El bus d’oci nocturn del Moianès tanca amb més de mil usuaris i amb voluntat de créixer

L’èxit del servei en la seva estrena aquest estiu amb trasllats durant sis nits de festa major, augura una ampliació de l’oferta l’any que ve



Concert la nit de dissabte a la Festa Major de Castellterçol, en què hi va haver servei de bus nocturn / Ajuntament de Castellterçol

Jordi Escudé
Castellterçol29 D’AG. 2025 6:25

El bus nocturn que aquest estiu ha posat en marxa el Consell Comarcal del Moianès per transportar viatgers que vulguin assistir a festes majors de la comarca en dies assenyalats, ha donat servei a més de mil usuaris. Aquesta setmana es tancava l’última de les rutes d’anada i tornada que s’han fet durant sis nits a les feses majors de Castellcir, Sant Quirze, Moià, i Castellterçol, i la resposta ha estat tan alta que fins i tot ha superat les previsions inicials. Ja es venia d’unes xifres elevades, i s’hi ha afegit «l’èxit de les dues últimes nits a Castellterçol», que han elevat la xifra final fins als 1.042 viatgers, segons que ha destacat el conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà.

La valoració al detall de la iniciativa es farà aquest setembre, però veient les xifres i la manera com s’ha desenvolupat, sense incidències, demostra que era un servei necessari i que dona resposta a una demanda que hi havia a la comarca, apunta Jordà, i assegura que «hi ha una satisfacció tant política com social», si bé els resultats i les qüestions a millorar es debatran en una pròxima reunió amb els membres del consell comarcal, en especial amb la presidenta, Laia Bonells, i el responsable de l’àrea de Territori, Xavier Bach, «amb voluntat de millorar el servei de cara al futur», diu Jordà. També es traslladaran les conclusions a la Generalitat, a qui es vol demanar una col·laboració més directa amb la proposta.


De moment, i a l’espera d’aquesta trobada, el responsable de Joventut no detalla els possibles canvis que hi pugui haver l’any que ve, però «és evident que la intenció és repetir i ampliar el servei en la mesura que sigui possible», sense descartar ni el nombre de nits per festa, ni el nombre de poblacions on se’n facin.

Aquest estiu, en cada nit de servei el bus nocturn s’ha distribuït en diverses rutes que comunicaven totes les poblacions de la comarca (des d’on s’hagués sol·licitat plaça) fins al lloc de destinació, amb un viatge d’anada i dos de tornada en cada ocasió. L’arrencada va ser el 26 de juliol per assistir a la Nit de Castellcir, en què van utilitzar el bus en alguna de les rutes 190 persones, ja sigui d’anada, de tornada, o les dues coses. La segona nit va ser l’1 d’agost, per assistir a la Safarra de Sant Quirze, amb 134 usuaris. Per a la Festa Major de Moià, la que ha tingut més demanda, es van cobrir dues nits. La del 14 d’agost, amb 216 usuaris, i la del 16 d’agost, amb 209 passatgers. Finalment, hi va haver dues nits de servei a Castellterçol, amb 118 usuaris el 22 d’agost, i amb 175 aquest dimarts, 26 d’agost, l’última jornada amb bus nocturn d’aquest estiu.

29 agost 2025

Regió7

Els ajuntaments de l’àrea central han duplicat en 20 anys la recaptació per l’IBI

El Moianès és l’única comarca que, des de la seva creació, fa una dècada, fins ara, mostra un descens dels ingressos per la contribució



Vista general d'una part de l'àrea urbana de la ciutat de Manresa / ARXIU/OSCAR BAYONA

David Bricollé
Manresa28 D’AG. 2025 6:30

En un espai temporal de només vint anys el nivell de recaptació dels Ajuntaments de l’àrea de Regió7 a través de l’impost més conegut i universal, el de béns immobles (IBI), s’ha més que duplicat a gairebé totes les comarques. Amb una única excepció, la del Moianès, que, en una dècada (els que fa que és comarca reconeguda oficialment), ha registrat un descens dels ingressos per aquest concepte.

L’any passat, si sumem els municipis del Bages, Moianès, Berguedà, Cerdanya, Solsonès i Anoia, els seus consistoris van recaptar pel que es coneix popularment com la contribució (la urbana) 142,5 milions d’euros. Fa tot just dues dècades, en aquest mateix territori la recaptació per l’IBI se situava en els 70 milions d’euros, menys de la meitat. O, dit d’una altra manera, en 20 anys l’augment de la recaptació en aquesta àrea que aglutina 138 ajuntaments és de 73 milions d’euros més que entren a les arques de l’administració.


Queda clar, per tant, que, el que ja de per si és un dels impostos puntal dels ingressos de l’administració, ha reforçat el seu paper al llarg d’aquest primer quart de segle. És una primera anàlisi del que es desprèn de les dades de l’IBI corresponent al 2024, que ha fet públiques recentment l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

A la Cerdanya, el més accentuat

Segons dades de l'informe ‘Panorama de la fiscalitat local 2024’ del Registre d'Economistes Assessors Fiscals, l’any 2023 el contribuent mitjà al conjunt de l’Estat va pagar 705 euros en impostos locals i taxes. D'aquesta quantitat, l'Impost sobre Béns immobles (IBI) va representar el 66% dels ingressos per impostos locals.

L’increment més accentuat de les xifres de recaptació en 20 anys s’ha donat a la Cerdanya, on ha estat de gairebé el 150%. Dels poc més de 5 milions que s’assolien el 2006, s’ha passat a més de 12 milions.

En el cas del Bages, en aquest salt de gairebé dues dècades l’increment de recaptació per l’impost de béns immobles és, en xifres absolutes, de 32 milions d’euros més, de manera que en el conjunt de la comarca els ajuntaments van sumar uns ingressos el 2024 de més de 62 milions, per aquest tribut (tot i haver ‘perdut’ en aquest període cinc municipis, que ara són al Moianès). Un 108% més. La resta es mou en termes relatius similars. Al Berguedà, l’any passat es van recaptar 11,4 milions d’euros de contribució (6,1 més que fa vint anys, +116%); al Solsonès, 3,6 milions (+123%); i a l’Anoia, gairebé 47 milions de recaptació d’IBI el 2024 (el 112% més que el 2006).

El cas del Moianès

Com es deia a l’inici, l’excepció és el Moianès, que actualment recapta 5,8 milions per aquest impost, un 2,6% menys que fa dues dècades. El fet té un factor que l’explica. Moià, que durant anys va estar sotmès a un estricte pla de sanejament per l’enorme deute acumulat a final de la primera dècada d’aquest segle, es va veure forçat durant uns quants anys a, entre altres mesures, tenir el coeficient per al càlcul de l’IBI situat al màxim permès per llei. A final del 2021, després de liquidar el crèdit que s’havia hagut de contraure deu anys abans amb el ministeri d’Hisenda per poder pagar creditors, la tornada a la normalitat econòmica va fer que el consistori comencés a aplicar una reducció d’aquest coeficient i, en conseqüència, de l’impost del rebut final de la contribució. I cal tenir en compte que Moià té pràcticament el 50% de la població de la comarca.


Evolució del preu mitjà del rebut de l'IBI per comarques / EQUIP D'INFOGRAFIA

Tret d’aquesta excepció, en el notable increment generalitzat es poden considerar dos factors principals: d’una banda, l’augment de població i d’habitatge. De l’altra, l’augment del preu del rebut de l’IBI per contribuent, que es pot produir per dues vies: un increment del valor de les finques (revisions cadastrals) i un increment del tipus impositiu que els ajuntaments tenen a les seves mans, amb un marge força ampli.

En relació amb el primer factor, és evident que hi té un pes perquè és constatable per les xifres del padró que el conjunt d’aquestes comarques han crescut en habitants i també és evident que en vint anys el parc d’habitatge ha augmentat considerablement.


Però les xifres que ofereix l’Idescat també deixar clar que hi ha una incidència molt rellevant de la capacitat que els consistoris tenen per gravar a l’alça aquest impost. Ho posa de manifest el fet que el preu mitjà del rebut ha crescut considerablement a totes les comarques (amb l’excepció, de nou, del Moianès). Cal tenir present que aquest càlcul es fa dividint el total de recaptació entre el nombre de rebuts que es giren. Per tant, tot i que hi ha més ciutadania que paga (més cost a repartir), aquest rebut no ha parat, majoritàriament, de créixer. Per exemple, en el cas del Bages el preu mitjà del rebut de l’IBI ha crescut entre el 2006 i el 2024 gairebé el 80% (201 euros més), fins a situar-se en els 456 euros de mitjana per contribuent. On més ha augmentat és -en consonància amb el que s’ha explicat abans de l’augment global de la recaptació- a la Cerdanya, on el cost d’aquest rebut pràcticament s’ha duplicat (ha passat de 205 a 402 euros de mitjana). A la resta, l’increment s’ha situat al voltant del 75%, mentre que el Moianès és de nou l’excepció, ja que el preu total s’ha reduït de 10 euros.

28 agost 2025

Regió7

Forestals bagencs i moianesos a Zamora expliquen la seva experiència: «Ens sentim més valorats aquí que a Catalunya»

Els vuit voluntaris tornen amb la sensació que ha de millorar la coordinació amb els Bombers al país

Així treballen els forestals del Bages i el Moianès en els incendis a Zamora

ADF

Lluc Grandia
Manresa22 D’AG. 2025 14:13Actualitzada 22 D’AG. 2025 15:12


Els vuit ADF del Bages i el Moianès que han anat a la província de Zamora a ajudar en l’extinció dels focs que assolen la zona segueixen treballant incansablement. El coordinador de l’ADF Quercus, Santi Montsech, assegura que «la coordinació entre tots és bestial. El primer dia hi va haver algunes dificultats, però quan ja hem fet contacte directe amb els que manen i organitzen, que són els agents forestals de Castella i Lleó, la coordinació ha anat molt bé».

Montsech assegura que «ens sentim molt més valorats aquí que a Catalunya. No hi ha color. Veuen que venim de lluny, amb ganes, i que ho fem voluntàriament. Un pagès amb qui hem parlat no es creia que no ens paguessin». Segons Montsech, algunes de les tasques que l'UME i els agents forestals lleonesos els hi han encarregat no les poden fer en els incendis de casa nostra perquè els Bombers no els hi permeten. «Tenim línia directa amb l’emissora i diem als helicòpters on han de descarregar. La cúpula de Bombers no ens deixa fer això a Catalunya». Assegura que tenen molt bona relació amb Agents Rurals (amb qui han muntat el grup de voluntaris) i que fins i tot els bombers creuen amb les seves possibilitats de treball, però que són els alts comandaments de Bombers els que no els deixen actuar habitualment.


