31 desembre 2022
Regió7 paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2022. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2022. Mostrar tots els missatges
31 de des. 2023
La connexió del Moianès amb el Vallès i amb l'eix es perfila per al segle XXI
31 desembre 2022
31 de des. 2022
30 de des. 2022
29 de des. 2022
El Moianès i la Cerdanya són les comarques que més van créixer el segon any de pandèmia
Segons el padró oficial a 1 de gener del 2022, només el Bages va experimentar un mínim descens d’habitants, i globalment s’ha crescut clarament a tota l’àrea en els dos anys de covid
Manresa ha perdut població en l'últim padró oficial, però n'hauria recuperat durant el 2022 ARXIU/ALEX GUERRERO
David Bricollé
Manresa | 29·12·22 | 06:24 | Actualitzat a les 09:18
Gairebé tres de cada quatre municipis de l’àrea de Regió7 van guanyar habitants durant el segon any de pandèmia, el 2021, segons la que és la dada més fiable de població, la del registre dels padrons, que acaba de fer públic l’Institut Nacional d’Estadística. I a nivell comarcal és rellevant el cas del Moianès, que és una de les comarques de tot Catalunya que més va créixer en nombres relatius. Va sumar 185 habitants més, el que suposa un augment de l’1,43% en relació amb el 2020 (que ja havia estat també de creixement), només superat pel Baix Penedès i el Garraf. En aquesta línia, destaca també la Cerdanya, que registra un creixement de l’1,11% (213 habitants més), que alhora s’afegeix al creixement que ja va experimentar el primer any de pandèmia (la comarca que més ho va fer de tot Catalunya), de pràcticament el 4%.
En conjunt, les set comarques oficials de l’àrea de Regió7 més els set municipis que conformen el Baix Llobregat Nord van tancar el 2021 (les dades ara publicades són a 1 de gener del 2022) amb un total de 517.069 habitants, el que suposa un creixement del 0,5% respecte l’any anterior (2.266 habitants més), que havia estat d’increment general. En aquest cas, hi ha una excepció, el Bages, que és l’única que registra un decreixement, tot i que és gairebé insignificant (del 0,042%, per 41 habitants menys), i es manté fregant els 181.000 habitants.
Com es deia a l’inici, la demarcació que percentualment va més a l’alça és el Moianès, amb un guany de prop de 200 empadronats més que fan que en el seu conjunt consolidi de ple els 14.000 habitants, barrera que va superar fa dos anys.
Dades dels padrons per municipis INFOGRAFIA REGIÓ7
En el cas de la Cerdanya, que és la segona que més creix, el que fa és consolidar els 19.000 habitants que va assolir el 2020 i apropar-se als 20.000. Aquests 19.443 que té oficialment en l’actual registre és la xifra més alta d’empadronats que la comarca ha tingut, com a mínim, en els últims 46 anys (a l’Idescat apareixen dades fins al 1975). En aquest període de temps, la Cerdanya havia arribat a superar en una ocasió aquest llindar (el 2012 eren 19.047), però posteriorment va arribar a caure fins als 17.623 (l’any 2017). Per tant, en tot just cinc anys ha guanyat 1.820 empadronats, un augment del 10,3%. De fet, aquesta comarca va començar el segle XXI amb 5.000 habitants menys que ara (l’any 2000 es va tancar amb 14.055).
El Berguedà ha registrat també un petit creixement (del 0,66%, amb 275 empadronats més) però és un guany prou significatiu perquè li permet assentar-se en els 40.000 habitants, llindar que tot just havia superat en el padró precedent.
La que salta una barrera en aquest últim registre és l’Anoia, que gràcies a la incorporació de 1.043 empadronats nous supera els 125.000. El creixement de la comarca en aquest segle és més que notable, ja que l’any 2000 tenia una població molt per sota de les 100.000 persones (89.876 per ser exactes). Per tant, en dues dècades ha augmentat de gairebé el 40% (35.000 habitants més). El Solsonès pràcticament no experimenta variació i es manté en els 13.600.
Quatre capitals baixen
Pel que fa a les capitals, n’hi ha quatre que baixen en població, una d’elles Manresa. Un cas paradoxal ja que en aquest últim registre oficial (que, recordem, és d’1 de gener del 2022) se li atorguen 740 habitants menys que la fan baixar dels 78.000. Però en les últimes dades del consistori, del mes de juny passat, es palesava que que s’ha superat el sotrac i que, després d’un any i mig baixant, la població ha tornat a créixer, situant-se en 78.523 persones en total. De les altres tres que mostren descensos destaquen Puigcerdà i Igualada, ja que malgrat són molt mínims (per sota de l’1%) van en direcció contrària al de la comarca. En el cas de la capital de l’Anoia, manté consolidats els 40.000 habitants. La quarta que recula és Solsona (-44 empadronats), que malgrat tot es manté just per damunt dels 9.000.
Moià sí que va totalment en la línia de la comarca, ja que guanya 74 empadronats, el que li suposa un increment de l’1,30%, mentre que Berga en guanya 80, i a poc a poc es va apropar als 17.000 habitants (ara en son 16.762) llindar per sota del qual va caure fa una dècada.
Si posem la lupa a nivell municipal, però fora de les capitals, hi ha dos municipis considerats dels grans que fan un salt: Sant Fruitós de Bages supera per primer cop els 9.000 habitants gràcies a que en un any n’ha sumat 128 de nous (un augment de l’1,56%), i Navàs salta la barrera dels 6.000, amb un creixement del 0,73%. Aquest llindar ja el va saltar en el padró del 2010, però en va quedar per sota en el del 2020. Just un any després, doncs, el recupera.
També cal posar l’accent en el cas de Sant Vicenç de Castellet, que tot i no saltar cap barrera s’hi apropa molt. Seguint la progressió actual, molt aviat podria superar els 10.000, ja que ara està a tot just una cinquantena, després de sumar 81 empadronats més en un any. Artés s’apropa a fer el salt dels 6.000 (li’n falten un centenar) i Navarcles ha consolidat els 6.000 que va aconseguir superar fa dos padrons.
Un cas especialment rellevant, per la xifra, és el de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, torna a assolir els 1.000 habitants (segons aquest padró, son mil justos), xifra que ja havia tingut fa uns anys. El que també s’apropa al miler és Olius (985), que l’any 2000 tot just superava els 500 empadronats.
Al Berguedà no hi ha cap salt de xifra, però Gironella ha sumat 24 habitants que l’acosten als 5.000 (ara son 4.940) que ja va tenir entre el 2008 i el 2012, mentre que, en contraposició, Guardiola en perd 11 i es consolida per sota del miler (918).
