Entitats demanen la protecció de la masia de la finca de Monistrol de Calders on es projecta el cementiri xinès

Quatre associacions han presentat a l’Ajuntament la petició formal perquè es declari l’edifici Bé Cultural d’Interès Nacional per frenar el projecte


Vista general de la masia de la finca la Païssa de Monistrol de Calders / ARXIU/MIREIA ARSO
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Monistrol de Calders05 JUL 2026 6:25


Quatre entitats naturalistes vinculades al Moianès i el Bages han presentat formalment una sol·licitud d’inici de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la masia Païssa de Monistrol de Calders. Es tracta del mas de la finca on un grup d’inversors promou el projecte de construcció d’un gran cementiri pensat especialment per a la comunitat xinesa de Catalunya. En concret, són ADENC-Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura a Catalunya; El Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès; l’Associació Meandre del Bages i el col·lectiu Amics de la Masia Païssa els qui han traslladat formalment aquesta petició a través de l’Ajuntament de Monistrol i la conselleria de Cultura de la Generalitat.


Les entitats signants d’aquesta sol·licitud consideren que la masia Païssa «compleix els criteris generals i particulars» per obtenir aquest grau de protecció que dona la declaració de BCIN, perquè forma part del Geoparc de la Catalunya Central «per les seves barraques de pedra seca», per les característiques de la masia en si mateixa, «que té caràcter i atributs de castell medieval per la presència de la torre i la seva ubicació amb el Castell de Calders», i també per la presència «d’una necròpolis medieval, documentada arqueològicament».


En paral·lel, sol·liciten que no es tramiti cap modificació de planejament urbanístic municipal de Monistrol de Calders, ja que el consideren «no adaptat a la Llei d’Urbanisme vigent», fins que no es resolgui l’expedient d’aquesta declaració de BCIN per part de la Conselleria de Cultura de la Generalitat.


Les entitats ecologistes denuncien que l’Ajuntament de Monistrol de Calders té un pla «no adaptat a la Llei d’Urbanisme vigent», la qual cosa, diuen, fa que no n’hagi fet una avaluació ambiental, i que «sense una actualització legal no pot realitzar una modificació del pla general d’un nivell tan rellevant de més de 50 hectàrees, superior a l’àmbit del sòl urbà del municipi, que comportaria una revisió del pla general sotmès a la ciutadania».

Els demandants de la declaració argumenten que amb aquesta iniciativa de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic com a BCIN, «a la vegada que es pot preservar el seu entorn rural i pagès i la seva activitat futura, es reivindica la memòria i el patrimoni històric singular vinculat al naixement de la vila de Monistrol de Calders, i s’aconsegueix el reconeixement de la història mil·lenària de la vila». Motius pels quals consideren que compleix els requisits de diferents apartats «de la Llei de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, relatiu a l’obligatòria preservació d’elements i edificis patrimonials que compleixen la llei estatal de protecció del patrimoni».

Per a aquesta petició, les entitats ecologistes han aportat un informe de patrimoni redactat per Marta Lloret, tècnica de Patrimoni Cultural i historiadora de les masies de Catalunya (coneguda popularment pel seu compte a xarxes com a ‘Caçadora de masies’), i documentació oficial de la presència d’una necròpolis medieval a la finca.

Plataforma ciutadana

A principi d’any, un grup de veïns i veïnes de Monistrol de Calders van fer públic que es constituïen com a plataforma ciutadana d’oposició al cementiri xinès que un grup d’inversors vol impulsar al poble amb el suport de l’Ajuntament. A grans trets, argumentava que volia defensar «l’ús històric i rural» de la finca de la Païssa, on es vol construir el cementiri, i que veu perillar si el projecte es desenvolupa tal com s’ha plantejat. Es tracta d’una antiga masia situada aproximadament a un quilòmetre del nucli urbà que els promotors del projecte van adquirir per convertir-la en una gran necròpoli multiconfessional pensada bàsicament per a la comunitat xinesa.

La superfície total del complex abastaria unes 50 hectàrees, amb una capacitat per a unes 80.000 construccions, entre nínxols, tombes, panteons, i columbaris, distribuïts en una combinació entre zones de gespa i forestals. També es preveuen, entre altres, zones d’aparcament per a uns 900 vehicles, un arc commemoratiu d’entrada d’arquitectura oriental, un passeig d’accés de pins i xiprers, un edifici de recepció, i espais de natura i espiritualitat.

Els impulsors de la plataforma adduïen que aquest plantejament no encaixa amb l’entorn. Ja en aquell moment remarcaven que la finca on es vol desenvolupar ha estat tradicionalment vinculada a la vinya, «on es conserva un celler amb una bota de grans dimensions» i altres de més petites, i en una zona de barraques de vinya i parets de pedra seca «que són patrimoni». La plataforma veu perillar la preservació d’aquests elements i de la masia mateixa.


Referència a Collserola

El cementiri que es planteja tindrà uns trets similars als del cementiri comarcal Roques Blanques, que dona servei a l’àrea metropolitana de Barcelona des de la serra de Collserola. És un dels més moderns i avançats del país, amb amplis espais i amb sepultures integrades en el paisatge i adaptades a l’orografia del terreny, igual com planteja l’avantprojecte del futur complex funerari del Moianès, elaborat per l’equip d’arquitectes Batlleiroig, el mateix despatx que va dissenyar el de Roques Blanques el 1984.

5 juliol 2026

Regió7 

El cementiri xinès de Monistrol de Calders s’inspirarà en el singular Roques Blanques

L’Ajuntament ha fet públic l’avanç de modificació urbanística de l’àmbit on s’ha de construir, ara pendent d’estudi per part de la Generalitat
Vista general del cementiri Roques Blanques, del Papiol, integrat amb l'entorn / Cementiri Roques Blanques


Jordi Escudé
Monistrol de Calders22 MAR 2026 6:25

El cementiri xinès que un grup d’inversors vol impulsar a Monistrol de Calders tindrà uns trets similars als del cementiri comarcal Roques Blanques, que dona servei a l’àrea metropolitana de Barcelona des de la serra de Collserola. És un dels més moderns i avançats del país, amb amplis espais i amb sepultures integrades en el paisatge i adaptades a l’orografia del terreny, igual com planteja l’avantprojecte del futur complex funerari del Moianès, elaborat per l’equip d’arquitectes Batlleiroig, el mateix despatx que va dissenyar el de Roques Blanques el 1984.


La proposta del nou cementiri s’ha pogut conèixer al detall després que l’Ajuntament de Monistrol ha fet públic l’avanç de modificació del Pla General d'Ordenació Urbanística de l’àmbit de la Quintana de la Païssa, que és el document de partida per poder-hi desenvolupar el futur complex. L’alcalde, Arturo Argelaguer, deixa clar que «és un avantprojecte» pendent de les aportacions que hi pugui plantejar la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat a la Catalunya Central, que l’està analitzant a l’espera que es pronunciï en els pròxims dies. Unes propostes que els promotors hauran de recollir i incorporar en un nou document, que s’haurà de sotmetre a exposició pública abans de la seva aprovació definitiva.


