Moià vol afrontar en el que queda de mandat el canvi de model del servei de deixalles

L’Ajuntament té adquirit el compromís de fer una gestió directa a través de la societat municipal d’aigües i estudia quin sistema de recollida implanta

David Bricollé
Moià | 21·11·21 | 06:25

Una illa de contenidors en un carrer de Moià | ARXIU/J. C.

L’Ajuntament de Moià vol afrontar abans d’acabar el mandat el canvi de model del servei de recollida de deixalles. De fet, la intenció del consistori era fer aquest pas abans, però les dificultats que està tenint per cobrir de manera estable la plaça de secretari-interventor ha complicat i endarrerit la tramitació d’aquest i altres temes que té sobre la taula, tal com va exposar l’alcalde, Dionís Guiteras, en el ple municipal celebrat aquesta setmana.

El canvi que des de fa temps es planteja l’Ajuntament moianès per a la gestió de les deixalles té un doble vessant. D’una banda, modificar el sistema actual, que és el tradicional amb illes de contenidors, per un nou sistema com podria ser el porta a porta, que és el que s’està imposant de manera més generalitzada per millorar els índexs de reciclatge, tot i que hi ha altres opcions obertes. A pregunta del grup municipal de Junts per Moià en el ple municipal, la regidora de Medi Ambient, Montse Ferrer, va explicar que s’està pendent d’adjudicar, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, la redacció d’un estudi que ha de valorar com seria la implantació del model porta a porta al municipi. Tanmateix, es deixa la porta oberta a altres alternatives, com les dels contenidors amb accés limitat, amb experiència al Bages. Cal dir que, malgrat funciona amb el sistema convencional d’illes de contenidors, la capital del Moianès té uns índexs força correctes de reciclatge, ja que, segons dades del 2020, està per sobre del 50%, però és una xifra que es vol millorar.


El segon canvi que es vol introduir en aquest servei és el de la gestió, que actualment està externalitzat a una empresa concessionària (el model fins ara més habitual) i la idea és que el municipi se’n faci càrrec de manera directa, a través de la Societat Municipal d’Aigües. Aquest és un compromís que el consistori va prendre de comú acord el 2019, però que, sobretot per les dificultats amb el cobriment de la plaça de secretaria, no s’ha pogut avançar, segons va concretar l’alcalde en el ple. Guiteras va incidir que, tan bon punt se solucioni aquesta problemàtica, el canvi del model i la gestió del servei de deixalles serà «dels temes que posarem entre els prioritaris, pensant també en el concessionari actual», que l’està prestant de manera prorrogada des del 2016. 

 21 novembre 2021

Regió7

L’Agència de Residus premia Sant Quirze Safaja com el poble de Catalunya que més recicla

Sant Quirze de Safaja desembre 14th, 2020 Dídac Garcia 


La població moianesa va acumular un reciclatge efectiu de la brossa del 92,89% durant el 2019. Una primera posició que arriba després d’implantar el porta a porta el 2018 i que l’ha portat a ser el municipi de menys de 1.000 habitants que més recicla, tot i que també ha aconseguit la taxa més alta en termes generals.

A banda de Sant Quirze Safaja, l’Agència de Residus de Catalunya ha guardonat la comarca del Berguedà amb una taxa de recollida selectiva del 68,94%, el poble de Breda (92,19%), en la categoria de municipis d’entre 1.001 i 5.000 habitants; Matadepera (92,17%), a la d’entre 5.001 i 15.000; la vila osonenca de Manlleu (70,30%), a la d’entre 15.001 i 60.000, i Girona (51,08%), com la ciutat de més de 60.000 habitants que més recicla.

Pel que fa al Moianès, la mitjana de les poblacions que en formen part i la seva recollida selectiva es situa sobre un 60% mentre que la mitjana catalana supera per poc el 45%.

 14 desembre 2020

OnaMoianès

El poble que ho aprofita gairebé tot

Sant Quirze Safaja és distingit com a municipi que més recicla de tot Catalunya, gairebé el 93% david bricollé. sant quirze safaja 11.12.2020 | 17:58



Un camió del servei de recollida porta a porta de Sant Quirze Safaja

Sant Quirze Safaja s´ha penjat la medalla de ser un poble que no desaprofita pràcticament res. I a més té l´honor, estadístiques en mà, de ser el poble més reciclador de Catalunya. Així es constata en les dades per municipis de gestió de les deixalles del 2019, i així li ha reconegut formalment aquesta setmana l´Agència de Residus.

