Resposta a Dionís Guiteras, alcalde de Moià

Benvolgut Dionís, gràcies per respondre en carta publicada a aquest diari el dissabte 14 de juny (Coi de karma!). Discrepo. Les declaracions a Ona Codinenca, on afirmaves que tiraràs endavant el polígon malgrat el resultat d’una votació popular, són, sí, despòtiques. La majoria absoluta atorga poder, però no ho legitima tot. Parles del coi de karma, però va ser amb l’esforç econòmic de tots els moianesos que vas poder muntar l’Excel per fer front al deute. No et nego l’èxit ni el patiment, però això hauria de ser font d’humilitat. Ara cal parlar de la planta de biogàs, la legalització del polígon i l’ampliació de l’escorxador. I si, n’hem parlat, un cop arran de dos articles meus a La Tosca (octubre i novembre de 2024: «Adaptació biològica, purins, biogàs, sostenibilitat» i «Ens sobra aigua?»). Sí a una planta petita, i no condicionada als interessos de Masia Tero. Et recordo dades: un escorxador porcí consumeix uns 400 litres d’aigua per animal; a Moià, l’extracció d’aigua havia baixat entre 20 i 25 metres; Catalunya patia secada, i possibles sequeres estructurals futures. Avui, l’escorxador sacrifica el doble del permès. El problema és haver-ho lligat tot en un sol paquet. No hi ha solucions senzilles a problemes complexos. Catalunya té massa porcs i grans escorxadors amb la paella pel mànec, deixant desprotegit el sector extensiu. Cal que internalitzin els costos ambientals (Guiteras, D., 2023: Lligar-se bé les espardenyes). No soc qui per donar solucions tècniques, però cal escoltar més: regidors que no són d’Ara Moià, entitats com El Fanal, que denuncien irregularitats des del 1993. Hi ha alternatives. No podem acceptar el xantatge emocional dels acomiadaments. És injust. Com Lyell advertia a Darwin, defugiré cap més polèmica perquè crec que és una pèrdua de temps lamentable. Salut i disposat a parlar-ne, però crec que ho tens tot decidit. 

24 juliol 2025

Regió7

Dionís Guiteras inicia el mandat «de transformar Moià» amb una crida al consens

El republicà encara la seva quarta legislatura amb la mà estesa a l’oposició, tot i tenir majoria absoluta
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, alçant la vara del quart mandat Queralt Casals

Queralt Casals
Moià | 17·06·23 | 14:30 | Actualitzat a les 15:32

En un ple molt tranquil i sense lloc per a les sorpreses, Dionís Guiteras ha estat investit per quarta vegada alcalde de Moià, després que els republicans guanyessin les eleccions per majoria absoluta. Com de costum, la constitució del nou Ajuntament s’ha fet a l’auditori Sant Josep que pràcticament s’ha omplert per a l’ocasió i que ha comptat amb la presència de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, amb arrels moianeses. Guiteras ha assegurat, un cop investit alcalde, que el mandat que ara s’inicia és el de «transformar Moià» i ha estès la mà a l’oposició per continuar treballant amb el consens de la darrera legislatura.

A les 11 en punt, el secretari ha donat el tret de sortida al ple de constitució de l’Ajuntament de Moià amb la creació de la mesa d’edat, que han presidit la regidora més gran, en aquest cas la socialista Susana Tàpia, i el més jove, Lluís Cascales, d’Aramoià. Un cop han pres possessió del càrrec els 13 regidors i regidores del consistori, s’ha procedit a l’elecció de l’alcalde on l’única formació que ha presentat candidat ha estat Aramoià. Així, Dionís Guiteras ha estat investit alcalde amb els 8 vots a favor de la seva formació i els cinc en blanc de la resta de grups amb representació municipal: Junts, que té 3 regidors, i el PSC i la CUP, que en tenen un.

Com marca el protocol, Guiteras ha rebut per quarta vegada la vara d’alcalde. Ha estat de la mà de la regidora de més edat de la mesa, la socialista Susana Tàpia. Un cop investit, el republicà s’ha dirigit als assistents per agrair el suport rebut i ha assegurat que el que ara comença «ha de ser el mandat de transformar Moià» però sobretot, ha remarcat, «ha de ser el mandat de seguir treballant amb la resta de regidors i regidores que ara estan a l’oposició de la mateixa manera que ho hem fet aquests quatre anys, amb confiança i amb diàleg».


