Monistrol de Calders externalitza el servei de recollida d'escombraries

 5 setembre 2025

Regió7 paper

Els ajuntaments de l’àrea central han duplicat en 20 anys la recaptació per l’IBI

El Moianès és l’única comarca que, des de la seva creació, fa una dècada, fins ara, mostra un descens dels ingressos per la contribució



Vista general d'una part de l'àrea urbana de la ciutat de Manresa / ARXIU/OSCAR BAYONA

David Bricollé
Manresa28 D’AG. 2025 6:30

En un espai temporal de només vint anys el nivell de recaptació dels Ajuntaments de l’àrea de Regió7 a través de l’impost més conegut i universal, el de béns immobles (IBI), s’ha més que duplicat a gairebé totes les comarques. Amb una única excepció, la del Moianès, que, en una dècada (els que fa que és comarca reconeguda oficialment), ha registrat un descens dels ingressos per aquest concepte.

L’any passat, si sumem els municipis del Bages, Moianès, Berguedà, Cerdanya, Solsonès i Anoia, els seus consistoris van recaptar pel que es coneix popularment com la contribució (la urbana) 142,5 milions d’euros. Fa tot just dues dècades, en aquest mateix territori la recaptació per l’IBI se situava en els 70 milions d’euros, menys de la meitat. O, dit d’una altra manera, en 20 anys l’augment de la recaptació en aquesta àrea que aglutina 138 ajuntaments és de 73 milions d’euros més que entren a les arques de l’administració.


Queda clar, per tant, que, el que ja de per si és un dels impostos puntal dels ingressos de l’administració, ha reforçat el seu paper al llarg d’aquest primer quart de segle. És una primera anàlisi del que es desprèn de les dades de l’IBI corresponent al 2024, que ha fet públiques recentment l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

A la Cerdanya, el més accentuat

Segons dades de l'informe ‘Panorama de la fiscalitat local 2024’ del Registre d'Economistes Assessors Fiscals, l’any 2023 el contribuent mitjà al conjunt de l’Estat va pagar 705 euros en impostos locals i taxes. D'aquesta quantitat, l'Impost sobre Béns immobles (IBI) va representar el 66% dels ingressos per impostos locals.

L’increment més accentuat de les xifres de recaptació en 20 anys s’ha donat a la Cerdanya, on ha estat de gairebé el 150%. Dels poc més de 5 milions que s’assolien el 2006, s’ha passat a més de 12 milions.

En el cas del Bages, en aquest salt de gairebé dues dècades l’increment de recaptació per l’impost de béns immobles és, en xifres absolutes, de 32 milions d’euros més, de manera que en el conjunt de la comarca els ajuntaments van sumar uns ingressos el 2024 de més de 62 milions, per aquest tribut (tot i haver ‘perdut’ en aquest període cinc municipis, que ara són al Moianès). Un 108% més. La resta es mou en termes relatius similars. Al Berguedà, l’any passat es van recaptar 11,4 milions d’euros de contribució (6,1 més que fa vint anys, +116%); al Solsonès, 3,6 milions (+123%); i a l’Anoia, gairebé 47 milions de recaptació d’IBI el 2024 (el 112% més que el 2006).

El cas del Moianès

Com es deia a l’inici, l’excepció és el Moianès, que actualment recapta 5,8 milions per aquest impost, un 2,6% menys que fa dues dècades. El fet té un factor que l’explica. Moià, que durant anys va estar sotmès a un estricte pla de sanejament per l’enorme deute acumulat a final de la primera dècada d’aquest segle, es va veure forçat durant uns quants anys a, entre altres mesures, tenir el coeficient per al càlcul de l’IBI situat al màxim permès per llei. A final del 2021, després de liquidar el crèdit que s’havia hagut de contraure deu anys abans amb el ministeri d’Hisenda per poder pagar creditors, la tornada a la normalitat econòmica va fer que el consistori comencés a aplicar una reducció d’aquest coeficient i, en conseqüència, de l’impost del rebut final de la contribució. I cal tenir en compte que Moià té pràcticament el 50% de la població de la comarca.


Evolució del preu mitjà del rebut de l'IBI per comarques / EQUIP D'INFOGRAFIA

Tret d’aquesta excepció, en el notable increment generalitzat es poden considerar dos factors principals: d’una banda, l’augment de població i d’habitatge. De l’altra, l’augment del preu del rebut de l’IBI per contribuent, que es pot produir per dues vies: un increment del valor de les finques (revisions cadastrals) i un increment del tipus impositiu que els ajuntaments tenen a les seves mans, amb un marge força ampli.

En relació amb el primer factor, és evident que hi té un pes perquè és constatable per les xifres del padró que el conjunt d’aquestes comarques han crescut en habitants i també és evident que en vint anys el parc d’habitatge ha augmentat considerablement.


Però les xifres que ofereix l’Idescat també deixar clar que hi ha una incidència molt rellevant de la capacitat que els consistoris tenen per gravar a l’alça aquest impost. Ho posa de manifest el fet que el preu mitjà del rebut ha crescut considerablement a totes les comarques (amb l’excepció, de nou, del Moianès). Cal tenir present que aquest càlcul es fa dividint el total de recaptació entre el nombre de rebuts que es giren. Per tant, tot i que hi ha més ciutadania que paga (més cost a repartir), aquest rebut no ha parat, majoritàriament, de créixer. Per exemple, en el cas del Bages el preu mitjà del rebut de l’IBI ha crescut entre el 2006 i el 2024 gairebé el 80% (201 euros més), fins a situar-se en els 456 euros de mitjana per contribuent. On més ha augmentat és -en consonància amb el que s’ha explicat abans de l’augment global de la recaptació- a la Cerdanya, on el cost d’aquest rebut pràcticament s’ha duplicat (ha passat de 205 a 402 euros de mitjana). A la resta, l’increment s’ha situat al voltant del 75%, mentre que el Moianès és de nou l’excepció, ja que el preu total s’ha reduït de 10 euros.

28 agost 2025

Regió7

Moià apujarà el 21% el rebut de les deixalles per al 2025

Junts retreu que no es faci una rebaixa de l’IBI, que es manté, i el que considera una gestió deficient del servei de residus


Illa de contenidors per a la recollida deixalles a Moià, a toca de la carretera / ARXIU/DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Moià 30 D’OCT. 2024 14:36


L’Ajuntament de Moià aplicarà l’any que ve un increment del 21% en la taxa de deixalles, en la línia que s’està generalitzant a la majoria de municipis, i sota el mateix argument: l’aplicació i compliment de la normativa europea que ordena que a partir d’aquest proper exercici aquesta taxa no sigui deficitària. És a dir, que per si sola cobreixi la totalitat del cost del servei de recollida i tractament de les deixalles domèstiques. És la principal novetat d’unes ordenances, les de la capital del Moianès, que es van aprovar en el darrer ple municipal i que, tret d’aquest rebut per a la recollida i tractament de residus, pràcticament no experimenten cap variació.