En el seu estat actual, l’avanç de modificació del planejament urbanístic té efectes en una superfície de 55,8 hectàrees, ara en sòl no urbanitzable entre bosc i zona agrícola de secà, per a la implantació d’un cementiri adequat als requisits religiosos i culturals de la confessió budista però obert a persones de totes les creences. Aquest àmbit, situat entre les rieres de Calders i de la Golarda, a un quilòmetre del nucli urbà, inclou la masia de la Païssa, al voltant de la qual se situarà el complex, la font de la Païssa, una torre de defensa, i una capella dedicada a Sant Narcís.


El document es fa ressò de «l’augment de la diversitat cultural i religiosa» que hi ha hagut a Catalunya «amb una presència creixent de comunitats que mantenen pràctiques funeràries específiques» però que «sovint estan insuficientment ateses en els cementiris tradicionals». Quant a la comunitat budista en particular, diu que «es troba amb una manca d’espais funeraris adaptats als seus rituals», des de l’orientació de les tombes segons els criteris del Feng Shui, fins a la possibilitat de fer rituals amb ofrenes i encens, la disponibilitat d’espais per a la memòria col·lectiva, o l’agrupació de zones dins del recinte funerari.
Un màxim de 80.000 sepultures

Els impulsors del projecte volen cobrir aquestes necessitats amb el nou cementiri de Monistrol, amb un projecte que «s’ajustarà a la normativa urbanística vigent, integrant criteris ambientals que minimitzin l’impacte sobre el paisatge natural i la biodiversitat local». En aquest sentit, es planteja un recinte amb un màxim de 80.000 sepultures, i una distribució recomanada de 30.000 tombes, panteons, i nínxols, i 50.000 columbaris.

Zona de columbaris del cementiri Roques Blanques / Cementiri Roques Blanques

Tot plegat es construirà de forma integrada en el paisatge agrícola i en el bosc. També es contemplen serveis i espais complementaris per a zones de vetlla i cerimònies multiconfessionals, i altres d’específics per a pràctiques budistes, com altars, zones per a ofrenes, i espais destinats a la meditació. La recepció i els serveis s’ubicarien al voltant de la masia existent, que es restaurarà «respectant el paisatge agrícola» de l’entorn. En canvi, no s’esmenta l’existència d’espais d’aigua, ni de gespa o sistemes de rec, com s’havia apuntat inicialment.


L’accés es mantindrà per l’actual camí que porta a la masia, però millorat amb la plantació d’arbres i vegetació autòctona, i s’habilitarà un espai d’aparcament a l’entrada del recinte. El cementiri serà un espai obert permanentment, i al seu interior es conservarà l’estructura pública de camins que ja hi ha.
Dues alternatives descartades

L'avantprojecte partia de tres alternatives possibles a l’hora de distribuir les sepultures, i finalment s’ha optat per repartir-les en 12 agrupacions (d’entre 11.755 i 40.703 m2), cadascuna adaptada al seu entorn i a la topografia del terreny.

S’ha considerat que era la proposta «més adequada», tant per una qüestió funcional com de preservació dels valors naturals i paisatgístics. Entre les altres dues propostes, que s’han descartat, una preveia mantenir el planejament vigent, que no hauria permès desenvolupar el projecte; i l’altra situava totes les sepultures en una única agrupació d’uns 330.000 m2, que hauria suposat «una transformació notable» dels valors naturals actuals de l’indret.

Més enllà dels canvis que hi pugui haver amb el projecte definitiu, la idea és desenvolupar la construcció per fases. La inicial preveu un màxim de quatre agrupacions de sepultures, i la resta s’aniran construint de forma progressiva en funció de la demanda i a partir del moment que les ja executades hagin assolit una ocupació mínima del 70 %.

Pel que fa als serveis, ubicats a la masia i el seu entorn i aprofitant les construccions existents, inclouran les oficines d’administració; un servei d’incineració; sales de vetlla, d’espera i per a cerimònies multiconfessionals; botigues per a la venda de marbres i flors; un espai amb columbaris cineraris; una cafeteria; zones de manteniment i serveis.

22 març 2026

Regió7

Monistrol ja treballa en la consulta de Ca l’Espardenyer, que voldria per a abans de l’estiu

L’Ajuntament ha començat a preparar amb una empresa especialitzada contractada pel Consell Comarcal del Moianès les condicions amb què es votarà


L'edifici de Ca l'Espardenyer data del segle XVII / Arxiu | Ajuntament de Monistrol de Calders


Jordi Escudé
Monistrol de Calders14 FEB 2026 6:25

L’Ajuntament de Monistrol de Calders ja ha activat el compte enrere de cara a la convocatòria de la consulta popular no referendària per decidir si l’històric edifici de Ca l’Espardenyer (segle XVII) s’ha de rehabilitar com a equipament públic o si s’ha d’enderrocar per deixar espai a un nou projecte. De moment no s’ha fixat cap data, però s’han iniciat converses amb l’empresa especialitzada a qui s’ha encarregat d’organitzar tot el procés, per mirar que es pugui votar abans de l’estiu.


El govern de Junts ja portava al seu programa electoral sotmetre el futur de Ca l’Espardenyer a decisió popular. «Fa molt temps que anem al darrere d’aquesta consulta», sosté l’alcalde de Monistrol, Arturo Argelaguer, «i la volem far tan aviat com sigui possible, però la volem fer bé». Per això s’ha buscat una empresa experta a través del Consell Comarcal del Moianès, amb la qual es mantindran algunes reunions, que ja han començat, per acordar els termes i la manera com es muntarà la consulta, sempre d’acord amb la llei de consultes populars no referendàries, sosté l’alcalde. En aquest sentit, Argelaguer assegura que serà una consulta «pública i oberta perquè tothom hi pugui dir la seva», a diferència, diu, del que es va fer en l’anterior mandat. A més, «serà vinculant», si bé «no ho serà amb un resultat ajustat d’un 50 a 50, però sí amb un cert marge de diferència». Pel que fa a la pregunta, se’n formularà «una de fàcil» que permeti una resposta binària «de si es manté l’edifici o s’enderroca», i diu que com a alcalde, es mantindrà en un posicionament neutral.


Argelaguer ha avançat que, surti el que surti, «ja tenim actuacions previstes tant si guanya el ‘sí’ com si guanya el ‘no’», tot i que es faran públiques en el seu moment. En tot cas, «està clar que seran propostes per a qui governi en el proper mandat».

Una sentència com a punt d’inflexió

Tot i ser una promesa electoral, l’equip de govern ha engegat el procés per a la consulta tan bon punt el TSJC va dictar una sentència, l’estiu passat, que anul·lava la modificació del planejament urbanístic que es va fer de la casa i l’entorn de Ca l’Espardenyer en l’anterior mandat, en què governava la CUP.



L’operació es va fer el 2020, i l’any següent va aconseguir el vistiplau de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, però un veí va interposar un contenciós en contra i el TSJC li ha acabat donant la raó. En la sentència, argumentava que aquella modificació «no s’ajusta a dret» perquè permetia al propietari d’un solar situat en aquell àmbit poder edificar en un volum més gran del que pertocava «sense una justificació tècnica ni urbanística» per fer-ho. Això fa que es torni a la situació prevista en el planejament del 1990, segons el qual l’àrea de Ca l’Espardenyer està fora d’ordenament i ocupa un espai destinat a vials, de manera que es pot enderrocar.

