Crema un cobert a la masia El Vilet de Castellterçol

Una persona ha patit una lleu intoxicació per fum

Incendi a una masia de Castellterçol / Bombers de la Generalitat


E.F.B.
Manresa27 FEB 2026 20:33

5 dotacions dels Bombers de la Generalitat han treballat aquesta tarda en ls tasques d'extinció d'un cobert a Castellterçol, concretament a la masia el Vilet. El foc s'ha declarat en un cobert i no ha afectat ni la masia ni a l'estructura de l'edifici. L'avís del foc s'ha donat pocs minut abans de dos quarts de cinc de la tarda.


Una persona ha hagut de ser atesa per una lleu intoxicació per fum.

27 febrer 2026

Regió7

Els municipis del Bages i el Moianès arriben per primer cop al 60% de recollida selectiva

A les 35 poblacions que formen part del consorci es van generar l’any passat 90.000 tones de residus, 455 quilos de deixalles per habitant




Illa de contenidors amb accés personalitzat a Manresa / ARXIU/JORDI MORROS


David Bricollé
Manresa23 FEB 2026 8:00Actualitzada 23 FEB 2026 13:42

La totalitat de municipis del Bages i la meitat del Moianès, que formen part del Consorci per a la gestió de residus i que porten la seva brossa sobrant a l’abocador de Bufalvent de Manresa van generar l’any passat 90.000 tones de deixalles, una mica per sobre dels darrers anys. Això suposa que cada habitant va generar al llarg de l’any passat 455 quilos de residus. La cara d’aquesta moneda és que la recollida selectiva, és a dir, les fraccions ben separades que es poden valoritzar o reciclar, han augmentat fins al 60% dels residus recollits i, per tant, només el 40% van a l’abocador i acaben allà la seva vida útil. L’índex de selectiva del 2024 va ser d’un 51%, i el 2023, un 48%. Es fa evident, doncs, aquesta tendència a l’alça del reciclatge.


Fonts del Consorci valoren que aquestes dades demostren «els bons resultats dels sistemes de recollida d’alt rendiment implantats en molts municipis», siguin contenidors tancats amb identificació d’usuari o model porta a porta, àmbit en el qual l’any passat es va fer un pas de gegant, ja que s’hi va afegir la ciutat de Manresa, que concentra gairebé la meitat de la població.

Tractament de residus al Parc ambiental de Bufalvent

En aquest sentit, detallen que les dades de les plantes del Parc Ambiental de Bufalvent mostren «una evolució positiva en les fraccions clau». Així, detallen que a la planta de compostatge, el 2025 s’hi han tractat 25.312 tones, el 31% més que l’any anterior. I a la planta de transferència (triatge i compactació d’envasos i vidre), 13.631 tones, un 27% més que el 2024.


Una altra dada proporcionada pel Consorci per a la Gestió de Residus del Bages mostra que el servei de deixalleries, que incideix especialment també fomentar la separació adequada i, per tant, el reciclatge, igualment continua amb la tendència a l’alça dels últims anys, i ha tancat el 2025 amb més de 220.000 usuaris a les instal·lacions fixes, i més de 25.000 a les mòbils. En total, s’hi han recollit 25.500 tones de residus.

Les mateixes fonts del consorci valoren que aquests resultats són conseqüència del desenvolupament al llarg dels últims anys «d’un model que funciona», i que situa en la combinació de «models d’alt rendiment, la promoció de l’ús de la xarxa de deixalleries, les campanyes de sensibilització i educació ambiental i la millora de les infraestructures».

Una estratègia que, remarca el consorci, «ens està permetent reduir progressivament la fracció resta, incrementar les fraccions de selectiva, generar compost de qualitat, útil per al sector agrícola i per al manteniment d’espais verds i avançar cap als objectius marcats per la Unió Europea en matèria de reciclatge».


Xavier Bosch, gerent del Consorci del Bages, valora que «les dades del 2025 confirmen que els Ajuntaments i la ciutadania estan fent un esforç continuat per separar millor els residus. Treballem al costat dels municipis per incrementar la recollida selectiva i continuar consolidant-nos com un territori referent en la gestió de residus».
 

Sant Joan i Sant Salvador s'hi acaben d'afegir

En la línia del que destaca el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, en relació amb la incidència clau que té en l'augment del reciclatge la progressiva implantació del que s'ha anomenat sistemes de recollida d'alt rendiment, aquest inici d'any n'ha portat dos nous exemples. I, a més a més, amb apostes pels dos models diferents que estan proliferant. D'una banda, tot just fa una setmana Sant Joan de Vilatorrada ha posat en marxa el porta a porta. Tot i que enmig d'una certa polèmica (amb el PSC i un sector de veïns que discrepen del model), el municipi ha apostat per un sistema que ja té molt recorregut dins i fora de la comarca, que en el cas del Bages es va estrenar a Santpedor i que posteriorment han adoptat també poblacions com Artés, Avinyó, Navàs, Cardona o Navarcles, entre altres.


D'altra banda, també aquest mes de febrer Sant Salvador de Guardiola ha culminat el procés d’implantació del nou model de gestió de residus amb contenidors tancats. Un model que, 'exportat' del País Basc i que ara fa una dècada el Consorci va implantar en cinc municipis o barris com a pla pilot i que també s'ha anat expandint com a alternativa de sistema avançat. És, per exemple, el que ha implantat Manresa, i d'altres municipis com ara Sallent, Súria, Balsareny o el Pont de Vilomara.

23 febrer 2026

Regió7

Ajuntament i SEM signen l’acord perquè Moià tingui una base d’ambulància avançada

El servei s’ubicarà en una part del local de la carretera de Manresa històricament ha allotjat la seu de Creu Roja


Local on s'ubicarà la nova base del SEM a Moià / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià23 FEB 2026 6:30Actualitzada 23 FEB 2026 13:44

L’Ajuntament de Moià ha formalitzat l’acord que farà possible que el municipi aculli una base del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). En concret, el que s’ha signat és el conveni d’ús temporal de l’edifici situat a la carretera de Manresa, número 51, on hi ha la seu de Creu Roja Moianès, per establir-hi aquest servei.


L’objecte d’aquest conveni de col·laboració entre administracions és donar resposta a la necessitat de disposar d’una base del que s’anomena suport vital avançat a Moià, així com d’altres serveis inclosos dins les competències pròpies del SEM, amb l’objectiu de millorar i optimitzar la cobertura del servei d’emergències a la població i a la comarca del Moianès.


L’establiment d’aquesta base, segons destaquen fonts municipals, «permetrà oferir un servei més eficient als veïns i veïnes, reduint els temps de resposta i incrementant l’accessibilitat i la qualitat de l’atenció sanitària urgent a la ciutadania».


Segons fonts del SEM, l’any 2023, per exemple, es van rebre 3.578 trucades procedents de la comarca del Moianès, de les quals un total de 2.239 van generar mobilitzacions de recursos: 1.452 corresponents a unitats de suport vital bàsic, de la qual ja n’hi ha una ubicada al CAP de Moià, i 204 incidents que van requerir la intervenció d’una unitat de suport vital avançat.

A partir de l’anàlisi d’aquestes dades i de l’estudi d’un nou model d’atenció i trasllats sanitaris, s’ha detectat la necessitat de millorar la resposta dels incidents de la comarca que requereixen un equip de suport avançat.