La Cerdanya té els municipis que presenten creixements més notables en nombres relatius, tot i que s’ha de tenir present que es tracta de municipis petits (a l’entorn dels 500 habitants o menys). És el cas de Bolvir, Das, Prullans o Meranges, amb augments que oscil·len entre el 7% i el 15%.
Els més petits de Catalunya també creixen
Fet rellevant al Berguedà i, en aquest cas, per extensió, a Catalunya. Els dos pobles més petits del país, tots dos situats en aquesta comarca, van guanyar habitants en aquest últim padró oficial. Qui ara ostenta el títol de més petit de Catalunya, Gisclareny, va sumar oficialment un habitant, i en té 28 en total. Qui l’havia ostentat durant anys, Sant Jaume de Frontanyà, n’ha sumat tres, i té 31 habitant. A tota l’àrea de Regió7 hi ha 12 municipis de menys de 100 habitants, la meitat dels quals es concentren al Berguedà: són, a banda dels dos esmentats, Capolat, Castell de l’Areny, Fígols i La Quar. Al Moianès hi ha Granera, al Solsonès La Molsosa, a l’Anoia Bellprat, i a l’Alt Urgell hi ha Cava, Arsèguel i Cabó. Gaià es manté com el municipi més petit del Bages (179 empadronats).
29 desembre 2022
La commemoració del centenari deixa al CE Moià el llibre que en recull la història
L’historiador Jaume Clarà i Arisa és l’autor de l’obra que detalla les vicissituds del vaixell insígnia esportiu de la capital del Moianès
Lluís Cascales, Dionís Guiteras, Pere Alsina, Paco Moral, Jaume Clarà i Carles Riera avalen l’obra | CE MOIÀ
Lluís Cuberes i Martí
29·12·22 | 06:25
Club Esportiu Moià, cent anys en groc-i-negre (1922-2022). Aquest és el títol del llibre en el qual ha treballat des del desembre del 2021 l’historiador i bibliotecari Jaume Clarà i Arisa, de 55 anys, per compilar els esdeveniments més remarcables de la història del principal referent esportiu de la capital del Moianès. La seva edició tanca la reeixida commemoració del centenari de l’entitat presidida per Paco Moral.
La portada del llibre juga amb els històrics colors groc i negre | CE MOIÀ
El màxim dirigent del club groc-i-negre exposa que «arran de la celebració del cinquantè i del setanta-cinquè aniversari de l’entitat, es van editar uns números especials de la revista La palestra, la publicació periòdica que recollia les activitats de totes les seccions del CE Moià fins el 2016, que tenien el format d’un llibret i que permetien fer una aproximació a la història de l’entitat». Ara fa un any, però, el desembre del 2021, la comissió organitzadora del centenari va optar per editar una obra que permetés conèixer a fons els orígens i les vicissituds dels primers cent anys de vida del club groc-i-negre i va traslladar aquesta inquietud a Jaume Clarà i Arisa, membre de les redaccions de Modilianum. Revista d’estudis del Moianès i de La Tosca. L’autor de llibres com L’obra cívica del tenor Francesc Viñas. Cent anys de la Festa de l’Arbre Fruiter (1904-2003) i Moià. Una història per conèixer, va entomar el desafiament i el resultat de la seva recerca és «una obra gràfica» de 255 pàgines que conté «quelcom més de 300 fotografies», concreta Jaume Clarà. La primera edició consta de 600 exemplars. El preu de cadascun és de 25 euros. Divendres, l’Auditori de Sant Josep de la capital del Moianès va acollir l’acte de presentació de Club Esportiu Moià, cent anys en groc-i-negre (1922-2022). Les persones que van assistir als tradicionals quintos de Nadal i Sant Esteve que organitza el CE Moià van poder adquirir-ne els primers exemplars. Paco Moral explicita que «dissabte vinent, el club posarà una parada al carrer del Comerç per vendre llibres. També es podran adquirir durant la celebració dels quintos que es fa anualment per Any Nou i per la diada de Reis. Després, els interessats podran trobar-ne exemplars a les oficines del club, a Queviures Cal Truques i al Museu Arqueològic». No endebades, la institució cultural acull l’exposició CE Moià. 100 anys d’història fins el proper divendres, 6 de gener.
Un segle i sis períodes històrics
Tal com detalla Jaume Clarà, la configuració de l’actual CE Moià, una entitat poliesportiva que té seccions de futbol, natació, tennis i pàdel, és podria dividir «en sis etapes o períodes històrics». El club va néixer el 1922 al si del Centre de Cultural Popular, «una entitat catòlica que també va impulsar l’excursionisme».
«Tots els indicis apunten que es va adoptar una indumentària groc-i-negra degut a un grup d’industrials de Mataró que estiuejaven a la població i que van assumir el cost de les xarxes de les primeres porteries». «S’emmirallaven en l’Iluro SC», primera denominació del CE Mataró.
El degà de l’esport moianès va viure la primera de les tres crisis que han posat en perill la seva supervivència abans de la Guerra Civil (període 1933-34) i la pitjor, entre el 2013 i el 2016, arran del deute generat per la instal·lació de la gespa artificial al camp de futbol i per les obres de rehabilitació dels vestidors de les piscines. El CE Moià ja ha superat aquest atzucac i, després de commemorar el centenari, encara un futur que «no serà un camí de roses per a cap entitat esportiva, tot i la tasca de vertebració social que desenvolupen», conclou Jaume Clarà.
29 desembre 2022
28 de des. 2022
'Horseball': el bàsquet a cavall en què regna un català
El berguerdà Nil Seall ha sigut escollit millor jugador d'Europa d'aquesta disciplina hípica
Adrià Corominas
Nil Seall, amb la pilota, durant un partit amb la selecció espanyola, formada íntegrament per catalans. HORSEBALL M3
Berga Un català, nascut el 1993 a la petita població berguedana d'Avià, ha sigut recentment escollit millor jugador d'Europa de horseball. Es tracta de Nil Seall, que també ha guanyat la Champions League d'aquesta disciplina hípica amb el Serrat, un equip del Moianès. ¿Però què és aquest esport desconegut per al gran públic i en què Catalunya regna a escala europea?