14 febrer 2026

Regió7

nistrol de Calders completarà enguany la reforma pendent de la casa consistorial

Fa cinc anys es va remodelar la planta baixa, i ara es rehabilitaran la primera i segona, el que obligarà a tenir els serveis municipals reubicats temporalment




El 2019 es van fer obres de remodelació de la planta baixa / ARXIU/JORDI ESCUDÉ


David Bricollé
Monistrol de Calders14 JUL 2025 6:26


Monistrol de Calders tirarà endavant aquest any la reforma integral pendent de l’edifici de l’ajuntament. Una rehabilitació que l’alcalde, Arturo Argelaguer, assegura que ha esdevingut «urgent» i ineludible per l’estat que presenta l’edifici, «amb deficiències estructurals». Es tracta d’un immoble antic entre mitgeres, situat al centre del poble, de planta baixa i dues.

De fet, el projecte que ara s’executarà es va redactar al final de l’anterior etapa d’Argelaguer com a alcalde (el 2019) d'aquest municipi del Moianès, i quan amb les eleccions d’aquell any va entrar un nou equip de govern (de la CUP) se’n va arribar a portar a terme una part, la de la planta baixa, però la resta va quedar pendent perquè no es va considerar prioritari. Faltava, per tant, intervenir a les plantes primera i segona, que és el que ara es materialitzarà.


La intervenció obligarà a traslladar temporalment els serveis de l’Ajuntament durant uns mesos a dos equipaments municipals situats al costat del camp de futbol.


El batlle monistrolenc subratlla que la intervenció és «absolutament necessària» tant per resoldre deficiències que poden acabar posant en perill l’immoble com per disposar dels espais adequats per treballar. «Hem demanat ajut a la Diputació per fer la rehabilitació que ens permeti tenir un ajuntament digne, perquè les dues plantes s’estan enfonsant i hi entra aigua. Ja ens han concedit l’ajut i estem treballant perquè els equipaments del municipi siguin nous i que tinguin el cost mínim», destaca Arturo Argelaguer. En aquest cas concret, l’ajut de la Diputació ho cobrirà al 100%.

En el cas de la primera planta s’ha de fer una reforma integral, i el que preveu el projecte és disposar-hi un nou despatx d’alcaldia i de secretaria i una per a serveis tècnics, a més d’un lavabo i un espai de neteja.

També la segona planta es reformarà totalment, i en aquest cas el que era el despatx d’alcaldia es reconvertirà en una sala de reunions, juntament amb un altre petit espai polivalent i un despatx. En aquesta planta s’aprofitarà la intervenció per reparar la lluerna situada a la coberta, per guanyar més llum natural a la sala polivalent.


Segons Argelaguer, aquest projecte, que recentment ja ha estat adjudicat i que es preveu que es comenci durant el mes d'agost,ha de quedar enllestit aquest any. D’aquesta manera, es completarà la intervenció que es va fer fa cinc anys a la planta baixa, que es va transformar en l’espai de servei més directe al públic. Fins llavors, en aquest espai hi havia hagut el servei de Correus, una zona d'emmagatzematge i fins i tot el consultori, que ja s’havia traslladat a un nou equipament a l’inici d’aquell mandat. Amb aquella primera intervenció, a la planta baixa s’hi va habilitar la sala de plens i l'atenció ciutadana, i l'arxiu municipal. 

14 juliol 2025

Regió7

Monistrol de Calders cataloga un total de 154 elements com a béns destacables

 8 juliol 2025

Regió7 paper

Monistrol de Calders dona llum verd al gran cementiri pensat per a la comunitat xinesa

La previsió és tenir-ne enguany el projecte executiu, fer-ne la tramitació urbanística el 2026 i que es comenci a fer realitat d’aquí a uns dos anys



Una de les imatges de tombes a terra del projecte / PROJECTE MDGP


David Bricollé
Monistrol de Calders19 MAI 2025 13:30Actualitzada 19 MAI 2025 13:34


El projecte que promou un grup d'inversors xinès per crear a Monistrol de Calders d’un cementiri multiconfessional, però pensat especialment per a la comunitat xinesa va endavant i podria començar a fer-se realitat en un parell d’anys. L’Ajuntament hi ha donat llum verd, de manera que els promotors ja estan treballant en la redacció del projecte executiu, amb un partenariat amb l’empresa Àltima. I fins i tot una delegació del consistori monistrolenc, formada per l’alcalde, dos regidors i l’arquitecte municipal, es traslladarà aquesta setmana a la Xina per conèixer sobre el terreny espais com el que es vol desenvolupar a la població moianesa, amb un disseny basat en la filosofia oriental Zen.

En concret, tal com va explicar Regió7 el juliol passat, el futur espai es planteja crear-lo al voltant de la finca Masia de la Pahissa, que fins ara disposava d’un estudi preliminar de planificació, que l’anomena parc privat Memòries de grua (au que en la cultura xinesa simbolitza la immortalitat) paradís.


Ara, com es deia, i un cop rebut el vistiplau de l’Ajuntament i que aquest hagi fet consultes tant amb Urbanisme com amb Salut de la Generalitat per conèixer a quines condicions s’hauria d’ajustar, els promotors ja treballen en la redacció del projecte definitiu «d’acord amb aquestes directrius», i que, quan estigui aprovat, «es començarà a executar i s’anirà desenvolupant progressivament», segons ha explicat a Regió7 l’alcalde monistrolenc, Arturo Argelaguer.


Una delegació de l’Ajuntament moianès viatjarà aquesta setmana a la Xina per conèixer de primera mà les característiques d’aquests espais funeraris

L’estudi genèric descriu que el projecte «té com a objectiu crear un cementiri humanista modern per a la pertinença emocional, intel·lectual i espiritual del poble xinès a Barcelona». La superfície total del complex abastaria una àrea de més de 400.000 m², que es distribuirien en una dotzena d’àrees diferents, aprofitant i mantenint en gran part les àrees de bosc que hi ha.
 

Més de 34.000 tombes

Segons l’estudi preliminar, que és el que ara s’haurà d’afinar i concretar en l’executiu, tindria capacitat per a més de 34.000 tombes repartides entre 8 d’aquestes àrees, unes en zona de gespa plenament integrades a l’entorn natural existent (tombes ecològiques de gespa), altres integrats a zones forestals amb alguns elements ornamentals, i unes terceres anomenades d’art vip, que complementarien l’entorn amb conjunts escultòrics, més propers al que en la cultura occidental definim com a panteons familiars. L’esperit del projecte, però, és el d’integrar-lo al màxim en l’entorn natural existent, que és bàsicament agroforestal.

El complex es completaria amb diferents espais complementaris, amb un gran arc commemoratiu d’entrada d’arquitectura oriental, un passeig d’accés de pins i xiprers, un edifici de recepció, i zones de connexió i espais de natura i d’espiritualitat fonamentats en la filosofia oriental (estany de lotus, estany de pedra, residència Zen d’aigua, corredor Brahma, jardí Bohdi, jardí Jingsi, estany de pedra i espai dels animals del zodíac).



