El Moianès s'acosta als 15.000 habitants, gairebé 2.000 més que quan es va crear la comarca

Moià, que va començar aquest segle tot just per sobre dels 4.000 habitants, 25 anys després el padró municipal l’apropa als 7.000


Gent fent una activitat al parc municipal de Moià / ARXIU/OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià18 DES 2025 9:45

Al Moianès creixen en nombre d’habitants 6 dels 10 pobles, segons l'últim padró municipal. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públic ara les xifres del padró corresponents a 1 de gener del 2025 (per tant, reflecteixen realment la població amb la qual cada demarcació va tancar el 2024). En negatiu hi ha Castellterçol, Sant Quirze i l’Estany. Aquest darrer baixa dels 400 (no varia Granera).


Tanmateix, el conjunt de la demarcació creix amb un centenar d’habitants (109, per ser exactes) i això fa que, precisament, estigui a un centenar més de superar una xifra que no ha assolit mai des que és comarca, la dels 15.000 habitants. De fet, cal recordar que quan es va crear, com a comarca 42 de l’estructura territorial del país, era un territori de 13.000 habitants (va néixer tot just amb 13.098). Amb la progressió actual, doncs, podria superar en pocs anys dos llindars (els 14.000 els va sobrepassar l’any 2021).


A aquesta tendència hi contribueix especialment la capital. Moià, que va començar aquest segle tot just per sobre dels 4.000 habitants, 25 anys després el padró municipal l’apropa als 7.000. Ara mateix, oficialment té 6.828 persones empadronades. D’aquesta comarca ressenyar també que un dels municipis més petits, Castellcir, supera els 800 habitants (804).





El padró al Moianès, municipi per municipi / EQUIP D'INFOGRAFIA

Per tercer any consecutiu, totes les comarques de casa nostra han registrat sense excepció creixements de població, segons el que és el registre, a priori, més oficial de tots: el padró municipal. I ho fan d’una manera molt similar, al voltant de l’1%, tot i que amb alguns paràmetres desiguals. En conjunt, els territoris de l’àrea d’influència de Regió7 han guanyat prop de 6.000 persones i sumen un total de 536.234 habitants. Encara des d’una perspectiva general, el que mostra aquesta estadística és que del total de 164 municipis que formen aquesta àrea territorialment tan diversa, exactament 100 (el 61%) ha tingut variacions a l’alça en el nombre d’habitants entre un any i l’altre.

18 desembre 2025

Regió7

El Moianès: Dels 13.000 habitants a gairebé 15.000 en una dècada d’història

Des que es va crear l’abril del 2015, la comarca ha experimentat un creixement demogràfic continuat d’un 13% de mitjana, amb la seva capital com a principal motor




La capital, Moià, ha crescut cap a un 15 % en l'última dècada / Arxiu | Salvador Redó


Jordi Escudé
Moià15 D’ABR. 2025 6:20


Constituir-se com a comarca i no parar de créixer. Aquesta ha estat la tendència que ha marcat l’evolució demogràfica del Moianès des que va néixer com a comarca amb l’aprovació al Parlament del projecte de llei per a la seva creació, el 15 d’abril del 2015. Ha estat una dècada d’història en què els deu municipis que conformen aquesta jove demarcació sumen 14.790 habitants, un 13 % més que en aquella data inicial.

És la xifra oficial que consta en el darrer padró municipal publicat recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponent a l’1 de gener del 2024, i que constata el creixement progressiu que ha tingut la comarca en el seu conjunt al llarg d’aquests deu anys. El 2015 amb prou feines superava els 13.000 habitants (en tenia 13.098), però des d’aleshores ha anat sumant població any rere any, amb pics especialment elevats coincidint justament amb el període de plena pandèmia per covid. Així doncs, el 2020 creixia en 316 habitants respecte de l’any anterior, i el 2021 en guanyava 324 més, quan el creixement anual de la comarca se situava (i es va continuar situant després) entre els 150 i els 200 nous habitants per any de mitjana. El 2023 hi va haver un altre pic, amb un increment de 271 habitants, mentre que en l’últim any el creixement ha estat més discret, i no ha arribat al centenar.


La qüestió és que en tota aquesta dècada no hi ha hagut cap any amb un creixement negatiu, i això ha contribuït a fer guanyar una posició al Moianès en el rànquing demogràfic per comarques de Catalunya. El 2015 era la comarca número 37 en població, i el 2024 ocupava el lloc número 36, passant per davant del Pallars Jussà, que fa deu anys tenia més població que el Moianès. A banda del Pallars Jussà (13.301 habitants), també se situen per sota del Moianès la Terra Alta (11.444), l’Aran (10.565), el Priorat (9.390), el Pallars Sobirà (7.275), el Lluçanès (5.710), i l’Alta Ribagorça (4.002). Fa deu anys, el Lluçanès encara no era comarca, però d’haver-ho estat, tampoc hauria sumat tanta població com el Moianès.

L’impuls de Moià

El creixement poblacional en el conjunt de la dècada ha estat positiu en tots els municipis de la comarca, si bé n’hi ha que han tingut alts i baixos per bé que han arribat al 2024 amb la població més elevada des que el Moianès és comarca.


De fet, les tres poblacions més grans han estat el motor d’aquest creixement, amb la capital, Moià, com a exemple clar d’aquesta tendència. En tota aquesta dècada ha acumulat un creixement de gairebé el 15 %, amb prop de mil habitants més. El 2015 en tenia 5.865, i s’ha situat el 2024 amb 6.738, de manera que concentra pràcticament la meitat de la població de la comarca. Castellterçol, que és el segon municipi amb més pes demogràfic a la comarca, també ha tingut un fort creixement, encara més elevat que el de Moià en termes relatius, i ha passat dels 2.368 habitants del 2015, als 2.773 del 2024 (un 17 % més), amb tan sols una petita reculada el 2016. Finalment, i a més distància, també destaca el 15 % de creixement de Calders, que si bé ha tingut alts i baixos, s’ha situat als 1.114 habitants actuals respecte als 968 del 2015. A l’altre extrem se situen poblacions que pràcticament no han variat la població, que tan sols ha experimentat creixements residuals, com són els 3 habitants de l’Estany, que ara en té 401, amb un 0,7 % d’increment en aquests deu anys; els 4 de Granera, que en té 84 amb un creixement del 5 %; o Santa Maria d’Oló, que ha guanyat 14 habitants (un 1,3 %), i en té 1.077.

15 abril 2025

Regió7

l padró d’habitants creix a totes les comarques, i en especial a la Cerdanya i el Moianès

Gairebé dos terços dels 164 municipi del conjunt de l’àrea de Regió7 ha guanyat població
En conjunt sumen 6.000 habitants més, amb augments comarcals per sobre l’1%, amb l’excepció del Berguedà i el Solsonès


Puigcerdà s'apropa als 10.000 habitants i aglutina el 49% de població de la comarca ARXIU/ALEX GUERRERO


David Bricollé
Manresa | 17·01·24 | 06:27 | Actualitzat a les 10:53


La Cerdanya i el Moianès s’han convertit en les dues comarques que més van créixer en nombre d’habitants oficials durant els tres anys de pandèmia. És a dir, els que consten com a empadronats, que és la dada de població a la que les administracions donen màxima formalitat. En relació amb la que tenien en tancar el 2019, en els tres anys posteriors aquestes dues demarcacions van créixer el 7,1% (1.323 habitants més) i el 5,6% (780 persones més), respectivament. I totes dues són també les que han crescut més al nostre territori, i entre les nou que ho han fet més a tot Catalunya, en l’últim padró que l’Institut Nacional d’Estadística ha fet oficial (que dóna les xifres a 1 de gener del 2023) en relació amb el de l’any anterior. Unes dades que situen la Cerdanya molt a prop de superar els 20.000 habitants (en són 19.848); i el Moianès en el camí progressiu, tot i que més llunyà, d’assolir els 15.000 (ara hi ha pràcticament 14.700 persones empadronades).


D’aquest últim padró fet públic per l’INE en destaca que totes les comarques de Regió7 han crescut en població, una tendència que ja es veia a venir en els darrers exercicis, però que en l’anterior encara va tenir el Bages com a excepció. Ara augmenten totes en relació amb el padró del 2022 i, com es deia, la que ho fa més en termes relatius és la Cerdanya, que va guanyar 405 habitants (l’única que creix per sobre del 2%), seguida del Moianès, amb 271 habitants més (un creixement de l’1,88%).


Al conjunt de l’àrea d’influència d’aquest diari (set comarques oficials i els set municipis del Baix Llobregat Nord) s’ha produït un guany de població de 6.291 persones, el 0,5%, de manera que se supera el mig milió d’habitants (524.766).