Ho explica ell mateix: “Sempre dic que el horseball és com jugar a bàsquet a cavall, tot i que també hi afegiria el rugbi, perquè hi ha molt contacte”. Se li escapa una mica el riure mentre ho comenta, però també projecta la passió de qui acaba de ser reconegut com el millor esportista continental d'aquesta curiosa disciplina. El horseball és originari de l’Argentina, on jugaven amb un ànec mort que feien servir de pilota. Després d'aquest inici una mica dantesc, arribaria a Europa a partir d'una família francesa que havia conegut aquesta disciplina com el pato a Buenos Aires. “Es podria dir que el bressol d’aquesta modalitat és França. Allà hi ha molta més afició pel món del cavall. Ens porten molt avantatge, tenen millor escola i més bona base”, explica Seall.
Aquest esport eqüestre enfronta dos equips de quatre genets amb els seus respectius cavalls en un terreny de joc delimitat per budes —uns inflables com els de les fires— d’entre 60 i 75 metres de llarg i entre 25 i 35 d’ample. L’objectiu del joc és anotar més punts que el rival en una cistella vertical d’un metre de diàmetre situada a 3,5 metres d’alçada. Al horseball s’hi juga amb una pilota de futbol especial. Per la mida, un pèl més petita de l’habitual, i per la forma, atès que porta incorporades sis nanses perquè quan caigui a terra es pugui recollir amb més facilitat des del cavall o, fins i tot, per recuperar i interceptar passades aèries amb més precisió.
La passió del Nil Seall
¿I com va a parar un català en aquest esport i acaba sent reconegut com el millor d'Europa? Seall sempre ha sigut un apassionat dels animals. Lidera una empresa familiar d’accessoris per a mascotes fundada pel seu tiet i pel seu pare, de qui també ha heretat la passió pels cavalls. S’hi enfila des dels 8 anys, i el 2005 va descobrir un esport que va engegar a Catalunya a principis de segle i que l’ha captivat. “He provat moltes disciplines hípiques, però per a mi el horseball és la millor”, explica. “És un esport molt complet que requereix velocitat, resistència, doma, agilitat... Una vegada estàs sobre el cavall i comences a moure la pilota, t’oblides de tot i et deixes portar instintivament. A diferència del polo, per exemple, on en tot moment tens les mans ocupades —una amb les regnes i l’altra amb la maça—, en el horseball deixes anar les regnes i el cavall va gairebé sol fins a la cistella. I això és adrenalina pura”.
Seall considera que és crucial el binomi cavall-genet: “Ja pots ser molt àgil, molt bo amb les mans i llegir molt bé les jugades, que si no tens complicitat total amb el cavall, no serveix de res. Necessites un cavall funcional”. És per això que els tracten com atletes, prestant-los totes les atencions que es mereixen, des de veterinaris fins a fisioterapeutes i també dentistes.
Amb tot, és un esport poc esponsoritzat i subvencionat, i el cost "de manteniment i dels desplaçaments" fa que sigui poc obert a la gent. El Nil forma part del Serrat, un equip amb seu a Moià, amb el qual s'ha proclamat campió d'Europa muntant el Getxo, el seu cavall, un pura raça anglès de 14 anys que va ser distingit com el millor cavall del món anys enrere. La Champions de la disciplina s'ha disputat a Le Mans (França). Seall explica la clau del triomf: “Som un grup molt ben avingut. El títol és un reconeixement al sacrifici que hem fet tot aquest temps amb els companys i amb el cavall, a totes les hores dedicades i al fred que passem entrenant-nos”, explica orgullós. “Amb el Getxo sempre hem tingut molt bona sintonia des de l'inici. És un cavall molt àgil i molt atent al que li demano: em presta més atenció a mi que a tot el que l'envolta”, argumenta.
Una selecció íntegrament catalana
El Nil i el Getxo també són bicampions d’Europa amb una selecció espanyola formada íntegrament per catalans. “Catalunya va vuit passes al davant de la resta de l’Estat i cada cop estem més a prop dels francesos”, considera. El 2017, Espanya va guanyar el primer Europeu a Saint-Lô (Normandia), un fet històric, perquè fins llavors sempre havia guanyat França. El 2019, a Ponte de Lima (Portugal), van revalidar el títol. “El nivell de la lliga d’aquí cada cop és més alt i s’acosta més a França, tot i que ells tenen més gent i més recursos”, lamenta. “Però nosaltres tenim els cavalls més ben preparats. Els francesos juguen més amb la pilota i nosaltres amb el cavall. Ells són més tècnics i nosaltres més tàctics”.
28 desembre 2022
25 de des. 2022
Moià posa en funcionament el pàrquing de sota el CAP com a zona blava temporal
25 desembre 2022
Regió7 paper
«Els efectes del canvi climàtic són a la vista de tots»
Montserrat Clapers Aibar
Entrevista Montserrat Clapers Aibar. Biòloga, el 1992 va ser cofundadora de Gaia, serveis ambientals, de Moià. Ella i la seva germana Pilar són dues persones de referència en múltiples temes mediambientals. Han ajudat molts ajuntaments, empreses i institucions a implementar polítiques respectuoses amb el planeta
Moià . Entrevista a Montserrat Clapers . Bióloga Ambientalista Àlex Guerreo Maestre
Pere Gassó Ollé
Moià | 25·12·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:41
Anava a estudi a l’institut Lluís de Peguera de Manresa, que era el centre de referència per als alumnes de Moià. Un mural reivindicatiu del grup ecologista L’Alzina, al passeig de Pere III, li va fer obrir els ulls. No podia romandre amb els braços plegats davant les amenaces que planejaven sobre el medi ambient. El planeta necessitava i necessita activistes per protegir-lo. Era a principis de la dècada dels vuitanta quan ella dubtava de quins estudis universitaris escollir. En veure el mural, Montserrat Clapers Aibar, nascuda a Moià el 1963, va decidir que el seu futur passava per la biologia. Fa 30 anys, conjuntament amb la seva germana petita, Pilar, també biòloga, van crear una de les consultories ambientals amb una trajectòria més dilatada. L’equip de professionals de Gaia, serveis ambientals, amb seu a Moià, ha treballat per a múltiples ajuntaments i administracions públiques, així com per a empreses. La Montserrat i la Pilar Clapers són activistes del grup ecologista i cultural El Fanal del Moianès, entitat que van participar en la seva creació, el 1987.
Enguany, Gaia celebra els seus 30 anys de vida. Vau ser de les pioneres en aquest sector.
Cadascuna pel seu compte, la meva germana i jo ja treballàvem en temes de medi ambient, fins que un dia, el 1992, vam haver de constituir-nos formalment com a empresa per poder optar a una licitació. Va néixer Gaia i, des d’aleshores, hem mantingut una àmplia cartera de serveis.
