La divisió de Moià reflectida al ple: "No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme"

La sessió ordinària celebrada ahir es va viure amb retrets i acusacions, especialment entre la CUP i Aramoià, centrades en l’ampliació del polígon del Prat
A l’exterior de l’Ajuntament una setantena de veïns es van mobilitzar i, mentre aplaudien les intervencions de la cupaire Lakshmi Roset, rebutjava les de l’alcalde

Imatges de la concentració en contra de l'ampliació del polígon de Moià, ahir, durant el ple municipal / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 16:29Actualitzada 29 GEN 2026 17:18

Un poble dividit i un ambient tens. Això és el que millor defineix el ple municipal de Moià celebrat ahir, 28 de gener. Era fàcil preveure que no seria una sessió relaxada ni harmònica, sobretot tenint en compte que, a l’exterior de l’Ajuntament, una setantena de persones s’hi concentraven per reclamar que s’assumissin els resultats de la consulta. Els cops i contracops —principalment entre la CUP-Capgirem i Aramoià (ERC)— van marcar una sessió que no va deixar ningú indiferent i que va transcórrer en paral·lel a la mobilització ciutadana, des d’on es cridaven consignes contràries al projecte d’ampliació del polígon.


La primera mitja hora del ple va transcórrer amb relativa normalitat. Els entrebancs van arribar en abordar el 7è punt de l’ordre del dia: la moció presentada pels tres partits de l’oposició —CUP, PSC i Junts— que instava l’equip de govern a tenir en consideració el resultat de la consulta no referendària celebrada l’11 de gener, qualificada de “clara, contundent i inequívoca”. Aramoià, amb majoria absoluta, hi va votar en contra i no va prosperar. Així i tot, el govern municipal va acceptar obrir un procés de diàleg, sempre partint de dues premisses que considera innegociables: l’escorxador no es tancarà i el polígon s’ha de regularitzar amb urgència.


Jofre Torras, Maria Tarter i Montserrat Girbau, de Junts per Moià, Montví i Montjoia / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Els posicionaments polítics ja queden recollits a la crònica del ple; resta, però, explicar com es va viure la sessió. L’ambient va estar marcat per un intens intercanvi de retrets, recriminacions i acusacions, especialment entre la CUP i ERC. Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, va iniciar la seva intervenció amb contundència, assegurant que, després d’haver viscut en primera persona la jornada participativa de l’11 de gener, “no acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar el que va sortir a les urnes”. No va trigar a retreure l’absència d’Aramoià el dia de la consulta: “Si us haguéssiu dignat a venir, hauríeu vist el mateix que nosaltres: un poble il·lusionat, amb ganes de decidir el seu futur”, un fet que va qualificar d’“històric”.


Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Sense entrar en el rerefons tècnic, Roset va continuar afirmant que “no podeu imposar projectes que la gent no vol” i va recordar que els veïns tenen “tot el dret del món a decidir sobre allò que els convé”. Malgrat que el projecte del polígon s’ha personalitzat sovint en la figura de l’alcalde —com evidencien els càntics escoltats ahir dins la sala de plens, provinents de l’exterior de l’Ajuntament, on fins i tot se’l va acusar de “dictador”—, la regidora cupaire es va adreçar directament a tot l’equip de govern: “De tu, Dionís, m’ho esperava, perquè has demostrat àmpliament que no tens cap voluntat que la gent participi, però aquí hi ha molts regidors que mereixeu el meu respecte i aquest seguidisme no l’entenc. Us demano que, des del vostre esperit crític, voteu a favor de la moció”. També va interpel·lar directament Montse Ferrer, regidora des de fa anys al consistori: “No deixis que tot el que has treballat per l’Ajuntament se’n vagi a la merda per imposar aquest projecte”.

La petició no només no va prosperar, sinó que va provocar una reacció immediata de l’equip de govern. Un rere l’altre, els regidors d’Aramoià van defensar el projecte amb un denominador comú: hi creuen i no se’n desvincularan, encara que els pugui costar les eleccions. “Ni som ximples ni titelles. Aquest tema ens ha ocupat moltes hores i crec que tots pensem el mateix: s’ha de trobar una solució per al polígon”, va afirmar la regidora Eva Roger. Per al·lusions, Montse Ferrer va intervenir: “Fa 14 anys que estic aquí i la feina feta ens avala. Estic molt tranquil·la. No volem imposar un projecte; treballarem per millorar-lo, buscar el màxim consens i continuar aixecant tota la merda que s’ha trobat l’Ajuntament des que vam entrar”. En la mateixa línia, Gemma Bisbal va assegurar que les iniciatives no han vingut de nou: “Estaven al programa electoral, es van validar a les urnes i, per això, continuarem endavant encara que ens costi les pròximes eleccions”.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

En resposta a l'oposició, especialment a la CUP, l’alcalde Dionís Guiteras va justificar l’absència del govern a la consulta assegurant que no es van sentir interpel·lats, sobretot per la impossibilitat d’arribar a un acord sobre la pregunta: “La comissió promotora va deixar molt clar que no tenien res a negociar”. El polític va insistir que el problema de fons és la necessitat de regularitzar el polígon i que la consulta se centrava en l’escorxador i la planta de biogàs: “Si només es pregunta per una part i no per l’altra, no ens podem sentir cridats a votar. No vam deixar d’anar-hi per manca de compromís democràtic, sinó perquè no ens sentíem interpel·lats”, va puntualitzar. “Sempre hem estat quan s’ha hagut de votar i sempre hem escoltat tothom”, va concloure, adreçant-se directament a Roset.


L’alcalde va titllar el debat amb la cupaire d’“absurd” i va assegurar que “per més mentides que es diguin, no canviaràs la realitat”. Tot i afirmar que no volia entrar en la disputa, va lamentar que “no s’ha jugat amb les mateixes cartes”, en referència a la denúncia presentada per l’entitat ecologista El Fanal a la Fiscalia: “He sabut avui que han estat ells perquè m’han fet arribar el decret de desistiment. No he pogut dir tot el que podia perquè m’estaven investigant”. Segons Guiteras, el document conclou que “ho estem fent bé, que l’escorxador no es pot tancar i que hi ha una sentència del 2022 que dona sis mesos per regularitzar el polígon”. Som el 2026 i, fins ara, “no s’ha trobat cap solució”.

Roset va qualificar de “ridícul” aquest argument: “Teniu tots els altaveus del món, tothom coneix la vostra versió i, així i tot, han votat que no”. També va demanar que no s’assenyalessin membres d’El Fanal: “És terrible aquest assetjament a persones que mereixen respecte i que han complert amb les seves obligacions com a ecologistes”. Amb un to més conciliador, Maria Tarter (Junts) i Susana Tapia (PSC) van apel·lar al diàleg per trobar una solució compartida.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Pel que fa a la petició de suspendre els tràmits, Guiteras va argumentar que “no es pot fer perquè les empreses del polígon estan administrativament en fals”: “Si ara tirem enrere l'aprovació inicial que suspenia llicències i ens donava marge, ningú ens garanteix que aquesta suspensió continuï vigent”. Tot i això, va reiterar la “mà estesa absoluta” per iniciar un procés de diàleg. També va recordar que la situació ve de mandats anteriors, sota l’alcaldia de Josep Montràs: “Això no ho hem fet nosaltres, com tampoc el deute, l’aparcament del CAP, la caserna o la urbanització de Montví, però ens hem trencat la cara per arreglar-ho”. “Aquí ha de guanyar el poble”, va concloure.

Visiblement desgastat i amb un punt d’enfadament, l’alcalde va recordar que durant anys s’han explorat diverses opcions per regularitzar el polígon del Prat —el veritable problema de fons—, però que aquesta és la primera que ha rebut el vistiplau d’Urbanisme. En resposta, la CUP va negar que les empreses hagin de tancar si no es regularitza el polígon: “La llei sempre intenta garantir la continuïtat de l’activitat empresarial”. “Afirmar que sense l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs no es pot regularitzar el polígon és xantatge emocional”, va afegir Roset. Guiteras li va replicar amb duresa: “No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme”.

Així, el projecte tira endavant amb el compromís d’obrir un procés de diàleg amb partits i entitats, però la fractura entre els dos blocs sembla cada vegada més profunda. Caldrà veure com es resol un conflicte que, de moment, continua enquistat. 

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2026

Regió7

 

La mobilització veïnal evita el desnonament d’una mare amb tres fills a Moià

Una vintena de persones del moviment popular del Moianès han impedit el desallotjament, que s’ha ajornat fins al 10 de febrer



El moviment popular frena un nou intent de desnonament d’una família vulnerable a Moià / CUP Moià


Ariadna Gombau
Moià27 GEN 2026 11:55Actualitzada 27 GEN 2026 11:30

Una vintena de membres del moviment popular del Moianès s’han concentrat aquest matí al carrer Mossèn Pere Bertran número 2, a Moià, per impedir el desnonament d’una dona i els seus tres fills menors. Els Mossos d’Esquadra han arribat a primera hora al domicili, on s’han trobat amb un grup de persones que feien resistència passiva per evitar l’expulsió de la família i, per aquest motiu, no han pogut executar el desallotjament. Es tracta del segon intent fallit de desnonament, que s'ha ajornat fins al pròxim 10 de febrer.


Fonts de la CUP Moià–Capgirem han explicat a aquest diari que els afectats són una mare amb tres fills menors, “alguns molt petits”, que han acudit reiteradament als Serveis Socials per demanar ajuda, ja que no troben cap alternativa residencial al municipi. Des del partit també han destacat que la dona està inscrita com a demandant d’habitatge de protecció oficial, però que encara no ha rebut cap resposta per part de les administracions.


L’habitatge on actualment viu la família és propietat del fons d’inversió Promontoria Coliseum Real Estate, un gran tenidor que, segons denuncien des de l'esquerra independentista, “opera amb una lògica clara: especular amb l’habitatge tot expulsant famílies vulnerables”. Després d’un primer intent de desallotjament, el partit va fer una crida per evitar-ne el segon, subratllant que “cal garantir el dret a l’habitatge, que actualment no s’està respectant”.


Aquest matí, amb l’arribada de la comitiva judicial, representants del moviment popular han exposat als Mossos d’Esquadra la situació dels afectats, així com l’agreujant de les baixes temperatures, per evitar que la dona i els tres menors passessin la nit al carrer. “Hem aconseguit ajornar el desnonament fins al 10 de febrer i ens han assegurat que tornaran amb l’ARRO”, han explicat. Davant d’aquesta situació, és molt probable que es torni a convocar una mobilització, ja que consideren que "el dret a l’habitatge ha de passar per sobre del dret a la propietat privada”.



