Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Junts per Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Junts per Catalunya. Mostrar tots els missatges

19 d’abr. 2023

Eduard Sánchez optarà a la reelecció a l’alcaldia de Calders a les properes municipals

L’actual batlle encapçala la nova candidatura Tot per Calders, vinculada a Junts per Catalunya

Redacció

Calders | 19·04·23 | 11:11



Membres de la candidatura de Tot per Calders TOT PER CALDERS


L’alcalde de Calders, Eduard Sánchez, optarà a la reelecció a les properes eleccions municipals del 28 de maig i, d’aquesta manera, aspirarà a seu tercer mandat consecutiu. Ho farà encapçalant la nova candidatura Tot per Calders, vinculada a JxCat. La llista, formada per persones majoritàriament independents, compta amb antics regidors i l’anterior alcalde Lluís Cererols.

Segons explica la formació, Tot per Calders està formada per 12 persones majoritàriament independents i sense militància a cap formació política que «s’han agrupat en una candidatura renovada, amb representants de diversos sectors del municipi i amb presència de persones destacades de diverses entitats del poble».

L'actual alcalde i cap de llista, que aspira al seu tercer mandat consecutiu, assegura que Tot per Calders és «una candidatura amb la força de liderar un nou projecte de futur per a un Calders que ha crescut de manera substancial els darrers anys». Entre els projectes de la formació destaquen la creació d’una comunitat energètica per compartir energia amb tota la població, la recuperació de l’antiga fàbrica Jorba per a usos culturals, socials i artístics, i promoure la creació d’habitatge assequible.

Eduard Sánchez, arqueòleg de formació, va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 amb la Candidatura Democràtica de Calders (vinculada a ERC). El 2011 es va presentar com a cap de llista de CiU però no va guanyar i va fer coalició de govern amb la Candidatura Democràtica de Calders. El 2015 CiU va accedir per primer cop a l’alcaldia amb 4 dels 7 regidors del consistori, un resultat que va repetir fa quatre anys sota les sigles de Junts per Catalunya.

19 abril 2023

15 de febr. 2021

Al Moianès, Junts venç per ben poc

La formació de Puigdemont s'imposa a ERC per 114 vots a la comarca, on la CUP i el PSC guanyen terreny i Cs es desploma jordi escudé vila 15.02.2021 | 02:15

Al Moianès, Junts venç per ben poc


Les eleccions d'ahir al Moianès es van debatre en un frec a frec que finalment va donar una victòria molt ajustada a Junts, que es va imposar per tan sols 114 vots de diferència a ERC, la segona força més votada a la comarca. La nit d'ahir també es va tancar amb uns bons resultats per al PSC, que va aconseguir una remuntada respecte els darrers comicis i ara se situa com a quarta força a la comarca, però encara lluny de la victòria i amb un terç del suport que tenen els dos partits majoritaris.
 
Junts i ERC es van repartir el pastís, amb victòries per a l'un o l'altre en tots els municipis. Junts, que el 2017 va guanyar en tots deu, va notar la fugida d'alguns vots que aquesta vegada van anar al PDeCAT (299 en el conjunt de la comarca) i ahir es va imposar en sis. ERC va ser la força més votada en tres poblacions, entre elles la capital, Moià, mentre que a Santa Maria d'Oló es va produir un empat a 200 vots entre les dues formacions.

Amb aquests resultats, l'independentisme revalida la seva hegemonia al territori, amb quasi 8 de cada deu vots, i amb un ascens destacat de la CUP, que passa de quarta a tercera força, amb gairebé el 12% dels sufragis.

L'avenç de la CUP treu de la tercera posició a Cs, que s'enfonsa estrepitosament fins a la vuitena, amb una pèrdua de gairebé 800 vots. Això situa la formació taronja just per sobre del PP, que també veu minvat el seu suport amb 55 sufragis menys que el 2017, la qual cosa el deixa per sota del centenar en el conjunt de la comarca.

Unes davallades que han beneficiat especialment el PSC, que suma 105 vots més que fa tres anys, i esdevé la tercera força a Moià i a Sant Quirze Safaja, i amb un increment percentual de vots a tot arreu tret de l'Estany i Monistrol de Calders. Dins de l'esquerra, En Comú Podem aguanta els resultats, amb un lleuger retrocés.