En tota aquesta àrea, gairebé tres de cada quatre municipis va guanyar població durant el 2022. El Bages és la comarca on aquest paràmetre és més elevat: 25 municipis van créixer en nombre d’empadronats (el 83%) per només 5 que van decréixer. Amb 2.790 habitants més, la comarca ha passat d’estar fregant els 181.000 (a 1 de gener del 2022) a apropar-se als 184.000.



Els padrons, municipi per municipi EQUIP D'INFOGRAFIA

Només al Berguedà hi va haver més pobles amb xifres negatives (17) que positives (14), però tot i això el balanç global també ha portat un augment d’habitants. Gairebé 300 més, que consoliden la demarcació just per sobre dels 40.000.

En el cas del Solsonès, ja està per damunt dels 15.000 habitants, comptant-hi (tot i que en la data en què es formalitza aquest últim padró encara no s’havia produït) la incorporació dels dos nous municipis que abans eren de la Segarra: Torà i Biosca. Aquestes dues poblacions, segons aquest darrer registre, hi han afegit 1.385 habitants. El nombre de municipis que guanya població i el que en perd és gairebé paritari, 9 que sí, 8 que no.


En el cas de la Cerdanya, que es destacava a l’inici, aquests 19.848 habitants empadronats que té oficialment en l’actual registre és la xifra més alta que la comarca ha tingut, com a mínim, en els últims 50 anys. En aquest període de temps, la Cerdanya havia arribat a superar en una ocasió aquest llindar (el 2012 eren 19.047), però posteriorment va arribar a caure fins als 17.623 (l’any 2017). Per tant, en tot just sis anys ha guanyat 2.225 empadronats, un augment del 12,6%. De fet, aquesta comarca va començar el segle XXI amb gairebé 6.000 habitants menys que ara (l’any 2000 es va tancar amb 14.055).

I, pel que fa a l’Anoia, pràcticament tres de cada quatre municipis (d’un total de 33) guanya població, que en conjunt han aportat a la comarca 1.540 persones més, de manera que ha passat d’estar just per sobre dels 125.000 habitants a superar els 126.000.
Totes les capitals creixen i Manresa va camí dels 80.000

Pel que fa a les capitals, totes han sumat població. Manresa un miler llarg, que la van apropant al llindar dels 80.000 habitants. En aquest últim registre fet oficial per l’INE n’eren 78.877, la qual cosa suposa que en una dècada ha guanyat més de 2.500 habitants (el 2013 eren 76.170).

La que més creix en termes relatius és Puigcerdà (gairebé el 3%). N’ha sumat 280 i els 9.764 habitants que ha assolit fan que pràcticament la meitat de la població de la Cerdanya (19.848) hi visqui. La capital de casa nostra que aglutina més percentatge de població del territori que encapçala és Solsona. Tot i que, de totes, és la que menys ha crescut (el 0,44%) i que la comarca ha incorporat dos municipis més, a Solsona hi viu el 60% dels habitants de la demarcació. Berga ha sumat entre un padró i l’altre gairebé 200 habitants més i la xifra la situa a tocar dels 17.000, llindar per damunt del qual va estar entre el 2008 i el 2011. I Igualada, que el 2020 va superar la barrera dels 40.000, ara ha pujat un graonet més, els dels 41.000, després de sumar en aquest últim balanç gairebé 400 habitants nous. 

17 gener 2024

Regió7

El Baix Montseny i la Vall del Tenes lideren l’augment de població al Vallès Oriental

El Moianès també registra números positius amb un augment de l’1,29% de la població total. Són 185 persones més 

El 9 Nou
02/01/2023 | 7:00
Granollers

 

El punt on es fa l'actuació | Ajuntament de Lliçà d'Amunt

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat les xifres de la població total declarades oficials a 1 de gener de 2022, després de la revisió del padró municipal d’habitants. El Vallès Oriental està en una posició positiva de creixement relatiu respecte a la demarcació de Barcelona i Catalunya, amb un augment del 0,42%, 1.754 persones, pel que fa a les dades de 2021.

D’aquesta manera, el Vallès Oriental assoleix la xifra de 417.543 habitants, dels quals 208.017 són homes i 209.526 són dones.

Per àmbits geogràfics i en termes relatius, el principal creixement s’ha donat a la zona del Baix Montseny i la Vall del Tenes.

Per municipis, Fogars de Montclús registra el creixement relatiu més gran (5,57%, 26 persones), seguit de Tagamanent (4,62%, 15 persones), Campins (3,15%, 17 persones), Sant Pere de Vilamajor (3,08%, 144 persones), Vallgorguina (3,01, 92 persones), Lliçà de Vall (2,74%, 180 persones), Santa Eulàlia (2,68%, 202 persones) i l’Ametlla (2,65%, 233 persones).

Pel que fa a la disminució de nombre d’habitants, només 10 poblacions de la comarca l’han registrada. La més important és la de Figaró-Montmany (-1,69%, -19 persones. El segueix en percentatge Vilalba Sasserra (-1,32%, -10 persones). Les ciutats grans també han notat aquest descens. Granollers encapçala la llista (-0,79%, -492 persones), seguit de la Llagosta (-0,78%, -104 persones) i Canovelles (-0,66%, -111 persones).

En termes generals, les dades d’enguany segueixen l’evolució de la població de les últimes dècades, encara que lluny dels grans increments demogràfics de la comarca. Entre els anys 1998 i 2022 el creixement ha anat en alça, amb un període destacable entre el 2000 i 2010, quan es va registrar el major increment, de 94.000 persones, un 30% en termes relatius.
 

Creix el Moianès
El Moianès també registra números positius respecte a la demarcació de Barcelona i Catalunya, amb un augment de l’1,29%, 185 persones, pel que fa a les dades de 2021. D’aquesta manera assoleix la xifra de 14.428 habitants, dels quals 7.457 són homes i 6.971 són dones.

A escala municipal, el major creixement el registra Monistrol de Calders (3,63%, 26 persones), seguit de Calders (3,57%, 38 persones) i Castellcir (3,32%, 25 persones). Només dos municipis perden població. Són Granera (-5,88%, 5 persones) i l’Estany (-4,16%, 17 persones). Amb tot, el Moianès dibuixa una evolució en alça des de la creació de la comarca l’any 2015.
 

La migració augmenta a Catalunya
Les estimacions de població de l’Idescat a nivell català mostren com s’ha augmentat en 7.951 habitants durant l’any 2021 per la migració procedent de l’estranger. En canvi, l’aportació del creixement vegetatiu ha estat negativa, -11.708 persones, i la del saldo migratori amb la resta d’Espanya de -3.708 persones.

Si es considera la totalitat de les migracions, les comarques amb major creixement han estat el Maresme i el Vallès Occidental. L’Aran, el Barcelonès i el Tarragonès han registrat un saldo en signe negatiu. En termes relatius, l’any 2021 la població a Catalunya ha crescut un 0,1% com a resultat d’un creixement migratori del 2,5% i d’un creixement vegetatiu del -1,5%.

El nombre de defuncions ha estat superior al de naixements per quart any consecutiu. Continua baixant la taxa de natalitat i el nombre de defuncions és més elevat que abans de la pandèmia.

Com a conseqüència, 39 comarques i Aran registren un creixement vegetatiu negatiu. Només la comarca del Gironès i la Segarra tenen números positius. Pel que fa al procés d’envelliment, també continua creixent.

L’índex de dependència de la gent gran respecte a adults i joves (nombre de persones de 65 anys o més per cada 100 persones de 15 a 64 anys) ha passat de 28,9 a 29,2 i l’índex d’envelliment (persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys) passa de 127,1 a 131,3.

2 gener 2023

 el9nou

El Moianès i la Cerdanya són les comarques que més van créixer el segon any de pandèmia

Segons el padró oficial a 1 de gener del 2022, només el Bages va experimentar un mínim descens d’habitants, i globalment s’ha crescut clarament a tota l’àrea en els dos anys de covid
Manresa ha perdut població en l'últim padró oficial, però n'hauria recuperat durant el 2022 ARXIU/ALEX GUERRERO

David Bricollé
Manresa | 29·12·22 | 06:24 | Actualitzat a les 09:18


Gairebé tres de cada quatre municipis de l’àrea de Regió7 van guanyar habitants durant el segon any de pandèmia, el 2021, segons la que és la dada més fiable de població, la del registre dels padrons, que acaba de fer públic l’Institut Nacional d’Estadística. I a nivell comarcal és rellevant el cas del Moianès, que és una de les comarques de tot Catalunya que més va créixer en nombres relatius. Va sumar 185 habitants més, el que suposa un augment de l’1,43% en relació amb el 2020 (que ja havia estat també de creixement), només superat pel Baix Penedès i el Garraf. En aquesta línia, destaca també la Cerdanya, que registra un creixement de l’1,11% (213 habitants més), que alhora s’afegeix al creixement que ja va experimentar el primer any de pandèmia (la comarca que més ho va fer de tot Catalunya), de pràcticament el 4%.