Finalment, el grup polític ha volgut posar de manifest que a Catalunya “ens trobem en una situació d’emergència habitacional, amb un mercat molt tensionat” i que, en el cas de Moià, aquesta realitat s’agreuja per la “manca de lloguer i d’habitatge públic”. En aquest context, des de La Polseguera, l’Ateneu Popular del Moianès, s’està oferint suport a les persones més vulnerables, tenint en compte el col·lapse i la “falta de recursos humans” que pateixen els Serveis Socials. 

27 gener 2026

Regió7

L’oposició reclama a Aramoià que repensi els projectes del polígon, però el partit s’hi nega

Per a Junts, el PSC, la CUP, i els promotors de la consulta d'aquest diumenge, la contundència dels resultats conviden a «reflexionar» i a buscar alternatives de forma consensuada
Votacions a la consulta d'aquest diumenge a Moià / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià12 GEN 2026 18:19

Després del «no» rotund a l’ampliació de l’escorxador de Moià i a la construcció d’una planta de biogàs expressat en la consulta popular d'aquest diumenge, els grups de l’oposició en aquest Ajuntament i els impulsors del procés participatiu, coincideixen que aquest resultat marca un abans i un després que hauria de fer reflexionar l’equip de govern d’Aramoià, partidari de desenvolupar aquests dos projectes. Li demanen que els aturi per repensar-los entre tots de manera consensuada, però l’alcalde, Dionís Guiteras, ja ha respost que no ho farà i que continuarà endavant amb les tramitacions.


A la consulta, el «no» es va imposar amb el 89,4 % dels vots. Un resultat prou contundent per fer marxa enrere, segons Junts, el PSC, Capgirem Moià (CUP) i la plataforma Per un Moià Viu, que agrupa els impulsors del procés participatiu. La consulta no era vinculant, però van optar pel «no» 1487 electors, 36 més que els obtinguts per Aramoià a les darreres eleccions municipals. Davant d’això, «caldria reflexionar sobre què ha dit el poble, aturar els projectes del polígon i replantejar-los», apunta la portaveu de Junts a l’Ajuntament de Moià, Maria Tarter. A més, recorda que fa uns dies que sobre la taula hi hauria una nova proposta amb alguns canvis respecte a la inicial pel que fa a la ubicació de la planta de biogàs, que es podria estudiar.


Junts defensa que es desvinculi la legalització del polígon de l’ampliació de l’escorxador i de la planta de biogàs. Admet que regularitzar el polígon és prioritari, però que no necessàriament passa per una ampliació com la que es proposa. «Falta una compensació de sòl per a equipaments, que es podria posar en un altre sector diferent dels terrenys enganxats al polígon del Prat», diu Tarter.


El PSC, que llegeix el resultat de la consulta com «un toc d’atenció a la gestió que Aramoià ha fet de tot aquest procés», també és partidari de desvincular la regularització del polígon de la planta de biogàs, per a la qual «hi ha alternatives, com el Pla Romaní». Ho diu el Primer Secretari de l’Agrupació Socialista del Moianès, Enric Terencio, convençut que «un canvi de lloc no seria complicat». Reivindica «un debat net i clar sobre la planta i la seva ubicació, que fins ara no hi ha hagut, i això ha portat a la crispació».

Pel que fa al polígon, els socialistes veuen la necessitat de regularitzar-lo com més aviat millor, però consideren que es podria fer una requalificació molt menor de la que ara es proposa.

Per la seva banda, Capgirem Moià (CUP) té clar que «el clam de Moià en contra d’aquest projecte ha estat contundent», i davant d’això, «està claríssim que l’Ajuntament l’ha de deixar estar, s’ha de fer enrere i ha de buscar les alternatives que el poble realment reclama», apunta la regidora del partit a l’Ajuntament, Lakhsmi Roset.

Per als cupaires, el 30,12 % de participació que hi va haver «és una brutalitat» per a una consulta «que no és vinculant i que al darrere no té l’estructura propagandística d’unes eleccions». A més, la formació és molt crítica amb l’actitud d’Aramoià «demanant l’abstenció», que en cap cas considera que s’hagi de comptabilitzar, «o hi hauria tantes situacions en minoria que no es podria fer res».
 

«Una victòria democràtica»

Des de fora del consistori, la plataforma Per un Moià Viu també s’ha mostrat molt crítica amb la gestió que Aramoià ha fet de tot el procés i de la consulta. La seva portaveu, Pilar Clapers, considera «gravíssim» que el partit fomentés l’abstenció, i li retreu «que ara se la vulguin apropiar, com si tothom qui no va anar a votar apostés pel sí».

La plataforma diu que el resultat d’aquest diumenge «va ser una victòria democràtica en mans de la ciutadania», i destaca el fet que el suport al «no» superés els vots d’Aramoià a les municipals, per la qual cosa l’equip de govern «hauria d’aturar el projecte» ara previst al polígon. «La regularització es pot fer de moltes maneres, sense necessitat de duplicar-ne la superfície», apunta Clapers, contrària el fet que l’escorxador i la planta de biogàs hi estiguin vinculats.
 

Aramoià es manté ferm

Malgrat els resultats de la consulta, no vinculant, i de les crítiques i les reclamacions que li arriben de l’oposició i la plataforma, el govern d’Aramoià té la intenció de continuar amb les tramitacions de legalització del polígon amb els termes ja previstos. Passen per una ampliació en uns terrenys que va comprar la propietat de l’escorxador, que en va cedir una part a l’Ajuntament perquè, a canvi, els requalifiqui i així l’empresa pugui ampliar la seva activitat. L’operació també inclou la construcció de la planta de biogàs.

L’alcalde, Dionís Guiteras, es manté en la postura que la majoria de la població no s’ha sentit cridada a votar en la consulta, i en part, ho atribueix al fet que la pregunta no incloïa «el problema de fons com era la regularització del polígon, salvar 500 llocs de treball i indústries que són importantíssimes pel municipi i la comarca».

Per això creu que aquells que potser van votar amb «la por» de les molèsties de pudor o contaminació de la planta o que «el poble s'omplirà de camions» perquè creixerà el sacrifici d'animals a l'escorxador, «cal fer-los veure i explicar-los que això no passarà», afirma l'alcalde.

Tot i que, d’entrada, no es preveu un canvi de postura, Aramoià es compromet a «reunir-se amb tothom», no només amb la gent que ha convocat la consulta sinó empresaris, treballadors, veïns i partits polítics. «La gent vol que ho fem més, i és el que farem», remarca Guiteras.


El posicionament públic es donarà a conèixer durant un ple que encara no té data. Tenen dos mesos per fer-ho des de la celebració de la consulta ciutadana.

12 gener 2026

Regió7

La CUP Moià acusa al govern d’Ara Moià d’amagar-li documentació sobre la consulta pel biogàs

Segons els cupaires, una resolució de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, ordena l’Ajuntament a entregar el material




Ple a Moià en què es va debatre la cessió anticipada del polígon del Prat, on hi ha l'ascorxador i la futura planta de biogàs / Arxiu | Jordi Escudé


Jordi Escudé
Moià20 NOV 2025 13:48


El grup municipal de la CUP-Capgirem Moià, amb una regidora a l’oposició en aquest Ajuntament, exigeix al govern en majoria d’Ara Moià que li lliuri tota la informació que li ha sol·licitat «ja fa mesos» i que no li ha estat entregada, referent a la consulta veïnal sobre la planta de biogàs que hi ha en procés. Segons afirmen els cupaires en un comunicat, l’Ajuntament està obligat a entregar els documents demanats per ordre de la Comissió de Garantia del Dret a la Informació Pública (GAIP), a qui s’ha fet arribar la queixa i al setembre hauria emès una resolució reafirmant que tot el que es demana «és públic i accessible».


En concret, la CUP ha demanat, sense resposta, informes tècnics del 2018 i el dictamen del 2019 que identificaria irregularitats urbanístiques del polígon del Prat, així com el certificat de compatibilitat urbanística vinculat a l’autorització ambiental de l’escorxador comarcal (2012-2013). Diu que tampoc no ha fet públiques les notificacions judicials del 2019 i la resolució del 2022 sobre el tancament de l’escorxador i les obligacions de legalització del polígon.


Malgrat la resolució de la GAIP, que ordenava a l’ajuntament entregar tota la documentació requerida en un termini màxim de quatre dies hàbils, la CUP assegura que a hores d’ara encara o ha obtingut resposta de l’Ajuntament, i li recorda que «pot incórrer en una infracció molt greu, segons la Llei de Transparència».


Els cupaires acusen l’executiu de Moià d’«haver bloquejat deliberadament l’accés a documents imprescindibles per exercir la funció de fiscalització». A més, aquesta omissió «fa que la ciutadania no disposi d’informació veraç en un moment transcendental previ a la consulta» atès que, segons la CUP, «és informació clau que desmenteix afirmacions públiques de l’alcalde», Dionís Guitaras.


Per tot plegat, la CUP conclou que «ens trobem davant d’un bloqueig informatiu que atempta contra la qualitat democràtica del nostre municipi», i en aquest sentit, afegeix que «no es pot pas demanar a la ciutadania que participi en una consulta mentre s’oculten documents que desmenteixen el relat oficial». Exigeixen a l’Ajuntament «que compleixi immediatament la resolució» de la GAIP.

20 novembre 2025

Regió7

El ple de Moià demana al Govern que s’apressi amb la variant de Sant Feliu i la millora fins al Transversal

Són dos projectes per potenciar la carretera C-59 que el departament de Territori ja té molt avançats en la tramitació

Acte d'estrena de les obres fetes entre Moià i Sant Feliu, el 30 de juliol passat / ARXIU/OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià25 SET 2025 19:02

L’Ajuntament de Moià requerirà a la Generalitat que s’afanyi a adjudicar i fer realitat tres projectes clau per millorar la connexió de la comarca a través del que és un dels seus eixos principals, la C-59. Així queda palès en una moció promoguda conjuntament per AraMoià-ERC, Junts i PSC i que ha estat aprovada en el ple municipal d’aquest dimecres amb els vots favorables de les tres formacions i l’abstenció de Capgirem Moià-CUP.


Cal recordar que el passat mes de juliol es va inaugurar la millora feta durant els últims dos anys al tram de 14 quilòmetres que va des de Moià fins a l’entrada nord de Sant Feliu de Codines. Tanmateix, des de la comarca es considera que encara queden molts passos per fer per adequar el conjunt d’aquest eix que dona sortida a la comarca, tant cap al Vallès i l’àrea metropolitana (per Caldes de Montbui fins a connectar amb l’AP-7) com cap a l’eix Transversal.


Els tres projectes en relació amb els quals la moció expressa el seu suport i demana al departament de Territori que n’adjudiqui les obres «en el menor temps possible» són els que fan referència a la variant de Sant Feliu de Codines; el de millora del tram entre Moià i Santa Maria d’Oló, on connecta amb l’eix; i el del tram, ja plenament situat al Vallès, entre Palau de Plegamans i Caldes de Montbui.