A més, estan molt satisfets amb la seva tasca, que és evitar que els focs apagats, especialment aquells que s’han sufocat amb els mitjans aeris, puguin revifar amb els forts vents de la tarda. «Els focs poden quedar mal apagats, fent fum, i nosaltres els hem de rematar. Aquí fa un vent molt fort, i fins i tot fa fred. Hem arribat als sis graus». Dimecres van estar a la Puebla de Sanabria, i ahir es van desplaçar a Ribadelago, un poble que està desallotjat i que estan protegint per evitar que els focs arribin a les cases. Cada matí, un responsable els assigna un lloc que han de protegir, i allà es reuneixen amb els membres de l’UME amb qui comparteixen front.


Tot i això, Montsech té mals presagis pel foc. «Aquí fins que no plogui no s’extingirà. Diuen que dissabte hi ha previsió de pluja, esperem que sigui així». Les dimensions dels incendis són molt grans, i l’ADF ho responsabilitza a la poca gestió forestal. «És un lloc de muntanya preciós, que mai havien tingut incendis d’aquest tipus. A Catalunya, després dels incendis del 1994, es va fer molta prevenció. Aquí no hi ha camins forestals, no s’ha fet prevenció. Les pistes s’han fet ara amb els bulldozers de l’exèrcit». D’aquesta manera, no poden atacar el foc als boscos: «Quan crema el bosc ja és inevitable. Nosaltres podem anar als pobles, a les zones habitades, a matar focs perquè no hi entrin».


Els vuit membres de les ADF, Quercus, Defensors del Bosc i Els Cingles, conjuntament amb la resta de la cinquantena de voluntaris que van arribar dimecres a Zamora, tornaran dissabte després de tres dies de feina intensa. «Ara estan parlant de la possibilitat que ens rellevin, que vinguin altres voluntaris a substituir-nos. A veure si pot ser així. Quan vam anar a la DANA ja va passar».

22 agost 2025

Regió7

Instal·laran controls d’aigua subterrània al Bages, Moianès i Anoia

Els punts permetran fer un seguiment tant a nivell quantitatiu com qualitatiu per millorar-ne la gestió



Detall d'un dels piezòmetres que ja formen part de la xarxa de control i seguiment / ACA


Redacció
Manresa21 D’AG. 2025 13:20


Municipis del Bages, el Moianès i l’Anoia disposaran de punts de control de les aigües subterrànies. Es tracta d’un pla de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per al qual invertirà 855.000 euros, que té per objectiu millorar el control i fer un seguiment de les aigües subterrànies, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, per així millorar-ne la gestió. Ara, l’ACA ha tret a licitació 15 nous punts de control, entre els quals els que es posaran a municipis de l’àrea central.

En concret, d’aquests punts de control de les aigües subterrànies, denominats piezòmetres, se n’instal·laran a Súria i Cardona, entre Moià i Castellterçol; i a la Llacuna, Piera i a la zona entre Calaf, Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles. En conjunt se’n disposaran de nous a deu comarques diferents de tot Catalunya.


La profunditat dels piezòmetres oscil·larà entre els 13 i els 250 metres i aquests punts de control determinaran el nivell, la temperatura, i en el cas dels propers a la costa, la salinitat de l’aigua.

Xarxa de control

L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) disposa d'una xarxa de control automàtica, amb més de 200 punts de control, en embassaments, aforaments en rius i canals, estacions de qualitat i piezòmetres per a controlar l'estat dels recursos hídrics.

Aquesta xarxa es divideix en 80 aforaments en rius, 12 en embassaments, 31 en canals de derivació, 12 en estacions automàtiques de control de la qualitat i 78 en piezòmetres automàtics.


Per dur a terme la mesura directa i puntual de cabals en rius i canals, l’ACA disposa de tècnics aforadors i mitjans materials (equips d’aforament) per realitzar mesures d’aforament de cabals. Aquestes es duen a terme en tots els escenaris hidrològics (sequera, normalitat i episodis d’avinguda) amb diferents objectius com poden ser: el control de cabals ambientals o, a l’altre extrem, cabals d’avinguda, verificació i calibratge de les corbes de cabals (relació alçada – cabal) de les estacions d’aforament, control de les derivacions dels aprofitaments d’aigües superficials, realització d’estudis tècnics o científics, entre d'altres.

21 agost 2025

Regió7

El nou bus d'oci nocturn del Moianès suma en quatre nits prop de mil usuaris

Joves de tota la comarca han fet ús del servei per assistir a les festes majors de Castellcir, Sant Quirze i Moià, i queda la de Castellterçol les nits del 22 i 26 d’agost




Un dels concerts de Festa Major, la nit del 16 d'agost a Moià, en què hi va haver servei de bus nocturn / Ajuntament de Moià


Jordi Escudé
Moià20 D’AG. 2025 6:26


El servei de bus nocturn que s’ha activat aquest estiu al Moianès per transportar usuaris a festes majors de la comarca, està complint totes les expectatives, i en quatre jornades ja ha sumat fins a 955 inscrits, entre el viatge d’anada i els dos de tornada que es fan en cada ocasió. L’experiència d’enguany, que encara no s'ha acabat, vol ser una prova pilot, però la resposta que està tenint fins ara, amb els busos gairebé plens, «demostra que és un servei necessari i que dona resposta a una demanda històrica del jovent de la comarca», apunta el conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà.

La proposta del bus nocturn es va posar en marxa durant la Nit Jove del 26 de juliol passat, a Castellcir, i l’experiència es va repetir l’1 d’agost, amb la Safarra de Sant Quirze Safaja, i les nits del 14 i el 16 d’agost, durant la Festa Major de Moià. Les últimes cites seran els pròxims divendres i dimarts, 22 i 26 d’agost, a la Festa Major de Castellterçol. Són les celebracions que, d’entrada, els promotors d’aquest nou servei van considerar que tindrien una major convocatòria tenint en compte com han funcionat els altres anys, i fins ara s’han complert els pronòstics, amb inscripcions de joves de la comarca, però també de municipis propers com Avinyó. Ha sorprès l’edat dels usuaris, que se situa al voltant d’entre els 14 i els 30 anys, segons fonts de l’organització, que esperava una demanda molt més majoritària de menors i no tant de majors de 20 o 25.

El servei funciona amb tres busos simultanis en cada jornada, cadascun dels quals fa una ruta diferent fins al municipi de destinació on se celebra la festa. N’hi ha dos de 22 places i un de 55, i fan un sol viatge d’anada i dos de tornada, el primer cap a les 3 i l’altre cap les 5 de la matinada, que és el que més s’omple. De fet, i segons les dades facilitades pel Consell Comarcal del Moianès (que és qui enguany ha assumit íntegrament el cost del servei), sent dobles, les tornades sempre han tingut més usuaris que els viatges d’anada, i la demanda ha estat especialment notòria durant la Festa Major de Moià. Dissabte passat, 16 d’agost, s’hi van desplaçar amb el bus nocturn 290 persones (sigui fent un sol viatge o tots dos), mentre que la nit del 14 d’agost hi va haver 273 inscrits. Es dona el cas que, tant en una ocasió com en l’altra, va destacar l’assistència de joves provinents de l’Estany, fins al punt que es van haver de fer dos viatges d’anada per poder-los encabir, i també viatges addicionals de tornada.


L’estrena del servei a la Nit de Castellcir, el bus nocturn del Moianès va comptar amb un total de 213 usuaris (sumant anada i tornada), i la Safarra de Sant Quirze, l’1 d’agost passat, amb 179. Les inscripcions de cara a la Festa Major de Castellterçol amb el bus de nit d’aquest divendres i de dimarts que ve, també van a bon ritme, expliquen fonts del Consell Comarcal del Moianès.
La campanya «Fem oci segur»

Més enllà de donar l'opció de desplaçar-se a poblacions veïnes per viure-hi les festes majors sense necessitat d’haver d’agafar el cotxe, Jordà apunta que aquest servei també promou «unes celebracions saludables i cíviques. Ajuda als joves a interrelacionar-se i a fer xarxa amb els d’altres municipis».

En aquest sentit, recorda que el bus nocturn s’afegeix al projecte «Fem oci segur», amb informadors itinerants que intervenen en qüestions de salut, violència de gènere, drogues o altres temes lligats a l’oci nocturn. Precisament, aquests busos incorporen aquests educadors, que no tan sols controlen que tothom hagi fet la reserva prèvia correctament, sinó que també donen un servei d’acompanyament en aquestes qüestions. L’organització assegura que fins ara, el civisme i la bona conducta han predominat en tots els viatges que s’han fet.


Després de la Festa Major de Castellterçol es farà una valoració general de l’experiència, amb voluntat de tornar-la a repetir l’any que ve. Tanmateix, Jordà insisteix en l’èxit ja assolit fins ara «com una mostra de cara al departament de Territori de la Generalitat que es tracta d’un servei necessari», i en aquest sentit demana la implicació de la conselleria de cara a l’oferta i possible ampliació del servei en un futur.

20 agost 2025

Regió7

La Catalunya central explora la producció de biogàs amb tres projectes

Es preveu la construcció de plantes de capital privat a Sant Mateu i Sant Fruitós, i una de pública a Moià, que podrien ser operatives el 2026



Imatge simulada de la futura planta que es projecta a Sant Fruitós / Genia Bioenergy


Jordi Escudé
Manresa14 D’AG. 2025 6:25Actualitzada 14 D’AG. 2025 7:51


La producció d’energia elèctrica o gasística per biometà es vol fer un lloc a les comarques centrals, on a final de l’any que ve hi podria haver tres plantes de biogàs en funcionament. Les dues que es volen fer al Bages, a Sant Mateu i a Sant Fruitós, són d’iniciativa privada, i a Moià n’hi vol construir una l’Ajuntament. Per ara, són projectes en tràmit sense una data precisa, però la voluntat dels seus promotors és que puguin estar operatives a final de l’any que ve o, a tot estirar, el 2027.