En conjunt, les set comarques oficials de l’àrea de Regió7 més els set municipis que conformen el Baix Llobregat Nord van tancar el 2021 (les dades ara publicades són a 1 de gener del 2022) amb un total de 517.069 habitants, el que suposa un creixement del 0,5% respecte l’any anterior (2.266 habitants més), que havia estat d’increment general. En aquest cas, hi ha una excepció, el Bages, que és l’única que registra un decreixement, tot i que és gairebé insignificant (del 0,042%, per 41 habitants menys), i es manté fregant els 181.000 habitants.

Com es deia a l’inici, la demarcació que percentualment va més a l’alça és el Moianès, amb un guany de prop de 200 empadronats més que fan que en el seu conjunt consolidi de ple els 14.000 habitants, barrera que va superar fa dos anys.
 

Dades dels padrons per municipis INFOGRAFIA REGIÓ7

En el cas de la Cerdanya, que és la segona que més creix, el que fa és consolidar els 19.000 habitants que va assolir el 2020 i apropar-se als 20.000. Aquests 19.443 que té oficialment en l’actual registre és la xifra més alta d’empadronats que la comarca ha tingut, com a mínim, en els últims 46 anys (a l’Idescat apareixen dades fins al 1975). En aquest període de temps, la Cerdanya havia arribat a superar en una ocasió aquest llindar (el 2012 eren 19.047), però posteriorment va arribar a caure fins als 17.623 (l’any 2017). Per tant, en tot just cinc anys ha guanyat 1.820 empadronats, un augment del 10,3%. De fet, aquesta comarca va començar el segle XXI amb 5.000 habitants menys que ara (l’any 2000 es va tancar amb 14.055).

El Berguedà ha registrat també un petit creixement (del 0,66%, amb 275 empadronats més) però és un guany prou significatiu perquè li permet assentar-se en els 40.000 habitants, llindar que tot just havia superat en el padró precedent.

La que salta una barrera en aquest últim registre és l’Anoia, que gràcies a la incorporació de 1.043 empadronats nous supera els 125.000. El creixement de la comarca en aquest segle és més que notable, ja que l’any 2000 tenia una població molt per sota de les 100.000 persones (89.876 per ser exactes). Per tant, en dues dècades ha augmentat de gairebé el 40% (35.000 habitants més). El Solsonès pràcticament no experimenta variació i es manté en els 13.600.

Quatre capitals baixen

Pel que fa a les capitals, n’hi ha quatre que baixen en població, una d’elles Manresa. Un cas paradoxal ja que en aquest últim registre oficial (que, recordem, és d’1 de gener del 2022) se li atorguen 740 habitants menys que la fan baixar dels 78.000. Però en les últimes dades del consistori, del mes de juny passat, es palesava que que s’ha superat el sotrac i que, després d’un any i mig baixant, la població ha tornat a créixer, situant-se en 78.523 persones en total. De les altres tres que mostren descensos destaquen Puigcerdà i Igualada, ja que malgrat són molt mínims (per sota de l’1%) van en direcció contrària al de la comarca. En el cas de la capital de l’Anoia, manté consolidats els 40.000 habitants. La quarta que recula és Solsona (-44 empadronats), que malgrat tot es manté just per damunt dels 9.000.

Moià sí que va totalment en la línia de la comarca, ja que guanya 74 empadronats, el que li suposa un increment de l’1,30%, mentre que Berga en guanya 80, i a poc a poc es va apropar als 17.000 habitants (ara en son 16.762) llindar per sota del qual va caure fa una dècada.

Si posem la lupa a nivell municipal, però fora de les capitals, hi ha dos municipis considerats dels grans que fan un salt: Sant Fruitós de Bages supera per primer cop els 9.000 habitants gràcies a que en un any n’ha sumat 128 de nous (un augment de l’1,56%), i Navàs salta la barrera dels 6.000, amb un creixement del 0,73%. Aquest llindar ja el va saltar en el padró del 2010, però en va quedar per sota en el del 2020. Just un any després, doncs, el recupera.

També cal posar l’accent en el cas de Sant Vicenç de Castellet, que tot i no saltar cap barrera s’hi apropa molt. Seguint la progressió actual, molt aviat podria superar els 10.000, ja que ara està a tot just una cinquantena, després de sumar 81 empadronats més en un any. Artés s’apropa a fer el salt dels 6.000 (li’n falten un centenar) i Navarcles ha consolidat els 6.000 que va aconseguir superar fa dos padrons.

Un cas especialment rellevant, per la xifra, és el de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, torna a assolir els 1.000 habitants (segons aquest padró, son mil justos), xifra que ja havia tingut fa uns anys. El que també s’apropa al miler és Olius (985), que l’any 2000 tot just superava els 500 empadronats.

Al Berguedà no hi ha cap salt de xifra, però Gironella ha sumat 24 habitants que l’acosten als 5.000 (ara son 4.940) que ja va tenir entre el 2008 i el 2012, mentre que, en contraposició, Guardiola en perd 11 i es consolida per sota del miler (918).

La Cerdanya té els municipis que presenten creixements més notables en nombres relatius, tot i que s’ha de tenir present que es tracta de municipis petits (a l’entorn dels 500 habitants o menys). És el cas de Bolvir, Das, Prullans o Meranges, amb augments que oscil·len entre el 7% i el 15%.


Els més petits de Catalunya també creixen

Fet rellevant al Berguedà i, en aquest cas, per extensió, a Catalunya. Els dos pobles més petits del país, tots dos situats en aquesta comarca, van guanyar habitants en aquest últim padró oficial. Qui ara ostenta el títol de més petit de Catalunya, Gisclareny, va sumar oficialment un habitant, i en té 28 en total. Qui l’havia ostentat durant anys, Sant Jaume de Frontanyà, n’ha sumat tres, i té 31 habitant. A tota l’àrea de Regió7 hi ha 12 municipis de menys de 100 habitants, la meitat dels quals es concentren al Berguedà: són, a banda dels dos esmentats, Capolat, Castell de l’Areny, Fígols i La Quar. Al Moianès hi ha Granera, al Solsonès La Molsosa, a l’Anoia Bellprat, i a l’Alt Urgell hi ha Cava, Arsèguel i Cabó. Gaià es manté com el municipi més petit del Bages (179 empadronats).

29 desembre 2022

Regió7

El Bages superarà els 190.000 habitants en 20 anys, segons els càlculs de l’Idescat

Les projeccions de població de l’Institut d’Estadística situen Manresa amb uns 82.000 habitants, i la comarca que creixeria més en termes relatius seria el Moianès, un 17%
L'Idescat calcula que la població de Manresa creixerà un 5% aproximadament en 20 anys ALEX GUERRERO

David Bricollé
Manresa | 12·12·22 | 06:25 | Actualitzat a les 06:25

El Bages superarà els 190.000 habitants i Manresa estarà per sobre dels 80.000 en dues dècades (2041). Aquesta és la previsió que en fa l’Institut d’Estadística de Catalunya en la projecció que publica anualment, i que té en compte l'evolució demogràfica que han experimentat els municipis en el darrer quinquenni. En tots els casos, es fa una projecció en tres escenaris (amb una forquilla força àmplia), però es té principalment en compte el terme mitjà. En aquest cas, per al Bages es calcula que entrarà a la dècada dels 40 amb uns 10.000 habitants més que en l’actualitat, el que suposaria un creixement del 5%, mentre que l’escenari més alt parla de 217.000 habitants, el que suposaria un augment del 20%.


La projecció també estima que més de dos terços dels municipis grans de la comarca (els de més de 5.000 habitants) registraran una població a l’alça. Segons aquest càlcul, els que més creixerien en nombres relatius son Sant Vicenç de Castellet i Sant Fruitós (a l’entorn del 12%), el primer per superar el 2041 els 11.000 habitants, i el segon els 10.000. Artés ho faria un 6% (superaria per poc els 6.000), Manresa un 5% (situant-se en 82.000, uns 5.000 més que actualment), Sallent un 3% (per apropar-se de nou als 7.000 que ja havia tingut) i Súria i Navarcles del 2%, per damunt dels 6.000 habitants. Per contra, l’Idescat projecta una lleugera reducció de població en tres d’aquests municipis grans. El que més seria Navàs, del 3%, cosa que el mantindria per sota dels 6.000 habitants. Els altres dos casos serien pràcticament una estabilització de la població actual: Sant Joan, just per sota de les 11.000 persones, Santpedor a l’entorn dels 7.500.