La irrupció de Vox en aquests comicis també s'ha deixat notar al Moianès, on ha estat la setena força més votada (la quarta a Sant Quirze), però amb suports a tots els municipis tret de Granera.

La participació ha baixat 23 punts percentuals respecte el 2017, tot i que es manté per sobre del 50% a tots deu municipis. 

15 febrer 2021

Regió7

12 de febr. 2021

Coneixem els candidats del Moianès: Ennatu Domingo (Junts)






febrer 12th, 2021 Dídac Garcia 


Amb només 24 anys i nascuda a Etiòpia, Ennatu Domingo va de número 28 per la demarcació de Barcelona de les llistes de Junts per Catalunya.

L’Ennatu Domingo diu que és una mica “d’aquí i d’allà” i que li agrada definir-se com a “nòmada”. Fa 17 anys va ser adoptada per una família catalana i ha viscut amb un peu a Barcelona i l’altre a Castellterçol. Al finalitzar els estudis obligatoris va marxar a fer la carrera a l’estranger. L’Ennatu ha estudiat Ciències Polítiques i un màster en conflictes i resolució. Actualment és becària del Parlament Europeu de Brussel·les en l’àmbit de relacions internacionals, concretament entre la Unió Africana i la Unió Europea. L’interès per la política li ve de les seves arrels africanes ja de petita. De fet, venir d’un país subdesenvolupat li ha despertat l’interès sobre perquè uns països se n’ensurten millor que un altres i com es poden resoldre els conflictes des de la política.

La decisió d’entrar a la formació de Junts Per Catalunya va venir de la pròpia Ennatu. Afiliada a Junts des de setembre de l’any passat, va pensar que presentar-se a primàries era la millor manera d’entrar a la política activa i ampliar el seu bagatge.

Les propostes de Junts Moianès venen capitalitzades per millorar les connexions de la Catalunya Central, tant a nivell de carreteres com la fibra òptica. Facilitar l’accés a l’habitatge i augmentar la presència dels Mossos d’Esquadra a la comarca són altres línies generals marcades per la formació. Tot i això, per l’Ennatu el més important és que la gent vagi a votar.

Pel que fa als actes de campanya, Junts ha apostat per un sistema híbrid dividit en tres grans blocs: l’obertura de campanya, l’acte central i la clausura que es durà a terme avui. Totes tres han sigut en format online i presencial.

D’altra banda, la moianesa Maria Tarter també es presenta a les llistes de Junts. Va de número 38 per la demarcació de Barcelona.

12 febrer 2021

OnaMoianès

22 de gen. 2021

Sis dones i dos homes: els candidats del Moianès per les ‘possibles’ eleccions del 14 de febrer

 

gener 22nd, 2021 Dídac Garcia 


Un total de 8 moianesos són presents després de la publicació de les llistes a les eleccions de Catalunya. Això suposa un augment de la representació comarcal envers anteriors convocatòries.

La representant amb opcions d’entrar al Parlament és la regidora de Moià Basha Changuerra, que va en cinquena posició a la llista de la CUP. Alguns anàlisi, com el del periodista Xavier Rius per la revista La Tosca, auguren que podria arribar a ser diputada amb una baixa participació. També existeix la possibilitat que durant la legislatura hi hagi un relleu de candidats. En qualsevol cas, la política moianesa seria la segona persona de la comarca en obtenir l’escó. El primer va ser l’actual alcalde de Moià, Dionís Guiteras, qui ho va aconseguir fa dues legislatures.

Si ens fixem a la llista de Junts per Catalunya trobem la castellterçolenca Ennatuhum Domingo al número 28 mentre que la Maria Tarter, regidora de Moià, va en el 38.

Pel que fa el PSC té Rafael Manzanera, conegut metge de família de Moià, com a número 49 les seves llistes.

A la candidatura d’En Comú Podem també trobem representació del Moianès. En concret, Montse Clapers en 61è posició.