En aquesta línia, ha destacat que tot i tenir majoria, «no la pensem pas utilitzar d’una manera a l’ús, com es pot utilitzar una majoria absoluta, perquè s’ha demostrat que treballant, dialogant i arribant als plens cadascú amb les seves posicions, però havent-ho parlat és un bé per al poble i, fins tot, és un bé per a nosaltres mateixos com a persones». Per això, ha dit, «estenc la mà per seguir tots i totes tretze treballant per Moià i per la seva gent». A nivell personal, ha tingut un record per als seus pares, que sempre l’havien acompanyat en les preses de possessió i, en aquesta ocasió, «hi són en l’esperit i els noto aquí al costat».

Al seu torn, la portaveu de Junts per Moià, Montví i Montjoia, Maria Tarter, ha afirmat que «continuarem treballant amb una oposició constructiva i proactiva i esperem arribar a molts consensos com en aquest ultim mandat» amb la voluntat «de treballar per tots». Per la seva banda, la regidora de la CUP Lakshmi Roset, ha fet una crida a «fer front des de Moià als grans reptes actuals com l’emergència climàtica, la crisi econòmica i l’emergència social que provoca aquesta pujada del feixisme que ens posa en perill a totes». També ha fet notar l’elevada abstenció i la necessitat de «treballar també per aquestes persones que han manifestat una posició política». La regidora socialista, Susana Tàpia, ha apel·lat també a la bona entesa entre partits i ha expressat la seva voluntat de «continuar treballant pel poble amb fermesa i de forma rigorosa i especialment vetllaré per les petites coses que fan feliços els ciutadans».

El ple ha acabat amb una fotografia de família dels tretze regidors que conformen el nou consistori i amb les habituals felicitacions i abraçades entre els membres de la corporació i el públic assistent, especialment a l’alcalde Dionís Guiteras, que ha recuperat la majoria absoluta que havia perdut fa quatre anys i encara el seu quart mandat. 

17 juny 2023

Regió7

Aramoià remunta i obté la majoria absoluta que va perdre fa quatre anys

Els republicans es distancien amb una còmoda victòria de la resta de partits, que tots perden vots, mentre VOX no obté representació

Moià | 29·05·23 | 00:03



Dionís Guiteras és alcalde de Moià des de fa 12 anys ARXIU | ALEX GUERRERO

Les eleccions municipals d’aquest diumenge han donat una folgada victòria als republicans d’Aramoià, que han recuperat la majoria absoluta que havien perdut ara fa quatre anys en el que ha estat el seu segon millor resultat en dues dècades. Ha obtingut 8 dels 13 regidors del consistori, i això dona la quarta alcaldia consecutiva a Dionís Guiteras, que ara podrà tornar a liderar un govern en solitari. En aquest mandat, ho ha fet amb el suport de l’única regidora del PSC.

De fet, Aramoià ha sumat tan sols un centenar més de vots que fa quatre anys, però la forta abstenció, que s’ha incrementat en gairebé deu punts percentuals respecte el 2019, ha traduït aquest guany de vots en dos regidors més, i ha passat de 6 a 8. Ho ha fet a costa de la resta de partits, que tots han perdut suport. Junts, que es presentava com la formació rival, s’ha quedat a molta distància, amb 3 regidors (en tenia 4) i la pèrdua de 138 vots. Capgirem Moià (CUP) n’ha perdut la gairebé la meitat, i això li ha costat un regidor (ha passat de dos a un). El PSC ha aconseguit mantenir la regidora que tenia, tot i que també ha perdut quasi cent vots.

Per la seva banda, VOX, que s’estrenava com a aspirant en aquestes eleccions, s’ha quedat a molta distància de la resta de partits, i no ha obtingut representació.

Un cop confirmats els resultats amb el cent per cent escrutat, a través del seu compte de twitter Aramoià agraïa el suport rebut, i manifestava la voluntat de «transformar Moià», amb la premisa que «hem demostrat saber planificar i saber gestionar. Tenim una estratègia clara, tenim projecte i tenim futur!».

A nivell comarcal Junts i ERC es reparteixen el territori, amb un lleuger avantatge de Junts, que s’ha imposat en cinc municipis i ha arrabasat la majoria que els republicans tenien a Collsuspina. També han donat el cop a Castellterçol, desbancant Castell en Positiu, i a Monistrol de Calders també són primera força davant d’ERC, després dels ajustadíssims resultats que fa quatre anys els juntaires van tenir amb la CUP, que aquesta vegada no s’ha presentat. A Sant Quirze s’ha imposat l’ISQS de Sonsoles Letang, vinculat al PSC.