Simulació de l'àrea general del projecte previst / PROJECTE MDGP

A més a més, segons l’estudi comptaria amb set àrees diferents destinades a aparcament, distribuïdes per la part nord de la finca, que sumarien un total de 900 places. La masia seria el que es convertiria en edifici de serveis i estaria proper a l’avinguda d’entrada. L’estudi també defineix un complet itinerari de camins per l’interior del recinte per poder recórrer i accedir a tots els espais.

L’alcalde de Monistrol de Calders, Arturo Argelaguer, ha destacat l’aliança amb Àltima, «perquè parlem d’una de les empreses més fortes a nivell de cementiris a l’estat». El batlle calcula que, a grans trets, «aquest any es disposi del projecte executiu, i que la tramitació urbanística es tramiti al llarg del 2026 perquè es comenci a fer realitat el 2027». Artur Argelaguer en destaca que «després que ens fessin i analitzéssim la proposta, que ja d’entrada ens va semblar molt positiva per al municipi i la comarca, hem valorat que és com si ens vinguessin a fer un gran polígon industrial sense l’impacte d’aquest. De fet, en aquest cas l’impacte és absolutament positiu, perquè tenim una masia que ara mateix té okupes, envoltada de camins que en aquests moments estan mig afectats, i que amb aquest projecte, a banda d’endreçar tot l’espai, ha de quedar totalment obert pel que fa a accessibilitat i pas».


Una de les imatges de tombes a terra del projecte / PROJECTE MDGP

També en destaca, sobretot, la inversió que suposarà en el mateix cementiri i l’ingrés anual com a activitat que això reportarà a les arques municipals, «la inversió directa en el poble amb aportacions econòmiques anuals a entitats; la injecció que suposarà per a empreses locals i de l’entorn, i l’atractiu diferencial que ens donarà».


Viatge d'agermanament

La delegació de l’Ajuntament de Monistrol de Calders marxarà aquesta setmana a la Xina amb l’objectiu també de fer un agermanament amb la ciutat de Dongyuan, del comtat de Quingtian, principal zona d’on és originària la població xinesa resident al país. L’alcalde destaca que el viatge vol «entre d’altres, potenciar les fortaleses i aprofundir en les oportunitats de millora dels municipis. I facilitar, a més de l’intercanvi cultural i social, l’intercanvi econòmic entre sectors». Es vol aprofundir especialment en activitats econòmiques de caràcter rural que permetin compartir dinàmiques amb el Moianès. Argelaguer ho resumeix en què en aquest viatge es treballarà per «enfortir llaços personals i culturals amb la comunitat xinesa establerta a Catalunya per tal de preservar i consolidar la importantíssima inversió que es preveu fer al nostre municipi»; encarrilar aquest agermanament amb la ciutat de Dongyuan; obrir recerca «en el desenvolupament d’agricultures i indústries ecològiques», i també «sobre els treballs de la pedra de Quingtian, que és molt semblant a la que tenim a Monistrol de Calders».

19 maig 2025

Regió7

Monistrol de Calders denuncia un arrossegament de sediments per l’enderroc d’una resclosa

L’alcalde està preocupat perquè les terres que s’hi havien acumulat durant anys han anat ara aigües avall i han cobert i taponat passos inundables

Sediments acumulats aigües avall d'on i havia la resclosa, i que ara cobreixen un pas inundable / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS


David Bricollé
Monistrol de Calders27 MAR 2025 6:25Actualitzada 27 MAR 2025 8:03

L’Ajuntament de Monistrol de Calders, al Moianès, està preocupat per una actuació feta per l’Agència Catalana de l’Aigua ara fa un any, que considera que ara té conseqüències negatives en el curs del riu Calders (que més avall passa per Navarcles, on desemboca al Llobregat) i que podria provocar problemes en cas d’avingudes. Es tracta de l’eliminació que es va materialitzar entre final del 2023 i principi del 2024 d’una resclosa que estava vinculada a l’antiga colònia Rio, que dècades enrere servia per proporcionar-hi energia elèctrica. Com que estava en desús i amb la concessió d'aprofitaments extingida, l’ACA va resoldre enderrocar-la amb el propòsit de millorar la connectivitat fluvial. Tasca que va adjudicar i que ja es va dur a terme. La reclosa, situada a la riera Golarda, capçalera del Calders, tenia una alçada de 5,6 metres i una amplada de 53 metres i es va eliminar per complet amb aquest objectiu plantejat per l’organisme responsable dels espais fluvials.


Però l’alcalde de Monistrol de Calders, Arturo Argelaguer, denuncia la situació «que ens hem trobat ara», a conseqüència de la intervenció. Segons ha explicat Argelaguer, a banda de la seva funció amb l’aigua, la presa retirada va fer que al llarg d’anys s’acumulessin al seu darrere «gran quantitat de terres, molt toves, que un cop tret el mur de retenció es van deixar allà, una mica distribuïdes per la llera». I que quan ara ha arribat aquest episodi de dies successius de pluges abundants, «i el cabal hi ha crescut després de molt temps s’ha endut avall gran quantitat d’aquestes terres. Ben bé dos o tres metres cúbics han anat a parar riera avall». El batlle monistrolenc remarca que «la conseqüència més immediata ha estat que ha cobert i taponat per complet passos [guals inundables] que hi ha en aquesta zona, que per exemple donen accés a una pedrera i a una granja». Argelaguer no entén perquè no es van retirar bona part d'aquests sediments, en lloc d'escampar-los per la llera.


La presa, abans de ser retirada, amb els sedimets que hi havia acumulat / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS

Aturo Argelaguer ha explicat que «davant d’aquest desplaçament de terres que hi ha hagut aigües avall» es van adreçar a l’Agència Catalana de l’Aigua «per demanar que hi fessin una intervenció, perquè ens tapona passos, i perquè a més a més l’aigua està arrossegant molts arbres i branques», però que no han obtingut resposta. Argelaguer lamenta que «en el nostre cas tenim una llera molt bruta i ens fa por que tot aquest material acabi creant un tap que, amb alguna avinguda forta, ens col·lapsi a la zona industrial de la Llandriga».


Tanmateix, consultats per Regió7 sobre aquesta qüestió, fonts de l’Agència han explicat que no està previst fer cap actuació complementària, «ja que la mobilització de sediments és una dinàmica natural del riu. En futures crescudes, aquests sediments es tornaran a mobilitzar».

L’alcalde monistrolenc es mostra crític amb l’ACA, de qui diu que «ens és molt exigent amb els Ajuntaments, amb el que considera que ha de fer amb les rieres, però tampoc no ens demana res, i quan volem fer una neteja de lleres ens trobem amb moltes dificultats i amb molt poc suport econòmic».

Sediments aigües avall del punt on hi havia la resclosa / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS

Matisa que amb els tècnics «que ens venen sobre el terreny a fer les inspeccions no hi ha cap problema, ben al contrari. Però quan anem més amunt per demanar suport ens ignoren totalment.


