La Diputació destina més de 10 milions a millorar polígons de la regió central

Dels 53 projectes aprovats per a tota la demarcació del Programa Sectorial de Millora de Polígons Industrials, sis són al Bages, tres al Berguedà, dos a l’Anoia, un al Moianès i quatre al Baix Llobregat Nord


Imatge del polígon industrial Sant Isidre a Sant Fruitós de Bages / Oscar Bayona/Arxiu


Carles Blaya
Manresa 27 FEB 2025 19:57 Actualitzada 28 FEB 2025 8:06


La Diputació de Barcelona ha aprovat l’adjudicació dels ajuts del Programa Sectorial de Millora de Polígons Industrials 2025-28 (PSMPI) a 53 projectes de la demarcació. A les comarques del Bages, Berguedà, Anoia, Moianès i Baix Llobregat Nord invertirà més de 10 milions d’euros en aquestes obres, que cofinançaran els ens locals i en què també hi haurà aportacions privades.

Al Bages, rebran finançament sis projectes de millora a Navàs, Sant Fruitós de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Artés, Sant Joan de Vilatorrada i Manresa. En concret, l’ens atorgarà 3,61 milions d’euros per a 6 projectes a la comarca que suposaran una inversió global de 5,44 milions d’euros. Els projectes seleccionats són els de millora dels polígons industrials de Navàs, la millora dels polígons industrials de Sant Fruitós de Bages, la modernització del polígon industrial de Salelles, la millora de la mobilitat sostenible, l’energia i la seguretat al Polígon Industrial Santa Maria d’Artés, el pla de millora de les infraestructures dels polígons Pla de Vinyats I i II de Sant Joan de Vilatorrada i l’accés per a vianants i bicicletes al Polígon industrial el Pont Nou de Manresa.


En el cas del Berguedà, la Diputació de Barcelona atorgarà 1,78 milions d’euros per a 3 projectes que suposaran una inversió global de 2,63 milions d’euros. Els projectes seleccionats a la comarca són els de renovació i millora dels polígons industrials de Cal Guinyola, Camp dels Pals i Cal Rafalet de Gironella, la millora de polígons industrials d’Avià i el pla d’acció del polígon industrial de La Valldan 2035 de Berga, en la seva fase 2024-2028.


A l’Anoia, s’atorguen 2,15 milions d’euros per a dos projectes que suposaran una inversió global de 3,19 milions d’euros. En concret, la Diputació aportarà prop de 715.000 al projecte executiu de millora del polígon industrial AI-45 al casc urbà de Piera, i 1,44 milions d’euros per a un projecte integral de modernització del polígon Les Comes d’Igualada.

Les actuacions al polígon de Piera inclouran la renovació de la xarxa de subministrament d’aigua potable, la renovació de la xarxa d’hidrants, un dipòsit per emmagatzemar aigües pluvials i la instal·lació de sistemes de mesura per controlar el consum d’aigües, així com la pavimentació de voreres i calçades. Pel que fa a Igualada, el projecte integral inclou la renovació d’enllumenat, un carril bici, la pavimentació de voreres i calçades, la senyalització vertical i horitzontal, vegetació, zona d’aparcament de camions i automòbils, i senyalística.

Al Moianès s’invertiran 67.000 euros en la millora a l’accés i la zona verda del polígon d Pla Romaní. Al Baix Llobregat Nord, per la seva banda, s’hi destinen 2,5 milions d’euros per a la millora i modernització de les infraestructures bàsiques de mobilitat dels polígons Barcelonès i Sant Ermengol d’Abrera, la renovació de la xarxa d’abastament i contra incendis d’aigua del Polígon Industrial Rosanes de Castellví de Rosanes en la seva fase, i la millora del polígon industrial de La Flora Fou d’Olesa de Montserrat, amb la realització de la xarxa secundària de fibra òptica, a més de la modernització i suport dels Polígons industrials de Martorell.

Impacte en 10.000 empreses

Els 53 projectes aprovats al conjunt de la demarcació es distribueixen en 15 al Baix Llobregat, 12 al Vallès Occidental, 7 al Vallès Oriental, 6 al Bages, 3 al Maresme, 3 al Berguedà, 2 a Osona, 2 a l’Anoia, un al Barcelonès, un al Garraf i un al Moianès.