AraMoià defensa la necessitat complir amb la normativa europea sobre residus, i de mantenir ingressos per afrontar les inversions previstes

Tanmateix, Junts, que és el principal grup de l’oposició, en va retreure tant la gestió que s’ha fet en els últims anys d’aquest servei de les deixalles, que considera que per tal com s’ha portat repercuteix en el cost, i també que no s’hagi atès una demanda que la formació ha posat sobre la taula, que és la de rebaixar l’IBI. La proposta es va provar amb els vots favorables de l’equip de govern (AraMoià-ERC) i del PSC, l’abstenció de Capgirem Moià-CUP i el vot en contra de Junts.


La regidora d’Hisenda, Gemma Bisbal, va destacar de les ordenances per al 2025 que «hi ha molt poca modificació, tret de temes tècnics d’adequació a normativa», i de l’excepció de la taxa de deixalles, amb aquest increment del 21%: «D’aquesta manera es cobrirà el cost que genera i, com que l’objectiu és canviar l’actual sistema de contenidors oberts» per un model més eficient, «esperem generar cada cop menys rebuig i anar corregint la taxa».


La portaveu de Junts, Maria Tarter, va lligar l’Impost de Béns Immobles i les deixalles per sustentar la demanda del seu grup, incidint en el fet que «fa temps que plantegem i empenyem per una reducció de l’IBI», que de cara a l’any que ve no es toca. Tarter va exposar que «crèiem que ara hi havia una oportunitat aquest any per abaixar-lo». I ho va defensar pel fet que «per part del govern sempre hi ha l’argument que, si abaixem l’IBI, hem de treure aquesta part d’ingressos d’algun altre lloc. Com que aquest any hem d’apujar per força la taxa de residus perquè per si sola en cobreixi el cost, això farà que, al contrari del que passava fins ara, no s’hagin de destinar recursos municipals a cobrir part del cost d’aquest servei. I segons els càlculs de la regidora d’Hisenda això són uns 126.000 euros, dels que ara l’Ajuntament disposarà. Per això, pensem que era el moment per fer una rebaixa de l’IBI, i d’aquesta manera també compensar la càrrega sobre els ciutadans que suposarà l’augment de les deixalles».
«Des del 2015, el coeficient de l’IBI s’ha rebaixat el 7,46%»

La resposta de la regidora d’Hisenda, Gemma Bisbal, va ser una lectura a la inversa. «Durant anys no hem pogut fer determinades coses perquè havíem destinat una part dels ingressos a cobrir el cost de la recollida de deixalles. Ara que es cobrirà amb el rebut, aquests diners es podran destinar a inversions o a més serveis», exposava. També va subratllar que, «des del 2015, el coeficient de l’IBI s’ha rebaixat el 7,46%. Traduït en la recaptació, això ha suposat que hem ingressat el 10% menys» per aquest concepte. I reblava que, «per contra, la població ha crescut en aquest temps el 13%, i això són més necessitats».

Per la seva part, l’alcalde, Dionís Guiteras, hi afegia que «com que aquest any i el que ve tenim moltes obres endegades i projectes a finançar», fent referència a les rehabilitacions de Cal Comadran i les Faixes i a la planta de biogàs, «hem considerat que era millor no tocar l’IBI. Que vol dir que no l’abaixem, però tampoc no l’apugem, malgrat que tenim aquest acumulat d’aquests últims anys que sí que l’hem anat reduint i no ho hem compensat ni tan sols amb l’IPC. En canvi, totes les despeses de l’Ajuntament sí que han anat augmentant».


Retornant a l’augment del rebut de les deixalles, la portaveu de Junts va retreure que, més enllà de les exigències de la normativa europea de no tenir una taxa deficitària, «estem pagant que en la gestió d’aquest servei esteu anant tard i malament». Maria Tarter ho va argumentar que «del tema de la recollida de residus portem parlant-ne des de fa molts anys: el contracte està caducat i amb pròrrogues des de desembre del 2015. No podem aplicar una taxa variable perquè encara no hem canviat de model. Per tant, tot plegat ve d’una mala gestió que arrosseguem de fa una dècada».

Dionís Guiteras va reiterar que «no és només el tema del sistema de reciclatge, és que la normativa diu que una taxa no es pot cobrir amb recursos públics. Fins ara, tots els ajuntaments ho hem fet, hem agafat recursos públics per subvencionar part de la taxa. La pujada és per cobrir la part que cobria l’Ajuntament».

D’altra banda, Tarter va exposar també el vot negatiu del seu grup pel fet que referent a la taxa de residus s’havien tret de l’ordenança diferents exempcions que hi havia previstes (quan un local comercial estava buit, per als centres educatius i sanitaris públics i les institucions que atenen discapacitats, o per a ciutadans amb informes de Serveis Socials que considerin que estan en situació d’exclusió social). En aquest punt, l’alcalde va admetre que es podia deure a un error i que es revisaria.


Per la seva part, la portaveu de Capgirem Moià-CUP, Lakhsmi Roset, es va referir a l’augment de les deixalles, exposant que «som conscients que ve de normativa europea, però hauríem volgut que s’estudiés la manera de reflectir aquesta taxa que hem d’incrementar amb el fet que es pogués concretar quines són les persones més generadores de residus. Poder acotar al màxim per ser justos».

30 octubre 2024

Regió7

L’Associació de Veïns de Montví de Baix denuncia deixadesa en el manteniment i que «se senten abandonats»

L’Ajuntament de Moià culpa dels greuges a l’enorme deute preexistent i a que bona part de la urbanització no està recepcionada

Lluc Grandia
Moià | 18·07·23 | 06:25


Una imatge de les deixalles a Montví de Baix Arxiu Particular


«Ens sentim abandonats, i paguem l’IBI com tots, perquè no podem rebre el mateix tracte que els vilatans?». Amb aquesta contundència s’expressa Mayka López, presidenta de l’Associació de Veïns de Montví de Baix, una urbanització al nord de Moià i pertanyent a la capital de comarca. Segons López, els veïns es queixen reiteradament de la falta de manteniment que pateixen per part de l’Ajuntament, principalment en qüestions com les franges perimetrals antiincendis o la gestió dels residus, i que el manteniment de la brigada municipal és insuficient. El fet de que bona part de la urbanització (tres dels quatre sectors) no estigui recepcionada fa que, fins i tot, les zones que no ho estan encara se sentin més perjudicades, tot i pagar els impostos.