L’any passat es va assecar totalment la riera de Sant Joan que passa pel poble, cosa que no havia passat mai. Vam demanar que ens vinguessin a donar explicacions tècniques a la ciutadania. Van venir representants d’Aigües de Manresa i un hidrogeòleg a qui vam recórrer, però de l’ACA no va venir ningú i ni tan sols no es van excusar», afirma.

Quan es va adjudicar l’obra d’enderroc de la resclosa de la colònia Rio, l’ACA va anunciar que la intervenció també portaria associat un seguiment d’indicadors biològics i morfològics per avaluar-ne l’evolució, amb mostrejos abans i després de l’actuació. Els treballs estaven inclosos en la planificació hidrològica i quan es van adjudicar (el 2023) es va concretar que eren finançats amb els fons Next Generation de la Unió Europea dins d’un pla, precisament, d’actuacions de protecció i adaptació al risc d’inundació i integració ambiental en nuclis urbans. 

27 març 2025

Regió7

Arturo Argelaguer, alcalde de Monistrol de Calders: «Ens vam trobar un desgavell econòmic quan vam entrar a l'Ajuntament»

El batlle assegura que «és impensable que en un municipi de 750 persones hi hagi 20 treballadors», com passava l'any passat

L'alcalde de Monistrol de Calders, Arturo Argelaguer / Oscar Bayona

Lluc Grandia

Monistrol de Calders 02 SET 2024 6:31

Arturo Argelaguer va arribar a l'Ajuntament de Monistrol de Calders el 2015, com a regidor d'ERC. Aquella legislatura va ser regidor a l'oposició, després a govern gràcies a una moció de censura a la CUP i, finalment, alcalde durant els deu darrers mesos. El 2019 es va presentar per Junts, va perdre l'alcaldia, en mans dels cupaires, i va ser el cap de l'oposició. El 2023, un cop ja complerts tots els papers de l'auca, va tornar a l'alcaldia, amb majoria absoluta. Argelaguer, psicòleg de professió, relata que «vam tenir un primer mig any molt dur» arran de l'herència del govern anterior.

Com està anant l’estiu? 

Bé. Bàsicament, el problema gros l'hem tingut amb l'aigua, perquè ens ha quedat la riera seca. Hi va haver un moment en el qual la gent es va preocupar, perquè és molt escandalós quan hi ha peixos morts i la riera està seca. I llavors això va generar certa incertesa i vam fer una xerrada pública on va venir Aigües de Manresa perquè ens poguessin explicar com estava l'aigua de boca, i un hidrogeòleg, en Jordi Espuny, per poder-nos explicar també com estava l'aigua de la riera. Però no hi ha perill pel que fa a l’aigua de boca, seguim igual en els darrers tres o quatre anys. 

Fa una mica més d’un any que va agafar l’alcaldia després de quatre anys de govern de la CUP. Com us vau trobar a l'Ajuntament? Quins canvis heu introduït? 

Hi ha dos canvis importants. Un és a nivell de poble. Segurament ho vam fer entre tots, però es va generar una tensió important, i això és una de les coses que hem procurat canviar-la i que crec que ho estem aconseguint. L’altre, i sense entrar a valorar les persones que hi havia al govern, és cert que hi havia un cert desgavell a nivell econòmic, amb la quantitat de treballadors que hi havia a l’Ajuntament. No pot ser que, en un poble de 750 persones, hi haguessin pràcticament vint persones assalariades. I aquí hem hagut de fer un canvi important. El primer dia que vam entrar a govern, li vaig demanar a la persona que porta la comptabilitat que volia un estat de comptes, i em va dir que només podia treure’m dades fins al 31 de desembre, perquè no estava res entrat del 2023. És inviable treballar d’aquesta manera. Ara hem passat a pagar les factures a proveïdors de 180 a quinze dies. El canvi és espectacular. 

Per tant, el primer era posar ordre?

Sí. No pots fer projectes sense saber amb què els pots pagar. Vam tenir un primer mig any molt dur. Els carrers estaven bruts, les llums de Nadal van ser fluixíssimes. Van ser mesos en què vam estar pràcticament contenint la respiració a l'hora de fer qualsevol despesa. El cas que ens ha anat molt bé, perquè llavors es va reequilibrar el pressupost. També és veritat que hi ha hagut una sèrie de persones que treballaven a l’Ajuntament, se'ls va explicar la situació que hi havia, la van entendre molt bé i van marxar, de manera que al poble no ha costat diners reduir la plantilla. 

En la legislatura 2015-19, hi va haver una moció de censura i tres alcaldes, dels quals vostè va ser el darrer. La darrera legislatura també va ser tensa. Quin és el tarannà actual del poble? 

Aquesta és una de les coses que jo la tenia molt present, perquè no me n'amago pas. Jo vaig ser-hi tant a la moció de censura com a l'anterior legislatura, a l'oposició. Hi haurà gent que jo no li agradaré. Però com a mínim podem parlar les coses, i això crec que és important. Si ens ha servit per aprendre'n tots, és una cosa que l'hauríem de tenir present per qualsevol altra vegada.  

Haver sigut alcalde gairebé un any ajuda a conèixer millor l’administració. 

Jo sempre dic que, a nivell professional, després de fer els estudis vaig fer tres màsters i un postgrau. A nivell de l'alcaldia vaig fer els tres màsters i el postgrau de cop en deu mesos. I sí, m'ha servit moltíssim per saber com agafar-me les coses avui en dia. I estem parlant amb molta gent, amb les entitats, amb gent que eren totalment oposats a nosaltres, però és important que, com a mínim, puguem parlar les coses i puguem arribar a acords.

Quins projectes tenen previstos? 

Hem hagut d'anar adaptant les prioritats amb les quals vam entrar. De fet, a l’inici no teníem cap proposta de projectes per començar, sinó que faríem en funció del que trobéssim, tot i que òbviament ja teníem idees al cap. Per exemple, hi havia un projecte d’anteriors legislatures, que era lligar la part nova i la part vella del poble amb un pont-passera, des de l’Església fins a la casa de l’Espardenyer. Tot i que segueix sent important, ho hem apartat una mica perquè hi ha altres projectes que creiem que són més prioritaris. Una cosa que hem volgut fer és seguir tirant endavant els projectes que ja estaven pactats o pressupostats. No volíem arribar i carregar-nos-ho tot. El 2019, hi havia una plaça dissenyada i projectada que el govern de la CUP va desmuntar del tot i van fer nova. Nosaltres no ho farem. Un dels temes més importants era el de la Casa de l’Espardenyer, de la qual nosaltres havíem sigut partidaris que no es reformés, però, un cop ja està fet, li donem continuïtat. S’havia de fer la primera fase el maig de l’any passat, i fins al gener d’aquest any només s’ha executat el 27% de l’obra. Em sobta molt que, si era el projecte estrella de l’anterior equip de govern, no haguessin treballat perquè pogués estar fet en aquell moment. Ara ho tenim parat, l’hem pogut estabilitzar. De fet, hi hem posat unes fotos antigues als portals que ha quedat endreçada i maca. Ara s’ha de fer una consulta popular per decidir el que s’hi vol fer. Jo crec que, per la manera que tinc de funcionar, a la consulta hi haurà alguna sorpresa, tant pels partidaris de tirar-la a terra com pels que la volen mantenir. 