La implementació d’aquestes plantes a les comarques centrals es planteja en un context d’impuls d’aquest tipus d’infraestructures que es vol fer des de la Generalitat, després que el departament d’Agricultura anunciés fa uns dies la possibilitat que a Catalunya es construïssin 50 plantes d’aquest tipus en els propers cinc anys. L'objectiu és millorar la gestió de les dejeccions ramaderes i, d’aquesta manera, donar resposta al 45 % dels purins que es generen anualment en el conjunt del territori, i fer-ho d’una manera sostenible. Es dona el cas que les comarques centrals són una àrea d’una elevada generació de purins, i on la promoció (pública o privada) d’aquestes plantes té un camp ampli per recórrer. Es tracta d’aprofitar aquesta matèria orgànica per produir biogàs a través d’una codigestió anaeròbica i obtenir-ne, per exemple, electricitat, que després es pot injectar a la xarxa augmentant, d’aquesta manera, la producció d’energia renovable i disminuint la dependència de combustibles fòssils.

És l’objectiu que busquen les tres propostes que hi ha en marxa a les comarques centrals. Això sí, en el cas de Moià, sense escatimar crítiques per part de grups ecologistes que consideren que es planteja un projecte sobredimensionat. De fet, de tots tres projectes, el de Moià és el que està més a les beceroles, tot i que el govern d’Ara Moià, que n’és el ferm impulsor, confia a tenir enllestida la planta al setembre de l’any que ve.

La de Moià serà municipal

Es tracta d’una planta que serà titularitat al 100 % de l’Ajuntament, que en el ple del mes de juny passat va aprovar el conveni de cessió anticipada dels terrenys del polígon del Prat, on s’ubicarà, perquè es pugui construir en sòl públic. Són 2,5 hectàrees de superfície, tot i que la planta n’ocuparà només la part que acabi definint el projecte. Una ubicació que el govern municipal considera «la més idònia possible» per les bones connexions viàries, i per la seva proximitat amb la depuradora i amb una estació transformadora per on es podrà evacuar ràpidament l’electricitat que es generi.

Segons fonts municipals, en aquesta planta es tractaran restes de fracció orgànica, de poda, de la indústria alimentària, i de fangs de la depuradora de Moià i d’empreses properes, de manera que es fermentarà aquesta matèria per produir gas metà i generar electricitat.

El cost estimat de la seva construcció és de 5,5 milions d’euros, pels quals l’Ajuntament compta amb una subvenció de 3.6 milions provinents dels fons europeus Next Generation.

Cinc hectàrees a Sant Mateu

La planta que es projecta a Sant Mateu de Bages s’ubicarà en uns terrenys que doblen la superfície de la planta de Moià. Seran 5 hectàrees a la finca Can Torres, al terme de Sant Mateu però a tocar del polígon La Pobla de Súria.

El promou la companyia basca Nortegas Renovables a través de l’assessorament tècnic de l’enginyeria manresana Grup Solucions. Ja fa un any i mig que es va arribar a un acord amb els propietaris de la finca per ubicar la instal·lació, i ara els tràmits són en mans de la Generalitat, que ha de donar els permisos per poder desenvolupar el projecte, segons que ha explicat l’enginyer responsable de Grup Solucions, Ricard Planas.

La tardor passada es va presentar el Pla Especial Urbanístic Autònom per obtenir les autoritzacions urbanística i ambiental, i el mes de març passat s’hi va incloure un Projecte d’Actuació Específica per fer possible també la futura connexió entre aquesta planta i la xarxa de gas que és propietat de Naturgy. Tan bon punt s’obtinguin els permisos corresponents, es procedirà amb els projectes d’activitat i executiu «que confiem enllestir en poc més d’un mes» perquè ja hi ha els documents de base, sosté Planas. Després se sol·licitarà la llicència d’obres que s’enllestiran aproximadament en sis mesos.

El projecte suposa una inversió de 14 milions d’euros per produir 54GWh anuals de biometà, l’equivalent al consum mitjà de més de 8.000 famílies. La planta es proveirà dels residus agrícoles, ramaders i agroalimentaris produïts en un radi d’uns 15 km a l’entorn de la finca, on hi ha comptabilitzades 959 explotacions d’una quinzena de municipis.

Es preveu que la nova planta generi una vintena de llocs de treball per a la seva construcció, i un cop en marxa, se’n podrien crear 7 de directes i entre 10 i 12 d’indirectes de manera estable.
 

Un projecte a la Serreta

També està força avançada la proposta de la planta de biogàs de Sant Fruitós de Bages, que en aquest cas promou l’empresa valenciana Genia Bioenergy amb participació de capital Repsol.

Es projecta en uns terrenys d'unes 3 hectàrees (la instal·lació n'ocuparà la meitat) a la banda nord del polígon industrial de la Serreta, entre les carreteres C-16 i C-25.

En principi, la proposta és ben vista per l’Ajuntament. Es va presentar públicament el novembre passat, i ja fa un parell de mesos que la promotora va enllestir el projecte, que ja és a mans de la Generalitat perquè l’avaluï de cara a la concessió dels permisos corresponents sense que a hores d’ara hi hagi un calendari previst d’execució de les obres, apunten fonts de l’empresa. Confien que el procés segueixi el seu curs sense demora, i un cop comencin les obres, a tot estirar s’allargarien durant un any i mig.

És un projecte similar als restants, per a la producció d’energia amb biometà a partir de residus provinents de la indústria ramadera, agroalimentària, i de llots orgànics de la comarca. Preveu processar fins a 125.000 tones de restes orgàniques per convertir-les en biometà i obtenir 80 GWh anuals d’aquest gas, que s’injectarà a la xarxa per produir l’energia equivalent a les necessitats de gas de més de 7.800 llars. Això substituirà la generació de gas d’origen fòssil i implicarà no haver d’importar gas natural.

El projecte suposarà una inversió aproximada de 25 milions d’euros i tindrà una vida útil d’uns 25 anys. Es calcula que, un cop en marxa, generi unes 10 ocupacions directes i més de 30 d’indirectes de llarga durada.
 

El 50% d’autonomia elèctrica

A l’espera de les autoritzacions corresponents, en principi, totes tres propostes encaixarien amb la voluntat de la Generalitat de desenvolupar aquest tipus d’activitats mitjançant l’Estratègia catalana del digestat i el Pla d’acció 2024-2030, que s’han presentat aquesta primavera amb l’objectiu d’assolir un 50 % d’autonomia elèctrica amb fonts netes d’aquí a 5 anys. A més, es volen impulsar tres biopolígons en zones rurals i 50 plantes de biogàs a tot el territori.


Per tot plegat, el Govern ha reduït a la meitat els tràmits per implantar projectes de producció de biogàs que siguin considerats estratègics. Això vol dir que han d’estar ubicats en municipis afectats per la contaminació de nitrats d’origen agrari o en zones amb mala qualitat de l’aire, on els nivells de contaminants i amoníac superin els límits normatius; ser plantes de biogàs de gestió col·lectiva que processin dejeccions (almenys en un 50%); que tinguin una capacitat mínima per processar 100 tones de material al dia; i que incorporin tecnologies per tractar el digestat obtingut en el procés de digestió anaeròbica, amb l’objectiu d’obtenir subproductes amb propietats fertilitzants.

14 agost 2025

Regió7

Territori enllesteix la C-59 de Moià a Sant Feliu i encarrila la connexió fins a l’eix Transversal

El departament aprovarà, aquesta tardor, el projecte per a la continuació de les millores en el tram que va fins a la C-25, a Santa Maria d’Oló




La consellera Sílvia Paneque ha visitat avui la C-59 a Sant Quirze Safaja / Oscar Bayona

Queralt Casals
Sant Quirze Safaja30 JUL 2025 13:52Actualitzada 30 JUL 2025 19:03


Les obres de millora de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines, que es duien a terme des de fa més de dos anys, ja estan enllestides. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat l’actuació i ha anunciat que aquesta tardor s’aprovarà el projecte per continuar les millores d’aquesta via en el tram que va de Moià fins a l’Eix Transversal (C-25), a Santa Maria d’Oló, passant per l’Estany. D’altra banda, l’any vinent començaran els treballs de la variant de Sant Feliu, que permetrà alliberar de trànsit el nucli urbà.

Les comarques del Moianès i el Vallès Oriental ja estan més ben connectades gràcies a les obres que s’han dut a terme a la C-59. Concretament, s’ha actuat en un tram de 16 quilòmetres entre la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, i la zona urbana de Sant Feliu de Codines (Vallès), passant també pels termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze.


Els treballs han consistit en el condicionament i renovació del ferm i l’aplicació de diverses millores per afavorir la seguretat i la comoditat en la conducció. Paneque, que avui ha visitat la via a Sant Quirze Safaja, ha destacat que aquesta actuació «enforteix un eix vertebrador» i «els municipis queden millor connectats, amb un temps de trajecte més segur i còmode».


Per la seva banda, el subdirector general de Projectes i Obres, Pedro Malavia, va explicar que les millores que s’han fet a la carretera «són fruit d’una feina conjunta de detecció de problemes i cerca de solucions» amb els agents del territori i va destacar que «el què inicialment era una actuació d’un milió d’euros per condicionar la carretera ha acabat sent un projecte de 8,2 milions amb parades d’autobús, generació de passos de fauna i millora d’interseccions». La carretera ja està plenament en servei, tot i que té pendents d’acabar algunes marquesines i tanques cinegètiques, que es completaran a la tardor.

Entre les actuacions que s’hi han dut a terme hi ha la renovació del ferm de tot el tram, la construcció de cunetes transitables per a guanyar amplada a la carretera i afavorir la seguretat viària, la creació de zones habilitades per a l’aturada d’autobusos en 16 parades i el condicionament de passos de fauna. La consellera ha subratllat l’aposta del Govern per millorar la seguretat viària i disminuir l’accidentalitat mortal, en especial xocs frontals. Paneque ha destacat també el paper d’aquesta actuació en «la cohesió territorial, el desenvolupament econòmic local i les relacions humanes i econòmiques entre poblacions veïnes».

Durant la seva estada al Moianès, la consellera també ha anunciat que el Departament aprovarà, aquesta tardor, el projecte per a la continuació d’aquesta actuació de millora fins a l’eix Transversal. La Generalitat, ha explicat, ha iniciat avui el tràmit d’audiència pública del projecte de condicionament del tram de la C-59 des de Moià fins a la connexió amb l’eix Transversal, a Santa Maria d’Oló. Aquest tram té una longitud de més de 15 quilòmetres i el projecte inclou actuacions de característiques similars a l’obra que ara ha finalitzat.