Aquell 1992 hi va haver la cimera de Rio que havia de ser un gran revulsiu perquè tot el món fos més sostenible...
En aquell moment, les persones que estàvem implicades en la defensa del medi ambient hi havíem dipositat moltes esperances. Es va crear l’Agenda 21, que la van subscriure 172 països i que abordava molts àmbits per a un creixement sostenible. Semblava que tothom s’havia posat a la feina, però molts dels acords no s’han complert. Després hi ha hagut moltes altres cimeres, la darrera fa poc a Egipte, i la sensació és que avancem molt poc. Sí que hi ha més gent conscienciada, però les accions importants no avancen al ritme que caldria. Els efectes del canvi climàtic ja són a la vista de tots.
Aquest any, amb temperatures extremes i sequera, s’ha parlat més que mai de canvi climàtic.
Esperem que aquest episodi que hem viscut aquest any serveixi perquè tots els països es posin les piles. En algunes coses ja no hi som a temps perquè el canvi climàtic no és una ficció. L’augment de les temperatures és un fet. A finals dels anys 80, els professors i catedràtics de botànica ja ens alertaven dels efectes que tindria el canvi climàtic. Aquelles teories, que preveien un escenari per a l’any 2050, ja les estem vivint actualment.
Convivim amb paraules seductores relacionades amb el medi ambient. Tothom diu que és sostenible, per exemple.
A molts projectes, encara que s’intueix que seran perjudicials per al medi, els acaben posant el segell de sostenibles. Així queda tot arreglat. Tot s’hauria de comprovar. El mateix passava amb els productes alimentaris, que, abans de regular-se, molts portaven l’etiqueta d’ecològics, però no ho eren.
Cada vegada es detecten més problemes en la salut dels arbres dels boscos de les comarques centrals. Per què?
Hi ha la combinació de dos factors. D’una banda, hi ha una gestió insuficient d’algunes masses forestals i, d’altra banda, el canvi climàtic. Aquest estiu ens han demanat força vegades per què el pi roig (rojalet) que hi ha al Moianès està malament. Segur que la falta de pluges hi té molt a veure. Aquestes espècies, que se’n diuen eurosiberianes, necessiten una pluviometria anual que vagi entre els 600 i els 800 ml. La realitat és que, entre l’any passat i aquest, no hem arribat als 600. L’estrès hídric implica més malalties per als arbres. És com quan una persona està baixa de defenses, és fàcil que emmalalteixi.
Durant anys, molts ecologistes estaven en contra de la tala d’arbres. Ara, no tant.
Aquí a la comarca sabem que hi ha d’haver un mínim de gestió i que els ecosistemes no són intocables. Sí que hi va haver un temps que, com a conservacionistes, vetllàvem que es preservessin algunes espècies que teníem identificades. A hores d’ara són els mateixos propietaris els que són conscients dels arbres a preservar. Hi ha hagut un canvi, en positiu, per les dues bandes.
Digui’ns alguna de les joies del Moianès que quedi per protegir.
Tenim algunes fagedes situades en una zona límit que els falta aigua, però aguanten per les boires i la humitat. Hi ha un investigador que ens remarca la importància del Moianès en prats secs, amb plantes petites rares. Hauríem de mirar de protegir aquests prats.
Quines energies renovables convenen en aquestes comarques i on s’han de posar?
La majoria de pensadors i grups ecologistes som en la mateixa línia: han d’ubicar-se a prop d’on es consumeix l’energia. Primerament, les plaques han d’anar a les teulades de les cases i de les naus industrials. Els parcs solars i eòlics cal posar-los en zones degradades, no malmetent camps de conreu, ni en espais naturals d’interès per a la conservació de la biodiversitat. El problema és que a Catalunya queda poc espai perquè s’ha construït molt.
I com ho veu que es posin plaques a la muntanya de runam salí de Sallent?
El que cal és eliminar la muntanya amb tot el runam. Si ara s’hi posen plaques, el runam no s’eliminarà mai.
Si es trobés un negacionista del canvi climàtic, què li diria?
Que es documentés a partir de tots els estudis científics que s’han publicat. I si no n’hi hagués prou, li diria que anés pel món per constatar una realitat que comença amb l’increment de temperatura global.
Vostès assessoren en matèria de mobilitat sostenible.
Toca fer molta feina de sensibilització per aconseguir que el cotxe es quedi al garatge i que s’utilitzi més el transport públic. El cotxe elèctric tampoc no serà la solució perquè per fer les bateries es necessita recursos naturals finits. Haurem de veure si la solució serà l’hidrogen, però, ara per ara, per generar-ne cal molta energia. Som en una època que veurem molts canvis.
Què en pensa de les anelles verdes que coronen alguns municipis grans?
Són interessants perquè es preserven espais naturals d’interès al voltant de la ciutat. Manresa és un bon exemple d’anella verda.
Li sembla que la fusta tornarà a tenir valor per a la construcció d’habitatges?
Falta molt camí per fer, però la fusta torna a tenir protagonisme. Cal que sigui així perquè convé que es gestionin els boscos per reduir el risc d’incendis forestals. L’aprofitament de la fusta per a pèl·let i estella com a combustible també és un pas endavant. I aquest any s’ha incrementat el seu valor.
A les llars, els més petits solen ser els que donen consells de reciclatge a pares i avis.
Hem fet molta educació ambiental per a totes les edats, però sobretot a escolars de diferents comarques. Hi ha anècdotes de pares i mares que ens expliquen que els fills són implacables amb el reciclatge.
El reciclatge porta a porta genera controvèrsia a molts pobles.
Hem participat en la implantació en força pobles. Per sort, la gent que ja reciclava s’hi adapta bé i ràpid. Sempre hi ha petits nuclis de persones que hi posen pegues, però intentem que vegin els beneficis del reciclatge. Gràcies al porta a porta, molts pobles han passat de reciclar el 30% al 80%.
A Moià, des de fa un quant temps, es parla del llop que ronda per la zona. Què en dieu els ecologistes?
Jo, com a biòloga, em va satisfer saber que hi havia un llop al Moianès, però, és clar, després saps que ha atacat el ramat i ha generat perjudicis... Els d’El Fanal i ramaders hem creat un grup de treball per aconseguir de la Generalitat unes compensacions justes.
El Moianès viu amb impotència la plaga dels porcs senglars.