La reforma va generar rebuig pel projecte de reforma o per l’ús que s’hi volia donar?  

Jo crec que s'han barrejat moltes coses. Hi havia la idea d'un equip de govern i la idea d'un altre tipus de gent, un seguit de persones que tenia al darrere l’equip de govern. A mi m'hi van posar al mig quan ens hi vam oposar, perquè tinc la sort o la pega que casa meva és al davant, i els va ser molt fàcil dir que la volíem tirar a terra perquè toqui el sol a casa meva. Amb els metres quadrats que té la casa, que és una casa familiar, la veritat és que se’n necessiten pocs, perquè em toqui el sol. Del que sempre m'he queixat i al que sempre m'oposava, amb l’economia de Monistrol, gastar un milió d'euros en aquella casa era una autèntica bestiesa. De fet, l’any 2019, quan era primer regidor i després alcalde, vaig fer un pla en el qual es parlava d'aquesta casa. Jo tinc una mala mania, que quan plantejo qualsevol cosa intento fer-ho amb un projecte o informe tècnic al darrere. L’equip que hi havia abans de la moció de censura plantejava que la reconstrucció es podria fer amb 300.000 euros. I els dos arquitectes que hi havia, que van venir al ple, van assegurar que, depenent dels usos, valdria entre 800.000 euros i un milió. I totes les previsions de l’antic equip de govern anaven pels 850.000 euros, molt similar al que dèiem. És una autèntica animalada gastar-se tots aquests diners en aquesta casa, i ara ho hem hagut de parar. No es podien justificar les subvencions perquè només hi havia un 27% d’obra feta, i s’han perdut subvencions importants que, si es tira endavant de nou, s’hauran de tornar a demanar. 

I quins projectes teniu ja engegats? 

Estem fent diferents coses. Ja s'està fent el passeig de la Riera, que era un projecte que havia ideat la CUP i que ja venia de dues legislatures enrere. I l’hem tirat endavant, perquè no volem tirar per terra el que està fet, sinó acabar-ho. Potser hi ha hagut algun detall que s'ha modificat, però s'està acabant. D’altra banda, va aparèixer l'oportunitat d’un local, que havia sigut de l’antiga Caixa de Manresa, i ara era propietat de Solvia, que en demanaven 70.000 euros. Ens vam posar en contacte amb la diputació per demanar una subvenció, i vam negociar rebaixar el preu a 57.000 euros. Ens han concedit la subvenció i ara tenim diners per reformar-lo en un local social i cívic on farem activitats, sobretot xerrades i exposicions.  

Fa pocs dies, es va anunciar la creació d’un cementiri xinès al municipi. Com ho valora? Hi ha alguna novetat?  

Jo crec que és una inversió que arriba al municipi que, com a alcalde i com a monistrolenc, ens pot anar molt bé si està ben gestionada, i té un projecte ben estructurat sobre el que s'ha de fer. Avui en dia et puc afegir que és un projecte que està encara madurant, on intervenen moltíssimes parts. És una proposta inclusiva i multiconfessional i, a mesura que el projecte vagi avançant, ho anirem explicant. Com a responsable d’assumir el que pot comportar això, n’estic molt satisfet, i em sap greu no poder explicar més, perquè l’Ajuntament en té una part petita de responsabilitat, aquí hi entra Urbanisme, Sanitat... Sigui el que sigui, esperem tenir pes perquè això tiri endavant. 

Quines mancances té Monistrol? 

Jo crec que ens falten bastantes coses. Malauradament estem al capdavant de les xifres que surten cada mes de gent que està a l'atur de la comarca. Això ho hem de revertir. S'ha de treballar perquè la gent del poble s'integri. Venim d'uns anys en què es va promoure l'ocupació de cases des de l’Ajuntament. He estat el psicòleg de l'Ajuntament de Sant Joan durant vuit anys, i entenc molt bé les situacions de la gent que té problemes, però no pot ser que una part important de la gent visqui de subvencions. Quan es necessiten s’han de donar, però nosaltres les acompanyem d’un pla de treball. Si en tres mesos, aquest pla de treball no es porta a terme, s'acaba la subvenció. Ajudar sí, mantenir no.  

Monistrol de Calders, en canvi, és un dels municipis amb més taxa de residus reciclats (86,7%) gràcies al porta a porta. Quina valoració en fa la ciutadania? 

Jo diria que la valoració és de bona a molt bona. Té els seus inconvenients, perquè ho has de llençar uns dies concrets, però està resultant ser positiu. També penso que una part molt petita de la població ens està generant molts problemes amb conductes incíviques. Hi ha qui fa servir l'àrea d'emergència com si fos el reciclatge de totes les porqueries i animalades que té a casa. Això ens fa anar molt malament perquè parteix molt l'horari dels treballadors per aquest mal cap d'uns quants.  

Com és ser un alcalde d'un municipi petit? Quin és el secret perquè un ajuntament petit funcioni?  

Diria que és el secret que intento venir aplicant els 55 anys de vida, des que tinc ús de raó pel treball, i és que s’ha de treballar, no hi ha més. Per la Festa Major, s’havia d’anar als actes, a tots els que he pogut, i alhora, quan calia, agafar la meva furgoneta o el vehicle de l'Ajuntament i anar a ajudar a portar taules o a portar neveres o a fer el que fes falta. Al final és treballar, que no ens caiguin els anells, arremangar-se i ser-hi.  

Vostè és psicòleg de professió. L’ajuda a l’hora de fer política? 

Sí, segur. M'ha ajudat molt, sobretot per aplicar-me les mateixes tècniques que jo recomano als meus pacients, que són aprendre a deixar de prendre’t les coses personalment. Jo tinc molt clar que soc el responsable. Tot i que el meu títol és l'alcalde, jo sempre dic que soc el gestor. Em va tocar ser-ho aquests quatre anys, i com a gestor, vol dir que he de fer les coses perquè sigui el millor possible per les 752 persones que tenim al poble a dia d'avui. Ni per a cent, ni per a dues-centes, per a tothom. Hi ha moltes crítiques, en moments donats, però també hi ha gent que et felicita. I és molt important posar distàncies: ni que tothom et feliciti vol dir que ets genial, ni que tothom et critiqui vol dir que ets un desastre. No fer-ho personal i intentar portar una línia tranquil·la crec que és el que més m'ajuda. Un termòmetre important que tinc és que puc dormir cada dia. I poder dormir cada dia no és gens fàcil, perquè ser alcalde és una tasca que és molt personal, als ajuntaments petits. Però també he de dir que és molt maco quan les coses van sortint bé.