D’altra banda, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha posat avui en servei la millora de l’accessibilitat del sector industrial la Teuleria-Pla de Romaní amb la carretera N-141c. Amb un pressupost de 520.000 euros, l’actuació ha consistit en la construcció de carrils centrals per a facilitar els moviments d’incorporació i de sortida en l’accés a aquesta zona industrial. Aquesta obra s’emmarca en un conveni de col·laboració entre el Departament i l’Ajuntament de Moià, pel qual la Generalitat aporta el 80% del cost i l’Ajuntament, el 20%.


Variant de Sant Feliu de Codines

La consellera Paneque ha visitat també l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, on ha refermat «el compromís del Govern» amb l’impuls de la variant de la C-59 que permetrà alliberar de trànsit de pas pel nucli urbà. Així, la consellera ha anunciat que el Departament ha aprovat definitivament el projecte, amb una inversió prevista de 48 milions d'euros. Una actuació que, segons Paneque, «millorarà la seguretat viària», així com «la traça urbana, l’economia local i la qualitat de vida de la ciutadania». Es preveu que els treballs es licitin el setembre vinent i comencin la primavera que ve, amb un termini d’execució de 30 mesos.

30 juliol 2025

Regió7

La variant de la C-59 a Sant Feliu de Codines es començarà a construir l’any vinent

La nova via millorarà la connectivitat entre el Moianès i el Vallès Oriental


Actualment tot el trànsit de la C-59 travessa per la trama urbana de Sant Feliu / Queralt Casals


Queralt Casals
Sant Feliu de Codines30 JUL 2025 19:16


La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat aquest dimecres l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, on ha presentat l’esperat projecte de la variant de la C-59, que ha de permetre treure el trànsit de l’interior d’aquest municipi i millorar la connexió entre el Moianès i el Vallès Oriental. Amb una inversió prevista de 48 milions d’euros, el projecte ja s’ha aprovat definitivament i els treballs és previst que es licitin el setembre i comencin la primavera que ve, amb un termini d’execució de dos anys i mig.

Així, la C-59 veurà desencallada aquest any una de les peces clau per convertir aquest eix fonamental del Moianès en un connector més directe cap al Vallès. El projecte inclou el traçat d’una variant de quatre quilòmetres, per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu. En la major part del recorregut, la carretera serà de dos carrils més un tercer, en sentit Moià, per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. Segons la consellera, amb la variant es «millorarà la seguretat viària», així com «la traça urbana, l’economia local i la qualitat de vida de la ciutadania».


Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una barrera de formigó. La nova via tindrà un viaducte de 515 metres per superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres a la zona de Can Bosc, que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.


El projecte inclou la construcció de tres rotondes a nivell per a connectar amb la vialitat de l’entorn (carreteres de Gallifa i de Centelles), a més de la reposició de camins que donen accessos a propietats adjacents. Amb la rotonda de la carretera de Gallifa, també es generarà un nou accés a Sant Feliu de Codines des de la nova variant.

30 juliol 2025

Regió7

El malestar pels parcs de renovables omple el jutjat de processos

El sindicat agrari Unió de Pagesos està en desacord amb una tercera part dels 64 projectes iniciats des del passat mes de gener per la Generalitat, arreu del país. Dotze d'ells són a la Catalunya interior




Molins en un parc eòlic de l'ANoia / ACN/ Mar Martí


Enric Badia
Manresa29 JUL 2025 14:10Actualitzada 30 JUL 2025 8:39


Unió de Pagesos ha presentat 12 recursos d'alçada des del mes de gener fins ara per projectes de parcs solars que es volen fer a la Catalunya central. N'hi ha 5 a l'Anoia (a la zona de Calaf i el seu entorn), 2 Bages, 1 Moianès, 1 Solsones i 3 més a la part anoienca de la regió del Penedès. El sindicat ha refermat avui el seu compromís "a favor d’un model d’implantació de les energies renovables a casa nostra respectuós amb el territori i l’activitat agrària. Un compromís que, des del gener i fins a principis de juliol d’enguany ha dut el sindicat a presentar al·legacions a 22 projectes fotovoltaics d’àmbit català d’un total de 64 presentats. Una vintena de projectes que, destaca l’organització agrària, tenen afectació directa sobre 380,53 hectàrees; cosa que equival a un 60,23% del total. Durant aquest temps també s’han arribat a presentar 17 contenciós administratiu, quatre dels quals s’han tramitat aquest 2025: a Sant Martí de Tous (Anoia), Calders (Moianès) i dos parcs a Alcarràs (Segrià).



Josep Carles Vicente, de la Comissió Permanent Nacional d'UP; Antoni Borràs, reternatives d'UP i Jaume Pedrós, membre de la Comissió d'Energies Renovables d'UP / UP

En total, des de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, Unió de Pagesos ha presentat al·legacions a un total de 232 projectes de parcs solars. En aquest mateix període, l’organització ha presentat també un total de 55 recursos d’alçada a aquells projectes en què ha sigut necessari: 26 a la Plana de Lleida (17 Segrià, 3 Garrigues, 3 Urgell, 1 Segarra, 2 Noguera), 9 a la Catalunya Central (5 Anoia; 2 Bages, 1 Moianès; 1 Solsonès), 3 al Penedès (Anoia), 5 a l’Alt Pirineu (Pallars Jussà), 4 a les Terres de l’Ebre (3 Ribera d’Ebre, 1 Terra Alta) , 7 al Camp de Tarragona (4 Alt Camp, 2 Conca de Barberà, 1 Tarragonès) i un a Girona (Alt Empordà).

Posicionament sindical

El responsable d’Energies Alternatives d’Unió de Pagesos, Antoni Borràs, i del membre de la Comissió Permanent Nacional del sindicat, Josep Carles Vicente, subratllen que un model que vetlla per la preservació del sòl agrari en el marc d’un model d’implantació d’energies renovables planificat, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum i sense ocupar indrets que ja pateixen una alta concentració de parcs eòlics o fotovoltaics.


Al mateix temps, el sindicat també aposta per un desenvolupament rellevant de l’autoconsum, un model impulsat amb transparència i amb la implicació del territori i que prioritzi l’ús i l'ocupació d’espais ja alterats per l’activitat humana en comptes de malmetre espais de valor agrològic alt o d’interès agrari elevat.

29 juliol 2025

Regió7

El Moianès activa un bus nocturn per festes amb cobertura a tota la comarca

El servei s’estrena aquest dissabte per la Nit de Castellcir, amb tres rutes, un horari d’anada i dos de tornada, i cada vehicle tindrà la figura d’un informador



Un concert de la festa major de Moià de l'any passat / ARXIU/AJM


David Bricollé
Moià25 JUL 2025 6:26


El Moianès estrenarà aquest dissabte un servei de transport que vol donar resposta a les particularitats de la comarca i a una situació que s’ha detectat com a demanda: el de la mobilitat festiva dels joves entre municipis.

Es tracta del Bus de nit, que el Consell Comarcal, d’acord amb els ajuntaments, posa en pràctica per primer cop, encara com a prova pilot i per a uns dies molt concrets, però amb una estructura molt planificada. I que, segons destaca el conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà, vol anar «més enllà d’un simple servei de transport. Volem que sigui un espai des del qual ja es treballi per fomentar unes festes segures i cíviques».


El bus també funcionarà per la Safarra (Sant Quirze Safaja) el divendres 1 d’agost; la festa major de Moià, els dies 14 i 16 d’agost, i la de Castellterçol, els dies 22 i 26 d’agost

El Bus de nit del Moianès tindrà la primera experiència aquest dissabte, 26 de juliol, amb motiu de la Nit de Castellcir, una activitat al parc de la Quintana amb propostes musicals des de les 8 del vespre fins a les 5 de la matinada de diumenge.


El servei, que és gratuït per als usuaris (el Consell Comarcal n’assumeix íntegrament el cost), constarà d’un total de 3 línies (identificades amb els colors blau, verd i vermell) per donar cobertura a les deu poblacions. La més llarga, la blava, anirà des de Santa Maria d’Oló fins a Castellcir en una ruta de nord a sud bàsicament per la C-59 passant per l’Estany, Moià i Castellterçol. Aquesta és la que es preveu que tingui, per població, una demanda més elevada, per la qual cosa disposarà d’un autocar de 50 places. La línia verda sortirà des de Collsuspina i també passarà per Moià, a més de Monistrol de Calders i Calders, amb parada a Castellcir a la meitat de l’itinerari i al final. La vermella sortirà de Sant Quirze Safaja i passarà també per Granera.

Per a cadascuna de les tres línies s’ha establert un horari d’anada (totes arrenquen a les 11 de la nit) i dues opcions horàries de tornada, la primera de les quals sortirà de Castellcir a quarts de 3 de la matinada, i la segona cap a les 5.

Per poder accedir a aquest servei, els joves que el vulguin utilitzar únicament han de fer una inscripció prèvia, obligatòria (i, com es deia, gratuïta), a través d’un formulari virtual que hi ha a la pàgina web del Consell Comarcal. En aquest cas, la data límit és aquest divendres a les 6 de la tarda i les places són limitades.

El servei del Bus de nit del Moianès ja s’ha previst per a tres festes més i cinc dies d’aquest estiu. La Safarra (Sant Quirze Safaja) el divendres 1 d’agost; la festa major de Moià, els dies 14 i 16 d’agost, i la de Castellterçol, els dies 22 i 26 d’agost.
 

Agents nocturns als busos

El conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà, destaca un aspecte afegit d’aquest servei, que és que a cada línia comptarà amb la figura d’un informador (dos en el cas de la línia blava), «agents nocturns, que faran un acompanyament del jovent. En el sentit que no només s’encarregaran de controlar que els usuaris hagin fet correctament la reserva prèvia, que és un requisit imprescindible, sinó que també assessoraran perquè la festa des d’un bon inici es porti d’una manera cívica ordenada».