El principal problema per reduir el nombre de porcs senglars és que no té depredadors. Només hi ha els caçadors, que, si més no, eliminen una part dels exemplars. És molt difícil reduir-ne les poblacions. Hi ha caps de setmana que aquí a la comarca se’n poden caçar seixanta, setanta o més.
ELS 4 CANTONS
Tothom té el que es mereix?
No sempre.
Millor qualitat i pitjor defecte.
Perseverança i poca paciència.
Quina part del seu cos li agrada menys?
El nas.
Quant és un bon sou?
El que et permet viure dignament.
Quin llibre li hauria agradat escriure?
101 coses que hauríem de fer per conservar la natura.
Una obra d’art.
El Guernica de Picasso.
En què és experta?
En biodiversitat, espais naturals i educació ambiental.
Què s’hauria d’inventar?
Gent valenta per defensar el planeta.
Déu existeix?
Depèn del moment.
Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?
L’ecòleg Ramon Margalef.
Un mite eròtic.
Tarzan era un personatge interessant.
Acabi la frase. La vida és...
Curta.
La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?
Regular.
Tres ingredients d’un paradís.
Mar, palmera i llibre.
Un lema per a la seva vida.
Lluita.
25 desembre 2022
24 de des. 2022
El Govern aprova millores a 12 depuradores del Bages i el Moianès per 7,1 milions
24 desembre 2022
Regió7 paper
22 de des. 2022
L’Espai Hemalosa de Santa Maria d’Oló estrena un mural a la façana
La pintura és obra dels artistes Eulàlia Fernández i Quim Moya i es va escollir amb un procés participatiu
Redacció
Santa Maria d'Oló | 22·12·22 | 12:44
Aspecte actual de la façana de l'Espai Hemalosa de Santa Maria d'Oló Ajuntament d'Oló
L’Espai Hemalosa de Santa Maria d’Oló ha estrenat nova imatge. La façana del centre cultural llueix un mural dels artistes Eulàlia Fernández i Quim Moya, que va ser la proposta escollida pels veïns i veïnes entre les tres que es van posar a votació en un procés participatiu.
Gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona, emmarcada dins el projecte «Art Urbà», l’Ajuntament va proposar la participació ciutadana en l’elecció d’un mural per a la façana de l’Espai Hemalosa. Els participants podien escollir entre dues propostes dels artistes o deixar la paret tal com estava. Un total de 165 persones van participar a l’enquesta i l’opció que s’ha dut a terme, que reprodueix un perfil del casc antic, una gran rosa i el nom del poble, va obtenir el 77,56% dels vots.
L'Antiga fàbrica Hemalosa es va reconvertir en un ampli espai polivalent per a actes culturals i esdeveniments al servei dels veïns. Al vestíbul hi ha l’Ecomuseu amb informació sobre la història del poble d'Oló, una exposició dedicada al tèxtil i el seu pes històric al municipi amb dos telers antics restaurats, informació turística sobre el poble i la comarca i sobre els altres llocs que formen part de l'Ecomuseu del Moianès.
22 desembre 2022
Moià instal·la dotze caixes niu per ocells i quatre menjadores per esquirols
Les actuacions pretenen fomentar l’hàbitat i la repoblació de les espècies
Redacció
Moià | 22·12·22 | 13:18
Una de les caixes niu que s'han instal·lat en diferents indrets de Moià Ajuntament de Moià
L’Ajuntament de Moià ha realitzat aquest mes de desembre diferents accions per afavorir la biodiversitat del municipi. El consistori ha col·locat 12 caixes niu per ocells insectívors al Parc Molí Nou, al Mirador de la Creu i als patis de l’Escola Josep Orriols i Roca, Escola Pia i Escola Bressol Garrofins. També s’han instal·lat quatre caixes menjadores per esquirols al Molí Nou i Mirador de la Creu.
Segons han informat des de l’Ajuntament, aquestes actuacions tenen per objectiu fomentar l’hàbitat i la repoblació de les espècies i s'han dut a terme en el marc del contracte de serveis de manteniment d'espais verds i esporga d'arbrat viari.
22 desembre 2022
21 de des. 2022
El festival moianès Ex Abrupto guanya el Premi Talent 2022 en la categoria Arts Plàstiques
El Jurat ha atorgat al certamen el reconeixement per la seva contribució en la creació d'un festival centrat en la fusió de creacions contemporànies i espais no formals a Moià
Redacció
Moià | 21·12·22 | 10:44
Montse Ferrer (regidora de l'Ajuntament de Moià), Nerea Campo (comissària) Eudald Van der Pla (director festival Ex Abrupto) i Gabriel Rosselló (regidor de cultura de l'Ajuntament de Moià) ARXIU PARTICULAR
El festival moianès Ex Abrupto ha estat reconegut amb el Premi Talent 2022 en la categoria Arts Plàstiques. Darrere aquests premis hi ha la Fundació Impulsa Talentum XXI que busca reconèixer projectes que, amb el seu talent, contribueixin a millorar les marques Barcelona i Catalunya. En el cas del certamen creat per l'Ajuntament de Moià i el col·lectiu d'artistes Ex Abrupto se l'ha distingit per haver fusionat creacions contemporànies i espais no formals a Moià.
Ex Abrupto ja du a l'esquena set edicions i té com a tret identitari la fusió de les creacions contemporànies amb l'entorn rural, l'arquitectura històrica i el teixit associatiu, veïnal i educatiu moianès, amb qui treballen conjuntament. Se celebra un cop l'any durant el mes de juliol i acull treballs interdisciplinaris d'artistes d'arreu, que van des de les instal·lacions artístiques a la música experimental i innovadora, performance, mercat d'autoedició entre d'altres, mostrant així una àmplia oferta de projectes artístics transgressors. En l'execució del festival, la direcció compta amb el suport d'entitats, comerços i escoles del moianès per a enfortir els vincles i la cohesió del territori.
Premis Talent
Els Premis Talent van néixer per identificar, fomentar i promocionar projectes que, amb el seu talent, contribuïssin a millorar les marques Barcelona i Catalunya. Des de fa vuit anys es convoquen anualment els Premis Talent premiant projectes innovadors en 30 categories diferents organitzades dins de 5 grans blocs: Economia, Ciència i Tecnologia, Humanisme, Sostenibilitat i Cultura.
La cultura s'ha demostrat més necessària que mai i, per aquest motiu, els Premis d'aquest àmbit han volgut reconèixer la tasca realitzada per creadors innovadors que no han deixat de crear tot i els darrers temps crítics.