2 setembre 2024

Regió7

Dotze artistes pintaran obres d'art urbà a les parets de Monistrol de Calders

07/06/2021 - 19.30
 

El Col·lectiu Riiudebitlles, que seran aquest cap de setmana a Monistrol de Calders, en una imatge d'arxiu. Imatge publicada el 7 de juny de 2021 (Horitzontal)

ACN Monistrol de Calders.-Dotze artistes pintaran, aquest cap de setmana, obres d'art urbà a les parets de Monistrol de Calders (Moianès). La iniciativa, batejada com a MursMurs i impulsada per l'Ajuntament, té com a objectiu donar a conèixer aquesta disciplina. Els artistes escollits tenen una llarga trajectòria artística i, a excepció d'un, provenen tots de Catalunya. Plasmaran als emplaçaments escollits pel consistori diferents estils i tècniques, que van des del realisme a l'abstracció, el "tag", les plantilles o el collage. A banda de les intervencions als murs la proposta comptarà amb espectacles, xerrades, tallers i una Jam sessió de grafiti.

Tot i que el projecte arrencarà divendres amb els preparatius, el gran gruix de les activitats es farà dissabte amb les intervencions als emplaçaments. Entre els artistes que hi participaran hi ha Akore, Amone, Anna Taratiel, Col·lectiu Riudebitlles, Fullet, Valiente Creations, Mario López, Marta Roman, Werens, Xavielpetit, i l'alemany Zolar.Espectacles i tallersDurant el cap de setmana es faran activitats paral·leles adreçades a totes les edats. Del cartell destaca els concerts del grup Miratjazz de Nova Orleans, The Doy Tolls i Dora María; la sessió de DJ Face; l'actuació de màgia i malabars de 6Q; i un taller pràctic de grafiti a càrrec de l'artista i professora Marta Roman.A més a més l'obra dels 12 artistes que intervindran als carrers de Monistrol de Calders es podrà veure en una mostra col·lectiva a l'Espai d'Art Cal Ros.

7 juny 2021

324

Mor Jaume Musarra, exalcalde de Monistrol de Calders

Ha traspassat a conseqüència d'una malaltia a l’edat de 57 anys, el seu funeral tindrà lloc demà a les 5 de la tarda
Abel Gallardo
Monistrol de Calders | 16·05·21 | 15:08 | Actualitzat a les 18:01

L’exalcalde de Monistrol de Calders, Jaume Musarra, va morir ahir, dissabte, a conseqüència d’una malaltia a l’edat de 57 anys, segons han confirmat fons properes a l’expolític. Va ser alcalde del municipi del Moianès durant dues legislatura, del 1995 al 2003, però més enllà de la seva trajectòria al capdavant de l’Ajuntament ha estat sempre molt vinculat a la vida social i cultural del poble, formant part d’entitats de Monistrol de Calders. Va ser alcalde per la formació Candidatura Independent de Monistrol.
 

Jaume Musarra, exalcalde de Monistrol de Calders Arxiu

Enamorat de la natura i l’entorn paisatgístic del municipi, era membre de l’L'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) d'Artés, Calders i Monistrol de Calders i organitzava caminades. També va estar relacionat amb la representació dels pastorets i en va esdevenir un dels motors de la cita cultural nadalenca. De fet, inculcava la seva passió pel teatre als més petits, i és que era mestre a Moià. També va ser membre de l’equip de futbol AE Monistrolenca i en va ser jugador. L’equip el recorda al seu perfil de Facebook. “Quan se’t necessitava sempre hi eres. Marxa un guerrer, un dels nostres. Monistrol perd massa d’hora un dels actius més importants que hem tingut en anys”, afirma l’equip de futbol.

Per la seva banda, Mercè Cardona –actual regidora del PSC a Manresa–, exalcaldessa de Monistrol de Calders i primera tinent d’alcalde quan Musarra va estar al capdavant de l’equip de govern, recorda la seva implicació al poble. “Era una persona ferma en els seus valors, un home d’amics. Abans i després de ser alcalde va ser moltes coses pel poble”, explica. El funeral de Jaume Musarra tindrà lloc demà, dilluns, a les 5 de la tarda a l’església del Monistrol de Calders.

La junta del grup de teatre del Centre Parroquial de Monistrol de Calders agraeixen, en un comunicat, de forma pòstuma als anys de dedicació de Musarra al teatre. Actualment era president del Centre Parroquial de Monistrol de Calders. L'entitat explica que era membre i puntal del grup de teatre, va viure gran part de la seva vida en els escenaris, en escena i entre bambolines, fent decorats, fent d’actor, fent de traspunt, entra altres tasques. Va ser membre de la Federació de Grups de Teatre Amateurs de Catalunya com a representant de la Coordinadora de la Catalunya Central. Ara era secretari de la Coordinadora de la Catalunya Central i una de les persones més implicades en el teatre al poble i al Centre Parroquial de Monistrol, des d’on s’han fet la majoria d’actes culturals del municipi.

Va ser cofundador de la Revista el Clot, (revista d’informació local) durant els 30 anys que s’ha editat. Des del Centre Parroquial va ser un dels promotors de les caminades populars, festes majors, havaneres, caramelles, diades d’Onze de Setembre, les cavalcades de Reis, Pastorets, els quintos de Nadal, Festa dels Avis i molts més actes han mantingut la vida cultural de Monistrol de Calders. 

16 maig 2021

Regió7

Monistrol de Calders posa en marxa en porta a porta municipalitzat

 16 abril 2021

Regió7 paper

L'oposició de Monistrol de Calders es queixa d'un IBI excessiu i en vol una rebaixa

 1 febrer 2021

Regió7 paper

Monistrol de Calders obrirà un procés per definir els usos de ca l'Espardenyer

 10 desembre 2020

Regió7 paper

Monistrol de Calders prepara la recollida porta a porta per a començament d'any

El govern de la CUP ha recuperat la proposta que la moció de censura li va impedir impulsar el mandat passat jordi escudé monistrol de calders 25.08.2020 | 23:21

Contenidors en un dels carrers de Monistrol, que es trauran arxiu/j.e.

Monistrol de Calders preveu posar en marxa el sistema de recollida de residus porta a porta durant el primer trimestre del 2021. És el nou calendari amb què treballa l'Ajuntament, que s'ha endarrerit un temps a causa de la pandèmia, però que ara espera poder complir, després que ja n'ha aprovat definitivament la implementació. D'aquesta manera, el govern de la CUP farà efectiva una proposta que ja tenia gairebé enllestida en l'anterior mandat, però que va veure frustrada per la moció de censura que el 2016 van promoure conjuntament l'aleshores CDC i MDI-AM (vinculat a ERC) i que va deixar els cupaires a l'oposició.

El nou sistema s'implementarà en paral·lel a una municipalització del servei de recollida de residus, entenent que d'aquesta manera serà més efectiu que no pas amb una simple externalització. Així ho avala un estudi que la CUP ja va encarregar mentre va governar en l'anterior mandat, i que ara ha actualitzat amb uns resultats similars, segons ha apuntat l'alcalde, Ramon Vancells.

I és que actualment el servei suposa a l'Ajuntament de Monistrol un cost d'uns 65.000 euros anuals, que un porta a porta externalitzat deixaria en 60.000, mentre que un sistema municipalitzat de recollida el rebaixaria fins als 47.000 euros anuals, la qual cosa també repercutiria en benefici dels veïns amb els seus rebuts, perquè es podria abaratir la taxa de les escombraries.

En qualsevol cas, l'Ajuntament calcula que amb el sistema porta a porta Monistrol passarà a reciclar fins al 80 % del total dels residus que genera respecte al 25 % actual.
 

