Aquestes són les 25 empreses que més facturen del Moianès

La indústria de productes alimentaris i begudes genera el 50,7% del total de la facturació comarcal


Polígon industrial El Prat de Moià / ARXIU/Andreu Olivé

Carles Blaya
Manresa 15 DES 2024 6:25


El Moianès, amb moltes societats històriques i de tamany reduït, va tancar el 2022 amb una facturació de les seves empreses privades de 328 milions d’euros. És la comarca amb el segon teixit empresarial més petit de la província, tant en facturació com en ocupació i nombre d’empreses. La indústria de productes alimentaris i begudes genera el 50,7% del total de la facturació comarcal (166 milions d’euros), fet que situa la comarca com la que presenta una major concentració sectorial de tota la demarcació. A més, el 94,6% de les empreses de la comarca són societats limitades, el que suposa el percentatge més elevat de la província, només per darrere del Garraf.

A continuació, Regió7 t'ofereix el rànquing de les 25 empreses del Moianès amb més xifra de negoci:

Escorxador Comarcal del Moianès SA - Moià: 100,0 milions d'euros
Gas-Oils Rovira, Sociedad Limitada - Moià: 53,2 milions d'euros
Midsona Iberia SL - Castellcir: 15,1 milions d'euros
Formatgeries Montbru SA - Moià: 9,5 milions d'euros
Panavi Ohayo SL - Moià: 7,4 milions d'euros
Natureco SL - Moià: 6,9 milions d'euros
Graydesa 1988 SL - Collsuspina: 6,9 milions d'euros
Exclusivas BCN SL - Moià: 6,1 milions d'euros
Naturaliment Squiipa SL - Castellcir: 5,3 milions d'euros
Granja la Bassola SL - Castellterçol: 4,8 milions d'euros
Productes del Moianès SL - Moià: 4,2 milions d'euros
Mosaicos Ubarsart SL - Moià: 4,1 milions d'euros
Paviplanas SL - Granera: 3,9 milions d'euros
Pinsos El Vila SL - Calders: 3,6 milions d'euros
Textil Bich SL - Moià: 3,4 milions d'euros
Aikider SL - Moià: 3,3 milions d'euros
Rometa SA - Moià: 3,1 milions d'euros
Serrama Alimentacion SL - Castellterçol: 3,0 milions d'euros
Rodi Moià SL - Moià: 2,9 milions d'euros
Bobinats i Torcats Monsech SL - Moià: 2,3 milions d'euros
Comercial Safaja SL - Sant Quirze Safaja: 2,1 milions d'euros
Casa Amella Bio Food SL - Castellterçol: 2,1 milions d'euros
La Moianesa SL - Moià: 1,9 milions d'euros
Tip Top Marketing Print SL - Castellcir: 1,8 milions d'euros
Queviures Moià SL - Moià: 1,8 milions d'euros

15 desembre 2024

Regió7

Moià té 518 activitats empresarials censades, el 28% del sector serveis

La Diputació de Barcelona ha elaborat un cens d’empreses i establiments del municipi, que ja ha lliurat a l’Ajuntament


Una imatge emblemàtica de Moià / Ajuntament de Moià

Redacció
Manresa 04 D’OCT. 2024 6:25

A Moià hi ha de 518 activitats censades, el 28,6% de les quals corresponen al sector serveis, segons el cens d’activitats i establiments que ha elaborat la Diputació de Barcelona, i que ja ha lliurat a l’Ajuntament de Moià. L’estudi conclou que l segon percentatge més alt el representa el grup classificat com a «altres», que inclou magatzems, dipòsits de GLP, antenes i aparcaments, amb un 18,3%. El segueixen les activitats ramaderes, que representen un 18%. Seguidament, se situen les activitats comercials (14,8%), d’hostaleria i restauració (10,6%), les industrials (6,8%), d’espectacles o recreatives (1,4%), les energètiques o mineres (0,8%) i les de gestió de residus (0,7%).

El cens de la Diputació està elaborat amb la base de dades de l’aplicació informàtica Gestor d’informació d’Activitats (GIA).


A banda de la informació de cada activitat relativa a la seva classificació per incidència, sector i estat de legalització, el cens inclou les característiques, una fotografia i les coordenades de tots els establiments.


Els censos es poden consultar al portal de dades obertes de la Diputació de Barcelona i al SITMUN. Aquests treballs pretenen oferir als ajuntaments de la demarcació «una eina per millorar la gestió diària administrativa de les activitats i permet que totes les àrees implicades tinguin a la seva disposició una base de dades conjunta de manera que puguin treballar de manera més transversal, coordinada i estratègica, en àmbits com urbanisme, medi ambient o promoció econòmica», segons l’ens. n 

4 octubre 2024

Regió7

Em preses que volen créixer

 6 octubre 2023

el9nou paper

Aquestes són les 25 empreses que més facturen al Moianès

La xifra de facturació de les empreses de la comarca es va situar en els 305 milions d'euros el 2020

Redacció
Manresa | 09·11·22 | 12:59 | Actualitzat a les 06:25



L'exterior de l'escorxador comarcal del Moianès Google Maps

Al Moianès, durant el 2020 el nombre d'empreses va augmentar de 6, fins a les 205, respecte al 2019. Si posem la lupa a la facturació, la xifra va incrementar-se de 3 milions, fins als 305. Amb tot, la facturació per càpita va caure de més de 300 euros. El municipi de més facturació per càpita va ser Granera, amb 34.960 euros, seguit per Moià (31.002) i Castellterçol (26.165). El pes més importants d'ingressos se'l va dur la indústria amb un 50,8% del total, seguit del sector serveis (36%).