Els Premis, organitzats per la Fundació Impulsa Talentum XXI, neixen de la iniciativa de l'empresari Bru Recolons, amb EMPREN E2, S.L.Les dues darreres edicions s'han celebrat amb el suport i l'impuls de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Fundació Privada IMPULSA TALENTUM XXI, creant els Premis Talent Cambra.
Festival Ex Abrupto 2023
El festival, ja consolidat com a referent d'art contemporani a Catalunya, posarà de nou la comarca del moianès al mapa de l'escena artística actual, oferint una acurada selecció de propostes de creadors emergents i consolidats.
La vuitena edició se celebrarà el 8 de juliol del 2023 i tindrà com a protagonistes les veïnes del carrer Sant Sebastià, que cediran les seves cases a artistes i públic per mostrar les últimes tendències d'art contemporani. Les entrades de les cases seran intervingudes com a espai expositiu i els mateixos veïns esdevindran agents transformadors i col·laboradors de les obres d'artistes nacionals i internacionals.
De nou, serà al parc municipal on es durà a terme l'exitós mercat d'autoedició, una proposta ja consolidada dins el festival, que aglutina projectes autogestionats d'artistes que treballen al marge del sistema mercantilista de l'art. El parc Francesc Vinyes serà també l'escenari on descobrir i gaudir de música en directe i on es realitzarà la mítica sessió de tattoos, en la qual els assistents es podran tatuar la icona del festival de manera gratuïta.
21 desembre 2022
Bages, Moianès, Berguedà i Anoia reben més de 19 milions d'euros per a projectes que redueixen la seva factura energètica
La Diputació aprova aquest dijous una partida de 50 milions per ampliar una partida anterior de 70 milions del pla Renovables 2030
Enric Badia
Barcelona | 21·12·22 | 17:39 | Actualitzat a les 09:49
Jesús Calderer, alcalde de Cercs, amb el diputat Xesco Gomar, a la presentació del programa Renovables 2030 Enric Badia
La Diputació de Barcelona ha destinat 120 milions d'euros en aquest mandat a promoure la instal·lació de projectes d'energia verda per en equipaments municipals. Aquest dijous, l'ens provincial aprovarà els últim 50 milions del mandat. A les comarques de l'àmbit de Regió7 que estan dins de la província de Barcelona (Bages, Bergued, Moianès i Anoia) la inversiósupera els 22 milions amb un total suvbencionat de 19 milions. El diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, ha presentat aquest dimecres el pla, que suposa «la primera acció d’implantació massiva de renovables a Catalunya», segons ha assegurat. A més, ha destacat que l’àrea que encapçala «s’ha convertit durant aquest mandat en una àrea inversora». Això demostra, segons Gomar, que és una temàtica que «genera consensos polítics», cosa que assegura que serà una política de continuïtat.
El programa beneficiarà 147 municipis de la demarcació de Barcelona, que han formulat 256 peticions (149 corresponents a energia fotovoltaica, 63 d’enllumenat públic, i 44 de calderes de biomassa). Cada ajuntament podia demanar projectes per un valor màxima de 1,5 milions d'euros. En línies generals, aquests diners van encaminats a donar suport a projectes per a instal·lacions de plantes fotovoltaiques (algunes d'autoconsum), calderes de biomassa i milloraran l’eficiència de l’enllumenat públic retirant les bombetes de sodi i col·locant de LED.
La Diputació ha donat resposta pràcticament al 100% de les demandes presentades. Gomar ha destacat en la presentació que les subvencions arriben fins al 90% del total. Ha insistit en la necessitat de fer una inversió decidida en aquest matèria, per l'eficiència energètica, per reduir la factura de cada ajuntament i per poder complir amb els objectius que marca la CE. En aquest sentit, ha recordat que Catalunya està a la cua en inversió i en producció d'energia verda en equipaments públics de tot l'Estat i ha convidat a les administracions de la Generalitat i de l'Estat a fer inversions previstes en els pressupostos de cada administració per als propers anys. Per la seva banda, ha assegurat que la Diputació "continuarà" el programa Renovables 2030 de suport als ajuntaments.
Inversions i subvencions del pla Renovables 2030 Jordi Cirera/DIBA
En xifres per al conjunt de la província, Gomar ha indicat que quan tota aquest inversió estigui en marxa hi haurà una reducció del consum de CO de 50.000 tn, el que equival a les emissions de C02 de 50.000 vehicles. Al Bages hi ha una inversió de 12.074 euros i un ajut de 10.707.825; a l'Anoia, 2.070.106 euros d'inversió conjunta amb un ajut de 1.812.041; al Berguedà, la inversió dels projectes és de 6.514456 i i l'ajut de 5.648.043 euros; i al Moianès, 1.710.036 euros d'inversió i 1.342.690 eros de subvenció. Destaca sobre tota la resta de comarques el cas d'Osona, on els ajuntaments invertiran 35.325.799 euros i la Diputació hi posarà 26.517.003 euros. És la comarca amb més inversió total de la província, un fet que Xesco Gomar ha atribuït al fet que Osona ha creat una Agència energètica que uneix tots els municipi i que promou la implantació d'aquesta instal·lacions i ajuda tècnicament els ajuntaments.
El diputat s'ha volgut acompanyar a la roda de premsa de dos alcaldes amb projectes singulars. Per una banda Josep Paré, alcalde de Centelles, que va explicar que al seu municipis han posar instal·lacions de plaques solars a les escoles públiques i d'adults, a la piscina i han creat un espai per emmagatzemar energia en un projecte pilot. Han substituït el 50% de les bombetes de l'enllumenat públic (el que suposa, en la part renovada, un 60% d'estalvi energètic) i ara promou un parc solar. I també el va acompanyar, Jesús Calderer, alcalde de Cercs, que també ha renovat totes les lluminàries de la població per implantar tecnologia LED, que té diversos edificis amb plaques solars i dues calderes de biomassa. Calderar va explicar que el proper projecte és posar un sistema de calefacció amb caldera de biomassa al pavelló, situat al nucli de Sant Jordi, que va ser construït fa més de 40 anys com a compensació de la inundació per les aigües del pantà de Sant Salvador de la Vedella.
Cercs forma part d'una mancomunitat de 7 municipis (Berga, Gisclareny, Bagà, La Pobla, Saldes, Gósol i Cercs) que treballen un projecte integral de producció de biomassa a partir de l'extracció de fusta de boscos comunals.