Pel que fa el PDeCAT, el jove Àlex Mur ocupa el número 27 de la llista mentre que Rosa Ponsa, presidenta dels Tres Tombs de Moià, anirà en un dels últims llocs del partit que encapçala Àngels Chacón.

Per últim, la més jove: Elsa Maestre, de Collsuspina i de les Joventuts d’Esquerra, que va en el lloc número 81 d’ERC.

22 gener 2021

OnaMoianès

2 de set. 2020

Maria Tarter es dona de baixa del PDeCAT i deixa la presidència del partit al Moianès

Àlex Mur Creus, que ja presideix l'agrupació local de Moià, ha estat designat com a president interí redacció 02.09.2020 | 22:39


Maria Tarter arxiu/oscar bayona


La crisi del PDeCAT, que ha desencadenat un gran nombre de baixes de militants d'arreu del país, ha afectat també el partit al Moianès. Maria Tarter Armadans, que presidia l'agrupació comarcal del Partit Demòcrata al Moianès, s'ha donat de baixa de l'organització en el marc del distanciament amb Junts per Catalunya. Per aquest motiu, Àlex Mur Creus, que ja presideix l'agrupació local de Moià, ha estat designat com a president interí de l'agrupació comarcal del Moianès fins a la celebració de les properes eleccions internes per escollir els nous càr-recs territorials.

Àlex Mur lamenta «el despropòsit que suposa el distanciament entre les dues formacions polítiques, i més encara quan totes dues provenen de la mateixa tradició política convergent i que sempre han concorregut en una única candidatura als diversos comicis». Així mateix, en l'àmbit local, comarcal i provincial, Mur insta les parts a mantenir la cohesió dels grups de representants polítics a les institucions per poder seguir implementant els programes electorals presentats.

2 setembre 2020

Regió7

5 de juny 2020

JxCat al Moianès portava la demanda del projecte a tots els seus programes

d. b. 05.06.2020 | 22:21

Trobada que van tenir candidats de JxC del Moianès amb Isidre Gavín ARXIU/junts per catalunya
A les eleccions municipals del maig del 2019, les candidatures de Junts per Catalunya que van presentar llista als diferents municipis del Moianès van acordar portar totes un punt en comú, el de la reivindicació d'un projecte de millora de la carretera C-59 per part del Govern català. Fins i tot, en aquella fase a les portes de la celebració de les eleccions, representants de totes les candidatures van mantenir una trobada amb Isidre Gavín, secretari d'Infraestructures i Mobilitat del departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, per traslladar-li de primera mà aquesta demanda.

Després que el departament hagi anunciat el procés de licitació del projecte de millora d'un dels trams més importants, Junts per Catalunya al Moianès ha fet pública la seva satisfacció «perquè veiem que el compromís adquirit a les eleccions municipals de maig de 2019 comença a materialitzar-se».

En un comunicat, el conjunt de grups de la formació destaca que aquest «és el primer pas per disposar d'un projecte de millora d'aquesta carretera entre Sant Feliu de Codines i Moià, donat que és el sector on es troben els trams de menor amplada de la via i amb un pitjor estat de l'asfalt». Fan també referència a les dades que exposa l'estudi EuroRAP Catalu-nya 2019, que mostren que la C-59 té un índex anual d'accidents mortals i greus de 4,7 entre el 2016 i el 2018.

En aquest sentit, confien que «el projecte prevegi un increment i una millora quant a mesures de seguretat, també en matèria de prevenció de l'accidentalitat amb la fauna. Quan es culmini la redacció del projecte i es trobi en exposició pública es podrà conèixer el seu contingut i, així mateix, aportar-hi propostes de canvi o de millora». També subratllen que les característiques de la carretera quant a l'amplada reduïda dels carrils i la inexistència de vorals a la majoria de trams, «així com la situació deficient en la que es troba l'asfalt en molts punts i la manca de trams per avançar de manera segura els vehicles amb marxa lenta, són els principals factors que dificulten la fluïdesa la mobilitat. Esperem, doncs, que el projecte prevegi corregir aquestes problemàtiques». El comunicat incideix que «no disposar d'unes comunicacions segures i que permetin un trànsit fluid de mercaderies i persones és un fre a les noves inversions i la competitivitat econòmica del Moianès. Sense una connectivitat viària segura i fluida, el Moianès ho tindrà molt més difícil per competir amb zones ben comunicades com la Plana de Vic, el Pla de Bages o els Vallès, especialment a l'hora de captar inversions».

