Josep Ruaix rep l'escalf del Moianès en un homenatge a Castellterçol

L'acte, que ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha aplegat més de 130 persones al Centre Espai Escènic


CASTELLTERÇOL . HOMENTAGEA MOSSEN JOSP RUAIX I VINYET . ESPAI ESCENIC / Oscar Bayona



Helena Carbonell
Castellterçol29 NOV 2025 14:36Actualitzada 29 NOV 2025 17:52

El Centre Espai Escènic de Castellterçol ha quedat avui petit per acollir totes les persones que han acudit avui a l'homenatge a Mn. Josep Ruaix, figura cabdal en l'ensenyament de la llengua catalana a través de les "fitxes Ruaix" durant la dictadura. Més de 130 persones no s'han volgut perdre l'acte organitzat per l'associació Amics de Prat de la Riba i que ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; Narcís Garolera, catedràtic de filologia catalana i amic personal de Ruaix; Manel Vila, president de l'associació promotora; Carles Riera, catedràtic en comunicació i Antoni Massot, alcalde de Castellterçol.


L'associació ha escollit la data d'avui per dur a terme l'homenatge per fer-lo coincidir amb el 155è aniversari del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba.



Mn. Josep Ruaix durant l'acte d'homenatge / Oscar Bayona

Ruaix ha venut més de 2,2 milions d'exemplars de totes les seves obres i ha aconseguit que generacions senceres de catalanoparlants se sentissin més seva la llengua. Per aquest, i incomptables motius addicionals avui el poble de Castellterçol s'ha mobilitzat per retre-li un merescut homenatge. En la presentació de l'esdeveniment, l'alcalde ha dit que a la figura de Ruaix "li devem molt per la defensa del català i del país".


Com a figura, en aquest cas "mitològica" s'ha referit Carles Riera a Ruaix en la seva intervenció. De fet, ha dit que "el Ruaix de les fitxes és un dels personatges més mítics de la llengua catalana" i ha parlat de les "incomptables hores" que ha dedicat al llarg de la vida a estudiar "la galàxia Ruaix", nom popular pel qual es coneix el conjunt d'obres del que és avui dia un dels principals referents vius en el camp de la gramàtica catalana com a lingüista i escriptor.

Afegia que "ha estat un actor fonamental que ha treballat fonamentalment en l'ombra", rememorant mots del passat recordava que el seu avi sempre li deia que s'havia de tenir "modus" i quan li preguntava "què es diu?", sempre s'havia de dir "gràcies" i afegia "mossèn, ami us podrem estar prou agraïts".
 

Un referent per a generacions

En la seva intervenció, Narcís Garolera s'ha referit a l'homenatjat com "un germà gran" i ha assegurat que la seva figura ha estat "un referent per a generacions". Rememorava els primers dies junts al seminari de Vic quan un capellà li va dir a dos alumnes que parlaven català que deixessin de fer servir el 'lenguaje tavernero' i Ruaix va abandonar l'aula.


Ha lloat la feina feta pel seu amic i ha assegurat que cap altre català "ha aconseguit fer arribar la llengua a tantes persones com la galàxia Ruaix". També ha destacat la seva faceta de poeta a través de l'obra que va publicar recentment 'Poesia Completa' amb versos escrits entre el 1957 i el 2023.
 

"No hem de fer-nos enemics"

En el seu discurs d'acceptació de l'homenatge, Josep Ruaix ha mostrat el seu agraïment vers l'entitat Amics Prat de la Riba i totes les persones que han acudit a l'acte. Ha iniciat el discurs parafrasejant l'evangeli i dient que ell només ha estat "un inútil servidor que ha fet el que havia de fer".

Ha destacat la figura de Prat de la Riba comentant que va saber "combinar uns ideals polítics ambiciosos amb unes bases realistes". Parlant del moment actual pel qual passa el català ha expressat que "hem d'afrontar amb el seu esperit els problemes actuals".

"No hem de fer-nos enemics, hem d'atraure els que han vingut a viure amb nosaltres", és una de les recomanacions que Ruaix feia a la seva audiència, composta principalment per persones que van tenir l'oportunitat d'aprendre el català gràcies a les seves obres. Ha dit que les administracions públiques tenen la seva part de responsabilitat, però puntualitzava que els catalanoparlants "hem d'ajudar". Tot i que ha admès que és possible patir el que ha anomenat "la fatiga de la catalanitat", ha recomanat no tenir una actitud rígida i alternar de llengua si és necessari.

Seguint amb el lema de la jornada d'homenatge d'avui "afavorir la llengua genuïna", Ruaix ha dit que hem de "fomentar els diferents parlars" perquè no ens podem perdre "mots i expressions tan sucoses com esquerp, endinsar o arrecerat". Ha demanat, això sí, als representants polítics que facin el possible per preservar el català.
 

Més inversió que mai

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha lloat la figura de Mn. Ruaix i ha dit que s'ha convertit en "un referent en tots els àmbits en els quals ha treballat".

Per la part que li toca, ha admès que "vivim en una situació complexa" tot i que ha mencionat que en l'últim estudi sobre l'ús del català es demostra que la llengua guanya coneixedors i usuaris. Ha detallat també les cinc línies d'acció que té el govern en aquest sentit: l'extensió del coneixement social, fer fàcil l'ús del català, que les institucions siguin modèliques, la modificació de determinats discursos adquirits i els recursos amb els quals es compta per fer tot això.

Enguany la inversió ha estat la més alta de la història segons les paraules del conseller. Cada any es destinaran un mínim de 200 milions d'euros a aquestes línies estratègiques per preservar el català. Vila ha dit que la llengua "no és un dret individual, és un dret relacional" i, per tant, "el metge que m'atén ha de saber parlar català i tenir instruccions clares de parlar-me en català". Sobre aquest aspecte ha explicat el pla de formació de català per al personal sanitari.

Més enllà de les declaracions pròpiament polítiques, el conseller ha elogiat l'actitud de Ruaix perquè "les persones savies tenen la temptació i l'impuls de l'acadèmia per recloure's i publicar les seves investigacions en revistes científiques que llegeixen quatre gats", però, en canvi, el protagonista de la vetllada "ha entès com pocs la importància de traslladar els coneixements al poble".

29 novembre 2025

Regió7

La trinxera de la llengua: Castellterçol homenatja aquest dissabte Josep Ruaix

Figura clau de la gramàtica catalana, l’Espai Escènic acull un acte de reconeixement en l’aniversari del naixement de Prat de la Riba
L'acte vol unir dues personalitats que, en àmbits i moments històrics diferents, han contribuït a la construcció de la cultura catalana
La jornada la clourà el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila


Josep Ruaix, sacerdot, gramàtic, escriptor i activista cultural / Arxiu particular


Regio7
Manresa28 NOV 2025 15:47

L’Associació d’Amics d’Enric Prat de la Riba, entitat dedicada a la preservació i divulgació del pensament i l’obra del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, organitza un acte d’homenatge a mossèn Josep Ruaix i Vinyet (Moià, 1940), destacada figura de la llengua catalana que coincideix, de manera expressa, amb l’aniversari del naixement d’Enric Prat de la Riba. L’homenatge es farà aquest dissabte, a les 11 del matí, a l’Espai Escènic de Castellterçol. L’entitat vol, amb aquest reconeixement, connectar dues personalitats que, en àmbits i moments històrics diferents, han contribuït decididament a la construcció de la cultura catalana: Prat des de les estructures de govern i Ruaix des de la trinxera de la llengua.