21 desembre 2022
Un palau per al Museu de Moià
La Casa Museu Rafael Casanova és on va viure el polític fins als 11 anys i, alhora, la seu del Museu de Moià
Queralt Campàs
21/12/2022 | 15:58
Moià
Fragments del retaule del Roser |
Aquest palauet, situat al carrer Rafel Casanova, número 8, de Moià, és la casa on va néixer Rafael Casanova i Comas el 1660. L’edifici Can Casanova és una casa benestant, edificada en la seva distribució actual a cavall dels segles XVII i XVIII sobre construccions anteriors. A més compta amb la certificació de Monument Històric i Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Aquesta edificació és, al mateix temps i des del 1935, la seu del Museu de Moià, i de fet és més reconeguda com a tal per tota la població moianenca. És un dels pocs museus que van estar oberts durant la Guerra Civil i el franquisme, amb visites en català. L’Ajuntament va llogar l’espai a la família, però als anys 80 estava molt deteriorat i el consistori no en podia assumir l’adquisició. Finalment, la Generalitat el va comprar i el 1993 es va tornar a obrir al públic. Actualment, la gestió és compartida: l’immoble és propietat de la Generalitat, però el contingut (obres d’art, etc.) és municipal.
L’exposició permanent de Rafael de Casanova, inaugurada i creada l’any 2005, està situada a la primera planta i compta amb diverses estances. Hi ha dues parts principals. D’una banda, s’explica “Moià i els Casanova”, que relata la vinculació de la família amb la població a través de les estances de la casa noble (menjador i cuina, capella i sala alcova). “Ens ha permès exposar peces importants del Museu de Moià com el retaule barroc del Roser, que és una joia del barroc català”, detalla Marta Fàbrega, directora del Museu. També hi ha l’escut d’un peix, que correspon a en Planella, el senyor feudal de Moià. “Quan la família va arribar al poble, en època medieval, no es van poder posar en un lloc cèntric, van haver de comprar la torre Casanova als afores perquè el poble era feudal”. De fet, la paret de les oficines del Museu és l’antiga muralla medieval. Alhora es pot veure l’escut de Moià en un dels capitells, que permet entendre per què Casanova va ser conseller en cap de la ciutat de Barcelona, després de 400 anys. “Gràcies al dret de carreratge Moià es va alliberar del senyor feudal pagant uns diners i va passar a ser tutela del comte de Barcelona”. En la segona part de l’exposició expliquen la Guerra de Successió.
A l’edifici hi ha diverses qüestions que demostren el poder adquisitiu de la família: els graons de l’entrada que utilitzaven les dones quan eren les cavallerisses per muntar a cavall de costat, el pou de 40 metres, la capella o la galeria del segle XVIII. La resta de l’edifici està format per les oficines, el soterrani, el laboratori de restauració, l’arxiu històric i la sala d’exposicions temporals. A més, al segon pis hi ha el Museu Arqueològic i Paleontològic, traslladat allà el 1998.
21 desembre 2022
20 de des. 2022
Moià comença l’ampliació del cementiri per la poca disponibilitat de nínxols
L’última millora es va fer fa vuit anys i ara s’hi afegeix una trentena d’espais d’enterrament
Entrada al cementiri de Moià AJUNTAMENT DE MOIÀ
Redacció
Moià | 20·12·22 | 06:25
Moià ha posat en marxa els treballs d'ampliació del cementiri municipal, que es dotarà d'un total de 33 nínxols nous i més espais auxiliars, com noves osseres i un nou àmbit per guardar la maquinària de treball.
La intervenció que es porta a terme afecta l’espai del costat esquerre de l’entrada al cementiri, l’única zona del mur que no tenia nínxols per la seva cara interior. El bloc de nous nínxols que es construiran estaran repartits en tres plantes i també es farà una nova sala per guardar la maquinària, i l’adequació de l’actual per a les noves osseres.
Actualment, l’espai lliure interior del cementiri, que està situat al carrer de l’Esport, queda dividit en dues zones, una amb 6 illes de nínxols i l’altra que està destinada a fosses comunes i un espai per columbaris al centre. Al llarg del temps s’han anat fent obres d’ampliació de nínxols i osseres, l’última de les quals va ser l’any 2014, amb l’execució de 24 nínxols a l’última illa que estava inacabada. L’actual situació, però, amb només 5 nínxols buits, ha portat al consistori a projectar una ampliació de l’espai per poder donar cobertura als propers enterraments.
L’ampliació de l’equipament respon a la necessitat de donar cobertura als propers enterraments ja que, segons fonts municipals, només queden 5 nínxols disponibles. El nou mòdul es construirà al costat esquerra de l’entrada al cementiri.
El projecte en execució seguirà les característiques de l’espai ja existent i, per tant, no hi haurà canvis en el material i sistema de tancaments i es repetirà la mateixa tipologia que a la resta del cementiri: amb parets d’obra de fàbrica arrebossades i pintades de blanc, i coberta inclinada a una aigua de teula àrab. D’aquesta manera, quan una persona se situï al centre del recinte del cementiri, tindrà la mateixa visió per tots els costats.
La intervenció que ara es materialitza afecta l’espai del costat esquerre de l’entrada al cementiri, l’única zona del mur que no tenia nínxols per la seva cara interior. Els 33 nous nínxols que es construiran estaran repartits en tres plantes i també es farà una nova sala per guardar la maquinària, i l’adequació de l’actual per a les noves osseres.
El nou volum de nínxols, just darrera el mur de pedra existent, farà que des de l’exterior del recinte del cementiri, al costat esquerra de la porta d’accés, aparegui una paret vertical per sobre d’aquest mur. Aquest espai s’aprofitarà per pintar de blanc i escriure-hi el nom del recinte, de manera que es veurà des de la plaça d’accés al costat de la porta d’entrada.
El pressupost per a la construcció dels nous nínxols i les millores al cementiri de Moià és de prop de 45.000 euro.
20 desembre 2022
El pessebre vivent retorna l'ambient de Nadal al nucli antic de Santa Maria d'Oló
20 desembre 2022
Regió7 paper
19 de des. 2022
Territori iniciarà la millora de la C-59 el primer trimestre de 2023
Les obres s’allargaran durant gairebé un any. L’objectiu principal és millorar la seguretat de la via
Queralt Campàs
19/12/2022 | 18:03
Moià
El conseller Juli Fernández durant la roda de premsa d’inici de les obres amb els alcaldes del territori |
El Departament de Territori de la Generalitat ha anunciat l’esperat inici de les obres de la C-59, en el seu tram entre Sant Feliu de Codines i Moià, a principis de l’any vinent.