I és que aquesta petita població del Moianès (670 empadronats) ho recicla pràcticament tot. El seu índex de reciclatge és de pràcticament el 93%, quan la mitjana del país se situa just per sota del 45%. Darrere de Sant Quirze hi ha només 8 municipis més (dels 947 que hi ha a tot Catalunya) que tenen un índex per sobre del 90%. En aquest ordre, són Breda, Matadepera, Verges, Vilabrareix, Viloví d´Onyar, Tavèrnoles, la Pobla de Claramunt i Santa Eulàlia de Ronçana.

El cas de Sant Quirze és especialment significatiu perquè aquestes dades són del 2019, , tot just l´any anterior, el seu nivell de reciclatge era del 41%. En el seu cas, el porta a porta ha estat el sistema escollit per fer aquest salt. Un porta a porta que es va implantar el 8 d´octubre del 2018, en substitució del tradicional d´illes de contenidors, i que és integral, ja que passa per totes les cases i nuclis sense excepció. S´arriba a fer un recorregut diari de recollida de 45 quilòmetres i no hi ha illes d´emergència (punts concrets de contenidors), tret d´una per a masies disseminades, «tancada i amb control d´accés».

I és que els índexs de reciclatge anteriors a la implantació del nou sistema (aquell 41%) portaven afegit un factor que l´acabava de pervertir.

En aquell moment les dades reflectien que a Sant Quirze Safaja es generaven de mitjana 2,5 quilos de deixalles per habitant i dia, mentre que la mitjana de Catalunya era d´1,5. El que van constatar és que els contenidors se´ls omplien sobretot els caps de setmana, essencialment els situats en dos punts de la carretera C-59, que creua el poble. Amb el porta a porta, s´ha tallat d´arrel.

11 desembre 2020

Regió7

Les comarques centrals van reciclar l'any passat prop de la meitat dels residus

El canvi de model de recollida al Berguedà i a l'Anoia, amb el porta a porta i les àrees tancades, ha estat clau per augmentar el 13% la selectiva queralt casals 25.10.2019 | 23:17


La implantació del porta a porta al Berguedà ha contribuït a l'augment del reciclatge a la Catalunya Central ARXIU/D.C.C.
Totes les comarques centrals (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Solsonès i Osona) van incrementar l'any passat el percentatge de recollida selectiva i, en el seu conjunt, el reciclatge es va situar al 49,24%, a tocar de l'objectiu de la Unió Europea, que el xifra en el 50% el 2020. Això suposa que la recollida selectiva ha tingut un increment del 13% respecte a l'any anterior, un augment que s'explica gràcies al canvi de models individualitzats de recollida (porta a porta i àrees d'aportació tancades) que s'han posat en marxa al Berguedà i a l'Anoia.

El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, que ahir va presentar a Manresa les dades estadístiques de residus municipals de l'any 2018 a la Catalunya Central, va felicitar els agents del territori per l'aplicació dels nous sistemes que han permès fer «salts importants» en la recollida selectiva. Segons Tost, «es va pel bon camí» i els resultats encara es notaran més en els propers anys, tenint en compte que alguns d'aquests sistemes es van implantar a final d'any i, per tant, les millores es notaran més aquest 2019.

De les comarques centrals la que selecciona millor continua sent Osona, amb el 61,66% de reciclatge. La segueixen el Moianès (55,14%), el Bages (48,08%), el Berguedà (43,48%) i a la cua hi ha l'Anoia (39,32%) i el Solsonès amb el (39,17)%. En aquest darrer cas, es preveu una millora de cara a l'any vinent amb la implantació del porta a porta a Solsona.

Els canvis cap a models individualitzats de recollida que es van adoptar l'any passat en municipis del Berguedà, l'Anoia i el Bages, com la recollida porta a porta, les àrees d'aportació tancades o els contenidors amb xip, han contribuït a millorar els resultats del reciclatge. En el cas de l'Anoia, 22 municipis van aplicar aquest canvi, 11 amb el model porta a porta i 11 més amb àrees tancades d'aportació. Tant en un cas com en l'altre els municipis que han adoptat aquests models han obtingut resultats de recollida molt elevats, molt per damunt de la mitjana. L'Anoia va assolir un 39,32% de recollida selectiva el 2018, gairebé sis punts més que l'any 2017. D'aquesta manera, ha deixat de ser el «fanalet vermell del país», assegurava Tost.