Les dues intervencions que estan més directament relacionades amb la comarca, perquè formen part de l’àmbit o en són molt properes, es troben en un estadi de tramitació molt avançat, però no estan encara previstes en els pressupostos.

A final de juliol passat, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va presentar ja l’esperat projecte de la variant de Sant Feliu, que ha de permetre treure el trànsit de l’interior d’aquest municipi i millorar la connexió entre el Moianès i el Vallès Oriental. Amb una inversió prevista de 48 milions d’euros, el projecte ja està aprovat definitivament i llavors va anunciar que els treballs es licitarien aquesta tardor i que començarien la primavera que ve, amb un termini d’execució de dos anys i mig.

En la major part del recorregut, la carretera serà de dos carrils més un tercer, en sentit Moià, per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. Comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una barrera de formigó. La nova via tindrà un viaducte de 515 metres per superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres a la zona de Can Bosc, que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.


Pel que a la millora de la C-59 en el tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’Eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, el departament de Territori té previst aprovar-ne, aquesta mateixa tardor, el projecte executiu, que ja t’he redactat. Tal com va avançar Regió7, el plantejament del Govern és que se seguirà el mateix criteri que s’ha aplicat en les obres fetes entre la capital del Moianès i Sant Feliu de Codines. És a dir, els dos elements principals seran l’ampliació de la carretera amb la construcció de vorals trepitjables i la renovació del ferm. Però no es preveu la modificació de punts del traçat, malgrat que aquest tram té zones de revolts molts tancats, especialment entre l’Estany i Oló.

25 setembre 2025

Regió7

Ecologgistes veuen nul·la l'aprovació per ampliar l'escorxador de Moià

 14 juliol 2025

Regió7 paper

Moià aprova, entre protestes, ampliar el polígon on ubicarà la planta de biogàs

El govern d’Ara Moià ha fet valer la seva majoria al ple d’aquest dimecres per tirar endavant la proposta, el mateix dia que ha emès el decret d’admissió de la consulta que demanaven ciutadans sobre el projecte



L'equip de govern votant afavor del conveni de cessió de ls terrenys per a la planta de biogàs, al ple / Jordi Escudé


Jordi Escudé
Moià04 JUN 2025 22:09


El polèmic projecte d’una planta de biogàs de Moià és més a prop de ser una realitat després de l’aprovació inicial, aquest dimecres, de la modificació urbanística per ampliar el polígon industrial del Prat, on s’ubicarà, i del conveni de cessió anticipada dels terrenys per poder-la construir en sòl públic. Com era de preveure, el ple, de caràcter extraordinari, s’ha desenvolupat enmig d’un ambient crispat i amb constants crits de protesta per part de desenes de veïns convocats per entitats ecologistes que, des de la plaça de fora, reclamaven aturar el procés fins que no s’hagi celebrat la consulta ciutadana que hi ha pendent al respecte i que encara no té data.

De fet, aquest mateix dimecres, l’alcalde, Dionís Guiteras, ha emès el decret pel qual s’admet la consulta no refrendària, i es farà amb l’acceptació de la darrera pregunta formulada per la comissió promotora després que no hi ha hagut acord amb l’equip de govern per consensuar-la. Ara bé, caldrà que els mateixos promotors recullin les firmes (del 10 % del cens) que la llei demana per poder-la tirar endavant i validar-les abans de posar-hi data i engegar la maquinària per celebrar-la.


Una qüestió, la de la consulta, que ha estat el pal de paller de les protestes que hi ha hagut des de la plaça de Sant Sebastià, abans i durant el ple, amb xiulets i un rebombori constant que amb prou feines deixava escoltar la sessió. I és que, els veïns i les entitats que havien convocat la concentració, reclamaven que abans de votar el que s’ha aprovat avui, «s’escolti la gent, encara que sigui amb una consulta no vinculant», explicava una de les promotores, Carme Sala.




Protestes dels veïns a la plaça de Sant Sebastià / Jordi Escudé / Jordi Escud

La paràlisi respecte la consulta que hi havia fins al decret (que s’ha donat a conèixer al migdia), va portar aquest dimarts al grup de Junts, a l’oposició, a demanar la retirada de l’ordre del dia dels dos punts en qüestió. Una proposta que el govern rebutjaria, però a canvi, s’emetria el decret d’admissió, que Junts ha celebrat amb reserves.

Els dos punts que s’aprovaven aquest dimecres anaven estretament vinculats. I és que, com ha reiterat l’alcalde al llarg del ple, l’ampliació del polígon, de la qual se’n deriva la requalificació de sòl agrari en industrial, no és possible sense la previsió d’un equipament «d’interès públic», en aquest cas, de la planta de biogàs. Però fora de l’equip de govern d’Ara Moià, que ha fet valer la seva majoria per aprovar tots dos punts, els grups de l’oposició no ho veuen igual, i no hi han donat suport.

A grans trets, l’operatiu que s’ha aprovat gira al voltant de l’ampliació del polígon del Prat, que és dels anys 90, però que s’ha anat desenvolupant de forma irregular i no respecta la planificació vigent, de manera que no es poden donar llicències. L’equip de govern hi veu solució amb una ampliació que permeti regularitzar-lo guanyant l’espai de zona verda i vialitat que requereix la llei. Amb la modificació puntual del Pla General que s’ha aprovat avui s’afegiran 133.055 metres quadrats de sòl al polígon actual, que passarà a tenir-ne 234.733 m2. L’ampliació és possible amb la cessió gratuïta d’uns terrenys que va adquirir l’empresa propietària de l’escorxador comarcal que hi ha en el mateix polígon, a canvi que l’Ajuntament els requalifiqui, i d’aquesta manera l’escorxador podrà diversificar l’activitat amb més naus. En els nous terrenys també es vol construir la planta de biogàs de caràcter públic en uns terrenys de 2,5 hectàrees, dels quals avui s’ha aprovat la cessió anticipada. De moment, hi ha una subvenció de 3,6 milions d’euros dels fons Next Generation per tirar-la endavant.


En el seu argumentari, l’única regidora del PSC, Susana Tapia, que ha votat en contra dels dos punts, sosté que cal facilitar la gestió dels residus i contribuir a la millora de les energies renovables (com, segons Ara Moià es pretén amb la planta de biogàs), però els socialistes no estan d’acord amb la ubicació. I «per prudència», tampoc han avalat la modificació urbanística. Des de Capgirem Moià (CUP), que també s’ha oposat als dos punts, Lakshmi Roset, defensa la necessitat de regularitzar el polígon però diu que no s’ha de fer a canvi d’ampliar l’escorxador ni de voler impulsar una planta de biogàs. Per la seva banda, Junts, amb tres regidors, és directament contrària a la planta de biogàs, i per això ha votat en contra del conveni per a la cessió del terreny, i s’ha abstingut en l’altre punt, considerant la necessitat de legalitzar el polígon sempre i quan la proposta es desvinculi de la construcció de la planta.


L’alcalde ha reiterat la necessitat de regularitzar la situació del polígon, «i l’única solució que hem trobat és aquesta». Ha convidat la resta de grups a «exposar-ne una altra de millor", si es troba, durant tot el tràmit fins a l’aprovació definitiva.

4 juny 2025

Regió7

Ara Moià s’avé a fer la consulta de la planta de biogàs, però la vol acordada

El govern municipal assegura que la Generalitat demana un acord entre les parts sobre les condicions de la votació
La qüestió s'ha debatut en un ple aquest dimecres al vespre, amb una concentració d’unes 200 persones davant l’Ajuntament


Concentració de proptesta abans i durant el ple d'aquest dimecres / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià21 MAI 2025 22:31Actualitzada 22 MAI 2025 7:42


Sí a la consulta, però amb matisos. Aquesta ha estat la resposta del govern d’Ara Moià a la moció que Junts i Capgirem Moià, a l’oposició en aquesta Ajuntament, han presentat al ple d’aquest dimecres al vespre reclamant-li l’admissió a tràmit de la consulta popular sobre la futura planta de biogàs lligada a l’ampliació del polígon del Prat i de l’escorxador que hi ha. Un ple que, mitja hora abans de començar ja havia omplert la plaça amb prop de 200 persones que donaven suport a la moció presentada, i que bona part s’hi han mantingut fins al final amb crits de protesta contra l’alcalde, Dionís Guiteras, i el govern en conjunt.

La moció arribava just quan queda una setmana de marge perquè Ara Moià pugui presentar un contenciós administratiu contra la proposta de la consulta. La via judicial és l’única que li queda després d’haver esgotat l’administrativa, amb dues resolucions de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Refrendàries de la Generalitat que obliguen l’Ajuntament a admetre a tràmit la consulta per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. La moció de Junts i Capgirem Moià, recordava com ha evolucionat el cas des que el setembre passat una comissió ciutadana va demanar de fer la consulta, fins ara, amb les successives negatives d’admissió per part de l’Ajuntament, i les corresponents respostes de la Comissió donant la raó als promotors. Al final, la moció reitera que «es permeti que el poble de Moià pugui exercir el seu ret a decidir», i a poder-ho fer «amb les màximes garanties democràtiques».


La moció ha estat rebutjada amb els vots en contra d’Ara Moià, que ha respost amb una altra moció que matisava alguns conceptes «però que no canvia el sentit [de l’anterior], ni nega la voluntat de tirar endavant la consulta», i compromet el govern a no presentar el contenciós, segons ha assenyalat Guiteras.


Una de les votacions al ple d'aquest dimecres / Oscar Bayona

Entre els principals matisos, la moció d’Ara Moià parla de modificar el planejament «per permetre la regularització i ampliació del polígon industrial del Prat», i no ho centra en «permetre l’ampliació de l’escorxador», com especificava la moció anterior. En aquest sentit, Ara Moià defensa la possibilitat d’ampliar l’activitats d’altres empreses com Masia Tero, la qual cosa ha descol·locat el grup de Junts, que ha expressat el seu desconcert «per una informació que no ens heu volgut explicar», apuntava la seva portaveu, Maria Tarter.

La moció d’Ara Moià, també recorda expressament que el recurs potestatiu que va presentar al febrer contra l’acord de la Comissió de Control, que ja l’obligava a admetre la consulta, va ser «per no estar d’acord amb l’exposició de motius i el redactat de la pregunta». Aquesta és una de les claus que defensa el partit, que insisteix amb la voluntat d’arribar a un acord amb la comissió promotora de la consulta, entenent que «això és el que ens demana la Comissió de Control» en el seu darrer dictamen del 27 de març, assegurava Guiteras.