L’alcalde de la capital del Moianès, Dionís Guiteras, no s’espolsa la responsabilitats i admet que entén la sensació dels veïns, però que, per una banda, el fet que bona part de la urbanització no estigui recepcionada dificulta molt la feina de manteniment, tot i que s’hi posen els recursos humans que es pot. Altrament, també culpa la manca de manteniment, per exemple, de les franges perimetrals fetes el 2016, a l’enorme deute i la manca de liquiditat que ha arrossegat l’ajuntament fins fa poc més d’un any. Ha anunciat que ja s’han adjudicat les obres per recepcionar un dels sectors que encara no ho estan, l'A1, que espera que es puguin començar al setembre, i que estan treballant amb els veïns per a recepcionar la resta de la urbanització. També ha explicat que es demanarà una pròrroga a la Generalitat per a poder treballar el més aviat possible en les franges perimetrals. Ha afegit que no li fa por assumir les culpes i que li agradaria fer les coses més ràpid, però la falta de recursos i la lentitud dels tràmits no ajuden.

López també explica que els contenidors estan deixats i plens de brossa i en culpa el poc manteniment del servei de neteja, que considera que passa poc sovint, mentre que Guiteras ho vincula al fet que, algunes persones que tenen segona residència a altres municipis on es desenvolupa el porta a porta prefereixen portar les deixalles als contenidors com els de Montví, que no estan tancats, en el que considera una mostra «d’incivisme», i ha demanat la col·laboració dels veïns per combatre-ho.

Finalment, la presidenta de l’AVV també ha denunciat dues ocupacions, una de les quals resulta ser conflictiva, i ha assegurat que han comès robatoris i que lloguen la casa per muntar festes il·legals. L’alcalde republicà n’és conscient i estan treballant amb els Mossos d’Esquadra per resoldre-ho. 

18 juliol 2023

Regió7

"A Moià tothom ha fet un esforç brutal per revertir la situació"

 16 juliol 2021

el9nou paper

L’IBI i la seguretat centren bona part del debat electoral entre candidats a Moià

Els partits coincideixen en qüestions com l’habitatge o els equipaments, mentre la fiscalitat o els models de recollida selectiva generen discrepàncies

Moià | 26·05·23 | 18:01 | Actualitzat a les 18:19

Debat amb els quatre candidats de Moià al local de les Faixes JORDI ESCUDÉ

Amb el deute eixugat, els partits que es presenten a les eleccions d’aquest diumenge a Moià es debaten més que mai sobre les possibilitats que obre el fet de tornar a tenir les arques plenes després de més d’una dècada de contenció, i què estan disposats a gastar. És el rerefons amb què ha transcorregut aquest dijous el debat entre els candidats d’Aramoià (ERC), Junts, Capgirem Moià (CUP), i el PSC que organitzava Ràdio Moià. També hi concorre VOX, però no hi era perquè només es van convidar les formacions que actualment tenen representació al consistori.

La trobada constatava que entre tots quatre hi ha més punts de trobada, tot i els matisos, que de distanciament, «amb la sensació que compartim cap a un 85% del programa», apuntava l’actual alcalde, el republicà Dionís Guiteras. Això convertia l’acte més aviat en una exposició de propostes que en un intercanvi de posicionaments. Tanmateix, si que es van posar de manifest les desavinences que hi ha especialment pel que fa a la futura pressió fiscal, sobretot entre els dos grans (en representació al consistori). Tant Guiteras, d’Aramoià, com Maria Tarter, de Junts, proposen rebaixar l’IBI, però a parts diferents. En els darrers dos anys s’ha reduït un 5% en cada exercici, i mentre Tarter insistia en el compromís de rebaixar-lo un 20% durant el 2024, Guiteras aposta per fer-ho «d’una manera sostenible». I és que, «després d’un deute del 395%, entenem que no es poden fer promeses electorals de rebaixes del 20% perquè això és tornar al passat i perdríem tot l’esforç que hem fet», apuntava el republicà. Suposaria deixar d’ingressar mig milió d’euros respecte els 2,5 que es cobren anualment per aquest concepte, «però amb les dades econòmiques actuals ens ho podem permetre sense renunciar a res», el contradeia Tarter, tenint en compte, entre altres coses, que «de la liquidació del pressupost del 2022 han sobrat quasi 2 milions d’euros, a 31 de març l’ajuntament en tenia més de 8,7 milions al banc, i pel 2024 ja no haurem de pagar els més de 350.000 de quota pel retorn del crèdit». Guiteras insistia que «cal rigor i serietat, i si diem que podem reduir un 20% l’IBI, diguem com afrontarem les despeses», i Tarter va apel·lar a «la col·laboració» del Consell Comarcal, que «ha estat 8 anys a Can Carner on ha pogut créixer pagant mil euros el mes, però ja és hora que marxi i que tot l’estalvi que s’ha generat gràcies a la generositat de Moià, ara ens ho torni invertint a Cal Comadran», on diu que s’hauria de traslladar.

Al marge de les discussions, Lakshmi Roset, de Capgirem Moià defensava «uns impostos progressius, que pagui més qui més té», i sense parlar de percentatges de l’IBI proposa fer servir aquestes taxes «com a mesura dissuassòria als grans tenidors contra els pisos buits», mentre Susana Tapia, del PSC, aposta per «continuar rebaixant progressivament l’IBI, com s’ha anat fent, però per ara no ens aventurem a dir en quin percentatge».

L’economia va ser el primer dels quatre blocs del debat i el que va generar més controvèrsia, si bé també hi ha algunes diferències en el model a seguir per a la recollida selectiva davant el 58% de reciclatge actual. La defensa radical del porta a porta de Capgirem Moià venia matisada per Junts, que proposa «analitzar la viabilitat d’un model mixt que inclogui zones amb el porta a porta i altres amb contenidors amb targeta segons les necessitats». Tapia, del PSC també proposava «un estudi sobre les diferents possibilitats de reciclatge, però està clar que és una qüestió que s’ha d’afrontar molt seriosament en aquest mandat».

La qüestió mediambiental té força coincidència entre partits, que defensen la instal·lació de plaques solars en equipaments públics, o la construcció d’una planta de biogàs, «que servirà per tenir energia neta, independitzar-nos de les companyies elèctriques i estalviar-nos 700.000 euros només en electricitat», deia Guiteras; i també Roset, considerant que «és la millor manera de gestionar els residus, tot i que és gas metà i cal vigilar les possibles emissions i pèrdues que pugui tenir». Des de Junts, en canvi, «no diem res perquè hem demanat accés a l’expedient i no l’hem tingut».

Més càmeres i més policia

La seguretat va ser un altre dels temes amplis de debat amb Capgirem com a formació discordant davant la proposta de més agents de Policia Local i de càmeres de vigilància o lectores de matrícules. El PSC demana Policia Local les 24 hores més enllà de la que oferiran a partir de l’estiu els Mossos amb les noves dependències que s’estan ampliant a l’ajuntament per als dos cossos. Serà el resultat «d’una col·laboració entre administracions» com defensa Guiteras, que en el debat també avançava les converses amb Interior per poder disposar d’una àrea bàsica policial «d’aquí a 6 o 8 anys». Aquesta qüestió és prioritària per a Junts, que defensa «una comissaria amb tots els serveis d’àrea bàsica policial com ens pertoca per ser comarca». Tots tres partits també aposten per augmentar la vigilància amb càmeres als polígons i entrades al nucli. Capgirem Moià, en canvi, és més reticent en aquestes qüestions, i especialment en la de les càmeres. «Són una vulneració del dret a la intimitat i de lliure circulació, i tenen un risc important amb conseqüències molt greus a nivell de repressió», reblava Roset.

