Només cinc poblacions han perdut veïns
J.E.V./D.B. Manresa
30·08·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:44
Imatge d'arxiu de gent passejant al Passeig Pere III de Manresa Mireia Aso
Una desena de municipis del Bages i el Moianès tenen ara més de la meitat d’habitants que fa justament vint anys. Els casos més significatius són els de Castellnou de Bages, on el creixement s’ha disparat fins a gairebé triplicar el nombre de persones que hi viuen, i els de Castellgalí i Castellcir, que han arribat a duplicar la població entre el 2000 i el 2020. En aquests tres casos parlem de municipis encara per sota dels 2.000 habitants (o per sota dels 1.000 a Castellcir), però entre el grup que han crescut per damunt del 50% n’hi ha dos que estan entre els 6.000 i els 9.000 habitants, com són Moià i Sant Fruitós de Bages.
El conjunt de la comarca del Bages ha registrat des de l’inici del segle XXI i fins l’any passat un augment de població pràcticament del 23%, passant d’estar per sota dels 150.000 habitants a superar els 180.000. Aquest creixement s’explica per l’impacte que ha tingut en el conjunt de la comarca l’increment de la població experimentat per la majoria de municipis que, ja d’entrada, són més poblats. També són els que han sumat més veïns en termes absoluts, encara que percentualment tinguin increments menors que altres municipis. És el cas de Manresa, que ha guanyat 14.503 habitants, amb un percentatge que no arriba al 23%.
L'evolució demogràfica en vint anys a la Catalunya Central Arxiu
Creix la corona de Manresa
Precisament, la conurbació de Manresa inclou bona part dels municipis on hi ha hagut un creixement més important en nombres absoluts, i en alguns casos també en termes relatius, com Castellgalí, que doblat el nombre d’habitants, i si l’any 2000 no arribava al miler ara en té 2.119. També destaquen Sant Salvador, que quasi ha doblat la població amb un increment del 61,53%; Sant Fruitós (+59,46%), el Pont de Vilomara (+49,46%), o Santpedor (+42.08%). Sant Joan també ha tingut un creixement important, de gairebé 2.000 habitants, tot i que s’ha traduït en poc més d’un 20% percentual. Més allunyats, però també amb la influència de Manresa, trobaríem Castellnou, que és el municipi que més ha crescut amb gairebé el triple d’habitants respecte als que tenia fa vint anys, i Callús. També destaquen els forts increments de poblacions allunyades de la capital, com Talamanca, que ha doblat el nombre de veïns, o Fonollosa (+55%).
A l’altre extrem hi ha els cinc únics municipis de totes dues comarques que han perdut població en aquests 20 anys (més informació als dos desglossats).
El Moianès fa el ple
Tot i el fort creixement que hi ha hagut al Bages, les darreres dades oficials fetes públiques per l’INE mostren un augment encara més important al Moianès que, tot i que continua sent una de les menys poblades de Catalunya, també és de les que més ha crescut. En vint anys ho ha fet en un 42%, que li suposa haver guanyat més de 4.000 habitants fins a situar-la als pràcticament 14.000 actuals. La capital, Moià, s’atribueix bona part d’aquest creixement. Ha guanyat 2.395 habitants, un 60% més dels que tenia l’any 2000.
Al Moianès aquest increment ha estat global i sense excepcions perquè tots deu municipis de la comarca han guanyat habitants, si bé la poca població que encara tenen alguns d’ells fa que un lleuger increment en dispari el percentatge. És el cas de Granera, que havent-ne guanyat 18 en vint anys, li suposa un increment de més del 30%. Són els mateixos que ha sumat Santa Maria d’Oló, mentre que l’Estany tan sols en té ara 10 més que el 2000. El mateix passa en alguns municipis del Bages com Mura (que ha guanyat 3 habitants), Gaià (+15), o Marganell (+23).
30 agost 2021