A continuació, Regió7 t'ofereix el rànquing de les 25 empreses del Moianès amb més xifra de negoci: Escorxador Comarcal Del Moianes SA situada a Moià va facturar 76,1 milions
Sosa Ingredients SL situada a Moià va facturar 37,9 milions
Casa Mas Alimentacion SL situada a Castellterçol va facturar 37,1 milions
Gas-oils Rovira, Sociedad Limitada situada a Moià va facturar 24,3 milions
Midsona Iberia SL situada a Castellcir va facturar 13,9 milions
Formatgeries Montbru SA situada a Moià va facturar 8 milions
Natureco SL situada a Moià va facturar 7 milions
Panavi Ohayo SL situada a Moià va facturar 5,4 milions
Naturaliment Suquipa SL situada a Castellcir va facturar 4,1 milions
Exclusivas Bcn SlL situada a Moià va facturar 3,7 milions
Serrama Alimentacion SL situada a Castellterçol va facturar 3,6 milions
Granja la Bassola SL situada a Castellterçol va facturar 3,5 milions
Graydesa 1988 SL situada a Collsuspina va facturar 3,5 milions
Mosaicos Ubasart SL situada a Moià va facturar 3,2 milions
Pinsos el Vila SL situada a Calders va facturar 3 milions
Textil Bch SA situada a Moià va facturar 2,9 milions
Comercial Safaja SL situada a Sant Quirze Safaja va facturar 2,6 milions
Paviplanas SL situada a Granera va facturar 2,2 milions
Casa Amella Bio Food SL situada a Castellterçol va facturar 1,9 milions
Rometa SA situada a Moià va facturar 1,8 milions
La Moianesa SL Moià va facturar 1,8 milions
Ecoviand de Brugarolas SL situada a Moià va facturar 1,7 milions
Rodi Moia SL situada a Moià va facturar 1,7 milions
Exclusivas Tocaver SL situada a Sant Quirze Safaja va facturar 1,5 milions
Olle Camprubi SL, situada a Santa Maria d’Oló, va facturar 1,5 milions

9 novembre 2022

Regió7

Empresa i Treball impulsa la digitalització de més d'un centenar d'empreses de la Catalunya Central

09/03/2022 - 16.00

ACN Manresa - El Departament d'Empresa i Treball ha impulsat la digitalització de 118 empreses de la Catalunya Central des del llançament del programa ProACCIÓ 4.0 l'any 2019 i s'hi han destinat gairebé 1,5 MEUR en ajuts directes. Concretament, 53 empreses del Bages, 39 d'Osona, 12 de l'Anoia, set del Berguedà, cinc del Solsonès i dues del Moianès han rebut Cupons 4.0 d'ACCIÓ en els darrers tres anys. A Catalunya el total dels ajuts arriba a 12,5 milions d'euros repartits en 984 projectes de petites i mitjanes empreses, bàsicament de l'àmbit industrial, destinats a engegar processos de diagnosi o implantació de noves tecnologies com la robòtica, la fabricació additiva, el 'big data' o la intel·ligència artificial.

Des de la primera convocatòria de Cupons 4.0 d'ACCIÓ, l'any 2019, dotada amb dos milions d'euros, el pressupost ha anat incrementant passant dels 4,49 milions d'euros del 2020 als sis milions d'euros de la darrera convocatòria al 2021.

Les empreses beneficiàries han rebut fins a 8.000 euros per realitzar una diagnosi destinada a establir plans de transformació digital, i fins a 20.000 euros per a la implantació d'aquests plans i la incorporació de noves tecnologies.

D'aquestes 118 empreses que han pogut impulsar els seus processos de digitalització, destaquen les del sector de l'alimentació i productes gurmet (18%), la maquinària i els béns d'equip (15%) i la metal·lúrgia i altres productes metàl·lics (9%).

9 març 2022

324

El Moianès, la comarca barcelonina que menys empreses va perdre el 2020

Un informe de la Diputació revela que la comarca també va ser on més va créixer la població ocupada durant l’any passat, alhora que també va liderar l’increment de la població aturada

Redacció. Manresa
04·12·21 | 06:25


 

Polígon industrial El Prat de Moià. ARXIU/ANDREU OLIVÉ Andreu Olivé


El Moianès va ser la comarca de la demarcació de Barcelona que, en termes percentuals, menys va reduir el seu nombre d’empreses l’any passat, tocat per la crisi de la pandèmia. La comarca va reduir el seu parc empresarial en el 4,1%, molt lluny de les que més el van reduir del territori, com el Barcelonès i el Berguedà (9,3%). En una franja mitjana respecte del conjunt de la demarcació es va situar el Bages (-8,3%), mentre que l’Anoia en va perdre el 6,4%. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l’«Informe Econòmic Local de la província de Barcelona», que elabora la Diputació, i que enguany analitza les conseqüències econòmiques provocades arran de la covid-19 durant l’any 2020, a més de fer un avanç de les dades econòmiques dels tres primers trimestres de 2021.