Més de 10 punts al Berguedà

Pel que fa al Berguedà, els canvis també han permès millorar la recollida selectiva. 12 municipis, entre els quals Berga, la capital de comarca, van implantar la recollida porta a porta l'any 2018, mentre que hi ha pendent d'instal·lar àrees tancades a la resta de la comarca. Així, la recollida selectiva al Berguedà s'ha situat en un 43,8%, i ha millorat més de 10 punts respecte al 2017, en només els dos mesos d'aplicació del 2018.


Rànquing municipal

Pel que fa als municipis que han fet una millor recollida selectiva el 2018, Tavèrnoles (87,81%) lidera els municipis de menys de 1.000 habitants; Folgueroles (84,74%) els que en tenen entre 1.000 i 5.000. Navarcles (85,94%) encapçala el rànquing dels que tenen entre 5.000 i 15.000 habitants, seguit de Navàs (81,29%), tots dos amb el porta el porta. Manlleu (69,57%) és al capdavant dels que en tenen entre 15.000 i 60.000.

 25 octubre 2019

Regió7

El reciclatge s'incrementa un punt a les comarques centrals

La recollida selectiva se situa en el 36,24 %, quatre punts per sobre de la mitjana de Catalunya redacció | manresa 10.10.2018 | 13:12


Presentació de les dades de residus municipals QUERALT CASALS

La recollida selectiva neta ha millorat a les comarques centrals amb un 36,24%, una xifra lleugerament superior al 2016 (35,27%). També és superior a la mitjana de Catalunya, que és d´un 32%. El director de l´Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat aquest dimecres a Manresa les dades de generació de residus municipals corresponents a l´any 2017 en l´àmbit de les comarques centrals, que abasta l´Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

Segons aquest balanç, l´any passat les comarques centrals van generar 243.600 tones de residus municipals, un 1,15% més que l´any anterior. La generació de residus per càpita s´ha situat en 1,29 kg/habitant/dia, per sota de la mitjana de Catalunya, que és d´1,40 kg/hab./dia.

La comarca que genera més residus per càpita és el Moianès, amb 567 kg/hab./any i, la que menys, Osona, amb 432 kg/hab./any. A més del Moianès, l´Anoia i el Solsonès generen més residus que la mitjana de tot Catalunya.

Concretament, la comarca de l´àmbit central, i de tot Catalunya, que més separa els residus és Osona, amb un índex de recollida selectiva neta del 52,36%, mentre que l´Anoia és la que registra l´índex més baix de la demarcació, un 25,71%. A més d´Osona, el Moianès i el Bages se situen per sobre de la mitjana general en recollida selectiva neta.

Entre els municipis amb un índex de reciclatge més elevat hi ha Artés amb un 63,61% i Santpedor amb el 61, 98% de recollida selectiva neta.

El porta a porta al Berguedà i l´Anoia

Segons l´Agència de Residus de Catalunya la implantació del model de recollida porta a porta a 12 municipis del Berguedà pot ajudar a augmentar significativament la recollida selectiva a la comarca i al conjunt de la demarcació. Els valors mitjans de recollida selectiva dels nuclis que han implantant el model porta a porta són superiors al 60%.

També l´Anoia, que registra l´índex més baix de la demarcació, un 25,71 %, hi està posant fil a l´agulla. El passat mes de maig va començar a implantar el model de recollida porta a porta a 10 municipis. Un procés que es fa de manera esglaonada.

El model porta a porta disminueix l´anonimat dels ciutadans en la gestió de les escombraries, a la vegada que els coresponsabilitza. Permet que es combini amb un sistema de pagament per generació, que ofereix un estímul econòmic a la ciutadania per separar els residus amb una taxa justa.
Oportunitat de millora en els nuclis grans

D´altra banda, amb les dades desglossades per municipis rurals, semiurbans, urbans i ciutats, s´observa que on els resultats són generalment baixos és als nuclis de més de 15.000 habitants. Aquest fet influeix en la recollida selectiva neta de la demarcació i també del conjunt de Catalunya. Per tant, una millora de la recollida selectiva neta als municipis urbans i a la ciutat de Manresa, on la generació de residus municipals és superior a la resta, donaria una empenta important en els resultats de la demarcació, apunten des de l´Agència.

10 octubre 2018

Regió7