poc més de l'1%, és un fet significatiu si tenim en compte que en el primer d'aquests dos casos s'acumulava una trajectòria de quatre anys de descensos de la població estrangera, i en el segon, de sis. El creixement del Moianès és, de fet, la tercera comarca on la immigració creix més en relació a l'any anterior en termes relatius (el 2,4%), per darrera del Barcelonès i el Ripollès.
Pel que fa als descensos, on és més accentuat en termes relatius se situa per sobre del 5% al Berguedà, el Solsonès i l'Alt Urgell, però on fa més temps que cau és a la Cerdanya, des del 2009.
L'Anoia i el Bages són les dues comarques de casa nostra on hi ha una nacionalitat clarament més predominant entre la població estrangera, la marroquina. En tots dos casos, les persones originàries d'aquest país suposen més del 40% dels immigrants de les respectives comarques, i a l'Anoia gairebé equivalen a la meitat. De fet, el Marroc és el país d'origen de la població estrangera preponderant en quatre de les set comarques de l'àrea de Regió7. A banda de les dues abans esmentades, també està al capdavant del Berguedà i el Solsonès.
El Moianès, en canvi, és la que presenta una major disgregació de països d'orígen, ja que el que és majoritari entre la població estrangera (Mali) suposa tot just el 18,5% del total. També es detecta una estabilitat d'aquestes nacionalitats en el conjunt de les comarques, ja que en relació a l'any anterior hi ha poques variacions. Les que encapçalen cada comarca ja eren les preponderants un any abans.
Al Bages, el canvi més important és que la senegalesa ha passat a ser la quarta nacionalitat més representada i ha desplaçat al cinquè lloc la població d'Ucraïna. Al Berguedà, les persones vingudes de la República Dominicana han desplaçat de la cinquena posició els de Colòmbia. I al Moianès els romanesos escalen al segon lloc i en desplacen els equatorians, que també es veuen superats per la població provinent de l'India.
Més d'1 milió d'estrangers a Catalunya
La població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya és d'1.041.362 habitants a 1 de gener de 2017 i representa el 13,8% del total de la població. El nombre d'estrangers ha augmentat en 17.964 persones en relació amb un any enrere, xifra que representa un increment interanual de l'1,8%, després de quatre anys consecutius de disminució.
Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), hi ha 17 comarques que registren increments de la població estrangera. A totes aquestes comarques, excepte el Barcelonès, la Segarra, el Gironès i el Pla de l'Estany, els percentatges de població estrangera són inferiors a la mitjana catalana.
A Catalunya, la comunitat marroquina és la més nombrosa, amb 207.082 persones, que equival a la cinquena part del total d'estrangers (19,9%). El segon lloc l'ocupa la població de Romania, amb 89.071 persones (8,6%); seguida de la població xinesa, amb 57.239 (5,5%); la italiana, amb 51.761 (5,0%) i la pakistanesa, amb 44.202 (4,2%). En relació amb l'any anterior destaca l'increment de la població veneçolana, que augmenta un 26,5% i arriba a les 12.982 persones residents, i el de l'hondurenya, que augmenta un 16,9% i arriba a les 27.907 persones. D'altra banda, es constaten disminucions de població de les nacionalitats amb més presència, la marroquina (-2,0%) i la romanesa (-2,0%), però les que mostren els majors descensos en termes relatius són Equador (-6,9%) i Bolívia (-6,4%). El perfil de la població estrangera a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció en edats laborals (el 80,6% dels estrangers té entre 15 i 64 anys).
La població estrangera menor de 15 anys representa el 13,8% del total de la població d'aquestes edats. Tot i això, en algunes comarques el pes d'aquest grup arriba a valors elevats, com a la Segarra, on un terç de la població infantil i juvenil és estrangera. En aquest sentit també destaquen les comarques de l'Alt Empordà (23,0%), el Pla d'Urgell (21,9%), l'Urgell (21,2%), el Gironès (20,5%) i la Ribera de l'Ebre (20,1%), on un de cada cinc menors de 15 anys és estranger.
La població estrangera entre 15 i 64 anys representa el 16,9% del total de la població d'aquestes edats. Les comarques de la Segarra (29,8%) i l'Alt Empordà (26,6%) registren els valors més alts amb més efectes en les estructures d'edats.
Finalment, el grup d'estrangers de 65 anys i més, tot i que ha experimentat un alt creixement els darrers anys, és encara el menys nombrós: representa el 2,8% del total de la població d'aquestes edats. Cal destacar el cas de les poblacions de l'Alt Empordà, en què el 15,5% dels majors de 64 anys són de nacionalitat estrangera i les del Baix Empordà, amb el 9,6%.

23 febrer 2018

Regió7