La benvinguda de l’acte d’homenatge anirà a càrrec de Toni Massot, alcalde de Castellterçol, i de Manel Vila, president de l’Associació d’Amics d’Enric Prat de la Riba. El Dr. Carles Riera i Fonts, membre del TERMCAT, llegirà el discurs del Dr. Joan Ferrer Costa, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta presència institucional posa de manifest, com apunta l’entitat promotora, el reconeixement transversal que la figura de Ruaix desperta en l’àmbit acadèmic, cultural i cívic. Tot seguit, el catedràtic de filologia catalana Narcís Garolera, reconegut especialista en l’obra de Verdaguer i en la tradició filològica catalana, oferirà una dissertació sobre la trajectòria i la influència de mossèn Ruaix. L’acte continuarà amb una intervenció del mateix homenatjat. Per cloure la jornada, prendrà la paraula el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, sociolingüista de renom, expert en l’estudi de les llengües en el context social i en polítiques de normalització lingüística. L’acte es tancarà amb la interpretació d’Els Segadors.

Josep Ruaix i Vinyet

Nascut a Moià el 1940, Ruaix és sacerdot, gramàtic, escriptor i activista cultural. Reconegut arreu dels territoris de parla catalana per la seva tasca pedagògica, és autor de les populars «fitxes Ruaix», materials d’ensenyament de la llengua que han servit durant més de quaranta anys com a eina de formació per a estudiants, docents i autodidactes. Amb un esperit alhora pràctic i rigorós, les fitxes han esdevingut una eina imprescindible per a l’aprenentatge del català normatiu. La seva obra abraça, a més de la gramàtica, l’estilística, la literatura i el pensament, sempre amb una vocació compromesa i divulgativa. 

28 novembre 2025

Regió7

El millor formatge de búfala del món fet a Moià, nascut d’uns inicis difícils: "Ens costava molt de vendre"

El Sarró de Búfala s'ha endut recentment la medalla d'or als premis internacionals World Cheese Awards




El formatger i el gerent de Montbrú, Oriol Antúnez i Martí Padrisa, a la granja de búfales de Santa Cecília de Voltregà que els proporciona llet / ACN


Laura Busquets (ACN)
Santa Cecília de Voltregà26 NOV 2025 9:33Actualitzada 26 NOV 2025 9:36


El Sarró de Búfala de Montbrú (Moianès), recentment guardonat amb l’or al Millor Formatge de Búfala de Pell Florida del Món –els anomenats ‘Oscars’ del sector–, és avui un referent del formatge català. Però el seu camí fins al reconeixement internacional no va ser gens fàcil. El que ara és considerat el millor formatge de búfala amb pell florida neix d’un procés llarg, incert i ple d’obstacles que Montbrú va haver d’afrontar amb perseverança.


El gerent de Montbrú, Martí Padrisa, i el formatger, Oriol Antúnez, expliquen que al principi van haver de picar molta pedra. La llet de búfala no era un producte conegut, i el seu gust era "especial". Va ser un camí d'assaig i error, recorda Antúnez, "d'anar provant i catant", per poder afinar la recepta. La fórmula actual finalment ha combinat la llet de búfala i un 30% de llet de cabra, explica el formatger.


"Ens costava molt de vendre", recorda Antúnez. Però llavors, amb unes analítiques van descobrir que la lactosa "desapareixia" amb el procés de maduració. "Això ens va obrir portes". A més, el formatger afegeix que fins i tot metges i nutricionistes el recomanaven, cosa que va ajudar a la seva comercialització. A més, recentment també s'ha descobert que la llet de búfala conté una proteïna anomenada beta-caseïna A2, cosa que provoca menys problemes digestius que la proteïna de la llet de vaca comuna.


La búfala és un animal corpulent que produeix una llet molt nutritiva. A Catalunya hi ha uns 200 exemplars que cada setmana aporten uns 3.000 litres de llet a la formatgeria Montbrú. N'hi ha una quarantena que viuen en una explotació familiar a Santa Cecília de Voltregà (Osona), mentre que la resta es troben a la Franja. Si el formatge es pot vendre a Castellterçol o Sant Quirze Safaja, perquè anar més enllà. Antúnez explica que el seu pare, quan va crear la formatgeria Montbrú, ja ho va fer amb aquesta premissa. Tot i que el premi tingui caràcter internacional, i desperti interès aquí i fora, des de Montbrú tenen clar que el seu mercat principal és Catalunya, "i ho seguirà sent".



Detall de les búfales mentre mengen / Laura Busquets

Per la seva banda, Padrisa assenyala que "encara hi ha molts catalans que han de menjar formatge català". En el seu cas, l'exportació representa una petita porció de tot allò que produeixen i, precisament, veuen aquest premi com un catalitzador per reforçar un producte que és local, "però que hi ha molta gent que encara l'ha de descobrir".

Satisfets i agraïts pel reconeixement, tant Padrisa com Antúnez posen en valor la "qualitat" del formatge i el fet que el jurat del concurs -que va tastar més de 5.000 formatges de 40 països diferents- destaqués "l'aroma, la textura i el caràcter únic" de la seva proposta.

Un formatge melós

El sarró de búfala és un formatge semicurat que té forma de "drap", que vol dir que la peça ha estat embolcallada amb un drap que es fa servir per escórrer durant el procés d'elaboració. "Això fa que contingui molta més aigua i, per tant, sigui més melós", explica el formatger, Oriol Antúnez.



Detall d'un Sarró de Búfala de Montbrú / Laura Busquets

Més enllà del Sarró de Búfala, Montbrú ofereix altres varietats amb aquest tipus de llet, com el suau de búfala o el curat. Aquest Nadal té previst oferir un nou producte, el tou de búfala. Es tracta d'un formatge cremós, a l'estil Camembert, que combinen amb tòfona negra.
 

Falta llet de búfala

Padrisa explica que durant tots aquests anys la producció catalana de llet de búfala era "suficient" per a la demanda que hi havia. "Però ara, amb el boom del tema de la lactosa, i el fet que altres formatgeries han començat a elaborar formatge amb llet de búfala, ara mateix en falta", afegeix Antúnez. "Ens costa abastir-nos". A més, també cal tenir en compte que mentre una vaca pot estar produint uns 40 litres al dia, menjant el mateix, la búfala en pot arribar a fer 6 o 8.


La búfala representa un 15% del total de la producció de Montbrú, que principalment se centra en el formatge de cabra. Pel valor nutricional de la llet de búfala, i l'empenta del premi, la companyia espera que aquest percentatge pròximament vagi creixent.