Ara Moià ha fet valer la seva majoria per aprovar la seva moció (que també ha tenir el suport de la regidora socialista Susana Tapia, a l'oposició). La de Capgirem Moià hi ha votat en contra, i els tres membres de Junts s'han abstingut. 

21 maig 2025

Regió7

Convoquen una concentració a Moià per reclamar la consulta sobre la planta de biogàs

La mobilització s’ha previst per al dimecres 21 de maig a les 7 davant l’ajuntament, coincidint amb la celebració d’un ple municipal

Concentració a Moià contra l'ampliació de l'escorxador, el juliol passat / ARXIU PARTICULAR


David Bricollé
Moià16 MAI 2025 17:08Actualitzada 16 MAI 2025 17:14


Amb el lema "Volem Decidir: escorxador-biogàs", plataformes ecologistes i entitats veïnals del Moianès han organitzat per a dimecres que ve, 21 de maig, una concentració davant de la casa consistorial, coincidint amb la convocatòria d'un ple municipal de l’Ajuntament. El motiu de la iniciativa, que es durà a terme a les 7 de la tarda, és el de pressionar per exigir a l’equip de govern d’AraMoià-ERC que acordi convocar formalment la consulta popular que ha demanat mitjançant el procediment legal una plataforma ciutadana per conèixer el posicionament dels veïns en relació amb el projecte municipal de construcció d’una planta de biogàs, que porta de la mà l’ampliació de l’escorxador.

El fet és que a final d’aquest mes de maig s’esgota el termini de dos mesos per admetre o no la petició, motiu pel qual en el pròxim ple és previst que partits de l’oposició (Capgirem Moià i Junts) presentin una moció relativa a aquest tema.


Tal com ha anat informant Regió7, un col·lectiu ciutadà va començar el setembre passat els passos formals per sol·licitar una consulta popular sobre aquesta qüestió, plantejant la pregunta: «Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià requalifiqui els terrenys del Pla de Castellnou per permetre l’ampliació de l’escorxador i construir la planta de biogàs?».


Dos mesos després, el 20 de desembre passat, l’alcalde va signar un decret, amb el qual s’inadmetia a tràmit la sol·licitud de consulta, emparant-se en la Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana (LCPNR), perquè argumentava que no s’hi ajustava en diversos aspectes.

Llavors va ser el representant de la mateixa comissió impulsora qui (el 24 de desembre de 2024) va interposar davant la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries un recurs administratiu contra el decret d’alcaldia. El pronunciament que va fer aquest organisme el 13 de gener passat els va donar la raó. De manera que va estimar el recurs presentat i va ordenar «a l'Ajuntament l'admissió a tràmit de la sol·licitud de consulta, una vegada la comissió promotora hagi esmenat els errors que hi puguin haver en el redactat de la pregunta i/o en la memòria explicativa», segons especificava en la resolució final.

Tanmateix, el 14 de febrer el govern de Moià va presentar un recurs potestatiu de reposició contra aquest acord de la Comissió de Control, en el qual sol·licitava «deixar sense efecte» aquell acord i «ratificar la inadmissió a tràmit de la sol·licitud de la consulta popular no referendària».

Arguments de la Comissió de Control

Tal com va explicar Regió7, aquest recurs va tenir resposta a final de març, refermant la validesa de la petició de consulta i rebatent cadascun dels arguments.

Per exemple, l’Ajuntament al·legava una suposada falta de neutralitat de la pregunta. La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries recull que l’argument principal del recurrent és que la pregunta fa servir el terme «requalificar» que no és present en la legislació vigent en matèria urbanística i que té connotacions negatives, i hi respon que «el dret dels ciutadans a la participació política i a ser consultats sobre determinades actuacions i/o decisions públiques no pot supeditar-se a la correcció semàntica i a l’ús correcte de terminologia jurídica». Hi afegeix que «si bé la formulació pot ser errònia, no sembla que sigui equívoca, ni que hagi estat formulada amb mala fe, atès que és habitual l’ús del terme ‘requalificació’ per referir-se, de forma genèrica, als canvis d’ús del sòl, malgrat la connotació negativa que pugui tenir».

Un altre argument que esgrimia l’Ajuntament de Moià en aquestes al·legacions era que considerava que no s’havia pres en la deguda consideració que «la legislació urbanística per a la tramitació d’instruments de planejament preveu processos participatius i períodes d’informació pública que permeten una major precisió en la formulació de les consideracions i al·legacions» i que «exigeixen una resposta motivada, reconeixent, fins i tot, l’acció pública en matèria urbanística».


Davant d’aquest argument, la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat va ser especialment clara i contundent. Deia textualment: «Aquesta Comissió no considera que la previsió de mecanismes de participació ciutadana a la Llei d’Urbanisme, especialment tractant-se del dret de formular al·legacions, dret que la normativa vigent reconeix, amb caràcter general, a tots els ciutadans en llurs relacions amb l’administració, faci redundants o innecessaris altres mecanismes de participació previstos per la Llei, més quan aquests estan orientats a conèixer l'opinió dels administrats en el seu conjunt i no a títol individual».

16 maig 2025

Regió7

Moià apujarà el 21% el rebut de les deixalles per al 2025

Junts retreu que no es faci una rebaixa de l’IBI, que es manté, i el que considera una gestió deficient del servei de residus


Illa de contenidors per a la recollida deixalles a Moià, a toca de la carretera / ARXIU/DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Moià 30 D’OCT. 2024 14:36


L’Ajuntament de Moià aplicarà l’any que ve un increment del 21% en la taxa de deixalles, en la línia que s’està generalitzant a la majoria de municipis, i sota el mateix argument: l’aplicació i compliment de la normativa europea que ordena que a partir d’aquest proper exercici aquesta taxa no sigui deficitària. És a dir, que per si sola cobreixi la totalitat del cost del servei de recollida i tractament de les deixalles domèstiques. És la principal novetat d’unes ordenances, les de la capital del Moianès, que es van aprovar en el darrer ple municipal i que, tret d’aquest rebut per a la recollida i tractament de residus, pràcticament no experimenten cap variació.

AraMoià defensa la necessitat complir amb la normativa europea sobre residus, i de mantenir ingressos per afrontar les inversions previstes

Tanmateix, Junts, que és el principal grup de l’oposició, en va retreure tant la gestió que s’ha fet en els últims anys d’aquest servei de les deixalles, que considera que per tal com s’ha portat repercuteix en el cost, i també que no s’hagi atès una demanda que la formació ha posat sobre la taula, que és la de rebaixar l’IBI. La proposta es va provar amb els vots favorables de l’equip de govern (AraMoià-ERC) i del PSC, l’abstenció de Capgirem Moià-CUP i el vot en contra de Junts.


La regidora d’Hisenda, Gemma Bisbal, va destacar de les ordenances per al 2025 que «hi ha molt poca modificació, tret de temes tècnics d’adequació a normativa», i de l’excepció de la taxa de deixalles, amb aquest increment del 21%: «D’aquesta manera es cobrirà el cost que genera i, com que l’objectiu és canviar l’actual sistema de contenidors oberts» per un model més eficient, «esperem generar cada cop menys rebuig i anar corregint la taxa».


La portaveu de Junts, Maria Tarter, va lligar l’Impost de Béns Immobles i les deixalles per sustentar la demanda del seu grup, incidint en el fet que «fa temps que plantegem i empenyem per una reducció de l’IBI», que de cara a l’any que ve no es toca. Tarter va exposar que «crèiem que ara hi havia una oportunitat aquest any per abaixar-lo». I ho va defensar pel fet que «per part del govern sempre hi ha l’argument que, si abaixem l’IBI, hem de treure aquesta part d’ingressos d’algun altre lloc. Com que aquest any hem d’apujar per força la taxa de residus perquè per si sola en cobreixi el cost, això farà que, al contrari del que passava fins ara, no s’hagin de destinar recursos municipals a cobrir part del cost d’aquest servei. I segons els càlculs de la regidora d’Hisenda això són uns 126.000 euros, dels que ara l’Ajuntament disposarà. Per això, pensem que era el moment per fer una rebaixa de l’IBI, i d’aquesta manera també compensar la càrrega sobre els ciutadans que suposarà l’augment de les deixalles».
«Des del 2015, el coeficient de l’IBI s’ha rebaixat el 7,46%»

La resposta de la regidora d’Hisenda, Gemma Bisbal, va ser una lectura a la inversa. «Durant anys no hem pogut fer determinades coses perquè havíem destinat una part dels ingressos a cobrir el cost de la recollida de deixalles. Ara que es cobrirà amb el rebut, aquests diners es podran destinar a inversions o a més serveis», exposava. També va subratllar que, «des del 2015, el coeficient de l’IBI s’ha rebaixat el 7,46%. Traduït en la recaptació, això ha suposat que hem ingressat el 10% menys» per aquest concepte. I reblava que, «per contra, la població ha crescut en aquest temps el 13%, i això són més necessitats».

Per la seva part, l’alcalde, Dionís Guiteras, hi afegia que «com que aquest any i el que ve tenim moltes obres endegades i projectes a finançar», fent referència a les rehabilitacions de Cal Comadran i les Faixes i a la planta de biogàs, «hem considerat que era millor no tocar l’IBI. Que vol dir que no l’abaixem, però tampoc no l’apugem, malgrat que tenim aquest acumulat d’aquests últims anys que sí que l’hem anat reduint i no ho hem compensat ni tan sols amb l’IPC. En canvi, totes les despeses de l’Ajuntament sí que han anat augmentant».


Retornant a l’augment del rebut de les deixalles, la portaveu de Junts va retreure que, més enllà de les exigències de la normativa europea de no tenir una taxa deficitària, «estem pagant que en la gestió d’aquest servei esteu anant tard i malament». Maria Tarter ho va argumentar que «del tema de la recollida de residus portem parlant-ne des de fa molts anys: el contracte està caducat i amb pròrrogues des de desembre del 2015. No podem aplicar una taxa variable perquè encara no hem canviat de model. Per tant, tot plegat ve d’una mala gestió que arrosseguem de fa una dècada».

Dionís Guiteras va reiterar que «no és només el tema del sistema de reciclatge, és que la normativa diu que una taxa no es pot cobrir amb recursos públics. Fins ara, tots els ajuntaments ho hem fet, hem agafat recursos públics per subvencionar part de la taxa. La pujada és per cobrir la part que cobria l’Ajuntament».

D’altra banda, Tarter va exposar també el vot negatiu del seu grup pel fet que referent a la taxa de residus s’havien tret de l’ordenança diferents exempcions que hi havia previstes (quan un local comercial estava buit, per als centres educatius i sanitaris públics i les institucions que atenen discapacitats, o per a ciutadans amb informes de Serveis Socials que considerin que estan en situació d’exclusió social). En aquest punt, l’alcalde va admetre que es podia deure a un error i que es revisaria.