Segons el consistori, la nova unitat del SEM s’ubicarà en un edifici de titularitat municipal, actualment en desús, un espai «en bon estat de conservació, a peu de carretera a l’entrada del municipi i amb dos garatges». Tradicionalment, aquest equipament havia estat destinat a la prestació de serveis per part de la secció local de la Creu Roja i havia esdevingut un element integrador del municipi de Moià. L’actual base de suport vital bàsic es mantindrà al CAP de Moià.


La voluntat de l’Ajuntament de Moià i del SEM és posar en funcionament aquest servei a finals del primer semestre d’enguany. Les obres d'adaptació aniran a càrrec del SEM.

23 febrer 2026

Regió7

Moià impulsa millores al Parc Prehistòric de les Coves del Toll amb una inversió de prop de 40.000 euros

Les actuacions, amb una durada prevista de quatre mesos, volen preservar i posar en valor l'espai d'alt interès natural i patrimonial




Una de les construccions del poblat prehistòric / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià23 FEB 2026 6:25


L’Ajuntament de Moià durà a terme diverses actuacions al Parc Prehistòric de les Coves del Toll amb un pressupost d’execució de 39.476,01 euros. La memòria del projecte ja ha estat aprovada i, per tant, el pròxim pas serà adjudicar el contracte per executar els treballs, que tindran una durada prevista de quatre mesos. L’objectiu és «preservar, millorar i posar en valor l’entorn natural del Parc Prehistòric, un espai de gran rellevància ambiental, paisatgística i patrimonial per al municipi de Moià», tal com assenyalen des del consistori.


El Projecte de millora del patrimoni natural del Parc Prehistòric de les Coves del Toll preveu actuacions orientades a l’ordenació i el manteniment dels elements presents als itineraris i a l’entorn immediat amb més intensitat d’ús. Entre els treballs més destacats hi ha l’arranjament del mur de drenatge de la surgència i del mur situat sota la desembocadura del drenatge de la cova; l’adequació del camí de la desembocadura del tub que actualment drena la zona de les excavacions de la Cova del Toll; la restauració de diverses estructures de fusteria malmeses que amb el pas del temps s’han anat degradant, així com la millora i el condicionament de camins i itineraris per garantir-ne la seguretat i minimitzar l’erosió.


La Diputació de Barcelona ofereix als municipis suport tècnic en la redacció de projectes de millora del patrimoni natural. Per aquest motiu, l’Ajuntament de la capital moianesa va sol·licitar aquest recurs, que va ser concedit el passat mes de maig. A partir d’aquí, s’ha elaborat el pla tenint en compte que les Coves del Toll són una formació geològica de gran interès i amb jaciments prehistòrics destacats, situada en un entorn dominat pel bosc i enclavada a la part baixa d’un vessant que arriba fins al Torrent del Gomar, i sotmesa a una elevada afluència de visitants.


Tal com especifica la memòria recentment aprovada, la majoria de les persones que visiten el Parc Prehistòric ho fan a través de les visites guiades a les Coves del Toll. A més, des de l’aparcament hi ha diversos camins que permeten recórrer els elements d’interès que expliquen el conjunt històric. Així, en un àmbit de poc més de quatre hectàrees s’hi concentra una infraestructura de formació i divulgació formada per coves, plafons interpretatius, casetes d’interpretació i edificacions simulades de l’època, així com jaciments funcionals com el de la Cova de les Teixoneres.

Tots aquests espais estan sotmesos a usos intensius a causa de la gran afluència de visitants, fet que fa necessari compatibilitzar-ne l’ús amb els valors naturals de l’entorn. Per aquest motiu, s’han impulsat diverses actuacions de manteniment i millora, especialment a les zones amb més concentració de públic. La finalitat és «augmentar la qualitat ambiental i paisatgística de l’entorn» i, d’aquesta manera, «contribuir a millorar la percepció del parc com a espai natural i entorn saludable per part dels seus visitants».

Les actuacions, una per una

Un dels àmbits d’actuació més destacats estarà relacionat amb els elements de fusta, atès que les estructures d’aquest material s’han anat degradant amb el pas del temps. En el cas de les baranes, se substituiran els muntants i les travesses que es trobin en mal estat, així com la cargoleria dels corresponents punts d’ancoratge necessaris a la zona del Torrent del Gomar. Pel que fa a les escales, situades a la zona del poblat, es canviaran els esglaons per uns de nous, de manera que la distància entre ells sigui uniforme en tot el tram. Alguns es construiran amb fusta, mentre que la resta es faran amb pedra natural, aprofitant la pedra extreta de les excavacions que es duen a terme a la cova.




Estat actual de la barana del poblat / Ajuntament de Moià

També s’actuarà a l’interior de la cova. Més concretament, es preveu la substitució parcial o total de les estructures de les passarel·les per on transiten els visitants. Les fortes pluges dels darrers mesos han provocat la inundació de la cova, fet que ha accelerat considerablement el deteriorament de la fusta. A l’exterior, seguint l’itinerari, hi ha passeres que també requeriran intervenció, substituint les bigues existents per d’altres d’acer. Així mateix, els ponts situats al llarg del recorregut seran objecte de modificació.



Estat de les passarel·les de l'interior de la cova / Ajuntament de Moià

Continuant amb el pla de millora, es preveu l’adequació del camí de la zona de l’embocadura del desaigüe amb l’objectiu de recuperar la funcionalitat de la via, notablement afectada per l’erosió, i garantir l’estabilitat del talús adjacent. Aquesta actuació permetrà reduir el risc de nous despreniments i de rebliment de la llera. Igualment, es plantegen accions integrades de moviment de terres i drenatge per consolidar el terreny i evitar processos regressius.

D’altra banda, es reconstruirà el mur de contenció i drenatge de la surgència per garantir-ne l’estabilitat estructural i facilitar el pas i l’evacuació de les aigües pluvials, ja que actualment presenta trams erosionats i desplaçaments de pedres. Per dur a terme aquesta actuació, el mur de rocalla es col·locarà seguint un patró estable i adaptat a la morfologia del terreny. Tal com s’indica a la memòria, la tècnica emprada serà la de la pedra collada, que consisteix en la col·locació manual de blocs de pedra de mida mitjana i petita, encaixats entre si sense utilització de morter.

A la zona del poblat prehistòric es construirà un mur de rocalla per reforçar l’estabilitat del terreny i afavorir la correcta gestió de les escorrenties superficials. La disposició dels blocs de pedra de manera escalonada i encaixada en garantirà la solidesa i la durabilitat. A més, aquesta tècnica permet una millor integració de l’estructura en l’entorn natural, minimitzant l’impacte visual i afavorint la naturalització progressiva del mur mitjançant la colonització de flora autòctona.

Finalment, el tram on es localitza la Cova Morta presenta un pendent elevat i, atès que és per on circula l’aigua procedent de la surgència, es tracta d’un espai especialment afectat per l’erosió. Per mitigar aquest fenomen, es preveu l’aportació de material granular per millorar l’estabilitat dels camins i de les zones de treball, així com la creació de trencaaigües sobre el ferm dels camins forestals, amb la finalitat de reduir la velocitat de l’escorrentia superficial i prevenir processos erosius. Per acabar, en aquest mateix espai es preveu la col·locació d’un paviment mitjançant la tècnica tradicional de pedra seca, generant així una superfície estable, resistent i amb una elevada integració paisatgística.