26 novembre 2025

Regió7

Calders fa millores el camp de futbol amb la instal·lació de gespa artificial

Els treballs, que s’acabaran a final d’any, complementen la remodelació d’espais que s’està fent a la zona esportiva




Obres per posar gespa artificial al camp de futbol de Calders / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Calders24 NOV 2025 6:25


El camp de futbol de Calders es troba immers aquests dies en uns treballs de remodelació completa del terreny de joc, on s’instal·larà per primera vegada gespa artificial amb què es vol posar fi als problemes de degradació que tot sovint es donaven en el camp de terra. Les obres ja han començat, i es preveu que s’allarguin fins a final d’any.


Ja fa un temps que l’Ajuntament de Calders centra part de les inversions en la millora de la zona esportiva Les Escomes que, entre altres coses, ha inclòs la reforma de les pistes de petanca amb la instal·lació d’una coberta i el tancament perimetral que s’ha fet de tot el complex esportiu. Ara, els treballs es concentren en l’assentament dels talussos de l’entorn del camp de futbol, i en la instal·lació de la gespa artificial al terreny de joc. De moment, no hi ha més actuacions previstes de forma immediata, però «se n’hauran d’anar fent de complementàries en un futur», diu l’alcalde, Eduard Sànchez.

Els treballs que ara s’estan executant tenen un pressupost d’uns 350.000 euros, i són finançats amb una subvenció nominativa de 200.000 euros de la Diputació de Barcelona, i amb 117.000 euros més del Pla General d’Inversions, també de la Diputació. La resta de l’import, d’uns 30.000 euros, s’assumeix amb fons propis de l’Ajuntament.

L’alcalde posa en relleu la importància d’aquestes obres, «que feia temps que els usuaris del camp ens demanaven per poder jugar en bones condicions». Són unes instal·lacions que bàsicament utilitza el Club Futbol Calders, que compta amb diverses categories d’edats, «i ara que se sap que hi posarem gespa, encara hi ha més demanda per apuntar-se». Des que van començar els treballs, i mentre durin, els equips fan servir les instal·lacions de l’Artés.

24 novembre 2025

Regió7

Endesa renova prop de 250 suports de fusta de línies elèctriques del Bages i el Moianès

Els treballs, que tenen un cost de 200.000 euros, substitueixen els pals de forma preventiva per millorar la infraestructura




Treballs que està executant Endesa / Endesa


Regió7
Manresa24 NOV 2025 14:04


Endesa, dins el seu pla de manteniment i millora de la xarxa, està renovant prop de 250 suports de fusta de 12 línies elèctriques de mitjana tensió, principalment a les comarques del Bagesi del Moianès. A dia d’avui, ja s’han substituït un centenar de pals per reforçar la seguretat i la fiabilitat del subministrament.


Els treballs de substitució de suports, per altres de nous, s’han fet en 20 municipis, 11 dels quals són al Bages. Es tracta d'Avinyó, Calders, Cardona, Gaià, Mura, Sallent, Sant Feliu Sasserra Sant Fruitós de Bages, Sant Mateu de Bages, Súria i Talamanca. També n'hi ha 5 del Moianès: Castellterçol, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló, i la resta són municipis limítrofs amb aquestes dues comarques, com Clariana de Cardener, Navès, Montmajor i Oristà, que s'han volgut integrar en aquesta renovació perquè hi ha línies que alimenten clients d’unes i altres comarques.


La inversió total, aportada íntegrament per Endesa, ronda els 200.000 euros tenint en compte el material i la mà d’obra. El cost varia segons la dificultat d’accés, la concentració de suports i la necessitat de mitjans auxiliars, com helicòpters, per zones d’orografia complexa, o maquinària pesada. Els treballs s’han dut a terme amb equips propis i empreses especialitzades.


El canvi s’ha fet com a mesura preventiva per garantir i assegurar el bon estat de la xarxa, ja que alguns començaven a estar malmesos, principalment, per l’acció de picots. Aquestes aus, habituals en entorns naturals, picotegen els suports com si fossin arbres, ja sigui per alimentar-se o per fer-hi nius. La majoria de suports s’han substituït per d’altres de fusta, però alguns s’han canviat per un material més innovador i resistent que s’està introduint gradualment: de polièster reforçat amb fibra de vidre, molt adequats per camps i altres tipus de paratges naturals.

24 novembre 2025

Regió7

Nou medalles al Campionat de Catalunya Júnior per al CTJBM

Sumen dos ors, quatre plates i tres bronzes




Sis dels nous medallistes del Centre de Tecnificació de Judo / CTJBM


Regió7
Manresa24 NOV 2025 18:52


El Centre de Tecnificació de Judo del Bages i el Moianès continua acaparant medalles. Aquest cap de setmana, els seus judokes se n’han penjat nou, dues d’or, quatre de plata i tres de bronze, en el Campionat de Catalunya Júnior, a més d’una cinquena i una setena posició.


Els dos ors els van guanyar Guillem Lozano (Esport7) en la categoria de menys 100 kg i Luca de Palma (Esport7) en la de menys 70 kg.


Les quatre plates van ser per a Biel Perau (Esport7) en menys 73 kg; Adrià Serrat (Club Judo Moià) en menys 81 kg; Júlia Beltran (Osona Judo Club) en menys 48 kg; i Berta Domínguez (Esport7) en menys 63 kg.


I els tres bronzes se’ls van penjar Jan Perau (Esport7) en menys 66 kg, Dumi Croitor (Esport7) n menys 3 kg i Maica Berruezo (Esport7) en menys 52 kg.

Finalment, Ariadna Álvarez (Esport7) es va classificar en cinquena posició en la categoria de menys 63 kg, i Julen Muñoz (Esport7) va acabar setè en la de menys 66 kg.


Per als tècnics del Centre de Tecnificació, que aplega l’Esport7 de Manresa, el Club Judo Moià i l’Osona Judo Club, aquests resultats «demostren la solidesa dels nostres judokes en la categoria juvenil».

24 novembre 2025

Regió7

Comencen els treballs per implantar una banda sonora central a cinc carreteres de la Catalunya central

El Departament ha començat les actuacions a la demarcació de Barcelona i l'N-141c, entre Moià i Navarcles



El Departament de Territori ha començat les actuacions a la demarcació de Barcelona i la carretera N-141c, entre Moià i Navarcles / Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica


ACN
Barcelona23 NOV 2025 12:21


El Departament de Territori ha iniciat aquesta setmana els treballs per implantar una banda sonora longitudinal a l'eix de la carretera en més de 210 quilòmetres de carreteres a la demarcació de Barcelona. Aquest element serveix per alertar els usuaris si envaeixen amb el seu vehicle el carril contrari, amb l'objectiu de reduir el risc de xoc frontal. Les obres han començat a l'N-141c, entre Moià i Navarcles, i es desenvoluparan en 12 carreteres com la C-16, entre Berga i Bagà, la C-37, entre Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, la C-55, entre Abrera i Castellbell i el Vilar, i entre Manresa i Solsona i la B-224, entre Piera i Sant Esteve Sesrovires.