Aquesta inversió tindrà un impacte directe en més de 10.000 empreses i 175.000 treballadors. «Permetrà millorar infraestructures, serveis i fomentarà actuacions innovadores vinculades amb la sostenibilitat com la millora de la mobilitat, la millora de les xarxes de subministrament i l’evacuació d’aigües, o millores en l’estalvi energètic», explica la diputada de Promoció Econòmica i Turisme de la Diputació de Barcelona, Ana Maria Martínez. Els ajuts parteixen d’una aportació màxima del 80% per part de la Diputació de Barcelona en forma de cofinançament. «En total, aquesta convocatòria mobilitza més de 56 milions d’euros, sumant la inversió de la Diputació i l’aportació dels ens locals i del sector privat; de fet el capital privat intervé amb prop d’1,2 milions», destaca la diputada.

27 febrer 2025

Regió7

Moià inicia una nova campanya per combatre la vespa asiàtica

El municipi disposa de 26 trampes que s’han col·locat en zones verdes i espais públics


Una de les 26 trampes que s'han col·locat en diferents punts del municipi / Ajuntament de Moià

Queralt Casals
Moià 16 D’ABR. 2024 6:25

L’Ajuntament de Moià ha iniciat una nova campanya de trampeig per capturar reines de vespa asiàtica (Vespa velutina) per tal d’evitar que generin nous nius i reduir l’impacte d’aquesta plaga. L’acció, que durarà fins al dia 9 de juny, té com a objectiu la captura massiva de vespes reina i durant els primers quinze dies de la campanya ja se n’han capturat 144.

El consistori de Moià ha posat un total de 26 trampes a diferents punts del municipi com les Coves del Toll, el polígon El Prat, el polígon Pla de Romaní, el Parc Municipal Francesc Viñas, el Mirador de la Creu, Montví de Baix, el Molí Nou i altres zones verdes i espais públics. Durant la primera quinzena ja s’han capturat 144 vespes reina, una xifra molt elevada per aquest primer període de la campanya.


La vespa velutina és una espècia exòtica que posa en perill la resta d’insectes del nostre ecosistema, especialment a les abelles, i que afecta de retruc a la producció de mel. A més, segons fonts municipals, la campanya busca que la captura massiva tingui el mínim impacte possible sobre el medi.


L’any passat, la campanya de control de la vespa asiàtica al Moianès, impulsada per l'entitat el Fanal i apicultors i apicultores de la zona, va aconseguir localitzar 36 nius de vespa asiàtica, es van col·locar 124 trampes, i es van capturar 6.439 vespes reina, el que va suposar un possible estalvi de 322 nius.

16 abril 2024

Regió7

Usuaris de la C-59 al Moianès consideren que hi cal una transformació de més envergadura

La carretera ja està en plenes obres d’execució del projecte de millora de Moià a Sant Feliu, però els conductors creuen que quedarà curt i que caldria punts del traçat totalment nous


Un dels punts especialment estrets i que ja està en obres, entre Sant Quirze i Sant Feliu DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Moià | 08·12·23 | 06:25

La carretera C-59, un dels tres eixos principals de connexió viària del Moianès, en aquest cas cap al Vallès (els altres són l'N-141c, que enllaça amb el Bages, i l’eix Transversal, que també hi connecta, alhora que amb Osona) es troba immers en plenes obres, en un dels trams interiors de la comarca. Una intervenció que abasta un traçat de 16 quilòmetres, els que van des de Moià fins al límit comarcal, a Sant Feliu de Codines, que ha de millorar les prestacions i, sobretot, la seguretat d’aquesta via, però que desperta recels entre els usuaris. En línies generals admeten que amb l’execució d’aquest projecte serà millor del que és ara, però que el salt qualitatiu és insuficient, ja que no hi ha canvis de traçat sinó que el punt principal és una ampliació del conjunt de la calçada amb vorals trepitjables.



Treballs per ampliar el voral entre Moià i Castellterçol DAVID BRICOLLÉ

Actualment, s’està intervenint ja en diversos punts al llarg del traçat, sobretot amb moviments de terra als laterals per guanyar aquesta amplitud (en alguns amb regulació de pas alternatiu amb semàfors) i en la construcció d’una rotonda a l’entrada nord de Castellterçol, en l’accés al polígon industrial El Vapor.

«Tota intervenció és benvinguda i disposar de més espai és la primera necessitat, perquè hi ha trams realment estrets. Però seguirem tenint una carretera revirada en diversos punts i, per tant, perillosa. Hi guanyarem? Sí. El que caldria? Ni de lluny». És l’opinió d’Aleix Garriga, veí de Castellterçol, que gairebé cada dia agafa aquesta carretera cap a Caldes de Montbui. I una visió molt compartida pels usuaris consultats per Regió7 a peu de carretera.