23 febrer 2026

Regió7

Moià vibra amb la rua de Carnestoltes fins entrada la nit

Un total de 24 carrosses van desfilar per la capital del Moianès en una festa que va aplegar milers de persones

Imatges del Carnestoltes de Moià / Andrea Izquierdo


Ariadna Gombau
Moià22 FEB 2026 19:08Actualitzada 23 FEB 2026 12:33

Moià va viure ahir una rua de Carnestoltes molt participada, amb la presència de 24 grups que van desfilar pels carrers de la capital del Moianès, plens a vessar d’infants i adults, molts d’ells disfressats. La carrossa guanyadora del concurs en la categoria general va ser Rampoina Obrera, mentre que el primer premi en la categoria familiar va recaure en una carrossa que recreava la pel·lícula Els caçafantasmes.


Un any més, Moià va reunir milers de persones d’arreu de la comarca i de poblacions veïnes per celebrar una de les cites més esperades del calendari festiu. Enguany, les 24 carrosses participants van presentar temàtiques molt diverses, com el món del circ —que va obtenir el segon premi en la categoria general—, el personatge del rei Julien, pel·lícules com Avatar i Toy Story, o el grup que es va inspirar en l’artista i escriptora japonesa Yayoi Kusama, que va aconseguir el segon lloc en la categoria familiar.


Com és habitual, la cercavila va començar passades les sis de la tarda i es va allargar fins a prop de les deu del vespre. La festa es va cloure amb un sopar popular al pavelló, que va donar pas al concert del grup de versions Mitja Nit i, tot seguit, a una animada sessió de DJ a càrrec de DJ Tònics.

22 febrer 2026

Regió7

El campanar de Moià, a un pas de recuperar la seva veu: es fabricarà una nova campana major de més de 1.000 kg

L’Ajuntament ha rebut una subvenció de gairebé 94.000 euros que permetrà finançar més del 70% del cost total de la restauració d’aquest element patrimonial
El projecte té per objectiu garantir la preservació i seguretat de l’estructura i, al seu temps, recuperar la seva sonoritat històric
 

Una imatge del campanar de Moià del desembre del 2024, quan el va visitar Josep Rull / Arxiu/Mireia Arso


Ariadna Gombau
Moià21 FEB 2026 6:25

Moià és cada vegada més a prop de veure restaurat el seu campanar. L’Ajuntament ha rebut una subvenció de 93.975 euros del Departament de Cultura que permetrà finançar gran part del projecte de conservació funcional i manteniment de l’estructura. En concret, l’ajut cobrirà més del 70% del cost total de les actuacions previstes, que ascendeixen a 130.000 euros. Els treballs responen principalment a la necessitat de garantir la preservació, la seguretat i la funcionalitat d’aquest element patrimonial.


El projecte, elaborat per Xavier Pallàs Mariani, músic, campanòleg i director de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, defineix «les intervencions necessàries per atendre les mancances identificades, preservar el patrimoni cultural i immaterial associat al campanar i recuperar la sonoritat històrica del conjunt», tal com expliquen des d'Amics del Campanar de Moià, l’entitat que va encarregar aquest document tècnic l’any 2024.


Segons apunten des de l’associació, la Comissió Diocesana per al Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic va donar el vistiplau a l’informe el passat mes de maig i, per tant, en els pròxims mesos s’haurà de redactar el projecte executiu de les obres. Cal destacar que la subvenció atorgada per la Generalitat cobrirà exactament el 72,29% de l’import total de la restauració, una injecció econòmica que en garanteix la viabilitat i n’accelera l’execució.


Deficiències de conservació

Amics del Campanar de Moià es va constituir oficialment a finals del 2024 amb l’objectiu de vetllar per la preservació, la restauració i la recuperació de les funcions, els usos i els elements tradicionals del monument. Els membres de l’entitat van detectar diverses problemàtiques al campanar que requerien una intervenció ràpida i, per aquest motiu, van encarregar l’informe tècnic.

Els treballs tenen com a finalitat principal «corregir les deficiències de conservació detectades als sistemes de toc de les campanes i a les cobertes exteriors del campanar, que presenten infiltracions d’aigua notables». Entre les actuacions més urgents hi ha la reposició del morter de calç als paviments del coronament i del pis de campanes, amb l’objectiu d’evitar que les filtracions continuïn malmetent l’estructura.

A més, el projecte preveu la restauració i l’adequació dels elements del sistema de toc de les campanes —batalls, jous, palanques, topalls i cordes— «per permetre la recuperació segura dels tocs manuals tradicionals catalans». També es contempla una reorganització estratègica de les campanes litúrgiques per facilitar el toc i millorar les condicions de treball dels campaners.


A la sala de campanes s’hi durà a terme una actuació específica per optimitzar la seguretat i l’accessibilitat, també de cara al públic. D’aquesta manera, es facilitaran les visites i la realització dels tocs anuals, que es duen a terme cada any des de la seva recuperació, l’any 2020.
 

Una campana de més de 1.000 kg

Tal com indiquen des de l’associació, una de les actuacions més rellevants del projecte és la fabricació d’una nova campana major, «destinada a recuperar la sonoritat original del campanar i a completar el conjunt tal com existia abans de la seva destrucció, l’any 1936». Aquesta incorporació respon a criteris patrimonials i musicals, «ja que històricament aportava profunditat i riquesa tímbrica al conjunt i permetia l’execució íntegra dels tocs tradicionals».

La campana serà de bronze, amb una composició del 80% de coure i el 20% d’estany, i amb la presència d’altres metalls en proporcions inferiors a l’1%. Per garantir-ne la qualitat i la durabilitat, el fonedor haurà d’aportar una anàlisi metal·logràfica. Pel que fa a la forma, tindrà un perfil europeu tradicional, en consonància amb les campanes que actualment hi ha.

Inspirada en la campana desapareguda el 1936 —que tenia un pes aproximat de 1.440 kg, 135 cm de diàmetre i 110 cm d’alçada—, la nova peça haurà de tenir un pes mínim de 1.150 kg (jous a part) i serà afinada a la nota MI, amb l’objectiu d’harmonitzar-se amb la resta de campanes del conjunt.

L’objectiu d’aquesta incorporació no és ampliar el nombre de campanes, sinó recuperar un element patrimonial perdut, clau per restituir l’equilibri sonor i simbòlic del campanar. Les actuacions previstes permetran, així, rescatar «un referent sonor de gran valor històric i emocional per al municipi».
 

300 anys d'història

Paral·lelament a la tramitació per a l’execució del projecte, l’Ajuntament de Moià i l’Associació Amics del Campanar de Moià ja han començat els preparatius dels actes del tricentenari de l’acabament del campanar, que se celebraran al llarg del 2026. La commemoració, organitzada conjuntament amb la Parròquia de Santa Maria, inclourà activitats culturals, patrimonials i de divulgació, amb l’objectiu de fer valdre els tres segles d’història del monument més emblemàtic del municipi.

Amb la concessió d’aquesta subvenció i l’inici dels preparatius del tricentenari, «Moià fa un pas decisiu cap a la conservació del seu patrimoni i la recuperació de la seva memòria sonora i arquitectònica», asseguren des de l’entitat. A finals del 2023, ja es van dur a terme unes obres de consolidació i reparació de les cobertes tant del campanar com del conjunt de l’església de Santa Maria de Moià.

 21 febrer 2026

Regió7

Descobreix els Carnestoltes del cap de setmana: Moià i Avinyó lideren les propostes d'aquest 21 de febrer

Desfilades, música i concursos animaran el Carnaval de diversos municipis del Bages i el Moianès


Una de les imatges del Carnestoltes d'Avinyó de l'any passat / Arxiu/Alex Guerrero


Ariadna Gombau
Moià20 FEB 2026 6:25

El cap de setmana de Carnaval va ser el 14 i 15 de febrer; tot i això, encara hi ha diverses poblacions del Bages i del Moianès que no han celebrat la rua de Carnestoltes i que ho faran aquest dissabte 21 de febrer. Moià i Avinyó, que convertiran els carrers del municipi en l’epicentre de la disbauxa, són dues de les propostes més destacades de la zona.