Pel que fa a les altres comarques de l’àrea de Regió7, per a totes se’ls augura un escenari mitjà de creixement. Per al Moianès el que més: al voltant del 17%, que faria que superés en dues dècades de llarg els 16.000 habitants (ara en té 14.200). L’increment més petit en nombres relatius es donaria al Berguedà, que passaria dels poc més de 40.000 actuals a situar-se just per sobre dels 41.000 (un 2%). Per a l’Anoia serà al voltant del 12%, amb uns 15.000 habitants més el 2041 que la situarien a tocar dels 140.000 totals.

Per al Solsonès, l’Idescat calcula que passarà dels 13.600 actual a uns 14.200 el 2041, mentre la Cerdanya guanyaria uns 1.500 habitants, el que li permetria superar el llindar dels 20.000.

Quant a les capitals de comarca, Moià seria la que més creixeria en nombres relatius (el 20%) i passaria dels aproximadament 6.500 actuals a prop de 8.000; Igualada ho faria un 12% i tindria uns 46.000 habitants; Solsona (el 7,5% més) s’aproparia als 10.000 habitants; Puigcerdà superaria aquest llindar amb un guany del 6%; Berga passaria a tenir un 5% més de població, amb uns 17.500 habitants.
 

Creixements estimats per comarques EQUIP D'INFOGRAFIA

Al conjunt de Catalunya, el nombre d’habitants augmentarà a 644 municipis entre el 2021 i el 2041, mentre que disminuirà a 293 i es mantindrà estable a 10, segons l’escenari mitjà de les projeccions de població de l’Idescat. El Moianès seria una de les sis comarques on s’estima que tots els municipis creixeran, juntament amb el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Tarragonès i el Vallès Oriental. A l’altre extrem, només el 17% dels municipis de la Terra Alta guanyarien població, mentre que a la Noguera ho farien el 20%, al Pallars Jussà el 21% i a les Garrigues el 25%.

Els municipis de més de 5.000 habitants que creixerien més en termes relatius són: Torredembarra (29,5%), Sant Antoni de Vilamajor (28,9%) i Sant Just Desvern (28,3%). A l’altre extrem, la Sénia (-6,5%), Vilafant (-3,9%) i Navàs (-3,7%) serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població. Alhora, Navàs també apareix com un dels cinc municipis que tindrà d’aquí a dues dècades un major percentatge de població (el 54%) en edat laboral, de 16 a 64 anys.

Pràcticament tots els municipis de més de 2.000 habitants (320 dels 354) guanyarien població en l’horitzó de l’any 2041, i també ho farien 2 de cada 3 municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, perdrien població la meitat dels municipis petits (168 dels 332 de 500 habitants o menys).
 

Poc creixement vegetatiu
Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, només 142 municipis (el 15%) tindrien més naixements que defuncions en el conjunt del període 2021-2041. En canvi, es preveu que en aquest període la migració neta seria positiva en 876 municipis (el 93%), i en molts d’ells compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de municipis.

Als territoris occidentals de Catalunya menys del 10% dels municipis tindrien més naixements que defuncions: cap municipi a les Terres de l’Ebre, l’1% dels municipis a l’Alt Pirineu i Aran, el 6% a les Comarques Centrals i el 7% a Ponent. A l’altre extrem se situen l’Àmbit Metropolità amb creixement natural positiu al 34% dels seus municipis, i les Comarques Gironines i el Penedès, ambdues amb el 22%. Finalment, al Camp de Tarragona, el 14% dels municipis tindrien creixement natural positiu. 

12 desembre 2022

Regió7

El Moianès és la comarca amb menys mares estrangeres, i el Solsonès una de les que més

A la majoria de territoris de casa nostra la proporció se situa a l’entorn del 25%, però al Moianès és del 9%

D.B. Manresa
22·08·22 | 06:25


Al Solsonès, més d’una tercera part dels nadons que van arribar al món l’any passat eren fills de mare estrangera (el 37,8%). És la proporció més alta que es dona a les comarques de casa nostra i una de les més elevades de Catalunya, ja que només ho superen quatre comarques (l’Alt i el Baix Empordà, la Segarra i l’Urgell). La resta de comarques de l’àrea de Regió7 se situen a l’entorn del 25%, i l’única excepció, amb la taxa més baixa de Catalunya, és el Moianès (un 9,6% eren fills de mare estangera).

Al conjunt de Catalunya, 39.428 dels nascuts vius el 2021 són fills de mares espanyoles (un augment de 175 nascuts vius, el 0,4%) i 18.276 són de mares de nacionalitat estrangera, 935 menys que l’any anterior. En termes relatius, els nadons de mare estrangera representen el 31,7% dels nascuts vius.

Entre les mares de nacionalitat estrangera l’edat a tenir fills se situa en 31,0 anys. Les mares de nacionalitat estrangera que tenen fills el 2021 són en mitjana 2,1 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola (que en néixer els fills tenen una edat mitjana de 33,1 anys).

Entre el nadons de mare estrangera, per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (5.021 nascuts vius), seguits pels fills de mares pakistaneses (1.123), romaneses (979), hondurenyes (876) i colombianes (667). 

22 agost 2022

Regió7

El Moianès tindrà l’increment més alt de població en deu anys de Catalunya

La projecció de l’Idescat indica un creixement dels habitants a tota la regió central tret de l’Alt Urgell

Redacció. Manresa
08·04·22 | 06:25

El Moianès és la comarca de Catalunya que guanyarà més població en termes relatius en la propera dècada. Així ho indiquen les projeccions de creixement que ha elaborat l’Institut d’Estadística de Catalunya en un escenari mitjà, i que situen en 8,1 milions el total d’habitants que tindrà Catalunya l’any 2031.

Les previsions al llarg d’aquests propers deu anys al Moianès són d’un creixement del 10%, que si bé en termes absoluts no arriba als 1.500 habitants (situaria la comarca en 15.522), és l’increment relatiu més elevat de tot el principat, i suposa més del doble que el del conjunt de Catalunya, que es pronostica del 4,7%. De fet, i segons aquest estudi, a la regió central hi haurà un increment generalitzat de la població, perquè totes les comarques guanyaran habitants tret de l’Alt Urgell, que serà una de les sis úniques de tot Catalunya que en perdrà. En aquest cas, es calcula al voltant d’unes 300 persones (-1,4% en termes relatius), i la comarca se situaria per sota dels 20.000 habitants.

La resta del territori tindrà increments moderats de població en termes relatius, tots per sota de la mitjana catalana tret del Moianès i de l’Anoia. En la propera dècada es preveu que aquesta darrera comarca guanyi al voltant de 8.000 habitants (un 6,4%), gairebé el doble que els que es preveu que sumi el Bages (que es quedaria amb un increment del 2,7%, fins a assolir una població total de gairebé 185.000 persones). Si es compleixen els pronòstics de l’estudi, la Cerdanya, amb un creixement relatiu del 3,9, %, fregaria els 20.000 habitants (ara en té poc més de 19.000), mentre que el Solsonès superaria els 14.000 (+1,6%), i el Berguedà guanyaria mig miler d’habitants (+1,4%) i es mantindria per sobre dels 40.000.

En el conjunt de Catalunya el territori que té una major projecció de creixement és el litoral i prelitoral, i també algunes comarques de l’interior de Girona i Barcelona. 

Regió7

8 abril 2022

El Moianès salta la barrera dels 14.000

 En el moment de la seva creació era la sisena demarcació més petita de Catalunya, i amb el creixement n’ha superades dues

David Bricollé
Moià 13·02·22


Brindis davant del Parlament dels representants del Moianès el dia que es va aprovar la creació de la comarca, el 15 d’abril del 2015 | ARXIU/MIREIA ARSO

El Moianès ha trencat una barrera. La dels 14.000. És la xifra d’habitants que ha superat en l’últim padró oficial publicat per l’Institut Nacional d’Estadística. Un salt que no és menor, ja que la que ara fa gairebé set anys es va convertir en la comarca número 42, l’última creada oficialment, es va gestar i formalitzar com la comarca dels 13.000 habitants (la qual cosa va ser motiu d’algun argument advers a la seva constitució). Quan el Parlament de Catalunya en va aprovar oficialment la creació, el 2015, el Moianès naixia com una comarca tot just per sobre dels 13.000 habitants

 13 febrer 2022

Regió7

Només Alt Urgell i Berguedà esquiven la caiguda de la natalitat a la regió central

 5 setembre 2021

Regió7 paper

Una desena de municipis creixen més del 50% en 20 anys al Bages i el Moianès

Només cinc poblacions han perdut veïns

J.E.V./D.B. Manresa
30·08·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:44


Imatge d'arxiu de gent passejant al Passeig Pere III de Manresa Mireia Aso

Una desena de municipis del Bages i el Moianès tenen ara més de la meitat d’habitants que fa justament vint anys. Els casos més significatius són els de Castellnou de Bages, on el creixement s’ha disparat fins a gairebé triplicar el nombre de persones que hi viuen, i els de Castellgalí i Castellcir, que han arribat a duplicar la població entre el 2000 i el 2020. En aquests tres casos parlem de municipis encara per sota dels 2.000 habitants (o per sota dels 1.000 a Castellcir), però entre el grup que han crescut per damunt del 50% n’hi ha dos que estan entre els 6.000 i els 9.000 habitants, com són Moià i Sant Fruitós de Bages.