Per la seva part, la portaveu de Capgirem Moià-CUP, Lakhsmi Roset, es va referir a l’augment de les deixalles, exposant que «som conscients que ve de normativa europea, però hauríem volgut que s’estudiés la manera de reflectir aquesta taxa que hem d’incrementar amb el fet que es pogués concretar quines són les persones més generadores de residus. Poder acotar al màxim per ser justos».

30 octubre 2024

Regió7

Moià aprova la nova licitació de l’obra de Can Comadran amb un augment del 25% del pressupost

El projecte per rehabilitar l’antiga fàbrica es posarà a concurs públic per 4,3 milions d’euros

Vista d'una de les façanes exteriors de Can Comadran / AJUNTAMENT DE MOIÀ

David Bricollé
Moià 20 D’ABR. L 2024 6:25

L’Ajuntament de Moià ha donat llum verd a la nova licitació de les obres de rehabilitació de l’antic complex fabril de Can Comadran, un dels grans projectes de mandat. Aprovació que arriba després que la primera, que es va fer el desembre passat, va quedar deserta. Com ja va explicar aquest diari, tal com està passant amb nombroses obres públiques, l’alça de preus fa que les empreses no s’atreveixin a presentar proposta si el pressupost de sortida no és clarament garantista. En el cas del projecte de Can Comadran, finalment s’ha acordat un augment del 25% del cost inicial.


En el ple municipal celebrat aquesta setmana, el consistori moianès ha aprovat la licitació del contracte amb el nou pressupost, que és de 4,3 milions d’euros (l’anterior era de 3,4 milions). En paral·lel, encara s’està a l’espera que el govern central ampliï el termini d’execució de les obres, que tenen com a data límit el pròxim 30 de setembre, per no perdre la subvenció d’1,4 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, amb la qual es preveu finançar una part important del projecte.

La modificació del pressupost va prosperar amb els vots favorables de l’equip de govern (Ara Moià-ERC), mentre que els tres grups de l’oposició (Junts, Capgirem Moià-CUP i PSC) es van abstenir. Tanmateix, totes tres formacions van posar de manifest el seu desig que aquesta vegada l’import sigui prou ajustat perquè hi hagi empreses que presentin la seva oferta.


El projecte preveu convertir el complex tèxtil en un equipament multifuncional, que constarà de sales multi usos per esdeveniments culturals i socials i espais per empreses de sectors locals emergents. El projecte de rehabilitació de Can Comadran contempla intervenir en una superfície de 2.267 metres quadrats i preservar elements patrimonials històrics com la caldera, els motors i la xemeneia.


Actualment, el complex, que va tancar el 1978, està situat en una zona residencial on es concentren diferents equipaments municipals lúdics i esportius. Segons apunta el projecte, el nou equipament està pensat per fomentar la formació, l’emprenedoria i la dinamització social al nucli urbà de Moià.

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va explicar durant el ple que la nova aprovació no suposa cap canvi en el plantejament del projecte, només l’actualització a l’alça del pressupost, que havia quedat desfasat a causa de l’increment del preu dels materials.

Pel que fa als terminis, l’ajuntament es troba a l’espera de la seva modificació per part del Ministeri d’Hisenda per a l’execució dels treballs, ja que el projecte s’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i compta amb una subvenció d’1.416.566 d’euros dels fons Next Generation, un instrument de finançament de la Unió Europea. L’ampliació del termini per no perdre la subvenció s’està negociant a Madrid, però encara no hi ha una resolució». Tot i això, els tràmits segueixen els seus passos amb l’objectiu de poder licitar definitivament l’obra que, un cop iniciada, es preveu que tingui una durada de 12 mesos.

Precisament, en el ple d’aquesta setmana la portaveu de Junts (a l’oposició), Maria Tarter, expressava que «tot i que només queden quinze dies naturals per presentar-se a un projecte d’aquesta envergadura, esperem que les empreses que en el seu moment van mostrar interès, ara amb els nous preus presentin proposta i que es pugui salvar la subvenció perquè l’Ajuntament no l’hagi de posar de recursos propis. El nostre grup des del Senat va fent força per assolir una pròrroga».

L’Ajuntament de Moià va aprovar el novembre passat el projecte perquè l’antiga fàbrica tèxtil de Can Comadran recuperi la funció de dinamització social i econòmica que va tenir amb la creació d’un nou edifici multifuncional amb espais per a la formació i l’emprenedoria. El projecte es va obrir a licitació amb un pressupost de 3,4 milions d’euros i un termini d’execució d’11 mesos. El consistori va declarar deserta la licitació perquè no es va presentar cap oferta en el termini d’exposició pública en considerar que el termini d’execució, que tenia com a data límit el 30 de setembre del 2024, era molt just. Davant d’això, i per intentar salvar la subvenció atorgada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el consistori va iniciar les gestions pertinents per demanar una pròrroga.

20 abril 2024

Regió7

Aramoià remunta i obté la majoria absoluta que va perdre fa quatre anys

Els republicans es distancien amb una còmoda victòria de la resta de partits, que tots perden vots, mentre VOX no obté representació

Moià | 29·05·23 | 00:03



Dionís Guiteras és alcalde de Moià des de fa 12 anys ARXIU | ALEX GUERRERO

Les eleccions municipals d’aquest diumenge han donat una folgada victòria als republicans d’Aramoià, que han recuperat la majoria absoluta que havien perdut ara fa quatre anys en el que ha estat el seu segon millor resultat en dues dècades. Ha obtingut 8 dels 13 regidors del consistori, i això dona la quarta alcaldia consecutiva a Dionís Guiteras, que ara podrà tornar a liderar un govern en solitari. En aquest mandat, ho ha fet amb el suport de l’única regidora del PSC.

De fet, Aramoià ha sumat tan sols un centenar més de vots que fa quatre anys, però la forta abstenció, que s’ha incrementat en gairebé deu punts percentuals respecte el 2019, ha traduït aquest guany de vots en dos regidors més, i ha passat de 6 a 8. Ho ha fet a costa de la resta de partits, que tots han perdut suport. Junts, que es presentava com la formació rival, s’ha quedat a molta distància, amb 3 regidors (en tenia 4) i la pèrdua de 138 vots. Capgirem Moià (CUP) n’ha perdut la gairebé la meitat, i això li ha costat un regidor (ha passat de dos a un). El PSC ha aconseguit mantenir la regidora que tenia, tot i que també ha perdut quasi cent vots.

Per la seva banda, VOX, que s’estrenava com a aspirant en aquestes eleccions, s’ha quedat a molta distància de la resta de partits, i no ha obtingut representació.

Un cop confirmats els resultats amb el cent per cent escrutat, a través del seu compte de twitter Aramoià agraïa el suport rebut, i manifestava la voluntat de «transformar Moià», amb la premisa que «hem demostrat saber planificar i saber gestionar. Tenim una estratègia clara, tenim projecte i tenim futur!».

A nivell comarcal Junts i ERC es reparteixen el territori, amb un lleuger avantatge de Junts, que s’ha imposat en cinc municipis i ha arrabasat la majoria que els republicans tenien a Collsuspina. També han donat el cop a Castellterçol, desbancant Castell en Positiu, i a Monistrol de Calders també són primera força davant d’ERC, després dels ajustadíssims resultats que fa quatre anys els juntaires van tenir amb la CUP, que aquesta vegada no s’ha presentat. A Sant Quirze s’ha imposat l’ISQS de Sonsoles Letang, vinculat al PSC.

29 maig 2023

Regió7

L’IBI i la seguretat centren bona part del debat electoral entre candidats a Moià

Els partits coincideixen en qüestions com l’habitatge o els equipaments, mentre la fiscalitat o els models de recollida selectiva generen discrepàncies

Moià | 26·05·23 | 18:01 | Actualitzat a les 18:19

Debat amb els quatre candidats de Moià al local de les Faixes JORDI ESCUDÉ

Amb el deute eixugat, els partits que es presenten a les eleccions d’aquest diumenge a Moià es debaten més que mai sobre les possibilitats que obre el fet de tornar a tenir les arques plenes després de més d’una dècada de contenció, i què estan disposats a gastar. És el rerefons amb què ha transcorregut aquest dijous el debat entre els candidats d’Aramoià (ERC), Junts, Capgirem Moià (CUP), i el PSC que organitzava Ràdio Moià. També hi concorre VOX, però no hi era perquè només es van convidar les formacions que actualment tenen representació al consistori.

La trobada constatava que entre tots quatre hi ha més punts de trobada, tot i els matisos, que de distanciament, «amb la sensació que compartim cap a un 85% del programa», apuntava l’actual alcalde, el republicà Dionís Guiteras. Això convertia l’acte més aviat en una exposició de propostes que en un intercanvi de posicionaments. Tanmateix, si que es van posar de manifest les desavinences que hi ha especialment pel que fa a la futura pressió fiscal, sobretot entre els dos grans (en representació al consistori). Tant Guiteras, d’Aramoià, com Maria Tarter, de Junts, proposen rebaixar l’IBI, però a parts diferents. En els darrers dos anys s’ha reduït un 5% en cada exercici, i mentre Tarter insistia en el compromís de rebaixar-lo un 20% durant el 2024, Guiteras aposta per fer-ho «d’una manera sostenible». I és que, «després d’un deute del 395%, entenem que no es poden fer promeses electorals de rebaixes del 20% perquè això és tornar al passat i perdríem tot l’esforç que hem fet», apuntava el republicà. Suposaria deixar d’ingressar mig milió d’euros respecte els 2,5 que es cobren anualment per aquest concepte, «però amb les dades econòmiques actuals ens ho podem permetre sense renunciar a res», el contradeia Tarter, tenint en compte, entre altres coses, que «de la liquidació del pressupost del 2022 han sobrat quasi 2 milions d’euros, a 31 de març l’ajuntament en tenia més de 8,7 milions al banc, i pel 2024 ja no haurem de pagar els més de 350.000 de quota pel retorn del crèdit». Guiteras insistia que «cal rigor i serietat, i si diem que podem reduir un 20% l’IBI, diguem com afrontarem les despeses», i Tarter va apel·lar a «la col·laboració» del Consell Comarcal, que «ha estat 8 anys a Can Carner on ha pogut créixer pagant mil euros el mes, però ja és hora que marxi i que tot l’estalvi que s’ha generat gràcies a la generositat de Moià, ara ens ho torni invertint a Cal Comadran», on diu que s’hauria de traslladar.

Al marge de les discussions, Lakshmi Roset, de Capgirem Moià defensava «uns impostos progressius, que pagui més qui més té», i sense parlar de percentatges de l’IBI proposa fer servir aquestes taxes «com a mesura dissuassòria als grans tenidors contra els pisos buits», mentre Susana Tapia, del PSC, aposta per «continuar rebaixant progressivament l’IBI, com s’ha anat fent, però per ara no ens aventurem a dir en quin percentatge».