Els treballs es duran a terme majoritàriament en horari nocturn i s'aniran executant fins a principis de desembre. Els caps de setmana i els festius no es treballarà. En aquells trams on es treballi, en general es mantindrà el trànsit obert per als dos sentits de circulació durant els treballs dels equips a l'eix de la calçada i els vehicles circularan amb una amplada més reduïda. En casos puntuals, quan sigui necessari per a la seguretat o per la naturalesa de les tasques, s'habilitarà pas alternatiu regulat.


Les bandes sonores a l'eix de la calçada produeixen un soroll i una vibració quan la roda d'un vehicle hi circula per sobre, cosa que permet a l'usuari corregir la seva trajectòria en cas de distracció i reduir, així, el risc d'accidents frontals i frontolaterals. La implantació de la banda sonora longitudinal es realitza en general mitjançant el fresat del paviment i el posterior pintat de la marca de l'eix. Les bandes tenen una forma rectangular, de 15 centímetres en sentit longitudinal i 30 centímetres d'amplada, i les franges de fresat tenen forma d'arc circular amb una profunditat màxima 8 mil·límetres.


Les actuacions s'executaran en cinc contractes d'obres, un per a cada Servei Territorial de Carreteres –Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. Aquesta tardor comencen les obres del primer i entre aquest any i el vinent, s'impulsaran les obres en els altres quatre àmbits territorials.

23 novembre 2025

Regió7

Un conte ‘marcià’ per despertar vocacions científiques

La matemàtica moianesa Anna Bach ha publicat un llibre il·lustrat inspirat en la missió científica liderada per dones Hypatia, que recrea com seria la vida a Mart




Anna Bach dibuixant de des de l’estació del desert de Utah, el febrer passat / Hypatia Mars


Queralt Casals
Moià22 NOV 2025 6:25Actualitzada 22 NOV 2025 8:17


Hypatia, la missió científica liderada per dones que busca recrear com seria la vida a Mart, es pot conèixer a partir d’ara a través d’un conte. La moianesa Anna Bach, una de les integrants de la tripulació, ha estat l’encarregada d’escriure i il·lustrar «Les exploradores de Mart», un llibre d’aventures inspirat en aquesta experiència i protagonitzat per les seves integrants, entre les quals també hi ha la manresana Estel Blay. La publicació té l’objectiu de motivar a les nenes a estudiar carreres relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. Així, Bach ha casat les seves dues grans passions: la ciència i la il·lustració.




Una de les il·lustracions del llibre de la moianesa Anna Bach / Hypatia Mars

Amb dibuixos a tot color, acció, humor i curiositats sobre l’espai. Així és el conte que la matemàtica de Moià va preparar durant la darrera missió Hypatia, el febrer passat. El llibre, adreçat a nens i nenes a partir de sis anys, l’ha editat Estrella Polar i conté 43 il·lustracions fetes en aquarel·les des de l’estació «marciana» del desert de Utah, als Estats Units, on es va dur a terme la missió. Els paisatges, les instal·lacions, els experiments i les mateixes protagonistes van ser dibuixats in situ. Les il·lustracions, diu Bach, «volen capturar l’aventura que vam viure en la nostra simulació, però també com podria ser una missió tripulada a Mart».

La ciència pot ser divertida

La publicació pretén «fer arribar la ciència i l’enginyeria als infants ensenyant-los que no són temes avorrits i difícils, sinó que poden ser d’allò més emocionants i divertits, i que la ciència no vol dir ser un senyor gran fent càlculs en una pissarra, sinó que pot ser treballar en equip, trobar solucions a problemes inesperats i descobrir mons nous». Però sobretot, el que vol el conte «és trencar el biaix de gènere al qual estem acostumats, on la ciència i l’enginyeria són per homes». En aquest sentit, subratlla que «el punt més diferencial del llibre és que està basat en dones reals en una missió real».




Portada del llibre «Les exploradores de Mart», d'Anna Bach / Hypatia Mars

Per posar de manifest això, gràcies a un ajut de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, Bach ha desenvolupat set vídeos curts que acompanyen el llibre, un per cada una de les protagonistes, també adreçats a un públic infantil. Així, «les nenes veuen les dones reals, catalanes, que hi ha darrere de cada personatge i tenen referents propers en qui emmirallar-se».





Il·lustració on es pot veure estació que va acollir la missió Hypatia / Hypatia Mars
«Les estrelles s'han alineat»

Bach qualifica la publicació com «un somni», ja que tot i que professionalment «he escollit un camí més tècnic, sempre he pensat que en una altra vida m’hauria agradat il·lustrar llibres infantils». De fet, la seva passió per la il·lustració la desenvolupa a través d’Annet Planet, el seu alter ego d’Instagram (@annetplanetcomics). Ara, «amb la publicació d’un llibre infantil lligat a la ciència sento que les estrelles s’han alineat». Mai millor dit.

22 novembre 2025

Regió7

La neu fa acte de presència a Moià

La massa d'aire àrtica que passa per la Catalunya central ha fet caure alguns flocs de neu al municipi cap a les dotze del migdia

Redacció
Andrea Izquierdo
Manresa21 NOV 2025 16:50Actualitzada 21 NOV 2025 16:53


La neu ha arribat a Moià aquest divendres. A diferència de punts com la Cerdanya o el Berguedà, en aquest municipi la precipitació ha estat anecdòtica. La massa d'aire àrtica que passa per la Catalunya central ha fet caure alguns flocs de neu al municipi cap a les dotze del migdia, que han estat perceptibles sobretot en superfícies llises, com els vidres dels cotxes.


La poca neu ha vingut acompanyada d'una notable davallada de les temperatures. El mercuri ha arribat a marcar -1,3 graus a les vuit del matí, un valor completament hivernal i notablement per sota de la mínima d'ahir, un grau. Una caiguda encara més notable si es té en compte els registres de divendres passat, quan la mínima se situava en 12,7 graus.


La neu ha estat més generosa en altres punts de la Catalunya central, com la Cerdanya o l'alt Berguedà. El temporal de nord ha passat de matinada per la Cerdanya deixant la primera enfarinada de la temporada, que ha estat de fins a tres centímetres a Puigcerdà, a la cota de 1.100 metres.


La massa d’aire àrtica marítima, és a dir, molt freda i procedent de la zona del pol nord, ha arribat a Catalunya durant la nit de dijous a divendres. Aquesta massa d’aire ha fet deixat neu en alguns indrets de Catalunya, com ara a la Cerdanya, i també ha emblanquinat alguns punts de l'alt Berguedà, tant a la banda nord-est com a la nord-oest.

21 novembre 2025

Regió7

Cinc ferits en un xoc frontal entre dos vehicles a Castellterçol

L'accident ha tingut lloc a la C-59, pels volts de les 4 h d'aquesta tarda




L'accident ha tingut lloc a la C-59, en el seu pas per Castellterçol / Mossos d'Esquadra


Xavi Moraleda
Manresa21 NOV 2025 16:53

Una topada entre dos vehicles ha deixat els seus cinc ocupants ferits de caràcter lleu a Castellterçol (Moianès). L'accident ha tingut lloc aquesta tarda, pels volts de les 4 h, al punt quilomètric 30 de la C-59.