En una roda de premsa convocada aquest divendres a l’entrada del polígon El Prat de Moià van detallar que aquestes intervencions de condicionament tindran una durada d’11 mesos, gairebé un any durant el qual els treballs conviuran amb el trànsit habitual de la carretera, que es calcula que és de 5.300 vehicles diaris, entre els quals hi ha una elevada presència de camions i vehicles de gran tonatge.
Aquesta concorreguda carretera, que és l’eix principal d’unió entre el Moianès i el Vallès Oriental, ha estat una de les vies amb més sinistralitat de Catalunya durant dos anys consecutius. “El nostre objectiu és millorar la seguretat d’aquesta via i el benestar de les persones”, assegurava Juli Fernández, conseller de Territori.
Les intervencions, que compten amb una dotació pressupostària de 6 milions i mig d’euros, consistiran principalment a ampliar els vorals en alguns trams d’alta sinistralitat, separar millor els fluxos, millorar els accessos als polígons industrials (s’incorporarà una rotonda al de Castellterçol i una incorporació en forma de T al de Moià), incorporar passos de fauna i millorar la seguretat de les parades d’autobús.
La plataforma C-59 Segura també va tenir l’oportunitat de dir-hi la seva en aquesta roda de premsa. Dos representants de l’entitat van lliurar al conseller una auditoria ciutadana que recull les millores que ells consideren necessàries a tota la carretera, no només al tram entre Sant Feliu i Moià.
Des de la plataforma estan molt satisfets en general, però consideren que el projecte té algunes mancances. “Valorem molt positivament sobretot les actuacions més concretes del projecte, com les millores de les entrades als polígons, també el fet que se substitueixi tot el ferm i la incorporació de passos de fauna, que són força pioners a nivell català”, relatava Xavier Bach.
“És molt positiu que s’hagi passat d’1 milió i mig d’inversió inicial a 6 milions i mig, però una de les qüestions importants que no queda recollida és l’ampliació de la calçada de tota la carretera.”
L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, també es va fer present a la roda de premsa i valorava molt positivament el projecte. “Hem hagut de lamentar molts accidents mortals perquè la infraestructura no té la talla. Ara esperem que es redueixi a 0.”
Pel que fa a les afectacions a la mobilitat, el conseller va explicar que treballaran de manera coordinada i fluida amb tots els Ajuntaments del tram afectat per tal que aquests “puguin emetre una comunicació clara i transparent a la ciutadania”.
“Els usuaris han de saber en quin tram s’estan fent les obres en cada moment per tal d’intentar minimitzar al màxim les molèsties”.
19 desembre 2022
18 de des. 2022
Moià inaugura el polèmic aparcament de la plaça del CAP
Les obres van començar el 2007 i han sigut el gran símbol de la crisi del deute del municipi
Guillem Freixa
18/12/2022 | 22:07
Un moment de la inauguració |
La història més recent de Moià es podria explicar a través de l’evolució de les obres de l’aparcament soterrat de la plaça del CAP. L’any 2007, amb la bombolla immobiliària a punt d’explotar, es va iniciar la construcció del nou centre d’atenció primària al poble. El projecte comptava amb un aparcament a sota terra de tres plantes. L’execució de tot plegat va quedar aturada poc després, coincidint amb l’esclat de la crisi del totxo. L’any 2011 es van poder finalitzar les obres del CAP i de la plaça, però amb el deute de Moià totalment desbocat, l’aparcament va quedar aturat i abandonat fins aquest 2022. Al llarg d’aquests 10 anys i vinculat a l’aparcament, hi ha hagut dos concursos de creditors i la liquidació definitiva de la societat municipal que ho va impulsar, MoiàFutur. Tot i això, amb molts esforços, l’aparcament s’ha pogut mantenir en mans de l’Ajuntament, i amb les arques del poble ja sanejades, al maig van començar les actuacions per posar-lo en funcionament.
La inauguració es va fer dissabte, i tal com apuntava l’alcalde, Dionís Guiteras, l’obertura de l’aparcament “és molt més que posar en funcionament un equipament”. I és que, d’una banda, l’estructura física permetrà resoldre la històrica manca de places per estacionar del poble, així com acabar de desplegar el Pla de Mobilitat Urbana aprovat el 2017. De l’altra, la inauguració va significar el final d’una etapa, “la del deute desbocat fruit de la borratxera immobiliària de principis dels 2000”, exclamava Guiteras. En aquest sentit, va insistir en la idea de “tancar una carpeta”, que ha fet que l’endeutament de Moià passés del 395% al zero en 12 anys. De tenir una obra faraònica aturada, a recuperar-la “per dinamitzar el comerç i aconseguir un poble més verd i amable per a les persones”. L’alcalde va agrair “l’esforç de la gent de Moià”, ja que el cost de l’aparcament s’haurà enfilat fins a sis milions d’euros, així com també de tots els regidors que han passat pel consistori aquests anys, “i a on fins i tot hem posat en risc el patrimoni personal”.
L’aparcament de la plaça del CAP entrarà en funcionament aquest dimecres. En total es posaran a disposició de la ciutadania 147 places repartides en dues plantes: 135 per a vehicles convencionals, 8 seran de recàrrega elèctrica, i 4 per a minusvàlids. En els tres primers mesos de funcionament s’aplicarà la mateixa metodologia que en l’actual zona blava: utilitzant el rellotge es podrà deixar el cotxe a l’aparcament fins a dues hores de manera gratuïta. A partir del mes de març, les dues primeres hores d’estada tampoc tindran cap cost “amb la voluntat que la gent ho utilitzi per venir a comprar”, i a partir de la tercera costarà 1,5 euros per hora. També hi haurà disponibles abonaments per tenir places en propietat, d’ús diürn o nocturn. Queda per executar la tercera planta, que en funció de l’ús i ocupabilitat de l’aparcament es valorarà en un futur si cal obrir-la. La gestió de l’equipament serà directe des de l’Ajuntament.
L’obertura de l’aparcament permetrà desencallar un seguit d’accions recollides en el pla de mobilitat urbana. Tal com va comentar un dels membres de l’equip redactor del pla, Pau Hosta, “es tracta de fer d’això una oportunitat per posar les persones al centre de l’espai públic”. En aquest sentit, va desgranar que a Moià el 70% de l’espai públic està destinat al cotxe, “quan el 60% dels desplaçaments es fan a peu”. De l’equip redactor també van intervenir Joan Estevedeordal i Xavi Bach, que va animar els polítics “a ser valents i a tirar endavant totes les accions que es recullen en el pla”.
18 desembre 2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)