L’economia va ser el primer dels quatre blocs del debat i el que va generar més controvèrsia, si bé també hi ha algunes diferències en el model a seguir per a la recollida selectiva davant el 58% de reciclatge actual. La defensa radical del porta a porta de Capgirem Moià venia matisada per Junts, que proposa «analitzar la viabilitat d’un model mixt que inclogui zones amb el porta a porta i altres amb contenidors amb targeta segons les necessitats». Tapia, del PSC també proposava «un estudi sobre les diferents possibilitats de reciclatge, però està clar que és una qüestió que s’ha d’afrontar molt seriosament en aquest mandat».

La qüestió mediambiental té força coincidència entre partits, que defensen la instal·lació de plaques solars en equipaments públics, o la construcció d’una planta de biogàs, «que servirà per tenir energia neta, independitzar-nos de les companyies elèctriques i estalviar-nos 700.000 euros només en electricitat», deia Guiteras; i també Roset, considerant que «és la millor manera de gestionar els residus, tot i que és gas metà i cal vigilar les possibles emissions i pèrdues que pugui tenir». Des de Junts, en canvi, «no diem res perquè hem demanat accés a l’expedient i no l’hem tingut».

Més càmeres i més policia

La seguretat va ser un altre dels temes amplis de debat amb Capgirem com a formació discordant davant la proposta de més agents de Policia Local i de càmeres de vigilància o lectores de matrícules. El PSC demana Policia Local les 24 hores més enllà de la que oferiran a partir de l’estiu els Mossos amb les noves dependències que s’estan ampliant a l’ajuntament per als dos cossos. Serà el resultat «d’una col·laboració entre administracions» com defensa Guiteras, que en el debat també avançava les converses amb Interior per poder disposar d’una àrea bàsica policial «d’aquí a 6 o 8 anys». Aquesta qüestió és prioritària per a Junts, que defensa «una comissaria amb tots els serveis d’àrea bàsica policial com ens pertoca per ser comarca». Tots tres partits també aposten per augmentar la vigilància amb càmeres als polígons i entrades al nucli. Capgirem Moià, en canvi, és més reticent en aquestes qüestions, i especialment en la de les càmeres. «Són una vulneració del dret a la intimitat i de lliure circulació, i tenen un risc important amb conseqüències molt greus a nivell de repressió», reblava Roset.

Cal habitatge i equipaments

En la qüestió de l’habitatge hi va haver unanimitat, amb petits matisos. Tothom coincideix en la necessitat d’ampliar el parc de pisos socials i per a joves, amb una especial incidència a les possibilitats que ofereix l’antiga Caserna, i també als diversos pisos de propietat municipal (alguns per arreglar) que té l’Ajuntament.

En l’àmbit esportiu i cultural també hi ha força coincidències, tot i la disparitat de propostes que no tothom recull, des de les ampliacions de zones esportives que defensen Aramoià i Junts, fins a l’estudi d’una piscina coberta que proposa el PSC. Parlen de millorar el pavelló, de reobrir el gimnàs, i de desenvolupar els projectes culturals a Cal Comadran i Les Faixes II. Un altre punt crític és el Casal, propietat del bisbat, que Junts voldria comprar mentre que Aramoià confia en una cessió gratuïta a través d’un conveni. Roset, de Capgirem Moià, apuntava que «Moià no necessita espais polivalents sinó projectes concrets i amb projecte», com un ateneu estable per als joves.

Els partits posen VOX com a línia vermella

VOX no era al debat d’aquest dijous a Moià ni tampoc formarà govern en aquest ajuntament si no guanya. Així es desprèn del que asseguraven en el debat les quatre formacions restants que concorren a les eleccions, que renuncien a pactar amb els ultradretans si es donés el cas.

En el debat, un per un els partits anaven repetint la mateixa resposta. «L’única línia vermella que tenim no està aquí asseguda», apuntava Tarter, i el posicionament del PSC «és exactament el mateix», deia Susana Tapia. Igual de contundent es mostrava Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, i deia que «no en volem saber res, dels feixistes». De fet, i més enllà d’això, els cupaires «no preveiem ser la força més votada», afegia Roset, i donava per entès que no pactaran amb ningú, tot i la plena disposició «en ajudar-nos en punts concrets».

L’alcual alcalde, Dionís Guiteras, explicava que «ens hem conjurat» davant la lìnia vermella «claríssima» que hi ha amb VOX, i per la resta, «el que ens guiarà a l’hora de fer pactes és allò que sigui millor per Moià».

26 maig 2023

Regió7

Eleccions municipals a Moià: De la carpeta del deute a la dels projectes

El mandat que ara s’esgota ha obert una nova etapa, després que el juny del 2021 es donés per liquidat l’enorme deute que ha condicionat totalment el consistori durant una dècada

Moià | 21·05·23 | 06:26

Estrena del pàrquing sota la plaça del CAP de Moià ARXIU/EDUARD VEGA

El del punt d’inflexió. El del pas de la gestió pura i dura a la projecció política. Serien alguns dels termes que permetrien definir el mandat que ara s’acaba a Moià i que obre una nova etapa. Un període de quatre anys en què se n’ha tancat un altre de deu: el de redreçament d’un deute que des del 2011 va deixar l’Ajuntament lligat de mans i peus per a tota capacitat de maniobra. I que, amb aquest pas endavant, n’ha permès obrir un de nou: el de la planificació de noves inversions, que en aquesta dècada anterior havien quedat pràcticament vetades.

Dues dates culminants permetrien resumir el que ha estat aquest mandat. La primera, el 16 de juny del 2021. Aquell dia, es feia palès que l’Ajuntament de Moià havia aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Eren els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori feia quatre anys. En aquell ple es va aprovar la liquidació d’aquest crèdit, el que suposava que el municipi deixava d’estar sota la tutela financera de l’Estat. Aquell crèdit, que inicialment es preveia retornar en deu anys, el va concedir Hisenda a través del Fons de Finançament a Entitats Locals, i mantenia l’Ajuntament lligat a l’Estat amb un pagament periòdic i amb interès, encara que mínim. Això li havia permès pagar el deute a proveïdors, que difícilment hauria pogut afrontar sense aquest pla d’ajust, i amb el qual l’Ajuntament també es va poder alliberar de la retenció que el Ministeri li feia cada any de la meitat dels diners que li corresponien de la participació en els ingressos de l’Estat. De fet, l’Ajuntament ja havia sol·licitat un pla d’ajust semblant el 2012, però aleshores no li va concedir per considerar que no donava prou garanties de retorn de tot el préstec, i per això va passar a retenir-li el 50% corresponent a la participació en els ingressos de l’Estat.

Amb la liquidació total, a meitat d’aquest mandat, d’aquells 8 milions ja no quedava cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament deixava enrere «una etapa fosca i trista», tal i com la definia l’alcalde, Dionís Guiteras, que havia obligat el consistori a prendre decisions dràstiques en l’última dècada.

La segona data significativa d’aquest canvi de rumb va ser el 17 de desembre passat. Aquell dia, es va fer la jornada de portes obertes del pàrquing ubicat sota la plaça del CAP. Un fet molt rellevant perquè era el resultat d’una de les primeres inversions que el consistori havia pogut materialitzar després de la dècada amb el cinturó estrenyut fins al darrer forat, i per la seva força simbòlica, ja que aquest aparcament era un dels màxims exponents, si se’n pot dir així, d’aquella greu etapa de crisi econòmica.

Fa just quatre anys, poc abans de les eleccions municipals que van donar lloc a l’actual mandat, es feia públic que l’Ajuntament de Moià passava a ser el nou propietari de l’aparcament subterrani a mig fer de sota la plaça del CAP i també de l’edifici d’habitatges de l’antiga caserna. Eren els dos actius que faltava liquidar de la societat municipal MoiàFutur, en concurs de creditors, i pels quals el consistori va presentar una oferta de compra l’abril d’aquell any.

L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada, i per tant l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.

Per tant, en el segon tram d’aquest mandat Moià ja ha pogut començar a prendre consciència d’una nova realitat, que és la de no estar constantment sotmesos a una espasa fiscalitzadora que deixava un marge mínim de maniobra. De fet, en els darrers mesos s’han fet públiques les concessions d’importants quanties d’ajut, provinents sobretot de fons europeus, per a projectes com ara la millora del local de les Faixes o la reconversió en equipament de l’antiga fàbrica Comadran, o la construcció d'una planta de biogàs. S’obre, doncs, una etapa de planificació, però en què també caldrà veure com es completen aquestes importants inversions. Després de tres mandats d’asfíxia, Dionís Guiteras ha volgut optar a un quart en què vol reeditar l’alcaldia per fer política municipal en el nou escenari. En aquest mandat ja ha hagut de reaprendre a governar sense majoria absoluta (que sí que havia obtingut folgadament en el segon, amb 10 dels 13 regidors), però aquesta situació no li ha comportat gaires trasbalsos, i ha trobat suports per a la gran majoria d’acords. D’altra banda, l’escenari polític canvia ben poc, tret de la presència de la llista de Vox. Les altres quatre formacions que hi concorren repeteixen de les eleccions del 2019, totes han estat ja presents al consistori aquests quatre anys i tres d’elles ho fan amb el mateix candidat. A banda de Guiteras per AraMoià-ERC, ho fan també Maria Tarter per Junts per Moià i Susana Tàpia pel PSC (formació que va tornar al ple moianès el 2019 després de vuit anys de no tenir-hi presència). Capgirem Moià-CUP-Amunt estrena cap de llista en la persona de Lakshmi Roset, que actualment ja és regidora.

21 maig 2023

Regió7

Preguntes molt personals a Lakshmi Roset: «El jovent hem de creure en la revolució»

L'alcaldable de Capgirem Moià en poques paraules

Lakshmi Roset ja ha sigut regidora a l'oposició a l'Ajuntament de Moià aquesta legislatura Queralt Casals


Queralt Casals
Moià | 13·05·23 | 14:30 | Actualitzat a les 18:25



L'alcaldable de Capgirem Moià-CUP a les eleccions municipals del 28-M, Lakshmi Roset, se sotmet a un qüestionari que cal respondre amb poques paraules després de fer l'entrevista principal.


Quin és el seu lloc preferit de Moià?


El bosquet que hi ha passat el cementiri i el camp de vol.


Què eliminaria ara mateix de Moià si tingués una vareta màgica?

L’escorxador, els mossos d’esquadra, els caçadors i les grans superfícies comercials.

I què portaria a Moià d’algun altre lloc?

Habitatges socials, un teatre i espais d’oci alternatiu.

A quin polític actual o històric li agradaria assemblar-se?