Per a aquesta incidència, els Bombers de la Generalitat s'han activat amb dues dotacions per assistir els ferits. Cap d'ells ha hagut de ser traslladat a l'hospital d'urgència.

21 novembre 2025

Regió7

La CUP Moià acusa al govern d’Ara Moià d’amagar-li documentació sobre la consulta pel biogàs

Segons els cupaires, una resolució de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, ordena l’Ajuntament a entregar el material




Ple a Moià en què es va debatre la cessió anticipada del polígon del Prat, on hi ha l'ascorxador i la futura planta de biogàs / Arxiu | Jordi Escudé


Jordi Escudé
Moià20 NOV 2025 13:48


El grup municipal de la CUP-Capgirem Moià, amb una regidora a l’oposició en aquest Ajuntament, exigeix al govern en majoria d’Ara Moià que li lliuri tota la informació que li ha sol·licitat «ja fa mesos» i que no li ha estat entregada, referent a la consulta veïnal sobre la planta de biogàs que hi ha en procés. Segons afirmen els cupaires en un comunicat, l’Ajuntament està obligat a entregar els documents demanats per ordre de la Comissió de Garantia del Dret a la Informació Pública (GAIP), a qui s’ha fet arribar la queixa i al setembre hauria emès una resolució reafirmant que tot el que es demana «és públic i accessible».


En concret, la CUP ha demanat, sense resposta, informes tècnics del 2018 i el dictamen del 2019 que identificaria irregularitats urbanístiques del polígon del Prat, així com el certificat de compatibilitat urbanística vinculat a l’autorització ambiental de l’escorxador comarcal (2012-2013). Diu que tampoc no ha fet públiques les notificacions judicials del 2019 i la resolució del 2022 sobre el tancament de l’escorxador i les obligacions de legalització del polígon.


Malgrat la resolució de la GAIP, que ordenava a l’ajuntament entregar tota la documentació requerida en un termini màxim de quatre dies hàbils, la CUP assegura que a hores d’ara encara o ha obtingut resposta de l’Ajuntament, i li recorda que «pot incórrer en una infracció molt greu, segons la Llei de Transparència».


Els cupaires acusen l’executiu de Moià d’«haver bloquejat deliberadament l’accés a documents imprescindibles per exercir la funció de fiscalització». A més, aquesta omissió «fa que la ciutadania no disposi d’informació veraç en un moment transcendental previ a la consulta» atès que, segons la CUP, «és informació clau que desmenteix afirmacions públiques de l’alcalde», Dionís Guitaras.


Per tot plegat, la CUP conclou que «ens trobem davant d’un bloqueig informatiu que atempta contra la qualitat democràtica del nostre municipi», i en aquest sentit, afegeix que «no es pot pas demanar a la ciutadania que participi en una consulta mentre s’oculten documents que desmenteixen el relat oficial». Exigeixen a l’Ajuntament «que compleixi immediatament la resolució» de la GAIP.

20 novembre 2025

Regió7

Fotos inèdites de la repressió posterior a la mort de Franco

 Eduard Sànchez, alcalde de Calders, que també és historiador, conserva fotografies, clixés i documents dels inicis de la transició extrets d’una impremta parroquial de Barcelona on havia treballat de jove

Mira les fotos inèdites de la repressió posterior a la mort de Franco / Mireia Arso / Arxiu d'Eduard Sànchez


Jordi Escudé
Calders20 NOV 2025 6:25Actualitzada 20 NOV 2025 8:04


Cinquanta anys després de la mort de Franco, l’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, repassa i ordena documentació dels anys 1975 i 1976, en alguns casos inèdita, feta en clandestinitat a la impremta de Barcelona on va treballar de jove. Havia quedat amagada entre piles de paper, i quan va plegar el 1983 per fer d’arqueòleg (és historiador), se la va endur, i encara la conserva en dues caixes al despatx de casa seva amb la intenció, possiblement, de cedir-la al Museu d’Història de Catalunya.


Té desenes de documents gràfics i fotografies, i un centenar de clixés metàl·lics per imprimir, i tot vinculat als inicis de la transició, bàsicament del 1976. Poc abans, amb 16 anys, Sànchez havia entrat a treballar a la impremta de la parròquia Sant Josep Oriol, al carrer Villarroel de Barcelona, que ja coneixia perquè participava en les misses joves que es feien al temple. El rector era mossèn Francesc Llopart (1921-1976), un capellà «activista antifranquista, i que d’ofici era impressor», explica Sànchez. D’aquí ve l’existència de la impremta parroquial, on de dia «fèiem feines per altres parròquies, i imprimíem material pel seminari, per entitats, o per associacions de veïns ..., en una època en què hi havia molt moviment associatiu a Barcelona». Però a les nits, «fins a les 3 o les 4 de la matinada, i d’amagat, fèiem propaganda clandestina per tots els partits polítics», que estaven perseguits pel règim, «des de la dreta, fins a l’extrema esquerra», recorda Sànchez. I és que, mossèn Llopart «era més aviat de centredreta, però volia donar facilitat d’expressió a tothom, no només als de la seva ideologia. Se sabia que aquell capellà no era addicte al règim perquè permetia l’entrada massiva de gent a fer reunions a l’església, però que a les nits allà s’hi fes propaganda clandestina, no». Es donava la coincidència que, just a l’edifici del costat s’hi imprimia el diari Solidaridad Nacional, de la Falange, apunta Sànchez.




Els clixés amb imatges per imprimir són una part important del fons que Sànchez conserva de la impremta / Mireia Arso

En una primera etapa, aquesta situació es va mantenir fins que, a les acaballes del règim, hi va haver uns mesos de màxima repressió, per la qual cosa, recorda Sànchez, mossèn Llopart va considerar que era millor deixar de produir en la clandestinitat, i de nit es va tancar la impremta. A més, se'n va destruir el material. «Cremàvem la paperassa en un pati interior de l’església i dels clixés en fèiem petits retalls amb tisores i els llençàvem». Però va ser un parèntesi, perquè amb la mort de Franco «s’intuïen uns certs canvis» que van arribar amb la Llei per a la Reforma Política del novembre de 1976. Uns mesos abans, la impremta havia recuperat l’activitat clandestina, i és d’aquesta època d’on prové el material que l’alcalde de Calders guarda a casa seva.

Fotos, clixés i paper

Bona part d’aquest material són clixés o fotografies de la gran manifestació del febrer del 1976 al passeig de Sant Joan de Barcelona, que va muntar l’Assemblea de Catalunya amb el lema «llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia». A la impremta «ens portaven el treball, en fèiem els clixés metàl·lics i ho imprimíem», explica Sànchez. En van fer un llibre (del qual no se’n conserva la portada) amb tot de fotografies d’aquell dia, «i amb uns textos relacionats amb la manifestació, com un llistat de les entitats que hi donaven suport, o el permís denegat per fer-la».