A Moià, a dos quarts de sis de la tarda, es podrà gaudir de la mostra de carrosses al voltant de la plaça Catalunya. A les sis, la rua començarà en aquest mateix punt i seguirà el recorregut següent: carrer 11 de setembre, avinguda de la Vila, carrer Sant Antoni, plaça Major, carrer del Forn, plaça Sant Sebastià, carrer Sant Sebastià, carrer Sant Josep, plaça del Colom, avinguda de la Vila i carrer del Remei, fins a arribar al pavelló municipal.


Un cop allà, a les nou del vespre, tindrà lloc el sopar popular i el final de festa. A dos quarts d’onze de la nit s’entregaran els premis del III Concurs de Carnestoltes, i el grup de versions La Mitjanit i DJ Tònics s’encarregaran de posar el punt final a la celebració.


Pel que fa a Avinyó, la rua de disfresses començarà a les cinc de la tarda a la plaça Major. La desfilada estarà acompanyada per les xarangues Màgic, Buidant la bota i Xarangarín. A dos quarts de deu de la nit tindrà lloc el sopar popular a la pista polivalent i, tot seguit, es farà un bingo musical.

La jornada es clourà amb el concert de Brou i les actuacions de DDDJ i Oscar Nadal. Com a novetat d’enguany, s’ha organitzat un concurs que premiarà amb 100 euros la millor disfressa i la millor comparsa.
Vuit rues més al Bages

Amb els anys, són força els municipis que han optat per celebrar les rues de Carnestoltes un cap de setmana després de l’habitual. Al Bages, més enllà del d’Avinyó, hi ha vuit pobles més que han triat aquesta data.

20 febrer 2026

Regió7

«Un cuiner ha de saber guanyar-li la partida al temps perquè l’escudella surti quan ha de sortir»

Regió7 va poder parlar ahir amb dos dels encarregats de cuinar per la Festa de l’Escudella de Castellterçol




Carme Ortega i Albert Recasens, tots dos escudellers de Castellterçol / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Castellterçol18 FEB 2026 6:25

Albert Recasens i Carme Ortega són escudellers: ell des de fa 25 anys i ella des de fa més d’una dècada, quan les dones es van poder incorporar a una tasca que fins aleshores no els estava permesa. Ahir van ser els protagonistes de la Festa de l’Escudella de Castellterçol, ja que sobre ells queia la responsabilitat de preparar aquest plat emblemàtic de la cuina catalana.


La jornada va estar marcada pel bon temps, tot i que el clima també va representar un dels principals reptes. «Teníem por que fes molt vent», explicaven tots dos. Cuinar l’escudella amb llenya hi afegeix dificultat: «Ha costat una mica que s’encengués el foc i hem anat una mica endarrerits», asseguraven. Malgrat aquest petit entrebanc, el menjar va estar a punt pràcticament a l’hora prevista, a la una del migdia. «Un cuiner ha de saber com guanyar-li la partida al temps perquè l’escudella surti quan ha de sortir», deien entre riures.


Quan se’ls pregunta què és el que més els agrada de la festa, no dubten gaire: «Tot», responia Ortega. Malgrat això, el moment del repartiment és probablement el més agraït. «Sents satisfacció perquè és una cosa que hem cuinat tots plegats i veus que la gent la pot gaudir», afegia Recasens.


Després de dies de molta feina —la Festa de l’Escudella es comença a preparar amb prou marge per tenir-ho tot a punt el dimarts de Carnaval—, toca gaudir de l’àpat amb la resta de companys. «Quan acabem, endreçarem una mica i menjarem escudella i carn a la brasa plegats», explicaven.


Enguany, però, l’edició té un punt de nostàlgia. No hi ha estat present Joan Capdevila, cronista oficial de la vila, històric col·laborador de Regió7 i també escudeller, que va traspassar el passat 17 de desembre: «L’hem tingut molt present i l’hem trobat molt a faltar», afirmaven. El castellterçolenc era un més dins l’associació i, a més, s’encarregava de fer fotografies i, durant molts anys, d’escriure la crònica per a aquest diari. «Hem perdut una peça clau», confessaven.

18 febrer 2026

Regió7

Oló rep un estudi per redefinir la plaça Sant Antoni Maria Claret

Les dues opcions que s’hi analitzen proposen una remodelació de l’espai millorant-ne l’accessibilitat i el control visual i endreçant-ne els usos




Nucli antic de Santa Maria d'Oló / DIBA


David Bricollé
Santa Maria d'Oló18 FEB 2026 14:20

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló un estudi de programació de la plaça Sant Antoni Maria Claret, on s’ha analitzat l’espai i els usos que ha d’acollir aquesta plaça, a més de proposar alternatives per endreçar-la i millorar-la per tal de fer-la més funcional, atractiva, saludable i adaptada al canvi climàtic.


L’estudi planteja dues estratègies diferents per millorar la mobilitat de l’entorn, especialment el gir de l’autobús interurbà i els camions, que són compatibles amb les dues opcions de reurbanització proposades.


Les dues opcions proposen una remodelació de la plaça millorant l’accessibilitat, endreçant els usos, millorant el control visual i fent valdre les preexistències i incorporant un sistema urbà de drenatge sostenible.


La primera opció opta per resoldre el desnivell existent a través de quatre terrasses que es van adaptant a la topografia i que acullen usos diferents. En canvi, la segona opció, ho resol amb només dues plataformes i és la vegetació la que separa els usos.


Aquest estudi pretén facilitar a l’equip de govern del consistori moianès la presa de decisió respecte a les inversions a fer, previ a redactar el projecte executiu necessari.

18 febrer 2026

Regió7

La Festa de l'Escudella de Castellterçol: tradició, arrelament i unió entre generacions

S'han repartit 5.500 racions d’aquest tradicional plat preparat en 28 calderes de 50 litres
La plaça Prat de la Riba s'ha convertit en un bulliciós epicentre de tradició i arrelament, on l’escudella ha generat un espai de trobada i complicitat entre veïns i visitants

La Festa de l'Escudella de Castellterçol: tradició, arrelament i unió entre generacions

Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Castellterçol17 FEB 2026 18:46Actualitzada 17 FEB 2026 19:03


5.500 racions cuinades en 28 calderes de 50 litres. Tot plegat s'ha exhaurit avui en poc més de mitja hora a Castellterçol. La Festa de l’Escudella és una de les celebracions més importants i arrelades del municipi moianès. El caldo que s’hi reparteix s’elabora exclusivament amb carn. En concret, amb 53 kg de vedella, 52 kg de costella de porc, 38 kg de carn magra de porc, 51 kg de pollastre, 41 kg de botifarra negra i 22 kg de llard. A tot això s’hi afegeixen 20 litres d’oli d’oliva verge extra, 100 kg d’arròs i 90 kg de fideus.


Tot i que la benedicció i el repartiment, l’epicentre de la jornada, han estat a la una del migdia, la plaça Prat de la Riba ha tingut activitat des de primera hora del matí. De les set a la una, els cuiners van elaborar l’Escudella de Castellterçol, l’única de Catalunya feta només amb carn. Paral·lelament a la preparació de l’emblemàtic plat català, la plaça ha acollit diverses activitats. A dos quarts de nou del matí ha tingut lloc l’esmorzar popular, amb pa i cansalada per a tothom. A partir d’aquí, durant el matí s'ha celebrat la fira de l’Escudella, amb diverses parades i tallers temàtics.