Cal habitatge i equipaments

En la qüestió de l’habitatge hi va haver unanimitat, amb petits matisos. Tothom coincideix en la necessitat d’ampliar el parc de pisos socials i per a joves, amb una especial incidència a les possibilitats que ofereix l’antiga Caserna, i també als diversos pisos de propietat municipal (alguns per arreglar) que té l’Ajuntament.

En l’àmbit esportiu i cultural també hi ha força coincidències, tot i la disparitat de propostes que no tothom recull, des de les ampliacions de zones esportives que defensen Aramoià i Junts, fins a l’estudi d’una piscina coberta que proposa el PSC. Parlen de millorar el pavelló, de reobrir el gimnàs, i de desenvolupar els projectes culturals a Cal Comadran i Les Faixes II. Un altre punt crític és el Casal, propietat del bisbat, que Junts voldria comprar mentre que Aramoià confia en una cessió gratuïta a través d’un conveni. Roset, de Capgirem Moià, apuntava que «Moià no necessita espais polivalents sinó projectes concrets i amb projecte», com un ateneu estable per als joves.

Els partits posen VOX com a línia vermella

VOX no era al debat d’aquest dijous a Moià ni tampoc formarà govern en aquest ajuntament si no guanya. Així es desprèn del que asseguraven en el debat les quatre formacions restants que concorren a les eleccions, que renuncien a pactar amb els ultradretans si es donés el cas.

En el debat, un per un els partits anaven repetint la mateixa resposta. «L’única línia vermella que tenim no està aquí asseguda», apuntava Tarter, i el posicionament del PSC «és exactament el mateix», deia Susana Tapia. Igual de contundent es mostrava Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, i deia que «no en volem saber res, dels feixistes». De fet, i més enllà d’això, els cupaires «no preveiem ser la força més votada», afegia Roset, i donava per entès que no pactaran amb ningú, tot i la plena disposició «en ajudar-nos en punts concrets».

L’alcual alcalde, Dionís Guiteras, explicava que «ens hem conjurat» davant la lìnia vermella «claríssima» que hi ha amb VOX, i per la resta, «el que ens guiarà a l’hora de fer pactes és allò que sigui millor per Moià».

26 maig 2023

Regió7

«La pressió fiscal ja s’havia d'abaixar abans»

El foment d’habitatge públic i la reactivació del nucli antic amb accions com la compra i obertura del Casal són propostes de la formació

Moià | 25·05·23 | 06:25

Maria Tarter és regidora de l'Ajuntament de Moià des del 2011 OSCAR BAYONA

Maria Tarter Armadans (Moià, 1975) està casada i té dos fills. Va estudiar a l’Escola Pia i a l’Institut de Moià i va cursar la carrera de Telecomunicacions a La Salle Bonanova, tot i que no la va arribar a completar. Treballa a l’Ajuntament de Manresa des de fa tres anys com a administrativa, actualment al departament d’intervenció, comptabilitat i pressupost. Abans havia estat al de Granollers. És regidora de Moià des del 2011, i aquestes son les seves segones eleccions com a cap de llista.


Si, amb AraMoià governant, s’ha tancat una etapa tan dura com la del deute, per què caldria ara un canvi?

Nosaltres discrepem de la manera com es gestiona i cap a on es vol portar Moià. No estem d’acord amb la gestió d’aquests últims 4 anys perquè creiem que ja es podien haver fet molts canvis des del 2019, no s’havia d’esperar ara el 2023. La manera de créixer, quines coses prioritzen com a equip de govern no les compartim i per això ens presentem.


Concreti’m algunes d’aquestes discrepàncies.

Per exemple, amb els impostos. Per nosaltres la pressió fiscal als moianesos s’havia d'abaixar abans, perquè el marge que hi havia a partir de la progressiva eliminació del deute ja ho permetia a principi d’aquest mandat.

AraMoià diu que ho ha fet amb l’IBI, una rebaixa del 10% en dos anys...

Sí, a iniciativa nostra. A proposta de Junts s’ha baixat el coeficient de l’IBI aquests dos anys perquè el deute ja no suposava un problema per a les finances de l’Ajuntament i per tant es podia rebaixar aquest percentatge. Vam negociar amb l’equip de govern i una de les condicions per aprovar pressupostos va ser aquesta rebaixa. Nosaltres demanàvem que fos molt més. I també s’hauria pogut comença a abaixar abans. Hem pressionat molt en aquest sentit perquè el deute no l’ha pagat AraMoià, l’ha pagat la gent de Moià. I ara hem de baixar la pressió fiscal, ja no es pot aguantar més.

Quina és la seva proposta fiscal?

Proposem directament per a l’any que ve un 20% més de rebaixa de l’IBI. Hem fet números i es pot baixar. No ens conformem amb un 5%. Moià recapta uns 2 milions i mig d’IBI a l’any. La rebaixa que proposem equival a recaptar mig milió menys. Però és que del pressupost del 2022 han sobrat dos milions d’euros. Tenim set milions al banc. És un pressupost sencer, que tenim al banc.

La gestió que AraMoià ha fet del deute històric no és per aplaudir?

És la gestió que tocava. Cal recordar que quan entrem a l’Ajuntament el 2011, davant la situació que ens trobem es forma un govern d'unitat. Ja sé que queda molt lluny, però és així. Es va formar un govern d'unitat dels 3 partits polítics que hi érem en aquell moment i el regidor d’Hisenda no era d'AraMoià. I vam treballar els 13 junts. I el 2012 va ser quan hi va haver un mecanisme de pagament a proveïdors, que és el que endreça i dona les pautes per fer el que és el pla d’ajust de 10 anys que s’ha materializat. Però va ser gràcies al treball conjunt dels 13 regidors. Puc entendre que AraMoià s’agafi aquesta bandera, però la realitat és una altra. La realitat va ser que entre tots es va estructurar el deute per poder-lo eixugar. I ara ha arribat el moment que això no es pot aguantar més, la gent de Moià no pot aguantar aquesta pressió fiscal. Oimés en la situació general que tenim de crisi. Per tant, és moment de tornar on toca.

I en la planificació de futur que planteja AraMoià, de què discrepen?