En aquest sentit, hi afegeix que seran educadors que «ens ajudaran amb aquesta proposta, que per nosaltres va més enllà d’un simple servei de transport. Ho és, però també és una mesura de seguretat per a la mobilitat dels nostres joves, i alhora volem que sigui aquest àmbit d’assessorament perquè la festa sigui saludable i amb convivència». De fet, la iniciativa forma part del pla de joventut que l’ens comarcal va aprovar l’any passat, «i d’un projecte més ampli que anomenem Fem Oci Segur, que inclou altres serveis com, per exemple, els punts lila», espais d’assessorament i suport davant les violències masclistes i LGTBIfòbiques.

Ferran Jordà reitera que aquests agents cívics també treballaran d’acord amb els organitzadors de cada festa en concret, els responsables polítics o els agents de salut. «És una xarxa col·laborativa perquè sigui un èxit i tinguem prou força per demostrar a la direcció general de Transports que és un bé necessari i amb uns resultats positius. De manera que aconseguim la seva implicació i puguem fins i tot fer possible que es converteixi en un servei regular». De fet, un dels propòsits del Consell Comarcal, que en el seu dia ja va traslladar a la direcció general, és que la Generalitat pugui acabar assumint aquest servei com a propi i fent-se càrrec del seu finançament, entenent que forma part de «les particularitats d’una comarca petita com la nostra».


I incideix en el fet que es vol contribuir no només a aportar un servei de transport, sinó també a «reforçar la seguretat, ja que evitem que els nostres joves es posin al volant en aquests desplaçaments, i a contribuir a fer que aquestes festes siguin el més segures i cíviques possible».

25 juliol 2025

Regió7

El Rustik Fest encén l’estiu al Moianès amb música, art i natura

La festa rústica celebra la seva tercera edició amb una jornada plena de música, dansa, creació i bon ambient rural
Concert de l'edició anterior del Rustik Fest / Rustik Fest


Redacció
Manresa23 JUL 2025 6:30Actualitzada 23 JUL 2025 11:04

El Rustik Fest torna a Castellterçol per consolidar-se com una cita ineludible per a tots aquells que busquen fusionar la passió per la música amb l'amor per la natura i la cultura rural. Més enllà d'un simple concert, el Rustik Fest és una veritable trobada, una celebració de l'art, la comunitat i el caliu d'un poble que obre els braços als seus visitants.
 

Una experiència completa als peus del castell mil·lenari

La tercera edició del Rustik Fest, que se celebrarà el 9 d'agost de 2025, tindrà lloc als idíl·lics voltants del mil·lenari Castell de Castellterçol, un paratge emblemàtic del Moianès que proporciona un escenari inigualable. Enguany, l'esdeveniment promet una experiència ampliada, amb més del triple d'espai i una oferta gastronòmica molt més variada per satisfer tots els gustos.

Des de les 17:30h fins a les 23:00h, els assistents podran gaudir d'un programa ric en activitats prèvies al concert de country folk. S'inclouen caminades per la natura a càrrec de la periodista Griselda Guiteras que coneix molt bé la història de la comarca i ens acompanyarà en unes caminades a les fonts i les poues de glaç de Castellterçol, visites guiades a càrrec de la Fundació del Castell que ens ensenyaran i explicaran l'ermita, la granja, el museu privat de la família Carbonés i per primera vegada en el Rustik, les estances de la casa rural dins de les muralles del castell.

Per altra banda, l'agrupació de ball country de Castellterçol s'encarregaran dels tallers de ball country pels principiants, i de la ballada country popular oberta tothom en una gran pista de ball de 80 m² per anar escalfant motors. Tot això acompanyat d'una àmplia selecció de foodtrucks que donaran servei durant la tarda i fins al final del concert. També durant tota la tarda es podran comprar barrets, botes i tota mena d'accessoris a les carpes de La Boutique del Country així com complements fabricats en resines de pedres naturals de mkdesign handmade.

Música, art i cultura rural

El cor del Rustik Fest és, sens dubte, la música. L'esdeveniment destaca per la seva aposta pel gènere country folk, amb artistes com Jim Tersol & The Dreamers que prometen una vetllada inoblidable sota les estrelles, durant el concert a la pista de ball L'agrupació de country de Castellterçol en cançons predeterminades faran exhibició de les coreografies creades per l'ocasió.

La pista de ball sempre estarà oberta durant l'actuació perquè ningú es quedi sense ballar. Però el festival va més enllà de la música, oferint un espai per a la creació artística i la valorització del talent local. Artistes del Moianès com Francesc Villaran i els creadors del Jardí de Les Arts de Castellcir, transformaran el ferro abandonat, la fusta o la pedra en escultures amb ànima, la trobada de sketchers del moianès dibuixaran en grup diferents aspectes del Rustik Fest capturant l'essència del moment, també s'exposaran tractors agrícoles restaurats de gran valor històric i s'oferirà una explicació sobre la seva utilització original i el seu procés de restauració.

Novetat exclusiva: un cap de setmana al castell de Castellterçol

Per als qui busquen una experiència veritablement única, el Rustik Fest ofereix una novetat excepcional: la possibilitat de reservar una estada VIP a la casa rural del Castell de Castellterçol durant el cap de setmana del festival. Aquesta oportunitat exclusiva, limitada a un sol grup, inclou l'estada al castell amb vistes privilegiades, accés VIP al Rustik Fest amb seients reservats a primera fila, i la immersió total en la tranquil·litat del Moianès. Hi ha opcions per a grups de 4, 6 o 8 persones, oferint una escapada de conte.
 

Un compromís amb la comunitat i la sostenibilitat

El Rustik Fest és fruit de la visió i l'impuls personal del músic castellterçolenc Jim Tersol, la Fundació Josep M. de Anzizu (gestora del Castell de Castellterçol) i diverses organitzacions artístiques i culturals del Moianès. Aquesta sinergia permet oferir no només un esdeveniment musical, sinó un espai de trobada obert a diverses formes de cultura que sovint queden fora dels corrents majoritaris. A més, s'ha posat èmfasi en l'accessibilitat i la comoditat dels assistents, amb serveis de begudes i menjar, un espai chill-out amb sofàs rústics, tauletes per sopar i seients de palla, il·luminació amb garlandes i lavabos. L'organització ha fet un veritable esforç perquè tothom pugui gaudir d'una vetllada especial. L'entrada és gratuïta per a menors de 12 anys acompanyats d'un adult.

Entrades i Més Informació:

Per a més informació i compra d'entrades, visita la pàgina web oficial: https://rustikfest.com/ o Entrapolis.

23 juliol 2025

Regió7

Gemma Bisbal renova com a presidenta d'ERC Moianès

Els republicans van celebrar el congrés comarcal amb la mirada posada en les eleccions municipals


Integrants de l'executiva comarcal d'ERC Moianès / ERC MOIANÈS
 

Redacció
Moià10 JUL 2025 13:27


La militància d'Esquerra Republicana de Catalunya al Moianès va celebrar el seu quart congrés comarcal per escollir la nova executiva que encapçalarà el projecte republicà a la comarca durant els pròxims quatre anys. En aquest van sortir escollits la moianesa Gemma Bisbal, com a presidenta, i el collsuspinenc Oriol Batlló, com a secretari general, que repetiran ambdós al capdavant de la formació republicana a la comarca.

En la seva intervenció, Bisbal va fer balanç de la tasca feta durant els darrers anys i va exposar els objectius per al nou mandat, amb la mirada posada principalment en les pròximes eleccions municipals: "Tenim l'objectiu que ERC segueixi sent el referent i el partit més útil per als veïns i veïnes de la comarca". En aquest sentit, es continuarà amb la tasca de donar suport a les regidories, i reforçar aquells municipis on estem a l'oposició per construir un projecte atractiu.


Bisbal i Batlló estaran acompanyats per Marta Carrillo (Castellterçol) a la secretaria d'organització; Sílvia Mur (Moià) a finances; Òscar Marquina (Monistrol de Calders) a imatge i comunicació; i Laia Bonells (Moià) a feminismes i ciutadania. El congrés, celebrat a Collsuspina, va finalitzar amb l'elecció d'Òscar Marquina com a persona representant de la comarca al Consell Nacional del partit, el màxim òrgan de la formació entre congressos nacionals.

10 juliol 2025

Regió7

Els bibliobusos Cavall Bernat, Pedraforca i Serra del Cadí reben més de 20.000 visites en un any

Aquests tres recursos bibliotecaris donen servei a les poblacions de menys de 3.000 habitants de les comarques del Bages, Berguedà i Moianès


Bibliobús Serra del Cadí / Xarxa de Biblioteques Municipals


Redacció
Berga08 JUL 2025 19:36Actualitzada 08 JUL 2025 19:37


Durant aquest juliol i en els pròxims mesos tindran lloc les comissions de seguiment entre la Diputació de Barcelona i els ajuntaments dels municipis que reben servei dels bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals, amb l'objectiu d'avaluar i millorar aquest servei.

Una de les trobades més recents va ser la del 3 de juliol a Manresa. La Biblioteca del Casino de Manresa va acollir la comissió de seguiment dels bibliobusos Cavall Bernat, Pedraforca i Serra del Cadí. Aquesta trobada convocada per la Diputació de Barcelona, va reunir alcaldes, regidors de cultura i representants de municipis on aquests vehicles garanteixen l’accés a la lectura pública.


Amb aquestes trobades, la Diputació referma el seu compromís amb els municipis de menys de 3.000 habitants, on el servei de bibliobús és sovint l’únic recurs bibliotecari disponible. Actualment, la Xarxa de Bibliobusos de la Diputació de Barcelona disposa de 13 vehicles que recorren la província per fer arribar llibres, activitats i serveis culturals de qualitat a tot el territori.

El servei al Bages, Berguedà i Moianès

Els 3 bibliobusos que donen servei actualment a les comarques del Bages, Berguedà i Moianès són: Cavall Bernat, Pedraforca i Serra del Cadí. Aquests bibliobusos arriben a 28.553 habitants. Han rebut 20.834 visites. S’han fet 285 activitats amb 4.324 assistents. 4.534 usuaris tenen el carnet de les biblioteques. S’han fet 65.906 préstecs, amb una mitjana de 317 préstecs diaris i 26 préstecs per habitant. Els bibliobusos han realitzat 2.326 hores de servei.
 

Els bibliobusos

El nombre d’equipaments de què disposa la Xarxa de Biblioteques Municipals són 236 biblioteques i 13 bibliobusos. Els 13 bibliobusos presten servei a 152 municipis (48% dels municipis de la província) i arriben a més de 170.000 habitants. Cobreixen un territori que suposa una mica més de la meitat de l’extensió de la província de Barcelona (51%) i atenen una població d’uns 170.000 habitants (3% de la població de la província).