Una de les imatges de la gran manifestació del febrer del 1976 a Barcelona que guardava la impremta / Mireia Arso

A banda d’això, entre el material que conserva l’alcalde de Calders hi ha algun manifest, butlletins, o fulletons de propaganda política de diversos partits i sindicats, des de Convergència Socialista, fins a la Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme (CUPS), l’Organització Revolucionària dels Treballadors, el PSUC, el Partit Carlista, o la Lliga Comunista Revolucionària, entre altres. També guarda un Diari Oficial de la Generalitat editat a l’exterior, «havíem imprès tots els llibres de Xirinacs, i havíem treballat per als primers objectors de consciència, que estaven perseguits», apunta Sànchez.
 

Una impremta que va deixar empremta

Ell mateix explica que aquella època i aquella impremta el van marcar políticament, i encara més «després d’haver estat vuit anys vinculat a l’escoltisme, que aleshores tenia un fort component catalanista». Diu que «per a un xicot jove com era jo, tenir l’oportunitat de treballar en un lloc com aquell, guanyar-m’hi la vida, perquè em pagaven bé, i poder contribuir en la causa catalanista, va ser fantàstic», conclou Sànchez.

Va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 per un partit independent vinculat a ERC, i actualment ho torna a ser des del 2015, primer amb CiU, després amb Junts, i ara amb Tot per Calders, vinculat a Junts.

20 novembre 2025

Regió7

Sis medalles a la Copa d’Espanya infantil i cadet per al CTJudo

Els judoques del Centre de Tecnificació es pengen dos ors, dues plates i dos bronzes




Els quatre medallistes en la categoria infantil / CTJBM


Regio7
Manresa17 NOV 2025 19:14


El Centre de Tecnificació de Judo del Bages i el Moianès (CTJBM) va tancar la seva participació a la Copa d’Espanya Infantil i Cadet de l’Aragó, disputada a Barbastre aquest cap de setmana, amb un total de sis medalles, en concret, dos ors, dues plates i dos bronzes.


A més, entre podis i posicions de finalista, els judokes del Centre de Tecnificació van sumar fins a 14 posicions destacades. Per als tècnics del Centre, aquests resultats demostren «l’alt nivell dels clubs que l’integren», l’Esport7 de Manresa, el Club Judo Moià i l’Osona Judo Club.


Els dos ors es van aconseguir en la categoria cadet, que es van penjar Carlos Llamas (Esport7), en la categoria -55 kg, i Dumi Croitor (Esport7), en -73 kg.


Les altres quatre medalles es van guanyar en la categoria infantil. Es van penjar les dues de plata Gerard Casasayas (Esport7) i Guillem Domingo (Club Judo Moià), en les categories de -42 kg i -55 kg, respectivament. I els dos bronzes van ser per a Martí vinyals (Club Judo Moià) i Noa Lozano (Esport7).

Les posicions de finalistes van ser, en cadet, Martina Abad (Esport 7) i Maurici Casasayas (Esport7), cinquens; i Berta Domínguez (Esport7) i Ivet Beltran (Osona Judo Club), setenes. I en infantils, Bruna Rafart i Nina Rafat (Esport7), cinquenes; i Carles Campanario (Club Judo Moià), Lotta Gallego (Esport7), Júlia Herrero (Esport7) i Laia Coma (Club Judo Moià), setenes.


També van competir, en categoria cadet, Vidal Beltran, Clàudia Tarradellas, Nora Vinyals, Milena Gallego, Maica Berruezo, Núria, Ot Fargas i Bruno Pereyra.

17 novembre 2025

Regió7

Un formatge de búfala fet a Moià, escollit el millor del món

El Sarró de Búfala, de Formatges Montbrú, s'ha endut el premi Super Gold dels World Cheese Awards celebrats a Suïssa

 

El Sarró de Búfala de Formatges Montbrú / Formatges Montbrú

Regió7
Manresa17 NOV 2025 14:03Actualitzada 17 NOV 2025 14:20


La formatgeria Formatges Montbrú de Moià ha tornat a col·locar una de les seves creacions al capdamunt del rànquing mundial. En aquesta ocasió ha estat guardonada pel seu Sarró de Búfala, escollit com el Millor Formatge de Búfala de Pell Florida del Món als World Cheese Awards 2025. Un premi que dins del sector es coneix com un Super Gold.


Enguany, la prestigiosa cita formatgera es va celebrar a Berna (Suïssa), on un jurat format per experts de més de trenta països van tastar més de 5.000 formatges de 40 països diferents. D'entre tots els candidats, el Sarró de Búfala, elaborat amb llet de proximitat i processos artesanals, va destacar pel seu aroma, la seva textura i el seu caràcter únic.


Oriol Antúnez, mestre formatger de Montbrú, es mostra satisfet pel guardó, que entoma com "un aval" al seu "compromís innegociable amb la qualitat i la cura artesana". Afirma que, amb el reconeixement, la formatgeria moianesa "veu consolidada la seva marca com una referència en l’elaboració de formatges singulars, d’altíssima qualitat i reivindica, una vegada més, el potencial formatger del Moianès". I afegeix: "És un orgull contribuir a fer créixer la cultura formatgera catalana i a projectar el formatge del nostre país al nivell d’excel·lència que mereix”.


Montbrú -que elabora formatges artesans de cabra, búfala, ovella i vaca- ja va rebre fa sis anys, el 2019, un altre Super Gold en els World Cheese Awards. Aleshores va ser pel seu Sarró de cabra, distingit com el Millor Formatge de Cabra de Pell Florida del Món.

17 novembre 2025

Regió7

Un cotxe xoca contra la façana d'una casa a Moià

L'accident ha trencat la canonada de gas de l'habitatge




Un vehicle dels Bombers / ARXIU/ACN


Núria León
Manresa15 NOV 2025 11:39

Un vehicle ha xocat aquest dissabte al matí contra la façana d'una casa a Moià. L'avís s'ha rebut a les 9.17h al carrer de les Tres Cases. El cotxe ha perdut el control i ha acabat xocant contra la façana de l'habitatge i ha trencat la canonada de gas. No hi ha hagut cap ferit i una dotació de Bombers ha anat fins al lloc dels fets per tancar el gas i comprovar que no hi havia danys estructurals.

15 novembre 2025

Regió7

L'assemblea feminista del Moianès organitzarà un taller d'autodefensa per a dones en el marc del 25N

Es farà el dissabte 22 de novembre a l'auditori Sant Josep de Moià, en una jornada amb altres activitats




Un dels tallers d'autodefensa / Assemblea Feminista del Moianès


Jordi Escudé
Moià14 NOV 2025 14:00


En el marc del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que es commemora cada 25 de novembre, l'assemblea feminista del Moianès, Birbada, organitzarà el pròxim dissabte, 22 de novembre, un taller no mixte d'autodefensa, en una jornada que també comptarà amb altres activitats complementàries. El taller es farà de durant el matí, de 10 a 12, a l'auditori Sant Josep de Moià, i comptarà amb una tallerista especialitzada i amb material per posar en pràctica les diferents tècniques.