Per exemple, de la gestió de l'habitatge municipal. En aquest mandat, com que al davant teníem un govern en minoria hem estat treballant diversos temes, perquè han estat obligats a asseure’s. I el tema de l’habitatge municipal va ser una de les línies vermelles que vam posar per aprovar pressupostos. L'Ajuntament de Moià té dos edificis al carrer Martí i Pol, un de 6 habitatges i l'altre de 8 i hi ha pisos que ja estan llogats i altres que estan tancats. S’hi havien de fer obres i calia posar els diners al pressupost per realitzar-les i posar els habitatges a lloguer. Això es va negociar amb l'equip del govern, ens ho van acceptar i es va pressupostar, però en quatre anys han estat incapaços de fer-ho. És una de les nostres prioritats, que per ells no ha sigut.

El govern actual parla de fer habitatge social a l’antiga caserna.

Sí, la caserna és de l'Ajuntament i el projecte que ells volen fer, i amb això sempre ens tindran al davant, és cedir-ho a l'Incasol. Però una cosa és negociar amb l'Incasol que ens ajudin a reformar l’edifici, però la gestió d'aquests habitatges, que serien uns 15 pisos, creiem que ha de ser des de l'Ajuntament, no des de l'Incasòl. Per nosaltres és una prioritat arreglar-ho i gestionar-ho des de Moià. Que sigui el ple de l'Ajuntament el que en decideixi els requisits, els barems per accedir-hi. En el tema d'habitatge discrepem fort.

En la recta final del mandat s’ha conegut la concessió d’ajuts importants, sobretot de fons europeus, per a projectes com la rehabilitació del Comadran i Les Faixes. Comparteixen aquests apostes?

S’ha d’explicar tot. Els Next Generation poden ser una gran oportunitat o una gran trampa. Bàsicament, perquè obliga l’Ajuntament a afrontar una part molt important de la inversió. Per exemple, per a l’edifici Comadram tenim una subvenció d’1,4 milions aproximadament, però el projecte puja a més de 3 milions. Evidentment ho entomem, però hem de veure com. Al Comadran la nostra proposta és que hi vagi el Consell Comarcal, que ara el tenim a Can Carner amb una cessió d’ús. Fer-hi una seu en condicions i que també en financiï una part. I que allò sigui alhora un espai per a la formació i l’impuls de l’activitat econòmica... I aprofitar que el Consell Comarcal té més de 3 milions al banc perquè col·labori en la inversió.

I a Les Faixes?

La subvenció és de 2,8 milions, però el projecte puja a més de 6 milions. Allà sí que ho enfoquem més com a gran espai cultural. Però, amb tots aquests projectes, al ciutadà li ha de quedar molt clar que ens suposarà un gran esforç com a poble, i que si fas aquestes apostes hauràs de renunciar a altres. I nosaltres també apostem com a espai cultural pel Casal Parroquial.

Per què?

Perquè si tot ho anem traslladant cap a fora del nucli antic, el centre històric se’ns està morint. Per nosaltres el Casal ha de ser un pal de paller del centre històric, juntament amb el museu, la biblioteca, de la que en proposem una ampliació, i fer de Can Carner, quan traslladem el Consell Comarcal, un hotel d’entitats. I tenir el Casal no ha de ser incompatible amb habilitar Les Faixes. S’han d’encaixar. Apostem per les dues coses. Però per nosaltres és molt important no oblidar el centre històric.

Un projecte molt concret que sigui una aposta pròpia?

L’ampliació de la biblioteca és una de les nostres prioritats. I també analitzar amb un estudi molt curós la possibilitat de posar una coberta retràctil a la piscina. Tant amb l’opció de convertir-la en una piscina d’hivern com una d’intermèdia que seria una piscina no pròpiament climatitzada, però a la que li allarguem l’ús. És qüestió d’analitzar-ho i veure costos i rendiments per poder decidir sí o no amb arguments.

De la dècada que fa que està a l’oposició, què s’aplicaria si és alcaldessa?

Dialogar molt més del que han fet amb nosaltres en aquests 12 anys, tenir molt més en compte l’oposició del que han fet amb nosaltres, tot i que en aquests quatre sí que hi ha hagut més apropament, però per necessitat. Hi ha hagut èpoques que m’he sentit molt menystinguda com a regidora. Al final, tots els partits volem treballar pel nostre poble i totes les opinions són vàlides i son contribucions.

25 maig 2023

Regió7

Moià dissenya un pla d’acció per incrementar l’habitatge assequible d’aquí al 2025

Entre altres propostes es contempla reformar i destinar a pisos socials l’antiga caserna i els blocs municipals del carrer de Miquel Martí i Pol


L’Ajuntament adequarà els pisos de l’antiga caserna per a lloguer assequible ARXIU | OSCAR BAYONA

Jordi Escudé
Moià | 15·11·22 | 06:30

Reformar els pisos de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil o els de titularitat pública que hi ha en uns blocs del carrer Miquel Martí i Pol, i destinar-los a vivenda social. Són algunes de les mesures que planteja el Programa d’Actuació Municipal que acaba d’aprovar l’Ajuntament de Moià per anar desenvolupant d’aquí al 2025 i mirar d’ampliar el parc d’habitatge assequible. «N’hi ha molta necessitat», apunta la regidora de Serveis Socials, Laia Bonells, tenint en compte que els preus dels pisos són «cada cop més desorbitats».

El pla que s’ha dissenyat inclou diverses propostes formulades per una consultoria externa que s’ha impulsat en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, a partir d’un anàlisi de la situació actual, i que detecta una manca d’oferta de pisos accessibles per a famílies vulnerables. Des de l’Ajuntament ja fa temps que es fa un seguiment d’aquestes persones i se’ls atén, explica Bonells, i amb el nou pla s’hi vol incidir encara més, reforçant mesures i ampliant alguns ajuts com per exemple amb exempcions en el pagament de l’IBI.

Aquesta és una de les línies principals que es contemplen, però en paral·lel també es vol treballar amb una mobilització dels béns immobles, tant públics com privats.

Pel que fa als recursos propis de què disposa l’Ajuntament, es vol donar sortida als pisos de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. N’hi ha una quinzena, que s’hauran de condicionar, i un cop arreglats es posaran a disposició dels ciutadans a preus de lloguer assequibles, si bé l’Ajuntament encara no ha decidit exactament la fórmula, que podria incloure la possibilitat que siguin habitatges de protecció oficial. De moment, per poder tirar endavant la proposta, que implica la reforma prèvia dels habitatges, l’Ajuntament ha iniciat converses amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i també amb cooperatives d’habitatge social perquè se’n facin càrrec. Tampoc no es descarta la possibilitat que acabin sent més de 15 habitatges si es fa algun tipus de redistribució.

A banda de l’antiga caserna, l’Ajuntament també preveu anar rehabilitant els pisos de titularitat municipal que té al carrer de Miquel Martí i Pol. N’hi ha una quinzena més, i si bé la majoria encara estan ocupats per famílies amb contractes de lloguer antics, actualment n’hi ha cinc de buits on aquest mateix any es preveu iniciar les obres de reforma, explica Bonells. A mesura que la resta es vagin buidant, també s’aniran condicionant i es posaran a disposició dels ciutadans amb una fórmula que també està per definir. Una possibilitat, diu Bonells, passaria per un contracte de cessió al Consell Comarcal del Moianès perquè els posi a la seva borsa d’habitatge, o bé ofertar-los a través de l’oficina municipal.