Quant a la població ocupada registrada, el Moianès també va ser una de les dues comarques on va créixer l’any passat, l’1,2%, mentre es reduïa a la majoria de comarques de la demarcació, especialment al Barcelonès (-3,6%) i el Baix Llobregat (-2,1%). Quant als llocs de treball, només es van incrementar a Osona (1,3%). Els majors descensos es van produir al Garraf (-4,1%), al Barcelonès (-2,9%) i al Berguedà (-2,6%).

Amb tot, el Moianès també va liderar l’increment de la població aturada al territori, amb un 41,7%. La taxa d’atur registrat també es va incrementar a totes les comarques, especialment al Barcelonès amb prop de quatre punts. Les taxes d’atur més elevades van ser les de l’Anoia i el Garraf, per sobre del 15%, seguides de les del Bages i el Maresme (14-15%).

La taxa d’atur registrat es va incrementar el 2020 en totes les comarques, d’entre les quals destaca el Barcelonès, amb un augment de prop de quatre punts percentuals. Les taxes d’atur més elevades el 2020 van ser les de l’Anoia i el Garraf, per sobre del 15 %, seguides de les del Bages i el Maresme (14-15 %). Les tres taxes més reduïdes es van localitzar al Moianès, Osona i el Baix Llobregat.

Els beneficiaris de prestacions van augmentar en totes les comarques barcelonines (11 % en el conjunt de la província). Els menors ascensos, per sota del 1 %, es van registrar a l’Anoia, el Maresme i el Vallès Oriental, i els més elevats, per damunt del 15 %, al Barcelonès i el Moianès (dades de desembre de cada any). La taxa de cobertura — percentatge de persones desocupades que perceben prestacions sobre el total de persones aturades i demandants (sense tenir en compte els aturats sense ocupació anterior)— va disminuir a totes les comarques barcelonines l’any 2020.

Segons l’informe, un any i mig després de l’inici de la crisi motivada per la covid-19, els principals indicadors socioeconòmics de la província de Barcelona en el tercer trimestre del 2021 tornen a les xifres pre-covid del tercer trimestre de l’any 2019. Així, el nombre d’ocupats i desocupats tant registrats com estimats se situen ja en xifres de l’any 2019: més concretament, en l’evolució bianual, l’ocupació estimada puja en deu mil persones i la desocupació baixa en 68.500. Aquest creixement de la població ocupada ha afectat més a les dones (+13.200) que als homes (-3.300), mentre que a la desocupació es similar (homes -5.300, dones -4.300). 

4 desembre 2021

Regió7

Casa Mas iniciarà la producció a la nova planta de Sallent l’estiu que ve

L’empresa familiar de plats preparats frescos de Castellterçol fa una inversió de 33 milions d’euros

G.P. Manresa
09·10·21 | 06:25

Planta de Casa Mas en construcció al polígon Plans de la Sala | OSCAR BAYONA


Casa Mas, empresa d’elaboració de plats preparats frescos amb seu a Castellterçol, té previst obrir les seves noves instal·lacions al polígon Plans de la Sala de Sallent i iniciar-hi l’activitat productiva a partir de l’estiu del 2022. Amb una inversió de 33 milions d’euros, l’empresa familiar passarà de disposar de 6.000 m2 a la planta actual a 30.000 m2 a la nova.

Fonts de l’empresa consultades per aquest diari expliquen que l’objectiu de la construcció de les noves instal·lacions és disposar de més capacitat productiva i treballar de manera més sostenible, amb una cuina tecnològicament més preparada, per continuar elaborant i mantenint l’essència de les receptes de tradicionals que caracteritzen la companyia.

Fundada l’any 1993 dedicada als productes carnis, les condicions de la nova planta permetran crear més receptes de plats precuinats, una línia productiva iniciada el 1996 per la creixent demanda del mercat. La innovació, el desenvolupament i la millora contínua són aspectes prioritaris per a la companyia, asseguren fonts de l’empresa, així com la millora de l’estandardització de processos d’elaboració de productes.

Les noves instal·lacions aniran ampliant la producció de manera gradual i la previsió és que la plantilla vagi creixent a mesura que es vagin obrint nous canals i mercats. Amb tot, la companyia assegura que en aquests moments establir el nombre de treballadors que caldrà incorporar és difícil de concretar. D’altra banda, ara com ara tampoc no està definit el futur de la planta de Castellterçol, en què treballa una plantilla formada per més de 330 persones. La companyia ofereix actualment 60 referències diferents i la nova fàbrica permetrà posar al mercat nous productes dins la categoria de plats preparats frescos.

Pel que fa a la construcció de la nova planta, les fonts consultades de Casa Mas asseguren que «creiem que és una molt bona notícia per al Bages, per al sector i una notícia empresarial destacada en l’àmbit de la indústria catalana».

Casa Mas, empresa familiar i de capital 100% familiar, justament fa 25 anys que va iniciar el camí de l’elaboració de plats frescos, i en aquest aniversari, «malgrat el context difícil, apostem per invertir per crear valor a la categoria de plats frescos».

La companyia està especialitzada en plats preparats frescos no pasteuritzats, i té al mercat referents com els canelons casolans, les croquetes, així com lasanyes, mandonguilles i pastissos, a més d’altres famílies de productes com poden ser les pastes.

Fa uns anys que té un creixement a doble dígit, l’any 2018 va facturar 26 milions d’euros i va tancar el 2020 amb 37 milions d’euros, i la previsió per al 20 21 és tancar l’exercici amb 46 milions d’euros, que significarà un creixement aproximat de més d’un 20%.