Com Montse Lina, de Moià, que diu que «és veritat que fins que no acabin l’obra no ho podem valorar bé, perquè ara encara es veu molt poc. I guanyar una mica d’amplada ja és molt, perquè hi ha llocs on quan et creues amb un camió se’t fa realment estreta. Però una carretera principal com aquesta hauria de tenir alguns trams totalment nous, perquè si s’actua sobre el traçat actual poc marge hi ha de millora».


Treballs per ampliar el voral entre Moià i Castellterçol DAVID BRICOLLÉ

Rafael Garrido, que és de Sant Feliu de Codines, però es desplaça un cop per setmana a la capital del Moianès, li dona la raó, i apunta que «seria un bon projecte si el resultat final fos una carretera com el tram entre Castellterçol i l’accés a Sant Quirze Safaja, o tan sols com a la zona de la Fàbrega», un punt entre Moià i Castellterçol, amb força amplada: «això seria una carretera a l’alçada d’una connexió entre comarques. Però la major part dels trams són d’una carretera de tercera divisió».
 

«És un ‘Frankenstein’»


Certament, una de les particularitats d’aquesta via, i que ja assenyalaven en el seu inventari els integrants de la plataforma C-59 Segura, és la irregularitat de traçats que s’hi alternen en un recorregut relativament curt. «És un ‘Frankenstein’», la defineix Arnau Puente, veí de Moià, «sembla feta a pedaços, amb trams especialment estrets, amb revolts i, a més, obacs; i de sobte d’altres amples i de traçat més o menys suau. Si no te la coneixes, és una carretera realment difícil perquè és molt irregular. I, pel que veig, a banda de ser una miqueta més ample, això canviarà poc».

Eva Úbeda, de Castellterçol, utilitza la C-59 gairebé cada dia, sigui cap a Moià o cap a Caldes, i afirma que «és una carretera que et fa sentir molt insegura, perquè és molt canviant, i encara sort que me la conec. Però per a algú poc habitual és perillosa i, sobretot a la nit, fa molta poc que se’t creui algun animal». Veu en les obres que s’estan fent «un petit remei. Però amb tot el trasbals que suposen, que s’entén, crec que el resultat final no serà gran cosa. Hi ha punts on el que caldria és fer-la completament nova».


Tram ample entre Castellterçol i Sant Quirze safaja DAVID BRICOLLÉ

N’hi ha que, en aquesta línia, encara van més enllà a l'hora de demanar una intervenció de més abast: «mentre no es faci una variant a Sant Feliu i s’hagi de seguir passant pel mig del poble, això no es podrà considerar un projecte important ni aquesta una carretera de nivell. No pot ser que en ple segle XXI una via principal com és aquesta per al Moianès passi pel mig d’un poble, amb tot el que suposa per als conductors i per als veïns», afirma Pere Martínez, de Castellterçol.

En conjunt, aquests i altres conductors consultats a peu de carretera conclouen que es tracta d’una via extremadament irregular: plena de revolts, amb trams molt variables quant a prestacions i amplades, tot i que pateix sobretot d’estretors; amb travesseres urbanes. També amb ferm desgastat i malmès (en aquest cas, sí que es renovarà completament) i amb l’amenaça sempre present de la nombrosa fauna que la travessa i que és protagonista involuntari i sofert de no pas pocs accidents. En definitiva, una gimcana viària que centenars de moianesos recorren cada dia al volant.
 

Amplades diverses

Precisament, un dels aspectes que tot sovint ha denunciat la plataforma és que hi ha trams molt heterogenis, alguns de puntuals amb 8 metres d’ample, i després molts d’altres amb tot just 4,5 metres, la qual cosa fa que la conducció sigui complicada i, sobretot, molt tensa.


Tram estret i revirat entre Sant Quirze i Sant Feliu DAVID BRICOLLÉ

En el que més incideixen els usuaris, però, és que l’estretor de la calçada és predominant, fins a l’extrem que en molts punts (com ara ponts) l’encreuament entre vehicles pesants és molt ajustat. Com es deia, el projecte que ja s’està materialitzant té entre els objectius centrals resoldre aquesta manca d’espai amb la construcció de cunetes trepitjables, que permetran donar un sobreample a la carretera. En total es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. Tanmateix, és una mesura que no acaba de convèncer plenament els usuaris. «Haver-te de refiar de les cunetes per semblar que tinguis més espai no trobo coherent. La seguretat es guanya amb més amplada de calçada, i més encara en una carretera que, sobretot els caps de setmana, hi passen força ciclistes», valora Antoni Giné, veí de Sant Feliu. 