El programa també vol incidir en els propietaris que tinguin pisos buits i incentivar-los perquè també els mobilitzin. Abans, l’Ajuntament vol fer una actualització exhaustiva del cens d’habitatges buits que hi ha al municipi (vegeu més informació al desglossat), i un cop els tingui identificats, vol motivar als propietaris perquè els incloguin a la borsa de l’Oficina Local d’Habitatge per al lloguer de famílies amb pocs recursos. A canvi, les properes ordenances ja preveuran bonificacions per als propietaris que s’hi adhereixin.

Bonells destaca la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatge assequible perquè, entre altres coses, la renta per càpita a Moià està per sota de la mitjana catalana «i en canvi, els preus dels pisos no es diferencien gaire de nuclis propers a Barcelona».
 

Moià té un 15 % de pisos buits segons l’últim cens
Segons el darrer estudi que va realitzar fa uns mesos el Consell Comarcal del Moianès per a tota la comarca, Moià tindria al voltant d’un 15% d’habitatges buits. L’Ajuntament vol fer ara un nou cens, que actualitzi aquestes dades, mitjançant un estudi acurat que permeti determinar exactament el nombre de pisos buits que hi ha. Igualment vol fer un anàlisi del sòl disponible que hi ha al municipi, i un seguiment més acurat de les famílies amb situació de vulnerabilitat. Per això «ens calen recursos humans», diu Bonells, i anuncia la contractació de personal per fer-ho. 

15 novembre 2022

Regió7

La meitat de pobles del Moianès paguen un IBI per sobre de la mitjana catalana

Dues capitals comarcals, Igualada i Moià, es troben entre els 100 municipis de tot Catalunya amb un preu més alt

David Bricollé
11·07·22 | 06:25 | Actualitzat a les 16:18



El municipi de Castellterçol Santiago Puig


Els ciutadans d’una vintena de municipis de l’àrea de Regió7 paguen un rebut de l’IBI (impost sobre béns immobles) amb un preu per sobre del de la mitjana de Catalunya. I entre aquests n’hi ha cinc del Moianès, és a dir, la meitat de les poblacions de la comarca. La capital n’és un d’ells, amb un preu mitjà del rebut de l’IBI (516 euros) 15 euros més elevat que el de la mitjana de Catalunya (501). Les altres quatre poblacions moianeses que estan per damunt són Sant Quirze Safaja (594 euros), Calders (571), Castellterçol (563) i Castellcir (519).


Les xifres generals ens diuen, globalment, que aquest impost encara està força contingut a les nostres comarques, ja que 141 dels 159 municipis que hi ha en total (gairebé el 90%) paguen una contribució (que és com es coneix popularment aquest tribut) per sota de la mitjana catalana, segons es desprèn de les dades que recentment ha fet públiques l’Institut Català d’Estadística (Idescat) amb les xifres de recaptació del 2021.

De fet, entre els 100 primers municipis amb l’IBI més car de tot Catalunya (d’un total de 947) només n’hi ha 9 de l’àmbit d’aquest diari. Amb dos municipis especialment destacats. D’una banda, Sant Esteve Sesrovires, perquè és de llarg el que té la contribució més cara de l’àrea central amb un preu mitjà del rebut de 1.226 euros, que més que duplica la mitjana catalana, que és de 501 euros.
Entre els 100 primers municipis amb l’IBI més car de tot Catalunya (d’un total de 947) només n’hi ha 9 de l’àmbit d’aquest diari

L’altre municipi destacat de l’àrea de Regió7, pel fet de ser capital, és Igualada. El preu mitjà del rebut que paguen els ciutadans en concepte d’impost sobre béns immobles és de 624 euros, el que el situa com el 85è municipi que el té més car de Catalunya. Entre Sant Esteve i Igualada, una les poblacions especialment cares és Bolvir (Cerdanya), amb un IBI de 849 euros de cost mitjà. També se situen per sobre de la mitjana municipis del Bages com Sallent (557 euros), Sant Salvador (553) i Santpedor (522).

Pel que fa a la resta de capitals de casa nostra, darrere d’Igualada i Moià, però a molta distància i per sota de la mitjana catalana, tenim Manresa, amb un preu per rebut de 427 euros, el que situa la ciutat en la posició número 286 d’entre els 947 municipis. La capital següent amb la contribució més cara és Puigcerdà (400 euros per rebut). La més barata és Berga (310 euros) i, entremig, hi ha Solsona (374) i la Seu (334).

11 juliol 2022

Regió7

La meitat de pobles del Moianès paguen un IBI per sobre de la mitjana catalana

 11 juliol 2022

Regió7 paper

Moià es treu la llosa del deute i enceta un nou període de «política en majúscules» sense la tutela de l’Estat

J.E.V. Moià
30·12·21 | 06:25

L’alcalde, Dionís Guiteras | ALEX GUERRERO

En termes econòmics, Moià afronta el 2022 amb unes dosis d’optimisme com feia temps que no es veien. Si més no, respira alleugerit després que el juliol va aconseguir eixugar els 8 milions de deute que tenia contrets amb el ministeri d’Hisenda des del 2015, i això s’ha vist reflectit en els pressupostos que acaba d’aprovar per a l’any vinent, els primers que es desplegaran sense la tutela de l’Estat.

En paraules de l’alcalde, Dionís Guiteras, que ha capitanejat aquest periple cap a l’estabilització pressupostària després del deute disparat fins al 395 % amb què es va trobar quan va arribar a l’Ajuntament el 2011, «ara comença la política amb majúscules». I és que els diners que cada any s’havien de destinar a Hisenda i el forat que es va acumular a les arques municipals durant els darrers anys de gestió del govern de l’exalcalde convergent Josep Montràs (especialment entre els anys 2005 i 2009), han sotmès el poble durant anys a una forta contenció i una elevada pressió fiscal que no es podrà revertir fins ara.

Per reconduir-ho, el 2015 l’Estat va acordar un pla d’ajust que comprometia l’Ajuntament a anar retornant els diners que devia a proveïdors, i aquest esforç ha permès fins i tot liquidar els 8 milions de deute abans del previst. Han estat sis anys en què el poble s’ha hagut d’estrènyer el cinturó, i ara l’Ajuntament vol obrir un nou període de recuperació del temps perdut amb la confiança que els ciutadans ho notin aviat. De moment, per a l’any que ve s’ha rebaixat l’IBI, de manera que es pagarà fins a un 5 % menys de mitjana per rebut, mentre que els pressupostos pugen a 7,3 milions d’euros amb una inversió d’1,1 milions, que gairebé triplica la que hi havia el 2011, ja en plena crisi financera a Moià. S’incidirà en aspectes de manteniment i millores a la via pública on fins ara no s’havia pogut invertir prou. És el primer pas per posar l’urbanisme de Moià al dia, un dels principals reptes que té ara l’Ajuntament en aquesta nova etapa. 