Com és habitual, s'han servit com a màxim dos cullerots grans per persona —equivalents a sis racions— per tal de garantir un repartiment just. Així i tot, amb una plaça a vessar de gent de totes les edats, les olles s'han buidat de seguida, demostrant que aquesta festa és un reclam tant pels veïns del poble com per molts visitants que aprofiten l’oportunitat per apropar-se i degustar aquest plat tradicional.


Imatges de la Festa de l'Escudella 2026 de Castellterçol / Ariadna Gombau
 

Una tasca laboriosa

Tot i que des de fora la feina més visible és la que es fa el mateix dimarts de Carnaval, la realitat és que els preparatius comencen molt abans. «La feina arrenca mesos enrere», ja que cal planificar les comandes del producte necessari per cuinar l’escudella, que es procura que sigui majoritàriament local, han explicat fonts de l’organització. El dissabte previ a la celebració es netegen i preparen de les calderes. Un procés que es repetirà demà dimecres per deixar-les a punt per a l’any vinent. «La feinada serà demà, perquè les calderes tindran tot el greix de l’escudella», han apuntat.

Amb tot, el dia clau és dimarts, quan l’escudella s’ha de cuinar des de primera hora del matí. En aquest sentit, és essencial respectar els temps de cocció de cada tipus de carn perquè quedi ben tova. «Amb el foc de llenya és més complicat, perquè costa més de graduar, però pel color i la textura de la carn vas calculant», han explicat. El fet que l’escudella de Castellterçol sigui només feta amb producte carni no és casual, sinó que respon a la tradició. «Som en una contrada on, durant el segle passat, feia molt fred», han recordat des de l’organització. Això feia que als camps no hi hagués verdures fins a la primavera i que el caldo s’hagués de fer amb carn, que era el que hi havia a les cases.

Com passa en moltes festes populars, el relleu generacional és un dels principals reptes. «La Festa de l’Escudella no se n’escapa: la mitjana d’edat dels escudellers ronda els seixanta anys llargs», han puntualitzat. Actualment, hi ha persones d’edat avançada que volen deixar-ho i, per això, «intentem engrescar el jovent» per garantir la continuïtat de la festa.


El que és evident és que aquesta celebració és un dels grans símbols de Castellterçol i un veritable punt de trobada entre generacions. «El que més ens agrada és veure que la gent s’ho passa bé i ho gaudeix», han confessat des de l’organització.


Els comensals

Ramon Oriols, de Sant Feliu Sasserra, i Pere Ponsa, de Monistrol de Calders, estan casats amb dues castellterçolenques. «Les vam conèixer de festa al Modium de Moià». Des d’aleshores, és tradició venir a la festa, on «l’ambient és el que més ens agrada». Per la seva banda, Enric Flans té 80 anys i és de Castellterçol, «el poble més bonic del món». Per a ell, la Festa de l’Escudella és una cita obligada: «Sempre hi he vingut, mai hi he faltat». Segons el castellterçolenc, és una de les dates més destacades de la vila i «ve gent d’arreu».



Ramon Oriols, de Sant Feliu Sasserra, i Pere Ponsa, de Monistrol de Calders / Ariadna Gombau

Enric Flans, de Castellterçol / Ariadna Gombau

17 febrer 2026

Regió7

L’alcalde de Calders, el més veterà del Moianès, deixarà el càrrec a final d’any

Eduard Sánchez, que suma prop de 15 anys de batlle, passarà el relleu a Jennifer Delgado, tot i que mantindrà l’acta de regidor fins a acabar el mandat




Eduard Sánchez completarà gairebé 16 anys a l'alcaldia de Calders / ARXIU/MIREIA ARSO


David Bricollé
Calders17 FEB 2026 11:26

L’alcalde de Calders, Eduard Sánchez, el batlle més veterà, per trajectòria, del Moianès, tancarà la seva etapa al capdavant del consistori abans d’acabar l’actual mandat, que expira el maig del 2027, quan se celebraran les noves eleccions municipals.


Serà un d’aquells relleus per tancar una trajectòria d’alcaldia i, alhora, començar a passar el testimoni de cara als pròxims comicis.


En concret, segons ha anunciat Sánchez, aquest canvi es formalitzarà a final d’aquest 2026, aproximadament mig any abans de la celebració de les noves eleccions que permetran triar un nou ple municipal. I el testimoni acordat passarà a mans de Jennifer Delgado, que és qui assumirà el càrrec de batllessa fins a final de mandat i qui amb tota probabilitat encapçalarà la llista a les eleccions del 2027. Tanmateix, Sánchez ha explicat a Regió7 que no deixarà l’Ajuntament, sinó que mantindrà l’acta de regidor fins al final per ajudar en aquest relleu i «donar una imatge de continuïtat». També preveu formar part de la pròxima candidatura, tot i que en posicions endarrerides.


Eduard Sánchez, arqueòleg de formació, va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 amb la Candidatura Democràtica de Calders (vinculada a ERC). Després d’un parèntesi, el 2007 es va presentar com segon de llista i va quedar com a regidor de l’oposició.

El 2011 sí que ho va fer com a candidat de CiU, però va ser la segona força més votada. Tanmateix, la formació guanyadora, la Candidatura Democràtica de Calders encapçalada per Lluís Cerarols, els va plantejar formar un govern d’unitat, que va arribar a bon port. Sánchez ha recordat a Regió7 que aquell va ser un acord i una coalició molt important per sortir «d’una situació molt complicada que uns i altres ens havíem trobat, que és que teníem un endeutament elevadíssim, a efectes pràctics d’aproximadament el 130%, que vam ser capaços de reconduir en aquells quatre anys. Avui el tenim al 20%, i esperem tancar amb endeutament zero».

Amb ell com a candidat (i amb Cerarols tancant la llista), el 2015 CiU va accedir per primer cop a l’alcaldia amb 4 dels 7 regidors del consistori, un resultat que va repetir el 2019 sota les sigles de Junts per Catalunya. A les últimes eleccions (2023), el ple municipal va créixer en representació, passant de 7 a 9 regidors. I la llista que encapçalava Eduard Sánchez va obtenir una amplíssima majoria, amb 6 regidors. Per tant, quan deixi el càrrec haurà sumat 15 anys i mig d’alcaldia, havent completat pràcticament quatre mandats a la presidència, i més de vint com a regidor.


Eduard Sánchez ha explicat a Regió7 que el fet de fer efectiu aquest canvi respon a una «decisió política racional molt meditada», perquè assegura que, «per ganes, seguiria, perquè fer d’alcalde m’agrada molt». Hi afegeix que, doncs, no és una qüestió de «desgast», sinó de convenciment personal «que acumular molts anys en el càrrec no és bo», i que «és positiu per al poble fer un canvi generacional, perquè també porta un canvi de mentalitat i de punts de vista». A més a més, segons ha detallat, aquest final d’etapa a l’alcaldia coincidirà també amb la seva jubilació laboral. Actualment, Sánchez té un 65% de dedicació a l’alcaldia, que compagina amb una mitja jornada laboral com a arqueòleg.


La futura alcaldessa, Jennifer Delgado Caro, és actualment la primera tinenta d'alcaldia i regidora d’Educació, Joventut, Cultura i Entitats. Llicenciada en psicologia per la UAB, màster en clínica infantojuvenil i postgrau en recursos humans, té experiència en l'administració pública com a tècnica d'ocupació amb col·lectius joves, vulnerables i en risc d'exclusió social i com a tècnica de polítiques migratòries. També com a formadora de persones nouvingudes.