5 juny 2020

Regió7

11 de nov. 2019

La CUP irromp com a tercera força al Moianès

Els republicans es mantenen com a formació dominant a la comarca però cedeixen 3 dels 10 municipis a Junts per Catalunya queralt casals 11.11.2019 | 02:28


Votacions ahir al matí al col·legi electoral de Moià ubicat a Les Faixes JOAN CAPDEVILA

ERC va tornar a ser ahir la força més votada en les eleccions generals al Moianès, amb el 33,73% dels vots, tot i perdre'n 810 respecte les eleccions de l'abril. D'aquesta manera, no es va poder imposar a la totalitat dels 10 municipis de la comarca, com aleshores, i n'ha cedit tres a Junts per Catalunya, que es manté com a segona força, però amb un lleuger ascens. La CUP ha irromput amb força en unes generals i ha estat la tercera formació més votada, per sobre del PSC i els comuns, que han baixat. La dreta espanyolista es manté com a minoritària, tot i l'increment de Vox.

Els partits independentistes s'han imposat de nou en les eleccions al Congrés només mig any després dels darrers comicis i sumen el 71,75% dels vots a la comarca, una xifra similar a la de fa mig any, però amb la suma d'un nou actor, la CUP, que ha tingut 1.053 vots al Moianès. La seva irrupció pot ser un dels motius de la pèrdua de pes dels republicans, que, tot i així, es mantenen com a primera força, gairebé 10 punts percentuals per sobre de Junts per Catalunya, que ha sumat el 24,08% dels vots a la comarca, tres punts més que a l'abril.

Amb tot, aquestes eleccions han trencat l'hegemonia que tenia ERC a les generals, en què s'havia imposat en els 10 pobles de la comarca, i ha cedit Calders, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja a JuntsxCat. Per la seva banda, el PSC, que ha passat el tercer lloc a la CUP, ha perdut pes respecte a fa mig any, amb 204 vots menys, igual que En Comú Podem, que ha reculat 158 vots. Més País ha sumat uns escassos 58 votants i la dreta espanyolista (Ciutadans, el PP i Vox) han sumat el 8,18% de vots de la comarca, un percentatge pràcticament calcat al dels darrers comicis, però amb un canvi en la correlació de forces. Mentre que Cs ha perdut més de la meitat dels votants i el PP també retrocedit, Vox s'ha enfilat lleugerament i ha sumat 237 vots a la comarca, 97 més que a l'abril.

A Moià els resultats han seguit la tònica comarcal. ERC s'hi ha imposat amb el 35% del vots, tot i perdre'n 243, i JuntsxCat, en segon lloc, n'ha sumat 70. Els segueix la CUP amb 428 vots (13,13%) i tant el PSC com els Comuns han retrocedit. El PP i Vox han tingut un lleuger ascens, mentre que Cs ha perdut 100 votants.

11 novembre 2019

Regió7

17 de juny 2019

Alcaldies de Catalunya 2019: un de cada quatre municipis canvia de color respecte al 2015

L'Anoia és la comarca on hi ha més variacions, en un terç dels casos; ERC és qui més hi guanya i té la vara de 64 ajuntaments david bricollé manresa 17.06.2019 | 23:45

Mapa d'alcaldies de la Catalunya Central
Una de cada quatre alcaldies de la Catalunya Central ha canviat de color polític aquest 2019, un cop superades les eleccions i el posterior període de pactes, que es va concretar en el ple de dissabte de constitució dels nous ajuntaments. Hi ha, per tant, un mapa relativament estable amb relació al que es va dibuixar ara fa quatre anys, ja que, llegit a l'inrevés, és igual de cert que en tres de cada quatre consistoris el color polític de l'alcalde o alcaldessa es manté. I una segona conclusió rellevant és que, a grans trets, els canvis, allà on n'hi ha, estan sobretot marcats per un transvasament entre Junts per Catalunya (que és el que més hi perd) i ERC (la formació que més hi guanya).