A més, aquest any l’empresa ha obtingut la certificació de la normativa de Qualitat i Seguretat Alimentària IFS Food, una norma reconeguda per la Global Food Safety Initiative (GFSI), una iniciativa que vetlla per la seguretat alimentària. 

9 octubre 2021

Regió7

El Bages i el Berguedà van perdre un total de 548 empreses durant el 2020

El Bages, la segona comarca de Barcelona amb major percentatge de pèrdua de comptes de cotització

Carles Blaya
14·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:55

L’any de la pandèmia va fer estralls al mercat empresarial i laboral de les comarques centrals. El Bages i el Berguedà van perdre l’any passat 548 empreses respecte del 2019. Així, mentre el Bages va tancar aquell any amb 5.350 empreses, un any després el registre era de 4.905 (445 menys). En el cas del Berguedà, va passar de les 1.304 del desembre del 2019 a les 1.201 de finals de l’any passat (103 menys). Aquestes dades es desprenen de la «Memòria econòmica de Catalunya 2020», un informe que elabora la Cambra de Barcelona per encàrrec del Consell de Cambres de Catalunya, i que, en el cas de l’evolució dels comptes de cotització, només disposa de dades actualitzades a 31 de desembre del 2020 per a les comarques barcelonines.

En el cas de l’Anoia, la diferència d’empreses a finals del 2020 respecte d’un any abans va ser de 207, en passar de 3.252 a 3.045. Al Moianès, la pèrdua va ser de 17 empreses: de les 410 de finals del 2019 a les 393 del 31 de desembre del 2020.

En termes percentuals, el Bages va ser la segona comarca de Barcelona amb un registre més elevat de davallada empresarial, del 8,3%, només per darrera del Barcelonès, on la caiguda va ser del 9,3%. Això situa el Bages per sobre de la mitjana catalana (-7,9%) en disminució de comptes de cotització i una dècima per sota de la mitjana de la demarcació barcelonina (-8,4%), on el Barcelonès exerceix un gran pes a la província per les seves 8.367 empreses perdudes durant el 2020.

El Berguedà es va situar en el mateix registre que la mitjana catalana (-7,9%), mentre que l’Anoia (-6,4%) i el Moianès (-4,1%) van experimentar davallades inferiors a la mitjana nacional. De fet, el Moianès va ser la comarca de la demarcació barcelonina amb la pèrdua percentual menor d’empreses.

En el conjunt català, la diferència d’empreses va ser de -20.480 el 2020 respecte del 2019. En el cas del conjunt de la demarcació de Barcelona, la retallada va ser de 15.826 empreses.

Evolució del nombre d'empreses al Bages i Berguedà Observatori del treball
 

L’evolució de l’afiliació

Quant a l’afiliació a la Seguretat Social segons la residència patronal, en la comparativa entre els anys 2019 i 2020 va augmentar a l’Anoia (0,1%) i especialment al Moianès (1,2%), mentre que es va reduir al Berguedà (-1,1%) i més significativament al Bages (-1,7%). Amb tot, les comarques centrals van experimentar registres millors que la mitjana catalana (-1,9%) i que la mitjana de la demarcació de Barcelona (-2,2%).

En el cas del Bages, va tancar el 2020 amb l’1,8% menys de dones afiliades i l’1,7% menys d’homes afiliats. A l’Anoia, va créixer lleugerament el de dones afiliades (0,1%) i es va mantenir estable el nombre d’homes. Al Berguedà es van perdre més afiliacions d’homes (-1,6%) que de dones (-0,6%), mentre que al Moianès va augmentar significativament més el nombre de dones afiliades (2,2%) que el d’homes (0,3%).

Per edats, al Bages es van perdre sobretot afiliats menors de 30 anys (-5,5%) i de la franja d’entre 30 i 44 anys (-4,9%), mentre que van créixer en la de 45 a 54 (1,9%) i en la de 55 anys i més (2,7%). L’Anoia va seguir un patró similar, amb la major pèrdua entre el grup més jove (-3,3%) i l’increment major entre el grup d’edat més elevada (4,5%). El Berguedà, en canvi, va perdre afiliats a la Seguretat Social en totes les franges d’edat menys en la de més de 55 anys (2,9%). Al Moianès, la pèrdua més elevada d’afiliacions va ser en la franja de 30 a 44 anys (-3,2%) i l’increment més gran en la franja dels més grans (3,3%).

Quant a l’evolució del nombre de persones sense feina, al Moianès va ser on més va incrementar-se percentualment el 2020 del conjunt de la demarcació de Barcelona respecte del 2019, amb un augment del 41,7%. Al Bages, en l’any tan atípic de la pandèmia, l’increment d’un any a l’altre va ser del 24,3%, un augment molt similar a l’experimentat a l’Anoia (24,5%). Al Berguedà, l’augment va ser una mica més elevat (26,5%). 