17 febrer 2026

Regió7

Castellterçol es prepara per tornar a fer bullir l’olla amb la Festa de l’Escudella

El municipi moianès viurà una jornada festiva amb el repartiment de 5.500 racions i activitats durant tot el matí

Imatges de la Festa de l'Escudella 2025, a Castellterçol / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Castellterçol16 FEB 2026 19:00Actualitzada 19 FEB 2026 11:05


Castellterçol ja ho té tot a punt per a una de les cites més destacades i arrelades del seu calendari festiu: la Festa de l’Escudella. Demà, el municipi moianès repartirà prop de 5.500 racions d’aquest plat emblemàtic de la cuina catalana. Tot i que l’àpat és l’epicentre de la jornada, l’activitat a la plaça Prat de la Riba començarà des de primera hora del matí.


De les set del matí a la una del migdia, els cuiners elaboraran l’Escudella de Castellterçol, feta exclusivament amb carn. Un cop el plat estigui llest, es durà a terme la benedicció i, tot seguit, el repartiment. Com és habitual, se serviran com a màxim dos cullerots grans per persona —equivalents a sis racions— per tal de garantir un repartiment just.


Paral·lelament a la preparació del tradicional plat, a càrrec dels escudellers, la plaça acollirà diverses activitats. A dos quarts de nou del matí tindrà lloc l’esmorzar popular, amb pa i cansalada per a tothom. De les deu del matí fins a la una del migdia, moment en què començarà el repartiment, s’hi podrà trobar la fira de l’Escudella, diversos tallers temàtics, la plataforma 360° de la festa i activitats vinculades a la campanya de dinamització del teixit comercial. Tot plegat, amenitzat per Ràdio Castellterçol.


El cronista oficial de la vila i col·laborador de Regió7 des dels seus inicis, Joan Capdevila i Oller, traspassat el passat 17 de desembre de 2025, mantenia un estret vincle amb la celebració, en la qual participava com a escudeller.

16 febrer 2026

Regió7

El Centre del Bages i el Moianès obté 17 medalles al Campionat de Catalunya infantil de judo

L'Esport7 de Manresa aconsegueix pujar nou vegades al podi i el Judo Moià, set, entre Primera i Segona Divisió




Una part de la representació del Centre de Tecnificació als Campionats de Catalunya / Esport7


Regió7
Manresa16 FEB 2026 17:37


El Centre de Tecnificació de Judo del Bages i el Moianès va erigir-se en dominador dels Campionats de Catalunya infantils que s'han fet a les Llars Mundet de Barcelona amb un total de 17 medalles, 8 d'or, 4 de plata i 5 de bronze tant en Primera com en Segona Divisió.


Així, en la Primera, hi va haver cinc títols per a l'Esport7 de Manresa. Van ser per a Joan Montes (-42 kg.), Bruna Rafat (-44), Nina Rafat (-48), Damià Bujor (-60) i Noa Lozano (-63). També van assolir l'or tres representants del Judo Moià. Van ser Txell Fenoy (-36 kg.), Helena Busquets (-52) i Guillem Domingo (-55).




Una part de la representació del centre als campionats catalans / Esport7

Pel que fa a les segones posicions, les quatre van correspondre a l'Esport7. Van ser per a Lotta Gallego (-40 kg.), Gerard Casasayas (-42), Suri Gundín (-48) i Júlia Herrero (-57). Finalment, en els bronzes, n'hi va haver tres per al Judo Moià, els de Martí Vinyals (-42 kg.), Oriol Corcuera (-42) i Laia Coma (-57) i un per al Judo Ripoll, per a Oriol López (-46 kg). També van participar en aquesta divisió Yuri Bordallo i Lluc Campanario, del Club Judo Moià.


Finalment, en la Segona Divisió, medalla de bronze en més de 66 quilos per a David Basora, del Club Judo Moià i participació per a Eric Fernández, de la mateixa formació.

16 febrer 2026

Regió7

Pamela Anderson encarna la mare d’una família perversa a Castellterçol

L’actriu presenta a la Berlinale un film ambientat en una mansió catalana


L’actriu Pamela Anderson amb ulleres de sol a la trobada amb els periodistes per presentar Rosebush Pruning

CLEMENS BILAN / EFE

Astrid Meseguer
Berlín
15/02/2026 07:55

Després de l’aplaudida tornada a la pantalla gran fa dos anys amb The last showgirl , per la qual va optar al Globus d’ Or com a millor actriu, i coprotagonitzar amb Liam Neeson la comèdia Agárralo como puedas , Pamela An­derson torna a ser en el punt de mira amb Rosebush Pruning , una de les pel·lícules més esperades d’aquesta edició de la Berlinale –la sessió matinal al Berlinale Palast estava plena de gom a gom–, a càrrec del brasiler Karim Aïnouz, que va concursar ahir a la secció oficial. L’actriu canadenca interpreta la matriarca d’una família rica de Nova York que fa sis anys que viu a Catalunya, exactament en una luxosa mansió de Castellterçol on els quatre fills passen el dia gandulejant i el pare –encarnat per Tracy Letts– és cec, munta a cavall i té una obsessió malsana amb la pasta de dents.


El personatge d’Anderson, que porta una dentadura d’allò més blanca, tot just surt en un grapat d’escenes en aquesta història que narra la desintegració d’una família de pervertits inspirada en Las manos en los bolsillos , amb què l’italià Marco Bellocchio es va donar a conèixer cap al 1965, centrada en un jove epilèptic que planifica l’assassinat dels membres de la seva família disfun­cional.

Aïnouz dirigeix aquest remake de l’òpera prima de Bellocchio, rodada també a Barcelona i Platja d’Aro

Tot i això, la presència de l’exvigilant de la platja és clau per desentranyar els secrets i les manipulacions que giren al voltant d’uns personatges repulsius, sense feina ni ambició en la vida, que es delecten en l’afany per comprar roba de marca i escoltar música a tot volum. No aspiren a res més que malbaratar tots els diners que tenen després de la suposada mort de la mare.


Els fills d’aquesta família de paràsits són Callum Turner, que exerceix de narrador, i els seus germans ficticis Riley Keough, Lukas Cage i Jamie Bell, l’únic que pensa a abandonar aquella gàbia viciosa per començar una nova vida amb la seva xicota Martha, interpretada per Elle Fanning.

En roda de premsa, Aïnouz va declarar que li va semblar molt interessant portar a un altre nivell la història de Bellocchio, que exerceix aquí de coguionista amb el grec Efthymis Filippou, col·laborador habitual de Iorgos Lanthimos.

En paraules del director, es tracta d’una pel·lícula que és com “mirar els germans Grimm en àcid”, va comentar respecte a un relat grotesc i irregular farcit de moments surrealistes i violents, que mostra paisatges emblemàtics de la capital catalana des del telefèric de Montjuïc, a més d’altres localitzacions com ara Platja d’Aro.

Molt austera en les respostes, una Pamela Anderson que no es va treure en cap moment les ulleres de sol va confessar que la va atreure fer de mare perquè “les mares són sempre molt complexes”. I com a consell per afrontar la vida, va proposar: “Segueix els teus somnis. No és mai tard. La feina dura és el que fa que després tinguis bona sort”. Tampoc no es va esplaiar gens Turner, que no va dir cap paraula sobre els rumors que fitxarà com a James Bond i es va limitar a dir que el va atreure interpretar Edward, “un personatge que està en un moment de canvi”. El britànic Bell, etern Billy Elliot i molt més solt en el discurs, va defensar que el seu paper és el d’algú “que es vol escapar, com es va escapar la seva mare”, i va afegir que el rodatge va ser molt divertit i que el va atreure “el fred col·lectiu” que regna en aquella família. Ni Fanning ni Keough no van ser a la cita amb la premsa, però sí l’espanyola Elena Anaya, que fa de parella del personatge d’Anderson: “La vaig conèixer una setmana abans del rodatge i em vaig enamorar d’ella immediatament. Era com una actriu de Bergman, perfecta per interpretar la meva parella”.