El conjunt de la comarca del Bages ha registrat des de l’inici del segle XXI i fins l’any passat un augment de població pràcticament del 23%, passant d’estar per sota dels 150.000 habitants a superar els 180.000. Aquest creixement s’explica per l’impacte que ha tingut en el conjunt de la comarca l’increment de la població experimentat per la majoria de municipis que, ja d’entrada, són més poblats. També són els que han sumat més veïns en termes absoluts, encara que percentualment tinguin increments menors que altres municipis. És el cas de Manresa, que ha guanyat 14.503 habitants, amb un percentatge que no arriba al 23%.
 

L'evolució demogràfica en vint anys a la Catalunya Central Arxiu

Creix la corona de Manresa

Precisament, la conurbació de Manresa inclou bona part dels municipis on hi ha hagut un creixement més important en nombres absoluts, i en alguns casos també en termes relatius, com Castellgalí, que doblat el nombre d’habitants, i si l’any 2000 no arribava al miler ara en té 2.119. També destaquen Sant Salvador, que quasi ha doblat la població amb un increment del 61,53%; Sant Fruitós (+59,46%), el Pont de Vilomara (+49,46%), o Santpedor (+42.08%). Sant Joan també ha tingut un creixement important, de gairebé 2.000 habitants, tot i que s’ha traduït en poc més d’un 20% percentual. Més allunyats, però també amb la influència de Manresa, trobaríem Castellnou, que és el municipi que més ha crescut amb gairebé el triple d’habitants respecte als que tenia fa vint anys, i Callús. També destaquen els forts increments de poblacions allunyades de la capital, com Talamanca, que ha doblat el nombre de veïns, o Fonollosa (+55%).

A l’altre extrem hi ha els cinc únics municipis de totes dues comarques que han perdut població en aquests 20 anys (més informació als dos desglossats).

El Moianès fa el ple

Tot i el fort creixement que hi ha hagut al Bages, les darreres dades oficials fetes públiques per l’INE mostren un augment encara més important al Moianès que, tot i que continua sent una de les menys poblades de Catalunya, també és de les que més ha crescut. En vint anys ho ha fet en un 42%, que li suposa haver guanyat més de 4.000 habitants fins a situar-la als pràcticament 14.000 actuals. La capital, Moià, s’atribueix bona part d’aquest creixement. Ha guanyat 2.395 habitants, un 60% més dels que tenia l’any 2000.

Al Moianès aquest increment ha estat global i sense excepcions perquè tots deu municipis de la comarca han guanyat habitants, si bé la poca població que encara tenen alguns d’ells fa que un lleuger increment en dispari el percentatge. És el cas de Granera, que havent-ne guanyat 18 en vint anys, li suposa un increment de més del 30%. Són els mateixos que ha sumat Santa Maria d’Oló, mentre que l’Estany tan sols en té ara 10 més que el 2000. El mateix passa en alguns municipis del Bages com Mura (que ha guanyat 3 habitants), Gaià (+15), o Marganell (+23). 

30 agost 2021

Regió7

La comarca 42 escala posicions

Des de la seva creació, el 2015, el Moianès ha crescut en més del 6% en habitants, i ha passat de tenir-ne poc més de 13.000 a apropar-se als 14.000, el que l’ha permès superar dues demarcacions que fa sis anys la guanyaven en població
David Bricollé. Moià
30·05·21 | 05:25

Alcaldes dels municipis del Moianès al Parlament el 15 d’abril del 2015, quan es va aprovar la creació de la comarca | ARXIU/M. A.


El Moianès ha fet un salt endavant. La que ara fa cinc anys es va convertir en la comarca número 42, l’última creada oficialment, ha experimentat en aquest temps un sensible creixement d’habitants, que l’ha dut a escalar dues posicions en el rànquing de població. Un territori que es va gestar i formalitzar com la comarca dels 13.000 habitants (la qual cosa va ser motiu d’algun argument advers a la seva constitució) té a tocar ara els 14.000, xifra que podria superar perfectament en la propera actualització, si segueix el ritme progressiu d’aquests anys. I aquest augment l’ha dut a tenir per darrera set comarques més petites.

Quan el Parlament de Catalunya en va aprovar oficialment la creació, el 2015, el Moianès naixia com una comarca tot just per sobre dels 13.000 habitants. 13.098, exactament. En aquests cinc anys, n’ha sumat 821 més, ja que la darrera dada oficial, la del padró d’habitants a 1 de gener del 2020, publicat recentment per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) li atorga una població de 13.919 persones. El que suposa un augment del 6,2%. Tant sols en l’últim any, l’increment ha estat del 2,3%, ja que ha sumat més de 300 habitants nous, i està a tot just una vuitantena dels 14.000.


Aquest augment té un altre aspecte rellevant, que és que l’ha fet créixer (o, en aquest cas, avançar), en relació a la resta de comarques de Catalunya. Aquells 13.098 habitants que tenia el 2015 feien que en el moment del seu naixement el Moianès fos la sisena comarca més petita de Catalunya en nombre d’habitants (és a dir, la 37 del rànquing). Els més de 800 habitants que ha guanyat en aquest temps li han fet escalar dues posicions, de manera que ara està en el lloc 35 i passa a ser la vuitena comarca més petita. En aquesta evolució a l’alça, ha superat una altra comarca de la Catalunya Central, que tot i que també ha crescut (un centenar d’habitants més) ho ha fet amb una proporció molt menor a la del Moianès i en el darrer padró oficialitzat per l’INE se li atorguen 13.513 habitants.

Alhora, tant el Moianès com el Solsonès han superat en aquest període de temps una altra comarca, la del Pallars Jussà, que en aquest cas sí que ha registrat un decreixement de prop de 400 habitants.

La comarca més petita de Catalunya en població és l’Alta Ribagorça, amb 3.825 habitants segons l’últim padró (tal i com es pot veure en les gràfiques adjuntes), i per sota dels 10.000 hi ha també el Pallars Sobirà i el Priorat. A banda d’aquestes tres i del Solsonès i el Pallars Jussà, el Moianès està per davant de la Terra Alta i de l’Aran. El que ja és mólt més complicat és que pugui escalar posicions en els propers anys, ja que ara les comarques que hi ha situades just per davant (que completen el bloc de les 10 més petites), les Garrigues i la Cerdanya, estan per sobre dels 18.000 habitants.

El Moianès va rebre la plena oficialitat el 15 d’abril del 2015 quan el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei de creació de la comarca. Una nova demarcació que va prosperar amb 105 vots a favor, 7 en contra de Cs, i l’abstenció dels 17 diputats del PP. Després de cinc anys de batalla, esdevenia formalment comarca. 

30 maig 2021

Regió7

El Moianès és la comarca de Catalunya que més creix en residents a l'estranger

Tot i que el 2020 ha estat un any de contenció de la mobilitat, a totes les demarcacions augmenta la població que viu fora david bricollé. manresa 02.05.2021 | 21:29

Les comarques de l'àrea d'influència de Regió7 tenen vivint a l'estranger el 4,2% de la població que està oficialment censada en aquestes demarcacions, segons dades fetes públiques per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), a 1 de gener d'enguany. Tots els territoris de casa nostra creixen en la xifra de residents a altres països, amb l'excepció de l'Alt Urgell, tot i que hi ha baixat un gairebé testimonial 0,1%. De fet, aquesta comarca i la del Moianès són les que tenen dos dels trets més rellevants en aquesta estadística. L'Alt Urgell perquè, malgrat aquest descens registrat en relació amb l'any anterior, és, de llarg, el territori de l'àrea central que té un percentatge més elevat de la seva població residint oficialment a l'estranger. Són 4.754 persones, que equival al 23,4% dels habitants censats a la comarca, amb Andorra com a principal país de destinació. Situació lògica si es té en compte la proximitat territorial i l'important mercat laboral que el país pirinenc suposa per als alt-urgellencs. En el cas del Moianès, l'aspecte més destacat és que és la comarca de tot Catalunya que, entre l'1 de gener del 2020 i del 2021, ha tingut un augment percentual més important d'habitants vivint a l'estranger. Aquest increment ha estat del 6,5%, fins a un total de 379 persones (23 més), per davant del Montsià, la Garrotxa i d'una altra comarca de l'àrea d'influència de Regió7, el Solsonès, que és a la quarta posició amb un augment del 6,2% (633 persones). Destaca també que el Moianès és una de les sis comarques de Catalunya on el principal país de destí és l'Argentina. El Bages ha quedat, en creixement, en una posició intermèdia, ja que, segons aquesta darrera xifra publicada, hi havia prop de 200 persones més vivint a l'estranger, el que ha suposat que superi la barrera de les 6.000 i un increment en relació amb l'any anterior del 3,4%. Alhora, suposa que té el 3,3% del seu total de població vivint en altres països.