El perill de la fauna

Un altre dels obstacles especialment temuts pels conductors de la C-59 és la presència recurrent de fauna, en una carretera que s’ha convertit per als animals en una perillosa frontera entre àrees de massa forestal. Hi sovintegen les imatges d’exemplars morts (senglars, teixons, cabirols, gats mesquers, guilles...) després de topades, amb les conseqüències que això suposa per a la sinistralitat viària en aquesta carretera. El projecte d’intervenció preveu l’aplicació de diferents sistemes complementaris, com són condicionar estructures de drenatge per convertir-los en passos de fauna subterranis; la col·locació de tanques cinegètiques als marges de la carretera i la instal·lació de passos canadencs –formats per barres metàl·liques– en alguns camins d’accés per evitar que els creuin els animals, i fins i tot filats elèctrics per complir aquesta mateixa funció coercitiva.

Per reforçar la separació de sentits, en un tram de 2,2 quilòmetres entre Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja es pintarà una franja central vermella per fer-la més visible i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.


Rotonda en construcció en l'accés al polígon El vapor de Castellterçol DAVID BRICOLLÉ

El projecte ara en marxa també preveu millores en accessos a polígons. A l’alçada de l’àrea industrial El Vapor de Castellterçol ja s'està construint una rotonda, s’adequaran dues parades de bus existents i es donarà continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, es construiran carrils centrals –que es pintaran de vermell– i carrils de canvi de velocitat en la intersecció existent. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa. 

8 desembre 2023

Regió7

Territori iniciarà la millora de la C-59 el primer trimestre de 2023

Les obres s’allargaran durant gairebé un any. L’objectiu principal és millorar la seguretat de la via

Queralt Campàs
19/12/2022 | 18:03
Moià

 

El conseller Juli Fernández durant la roda de premsa d’inici de les obres amb els alcaldes del territori |

El Departament de Territori de la Generalitat ha anunciat l’esperat inici de les obres de la C-59, en el seu tram entre Sant Feliu de Codines i Moià, a principis de l’any vinent.

En una roda de premsa convocada aquest divendres a l’entrada del polígon El Prat de Moià van detallar que aquestes intervencions de condicionament tindran una durada d’11 mesos, gairebé un any durant el qual els treballs conviuran amb el trànsit habitual de la carretera, que es calcula que és de 5.300 vehicles diaris, entre els quals hi ha una elevada presència de camions i vehicles de gran tonatge.

Aquesta concorreguda carretera, que és l’eix principal d’unió entre el Moianès i el Vallès Oriental, ha estat una de les vies amb més sinistralitat de Catalunya durant dos anys consecutius. “El nostre objectiu és millorar la seguretat d’aquesta via i el benestar de les persones”, assegurava Juli Fernández, conseller de Territori.

Les intervencions, que compten amb una dotació pressupostària de 6 milions i mig d’euros, consistiran principalment a ampliar els vorals en alguns trams d’alta sinistralitat, separar millor els fluxos, millorar els accessos als polígons industrials (s’incorporarà una rotonda al de Castellterçol i una incorporació en forma de T al de Moià), incorporar passos de fauna i millorar la seguretat de les parades d’autobús.

La plataforma C-59 Segura també va tenir l’oportunitat de dir-hi la seva en aquesta roda de premsa. Dos representants de l’entitat van lliurar al conseller una auditoria ciutadana que recull les millores que ells consideren necessàries a tota la carretera, no només al tram entre Sant Feliu i Moià.

Des de la plataforma estan molt satisfets en general, però consideren que el projecte té algunes mancances. “Valorem molt positivament sobretot les actuacions més concretes del projecte, com les millores de les entrades als polígons, també el fet que se substitueixi tot el ferm i la incorporació de passos de fauna, que són força pioners a nivell català”, relatava Xavier Bach.

“És molt positiu que s’hagi passat d’1 milió i mig d’inversió inicial a 6 milions i mig, però una de les qüestions importants que no queda recollida és l’ampliació de la calçada de tota la carretera.”

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, també es va fer present a la roda de premsa i valorava molt positivament el projecte. “Hem hagut de lamentar molts accidents mortals perquè la infraestructura no té la talla. Ara esperem que es redueixi a 0.”

Pel que fa a les afectacions a la mobilitat, el conseller va explicar que treballaran de manera coordinada i fluida amb tots els Ajuntaments del tram afectat per tal que aquests “puguin emetre una comunicació clara i transparent a la ciutadania”.