29 maig 2023

Regió7

L'oposició estén la mà al govern en minoria de Dionís Guiteras

 17 juny 2019

el9nou paper

ERC, ara en minoria, proposa reeditar el govern d'unitat al Consell del Moianès

Els republicans són la força més votada, però l'empat en consellers amb JxC deixa obertes altres opcions jordi escudé 30.05.2019 | 00:17


Constitució del primer Consell Comarcal del Moianès, fa quatre anys arxiu/mireia arso

La primera renovació del Consell Comarcal del Moianès, que es va constituir per primera vegada el 2015, podria reeditar la fórmula del govern d'unitat que ha tingut durant el seu primer mandat d'història. Així ho proposa ERC, que ha tornat a ser la força més votada però amb la diferència que fa quatre anys tenia majoria absoluta i va impulsar un govern unitari per pròpia voluntat. Ara voldria repetir l'experiència, però té minoria i s'haurà de veure com responen la resta de grups, que, per ara, ni ho avalen ni ho descarten.

L'escenari ha canviat. ERC ha perdut tres consellers i s'ha quedat amb set, el mateix nombre que Junts per Catalunya, que n'ha guanyat un. I a banda de la correlació de forces entre els dos grans, hi haurà un ple més fragmentat i amb un partit més. Castell en Positiu guanya un conseller i ara en tindrà dos, i la CUP entra al consell per primer cop, també amb dos membres. El PSC en perd un, i n'hi queda un.

ERC entén que li toca negociar com a primera força, i després de la bona excperiència que diu que ha tingut aquests quatre anys, vol revalidar el govern d'unitat. «Fins ara ens ha mogut l'esperit del Consorci, que és el d'una comarca governada per tots», apunta el president comarcal d'ERC, Eloi Oller. Aquesta setmana els republicans reuniran l'executiva comarcal, i la propera «iniciarem converses amb la resta de grups».

Junts per Catalunya serà decisiu a l'hora de veure com es configura el govern de la comarca. Per ara deixa obertes totes les opcions en el cas del Consell Comarcal, i no descarta la possibilitat d'avenir-se a reeditar el govern d'unitat. De totes maneres, «encara és molt aviat» per entrar en valoracions, apunta la presidenta comarcal del partit, Maria Tarter. Es mostra prudent a parlar de possibles pactes perquè «primer ens hem de trobar per fer balanç d'aquest mandat, i ni tan sols no sabem quins set consellers representaran el partit».

O unitat, o pactes a tres
Si finalment es descarta un eventual govern d'unitat, la més que improbable possibilitat de pacte entre els dos grans obligaria ERC i Junts per Catalunya a buscar els seus propis aliats per separat. Per formar majoria absoluta, en tots dos casos caldria una triple aliança fins a sumar deu consellers de dinou.

Tenint en compte que Castell en Positiu i la CUP tenen dos representants cada un, la darrera paraula la podria tenir el PSC, que sumant el seu únic conseller a alguna de les combinacions possibles, donaria la majoria absoluta. El seu president comarcal, Enric Terencio, diu que, «l'ideal seria un govern d'unitat», però «amb canvis de lideratge i funcionament». Si no és així, «no descartem cap escenari de recolzament». Terencio sosté que, amb quatre anys d'història, al Consell Comarcal del Moianès «ara li cal un revulsiu». Diu que s'ha fet molt bona feina a nivell de turisme i ocupacional, «però ara cal desenvolupar al cent per cent altres serveis».

Les altres dues formacions en joc, per ara no no es posicionen en cap escenari. Castell en Positiu, d'entrada no descarta res, però abans vol escoltar propostes i debatre-les internament, segons han apuntat fonts del partit. El mateix passa amb la CUP: «S'haurà de valorar en l'assemblea comarcal», apunta la coordinadora comarcal del partit, Basharat Changue, però no es preveu fins passada la constitució dels ajuntaments, el 15 de juny.

30 maig 2019

Regió7

Vuit de cada deu ajuntaments tindran majories absolutes

A la Cerdanya i al Moianès hi ha només un municipi on cap partit no ha obtingut més de la meitat dels regidors david bricollé 28.05.2019 | 23:45
El 80% dels ajuntaments sorgits de les eleccions de diumenge passat estaran governats durant el proper mandat per un partit que ha obtingut majoria absoluta. Municipis que, per tant, ja coneixen a hores d'ara qui serà el seu alcalde (si no hi ha cap sorpresa en forma de renúncia i de canvi de candidat proposat). Perquè els candidats que encapçalaven aquestes llistes han obtingut un suport que els suposa més del 50% de la representativitat en el proper ple municipal i ja tenen garantits els suports necessaris.

De fet, el percentatge d'ajuntaments de casa nostra que han obtingut la majoria absoluta s'ha mantingut molt sostingut en les tres últimes eleccions municipals. Després de les d'aquest diumenge, aquesta situació es dona en un total de 124 dels 155 municipis de les set comarques. És a dir, exactament el 80%. Després de les eleccions de fa quatre anys, tan sols hi va haver un ajuntament menys on es produís aquesta situació (123 dels 155 totals), el que equival al 79,3%. I si encara tirem més enrere, fins als comicis del 2011, la xifra de majories absolutes va ser lleugerament inferior, però en una línia força propera. En concret, es va donar en 117 ajuntaments, el que equival a tres de cada quatre (75,4%).