30 desembre 2021

Regió7

Moià rebaixa l'IBI per al 2022 després de més d'una dècada situat a màxims

 

25 octubre 2022

Regió7 paper

IBI simbòlic a Moià

15·10·21 | 06:25

Després de deu anys pagant un IBI en la franja més alta del tipus disponible, l’Ajuntament de Moià l’ha rebaixat i els ciutadans de la vila pagaran el proper exercici uns 135.000 euros menys. Repartida entre tots els propietaris d’immobles, la rebaixa suposarà una millora individual molt petita, però té molta importància pel que suposa del canvi de tendència i de política. El resultat financerament catastròfic de la gestió de Josep Montràs (per la qual va seure al banc dels acusats) va deixar el poble en una situació de fallida econòmica que ha obligat els governs posteriors, encapçalats per Dionís Guiteras, a aplicar una austeritat extrema. En sis anys s’han eixugat vuit milions de deute amb l’Estat. Ara, es comença a visualitzar el resultat d’aquest esforç. Després de deu anys, Moià comença a tornar a una pressió fiscal més semblant a la dels municipis de l’entorn. Amb tot, el temps d’austeritat ha suposat ajornar inversions que ara caldrà posar al dia. L’Ajuntament continuarà necessitant diners per recuperar el temps perdut. Però el temps d’excepció, feliçment, va quedant enrere. 

15 octubre 2021

Regió7

El Moianès i l’Anoia estan situades entre les deu comarques amb un IBI més alt

Cinc dels deu municipis moianesos estan, segons les dades de recaptació del 2020, entre els 150 de tot Catalunya que paguen una contribució més alta; la capital, Moià, se situava a la posició 149 amb un preu mitjà per rebut de 517 euros

David Bricollé
12·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 18:03

El Moianès i l’Anoia són entre les deu comarques de Catalunya que, de mitjana, paguen un impost de béns immobles (IBI) més alt. Un cost, el d’aquest rebut que popularment es coneix com a contribució, que ve determinat tant pels valors cadastrals establerts com pel coeficient que decideix aplicar cada Ajuntament a l’hora d’aplicar el càlcul. La realitat és que, segons xifres del 2020 publicades recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el Moianès ocupa la vuitena posició d’aquest rànquing (que encapçala el Barcelonès), amb un cost mitjà de 487 euros per rebut. De fet, és l’última comarca que se situa per damunt de la mitjana de Catalunya (que és de 485,9 euros). I just al seu darrere hi ha l’Anoia, amb un cost mitjà del rebut de la contribució de 468 euros. Aquestes xifres s’obtenen de la divisió entre l’import total recaptat per aquest impost i el nombre de rebuts que es tramiten.

En el cas del Moianès, dels deu municipis de la comarca n’hi ha la meitat que es troben situats entre els 150 (el total de Catalunya és de 948 municipis) que paguen un IBI més alt. En concret, són Sant Quirze Safaja (amb un cost mitjà de 595 euros), Castellterçol (563 euros), Calders (535 euros), Castellcir (519 euros) i la capital, Moià, amb un preu mitjà per rebut de 517 euros.

En el cas de l’Anoia, hi ha dos municipis entre els 100 amb un impost de béns immobles més car, i un d’ells és la seva capital, Igualada, on aquest impost genera un rebut amb un cost mitjà de 619 euros. Encara hi ha, però, una altra població de la comarca que la supera. Es tracta de la Pobla de Claramunt, on la mitjana de l’import de la contribució és de 628 euros.

El Bages també es troba situat a la part alta d’aquest rànquing comarcal amb un import mitjà de 423 euros. La població d’aquesta demarcació amb un IBI més elevat, segons les dades de l’Idescat, és Sallent, que es troba en la posició 118 amb un preu mitjà per rebut de 558 euros. Entre els 220 més cars hi ha també Sant Fruitós, on el rebut té un cost mitjà de 492 euros. A Manresa, el que paguen els ciutadans de contribució de mitjana són 425 euros, fet que situa la ciutat a la posició 285 el rànquing.

En contraposició, tal com es pot veure a la graella que il·lustra aquesta pàgina, el Berguedà es troba situat a la part baixa d’aquest rànquing (el cost del rebut és 200 euros inferior a la mitjana de Catalunya), i Berga en concret és a la posició 577 amb un import de mitjana de 286 euros.

En una posició molt similar hi ha el Solsonès (296 euros per rebut), tot i que Solsona capital se situa més a la banda mitjana alta del rànquing de municipis (amb un cost mitjà de 373 euros).

La Cerdanya queda en una situació intermèdia (és a la 22a posició de 42 comarques), tot i que destaca que té cinc poblacions entre les 200 amb l’IBI més car. I d’aquestes, la més capdavantera és Bolvir, que es troba tot just en la posició número 22, amb una mitjana de cost dels rebuts de 845 euros. A Puigcerdà, els ciutadans paguen per aquest impost una mitjana de 401 euros.

El municipi de l’àrea de Regió amb l’IBI més car és Sant Esteve Sesrovires. Se situa en la cinquena posició, amb un cost mitjà del rebut de 1.160 euros. De tot Catalunya, el més car és el municipi de Constantí, on la contribució té un preu mitjà de 2.925 euros. 

12 juliol 2021

Regió7

L'oposició de Monistrol de Calders es queixa d'un IBI excessiu i en vol una rebaixa

 1 febrer 2021

Regió7 paper

El Moianès és entre les deu comarques que paguen una mitjana més elevada d'IBI

Igualada és la capital de casa nostra amb una contribució més cara (619 euros de mitjana per rebut) i Berga la que la té més barata (287 euros) david bricollé 18.09.2020 | 22:27

El Moianès és la comarca de casa nostra on els ciutadans paguen un rebut més elevat de l'impost de béns immobles (IBI) urbà. En concret, aquesta demarcació és la novena més cara del país (atenent al preu mitjà que resulta del total de la recaptació per aquest tribut, dividit pel nombre de rebuts que se'n tramiten) en un rànquing que encapçala el Barcelonès. Són dades del 2019 que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)

En concret, els moianesos paguen de mitjana 482 euros pel que popularment es coneix com la contribució, una xifra que se situa just per damunt de la mitjana de Catalunya, que és de 480 euros. I just darrere se situa l'Anoia (464 euros), ja per sota de la mitjana global. Al capdamunt hi ha el Barcelonès, on el cost mitjà de l'IBI és de 621 euros, seguit del Baix Llobregat i el Vallès Oriental, que estan per damunt dels 500 euros per rebut.

Paradoxalment, si es posa la lupa en els municipis, només un del Moianès, Sant Quirze Safaja, es troba entre els 100 de tot Catalunya amb un rebut mitjà més elevat. Aquesta població se situa en la posició 92 (d'un total de 947), amb un cost mitjà d'IBI de 597 euros.