Segons l’assemblea feminista del Moianès, més enllà d'aprendre tècniques físiques que puguin contribuir en la percepció de seguretat i control, amb aquest taller també es pretén reforçar psicològicament la percepció de cadascuna. Les participants sortiran del taller amb eines útils que després podran aprofundir tan individualment com en els grups d’autodefensa regulars que hi ha arreu del territori, o en el grup que s’iniciarà al Moianès per donar continuïtat a aquesta activitat.



El mateix dissabte 22, després del taller, hi haurà una xerrada sobre la revolució de dones a Rojava. Una membre del comitè de Jineology de Barcelona vindrà a explicar l’experiència de les dones al Kurdistan, un exemple d’autodefensa, lluita i autoorganització que permetrà reflexionar sobre com superar els marcs imposats a les dones i a l'individu en general. Aquesta xerrada serà mixta.

14 novembre 2025

Regió7

Moià enllesteix la reforma de Can Comadran, i ja en prepara la inauguració

Els treballs, de més d’un any de durada, han transformat l’antiga fàbrica tèxtil en un equipament multifuncional destinat a la cultura i l’emprenedoria, que s’estrenarà entre desembre i gener




Accés a Can Comadran, amb l'edifici remodelat i la xemeneia conservada / Constructora d'Aro


Jordi Escudé
Moià14 NOV 2025 6:25


Després de gairebé un any i mig de feina, Moià ja té enllestida la rehabilitació de l’antic espai fabril de Can Comadran, amb què guanyarà un nou equipament per a activitats culturals, socials, i d’emprenedoria. L’edifici està acabat, i tan sols falten «alguns esculls» i adequar la zona verda de l’exterior perquè l’Ajuntament pugui recepcionar l’obra, que es preveu per d’aquí a un parell de setmanes. Mentrestant, es treballa en la inauguració, que encara no té data, però a tot estirar es faria al gener i l’edifici ja es podria posar en servei, explica la primera tinent d’alcalde i regidora de Medi Ambient de Moià, Montse Ferrer.




Vista aèria del nou equipament, que s'ubica en una zona residencial / Constructora d'Aro

Les obres, que han costat 2,8 milions d’euros i han comptat amb una subvenció d’1,4 milions dels fons Next Generation, han anat a càrrec de l’empresa Constructora d’Aro SA mentre que de la redacció del projecte i la direcció d’obra se n’ha cuidat una UTE. Han modernitzat part de l’antic complex fabril i l’han transformat en una gran nau d’uns 1.500 metres quadrats per a l’ús públic. És d’una sola planta dividida en cinc sales compartimentades i separades per estructures de vidre i que es posaran al servei de les entitats o col·lectius que les vulguin fer servir, pensant en un espai «multifuncional i flexible, on es puguin encabir el màxim d’activitats possibles», apunta Ferrer. Pensa en aules de formació, espais al servei d’entitats que hi vulguin celebrar reunions, juntes, o fins i tot «assajar o ballar»; una sala de teletreball i emprenedoria per llogar a particulars o empreses; una aula per a projeccions; i no es descarta la possibilitat de traslladar-hi el Punt d’Informació Turística, sempre d’acord amb el Consell Comarcal del Moianès. Més enllà d’això, s’hi plantegen altres possibles opcions, tenint en compte que aquestes sales són espais grans que poden oferir diverses alternatives (l’aula més petita té una superfície d’uns 80 m2).




Vista de Can Comadran, ja reformat, des de l'entrada principal / Constructora d'Aro

Per poder compaginar els diferents usos sense que l’activitat d’una sala interfereixi en la de cap altra, s’ha dissenyat «un equipament domòtic en un edifici el cent per cent intel·ligent», que implicarà una autorització prèvia de l’accés, amb una clau d’entrada i on cada grup d’usuaris tindrà assignada la seva sala, explica Ferrer.



El nou equipament té un gran vestíbul a l'interior / Constructora d'Aro
 

Es conserven trets patrimonials

L’antiga fàbrica de Can Comadran es va construir l’any 1959 per l’empresari tèxtil Feliu Comadran. Està situada en una zona residencial on es concentren diferents equipaments municipals lúdics i esportius, i el que ara s’ha transformat, tan sols ocupa la meitat del que havia estat el complex original. Tot i que els treballs han reconvertit aquest antic espai fabril en un edifici totalment renovat, se n’han preservat elements patrimonials històrics com la caldera, els motors, o la icònica xemeneia. Sota l’edifici, hi ha una part destinada als equips de refrigeració i altres instal·lacions, mentre que la coberta serà una planta de generació d’energia fotovoltaica que permetrà que l’edifici sigui sostenible energèticament.






Les sales de dins estan separades per estructures de vidre / Constructora d'Aro



El vestíbul interior amb les sales al lateral / Constructora d'Aro

A l’exterior ja s’hi ha instal·lat l’enllumenat, i ara es condicionarà com a zona verda amb arbres i espais amb sorrals. Es preveu que els treballs de jardineria durin unes dues setmanes.

14 novembre 2025

Regió7

El temple dels celíacs al Moianès: més de trenta varietats de pa i pastissos per a tot tipus d'intoleràncies

El forn i pastisseria Nutridolç és el primer obrador acreditat per l’Associació de Celíacs de Catalunya de la comarca



Judit Ricardo, propietaria de Nutridolç / Oscar Bayona

Alba Díaz
Moià14 NOV 2025 6:25Actualitzada 14 NOV 2025 13:11


Als afores de Moià, una olor de pa acabat de fer trenca el silenci d’un carreró modest. Darrere la porta discreta del número 22 del carrer Pau Casals hi ha Nutridolç, un petit forn que amaga un gran obrador. Més d’una desena de farines s’amunteguen als prestatges d’un espai on cada matí es couen més d’una cinquantena de pans per a aquells que no poden menjar-ne qualsevol. És el temple dels celíacs al Moianès i el paradís particular de Judit Ricardo, filla de Moià i pastissera de professió.


Un canvi personal la va portar a replantejar-se la manera de fer les coses. «Volia reciclar-me en pastisseria, caminar més... Tenia una llista de propòsits molt llarga», recorda. Va començar des de zero, en un racó del taller de costura de la seva mare, un espai obert a gent amb inquietuds alternatives. Allà, gairebé de manera improvisada, va començar a rebre encàrrecs de pans, brioixos i pastissos adaptats.




La Judit, amb la seva filla, a l'entrada de la botiga / Oscar Bayona

«Cada client que entra per la porta té un seguit de coses que no pot menjar. Ja no és només el celíac. Hi ha molta gent que no pot consumir ni gluten, ni lactosa ni sucres», explica. Amb formació, constància i moltes hores d’assaig i error, aquella iniciativa domèstica es va convertir en el primer obrador acreditat per l’Associació de Celíacs de Catalunya al Moianès.


El projecte va créixer fins que, el passat abril, va obrir —al mateix indret que compartia amb la mare— Nutridolç, un forn i pastisseria especialitzada en productes per a tot tipus d’intoleràncies. Des d’aleshores, la Judit s’ha convertit en un referent local per a aquells que busquen productes saludables sense renunciar al gust.