15 febrer 2026

LaVanguardia

Monistrol ja treballa en la consulta de Ca l’Espardenyer, que voldria per a abans de l’estiu

L’Ajuntament ha començat a preparar amb una empresa especialitzada contractada pel Consell Comarcal del Moianès les condicions amb què es votarà


L'edifici de Ca l'Espardenyer data del segle XVII / Arxiu | Ajuntament de Monistrol de Calders


Jordi Escudé
Monistrol de Calders14 FEB 2026 6:25

L’Ajuntament de Monistrol de Calders ja ha activat el compte enrere de cara a la convocatòria de la consulta popular no referendària per decidir si l’històric edifici de Ca l’Espardenyer (segle XVII) s’ha de rehabilitar com a equipament públic o si s’ha d’enderrocar per deixar espai a un nou projecte. De moment no s’ha fixat cap data, però s’han iniciat converses amb l’empresa especialitzada a qui s’ha encarregat d’organitzar tot el procés, per mirar que es pugui votar abans de l’estiu.


El govern de Junts ja portava al seu programa electoral sotmetre el futur de Ca l’Espardenyer a decisió popular. «Fa molt temps que anem al darrere d’aquesta consulta», sosté l’alcalde de Monistrol, Arturo Argelaguer, «i la volem far tan aviat com sigui possible, però la volem fer bé». Per això s’ha buscat una empresa experta a través del Consell Comarcal del Moianès, amb la qual es mantindran algunes reunions, que ja han començat, per acordar els termes i la manera com es muntarà la consulta, sempre d’acord amb la llei de consultes populars no referendàries, sosté l’alcalde. En aquest sentit, Argelaguer assegura que serà una consulta «pública i oberta perquè tothom hi pugui dir la seva», a diferència, diu, del que es va fer en l’anterior mandat. A més, «serà vinculant», si bé «no ho serà amb un resultat ajustat d’un 50 a 50, però sí amb un cert marge de diferència». Pel que fa a la pregunta, se’n formularà «una de fàcil» que permeti una resposta binària «de si es manté l’edifici o s’enderroca», i diu que com a alcalde, es mantindrà en un posicionament neutral.


Argelaguer ha avançat que, surti el que surti, «ja tenim actuacions previstes tant si guanya el ‘sí’ com si guanya el ‘no’», tot i que es faran públiques en el seu moment. En tot cas, «està clar que seran propostes per a qui governi en el proper mandat».

Una sentència com a punt d’inflexió

Tot i ser una promesa electoral, l’equip de govern ha engegat el procés per a la consulta tan bon punt el TSJC va dictar una sentència, l’estiu passat, que anul·lava la modificació del planejament urbanístic que es va fer de la casa i l’entorn de Ca l’Espardenyer en l’anterior mandat, en què governava la CUP.



L’operació es va fer el 2020, i l’any següent va aconseguir el vistiplau de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, però un veí va interposar un contenciós en contra i el TSJC li ha acabat donant la raó. En la sentència, argumentava que aquella modificació «no s’ajusta a dret» perquè permetia al propietari d’un solar situat en aquell àmbit poder edificar en un volum més gran del que pertocava «sense una justificació tècnica ni urbanística» per fer-ho. Això fa que es torni a la situació prevista en el planejament del 1990, segons el qual l’àrea de Ca l’Espardenyer està fora d’ordenament i ocupa un espai destinat a vials, de manera que es pot enderrocar.

14 febrer 2026

Regió7

La Federació Catalana d’Atletisme dona suport al moianès que correrà la Ruta 66 per recaptar fons per l'ELA

Enric Casacuberta farà el mític itinerari estatunidenc amb l'objectiu d'aconseguir el màxim de diners en benefici de la Fundació Miquel Valls




Mercè Rosich i Vilaró, presidenta de la Federació Catalana d'Atletisme, i el moianès Enric Casacuberta / FCA


Ariadna Gombau
Moià13 FEB 2026 6:25Actualitzada 13 FEB 2026 9:07

Enric Casacuberta (Moià, 1964) té un objectiu molt clar: córrer la Ruta 66 en cinc mesos i recaptar el màxim de fons possible en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. Ara, després d’un intens període de preparació, la Federació Catalana d’Atletisme (FCA) l’ha federat i ha mostrat públicament el seu suport al projecte a través de les xarxes socials.


Amb inici previst el 31 d’agost a Chicago, el repte (@ruta66xela) consistirà a recórrer íntegrament la mítica ruta en aproximadament 150 dies. Durant aquest temps, el moianès completarà etapes diàries d’entre 15 i 25 milles (24,1 i 40,2 quilòmetres), amb l’objectiu de recaptar fons per a la lluita contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).


«Acompanyarem l’Enric en aquesta gran aventura solidària per recaptar fons per a la lluita contra l’ELA», afirmava la FCA en una publicació a les xarxes socials.


Un repte majúscul

Aquest diari ja va explicar el passat mes d’agost en què consisteix el repte al qual s’enfrontarà Casacuberta entre l’agost del 2026 i el gener del 2027: fer la Ruta 66 corrent, de Chicago a Los Angeles. En total, més de 4.000 quilòmetres i molt asfalt. «Em diuen que estic sonat, però la majoria em diuen que compti amb ells pel que sigui», explicava llavors el moianès. Més enllà de l’exigència física que comporta, es tracta d’una iniciativa inèdita, ja que fins ara ningú no ha completat aquest itinerari corrent.

Els fons recaptats es destinaran a la lluita contra l’ELA, una malaltia que va afectar un amic seu, el doctor Ramon Oller, que va morir fa un parell d’anys. Si aquest fet ja el tenia gairebé decidit, la compareixença de l’exfutbolista Juan Carlos Unzué al Congrés dels Diputats va acabar de fer-li el pas definitiu.

L’escenari escollit també té un fort component personal, ja que Casacuberta és un gran amant de la Ruta 66. De fet, el 2014 ja la va fer sencera i els anys 2017, 2022 i 2023 va recórrer trams de Califòrnia i Arizona. El projecte, a més, coincidirà amb el centenari de la carretera.


Per donar a conèixer la iniciativa, el moianès és molt actiu a Instagram i TikTok, on comparteix el seu dia a dia i la preparació del repte. Per col·laborar amb el projecte i ampliar-ne la informació, s’ha habilitat una pàgina web amb tots els detalls: https://runroute66forals.org/.

13 febrer 2026

Regió7

Afectacions en carreteres de la Catalunya central per caiguda d'arbres

Consulta les principals incidències viàries de la regió



Arbres caiguts a la C-59 / @c59segura

Alba Díaz
Manresa12 FEB 2026 8:31Actualitzada 12 FEB 2026 9:45


Les ratxes intenses compliquen la circulació en diferents punts del territori aquest dijous al matí. A la Catalunya central, el vent ha obligat a tallar quinze quilòmetres de la BV-4031 entre Castellar de n’Hug i Toses, i quatre de la BV-4024 entre Guardiolà de Berguedà i Bagà. També s’ha interromput el trànsit a la C-59, al seu pas per Sant Feliu de Codines, a causa d’arbres caiguts que impedien la circulació amb seguretat.