D’aquesta manera la cobertura és del 99% de la població. Tot i que amb la inauguració del 13è Bibliobús (Serra de Bellmunt) s’arriba al 100% dels municipis menors dels 3.000 habitants. Cada bibliobús atén una mitjana d’11 o 12 municipis (17 municipis el bibliobús que té més poblacions, i 8 el que menys). Els bibliobusos presten servei de dilluns a divendres cada tarda i els matins de dimecres a divendres. Tots els bibliobusos de la Diputació de Barcelona són transformadors del seu entorn. Són accessibles, sostenibles i eficients.


La Diputació de Barcelona aposta per l’equitat territorial: és essencial que els serveis bibliotecaris estiguin disponibles en qualsevol indret, independentment de la seva ubicació geogràfica i el nombre d’habitants. Per la sostenibilitat: es dissenyen iniciatives que siguin viables i que reflecteixin les necessitats reals de la comunitat. I per la qualitat del servei: la personalització i l’atenció al detall són imprescindibles per a l’èxit de qualsevol iniciativa bibliotecària en municipis.
 

Les xifres

Les dades del 2024 destaquen que dels 26.673 usuaris inscrits als bibliobusos, 12.074 usuaris van tenir algun tipus d’activitat presencial als bibliobusos. Es fan 1.074 activitats de foment de la lectura i 1.487 visites escolars.


Pel que fa a dades econòmiques el cost d’un bibliobús és de 200.892 euros. Hi ha una despesa de 16,5 euros per habitant amb servei de bibliobús. I la mitjana anual per municipi és de 17.469 euros. El cost total del servei és de 2,4 milions d’euros, finançat al 100% per la Diputació de Barcelona.

8 juliol 2025

Regió7

Una tempesta carregada de pedra a la Catalunya central inunda baixos a Moià, la C-59 i desploma temperatures

A la capital del Moianès, entre les 5 i les 6 de la tarda han caigut més 60 litres en una hora

Forta tempesta a Moià

Àlex Mur
Andrea Izquierdo
Núria León
David Bricollé
Ariadna Gombau
Manresa03 JUL 2025 18:36Actualitzada 03 JUL 2025 20:04


Pàrquings i baixos inundats a Moià, la C-59 intransitable i caiguda en picat de les temperatures. Aquestes són algunes de les conseqüències de l'episodi de temps violent que assota aquest dijous la Catalunya central. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha posat en avís pràcticament totes les comarques de la regió, que aniran veient com arriba aquest temporal amb el pas de les hores. Punts com la Cerdanya, el Berguedà, el Moianès i l'Alt Urgell ja han patit a primera hora de la tarda aiguats intensos, acompanyats d'una caiguda de fins a 15 graus dels termòmetres.
 

El temps violent

Les primeres tempestes fortes del dia s'han produït a les comarques del nord de la regió, concretament a punts de la Cerdanya, el Berguedà, l'Alt Urgell i el Moianès. Aquesta última ha concentrat alguns dels episodis més destacats. Entre 5 i 6 de la tarda, han caigut uns 67,6 litres, segons l'Agència Estatal de Meteorologia. Una de les afectacions més visibles, la inundació de la C-59. S’ha acumulat una gran quantitat de terra i fangs a l’entrada del municipi per la carretera de l’Estany, fins a la plaça de l’Ajuntament i l’avinguda de la Vila. Material que provenia majoritàriament del nucli de Montví de Baix, que queda per sobre del poble, ja que s’hi estan fent obres d’urbanització i s’hi havien començat a estendre terres i graves per a les capes base. La Policia Local de Moià ha tallat l'accés al nucli per la C-59, on operaris de les obres treballen per retirar fang, pedres i terra i així, agilitzar el restabliment de la circulació.


Inundacions a la C-59, a l'entrada de Moià Arxiu Particular

Aquest episodi ha deixat atrapats vehicles que no han tingut temps de defugir del mal temps. Alguns conductors més perspicaços han aprofitat les voreres per evitar que l'aigua acabés cobrint part dels seus vehicles, mentre que la gran majoria, han vist com una gran acumulació d'aigua els arribava a cobrir les rodes. En aquest municipi, els baixos de diversos edificis i alguns pàrquings també han patit inundacions.

L'aigua ha arrossegat la grava de les obres a Montví cap a altres punts del municipi com el carrer de la Tosca, on també s'ha prohibit durant una estona el pas de vehicles per la gran quantitat de pedres acumulades a la calçada.

A conseqüència del temporal, Moià ha experimentat un notable descens de les temperatures. El municipi ha passat dels 30,9 graus a les 3 de la tarda als 16,7 de les 6.


Grava al carrer de la Tosca de Moià / Ariadna Gombau

En altres punts com Puigcerdà, per exemple, l'aiguat acompanyat de calamarsa pels volts de les dues de la tarda ha complicat qualsevol mena d'activitat a l'aire lliure pel municipi. Seguint la línia de Moià, els mercuris també han notat l'arribada de la pluja. A la capital cerdana, els termòmetres han passat de marcar 29,1 graus a les 12 del migdia a 14,7 a les 2 de la tarda.


Tempesta a Puigcerdà, acompanyada de calamarsa Pol Trilles
 

Avisos per inundacions i petits focs

Les actuacions més destacades dels Bombers es concentren al Moianès i a la Cerdanya. Els serveis d'emergències han rebut sis alertes per inundacions en pàrquings i baixos i també per arbres caiguts. Cap a les set de la tarda, diverses dotacions treballaven per talar-ne un d'enganxat amb el cablejat elèctric a Montví.


Un arbre enganxat al cablejat elèctric desprès de la tempesta a Moià / Ariadna Gombau

A la Cerdanya, s'han registrat dues actuacions destacades dels Bombers, ambdues a Bellver. S'han hagut de mobilitzar diverses dotacions per inundacions, una en una zona d'aparcament municipal a la plaça de Sant Roc i l'altra al camí Ral.

Els Bombers també s'han activat per un llamp que ha provocat un petit incendi a Oliana sobre les sis de la tarda. S'hi han desplaçat amb tres dotacions però quan hi han arribat, la pluja ja havia apagat les flames.

L'avís per pluja intensa ha tingut en alerta tota la regió. El Bages, el Moianès i el Berguedà han estat en alerta taronja, és a dir, alta, fins a les vuit de la tarda. A la resta de comarques, el llindar de perill ha estat moderat. Tot i que de forma menys intensa que al Moianès i a la Cerdanya, els xàfecs han estat generalitzats.

3 juliol 2025

Regió7

Territori afrontarà la millora de la C-59 de Moià a l’eix a partir de l’any que ve

El secretari general del departament assegura que el projecte executiu ja està fet i que ja es podria licitar, però que la manca de pressupostos aquest 2025 ho impedeix




Un moment de la taula rodona sobre mobilitat celebrada a Castellterçol / DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Castellterçol02 JUL 2025 17:30


Les obres de la millora de la carretera C-59 que s’estan portant a terme des de fa més de dos anys, en el tram que va des de Moià fins a Sant Feliu de Codines, quedaran enllestides finalment aquest mateix mes de juliol. Del projecte finalment previst només quedarà pendent la instal·lació de tanca cinegètica (per evitar l’entrada d’animals i conduir-los cap a passos de fauna), per problemes amb la licitació, però es farà efectiva a la tardor. Aquest és el compromís que ha pres el secretari general del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades, que aquest dimarts al vespre va prendre part en una taula rodona celebrada a Castellterçol sobre les infraestructures de mobilitat a la comarca, en el marc de la Universitat d’Estiu del Moianès.

Terrades hi afegia un altre compromís molt rellevant per al futur d’aquesta carretera. El representant del departament de Territori va assegurar que ja està enllestit el projecte executiu per remodelar i millorar un altre tram d’aquesta C-59, en aquest cas el que va des de Moià cap a l’oest, fins a Santa Maria d’Oló, passant per Montví i l’Estany, on connecta amb l’Eix Transversal. Fins al punt que, va dir, formalment ja es podria iniciar el procés de licitació de l’obra, «però no és possible enguany perquè aquest 2025, com sabeu, la Generalitat està funcionant amb uns pressupostos prorrogats». Jordi Terrades es va mostrar convençut, però, que l’any que ve sí que hi haurà acords per disposar de pressupostos nous i que, si és així, el 2026 ja es podrà començar a afrontar aquesta obra. Un projecte que abastarà un traçat de 15 quilòmetres, però del que ahir el representant de Territori no en va donar detalls.


La taula rodona la completaven la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, la moianesa Sonsoles Letang; l’alcalde de Castellterçol, Toni Massot; i el portaveu de la plataforma C-59 segura, Jordi Terradellas.


El secretari general del Departament de Territori va fer un balanç positiu de l’actuació feta al llarg d’aquests dos anys, que quan es va començar a dissenyar (fa quatre anys) preveia una inversió d’1,6 milions d’euros, que finalment s’ha convertit en un projecte de 8 milions, «en el qual hi ha hagut un diàleg constant amb el territori per anar-hi incorporant millores».

I encara li donava més valor al resultat d’aquesta intervenció davant d’un altre anunci, que és que aquest mateix mes de juliol, «o com a màxim el setembre», el Govern aprovarà el projecte executiu de la variant de Sant Feliu, peça clau per millorar la connexió del Moianès per aquesta C-59 cap al Vallès o l’AP-7. El projecte previst inclou aquest futur nou traçat exterior, d'uns quatre quilòmetres, per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines. En la major part del recorregut, la secció de la carretera es preveu de dos carrils més un tercer carril en sentit Moià per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit.

Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una zona de franges central i elements d'abalisament. Cal remarcar com a elements constructius un viaducte de 515 metres de longitud per a superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres de longitud a la zona de Can Bosc que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.


El projecte inclou la construcció de tres rotondes a nivell per a connectar amb la vialitat de l’entorn (carreteres de Gallifa i de Centelles), a més de la reposició de camins que donen accessos a propietats adjacents. Amb la rotonda de la carretera de Gallifa, també es generarà un nou accés a Sant Feliu de Codines des de la nova variant.