Hi ha molts personatges històrics que admiro per la seva lluita política, una és Dolores Ibárruri, La Pasionaria.

Quin personatge triaria eliminar de la història si pogués?

Franco.

Catalunya serà independent? Trii: Aviat, algun dia, mai, en un somni, en un malson, qui sap?

Aviat, el jovent hem de creure en la revolució.

Creu en alguna cosa que no pugui veure?

En un món amb justícia social per totes les persones, animals i planeta.

Veu sovint alguna cosa que li costa de creure?

Qualsevol persona que voti a l’extrema dreta.

La pel·lícula o sèrie que no es cansaria de veure?

Shrek.

El llibre que no es cansaria de llegir?

El nom del vent, de Patrick Rothfuss.

El disc que sempre vol tornar a sentir?

M’encanta el jazz, així que he de dir la Billie Holiday.

Déu existeix?

La meva mare m’ha educat en una altra cultura on Déu és l’amor cap a un mateix i cap als altres, i crec en això.

Dos mil euros és un sou modest, bo o molt bo?

Vivint a Moià i sense fills és un sou bo, però a Barcelona, i si tens fills, no ho és.

El millor viatge que ha fet?

Als Estats Units.

El que més li agradaria fer?

M’agradaria repetir-lo.

El seu lloc preferit per anar amb la seva parella?

Qualsevol lloc on hi vagi amb ella.

El seu lloc preferit per estar sol?

Al mig del bosc.

Quan va escriure l’últim tuit?

N’estic fent un o altre cada dia.

Puja fotos a Instagram? De quines? Quan?

Sí, qualsevol foto que faci que m’agradi.

Què va fer les últimes vacances?

Vaig anar al festival Topagune al País Basc. 

13 maig 2023

Regió7

«La CUP pot fer de contrapunt i de pont amb les associacions»

La candidata de Capgirem Moià, Lakshmi Roset, creu que es necessita urgentment un pla d’equipaments


Lakshmi Roset ha estat regidora de Capgirem Moià la segona meitat de la legislatura Queralt Casals


Queralt Casals
Moià | 13·05·23 | 06:26


Lakshmi Roset Sala (Moià, 1995) va tenir els seus primers contactes amb el món polític a les assemblees de la facultat de Dret. Advocada de professió, a les eleccions municipals de fa quatre anys ja anava de número quatre a les llistes de Capgirem Moià-CUP i, a mitja legislatura, va entrar de regidora. Ara ha fet el salt al capdamunt de la llista amb l’objectiu de mantenir la representació de la formació i fer de pont entre la institució i els moviments socials.


Com ha viscut Capgirem Moià aquesta legislatura?

Crec que la nostra capacitat d’influència ha sigut molt limitada, tampoc crec que hagi estat la nostra prioritat destinar molts esforços a fer oposició aquests dos darrers anys. Òbviament si que estem allà per fiscalitzar i hem intentat aportar al màxim el nostre punt de vista, però amb la situació de la pandèmia, amb els col·lectius que hi havia a Moià que necessitaven ajuda com el feminista, la xarxa d’aliments o la de suport mutu, la nostra assemblea destinava energies a poder participar i ajudar aquests moviments. A vegades hem de decidir si prioritzem les institucions o estar al carrer, però si les institucions ens serveixen per fer de pont i reforçar els col·lectius, endavant.

Aquesta legislatura ha estat marcada per l’eixugament del deute a Moià. Comparteixen la manera com s’ha gestionat?

En aquest sentit, estem un mica decepcionats. Òbviament ens alegrem que ja no hi hagi deute, però nosaltres sempre hem dit que aquest deute no havia d’estar eixugat pel poble i se n’havien de fer responsables els qui el van crear i, en última instància, si aquestes persones són insolvents o no es pot determinar com ho van fer, que no es torni el deute, però en cap cas havia de ser eixugat pel poble. Ens alegrem que ara la situació de Moià s’hagi revertit, però pensàvem que aquesta legislatura serviria perquè això és notés i esperàvem que hi hagués un punt d’inflexió en la millora de serveis a la ciutadania.

Amb els comptes sanejats quins creu que són ara els reptes o projectes més immediats?

Hi ha pendent de fer un pla d’usos dels equipaments municipals de Moià perquè ara mateix tenim les entitats òrfenes d’espais. Hi ha els fons Next Generation que ens han atorgat per Comadran i Les Faixes i sembla que es podrà fer alguna cosa, però a part d’això creiem que el pla d’usos pactat s’ha de fer amb urgència perquè enfortir el teixit associatiu fa que s’empoderi la població i que pugui tenir més participació política. A banda d’això, sobretot cal tractar l’emergència climàtica, s’ha de fer molta conscienciació per defensar el territori i no deixar-nos enganyar amb aquests falsos discursos de transició energètica.

Quines són les línies bàsiques del programa de Capgirem Moià?

Nosaltres som una organització socialista i, per tant, volem posar la vida sempre per davant del capital i prioritzar les necessitats de la població per davant dels interessos econòmics. El feminisme òbviament, que aquí a Moià tenim la sort de tenir un moviment feminista bastant fort i el volem aprofitar per intentar que s’apliquin els protocols i revertir la desigualtat que hi pugui haver. L’ emergència climàtica amb la defensa del territori, l’habitatge i la joventut, ja que volem posar els joves al centre i escoltar-los molt per saber quines són les seves necessitats. Tot plegat, sempre des de la participació col·lectiva de tot el poble i col·laborant amb els diferents moviments.

Què pot aportar la CUP a l’Ajuntament de Moià?

En la lína del que hem intentat fer aquesta legislatura, creiem que des de l’oposició el que podem aportar és que la nostra radicalitat, el fet d’estar a l’altre extrem de la balança, permeti tibar a les altres formacions per aprovar propostes que d’una altra manera no sorgirien, com la moció que vam tirar endavant per considerar Moià un municipi antifeixista. Aquesta proposta si no hagués nascut de la CUP no hauria existit i es va aprovar per unanimitat al ple, la qual cosa demostra que sí que es nota certa pressió cap a aquestes ideologies més d’esquerra i antifeixistes. Llavors creiem que de cara a la pròxima legislatura podem fer de contrapunt perquè la balança s’inclini una mica més cap a l’esquerra i cap aquests postulats que busquen la igualtat i, a part, fer de pont amb la gent des de les associacions.

Com valoren el fet que Vox s’hagi presentat a Moià?

Vox és un partit que atempta contra els drets fonamentals i no s’hauria de poder presentar perquè traspassa la línia de la llibertat d’expressió, provocant un discurs d’odi, i a nosaltres ens sembla gravíssim. El poble se sent molt incòmode amb l’existència de Vox.

A la seva formació la Junta Electoral els va impugnar la llista perquè hi havia massa dones...

Sí, ens pensàvem que era una broma. Nosaltres interpretem que la llei es va fer per si hi havia una infrarepresentació de dones i, per tant, no té cap mena de sentit que la impugnin perquè precisament estem revertint una realitat, que és que hi ha menys dones en els espais de debat i discurs públic. 

13 maig 2023

Regió7

Candidats a les eleccions municipals 2023 a Moià: tota la llista

Llista amb tots els candidats a l'alcaldia de Moià

Dijous, 11 de maig de 2023. 17:05

El mes de maig ja ha començat i això significa que hem entrat en les últimes setmanes del mandat 2019-2023. En menys de quatre setmanes, se celebraran les eleccions municipals 2023. Aquesta contesa sempre es fa l'últim diumenge de maig, de manera que tindrà lloc el dia 28. Aquell diumenge a la nit, es coneixerà els quasi 9.200 regidors que formaran part dels 947 ajuntaments de Catalunya. Les llistes definitives ja s'han publicat al Butlletí Oficial de l'Estat i ja es treballa en la impressió de les paperetes per votar.

En les eleccions municipals de 2019, a la capital del Moianès, Moià, hi va haver un clar guanyador. Es tracta de la formació Ara Moià, la marca local d'Esquerra Republicana, que en els darrers comicis de l'any 2019 va obtenir un 46,20% dels vots i 6 regidors, ben a prop de la majoria absoluta que ostentava fins a l'any 2019. El segon partit més votat va ser Junts, amb un 28,06% dels vots i 4 regidors, el que representen uns bons resultats, però lluny del domini d'Ara Moià. Finalment, els dos darrers partits que van obtenir representació en el consistori municipal van ser Capgirem Moià (CUP) i el PSC. Els anticapitalistes van obtenir un 14,27% dels vots i 2 regidors, i els socialistes es van quedar amb un 9,61% dels vots i un sol regidor.

Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota

Actualment, a la capital del Moianès governa Ara Moià, amb Dionís Guiteras, des de fa 3 legislatures. El govern de Moià ha estat tot el mandat en minoria i ara esperen poder arribar a la majoria absoluta. L'Ajuntament ha estat alliberat de la supervisió del Tresor després d'anys, a causa de l'enorme deute que va arribar tenir, que ascendia als més de 8 milions d'euros. Fins ara la gran majoria de polítiques que s'han implementat han estat retallades, però des del 28 de maig el nou alcalde podrà invertir en comptes de retallar. "Ha estat una sensació extraordinària d'alliberament", va dir l'alcalde Dionís Guiteras (ERC) quan van acabar de pagar el deute. Moià tenia un deute del 395% (quatre vegades el seu pressupost anual), després de 28 anys de govern sota Josep Montràs (CiU), que ara està a l'espera de judici per malversació. En aquest context posem cara als candidats a l'alcaldia de Moià en les eleccions municipals 2023 que ja estan definits. A continuació trobaràs la llista actualitzada dels candidats de Moià a les eleccions municipals 2023.
Dionís Guiteras buscarà el quart mandat amb Ara Moià

L'actual alcalde, Dionís Guiteras, ha estat portaveu de l'ERC i cap de l'oposició en la Diputació de Barcelona durant els últims quatre anys. Enguany es torna a presentar per a un quart mandat al capdavant de l'Ajuntament amb la candidatura Ara Moià. A les eleccions anteriors, va guanyar, però va perdre la majoria absoluta (va de 10 a 6 consellers), i l'oposició va guanyar força després d'anys de domini de la marca local d'ERC. Ara l'alcalde buscarà refer la majoria absoluta i garantir la continuïtat d'Ara Moià a l'alcaldia. Les pròximes eleccions a Moià seran crucials per al paisatge polític de la ciutat, ja que els resultats podrien determinar si l'ERC manté el seu poder o si l'oposició pren el control.

