El foment d’habitatge públic i la reactivació del nucli antic amb accions com la compra i obertura del Casal són propostes de la formació
Moià | 25·05·23 | 06:25
Maria Tarter és regidora de l'Ajuntament de Moià des del 2011 OSCAR BAYONAMaria Tarter Armadans (Moià, 1975) està casada i té dos fills. Va estudiar a l’Escola Pia i a l’Institut de Moià i va cursar la carrera de Telecomunicacions a La Salle Bonanova, tot i que no la va arribar a completar. Treballa a l’Ajuntament de Manresa des de fa tres anys com a administrativa, actualment al departament d’intervenció, comptabilitat i pressupost. Abans havia estat al de Granollers. És regidora de Moià des del 2011, i aquestes son les seves segones eleccions com a cap de llista.
Si, amb AraMoià governant, s’ha tancat una etapa tan dura com la del deute, per què caldria ara un canvi?
Nosaltres discrepem de la manera com es gestiona i cap a on es vol portar Moià. No estem d’acord amb la gestió d’aquests últims 4 anys perquè creiem que ja es podien haver fet molts canvis des del 2019, no s’havia d’esperar ara el 2023. La manera de créixer, quines coses prioritzen com a equip de govern no les compartim i per això ens presentem.
Concreti’m algunes d’aquestes discrepàncies.
Per exemple, amb els impostos. Per nosaltres la pressió fiscal als moianesos s’havia d'abaixar abans, perquè el marge que hi havia a partir de la progressiva eliminació del deute ja ho permetia a principi d’aquest mandat.
AraMoià diu que ho ha fet amb l’IBI, una rebaixa del 10% en dos anys...
Sí, a iniciativa nostra. A proposta de Junts s’ha baixat el coeficient de l’IBI aquests dos anys perquè el deute ja no suposava un problema per a les finances de l’Ajuntament i per tant es podia rebaixar aquest percentatge. Vam negociar amb l’equip de govern i una de les condicions per aprovar pressupostos va ser aquesta rebaixa. Nosaltres demanàvem que fos molt més. I també s’hauria pogut comença a abaixar abans. Hem pressionat molt en aquest sentit perquè el deute no l’ha pagat AraMoià, l’ha pagat la gent de Moià. I ara hem de baixar la pressió fiscal, ja no es pot aguantar més.
Quina és la seva proposta fiscal?
Proposem directament per a l’any que ve un 20% més de rebaixa de l’IBI. Hem fet números i es pot baixar. No ens conformem amb un 5%. Moià recapta uns 2 milions i mig d’IBI a l’any. La rebaixa que proposem equival a recaptar mig milió menys. Però és que del pressupost del 2022 han sobrat dos milions d’euros. Tenim set milions al banc. És un pressupost sencer, que tenim al banc.
La gestió que AraMoià ha fet del deute històric no és per aplaudir?
És la gestió que tocava. Cal recordar que quan entrem a l’Ajuntament el 2011, davant la situació que ens trobem es forma un govern d'unitat. Ja sé que queda molt lluny, però és així. Es va formar un govern d'unitat dels 3 partits polítics que hi érem en aquell moment i el regidor d’Hisenda no era d'AraMoià. I vam treballar els 13 junts. I el 2012 va ser quan hi va haver un mecanisme de pagament a proveïdors, que és el que endreça i dona les pautes per fer el que és el pla d’ajust de 10 anys que s’ha materializat. Però va ser gràcies al treball conjunt dels 13 regidors. Puc entendre que AraMoià s’agafi aquesta bandera, però la realitat és una altra. La realitat va ser que entre tots es va estructurar el deute per poder-lo eixugar. I ara ha arribat el moment que això no es pot aguantar més, la gent de Moià no pot aguantar aquesta pressió fiscal. Oimés en la situació general que tenim de crisi. Per tant, és moment de tornar on toca.
I en la planificació de futur que planteja AraMoià, de què discrepen?