 

2 juliol 2025

 

Regió7

El Moianès tindrà un grup estable d’autodefensa feminista amb el suport del Projecte Lliures

Ha estat un dels set projectes seleccionats enguany per rebre ajudes, juntament amb Estructures Populars de Capellades




Grup d'autodefensa feminista jove del Moianès / Arxiu
Redacció
Moià01 JUL 2025 14:09Actualitzada 01 JUL 2025 14:09


El Grup d'Autodefensa Feminista Jove del Moianès, impulsat per La Birbada i el Moiateneu, ha estat un dels set projectes seleccionats per Projecte Lliures, el fons solidari impulsat per Òmnium Cultural, ECAS, Fundació Coop57 i Coop57, dins les propostes presentades enguany per revertir les desigualtats actuals a través de l'acció col·lectiva i transformadora. També hi ha tingut encaix el projecte Estructures Populars de Capellades.

La iniciativa del Moianès donarà continuïtat als tallers d’autodefensa que s’han realitzat puntualment al territori, i proposa crear un espai estable i horitzontal, on una vintena de joves d’entre 15 i 35 anys puguin dotar-se d’eines per fer front a la violència masclista, generar xarxa i empoderament col·lectiu. El projecte també inclourà trobades amb altres col·lectius feministes i vol establir una base sòlida de coneixement i suport mutu, especialment rellevant en entorns rurals com el Moianès.


Amb un pressupost total de 120.000 euros, les set propostes escollides rebran suport econòmic i acompanyament tècnic per impulsar accions que fomentin els vincles veïnals i generin respostes compartides, pràctiques i arrelades als reptes socials que travessen el país. Amb aquestes incorporacions, Lliures ja ha donat suport a 48 projectes transformadors des del seu naixement, l’any 2016. El projecte del Moianès rebrà un ajut de 15.000 euros, i el de Capellades, de 19-350.


A banda d'aquests projectes, la convocatòria d'enguany també inclou l'Horta de Terram, de les Terres de l’Ebre, amb 10.000 euros; estructures Populars de Sant Celoni, amb 13.255 euros; Teixint Fils al Baix Maresme, dotat amb 15.600 euros; l'Escola Popular de la Ribera (Ribera Alta, País Valencià), amb 17.500 euros; i el Menjador Comunitari Parke Alcosa (Horta Sud, País Valencià), dotat amb 20.000 euros.

Enguany, doncs, i com a novetat destacada, la convocatòria també ha inclòs propostes impulsades per col·lectius de les zones afectades per la DANA que va colpejar el País Valencià l’octubre de 2024.


En un context en què una de cada quatre persones a Catalunya viu en risc de pobresa o exclusió social, l'objectiu del Projecte Lliures és consolidar-se com un fons socioeconòmic que, gràcies a les aportacions solidàries de centenars de persones, dona suport a accions col·lectives transformadores i emancipadores, amb l’objectiu de revertir les desigualtats existents.

1 juliol 2025

Regió7

Ex Abrupto 2025: rodaran caps

El Festival experimental de creacions contemporànies Ex Abrupto tindrà lloc a Moià el 4 i 5 de juliol

Neus Purtí CireraPeriodista cultural@neuspcirera

26/06/2025

Narrativa invertida, una cocreació de la ballarina i coreògrafa Mabel Olea amb l’Orquestra de Cambra del Moianès serà l’espectacle inaugural de la desena edició del festival Ex Abrupto. L’arrencada es celebrarà el divendres 4 de juliol a les deu de la nit, a l’església de Moià. L’espectacle, encarregat ex professo pel festival i que aplegarà gairebé una trentena de músics acompanyant el solo de la ballarina, insisteix en la idea de concatenació de principis, de primeres passes amb uns sorprenents arranjaments de música tradicional per a orquestra en un intent, tant musical com coreogràfic, d’explotar-ne el concepte i fer-ne una litúrgia escènica.

Eugenio Merino i INDECLINE presentaran ‘La Copa del Generalísimo’ al festival Ex Abrupto 2025.

D’aquesta manera Ex Abrupto, el Festival experimental de creacions contemporànies del Moianès, encetarà l’edició d’aniversari dels seus deu anys. Una edició que es celebra els pròxims 4 i 5 de juliol i que agafa el llibre del Gènesi com a font original d’on beu la idea general d’enguany. Així el festival es pregunta per les nostres arrels, per com vivim, per tot allò que creem, però volent anar més enllà, fins a arribar a l’estadi previ: les tenebres primigènies, que ja hi eren abans de tot. Tal com també hi va ser el dictador Francisco Franco: una excusa com una altra per a presentar La Copa del Generalísimo, proposta de l’artista Eugenio Merino amb Indecline, i que commemora els cinquanta anys de la mort del dictador. Una acció per la qual el festival ha fet una crida, encara vigent, de voluntaris que vulguin jugar un partit de futbol amb una rèplica del cap de Franco. El partit es jugarà i s’enregistrarà el dijous 3 de juliol. El resultat d’aquest registre es podrà visualitzar dissabte a la pantalla del bar El Casal de Moià, el mateix que sol aplegar els seguidors dels partits de la lliga.

Altres projectes que desvetllaran la memòria són les exposicions Nacionalcatolicisme, l’església i el poder a Moià, que presentarà un recull de fotos inèdites a Cal Juli, i la instal·lació audiovisual Desde el umbral del sueño me llamaron, proposta híbrida entre la ficció i la memòria documental de Vanessa Peña que es podrà veure al Museu de Moià, fruit de la convocatòria de residència impulsada per aCobert i el festival. El programa d’instal·lacions artístiques tornarà a omplir aquesta barriada de Moià, les cases particulars del carrer Sant Sebastià, amb una vintena d’artistes. S’hi veuran les peces d’Eneritz Tejada, Joan Morey, Àlex Rigol o Mercè Soler, entre altres. A l’Auditori Sant Josep, en projecció contínua s’hi veurà la tríada de La possibilitat d’una forma, selecció cinematogràfica a cura de la investigadora Cloe Massota amb obra d’Elena Duque, Colectivo Los Ingrávidos i Azucena Losana. Així mateix, el suport al talent emergent d’Ex Abrupto mostrarà les col·laboracions amb BAU (el Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona) i l’Escola d’Art de Vic. Totes les instal·lacions artístiques quedaran obertes el mateix divendres a partir de les sis de la tarda i el dissabte romandran obertes des de les onze del matí fins a les nou del vespre.

L’artista Eneritz Tejada presentarà la instal·lació ‘Collective Harmonies’ al festival Ex Abrupto 2025.

Una desena de propostes conformen el menú dedicat a les arts sonores, amb un focus especial per a la immersió dels sentits a qualsevol de les quatre peces experimentals allotjades a l’església de l’Escola Pia la tarda de dissabte (Soul Twin, Eli Gras, The Seer i Espectre), així com els DJ sets que arrancaran a les cinc de la tarda i acabaran de matinada a l’escenari Torrent del Mal del Parc Municipal, amb projectes musicals arriscats com els SMforma o els SDH. Al llarg del dissabte el programa de performances a cura d’Irene Vicente Salas, L’acció es va fer verb romandrà actiu i repartit per diferents punts del poble (La Gallery, A cobert, Plaça Major).

També durant tot el dia, les vores del llac del Parc Municipal de Moià esdevindran l’epicentre de la trentena de noms presents al mercat d’autoedició i per a famílies amb canalla s’organitzen els set tallers infantils gratuïts del programa ExAbrupto Canalla per a la creació d’autoretrats, logos, jocs musicals, gravats o tatuatges. La proposta d’Ex Abrupto, que manté tant la gratuïtat de totes les activitats com l’aposta per la creativitat experimental, és una clara invitació a la descoberta.

 26 juny 2025

Núvol

El projecte per fer una depuradora a Oló obre un litigi judicial

L’entitat ecologista Depana ha presentat un contenciós contra la proposta de la Mancomunitat d’Aigües perquè considera que la ubicació tindrà una afectació ambiental que els promotors neguen


 

Una part del traçat de la riera d'Oló, que actualment rep les aigües residuals del poble sense depurar / ARXIU PARTICULAR

David Bricollé
Santa Maria d'Oló10 JUN 2025 6:25


L’entitat ecologista Depana vol aturar el projecte de construcció d’una depuradora d’aigües residuals a Santa Maria d’Oló perquè discrepa de la ubicació escollida, que considera sensible i protegida i que es veuria «amenaçada» per aquesta instal·lació. De fet, ha portat aquesta confrontació per la via judicial. Per contra, la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, que és qui assumeix el projecte, el defensa amb informes que sostenen que, tot i que a conseqüència dels treballs de construcció caldran algunes mesures correctores, l’actuació prevista no té efectes adversos significatius en l’entorn.

El pas formal que ha fet Depana ha estat interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució de la Mancomunitat per la qual aprova de manera definitiva el projecte de construcció de l’estació depuradora. L’entitat ecologista ja havia presentat un recurs de reposició previ, que havia estat rebutjat. Un cop exhaurida la via administrativa, l’entitat ha decidit portar el cas davant la justícia el projecte «per intentar evitar la producció danys irreversibles al medi natural», segons argumenta en un comunicat.


El que sosté Depana és que la necessitat de millorar el sanejament del municipi «no comporta que la ubicació triada per a la nova infraestructura sigui l’adequada». I n’exposa com a motius que l’àrea afectada «es troba dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) del Moianès i la Riera de Muntanyola, fet que obliga a preservar-ne els valors naturals»; la presència de la llúdriga, «espècie protegida i d’interès comunitari», i la «possible afectació a altres espècies catalogades»; i «l’impacte directe sobre hàbitats naturals protegits, com els boscos de ribera i les jonqueres».


També sosté que la zona del projecte és inundable, «amb el risc que la planta quedi aïllada en situacions de crescudes de la riera d’Oló», i que «el terreny està classificat com a sòl no urbanitzable de protecció especial, segons el Pla Territorial Parcial». D’altra banda, apunta que l’estació se situaria a només 450 metres del nucli urbà, «amb riscos potencials per a la salut pública a causa d’emissions atmosfèriques i altres tipus de contaminació (acústica, lumínica, odorífera)». I afirma que «l’estudi d’impacte ambiental presentat no contempla adequadament alternatives menys perjudicials, prioritzant únicament altres criteris, com els econòmics».
 