A més, a les quatre de la matinada s’ha tallat la C-55, a Navàs, també per la presència d’arbres a la via. Els serveis d’emergència han treballat durant les primeres hores del dia per retirar els obstacles i restablir la normalitat a la xarxa viària.

Les autoritats recomanen extremar la precaució en els desplaçaments i informar-se de l’estat del trànsit abans d’agafar el vehicle, ja que el vent podria continuar provocant incidències al llarg del dia.

12 febrer 2026

Regió7

Es trenquen Els Tres Roures, un arbre singular de Collsuspina

No són uns arbres catalogats, però si una referència a la zona


Un dels Tres Roures de Collsuspina ha caigut / Arxiu particular


Eduard Font Badia
Manresa10 FEB 2026 18:34


Aquesta setmana un dels Tres Roures de Collsuspina s'ha trencat. Oficialment, no és un arbre catalogat com a monumental, però és un dels punts de referència per a la població de la zona. De fet, on sí que consta és al mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Aquesta setmana ha caigut un dels tres roures ben desenvolupats arrenglerats en el mateix marge del camí entre el Bosc de can Casanoves i can Jordà. Segons la Diputació, els tres roures tenen un interès per la seva singularitat, es troben perfectament arrenglerats paral·lels al traçat del camí, la qual cosa ha fet possible la seva referència com a topònim, esdevenint en veritable referent simbòlic local. De fet, fins i tot un restaurant de la zona agafa el nom d'aquest indret.

La recuperació de l'arbre és molt difícil i tot apunta que s'optarà per la tala.

10 febrer 2026

Regió7

Moià acaba la museïtzació de les trinxeres descobertes al Pla del Cuspinar

S’han instal·lat plafons que expliquen als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret

Detall d'un dels plafons explicatius que s'han instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

David Bricollé
Moià10 FEB 2026 18:30


Moià ha completat la museïtzació de les trinxeres de la Guerra Civil situades a la zona del Pla del Cuspinar. Després d’enllestir la intervenció arqueològica, s’hi han instal·lat plafons informatius per explicar als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret durant el conflicte.


A final de l’any passat es va donar a conèixer la posada al descobert dues noves trinxeres que van servir de defensa als soldats republicans en aquesta zona del Moianès. L’excavació, que va portar a terme l’empresa igualadina CatPatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, formava part d’una nova campanya que donava continuïtat al buidatge i la restauració que ja es va fer fa quasi un any d’una primera fortificació molt propera, i constata la forta resistència que va oferir el poble a l’exèrcit franquista a finals de gener del 1939.


El projecte de senyalització i explicació ha estat coordinat pel Museu de Moià i ha comptat amb el suport econòmic del Memorial Democràtic de la Generalitat, que ha aportat una subvenció de poc més de 5.000 euros per a la recerca i la difusió. Tot i que els treballs ja han finalitzat, l’ajuntament ha anunciat que la inauguració oficial d’aquest nou itinerari patrimonial tindrà lloc pròximament.


Detall d'un dels indicadors que s'ha instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

De fet, ja es coneixia de l’existència d’aquestes trinxeres, però no se’n sabien les característiques ni la intensitat amb què es van fer servir. S’ubiquen en un indret del Pla del Cuspinar molt proper a l'N-141c, en el camí que va cap a les Coves del Toll, i a uns 200 metres de distància de la trinxera excavada fa un any, on es conservaven més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos, i dues pintes intactes amb deu cartutxos més.

Totes tres fortificacions són d’unes característiques molt semblants, amb un niu de metralladora més ample al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles tancats que donaven més protecció en cas d’una explosió. Per la seva grandària, les dues darreres podien encabir una quinzena de soldats. Fan cap a 45 metres de llargada, uns deu més que la primera, però no són tan profundes, i a diferència d’aquella, ara pràcticament o s’hi han trobat restes. En una, tan sols s’hi van localitzar dues baines de bales fetes servir i una tercera a l’exterior, i en l’altra, res.

El que s’ha determinat és que aquestes tres trinxeres formaven part d’un petit centre de resistència i preparació defensiva on es treballaria conjuntament perquè són visibles les unes amb les altres i, per tant, els soldats es podien ajudar. A més, formen part d’un conjunt de defenses que es van construir a l’estiu o la tardor del 1938, quan el front encara era a l’Ebre, i no van ser ocupades fins a les batalles que van tenir lloc al voltant de Moià els dies 29, 30 i 31 de gener del 1939 contra les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.


Com ja es va explicar en el seu dia, a la primera trinxera excavada s’hi hauria combatut el dia 31 per frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic amb uns 4 o 5 soldats que hi van dormir la nit abans, segons es dedueix dels senyals que es van trobar d’una foguera que haurien encès per escalfar-se.

Les dues altres trinxeres donen poca informació des d'un punt de vista material perquè pràcticament no se n’hi ha trobat, però igualment, la seva excavació ajuda a identificar sobre el terreny per on van anar els combats.

10 febrer 2026

Regió7

Empresaris del polígon El Prat de Moià avalen el pla de l’equip de govern per regularitzar-lo Empresaris del polígon El Prat de Moià avalen el pla de l’equip de govern per regularitzar-lo

L’associació de propietaris demana a l’Ajuntament que continuï amb la tramitació del projecte que «dona solució als problemes de legalitat urbanística»



Una part del polígon El Prat, amb l'escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià09 FEB 2026 13:16

L’associació de propietaris del polígon El Prat de Moià donen ple suport a la modificació urbanística que vol impulsar l’equip de govern d’Aramoià a la zona per poder-lo ampliar i fer possible la seva regularització. Així ho han expressat els empresaris en un comunicat adreçat a l’Ajuntament en què insten a tots els grups a continuar amb la tramitació d’aquesta proposta i procedir a la seva aprovació inicial i definitiva.


L’empresariat és conscient «de la insistent pressió social» manifestada per una part de la població i entitats ecologistes en contra d’una proposta que inclou l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la construcció d’una planta de biogàs. En el comunicat no fan referència a aquests dos projectes, però insisteixen en la idoneïtat de la proposta presentada perquè «compleix la legalitat», i «dona una solució a tots els problemes de legalitat urbanística existent, donant una viabilitat legal a les empreses». Més enllà d’això, també diuen que solucionaria «el problema de mobilitat i de trànsit de dins el nucli urbà», es comprometen a treballar per assolir l’aprovació definitiva del projecte, i es posen a disposició de polítics, tècnics i opositors per incloure-hi possibles suggeriments.


L’associació de propietaris recorda que fa deu anys que s’ha treballat «amb diversos intents» per donar solució als problemes del polígon, però que mai no s’han arribat a resoldre. Admeten que «potser ha crescut de manera poc ordenada, però sempre pensant que s’estava complint amb la legalitat», en el sentit que «hem sol·licitat permisos i llicències que se’ns han anat concedint per part de l’Ajuntament». Entenen que ara el consistori té una nova solució sobre la taula i que, en comptes de veure’s afectat per múltiples reclamacions de responsabilitat patrimonial per part de les empreses, «s’ha obtingut l’aprovació d’un avenç de la modificació del pla general amb un consens de la immensa majoria dels empresaris del polígon i ha estat ratificat per la Generalitat».

Segons consta en el comunicat, les empreses del polígon El Prat donen feina «a més de 600 famílies, amb uns 1.200 llocs de treball i tres de les empreses més grans de la comarca».

9 febrer 2026

Regió7