“Els usuaris han de saber en quin tram s’estan fent les obres en cada moment per tal d’intentar minimitzar al màxim les molèsties”.

19 desembre 2022

el9nou

Moià posa fil a l’agulla per finalitzar la urbanització del polígon del Pla Romaní

Els treballs permetran enllestir les obres i resoldre les irregularitats que arrossega la zona industrial des de la seva construcció fa més de 20 anys

Queralt Casals
Moià | 03·03·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:54


Els treballs per acabar d’urbanitzar el polígon de Moià s’enllestiran en breu | AJUNTAMENT DE MOIÀ

La Junta de Propietaris del polígon industrial del Pla Romaní de Moià, amb el suport tècnic de l’Ajuntament, ha engegat les obres per finalitzar el procés d’urbanització del sector. D’aquesta manera, es posarà fi a la situació irregular d’aquesta zona, que tenia pendent d’enllestir una part de la urbanització des de la seva creació fa més de 20 anys. Quan finalitzin els treballs, d’aquí a poques setmanes, l’Ajuntament podrà recepcionar el polígon i normalitzar la situació.

Després d’anys en situació irregular, el polígon del Pla Romaní de Moià està enllestint el 20% del projecte d’urbanització que encara tenia pendent d’executar des de la seva construcció. El fet de no tenir les obres acabades havia deixat els propietaris i les empreses del sector «en una situació jurídica complicada a l’hora de demanar les llicències d’obres i d’activitats», segons explica l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras. La regularització de la situació donarà estabilitat jurídica a les empreses i permetrà a l’Ajuntament de Moià concedir-los els permisos necessaris perquè puguin fer les reformes o ampliacions pertinents.

Per desencallar aquesta problemàtica històrica, els mateixos empresaris han entomat la urbanització del sector que hi havia pendent i l’Ajuntament, que fins ara feia de promotor, «l’únic que hem de fer és certificar que les obres de finalització del polígon s’ajusten al projecte i recepcionar-lo», subratlla l’alcalde. Així, «els propietaris i empresaris ja podran disposar de totes les llicències en ordre i amb total tranquil·litat». Guiteras destaca que amb la finalització del polígon es podrà «tancar una carpeta», que estava oberta des de fa molt de temps, gràcies «a la col·laboració entre administració i empreses».

Els treballs que es realitzen aquests dies són una segona capa d’asfaltat, senyalitzacions verticals i horitzontals i aspectes relacionats amb l’enllumenat i les voreres. Les obres es preveu que finalitzin en les properes setmanes.

La situació irregular del Pla Romaní també l’arrosseguen els altres dos polígons del poble. L’alcalde assegura que, tot i que cada zona industrial té les seves casuístiques, el consistori aposta per aplicar la mateixa fórmula per resoldre la situació. «Ens hem marcat com a objectiu solucionar-ho el més ràpid possible», afirma. 

3 març 2022

Regió7

La reforma de la C-59 al Moianès començarà aquest estiu

 17 desembre 2021

el9nou paper

La Plataforma C59 segura exigeix millores en el projecte de condicionament de la carretera que prepara Territori

 04/05/2021 - 10.31Actualitzat04/05/2021 - 10.30

ACN Moià.-La Plataforma C59 segura veu insuficient el projecte que està redactant el Departament de Territori i Sostenibilitat per millorar la carretera. Després de rebre la informació preliminar, el col·lectiu posa de manifest que hi manquen actuacions "per assolir una carretera completament segura". Entre elles hi ha l'ampliació de la calçada, dels espais per a vianants i ciclistes, o que no es resolen les mancances a les travesseres de Sant Feliu de Codines i Moià. La plataforma demana als ajuntaments afectats i al Consell Comarcal del Moianès que exigeixin també aquestes millores.