La seva jornada comença de matinada. «A les tres ja estic treballant», confessa. Entre les quatre i les vuit del matí, l’obrador bull d’activitat: és la seva particular «hora punta». L’objectiu és clar: aconseguir que cada pa o pastís mantingui el gust, la textura i l’aparença dels productes convencionals. «Quan treus ingredients com els ous o el sucre, has de saber compensar-ho», explica mentre treu del forn una safata de bastonets de tomàquet i olives. «Cada pa és diferent», admet. L’objectiu? «Buscar un celíac sa», diu entre rialles.



La Judit, a l'obrador / Oscar Bayona

Aquesta curiositat fa que el seu catàleg sigui extens. Entre la trentena de varietats de pa que ofereix hi ha el blanc integral, el de fajol i pipes, el 100% fajol —recomanat sovint pels nutricionistes—, el rodó de tef, el pa negre o les xapates. També elabora motlles de quinoa, pizzes o torradetes, tots amb farines ecològiques i naturals. Pel que fa als dolços, la vitrina de Nutridolç s’omple amb clàssics com la Sacher, la Sara o els pastissos de nata i trufa, a més de mousses, braços i tartaletes de fruites, totes sense gluten i adaptables a cada cas.


La Judit assegura que cada cop hi ha més persones que busquen aquest tipus de productes, no només per intoleràncies, sinó també per salut. «Hi ha famílies que no tenen cap intolerància, però em venen a comprar el pastís perquè té menys sucre». El seu propòsit va més enllà d’oferir alternatives: «El que vull és que quan es faci una celebració a casa, ningú hagi de tenir un plat diferent».


Ara, després de set mesos amb la persiana aixecada, la Judit té un nou repte: l’expansió digital. Vol portar els seus pans i pastissos més enllà de Moià a través d’una web pròpia. També participarà a fires i col·laborarà amb restaurants que aposten pels productes sense gluten artesans. «El futur serà així. La inflamació està al peu del canó, i la gent hem de poder seguir menjant sense tantes restriccions», conclou.ns

14 novembre 2025

Regió7

TARDOR | Els colors de la tardor arriben cada cop més tard al Berguedà i Moianès Els colors de la tardor arriben cada cop més tard al Berguedà i Moianès

Les fulles del faig maduren més de quatre dies més tard a la Roca de Tiraval de Bagà i més de tres a Castellterçol




Paisatge de l'alt Berguedà, la setmana passada / @Marc_Noguera_GB

ACN
Barcelona14 NOV 2025 9:04Actualitzada 14 NOV 2025 15:02

Els colors de la tardor es retarden cop més tard a Catalunya. Per tant, també es cauen més tard les fulles. Segons una analítica recent del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), les fulles del faig (Fagus sylvatica) estan madurant entre dos i quatre dies més tard cada decenni. Concretament, s'està estudiant aquest canvi en la fageda de la Roca de Tiraval (Bagà), on la tendència apunta a +4,1 dies per decenni, i a Castellterçol, +3 dies, i pel que fa a la fenofase de l'arbre on el 50% de les fulles estan grogues o rogenques. Les dades es basen en més de 2.000 observacions durant 13 anys en aquests indrets. Per a tota Catalunya, la dada mitjana és de 2,1 dies per decenni.




Colors de tardor a l'alt Berguedà, a principis de novembre / @Marc_Noguera_GB

Des del Meteocat estan mesurant també l'evolució de les fagedes al Montseny i a d'altres zones de Catalunya, però encara és aviat per treure conclusions, ja que només hi ha sis anys d'observacions.


Les dades han estat preses per la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat), que coordina el Meteocat fa més de 10 anys i compta amb 80 observadors que monitoren la flora i fauna del país.

En aquest sentit, es fa seguiment de la floració d'algunes espècies vegetals, la maduració dels fruits, la caiguda de les fulles, el període de vol de papallones o la migració dels ocells. En total, el Fenocat recull més d'1,5 d'observacions, de les quals 15.201 són de faig per al període 2013-2025. Pel que fa a les zones de seguiment, es monitora el faig a les comarques del Vallès Oriental, el Berguedà, la Vall d'Aran, Osona i el Ripollès. "Això permet avaluar com aquests arbres estan canviant el seu ritme de vida en funció de les noves condicions meteorològiques i climàtiques", segons el tècnic del Meteocat i coordinador de la xarxa, Xavier De Yzaguirre.

14 novembre 2025

Regió7

El professorat de la regió reclama més eines i cooperació per treballar la geologia i el patrimoni natural a les aules

El Geoparc de la Catalunya Central tanca les dues sessions participatives del seu Pla Estratègic Educatiu amb una valoració molt positiva del sector docent




Trobada participativa amb professorat de secundària del territori per definir el seu Pla Estratègic Educatiu (PEEG), a Moià / Arxiu particular

Regió7
Moià/Cardona13 NOV 2025 12:00


El Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central ha finalitzat les dues trobades participatives amb professorat de secundària del territori per definir el seu Pla Estratègic Educatiu (PEEG), una iniciativa que vol establir una estratègia compartida per apropar la geologia, el patrimoni natural i la ciència a les aules. En total, hi han participat 17 docents procedents de 14 centres educatius dels Bages, Moianès, Baix Llobregat, Osona i Maresme, tots ells professionals de l'educació secundària. Les sessions s'han desenvolupat a Moià i Cardona, dos espais emblemàtics del patrimoni geològic del territori.


La primera trobada es va celebrar el 18 d'octubre a l'Auditori de Sant Josep de Moià, amb una visita posterior a les Coves del Toll, un dels equipaments de referència del Geoparc. La segona jornada va tenir lloc el 8 de novembre al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona, on es van abordar els reptes de futur i l'estratègia educativa del Geoparc.


Durant les sessions, el professorat va treballar de manera col·laborativa per identificar necessitats i propostes de millora i conèixer tots els recursos que ja hi ha a la seva disposició per poder treballar i conèixer el geoparc. Les valoracions han estat molt positives, destacant especialment la necessitat de disposar de més eines didàctiques, formació específica i espais de treball en xarxa i cooperació en temes relacionats amb les ciències de la Terra, el patrimoni natural i la sostenibilitat.



Trobada participativa amb professorat de secundària del territori per definir el seu Pla Estratègic Educatiu (PEEG), a Cardona / Arxiu particular

El president del Geoparc de la Catalunya Central, Eduard Mata, ha valorat molt positivament el procés participatiu i ha destacat "la importància d'escoltar la veu del professorat per construir una estratègia educativa que connecti el coneixement científic amb el territori i fomenti la consciència ambiental entre els joves, així com traslladar el relat del geoparc a les aules en cada etapa educativa".

Les aportacions recollides serviran de base per a la redacció del Pla Estratègic Educatiu del Geoparc, que definirà les línies d'acció dels pròxims anys en matèria d'educació i divulgació del patrimoni geològic, natural i cultural de la Catalunya Central.

13 novembre 2025

Regió7