Dionís Guiteras, alcalde de Moià i candidat d'Ara Moià / Foto: Ara Moià - ERC
Junts buscarà guanyar terreny amb Maria Tarter de cap de llista

Maria Tarter, enginyera de telecomunicacions i membre de Junts, és actualment la cap de l'oposició a l'Ajuntament de Moià. Fa quatre anys, va debutar com la candidata número u del seu partit i va aconseguir millorar els seus resultats, augmentant el nombre de regidors de 3 a 4. Tarter ara torna a presentar-se com a cap de llista del seu partit. Com a líder de l'oposició ha estat una veu crítica de l'administració actual. En els primers llocs de la llista, la candidatura manté els actuals regidors de Junts per Moià, Montse Girbau, Jofre Torras i Jordi Marsinyac, mentre que a la resta de la llista s'incorporen cares noves i també en repeteixen d'altres de la candidatura de 2019. La candidatura renova el seu nom i es presentarà com a Junts per Moià, Montví i Montjoia per, segons han explicat, "visibilitzar les dues urbanitzacions del municipi".

Maria Tarter, alcaldable de Junts per Moià / Foto: Junts
Capgirem Moià aposta per Lakshmi Roset

Capgirem Moià, la marca local de la CUP (2 regidors), estrena candidata. Serà l'advocada Lakshmi Roset, que en la segona part del mandat ja ha estat regidora a l'Ajuntament. Els anticapitalistes han rellevat Basha Changue, la cap de llista fa quatre anys, que ara és ara candidata de la CUP a l'alcaldia de Barcelona.

Susana Tapia repeteix com a cap de llista del PSC

Ara fa quatre anys Susana Tapia va triomfar en el seu intent de recuperar la presència del PSC al consistori municipal i va aconseguir un regidor. Enguany, els socialistes aspiren a millorar els resultats i a augmentar la representació amb la mateixa cap de llista. Així ho va decidir l'agrupació local del PSC, i segons va explicar la candidata en la seva presentació, aquests quatre anys a l'oposició "el PSC ha estat molt generós i hem col·laborat perquè molts projectes tiressin endavant", va explicar, que ha assegurat que "als socialistes ens mou el seny i la responsabilitat".

Susana Tapia, alcaldable del PSC a Moià / Foto: PSC

El consistori sorgit el 2019

En les eleccions municipals de 2019, a la capital del Moianès, Moià, hi va haver un clar guanyador. Es tracta de la formació Ara Moià, la marca local d'Esquerra Republicana, que en els darrers comicis de l'any 2019 va obtenir un 46,20% dels vots i 6 regidors, ben a prop de la majoria absoluta. El segon partit més votat va ser Junts, amb un 28,06% dels vots i 4 regidors, el que representen uns bons resultats, però lluny del domini d'Ara Moià. Finalment, els dos darrers partits que van obtenir representació en el consistori municipal van ser Capgirem Moià (CUP) i el PSC. Els anticapitalistes van obtenir un 14,27% dels vots i 2 regidors, i els socialistes es van quedar amb un 9,61% dels vots i un sol regidor. Amb aquests resultats, Ara Moià ha pogut governar, però amb minoria. En les darreres legislatures havien governat amb majoria absoluta, una majoria absoluta que enguany buscaran recuperar.

Les eleccions municipals del 28 de maig, a municipis i algunes comunitats autònomes

En les eleccions municipals 2023 del 28 de maig es votarà a tots els municipis catalans, però també als espanyols i a un grapat de comunitats autònomes de l'Estat. Una data, doncs, que servirà per mesurar la temperatura i la solidesa dels diversos partits en l'àmbit estatal, especialment de cara a les eleccions legislatives 2023, que tindran lloc a finals d'any. En aquestes s'augura un gran cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.

11 maig 2023

ElNacional

La CUP de Moià canvia una dona de la llista per arribar al 40% d’homes que estipula la llei

La Junta Electoral va impugnar la candidatura perquè no complia el percentatge de candidats masculins

Queralt Casals
Moià | 04·05·23 | 15:00 | Actualitzat a les 15:06



Votacions durant la jornada electoral de les municipals del 2019 ARXIU/OSCAR BAYONA

Capgirem Moià, candidatura vinculada a la CUP, ja ha fet efectius els canvis a la llista electoral per poder-se presentar a les eleccions municipals del proper 28 de maig, després que la Junta Electoral la impugnés per no arribar al 40% d’homes que estipula la llei. Tot i no estar-hi d’acord, la formació anticapitalista ha esmenat la candidatura, que ja ha estat acceptada per la Junta Electoral, i ha canviat una dona de la llista per un home, de manera que finalment la formaran 7 dones i 6 homes. Tot i així, la CUP no descarta presentar un recurs.

Per tal de poder presentar la candidatura, Capgirem Moià ha canviat de la llista Lis Viladrich Iglesias, que anava de número 11. La candidata, que s’ha substituït per Bernat Coca Torres, continua vinculada al projecte, però ara com a suplent. La cap de llista de Capgirem Moià, Lakshmi Roset, ha reiterat la seva disconformitat amb els canvis que s’han vist obligats a fer, ja que considera que no té cap conseqüència negativa que una candidatura superi el 60% de dones.

La candidata a l’alcaldia de la formació anticapitalista a Moià considera que no s’ha fet una interpretació adequada de la llei perquè el seu esperit era discriminar positivament les dones. Segons Roset, «el fet que la llei estableixi uns percentatges de representació en cap cas es va fer perquè hi hagués d’haver aquest equilibri entre els dos sexes, sinó que era bàsicament per revertir la situació d’infrarepresentació de les dones i, en aquest sentit, segons la nostra interpretació s’ha impugnat la llista per haver aplicat massa bé aquest article». A més, ha afegit que al Parlament o al Congrés dels Diputats «no es compleix perquè la majoria de partits tenen molta més representació d’homes».

La Junta Electoral va impugnar la llista de Capgirem Moià perquè no complia el percentatge de candidats homes que marca l’article 44 bis de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg). La norma estableix que en municipis de més de 3.000 habitants, com és el cas de la capital del Moianès, hi ha d’haver un mínim del 40% de cada sexe. Més del 60% de la llista de Capgirem Moià eren dones (8 dels 13 integrants), per la qual cosa l’àrbitre electoral va entendre que no complia el requisit.

4 maig 2023

Regió7

Impugnen la llista de Capgirem Moià per no arribar al 40% d'homes que estipula la llei electoral

La formació està estudiant quina modificació presenta abans de dissabte per poder concórrer a les eleccions

ACN
Moià | 27·04·23 | 16:15



La butlleta amb els candidats d'una formació durant unes eleccions



La llista de Capgirem Moià per a les properes eleccions municipals ha estat impugnada per la Junta Electoral perquè no compleix el percentatge de candidats homes que marca l'article 44 bis de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg). La norma estableix que en municipis de més de 3.000 habitants, com és el cas, hi ha d'haver un mínim del 40% de cada sexe. Més del 60% de la llista de Capgirem Moià són dones, per la qual cosa l'àrbitre electoral entén que no compleix el requisit. Els responsables de la formació subratllen que fent una interpretació "històrica" de la llei, els percentatges s'estableixen per pal·liar la "infrarepresentació" de les dones. Per això consideren "totalment absurd" que se'ls penalitzi per tot el contrari.

En un comunicat, Capgirem Moià afirma que la infrarepresentació de les dones s'ha intentat revertir a través de mesures de discriminació positiva com la creació d'aquests percentatges. Però afegeix que no són "l'objectiu últim", sinó "un mitjà per fer front tant als motius que porten aparellats aquesta falta de dones en el discurs polític com a les conseqüències que no hi siguin: el masclisme històric i estructural" del sistema. Per això, la formació considera que "no té cap mena de conseqüència negativa" que un partit superi el 60% de dones "i menys com per ser impugnada". A més recorda que, per exemple, diversos grups al Parlament de Catalunya presenten composicions en les quals les dones "representen al voltant del 30%".

Tot plegat, clou el comunicat, "sense tocar el tema de la distribució completament masculinitzada dels centres de direcció dels partits".
La formació canviarà un dona de la llista per arribar al 40% d'homes que estipula la llei electoral

Aquest dijous la formació ha decidit canviar una dona per arribar al 40% d'homes que estipula la llei i que ha estat el motiu pel qual la Junta Electoral els ha impugnat la llista. "No és el que més ens ve de gust, però sinó el poble es quedaria sense el projecte pel qual hem estat treballant tants mesos", ha dit a l'ACN la cap de llista, Lakshmi Roset. L'esmena s'ha de presentar abans de dissabte i encara estan estudiant quin serà el millor canvi en una llista on hi ha 8 dones i 5 homes.

Finalment hi haurà 7 dones i 6 homes i la dona que surti es mantindrà en el projecte i anirà de suplent. Capgirem Moià troba "absurd" que una llei que havia de servir per corregir la "infrarepresentació" històrica de les dones ara els penalitzi just pel contrari. 

27 abril 2023

Regió7

Impugnen la llista de Capgirem Moià perquè té més dones del que marca la llei

"Capgirem Moià" ha hagut de substituir una de les seves candidates per un home (CCMA)
 

La Junta Electoral ha impugnat la candidatura perquè no arriba al 40% d'homes i els responsables de la formació canviaran una dona per un home per adequar-s'hi

 
Redacció27/04/2023 - 18.30Actualitzat28/04/2023 - 11.18


Capgirem Moià, candidatura vinculada a la CUP, ha presentat una llista a les municipals formada per vuit dones i cinc homes, però l'haurà de modificar perquè la Junta Electoral l'ha impugnada.
El problema que hi han trobat és que hi ha menys homes del que marca la Llei Orgànica del Règim Electoral General, la LOREG. L'article 44 bis estipula que en municipis de més de 3.000 habitants (Moià en té uns 6.000) hi ha d'haver un mínim del 40% de cada sexe.
A la llista de Capgirem Moià hi ha cinc homes, el 38,46%. El 40% exacte de la candidatura seria 5,2. Per tant, o et quedes curt o et passes de llarg.

Canviaran una dona per un home
Tot i no estar-hi d'acord, Capgirem Moià modificarà la candidatura per poder-se presentar. Canviaran una dona per un home, de manera que seran 7 dones i 6 homes. El percentatge masculí serà finalment el 46,15%.
Els responsables de la candidatura han explicat que la dona que surti es mantindrà en el projecte i figurarà a la llista com a suplent.
 

Capgirem ho troba absurd
La cap de llista de Capgirem Moià, Lakshmi Roset Sala, considera que l'esperit de la llei era discriminar positivament les dones i que la decisió de la junta és totalment absurda.
"Ens sentim molt desemparades perquè creiem que la interpretació de la llei s'està fent d'una manera esperpèntica. La llei està feta perquè no hi hagi una infrarepresentació de dones."
Capgirem Moià considera que no té cap conseqüència negativa que una candidatura superi el 60% de dones i que no té sentit que sigui impugnada.
Recorden també que al Parlament hi ha diversos partits que tenen al voltant del 30% de dones en els seus grups parlamentaris.

27 abril 2023

324