Territori treballa en la redacció del projecte de millora de la carretera C-59, en el tram que va des de l'encreuament amb la N-141c, a Moià, fins a l'entrada a Sant Feliu de Codines. Es tracta d'un tram d'uns 13 quilòmetres pel que es preveu una inversió de prop 1,5 MEUR. La Plataforma C59, constituïda per un col·lectiu de veïns per exigir solucions a l'elevada sinistralitat, veu l'informe preliminar que els ha fet arribar territori insuficient. Una de les principals mancances és, segons la plataforma, que no resol la principal mancança de la carretera. "Seguirà sent estreta en els trams no condicionats, sense vorals, sobreamples en els revolts o ponts estrets", apunten, tot recordant que sovint s'hi donen "situacions de risc entre vehicles voluminosos, ciclistes o conductors en general". També lamenten que el projecte no preveu cap actuació d'ampliació de vorals per a vianants i ciclistes, fet que "reduiria el risc d'accidents". En aquest sentit, insten als ajuntaments dels termes per on passa la carretera i al Consell Comarcal del Moianès "a promoure actuacions complementàries". Segons l'avantprojecte que ha rebut la plataforma, la proposta tampoc preveu la intervenció als ponts, que seguiran sent estrets; ni la modificació del traçat, amb corbes pronunciades i amb poca visibilitat.El col·lectiu també critica que només s'actuï en algunes interseccions perilloses, com són els polígons industrials El Prat i El Vapor. Consideren que hi ha altres punts que també requeririen actuar-hi, com és l'entrada nord a Sant Feliu de Codines. Un tram de 13 quilòmetres. Des de la plataforma denuncien que les mancances en seguretat de la via van més enllà del tram on Territori preveu actuar, per la qual cosa també exigeixen millores al tram que va de Moià a Oló, i entre Caldes i Sant Feliu. El ferm i la fauna. Segons dades de la Generalitat, entre 2013 i 2017 hi va haver 18 accidents amb senglars o cabirols entre Sant Quirze Safaja i Castellterçol, i 16 al tram de la Fàbrega. El projecte en el qual treballa l'executiu preveu construir diversos passis soterrats i un tancat per impedir l'accés directe dels animals en dos trams.Alhora preveu una millora del ferm en aquells punts on es detectin més desgast. En aquest sentit des de la plataforma creuen que, malgrat que és necessari, això pot afavorir un increment de la velocitat dels conductors que, en no anar lligada a l'ampliació dels carrils, podria fer la carretera encara més perillosa.

4 maig 2021

324

La Plataforma C59 segura exigeix un pla més potent per millorar la carretera

Considera que la proposta preliminar té dèficits importants, sobretot a l'hora de resoldre l'estretor de la via que connecta el Moianès amb el Vallès david bricollé. moià 04.05.2021 | 22:05

La Plataforma C59 segura exigeix un pla més potent per millorar la carretera

La Plataforma C59 segura considera insuficient el projecte que està redactant el Departament de Territori i Sostenibilitat per millorar la carretera que connecta el Moianès amb el Vallès i l'autopista AP-7, entre Santa Perpètua i Mollet . Després de rebre la informació preliminar, el col·lectiu posa de manifest que hi manquen actuacions «per assolir una carretera completament segura». Entre elles hi ha l'ampliació de la calçada, dels espais per a vianants i ciclistes, o que no es resolen les mancances a les travesseres de Sant Feliu de Codines i Moià. La plataforma demana als ajuntaments afectats i al Consell Comarcal del Moianès que exigeixin també aquestes millores.

Territori treballa en la redacció del projecte de millora de la carretera C-59, en el tram que va des de l'encreuament amb la N-141c, a Moià, fins a l'entrada a Sant Feliu de Codines. Es tracta d'un tram d'uns 13 quilòmetres pel que es preveu una inversió de prop 1,5 milions d'euros. La Plataforma C59 segura, constituïda per un col·lectiu de veïns per exigir solucions a l'elevada sinistralitat, veu insuficients les actuacions contingudes en l'informe preliminar que els ha fet arribar Territori.

Una de les mancances és, segons la plataforma, que no resol el principal dèficit d'aquesta via: la seva estretor. El Govern preveu resoldre-ho amb cunetes trepitjables de formigó. Però el col·lectiu considera que «seguirà sent estreta en els trams no condicionats, sense vorals, sobreamples en els revolts o ponts estrets». Hi afegeix que «una cuneta trepitjable pot donar una falsa sensació d'amplada, però no és l'espai de circulació dels vehicles». I recorden que sovint s'hi donen «situacions de risc entre vehicles voluminosos, ciclistes o conductors en general».

També lamenten que el projecte no preveu cap actuació d'ampliació de vorals per a vianants i ciclistes, fet que «reduiria el risc d'accidents».

Segons l'avantprojecte que ha rebut la plataforma, la proposta tampoc preveu la intervenció als ponts, que seguiran sent estrets; ni la modificació del traçat, amb corbes pronunciades i amb poca visibilitat. El col·lectiu també critica que només s'actuï en algunes interseccions perilloses, com són els polígons industrials El Prat i El Vapor. Consideren que hi ha altres punts que també requeririen actuar-hi, com és l'entrada nord a Sant Feliu de Codines.