D'aquesta comparativa entre el mapa actual i el de fa quatre anys cal fer dues anotacions prèvies. La primera, que el color polític que apareix en cada municipi el 2015 correspon al partit que va obtenir l'alcaldia just després de la constitució dels ajuntaments d'aquell moment. Però cal tenir present que en alguns hi ha hagut canvis al llarg del mandat, ja fos acordats per pactes, o per trencaments o mocions de censura. La segona anotació és que Junts per Catalunya és comptabilitzat en el mapa del 2019 com l'equivalent de CiU el 2015.

La comarca on hi ha hagut més canvi de color en la possessió de la vara és l'Anoia, ja que això ha succeït en un terç dels consistoris (11 de 33). Entre els més significatius hi ha el cas de Montbui, on Jesús Miguel Juárez, d'Ara Montbui, amb el suport d'ERC, ha tallat 24 anys d'alcaldia del socialista Teo Romero.

Colors calcats al Moianès
Molt a prop hi ha també el Berguedà, on hi ha batlles i batllesses de diferent color que en l'inici de l'anterior mandat en 10 dels 31 municipis de la comarca, alguns de tan significatius com Bagà, on el socialista Joan Roma no es tornava a presentar després de 28 anys d'alcaldia, i aquesta ha passat a mans d'una formació independent; o Bagà, on ERC ha assolit per primer cop el màxim càrrec municipal.

A l'altre plat de la balança hi ha el Moianès, la comarca més estable de totes, amb diferència. I és que en aquesta demarcació no hi ha hagut ni un sol canvi entre el color de l'alcaldia el juny del 2015 i el juny del 2019. De fet, tret d'Enric Güell d'Oló (que ha governat fins dissabte passat, però que no es tornava a presentar a les eleccions), els 9 restants són els mateixos ara que els que van començar el mandat passat. Cal matisar, però, dos casos. A Monistrol de Calders, una moció de censura va fer que la CUP perdés l'alcaldia a mans de CiU i, més tard, d'ERC. I a Castellcir, per acord va passar d'ERC a CiU a mig mandat.

En el cas del Bages, les alcaldies oficialitzades dissabte han suposat un canvi de color polític a 9 dels 30 municipis (el 30%). Entre els més significatius, per dimensió, hi ha Sant Joan (passa de Convergència als independents d'Alternativa), Súria (de Convergència passa al PSC), Sant Vicenç i Sallent (de Convergència passa a ERC). En aquesta comarca, al llarg del mandat hi va haver canvis de color per acord de pacte o per trencaments o mocions a Artés, Castellnou i Balsareny. També cal tenir present que per al mandat que ara comença hi ha previstos canvis en virtut dels pactes a Manresa (d'aquí a un any passarà de Junts a Esquerra) i a Navàs (de la CUP a ERC).

17 juny 2019

Regió7

30 de maig 2019

ERC, ara en minoria, proposa reeditar el govern d'unitat al Consell del Moianès

Els republicans són la força més votada, però l'empat en consellers amb JxC deixa obertes altres opcions jordi escudé 30.05.2019 | 00:17


Constitució del primer Consell Comarcal del Moianès, fa quatre anys arxiu/mireia arso

La primera renovació del Consell Comarcal del Moianès, que es va constituir per primera vegada el 2015, podria reeditar la fórmula del govern d'unitat que ha tingut durant el seu primer mandat d'història. Així ho proposa ERC, que ha tornat a ser la força més votada però amb la diferència que fa quatre anys tenia majoria absoluta i va impulsar un govern unitari per pròpia voluntat. Ara voldria repetir l'experiència, però té minoria i s'haurà de veure com responen la resta de grups, que, per ara, ni ho avalen ni ho descarten.

L'escenari ha canviat. ERC ha perdut tres consellers i s'ha quedat amb set, el mateix nombre que Junts per Catalunya, que n'ha guanyat un. I a banda de la correlació de forces entre els dos grans, hi haurà un ple més fragmentat i amb un partit més. Castell en Positiu guanya un conseller i ara en tindrà dos, i la CUP entra al consell per primer cop, també amb dos membres. El PSC en perd un, i n'hi queda un.