Els contraarguments

Per contra, la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua defensa, d’entrada, que el que hi ha projectat és una estació per poder depurar les aigües residuals del nucli urbà de Santa Maria d’Oló, «que actualment s’estan abocant directament a la riera d’Oló». Inclou l’estació i la xarxa de col·lectors per a la recollida i conducció de les aigües que ha de tractar.

Respecte dels arguments que planteja Depana, es remet a un informe de l’oficina territorial d’Acció i Avaluació Ambiental que responia les al·legacions presentades. Tanmateix, fonts de la mancomunitat han respost que «la llei que regula els espais PEIN permet la construcció d’equipaments públics d’aquesta tipologia en aquestes zones». També replica que la depuradora no es troba en zona inundable: «El que sí que hi ha és part del camí d’accés», concreten, però hi afegeixen que «el mateix projecte ja preveu sistemes necessaris de telecontrol per gestionar la planta si hi ha un episodi de crescuda del cabal». Quant a la ubicació, exposen que el 2017 «es va fer un estudi de localitzacions alternatives, valorant-ne de diferents sota criteris d’impacte ambiental durant l’execució de l’obra i en la posterior gestió de la depuradora, un cop feta. I la que va sortir més ben puntuada és l’escollida».


L’informe de l’oficina territorial d’Acció i Avaluació Ambiental, que és públic, resolia en primer terme que «el projecte no s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària, atès que l’actuació prevista no té efectes adversos significatius sobre el medi ambient». Ho feia després d’exposar, per exemple, que part de les actuacions projectades afecten un PEIN, però que «no afecten cap espai de la xarxa Natura 2000 i resten fora de l’àmbit d’espais naturals de protecció especial».

El mateix informe exposa que el col·lector afecta un hàbitat natural amb valor elevat d’alberedes i pollancres, però que l’estació pròpiament dita «no afecta cap hàbitat natural amb valor elevat d’amenaça a Catalunya». Quant a la connectivitat ecològica, s’afirma que la riera d’Oló «no té la consideració de connector fluvial (principal o complementari)». També conclou que «tenint en compte l’abast de les actuacions que es proposen, així com la seva proximitat a les zones urbanes i a polígons industrials, no s’estima que es puguin produir afectacions sobre la connectivitat ecològica global».


Pel que fa a les zones inundables, l’informe exposa que «l’estudi posa de manifest que la ubicació de la depuradora queda fora de la zona d’inundabilitat si en un cas la plana del riu quedes inundada pel període de retorn de cinc-cents anys». Sí que s’hi recull que la canonada d’impulsió que uneix l’estació de bombeig i l’EDAR, que circula soterrat al llarg del camí paral·lel a la Riera d’Oló, queda dins de la zona d’inundabilitat, «mentre que l’estació pròpiament dita en resta fora». A part, s’esmenta el fet que l’accés sí que es troba en zona inundable i que en alguns episodis rellevants de la riera d’Oló «quedarà aïllada durant les hores de crescuda». Però apunta que «el projecte ja preveu els sistemes de telegestió necessaris per poder en tot moment controlar la planta mentre es trobin els accessos tallats».

10 juny 2025

Regió7

La Diputació referma a Moià el compromís per la lluita contra el canvi climàtic i la recuperació del patrimoni

La presidenta Lluïsa Moret ha visitat la comarca per conèixer de primera mà projectes com la caldera de biomassa que escalfa tres equipaments municipals


L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, amb la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret / Queralt Casals


Queralt Casals
Moià03 JUN 2025 16:44


Amb l’objectiu de reivindicar el compromís amb el territori i impulsar polítiques vinculades a la lluita contra el canvi climàtic i a la recuperació del patrimoni, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha visitat aquest dimarts la caldera de biomassa que dona servei a tres equipaments municipals de Moià i el campanar de l’església de Santa Maria, on s’han fet treballs de restauració. Es tracta de dos projectes que han comptat amb finançament de l’ens supramunicipal, que Moret ha conegut de primera mà en el marc d’una visita institucional a la comarca del Moianès, que també ha fet parada a Calders i Sant Quirze Safaja.

La presidenta de la Diputació ha recordat que les visites al territori com la que ha fet avui al Moianès permeten tirar endavant tot un conjunt de polítiques vinculades, per exemple, amb la lluita contra el canvi climàtic i la restauració del patrimoni històric. Projectes polítics, ha subratllat, que tenen la finalitat de millorar «la vida quotidiana, el futur i les oportunitats» dels ciutadans de comarques com el Moianès.


L’escola pública Josep Orriols i Roca de Moià ha posat en marxa aquest curs una caldera de biomassa que proporciona calefacció i aigua calenta a tres equipaments municipals: el centre educatiu, el pavelló i la llar d’infants els Garrofins, que han substituït el consum d’energies fòssils com el gasoil per energia renovable amb estella forestal de proximitat. La instal·lació ja es troba en ple funcionament i Moret n’ha destacat l’aposta «per l’autosuficiència energètica i per un model d’energia renovable amb una concepció circular perquè gestiona residus, en aquest cas, del meravellós entorn forestal del Moianès».


La presidenta ha estat acompanyada de l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, que ha subratllat «l’estalvi econòmic i energètic» que suposa l’equipament per al municipi i n’ha destacat «la part pedagògica que té que les administracions també fem el pas de poder mitigar el canvi climàtic, que ens afecta a tots». Abans de conèixer la caldera de biomassa, la presidenta ha pujat al campanar de l’església de Santa Maria, que ha estat consolidat i se n’ha reparat la coberta.

Visita a Calders i Sant Quirze

Prèviament a la visita a l’Ajuntament de Moià, la presidenta de la Diputació de Barcelona ha fet parada a Calders on s’ha reunit amb l’alcalde, Eduard Sànchez, ha visitat els treballs de remodelació que s’estan fent a la casa consistorial, així com la restauració i adequació de l’antiga fàbrica Jorba, a més de visitar el Puig, el punt més alt del municipi. La visita institucional al Moianès ha acabat a Sant Quirze Safaja on s’ha reunit amb l’alcalde, Carles Lupianez, i ha conegut les obres de pacificació del nucli urbà i el projecte que es destinarà a l’edifici adquirit al carrer Barcelona del municipi per dedicar-lo a habitatge protegit per joves.

3 juny 2025

Regió7

La Generalitat encarrila una peça clau per a la connexió del Moianès per la C-59

Territori preveu tenir en poques setmanes el projecte de la variant de la C-59 a Sant Feliu, que escurçarà de manera significativa el recorregut des de la comarca cap al Vallès


Vehicles circulant per la C-59 per l'interior del nucli de Sant Feliu de Codines / ARXIU/DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Moià26 MAI 2025 6:26


La carretera C-59 veurà desencallada aquest any una de les peces clau per convertir aquest eix fonamental del Moianès en un connector molt més directe del que és ara cap al Vallès (passant per Calders de Montbui) i l’AP-7. Es tracta de l’esperada variant de Sant Feliu de Codines, el municipi que és al límit de la comarca moianesa (en aquest cas, ja dins del Vallès), del qual actualment se n’ha de creuar forçosament el nucli urbà de punta a punta per un vial insuficient per absorbir la dimensió del trànsit, amb les complicacions viàries que tot sovint això suposa.

Ara, la conselleria de Territori de la Generalitat acaba de publicar la declaració d’impacte ambiental del futur nou traçat que permetrà treure aquest pas de la C-59 de dins del nucli, i el departament ha anunciat que aprovarà definitivament el projecte en les pròximes setmanes i impulsarà posteriorment la licitació de les obres, amb una inversió estimada en 42 milions d’euros. L’actuació comporta la construcció d’una nova via de 4 quilòmetres que permetrà alliberar de trànsit de pas el nucli urbà.



Vista aèria d'una part del traçat ja remodelat de la C-59 al seu pas pel Moianès / ARXIU/OSCAR BAYONA

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat la declaració d’impacte ambiental de la variant amb caràcter favorable per a l'alternativa 2, tot aplicant un conjunt de mesures d’integració ambiental.


El projecte previst inclou aquest futur nou traçat exterior per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines. En la major part del recorregut, la secció de la carretera es preveu de dos carrils més un tercer carril en sentit Moià per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit.

Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una zona de franges central i elements d'abalisament. Cal remarcar com a elements constructius un viaducte de 515 metres de longitud per a superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres de longitud a la zona de Can Bosc que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.

El projecte inclou la construcció de tres rotondes a nivell per a connectar amb la vialitat de l’entorn (carreteres de Gallifa i de Centelles), a més de la reposició de camins que donen accessos a propietats adjacents. Amb la rotonda de la carretera de Gallifa, també es generarà un nou accés a Sant Feliu de Codines des de la nova variant.

Mesures d’integració ambiental

Com a mesures d’integració, a més de les actuacions de revegetació i reforestació a desmunts i terraplens, es proposen treballs de restauració fluvial, focalitzats en la millora d’hàbitats fluvials (erradicació d’espècies invasores, estabilització de marges, revegetacions o eliminació de rescloses, entre d’altres). Aquestes actuacions es materialitzaran mitjançant un programa de mesures compensatòries on es restaurà una superfície equivalent al triple de l’afectada per les obres.

Pel que fa a la connectivitat, a banda de la construcció del fals túnel del Serrat de les Moles, es preveu l’adequació de les diferents obres de fàbrica i drenatge com a passos aptes per a la fauna i també l’execució d’estructures de fora de l’àmbit del projecte destinades a millorar la connectivitat ecològica en zones properes a l’àmbit i vinculades a la carretera C-59.

Finalment, la declaració d’impacte ambiental estableix fer el seguiment dels nivells sonors als sectors de Cases del Coll d’en Quer, Cases Solanes i Casa el Corema-Nord, per comprovar que no se superin els valors límits establerts a la normativa.





Tram de la carretera C-59 a l'entrada de Castellterçol / ARXIU/OSCAR BAYONA

El traçat d’aquesta futura variant de la qual se n’està tramitant el projecte arrencarà per l’extrem nord just on culminarà l’obra d’eixamplament i millora d’aquesta carretera que des de fa gairebé dos anys s’està portant al llarg de 16 quilòmetres des de Moià, passant per Castellterçol i Sant Quirze Safaja. Millora que s’ha de veure clarament potenciada quan es tregui el trànsit de dins de Sant Feliu, i que la Generalitat preveu que tingui continuïtat des de Moià fins a la connexió amb l’Eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, que té l’estudi en redacció.

26 maig 2025

Regió7