Quatre associacions han presentat a l’Ajuntament la petició formal perquè es declari l’edifici Bé Cultural d’Interès Nacional per frenar el projecte
Vista general de la masia de la finca la Païssa de Monistrol de Calders / ARXIU/MIREIA ARSO
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
David Bricollé
Monistrol de Calders05 JUL 2026 6:25
Quatre entitats naturalistes vinculades al Moianès i el Bages han presentat formalment una sol·licitud d’inici de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la masia Païssa de Monistrol de Calders. Es tracta del mas de la finca on un grup d’inversors promou el projecte de construcció d’un gran cementiri pensat especialment per a la comunitat xinesa de Catalunya. En concret, són ADENC-Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura a Catalunya; El Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès; l’Associació Meandre del Bages i el col·lectiu Amics de la Masia Païssa els qui han traslladat formalment aquesta petició a través de l’Ajuntament de Monistrol i la conselleria de Cultura de la Generalitat.
Les entitats signants d’aquesta sol·licitud consideren que la masia Païssa «compleix els criteris generals i particulars» per obtenir aquest grau de protecció que dona la declaració de BCIN, perquè forma part del Geoparc de la Catalunya Central «per les seves barraques de pedra seca», per les característiques de la masia en si mateixa, «que té caràcter i atributs de castell medieval per la presència de la torre i la seva ubicació amb el Castell de Calders», i també per la presència «d’una necròpolis medieval, documentada arqueològicament».
En paral·lel, sol·liciten que no es tramiti cap modificació de planejament urbanístic municipal de Monistrol de Calders, ja que el consideren «no adaptat a la Llei d’Urbanisme vigent», fins que no es resolgui l’expedient d’aquesta declaració de BCIN per part de la Conselleria de Cultura de la Generalitat.
Les entitats ecologistes denuncien que l’Ajuntament de Monistrol de Calders té un pla «no adaptat a la Llei d’Urbanisme vigent», la qual cosa, diuen, fa que no n’hagi fet una avaluació ambiental, i que «sense una actualització legal no pot realitzar una modificació del pla general d’un nivell tan rellevant de més de 50 hectàrees, superior a l’àmbit del sòl urbà del municipi, que comportaria una revisió del pla general sotmès a la ciutadania».
Els demandants de la declaració argumenten que amb aquesta iniciativa de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic com a BCIN, «a la vegada que es pot preservar el seu entorn rural i pagès i la seva activitat futura, es reivindica la memòria i el patrimoni històric singular vinculat al naixement de la vila de Monistrol de Calders, i s’aconsegueix el reconeixement de la història mil·lenària de la vila». Motius pels quals consideren que compleix els requisits de diferents apartats «de la Llei de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, relatiu a l’obligatòria preservació d’elements i edificis patrimonials que compleixen la llei estatal de protecció del patrimoni».
Per a aquesta petició, les entitats ecologistes han aportat un informe de patrimoni redactat per Marta Lloret, tècnica de Patrimoni Cultural i historiadora de les masies de Catalunya (coneguda popularment pel seu compte a xarxes com a ‘Caçadora de masies’), i documentació oficial de la presència d’una necròpolis medieval a la finca.
Plataforma ciutadana
A principi d’any, un grup de veïns i veïnes de Monistrol de Calders van fer públic que es constituïen com a plataforma ciutadana d’oposició al cementiri xinès que un grup d’inversors vol impulsar al poble amb el suport de l’Ajuntament. A grans trets, argumentava que volia defensar «l’ús històric i rural» de la finca de la Païssa, on es vol construir el cementiri, i que veu perillar si el projecte es desenvolupa tal com s’ha plantejat. Es tracta d’una antiga masia situada aproximadament a un quilòmetre del nucli urbà que els promotors del projecte van adquirir per convertir-la en una gran necròpoli multiconfessional pensada bàsicament per a la comunitat xinesa.
La superfície total del complex abastaria unes 50 hectàrees, amb una capacitat per a unes 80.000 construccions, entre nínxols, tombes, panteons, i columbaris, distribuïts en una combinació entre zones de gespa i forestals. També es preveuen, entre altres, zones d’aparcament per a uns 900 vehicles, un arc commemoratiu d’entrada d’arquitectura oriental, un passeig d’accés de pins i xiprers, un edifici de recepció, i espais de natura i espiritualitat.
Els impulsors de la plataforma adduïen que aquest plantejament no encaixa amb l’entorn. Ja en aquell moment remarcaven que la finca on es vol desenvolupar ha estat tradicionalment vinculada a la vinya, «on es conserva un celler amb una bota de grans dimensions» i altres de més petites, i en una zona de barraques de vinya i parets de pedra seca «que són patrimoni». La plataforma veu perillar la preservació d’aquests elements i de la masia mateixa.
Referència a Collserola
El cementiri que es planteja tindrà uns trets similars als del cementiri comarcal Roques Blanques, que dona servei a l’àrea metropolitana de Barcelona des de la serra de Collserola. És un dels més moderns i avançats del país, amb amplis espais i amb sepultures integrades en el paisatge i adaptades a l’orografia del terreny, igual com planteja l’avantprojecte del futur complex funerari del Moianès, elaborat per l’equip d’arquitectes Batlleiroig, el mateix despatx que va dissenyar el de Roques Blanques el 1984.
5 juliol 2026