Per exemple, de la gestió de l'habitatge municipal. En aquest mandat, com que al davant teníem un govern en minoria hem estat treballant diversos temes, perquè han estat obligats a asseure’s. I el tema de l’habitatge municipal va ser una de les línies vermelles que vam posar per aprovar pressupostos. L'Ajuntament de Moià té dos edificis al carrer Martí i Pol, un de 6 habitatges i l'altre de 8 i hi ha pisos que ja estan llogats i altres que estan tancats. S’hi havien de fer obres i calia posar els diners al pressupost per realitzar-les i posar els habitatges a lloguer. Això es va negociar amb l'equip del govern, ens ho van acceptar i es va pressupostar, però en quatre anys han estat incapaços de fer-ho. És una de les nostres prioritats, que per ells no ha sigut.
El govern actual parla de fer habitatge social a l’antiga caserna.
Sí, la caserna és de l'Ajuntament i el projecte que ells volen fer, i amb això sempre ens tindran al davant, és cedir-ho a l'Incasol. Però una cosa és negociar amb l'Incasol que ens ajudin a reformar l’edifici, però la gestió d'aquests habitatges, que serien uns 15 pisos, creiem que ha de ser des de l'Ajuntament, no des de l'Incasòl. Per nosaltres és una prioritat arreglar-ho i gestionar-ho des de Moià. Que sigui el ple de l'Ajuntament el que en decideixi els requisits, els barems per accedir-hi. En el tema d'habitatge discrepem fort.
En la recta final del mandat s’ha conegut la concessió d’ajuts importants, sobretot de fons europeus, per a projectes com la rehabilitació del Comadran i Les Faixes. Comparteixen aquests apostes?
S’ha d’explicar tot. Els Next Generation poden ser una gran oportunitat o una gran trampa. Bàsicament, perquè obliga l’Ajuntament a afrontar una part molt important de la inversió. Per exemple, per a l’edifici Comadram tenim una subvenció d’1,4 milions aproximadament, però el projecte puja a més de 3 milions. Evidentment ho entomem, però hem de veure com. Al Comadran la nostra proposta és que hi vagi el Consell Comarcal, que ara el tenim a Can Carner amb una cessió d’ús. Fer-hi una seu en condicions i que també en financiï una part. I que allò sigui alhora un espai per a la formació i l’impuls de l’activitat econòmica... I aprofitar que el Consell Comarcal té més de 3 milions al banc perquè col·labori en la inversió.
I a Les Faixes?
La subvenció és de 2,8 milions, però el projecte puja a més de 6 milions. Allà sí que ho enfoquem més com a gran espai cultural. Però, amb tots aquests projectes, al ciutadà li ha de quedar molt clar que ens suposarà un gran esforç com a poble, i que si fas aquestes apostes hauràs de renunciar a altres. I nosaltres també apostem com a espai cultural pel Casal Parroquial.
Per què?
Perquè si tot ho anem traslladant cap a fora del nucli antic, el centre històric se’ns està morint. Per nosaltres el Casal ha de ser un pal de paller del centre històric, juntament amb el museu, la biblioteca, de la que en proposem una ampliació, i fer de Can Carner, quan traslladem el Consell Comarcal, un hotel d’entitats. I tenir el Casal no ha de ser incompatible amb habilitar Les Faixes. S’han d’encaixar. Apostem per les dues coses. Però per nosaltres és molt important no oblidar el centre històric.
Un projecte molt concret que sigui una aposta pròpia?
L’ampliació de la biblioteca és una de les nostres prioritats. I també analitzar amb un estudi molt curós la possibilitat de posar una coberta retràctil a la piscina. Tant amb l’opció de convertir-la en una piscina d’hivern com una d’intermèdia que seria una piscina no pròpiament climatitzada, però a la que li allarguem l’ús. És qüestió d’analitzar-ho i veure costos i rendiments per poder decidir sí o no amb arguments.
De la dècada que fa que està a l’oposició, què s’aplicaria si és alcaldessa?
Dialogar molt més del que han fet amb nosaltres en aquests 12 anys, tenir molt més en compte l’oposició del que han fet amb nosaltres, tot i que en aquests quatre sí que hi ha hagut més apropament, però per necessitat. Hi ha hagut èpoques que m’he sentit molt menystinguda com a regidora. Al final, tots els partits volem treballar pel nostre poble i totes les opinions són vàlides i son contribucions.
25 maig 2023
Veïns reclamant la consulta sobre la planta de biogàs, fa uns msos / Arxiu | Oscar Bayona
Dídac Garcia