La plataforma agraeix que Territori els hagi tingut en compte per fer seguiment del projecte i en valora positivament diverses actuacions. Però denuncia que les mancances en seguretat de la via van més enllà del tram on preveu actuar, per la qual cosa també exigeixen millores al tram que va de Moià a Oló, i entre Caldes i Sant Feliu.

Alhora preveu una millora del ferm en aquells punts on es detectin més desgast. En aquest sentit la plataforma valora que, malgrat que és necessari, això pot afavorir un increment de la velocitat dels conductors que, en no anar lligada a l'ampliació efectiva dels carrils, podria fer la carretera encara més perillosa. 

4 maig 2021

Regió7

El Moianès espera tenir en poc més d'un any una carretera C-59 més segura

El Consell Comarcal ha traslladat a la Generalitat diferents demandes per millorar el projecte previst a la via que connecta amb el Vallès david bricollé. moià 23.03.2021 | 22:55


Tram de sortida de Moià de la carretera C-59 arxiu/oscar bayona

El Moianès preveu tenir l'estiu que ve una carretera C-59 notablement millorada, d'acord amb el projecte en el que està treballant el departament de Territori, i al qual tant el Consell Comarcal com els Ajuntaments estan fent aportacions perquè la intervenció sigui realment efectiva. Al llarg de les últimes setmanes s'han produït diferents trobades entre representants de l'ens comarcal i de la direcció general de d'Infraestructures de Mobilitat per concretar que no quedessin fora del projecte final necessitats que des del territori es consideren prioritàries.

Antoni Massot, conseller comarcal de l'àrea de Medi Ambient i Mobilitat, ha explicat que «a l'hora de preparar el projecte s'han transmès les necessitats particulars de cada municipi i del conjunt de la comarca», incidint sobretot en la resolució d'aspectes «que se separen una mica del que seria estrictament l'obra de la carretera, però que considerem que son absolutament necessàries per fer-la més segura, que és l'objectiu fonamental». 
Massot ha concretat que aquestes peticions afegides passen principalment per l'increment de la seguretat en trams urbans, la creació de passos de fauna que mitiguin la presència d'animals creuant la carretera (especialment en terme de Castellterçol, poc després de la sortida de Sant Quirze i al sector del pont de la Fàbrega), i també la correcta resolució dels accessos als polígons industrials de Moià i de Castellterçol que hi ha situats al pas d'aquesta carretera. Un altre aspecte «molt important» que es demana que s'inclogui en la redacció d'aquest projecte és la millora de les parades d'autobús, «perquè hem de pensar que n'hi ha que estan pràcticament al mig del camp». Massot subratlla que «s'ha de poder intervenir perquè els busos es puguin apartar i parar adequadament, que l'usuari tingui una plataforma on pugui esperar en condicions, que tingui visibilitat.... Donar comoditat i seguretat al viatger. Perquè ara hi ha un senyal i prou. Falten marquesines, calen ampliacions de vorals per a la parada del bus».

El conseller comarcal de Medi Ambient i Mobilitat ha destacat que per part del departament de Territori de la Generalitat «hi ha hagut una molt bona acollida i predisposició a aquest treballa conjunt i s'han recollit totes les propostes que s'han fet». Segons Antoni Massot, el compromís que els ha expressat el departament és el de tenir redactat el projecte cap al mes de juny, i que estigui executat l'estiu del 2022.

Les demandes expressades per la comarca s'afegiran al gros del projecte, que el que preveu és una millora global del ferm; l'habilitació de cunetes trepitjables, de manera que es doti la carretera d'un sobreample, ja que un dels problemes principals és l'estretor de la calçada en molts dels seus trams, fins a l'extrem que en alguns punts dificulta el pas de dos vehicles de gran tonatge.

També es portarà a terme una renovació i adequació general de la senyalització, tant de la vertical, com de l'horitzontal i la d'orientació, i de les barreres de seguretat i balisament, i un reforç de l'indicatiu de separació entre els dos sentits de circulació, sobretot per ajudar a millorar la conducció a la nit.

El projecte que s'està definint intervindrà en el tram que va des de l'encreuament amb la N-141c, a Moià, fins a l'entrada a Sant Feliu de Codines. Una actuació que abastarà un recorregut de 13 quilòmetres, que també inclou, a banda dels dos esmentats, els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja.