14 juliol 2021

Regió7

Els polígons del territori central són els menys ocupats de l'àrea de Barcelona

Els equipaments d'activitat econòmica del Bages, el Moianès, el Berguedà i l'Anoia tenen una ràtio d'empreses inferior a la mitjana de la demarcació carles blaya 25.06.2019 | 22:40
Els 182 polígons de les comarques del Moianès, l'Anoia, el Berguedà i el Bages tenen la ràtio d'ocupació d'espais per sota de la mitjana de la demarcació de Barcelona i també del conjunt català, segons el darrer Informe Territorial que elabora la Diputació de Barcelona. De fet, el Moianès, el Berguedà i el Bages lideren la llista de les comarques amb els polígons menys ocupats d'aquest territori, amb el 49%, el 50% i el 61%, respectivament. L'Anoia, amb el 65% d'ocupació, també figura entre les comarques amb la ràtio més baixa de la demarcació, només per sobre del Garraf (63%). La mitjana catalana és del 72%, el mateix percentatge que la mitjana de la demarcació barcelonina.

A diferència de les comarques de la Catalunya Central, el percentatge d'ocupabilitat al Barcelonès és del 83%. El Baix Llobregat també se situa un punt per sobre del 80%.

Segons l'estudi de la Diputació, el Berguedà és la comarca de la demarcació i del conjunt de Catalunya amb el nombre més elevat de polígons per cada 10.000 habitants (11,5). L'Anoia (2,9), el Moianès (3) i el Bages (5,7) també figuren per sobre de la mitjana catalana (1,9) i barcelonina (1,5) en polígons per habitants. Alhora, els 45 polígons berguedans són els que tenen més hectàrees per polígon per cada 10.000 habitants, amb 80,3, seguits molt de prop pels del Bages (80,2). En el cas de l'Anoia, la relació és de 58, mentre que en el del Moianès és de 44,1.

Amb tot, el Berguedà és la comarca amb menys parcel·les per polígon (13). El Bages (26) i l'Anoia (32) també tenen menys parcel·les per polígon que les mitjanes catalana (38) i barcelonina (45), just la mateixa quantitat que les dels polígons moianencs. En el cas del Barcelonès, en l'altre extrem, el nombre de parcel·les per cada àrea d'activitat econòmica és de 307, ja que la mitjana de superfície dels polígons d'aquesta comarca supera les 100 hectàrees.

En nombres absoluts, el Bages, amb 99 polígons, figura com la cinquena comarca de la demarcació en nombre de parcel·les, 2.576, per sota del Vallès Occidental (8.838), el Baix Llobregat (4.298), el Barcelonès (4.292) i el Vallès Oriental (3.859).

En conjunt, la demarcació de Barcelona aplega 814 dels 1.436 polígons de Catalunya, el 57%. Entre el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, Osona i el Bages sumen el 40% del total de polígons catalans.

El 50% dels polígons de la demarcació tenen una superfície bruta de menys de 10 hectàrees, mentre que el 31% dels polígons van ser creats a partir de l'any 2020, i el 15% abans del 1970.

Al total dels polígons de la demarcació hi ha instal·lades 37.221 empreses, el 82% de les empreses ubicades a polígons catalans. La comarca del territori central amb més polígons és el Bages, amb unes 1.700 empreses, que suposen el 4,5% del total d'empreses en espais d'activitat econòmica de la demarcació.


Oferta de serveis

Quant als serveis, l'Anoia figura entre les que tenen un percentate més elevat de polígons amb servei de recollida de residus (més del 70%), mentre que en el cas del Bages aquest percentatge és inferior al 10%. En canvi, el Bages és, després del Vallès Occidental, la segona comarca amb més percentatge de polígons que disposen d'entitat de gestió, superior al 30%. El Bages i també el Berguedà se situen entre les comarques amb menys polígons amb transport públic, a l'entorn del 10%, quan la mitjana catalana és superior al 40% i la de la demarcació se situa a l'entorn del 50%.

25 juny 2019

Regió7

El Moianès: rural però encarrilada

 

24 juny 2019

 

el9nou paper

Moianès: dades econòmiques i empresarials

12 desembre 2018

Regió7 paper

El Moianès viu la puja més elevada de la Catalunya Central

El pes de la indústria a la comarca creix gairebé tres punts percentuals carles blaya 12.12.2018 | 19:16

Al Moianès va tenir lloc la puja més elevada de la Catalunya Central quant a facturació, el 6,2%. El pes de la indústria a la comarca creix gairebé tres punts percentuals, fins al 73,3%, mentre que els serveis reculen fins al 23,4%.

Les empreses del Moianès amb més xifra de negoci

1. Escorxador Comarcal del Moianès SA (Moià) 68,5
2. Sauleda SA (Santa Maria d'Oló) 45,5
3. Sosa Ingredients SL (Moià) 25,3
4. Gas-Olis Rovira SL (Moià) 24,6
5. Casa Mas Alimentación SL (Castellterçol) 21,8
6. Vegetalia SL (Castellcir) 11,2
7. Natureco SL (Moià) 7,7
8. Textil Bch SA (Moià) 7,0
9. Rometa SA (Moià) 5,0
10. Panavi Ohayo SL (Moià) 5,0
11. Exclusivas Bcn SL (Moià) 4,6
12. Naturalment Suquipa SL (Castellcir) 3,2
13. Pinsos El Vila SL (Calders) 2,8
14. Soler Urgell SL (Calders) 2,5
15. Arvipotecnic SL (Moià) 2,2
16. Modilla SL (Moià) 2,1
17. Mosaicos Ubasart SL (Moià) 2,1
18. Comercial Safaja SL (Sant Quirze Safaja) 2,0
19. Programer SL (Moià) 1,8
20. Bobinats i Torçats Monsech SL (Moià) 1,7
21. Carns del Bages SL Santa Maria d'Oló) 1,6
22. El Raiguer Obrador SL (Sant Quirze Safaja) 1,6
23.Merca Eleva SL (Moià) 1,6
24. La Moianesa SL (Moià) 1,5
25. Satoki SL (Castellcir) 1,4