El Berguedà i la Cerdanya presenten xifres molt similars. Ambdues comarques tenen poc més d'un miler d'habitants residint a l'estranger, i l'augment que han tingut respecte a l'any anterior ha estat del 3,4%.

2 maig 2021

Regió7

Creix el percentatge de població immigrant però el Moianès segueix com la comarca amb menys estrangers

març 5th, 2021 Dídac Garcia

Està entre les comarques que més percentatge de població immigrant va rebre durant el 2020 respecte l’any anterior.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, la comarca lidera aquest rànquing junt amb el Berguedà i l’Anoia, demarcacions que pertanyen també a la Catalunya Central. Tot i això, es dóna el cas paradoxal que aquestes mateixes comarques es troben a la cua pel que fa a la proporció d’immigrants respecte la població total. De fet, el Moianès té, amb un 9,2%, el percentatge més baix d’immigrants de tot Catalunya.

Si ens fixem en xifres absolutes, observem que la variació del 2019 al 2020 ha sigut de 141 persones. Al 2019 hi havia al Moianès 1.140 habitants d’origen estranger mentre que el 2020 la dada ha pujat fins els 1.281. Aquest increment és d’un 12,4%, el que suposa la tercera xifra més alta del país.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, la població immigrant respecte el 2019 va augmentar un 8,7%, el que suposa un total de més 101.000 persones. Una xifra que situa la proporció d’estrangers respecte el total de la població catalana en un 16,2%.

5 març 2021

OnaMoianès

El Berguedà, el Moianès i l'Anoia van liderar el 2020 els creixements en immigració

Van ser les tres comarques de tot Catalunya que, percentualment, més van augmentar la xifra d'estrangers en relació amb l'any anterior; en contrast, són a la cua en la proporció que els suposa la població arribada d'altres països respecte el seu total d'habitants david bricollé manresa 02.03.2021 | 18:28


Rànquing per percentatge de població estrangera | Idescat

 

L'arribada de població estrangera a Catalunya el 2020 va deparar a casa nostra una situació paradoxal. Tres de les comarques de la Catalunya Central, el Berguedà, l'Anoia i el Moianès, van ser, en aquest ordre, les tres primeres de Catalunya que van registrar l'any passat un percentatge de creixement més elevat de població estrangera amb relació a la de l'any anterior. Però, al mateix temps, aquestes tres demarcacions se situen a la cua del país en la proporció d'immigrants respecte a la seva població absoluta. De fet, el Moianès és la que tanca el rànquing si s'agafa aquest paràmetre com a referència, tal i com es pot veure en la graella adjunta. Són dades que posen de manifest les xifres de població estrangera l'1 de gener del 2020 (per tant, essencialment és l'evolució que van seguir el 2019) que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Un dels aspectes més destacables és que totes les comarques de casa nostra van créixer en immigració, la qual cosa confirma una tendència que es va començar a insinuar fa quatre anys i que es va refermar en fa tres: un clar repunt global a l'alça de l'arribada de població estrangera, després d'entre tres i sis anys (segons els casos) de descensos consecutius. El 2020 va ser el tercer any consecutiu en què totes les comarques de l'àrea d'influència de Regió7 van créixer en població estrangera. De fet, de les 42 comarques de Catalunya tan sols n'hi va haver una, el Pallars Sobirà, que en aquest darrer registre va mostrar una caiguda de les xifres internes de població provinent d'altres països.
 

Si ens agafem a aquesta referència (la variació entre els dos últims anys), veiem, com dèiem, que hi ha tres comarques de la Catalunya Central que són les tres del país que, percentualment, més havien crescut en immigració l'1 de gener del 2020, respecte a la mateixa data del 2019. Al Berguedà, l'augment va ser de pràcticament el 20%, mentre que, just per darrera, a l'Anoia i al Moianès aquests creixements es van situar entre el 12 i el 13%. Encara entre les 10 primeres posicions, exactament en la sisena, hi trobem la Cerdanya, amb un augment de l'11,5%. A l'extrem oposat d'aquestes hi ha al Solsonès, que tot i que encara va rebre més població estrangera que en l'any anterior, és la setena del país amb un augment més baix, del 3,4%.

Pel que fa al Bages, se situa a la banda alta dels creixements, en l'onzena posició. El 2020 va sumar pràcticament 2.000 persones més d'altres nacionalitats que el 2019, el que situava la població estrangera en aquesta comarca en un total de 20.817 persones, que equivalent a un creixement del 9,3%.

Berguedà, Anoia, Moianès, Cerdanya i Bages presenten un índex de creixement d'immigració d'altres països per damunt de la mitjana de Catalunya, que és del 8,7%, malgrat al conjunt del país hi ha hagut una variació a l'alça de més d'un punt i mig percentual (la diferència global entre el 2019 i el 2018 va ser del 7,1%). Només estan per sota l'Alt Urgell (7,8%) i el cas ja esmentat anteriorment del Solsonès (3,4%). Tot i que en aquest darrer cas el que va produir va ser un augment relativament petit, és rellevant perquè, com es deia anteriorment, fa que per tercer any consecutiu totes les comarques de l'àrea d'influència d'aquest diari creixin.

Ara bé, malgrat que les comarques de casa nostra estan ara mateix a la banda alta en creixement de població estrangera entre els dos últims anys, les mateixes demarcacions se situen clarament a la banda baixa pel que fa al percentatge que aquesta població suposa respecte al total de cada territori. I és que tres d'aquestes demarcacions són entre les cinc que presenten els índexs més baixos de població estrangera, totes tres just per sota del 10% respecte al nombre total d'habitants de cada territori. A la cua hi ha el Moianès, on aquesta referència és del 9,2%. I no gaire lluny encara hi tenim el Solsonès, amb un índex de l'11%.

Però és que si observem les xifres de les altres tres demarcacions de l'àrea que abasta aquest diari, veurem que, malgrat alguna presenti un percentatge sensiblement superior al de les quatre esmentades, no n'hi ha cap que estigui per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 16,2%. La que s'hi apropa més és la Cerdanya i està pràcticament un punt per sota (la població estrangera hi suposa el 15,5% del total). Les altres dues (el Bages i l'Alt Urgell) tenen un índex idèntic, del 12,6%. Per valorar la dimensió d'aquests percentatges, cal tenir present que hi ha sis comarques catalanes que tenen un índex per damunt del 20%. Al capdamunt hi ha la Segarra, on el 27,8% delshabitants són estrangers.
El 42% de la població estrangera al Bages és de nacionalitat marroquina

El Bages, l'Anoia i el Berguedà són les tres comarques de casa nostra on hi ha una nacionalitat clarament més predominant entre la població estrangera, i en totes elles és la marroquina. En els dos primers casos, les persones originàries d'aquest país suposen més del 40% dels immigrants de les respectives comarques, i a l'Anoia s'apropen a gairebé a la meitat (44,7%). De fet, el Marroc és el país d'origen de la població estrangera preponderant en quatre de les set comarques de l'àrea de Regió7. A banda de les tres abans esmentades, també és al capdavant del Solsonès, i en aquests casos equivalen a més d'un terç del total de població estrangera que hi resideix.

La Cerdanya, en canvi, és la que presenta una disgregació més gran de països d'origen, ja que el que és majoritari entre la població estrangera (Bolívia) suposa tot just el 14,7% del total, i el que hi ha just per darrera (Colòmbia) representa poc més d'un punt i mig menys (13,1%). De fet, la meitat de la població estrangera de la Cerdanya consta com a resta de països, que tenen una representació inferior al 5%. Una situació força similar es dona al Moianès, tot i que en aquest cas hi ha una comunitat, l'arribada de Mali, amb una presència numèrica lleugerament superior a la resta (les persones d'aquesta nacionalitat representen pràcticament el 17%).

També es detecta una estabilitat de les nacionalitats en cadascuna en relació amb anys anteriors. Les que encapçalen ara cada comarca ja són les preponderants com a mínim des de fa tres anys.