La reivindicació de la millora de la carretera que connecta el Moianès amb el Vallès ha estat especialment expressada per ciutadans de la comarca agrupats a través de la plataforma C59 segura, que en el seu moment va elaborar un manifest en què expressava els dèficits i necessitats d'aquesta via, i va promoure una recollida de firmes. Ara, la plataforma també ha portat a terme una enquesta a través de les xarxes socials en què, mitjançant un qüestionari, demana als veïns i veïnes usuaris d'aquesta carretera que ajudin a identificar els trams més perillosos i les millores que hi són necessàries. La plataforma insisteix que cal una planificació global de millores sostingudes en el temps en aquesta carretera, perquè «no volem pedaços». 

23 març 2021

Regió7

Projecte de millora del polígon El Vapor de Castellterçol

 26 octubre 2020

el9nou paper

Els polígons del territori central són els menys ocupats de l'àrea de Barcelona

Els equipaments d'activitat econòmica del Bages, el Moianès, el Berguedà i l'Anoia tenen una ràtio d'empreses inferior a la mitjana de la demarcació carles blaya 25.06.2019 | 22:40
Els 182 polígons de les comarques del Moianès, l'Anoia, el Berguedà i el Bages tenen la ràtio d'ocupació d'espais per sota de la mitjana de la demarcació de Barcelona i també del conjunt català, segons el darrer Informe Territorial que elabora la Diputació de Barcelona. De fet, el Moianès, el Berguedà i el Bages lideren la llista de les comarques amb els polígons menys ocupats d'aquest territori, amb el 49%, el 50% i el 61%, respectivament. L'Anoia, amb el 65% d'ocupació, també figura entre les comarques amb la ràtio més baixa de la demarcació, només per sobre del Garraf (63%). La mitjana catalana és del 72%, el mateix percentatge que la mitjana de la demarcació barcelonina.

A diferència de les comarques de la Catalunya Central, el percentatge d'ocupabilitat al Barcelonès és del 83%. El Baix Llobregat també se situa un punt per sobre del 80%.

Segons l'estudi de la Diputació, el Berguedà és la comarca de la demarcació i del conjunt de Catalunya amb el nombre més elevat de polígons per cada 10.000 habitants (11,5). L'Anoia (2,9), el Moianès (3) i el Bages (5,7) també figuren per sobre de la mitjana catalana (1,9) i barcelonina (1,5) en polígons per habitants. Alhora, els 45 polígons berguedans són els que tenen més hectàrees per polígon per cada 10.000 habitants, amb 80,3, seguits molt de prop pels del Bages (80,2). En el cas de l'Anoia, la relació és de 58, mentre que en el del Moianès és de 44,1.

Amb tot, el Berguedà és la comarca amb menys parcel·les per polígon (13). El Bages (26) i l'Anoia (32) també tenen menys parcel·les per polígon que les mitjanes catalana (38) i barcelonina (45), just la mateixa quantitat que les dels polígons moianencs. En el cas del Barcelonès, en l'altre extrem, el nombre de parcel·les per cada àrea d'activitat econòmica és de 307, ja que la mitjana de superfície dels polígons d'aquesta comarca supera les 100 hectàrees.

En nombres absoluts, el Bages, amb 99 polígons, figura com la cinquena comarca de la demarcació en nombre de parcel·les, 2.576, per sota del Vallès Occidental (8.838), el Baix Llobregat (4.298), el Barcelonès (4.292) i el Vallès Oriental (3.859).

En conjunt, la demarcació de Barcelona aplega 814 dels 1.436 polígons de Catalunya, el 57%. Entre el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, Osona i el Bages sumen el 40% del total de polígons catalans.

El 50% dels polígons de la demarcació tenen una superfície bruta de menys de 10 hectàrees, mentre que el 31% dels polígons van ser creats a partir de l'any 2020, i el 15% abans del 1970.

Al total dels polígons de la demarcació hi ha instal·lades 37.221 empreses, el 82% de les empreses ubicades a polígons catalans. La comarca del territori central amb més polígons és el Bages, amb unes 1.700 empreses, que suposen el 4,5% del total d'empreses en espais d'activitat econòmica de la demarcació.


Oferta de serveis

Quant als serveis, l'Anoia figura entre les que tenen un percentate més elevat de polígons amb servei de recollida de residus (més del 70%), mentre que en el cas del Bages aquest percentatge és inferior al 10%. En canvi, el Bages és, després del Vallès Occidental, la segona comarca amb més percentatge de polígons que disposen d'entitat de gestió, superior al 30%. El Bages i també el Berguedà se situen entre les comarques amb menys polígons amb transport públic, a l'entorn del 10%, quan la mitjana catalana és superior al 40% i la de la demarcació se situa a l'entorn del 50%.

25 juny 2019

Regió7