12 desembre 2018

Regió7

El Bages va tornar a perdre empreses el 2017 després de tres anys d'increments

La comarca va tancar l'exercici passat amb el 0,2% menys de societats que el 2016 i n'ha perdut 542 des de l'any 2009 carles blaya 19.07.2018 | 10:40


Interior d´una empresa bagenca. Arxiu particular

La comarca del Bages va tancar el 2017 amb un total de 5.302 empreses, deu menys que les registrades un any enrere. Això suposa una davallada del 0,2% del total. El Bages no perdia empreses des de l'any 2013, en plena tempesta econòmica, quan n'hi havia 5.340 de registrades (14 menys que el 2012, una diferència del -0,3%). En els anys posteriors, la comarca ha anat recuperant terreny en el nombre d'empreses, amb creixements constants. Fins l'any passat. La xifra de societats a la comarca queda, doncs, molt lluny de les 5.844 de l'any 2009, el primer que registra l'Informe Territorial de la Província de Barcelona, que elabora la Diputació de Barcelona amb la Cambra de Comerç de Barcelona, i d'on prové aquesta evolució estadística.

D'aquesta manera, el Bages és una de les cinc comarques de la demarcació de Barcelona amb un balanç negatiu en el registre d'empreses el 2017, juntament amb l'Alt Penedès (-0,6%), l'Anoia (-0,8%), Osona (-0,5%) i el Berguedà, que amb el 3,7% menys de societats lidera el rànquing negatiu de la demarcació. El Berguedà va tancar l'any amb 1.267 empreses, 48 menys que les 1.315 d'un any abans, i lluny de les 1.445 del 2009. D'entre les comarques on va créixer el nombre de centres de cotització en el conjunt de la demarcació el Moianès (0,5%) va ser on ho va fer amb menys intensitat.

Totes aquestes dades negatives contrasten amb l'evolució positiva en el conjunt català del nombre d'empreses el 2017 (0,7%) i també de la demarcació de Barcelona (0,8%). Tanmateix, aquestes dades estan força allunyades de les del 2016, quan a la província l'augment va ser del 2,5%. El Vallès Oriental, amb un creixement de l'1,1%, és la comarca que experimenta una evolució més a l'alça durant el 2017, una xifra que igualment continua lluny de l'increment més gran (5,4%) que es va donar l'any passat al Garraf.

Segons revela l'informe de la Diputació, el gran pol d'activitat empresarial de la província, el Barcelonès, ha aportat gairebé el 60% dels nous centres de cotització que s'han creat el 2017. A continuació, el segueixen el Vallès Occidental, que crea el 16% de les noves empreses de la província, i el Baix Llobregat, que en crea el 12%.

Per sectors, les empreses del terciari han crescut a set de les dotze comarques de la demarcació, entre el 0,6% del Maresme i el 2,4% del Moianès. Així mateix, el teixit d'empreses industrials només ha augmentat a quatre comarques de forma poc significativa (0,8% al Garraf i Maresme, 0,7% al Vallès Occidental i 0,3% al Vallès Oriental). Les empreses de la construcció creixen a gairebé totes les comarques (excepte a l'Alt Penedès i l'Anoia), i a més és el sector dins el qual creixen més les empreses a set comarques, en termes relatius.

D'altra banda, les empreses del Bages han estat les que han incrementat més el seu volum mitjà de treballadors en el conjunt de la demarcació, en passar dels 8 del 2011 als 10,2 de l'any passat. 2,2 treballadors d'increment de mitjana que no han igualat cap de les altres comarques de la demarcació. Així, el Bages ja se situa molt a prop de la mitjana catalana (10,3 empleats) i a la província només és superada per les comarques de més tradició industrial del país: Vallès Occidental (11,6), Barcelonès (12,1) i Baix Llobregat (11,4). En el cas del Berguedà, l'increment de la mitjana de treballadors per empresa en els darrers set anys ha estat de només un (dels 5 als 6) i se situa a la cua de la demarcació, juntament amb el Garraf. L'Anoia ha incrementat en 0,7 el nombre d'empleats des del 2011, mentre que el Moianès ha guanyat 0,5 empleats per empresa des de la seva creació, el 2015.

19 juliol 2018

Regió7

El Bages és la novena comarca del rànquing d'innovació de Catalunya

Un estudi destaca la comarca en transferència però alerta sobre la capacitat per adoptar les innovacions