L'accelerador, el setembre
L'Ajuntament deixarà passar el mes d'agost abans de posar-se a treballar de ple en els preparatius per poder fer realitat la implantació del nou sistema com més aviat millor, i de cara al setembre hi ha prevista una reunió amb els tècnics redactors del projecte per fixar entre tots una data concreta.

L'Ajuntament té clar que voldria posar en marxa el porta a porta a començament d'any «per poder arribar a l'estiu amb prou rodatge», apunta Vancells, tenint en compte que entre juny i setembre Monistrol s'omple d'estiuejants i pot arribar a doblar la població. Implementar aleshores el nou sistema o haver-ho fet poc temps abans sense prou rodatge «podria ser un desgavell», insisteix Vancells, que aposta per fer el canvi en un moment «en què la població és més estable i reduïda».

L'Ajuntament de Monistrol també estarà pendent de rebre possibles ajudes que pugui aprofitar per posar en marxa el nou sistema, com una subvenció que hi ha prevista de cara a l'octubre per part de l'Agència de Residus de Catalunya. Mentrestant, l'Ajuntament sap que ja disposa d'un crèdit autoritzat per a la compra del camió que farà servir amb el nou sistema. El govern de la CUP sempre s'ha mostrat partidari de poder disposar d'un vehicle bicompartimentat que permeti recollir alhora dues fraccions cada dia.

Monistrol de Calders es convertirà en el setè municipi dels deu de la comarca del Moianès amb el sistema porta a porta, després de Castellterçol, Collsuspina, Oló, Sant Quirze Safaja, Calders i l'Estany.

25 agost 2020

 Regió7

Monistrol declara Ca l'Espardenyer com un espai a protegir i ja en preveu la rehabilitació

L'Ajuntament sotmetrà a un procés participatiu l'avantprojecte de reforma, que tindrà al setembre, i els usos de l'edifici, per treballar-hi a la primavera jordi escudé vila 14.08.2020 | 23:06

L'edifici de Ca l'Espardenyer de Monistrol de Calders, que serà rehabilitat arxiu/j.e.

L'històric edifici de Ca l'Espardenyer de Monistrol de Calders ha passat en poc més d'un any de l'amenaça de l'enderroc a convertir-se en un espai protegit. L'actual Ajuntament el va declarar fa uns mesos Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), i el Consell Comarcal del Moianès hi ha donat ara el vistiplau amb la seva ratificació. Superat l'escull de la catalogació, el govern municipal se centra ara en el procés per rehabilitar i poder donar un ús a l'edifici com més aviat millor, si és possible, dins d'aquest mandat.

Ca l'Espardenyer és un cèntric edifici de Monistrol que data del segle XVII, i que l'Ajuntament va adquirir l'any 2007 però que està en desús pel seu mal estat de conservació. La situació s'ha eternitzat fins al punt que aquests darrers anys ha estat objecte de polèmica al poble entre els partidaris de preservar-lo i els que el volien enderrocar. La CUP, que ha recuperat el govern després que ERC i JxC l'hi prenguessin amb una moció conjunta a la meitat de l'anterior mandat, sempre ha defensat mantenir l'edifici, i finalment l'ha pogut salvar fent valer la majoria absoluta que té ara a l'Ajuntament.

Més enllà d'aconseguir la catalogació de l'immoble, en aquests catorze mesos de mandat el govern de la CUP ha treballat en un avantprojecte de rehabilitació que va encarregar fa un temps i que preveu tenir aquest setembre. Aquest document, i també els usos que haurà de tenir l'edifici un cop rehabilitat, se sotmetran els propers mesos a un procés de participació ciutadana, amb la voluntat que, de cara a la primavera, l'Ajuntament ja tingui definit el projecte executiu i pugui iniciar la primera fase de reformes.

Abans s'haurà de resoldre una anomalia urbanística pendent que afecta Ca l'Espardenyer i la finca adjacent, que es troben fora d'ordenació perquè, segons la normativa municipal del 1990, ocupen un espai destinat a vials. El cas està en mans d'arquitectes que ja treballen en una modificació parcial del planejament per corregir-ho.


120.000 euros del PUOSC

L'Ajuntament també ha estat buscant fonts de finançament per afrontar els 400.000 euros que calcula que pot costar la rehabilitació, si bé l'import exacte el donarà el projecte executiu. De moment, sap que disposarà de 120.000 euros del PUOSC, i també s'està pendent d'uns ajuts de la Generalitat per a Béns Culturals d'Interès Local, i de les meses de concertació de la Diputació.

Quant als usos, es demanarà el parer dels veïns «sense que l'Ajuntament hi interfereixi ni condicioni res més enllà de les limitacions tècniques», apunta l'alcalde, Ramon Vancells.

14 agost 2020

Regió7

El Consell del Moianès declara Bé Cultural d'Interès Local Ca l'Espardenyer de Monistrol

L'actual consistori va apostar per conservar l'edifici que l'anterior govern es plantejava enderrocar redacció | monistrol de calders 05.08.2020 | 13:41

Projecte de millora de l'entorn de Ca l'Espardanyer AJ. MONISTROL

L'Ajuntament de Monistrol de Calders ha fet pública la seva «satisfacció» perquè després d'un any de la seva aprovació inicial al ple del consistori monistrolenc, el Consell Comarcal del Moianès, amb 12 vots a favor, 6 abstencions i un sol vot en contra, ha aprovat definitivament la declaració de Ca l'Espardenyer com a Bé Cultural d'Interès Local.

El consistori ha volgut recordar «el gran nivell de mobilització ciutadana que es va produir davant l'amenaça d'enderroc de la passada legislatura», amb l'aparició d'una plataforma, Salvemcalespardenyer, que va fer nombroses accions, i com la reivindicació de l'interès patrimonial de la casa va aturar els plans d'enderroc del govern de Junts i ERC. En aquesta línia, afirma també que aquestes dues formacions van accedir al govern la passada legislatura amb una moció de censura contra el govern de la CUP marcada per la polèmica a l'entorn de la conservació o enderroc de Ca l'Espardenyer.

L'actual govern de la CUP està treballant per tenir resolts aviat els inconvenients urbanístics que afecten la casa. També ha informat que paral·lelament ha encarregat un avantprojecte de rehabilitació que estarà a punt el mes de setembre, i que estarà destinat a sotmetre a participació ciutadana les decisions pel que fa als usos de la casa. L'objectiu de disposar a la primavera d'un projecte executiu tancat i del finançament necessari per a una primera fase de rehabilitació.

5 agost 2020

Regió7

Monistrol de Calders estrena un nou espai per a l'arxiu municipal

 1 agost 2020

Regió7 paper

Recullen més de 200 firmes contra la puja de l'IBI a Monistrol de Calders

7 gener 2020

Regió7 paper

Veïns de Monistrol de Calders protesten amb firmes contra la pujada de l'IBI

12 desembre 2019

Regió7 paper

Entrevista Ramon Vancells "La situació a Monistrol s'ha relaxat amb una opció que governa clarament amb majoria

7 desembre 2019

Regió7 paper