Al conjunt de Catalunya, la comunitat marroquina és la més nombrosa, amb 238.003 persones, que equival al 18,9% del total d'estrangers El segon lloc l'ocupa la població de Romania, amb 90.583 persones (7,2%); seguida de la població italiana, amb 69.316 (5,5%); la xinesa, amb 65.048 (5,2%) i la pakistanesa, amb 54.571 (4,3%).

La població marroquina és la primera nacionalitat a 27 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és a 9 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la boliviana; a la Garrotxa, l'índia; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

Per continents, la població europea és la més nombrosa i representa el 31,1% conjunt d'estrangers residents a Catalunya. El segon lloc correspon als originaris d'Amèrica amb un 28,2% seguit per la població africana amb un 25,7%. Més allunyada d'aquests col·lectius, la població asiàtica representa el 14,9% del total.

2 març 2021

Regió7

Les comarques centrals creixen en nombre d’habitants després d’una dècada

gener 25th, 2021 Dídac Garcia

Així ho demostra el darrer padró oficial que recull la població registrada a cada municipi.

Una tendència general a l’alça que es produeix a totes les comarques de casa nostra, un fet que no es veia des de l’índex publicat per l’Institut Nacional d’Estadística l’1 de gener de 2011.

Amb el padró d’enguany a les mans, la comarca del Bages es posiciona per sobre dels 180.000 habitants. Una xifra que no aconseguia des de 2015, quan la creació del Moianès com a nova comarca va suposar la pèrdua de cinc pobles i un retrocés de 10.000 habitants menys. De fet, el Bages va arribar al seu pic d’habitants l’any 2012, quan va superar els 186.000. Amb tot plegat, l’increment de persones residents a la comarca del Bages des de la creació del Moianès ha estat de 4.000 persones. En aquest sentit, hem de destacar Manresa ja que ha superat el llindar dels 78.000 habitants. Del Bages també sobresurt Sant Joan de Vilatorrada que frega els 11.000 residents mentre que a Sant Fruitós de Bages falta poc més d’un centenar de persones per arribar als 10.000 habitants.

Si ens fixem en el Moianès, comarca nascuda fa cinc anys i mig amb 13.000 habitants, es troba molt a prop d’arribar als 14.000. Pràcticament la meitat, però, viuen a Moià, la capital, amb gairebé 6.400 habitants.

Finalment, al Solsonès, la població augmenta però només als nuclis de població més grans. Una concentració que es repeteix a la resta de comarques de més muntanya. En aquest cas, només 7 dels 15 municipis del Solsonès creixen, però el conjunt de la comarca guanya un 0,33% de població. Solsona lidera aquest índex i es referma per sobre dels 9.000 habitants. 

25 gener 2021

OnaMoianès

La població resident al Moianès creix més d’un 23%

desembre 24th, 2020 Dídac Garcia

Durant el 2019, la població ha augmentat en 38 comarques i ha disminuït en 4. Entre les que han experimentat un majors creixements en termes relatius hi ha el Moianès, amb una pujada del 23,6%, a qui només supera el Baix Penedès.

Són dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Idescat, que també mostren com la població resident a Catalunya l’1 de gener del 2020 era de 7.722.203 persones. Una xifra que representa un augment de més de 102.700 respecte l’any anterior. La causa d’aquest augment, tot i la tendència a la caiguda del creixement natural, s’explica per la immigració, que va augmentar en 108.204 persones.

Pel que al nombre de morts, els decesos van superar els naixements a 30 comarques del país durant el 2019. Al Bages aquest registre és dels més negatius, amb 262 defuncions més que naixements durant aquest període, només superada pel Barcelonès, on la diferència és de més de 1.500 i el Maresme, on es superen els 500.

Finalment, també cal destacar que continua el procés d’envelliment de la població catalana. El percentatge de població de 65 anys o més ha passat del 18,9% el 2019 al 19% aquest 2020.

24 desembre 2020

OnaMoianès

Les nostres comarques guanyen habitants per l'arribada d'estrangers

Excepte l'Alt Urgell, totes les demarcacions de l'àrea de Regió7 van tancar els fluxos migratoris del 2019 amb saldo positiu david bricollé manresa 24.09.2020 | 18:41

Immigrants al barri antic de Manresa | Arxiu/Oscar Bayona

Els fluxos migratoris es van traduir l'any passat a les comarques de casa nostra en un creixement generalitzat de població. Amb una única excepció, l'Alt Urgell, que entre els habitants que va veure marxar de la demarcació i els que va rebre va tancar el 2019 amb un saldo negatiu de 32 habitants. De fet, és l'excepció a tot Catalunya, ja que tot el país va registrar augments.

En el conjunt de les set demarcacions de l'àrea de Regió7, l'any passat va tancar els moviments migratoris amb un saldo positiu de 6.850 persones. Un guany derivat essencialment del creixement de persones vingudes directament de l'estranger, que suposen dos terços, tot i que amb alguns matisos. És el que s'extreu de les dades de moviments migratoris del 2019, que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És a dir, les xifres sobre els desplaçaments de les persones per un canvi de residència entre un municipi català i qualsevol altre de Catalunya, de la resta d'Espanya o de l'estranger.

El Bages va ser la comarca de casa nostra que, en nombres absoluts, va registrar un augment més important, amb un saldo positiu final de 2.599 nous habitants, més de dos terços dels quals (1.824) provenien de l'estranger. L'Anoia va ser la segona en creixement per l'efecte dels fluxos migratoris, amb un saldo positiu de 2.459 persones, però en aquest cas el factor d'augment queda molt repartit entre les arribades d'altres comarques catalanes (1.012) i les provinents directament de l'estranger (1.346).

També en els casos del Berguedà, amb un saldo positiu de 829 persones, la Cerdanya (+431) i el Solsonès (+137) els seus creixements es deuen d'una manera molt marcada a l'arribada de persones vingudes directament d'altres països.

L'excepció, quant al factor principal, és el Moianès. Aquesta demarcació va tenir un saldo migratori positiu de 395 persones, el 70% del qual provés de gent arribada d'altres comarques de Catalunya.

A més, el Moianès (amb un índex del 29,1€) és la comarca que el 2019 va presentar el saldo positiu migratori més elevat de tot Catalunya. És a dir, la que va registrar un creixement més alt entre les persones que hi van arribar, ja fos procedents d'altres comarques, de la resta d'Espanya o de l'estranger, i les que en van marxar, xifra que alhora es relaciona amb el total absolut de població de la demarcació per extreure'n aquest índex (tant per mil). Amb aquesta referència, en tercer lloc se situa la Cerdanya (23,6€), just per darrera del Baix Penedès (27,0€) i per davant de la Garrotxa (23,3€). Per contra, una altra demarcació de l'àrea de Regió7, l'Alt Urgell, és l'única de Catalunya que registra un saldo negatiu (-1,6€).

El saldo migratori total per a Catalunya l'any 2019 és de 113.897 entrades netes, xifra que representa un increment del 18,0% respecte a un any enrere, segons les dades que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) dels moviments migratoris produïts l'any passat en cada territori.

Aquest saldo és resultat de l'aportació de la migració procedent de l'estranger (116.352) i de la resta d'Espanya (-2.455). A més, s'han registrat 265.466 canvis de residència entre municipis de Catalunya, el 3,9% més que el 2018. El saldo migratori amb l'estranger és de signe positiu i és un 17,3% més elevat que l'any anterior, ja que les immigracions procedents de l'estranger han assolit el valor més alt registrat mai a Catalunya (203.843) i superen les emigracions (87.491). Pel que fa al saldo migratori amb la resta d'Espanya, és negatiu perquè les emigracions (54.834) superen les immigracions (52.379).

Les taxes més elevades de migració neta positiva amb la resta de comarques es registren al Moianès (20,6€ habitants), al Baix Penedès (13,5 €), a l'Anoia (8,3€), al Garraf (6,3€) i al Maresme (5,4€). Entre les comarques amb taxes de migració neta negativa destaquen el Barcelonès (-6,4€), la Conca de Barberà (-5,5€) i el Pla d'Urgell (-4,1€).

El 44% dels moviments interns a Catalunya són intracomarcals i el 56% intercomarcals. Entre les comarques amb saldos negatius destaca el Barcelonès, que té el més elevat, amb una pèrdua neta de 14.731 persones i 45.324 persones que han sortit cap a la resta de comarques de Catalunya.