carles blaya 19.03.2018 | 10:25

Un estudi sobre «Els sistemes d'innovació comarcals a la demarcació de Barcelona», elaborat per la Diputació i en què compara totes les comarques del país, conclou que el Bages ocupa la novena posició global en el rànquing comarcal de potencialitats per a la innovació. Del Bages, l'estudi destaca principalment les «capacitats per col?laborar i  transferir els coneixements i innovacions», àmbit en què situa la comarca com la sexta del país, però en considera millorables les «habilitats per innovar i adoptar les innovacions», aspecte pel qual ubica el territori com la 28a comarca del país.
L'estudi, que s'ha elaborat a partir de 49 indicadors amb dades corresponents a l'any 2016 (com el tant per cent de població amb estudis universitaris, que parla idiomes o que utilitzen eines electròniques; els llocs de treball en recerca i desenvolupament, els títols de cicles formatius que s'hi ofereixen, els centres universitaris i centres tecnològics a l'abast, les empreses industrials actives de mitjana i alta tecnologia i les sol·licituds de patents, marques i dissenys industrials, entre d'altres), destaca també del Bages les «capacitats per crear, difondre i compartir coneixements i innovacions», «l'exigència dels mercats», la «iniciativa i saber a dur bon port les innovacions» i la «producció i exportació de béns i serveis innovadors».
El Bages cau una posició en el rànquing anual de l'índex d'innovació (de la 9 a la 8), però se situa encara tres posicions per sobre de la 12a que ocupava el 2012.
En el mateix rànquing aportat per l'estudi, l'Anoia és ubicada en la posició 17 (puja un graó en un any), mentre que el Solsonès guanya un lloc i se situa 25a. El Moianès cau vuit posicions, fins a la 28a, i el Berguedà és la 29a enguany de la llista.
El rànquing és encapçalat pel Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès i el Baix Llobregat, i el tanquen els dos Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran.
En línies generals, l'estudi conclou que els índexs d'innovació a les comarques catalanes s'ha anat equilibrant i repartint entre els diferents territoris en els darrers anys. La diputada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, Sònia Recasens, va assegurar ahir, durant la presentació de l'estudi, que «des del 2009 els índexs d'innovació comarcals s'han anat equilibrant a la demarcació. I aquest fet és molt positiu i coherent amb les nostres polítiques públiques».
L'informe estructura els sistemes d'innovació en tres dimensions: els factors externs a l'empresa –que determinen la capacitat d'innovar dels territoris–, els factors interns a l'empresa i l'eficàcia i els resultats de la innovació. Entre els factors externs s'inclou el nivell de formació especialitzada; les relacions en xarxa entre els principals agents; l'existència de clústers que competeixen a l'entorn internacional; i el suport públic i financer, entre d'altres, a més de les infraestructures cientificotecnològiques i les instal·lacions universitàries.
Per factors interns, l'estudi entén aquells vinculats a la capacitat de les empreses d'incorporar la innovació a la producció i d'obrir-se a nous mercats.
L'estudi situa 10 de les 12 comarques de la demarcació de Barcelona (que disposa del pes més decisiu de la indústria del país i d'un gran nombre de centres tecnològics) entre les vint amb els millors sistemes d'innovació de Catalunya.
L'estudi sobre els sistemes d'innovació en l'àmbit local té com a objectiu contribuir en les polítiques d'innovació i desenvolupament local a partir de classificar i detectar punts forts i punts millorables per a cada comarca. A més, vol ser «una eina útil i potent per als càrrecs electes per avaluar l'eficàcia de les polítiques públiques en innovació i generar debat en aquest sentit».

19 març 2018

Regió7

La Catalunya Central demana 6,1 milions d'ajudes del programa europeu Leader

redacció 21.02.2018 | 00:02

 

El Grup d'Acció local de la Catalunya Central ha rebut un total de 45 sol·licituds d'empreses del Berguedà, Bages, Moianès i Lluçanès per valor de més de 6 milions d'euros d'inversió. I demanen 1,9 milions d'euros de subvenció a través de la nova convocatòria dels fons Leader.

Al Berguedà s'han fet peticions per valor de 2.220.409,40 euros; al Moianès per 3.052.811,01 euros, al Bages per 637.807,92 euros i al Lluçanès per import de 204.831 euros. La resolució de les ajudes no se sabrà fins a l'abril, segons han explicat a aquest diari fonts de l'Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya central amb seu al Berguedà.
Les ajudes són d'entre el 20% el 40% del cost del projecte. Hi ha dues línies de subvencions dina d'aquest fons Leader: una per a empreses agroalimentàries i una altra per a tot tipus d'empreses de serveis i turístiques des d'1 fins a 250 treballadors. Un cop el comitè de valoració hagi resolt a qui es donen les ajudes demanades i en quin import, el termini per executar les obres proposades per cada empresa és fins al juny del 2019.

21 febrer 2018

Regió7

El centre de drons de Moià doblarà les instal·lacions amb tres nous mòduls

L'ampliació permetrà allotjar empreses, i multiplicarà l'activitat formativa i de seminaris

Redacció 21.11.2017 | 07:30

Una imatge virtual dels futurs mòduls que s´estan construint al BCN Drone Center de Moià catuav

El BCN Drone Center, que gestiona l'empresa Catuav com a espai de vol d'aeronaus no tripulades als afores de Moià, ampliarà la capacitat de les seves instal·lacions amb la construcció de tres nous mòduls. Els treballs ja han començat, i la inauguració es preveu per a la primavera del 2018.

Amb aquesta nova inversió, el centre duplicarà la seva superfície útil al servei de les empreses i centres de recerca que utilitzen aquestes instal·lacions com a investigació i prova dels seus prototips. Ja feia temps que el centre tenia pendent una ampliació per donar resposta a la demanda creixent d'un mercat en expansió, especialment des que el BCN Drone Center es va conventir a final del 2016 en un referent de l'Agència Espacial Europea. Això fa que empreses de nova creació incubades per aquesta Agència facin ús d'aquest centre amb estades al Moianès, i ara veuran incrementat el servei amb l'ampliació de les instal·lacions. Aquests mòduls permetran allotjar les start-ups incubades per l'Agència i que faran ús del centre al llarg del 2018 i el 2019, multiplicar les activitats de formació, i organitzar més seminaris internacionals.