Unes xifres que donen a entendre que en aquestes eleccions hi ha una situació generalitzada de concentració de vot sobre candidatures molt sòlides (particulars per a cada municipi). Si bé és cert que hi havia poblacions on només es presentava una candidatura (i que, per tant, tenien garantida no només la majoria absoluta, sinó el domini complet del ple municipal i l'alcaldia), també cal precisar que aquesta situació només es donava en 17 municipis de les nostres comarques (l'11%).


Per comarques, la Cerdanya és la que tindrà una proporció més alta d'ajuntaments amb majoria sorgits dels resultats que van donar les urnes aquest diumenge. Es dona en 16 dels 17 consistoris que hi ha (el 94%), ja que només Alp queda pendent d'aliances per configurar el nou govern local.

També al Moianès només hi ha una població on no s'ha donat una majoria absoluta d'un total de deu, el que suposa un índex del 90%. L'únic municipi que queda pendent de possibles pactes per definir qui el presidirà i governarà és la capital, Moià (vegeu més informació a la pàgina 4). Tot i que la formació guanyadora, AraMoià-AM ha quedat a només un regidor del que marca aquesta majoria (n'ha obtingut 6), després de perdre'n quatre.

Els percentatges més baixos de majories absolutes es donen en dues de les comarques amb més municipis, i en tots dos és del 63%, el Bages i l'Anoia. En el cas del Bages, hi ha 11 dels 30 ajuntaments de la comarca on en les properes setmanes de ben segur que hi haurà negociacions per lligar les aliances necessàries per assolir un govern el màxim d'estable. D'aquests 11, n'hi ha 6 on tots els partits han quedat lluny d'aquesta majoria (com a mínim a 2 regidors) i, per tant, més fragmentats. A l'Anoia, són 21 de 33 els ajuntaments que ja saben que tenen un govern amb un partit que té el domini numèric del ple municipal. Les dues úniques capitals on hi ha majories absolutes són Solsona i Puigcerdà. Al Berguedà, el percentatge de majories absolutes és del 90%, ja que només queden pendents d'aliances Berga, Bagà i Vilada, i al Solsonès del 86%. En aquest cas, les excepcions són Olius i Odèn.

28 maig 2019

Regió7

Guiteras perd la majoria absoluta a Moià i la CUP entra per primera vegada

El PSC torna a obtenir representació després de 8 anys sense presentar llista acn 27.05.2019 | 00:01

L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras (Ara Moià – AM (ERC)) ha guanyat novament les eleccions municipals, però ha quedat lluny dels resultats de l'any 2015. El també diputat al Parlament ha perdut la majoria absoluta que ostentava amb 10 regidors i retrocedeix fins a 6 representants. Els quatre edils que perd l'alcalde se'ls reparteixen Junts per Moià, com a segona força i 4 regidors (un més que el 2015), el PSC –que torna a obtenir un representant després de 8 anys sense presentar-se a les eleccions municipals a Moià- i la CUP, que es presentava per primera vegada amb Basha Changue com a cap de llista i que s'ha estrenat amb 2 representants. La participació a Moià ha crescut del 56,2% fins al 66,9% en aquests comicis.

El 2015 a Moià el republicà Dionís Guiteras va aconseguir ser hegemònic. La seva candidatura, Ara Moià –AM, va aconseguir 10 dels 13 regidors possibles. Els 1.673 vots que va aconseguir, el 74% del total, li va permetre governar amb comoditat durant tot el mandat. Ara, però Guiteras n'obté 6, i torna així als resultats obtinguts l'any 2011.

Amb suports o en solitari, i si no es configura una majoria alternativa, seria el tercer mandat de Guiteras al capdavant del consistori de la capital de la nova comarca del Moianès.
En aquestes municipals, a Moià s'han presentat quatre llistes. A més de Guiteras, Junts per Moià s'ha presentat amb Maria Tarter al capdavant. El 2015 CiU va obtenir 463 vots, un 20,5% del total.

Com a novetat, enguany s'han presentat Capgirem Moià – CUP Alternativa Municipalista, amb Basha Changue com a cap de llista. D'altra banda, Susana Tapia encapçalava la candidatura de Progrés-Socialistes amb el lema 'Totes i tots som Moià', que no ha aconseguit representació.

27 maig 2019

Regió7

AraMoià referma el seu lideratge, però perd pidtonada i la majoria absoluta

27 maig 2019

Regió7 paper

ERC s'imposa a mitja comarca, que mantindrà la majoria dels alcaldes

27 maig 2019

Regió7 paper