Eduard Sánchez optarà a la reelecció a l’alcaldia de Calders a les properes municipals

L’actual batlle encapçala la nova candidatura Tot per Calders, vinculada a Junts per Catalunya

Redacció

Calders | 19·04·23 | 11:11



Membres de la candidatura de Tot per Calders TOT PER CALDERS

L’alcalde de Calders, Eduard Sánchez, optarà a la reelecció a les properes eleccions municipals del 28 de maig i, d’aquesta manera, aspirarà a seu tercer mandat consecutiu. Ho farà encapçalant la nova candidatura Tot per Calders, vinculada a JxCat. La llista, formada per persones majoritàriament independents, compta amb antics regidors i l’anterior alcalde Lluís Cererols.

Segons explica la formació, Tot per Calders està formada per 12 persones majoritàriament independents i sense militància a cap formació política que «s’han agrupat en una candidatura renovada, amb representants de diversos sectors del municipi i amb presència de persones destacades de diverses entitats del poble».

L'actual alcalde i cap de llista, que aspira al seu tercer mandat consecutiu, assegura que Tot per Calders és «una candidatura amb la força de liderar un nou projecte de futur per a un Calders que ha crescut de manera substancial els darrers anys». Entre els projectes de la formació destaquen la creació d’una comunitat energètica per compartir energia amb tota la població, la recuperació de l’antiga fàbrica Jorba per a usos culturals, socials i artístics, i promoure la creació d’habitatge assequible.

Eduard Sánchez, arqueòleg de formació, va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 amb la Candidatura Democràtica de Calders (vinculada a ERC). El 2011 es va presentar com a cap de llista de CiU però no va guanyar i va fer coalició de govern amb la Candidatura Democràtica de Calders. El 2015 CiU va accedir per primer cop a l’alcaldia amb 4 dels 7 regidors del consistori, un resultat que va repetir fa quatre anys sota les sigles de Junts per Catalunya.

19 abril 2023

Regió7

El TSJC anul·la l’acord que permetia una antena telefònica a Calders

L’Ajuntament assegura que recorrerà la sentència perquè «no tenim alternativa tècnica ni social»

 

La polèmica per antenes a la zona ve de fa anys | ARXIU/QUERALT CASALS

Roger Junyent. Calders
11·10·22 | 06:25 | Actualitzat a les 08:37


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat una modificació parcial del plantejament urbanístic de Calders que va permetre la instal·lació d’una antena de telefonia mòbil al parc del Grau, a la urbanització de la Guàrdia. D’aquesta manera, l’alt tribunal dona la raó a un grup de veïns de la zona que des de fa anys mantenen un litigi amb el consistori i Orange per la presència de l’antena de telefonia a la zona. El futur de l’antena torna a estar a l’aire ja que la sentència no és ferma i l’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, ha confirmat a Regió7 que la recorreran perquè «no tenim cap més opció ni tècnica ni social» ja que és l’única antena que dona cobertura a tot el municipi.


La sentència anul·la la modificació puntual número 12 del pla urbanístic de Calders que després de ser aprovada pel ple, la comissió d’urbanisme de la Catalunya Central va aprovar de forma definitiva el 24 de febrer del 2020 i que regulava els serveis tècnics de telecomunicacions al municipi.

En el seu recurs contra la modificació del pla urbanístic, els veïns al·legaven que la modificació urbanística impugnada «té per objecte legalitzar una infracció urbanística manifesta i greu o subsidiàriament pel que fa referències al terrenys de la referida sentència». I és que de forma anterior a la sentència actual, en un procés judicial diferent de l’actual, el desembre del 2020 el mateix tribunal ja va ordenar, de forma explícita, l’enderroc de l’antena que aleshores hi havia en aquest mateix parc, en un punt molt proper a l’actual. Aquella sentència va ser ratificada l’estiu del 2021 pel Tribunal Suprem, després que fos recorreguda per Orange i l’Ajuntament de Calders i donava un termini de dos mesos per retirar l’antena. Posteriorment, es va instal·lar una nova torre en un punt molt proper a la que hi havia fins aleshores.

Sànchez ha assegurat que malgrat el sentit «inesperat» de la sentència, en la modificació urbanística «es va seguir fil per randa la normativa que obliga a facilitar la instal·lació de telefonia mòbil» i insistia en què hi presentaran un recurs.

Abans del litigi que va ordenar la retirada de l’antena anterior, la torre de telecomunicacions ja acumulava un llarg historial d’estires-i-arronses entre veïns, ajuntament i l’empresa explotadora de la instal·lació. La primera antena de telefonia mòbil es va instal·lar al parc del Grau de la Guàrdia el 1999, i en més d’una ocasió havia deixat de funcionar durant alguns períodes.

De fet, el 2002, la instal·lació es va desmuntar en compliment també d’una sentència del TSJC motivada per un contenciós administratiu interposat per veïns de la Guàrdia, però es va tornar a muntar en el termini d’un mes. L’antena va continuar donant senyal fins que l’any 2011, l’aleshores propietària va atendre els requeriments municipals i la va deixar fora de servei. Un temps després, però, es va tornar a posar en funcionament, l’any passat es va desmuntar i se’n va instal·lar una en un punt molt proper, a la mateixa finca, però els conflictes judicials entre les diferents parts s’han mantingut fins al dia d’avui.

De fet, a l’espera de com es resol la qüestió actual pendent de recurs, també està en vies judicials la concessió a un termini de quaranta anys que es va fer a l’empresa perquè exploti la torre de telecomunicacions actual. 

11 octubre 2022

Regió7

Camí Vallparadís