24 setembre 2020

Regió7

La població estrangera augmenta per segon any consecutiu a totes les nostres comarques

Tot i el creixement global de l'àrea central, l'Anoia, el Berguedà i el Moianès són a la cua de Catalunya en percentatge d'immigració david bricollé 27.02.2020 | 00:00

L'arribada de població estrangera a Catalunya el 2019 va deparar a casa nostra una situació, si més no, curiosa. Dues de les comarques de la Catalunya Central, el Berguedà i el Moianès, van ser la segona i tercera, respectivament, que van registrar l'any passat un percentatge de creixement més elevat de població estrangera amb relació a la de l'any anterior. Però, al mateix temps, aquestes dues demarcacions se situen a la cua en proporció d'immigrants respecte a la seva població absoluta, només superades per l'Anoia, que és qui tanca aquest rànquing. Són dades que posen de manifest les xifres de població estrangera l'1 de gener del 2019 (per tant, essencialment és l'evolució que van seguir el 2018) que ahir va fer públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Un dels aspectes més destacables és que totes les comarques de casa nostra van créixer en immigració, la qual cosa confirma una tendència que es va començar a insinuar fa tres anys i que es va refermar en fa dos: un clar repunt global a l'alça de l'arribada de població estrangera, després d'entre tres i sis anys (segons els casos) de descensos consecutius. De fet, de les 42 comarques de Catalunya tan sols n'hi va haver una, el Pallars Sobirà, que en aquest darrer registre va mostrar una caiguda de les xifres internes de població provinent d'altres països.

Si ens agafem a aquesta referència (la variació entre els dos últims anys), veiem que hi ha tres comarques de la Catalunya Central entre les cinc que, percentualment, més havien crescut en immigració l'1 de gener del 2019, respecte a la mateixa data del 2018. Amb un índex gairebé idèntic ho van fer els casos abans citats del Berguedà i el Moianès (l'11,9% i l'11,7%, respectivament). I just al darrere, el Bages, amb una variació a l'alça de més de 2.000 persones, que suposa un creixement de pràcticament l'11%.

Encara hi podem afegir una comarca més de casa nostra si ampliem el radi a les deu primeres, ja que en aquesta desena posició hi ha l'Anoia, que va registrar el 8,5% més de població estrangera. Aquestes quatre demarcacions, juntament amb la Cerdanya, presenten un índex de creixement d'immigració d'altres països per damunt de la mitjana de Catalunya, que és del 7,1%. Només estan per sota l'Alt Urgell (3,9%) i el Solsonès, on només hi va haver una variació en positiu de 4 persones. Tot i que en aquest darrer cas el que va produir va ser un augment ínfim del 0,3%, és rellevant perquè, com es deia anteriorment, fa que per segon any consecutiu totes les comarques de l'àrea d'influència d'aquest diari creixin. És destacable si ho contextualitzem (i així ho mostren els gràfics d'evolució que poden veure en aquesta mateixa pàgina), ja que durant quatre anys seguits (del 2012 al 2016) totes van registrar descensos. I en els casos del Berguedà, el Solsonès i l'Alt Urgell aquesta caiguda consecutiva va durar sis anys. El 2016 van començar a remuntar el Bages, el Moianès i l'Anoia. I el 2017 ja ho van fer totes, a la qual cosa s'hi han sumat ara les dades del 2018 (oficialitzades l'1 de gener del 2019).

Ara bé, malgrat que les comarques de casa nostra estan ara mateix a la banda alta en creixement de població estrangera entre els dos últims anys, les mateixes demarcacions se situen clarament a la banda baixa pel que fa al percentatge que aquesta població suposa respecte al total de cada territori.

I és que tres d'aquestes demarcacions són, precisament, les que presenten els índexs més baixos de població estrangera, totes tres a l'entorn del 8% respecte al nombre total d'habitants de cada territori. Tal com es pot veure en la graella que il·lustra aquesta pàgina, es tracta de l'Anoia, el Berguedà i el Moianès.

Però és que si observem les xifres de les altres quatre demarcacions de l'àrea que abasta aquest diari, veurem que, malgrat alguna presenti un percentatge sensiblement superior al de les tres esmentades, no n'hi ha cap que estigui per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 15,1%. La que s'hi apropa més és la Cerda-nya i està pràcticament un punt per sota (la població estrangera hi suposa el 14,2% del total). Les altres tres (Alt Urgell, Bages i Solsonès) estan entre l'11 i el 10%. Cal tenir present que hi ha sis comarques catalanes que tenen un índex proper al 20% o fins i tot clarament per sobre. És el cas de la Segarra i l'Alt Empordà, on un de cada quatre habitants són estrangers.

27 febrer 2020

Regió7

Tres comarques de casa nostra són a la cua de Catalunya en població estrangera

Moianès, Berguedà i Anoia tenen totes un percentatge d'immigrants del 8% david bricollé manresa 26.02.2020 | 10:48


La població estrangera resident a Catalunya és d'1,1 milions de persones ARXIU/ANIOL RESCLOSA
La població estrangera resident a Catalunya és d'1.159.427 a 1 de gener de 2019 i representa el 15,1% de la població catalana, segons ha fet públic l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d'estrangers s'ha incrementat en 77.328 persones en relació amb un any enrere, xifra que representa un augment d'un 7,1%. Aquest resultat contrasta amb l'evolució de la població de nacionalitat espanyola, que experimenta un lleuger decreixement (-2.176 persones) en el mateix any.

A 1 de gener del 2019 tres comarques de casa nostra presenten els percentatges més baixos de població estrangera. Són les de l'Anoia (8,3%), el Berguedà (8,4%) i el Moianès (8,4%).

Per contra, les comarques que registren els percentatges més elevats de població estrangera són la Segarra (27,0%), l'Alt Empordà (24,2%), el Gironès (20,4%), la Selva (19,7%), el Baix Empordà (19,6%) i el Barcelonès (19,2%).

Durant el 2018 la població estrangera creix a tot el territori, tot i que amb intensitats diferents: a l'Àmbit de les Comarques Centrals és on creix més (9,3%), seguit del Metropolità (8,1%); en canvi, a les Terres de l'Ebre i Ponent és on creix menys (2,8% i 4,1%, respectivament). Totes les comarques han registrat augments, excepte el Pallars Sobirà (–2,6%). Els majors augments els encapçalen la Garrotxa (12,4%), el Berguedà (11,9%), el Moianès (11,7%), el Bages (10,9%) i el Ripollès (10,6%).

Per municipis, destaca que només n'hi ha 157 on la proporció de població estrangera és més elevada que la mitjana catalana (15,1%) i estan encapçalats per Guissona (51,9%), Castelló d'Empúries (43,3%), Salt (39,1%) i la Portella (38,3%). També es troba per damunt de la mitjana catalana el municipi de Barcelona, que amb un 19,6% de població estrangera concentra gairebé 3 de cada 10 estrangers que resideixen a Catalunya.

Principals nacionalitats

L'any 2019, la comunitat marroquina és la més nombrosa (223.626) i equival a la cinquena part dels estrangers (19,3%). El segon lloc l'ocupa la població de Romania (90.179) amb una representació del 7,8%, seguida a major distància per la població xinesa (62.188) i la italiana (61.578), que representen el 5,4% i 5,3%, respectivament.

La població marroquina és la primera nacionalitat a 27 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és a 9 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la boliviana; a la Garrotxa, l'índia; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

Evolució de les procedències
Les variacions en el nombre d'estrangers estan afectades per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, per l'evolució del seu creixement vegetatiu, així com pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2018, 20.103 estrangers residents a Catalunya han obtingut la nacionalitat espanyola[1], el 43,1% dels quals són originaris d'Àfrica i el 32,9% d'Amèrica del Sud.

Segons el continent d'origen, la població d'origen americà registra l'augment més elevat (32.233 persones i 11,6% interanual), que fonamentalment s'explica per l'aportació de la població originària d'Amèrica del Sud (20.819 persones). Aquest fort augment situa la població americana com la més nombrosa (26,7%), després de la d'origen europeu (32,0%), que ha augmentat en un 4,5% interanual (15.940 persones).

Pel que fa a la població originaria d'Àfrica, que representa el 26,3% del total d'estrangers de Catalunya, ha augmentat en 16.157 persones (5,6%), mentre que la població d'origen asiàtic, amb una proporció del 14,9%, s'ha incrementat en 12.898 persones (8,1%).

Per nacionalitats, en nombres absoluts destaquen els increments de la població originària del Marroc (12.434), d'Hondures (7.350), de Colòmbia (6.667), de Veneçuela (5.996) i d'Itàlia (5.755).

Estructura per edat
El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població en edats laborals (80,7%). L'edat mitjana és de 34,2 anys, mentre que la de la població de nacionalitat espanyola és de 44,3 anys. En relació amb l'any anterior, es registren increments de població estrangera a totes les edats, amb més intensitat en els trams d'edats entre els 20 i els 54 anys.

26 febrer 2020

Regió7