Com es pot veure en el quadre adjunt, la resta de comarques de casa nostra se situen totes per sota de la mitjana de Catalunya: el Bages és a la catorzena posició amb un preu mitjà de 416 euros, la Cerdanya és al mig de la taula amb un import per rebut que se situa en els 370 euros, mentre que el Solsonès, el Berguedà i l'Alt Urgell són a la part baixa, totes per sota dels 300 euros de mitjana per rebut.

El municipi de l'àrea d'influència de Regió7 que té un impost de béns immobles més elevat és Sant Esteve Sesrovires, a la sisena posició del rànquing absolut de Catalunya, amb una mitjana per rebut de 1.138 euros. Entre els cent primers hi trobem Igualada, que és la segona capital de comarca amb l'IBI més car (només superada per Barcelona) amb un import mitjà de 619 euros (a la posició 79). Dins d'aquests cent també hi ha (en ordre de posició) Collbató (837 euros), Bolvir (818), la Pobla de Claramunt (588) i Martorell (586).

De les capitals de casa nostra, la segona amb un rebut d'IBI més elevat és Moià, on es paga de mitjana 520 euros per rebut (ocupa la posició 137). Manresa és la tercera i el municipi número 276 de tot Catalunya, amb un impost de béns immobles que se situa en els 420 euros de mitjana. Al Bages, però, hi ha set poblacions que tenen una contribució més cara que la de Manresa, encapçalats per Sant Salvador de Guardiola (553 euros de mitjana). Darrere seu, i per aquest ordre, hi ha Sant Fruitós (511 euros); Santpedor (489); Sallent (487); Navàs (454); Cardona (447) i Castellgalí (439).

Pel que fa a la resta de capitals de comarca de casa nostra, la més econòmica en concepte d'IBI és Berga, ja que el cost mitjà del rebut és de 287 euros. Entremig se situen, en aquest ordre, Puigcerdà (387 euros de mitjana); Solsona (374) i la Seu (325).

Entre les poblacions situades a la cua d'aquest rànquing dels 947 municipis de tot Catalunya, n'hi ha tres de solsonines: la Molsosa, situada a la posició 941 i amb un cost mitjà del rebut de 65 euros, i Pinell del Solsonès i Pinós, on l'import mitjà d'aquest impost és de 89 i 92 euros, respectivament.

18 setembre 2020

Regió7

Recullen més de 200 firmes contra la puja de l'IBI a Monistrol de Calders

7 gener 2020

Regió7 paper

Veïns de Monistrol de Calders protesten amb firmes contra la pujada de l'IBI

12 desembre 2019

Regió7 paper

El Moianès és la vuitena comarca de Catalunya amb una mitjana d'IBI més car

L'Anoia i el Bages, i també el Moianès, se situen entre les deu primeres posicions pel que fa als valors cadastrals de les finques urbanes david bricollé 24.08.2019 | 23:01
El Moianès és entre les deu comarques de Catalunya on els veïns paguen, de mitjana, l'impost de béns immobles (IBI) més car, i alhora també és en el top10 de les que tenen uns valors cadastrals urbans (factor que hi està molt directament lligat) també més elevats. És un dels aspectes rellevants que s'extreuen de la publicació de dades de l'IBI i del cadastre del 2018 per part de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

En concret, la demarcació més jove del país es troba en la vuitena posició del rànquing del que popularment es coneix com la contribució, ja que de mitjana els veïns paguen 480 euros (és el resultat de dividir el total de diners que es recapten per aquest tribut a la comarca pel nombre de rebuts que es tramiten).

Pel que fa als valors cadastrals de les finques urbanes (a partir dels quals es calcula l'IBI), el Moianès és la desena comarca amb quantificacions més altes, amb una mitjana de valor per finca de 59.160 euros. En aquest concepte, hi ha dues demarcacions de l'àrea d'influència de Regió7 que la superen: l'Anoia, que és la setena (amb una mitjana de valors de 66.975 euros per finca urbana) i el Bages (60.546 euros). En tots tres casos, però, els valors estan per sota de la mitjana de Catalunya (que és de 71.280 euros).


L'Anoia i el Bages també són a la part alta dels preus del rebut de l'impost de béns immobles. Tanmateix, totes tres (comptant-hi el Moianès) estan per sota de la mitjana de Catalunya, que és de 483 euros.

El Solsonès és de les demarcacions amb uns valors cadastrals de les finques urbanes més baixos (36.684 euros), que la situen cinquena per la cua en aquest rànquing. Parlem d'uns valors que són gairebé la meitat de la mitjana catalana, i el 60% inferior a la de la comarca top, el Barcelonès.

Per contra, pel que fa al preu mitjà del rebut de l'IBI, el Solsonès està per damunt de dues comarques de casa nostra (el Berguedà i l'Alt Urgell) que la superen en valors cadastrals.
Igualada, la capital més cara

Si baixem al detall dels municipis, les dades publicades per l'Idescat permeten veure que, quant al cost de l'IBI, dels prop de 950 municipis que hi ha a Catalunya, entre els 100 primers n'hi ha 8 de les nostres comarques, encapçalats (en la quarta posició del rànquing global) per Sant Esteve Sesrovires, amb un import mitjà per rebut de 1.088 euros. Dins d'aquests cent també hi trobem Martorell i Collbató; dos municipis del Moianès (Sant Quirze Safaja i Castellterçol); un de la Cerdanya (Bolvir), i dos de l'Anoia, un dels quals Igualada i l'altre és la Pobla de Claramunt. La capital anoienca era el 2018 el 68è municipi de Catalunya amb un rebut de l'IBI més car, amb una mitjana de preu de 632 euros per rebut.

De les capitals de comarca, la més propera a Igualada és Moià (499 euros de mitjana, que la situen en la posició 154), i Manresa, que era el 2018 el municipi 268 pel que fa al cost de la contribució, amb un preu mitjà de 413 euros per rebut.

Pel que fa als valors cadastrals urbans, Sant Esteve Sesrovires repeteix com a municipi de casa nostra en els primers llocs. En concret, és el setè de Catalunya, amb un valor mitjà per finca de 153.268 euros.

En aquest cas, dins dels 100 primers trobem tres poblacions del Bages: Sant Fruitós (103.453 euros de mitjana), Sallent (92.550 euros) i Sant Salvador (91.424 euros). Igualada és també en aquest cas la capital comarcal de casa nostra que és situada més amunt en el rànquing (en el lloc 151, amb una mitjana de valor per finca de 76.261 euros). Moià és en el lloc 397 (52.684 euros); Manresa en el 450 (48.353 euros de mitjana); Berga en el 548 (42.214 euros); Solsona en el 583 (40.519 euros); i Puigcerdà en el 704 (33.074).

24 agost 2019

Regió7