ERC entén que li toca negociar com a primera força, i després de la bona excperiència que diu que ha tingut aquests quatre anys, vol revalidar el govern d'unitat. «Fins ara ens ha mogut l'esperit del Consorci, que és el d'una comarca governada per tots», apunta el president comarcal d'ERC, Eloi Oller. Aquesta setmana els republicans reuniran l'executiva comarcal, i la propera «iniciarem converses amb la resta de grups».

Junts per Catalunya serà decisiu a l'hora de veure com es configura el govern de la comarca. Per ara deixa obertes totes les opcions en el cas del Consell Comarcal, i no descarta la possibilitat d'avenir-se a reeditar el govern d'unitat. De totes maneres, «encara és molt aviat» per entrar en valoracions, apunta la presidenta comarcal del partit, Maria Tarter. Es mostra prudent a parlar de possibles pactes perquè «primer ens hem de trobar per fer balanç d'aquest mandat, i ni tan sols no sabem quins set consellers representaran el partit».

O unitat, o pactes a tres
Si finalment es descarta un eventual govern d'unitat, la més que improbable possibilitat de pacte entre els dos grans obligaria ERC i Junts per Catalunya a buscar els seus propis aliats per separat. Per formar majoria absoluta, en tots dos casos caldria una triple aliança fins a sumar deu consellers de dinou.

Tenint en compte que Castell en Positiu i la CUP tenen dos representants cada un, la darrera paraula la podria tenir el PSC, que sumant el seu únic conseller a alguna de les combinacions possibles, donaria la majoria absoluta. El seu president comarcal, Enric Terencio, diu que, «l'ideal seria un govern d'unitat», però «amb canvis de lideratge i funcionament». Si no és així, «no descartem cap escenari de recolzament». Terencio sosté que, amb quatre anys d'història, al Consell Comarcal del Moianès «ara li cal un revulsiu». Diu que s'ha fet molt bona feina a nivell de turisme i ocupacional, «però ara cal desenvolupar al cent per cent altres serveis».

Les altres dues formacions en joc, per ara no no es posicionen en cap escenari. Castell en Positiu, d'entrada no descarta res, però abans vol escoltar propostes i debatre-les internament, segons han apuntat fonts del partit. El mateix passa amb la CUP: «S'haurà de valorar en l'assemblea comarcal», apunta la coordinadora comarcal del partit, Basharat Changue, però no es preveu fins passada la constitució dels ajuntaments, el 15 de juny.

30 maig 2019

Regió7

23 de maig 2019

Els candidats de JxCat al Moianès es comprometen a requerir la millora de la C-59

Les 9 candidatures promouen conjuntament que es redacti un projecte de posada al dia de la via que connecta la comarca amb el Vallès i amb l'eix transversal 23.05.2019 | 09:51

Els nou candidats de JxCat amb Isidre Gavín, al costat de la carretera C-59 JXCAT

Els candidats de Junts per Catalunya que es presenten a nou dels deu municipis del Moianès han pres el compromís conjunt que el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat redacti un projecte de millora de la carretera C-59 entre Sant Feliu de Codines i Moià i entre Moià i l'accés a l'Eix Transversal, a Santa Maria d'Oló. Precisament, aquest dimecres els candidats van mantenir una reunió conjunta amb el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, per traslladar-li aquesta urgència.

En les connexions del Moianès cap al Vallès, els alcaldables celebren la proximitat de les obres de transformació de la rotonda de Palau-Solità i Plegamans, que ja s'ha previst que es durà a terme en dues fases i que "descongestionarà la part baixa d'aquest eix Riera de Caldes, en benefici de tots els seus usuaris".

Finalment, insisteixen a la Generalitat en la necessitat de trobar el finançament necessari per a la construcció de la variant de Sant Feliu de Codines, perquè argumenten que suposaria "una clara millora pel que fa a la seguretat viària per als vianants i una reducció notable de la durada del trajecte".

23 maig 2019

Regió7

23 de des. 2017