La construcció ja està en marxa. Es tracta de tres mòduls bioclimàtics d'arquitectura avantguardista, que s'alimentaran exclusivament d'energia solar i eòlica, de manera que emetran zero emissions, i estaran totalment integrats en el paisatge.

Un centre en constant evolució

Les instal·lacions del BCN Drone Center són en una finca d'unes 14 hectàrees en uns terrenys entre Moià i Collsuspina. Es van estrenar encara no fa quatre anys, i ja hi ha la necessitat d'una ampliació per donar resposta a la demanda que tenen.

I és que el BCN Drone Center és un dels deu únics centres de drons del món, i fins ara ja ha rebut més d'un miler de visitants de 65 països. Tan bon punt va néixer, ja es va conventir en un espai atractiu com a camp de proves per a empreses d'arreu del món, però el salt definitiu el va fer amb l'acord a què es va arribar el desembre del 2016 amb l'Agència Especial Europea, que convertia el centre en una base de proves oficial de l'Agència, la qual cosa porta encara més empreses a les instal·lacions del Moianès, i en reforça el potencial en innovació.

Entre altres èxits, el març passat es va presentar en aquest centre l'enomenat mapKite. Es tracta d'un nou projecte tecnològic en el camp del mapatge i la cartografia en 3D, que combina la captació terrestre i aèria mitjançant tecnologia punta que dóna com a resultat imatges d'alta resolució.

Ara, amb aquesta nova expansió, es preveu multiplicar el nombre d'usuaris i obrir noves possibilitats en el camp de la recercavinculada a les aeronaus no tripulades, i mantenir-se com un dels centres capdavanters del sector.
Regió7

Entren a robar de matinada en cinc naus del polígon de Moià, fent forats a les parets

Dues empreses més, una de les quals propietat de l'alcalde, van rebre la visita de lladres fa dues setmanes

Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local investiguen l'autoria del robatori en cinc empreses del polígon industrial del Prat de Moià, aquest dimecres a la matinada. En la majoria de casos, els assaltants van entrar a les naus fent forats a les parets, utilitzant el mètode conegut com a butró. Tot i així, segons fonts municipals, no es van acabar enduent diners ni objectes de valor de la majoria d'empreses afectades.

Es dóna el cas que, fa només dues setmanes, ja hi va haver dos robatoris de tipologia similar en el mateix polígon de Moià. En aquell cas, els lladres van entrar a l'empresa de formatges artesanals Montbrú, on van foradar diverses parets interiors, i a l'empresa de productes ecològics Natureco, propietat de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras. Tot i que els lladres tampoc no es van endur cap botí de l'interior, els danys a la nau "van ser importants", segons explicava Guiteras a aquest diari.

Els cinc robatoris es van produir a la planxisteria de Moià, a la botiga de motocicletes M-2, a les empreses Nadolç i Winihard i, finalment, a l'escorxador del Moianès. En aquest cas, cap a 2/4 de 5 de la matinada, els lladres van ser advertits pels vigilants de seguretat, que van constatar com estaven accedint al recinte a través d'una finestra. Els assaltants van aconseguir fugir.

Tant en una nit com en l'altra, "els lladres han utilitzat el mateix modus operandi", constatava l'alcalde moianès, que va explicar que encara desconeix el valor econòmic dels danys que va rebre la seva empresa. Guiteras desvinculava l'onada de robatoris del fet que Moià no disposi encara de patrulles fixes dels Mossos d'Esquadra (és previst que el cos policial s'hi estableixi en els propers mesos) ni tampoc patrulles nocturnes de la Policia Local. "De robatoris d'aquest tipus n'hi ha a tot arreu, també a Manresa o a Barcelona, on sí que hi ha desplegament de cossos de seguretat", va indicar.

Regió7

El Consorci del Moianès es reuneix amb empresaris de Castellterçol

El projecte moianès per desminar Bòsnia aspira a un milió de dòlars

L'empresa CATUAV és finalista d'un guardó dels Emirats Àrabs d'aplicació d'avions no tripulats

05.02.2015 | 07:52

Jordi Santacana, director de CATUAV, ahir a Dubai per presentar el projecte j. s.

DAVID BRICOLLÉ | MOIÀ L'empresa moianesa CATUAV -especialitzada en la captació d'imatges amb petits avions no tripulats, els anomenats drones- és un dels finalistes d'un prestigiós premi convocat pel govern dels Emirats Àrabs i dotat amb un milió de dòlars per al que es consideri que és el millor projecte d'aplicació social d'aquest tipus de tecnologia. En concret, pel que CATUAV aspira a aquest guardó milionari després d'haver estat escollit entre més de 800 projectes provinents de 57 països és pel programa que està desenvolupant des de fa uns anys a Bòsnia i Herzegovina de detecció des de l'aire de mines antipersona per a la seva posterior desactivació.

A aquesta fase final hi han arribat un total de 19 propostes -dues de les quals catalanes- i un equip de quatre persones de l'empresa moianesa ja és aquests dies a Dubai per fer la darrera presentació al jurat i assistir a l'acte de proclamació, que tindrà lloc aquest diumenge.

Regió 7