L'ADF del Moianès Els Cingles s'endú un dels premis de la Diputació de Barcelona per l'ús de drons

Els moianesos utilitzen els aparells en la planificació de la gestió forestal i en la prevenció i extinció de focs

Els representants de l'ADF Els Cingles recollint el guardó / DIBA


Regió7
Mataró10 MAI 2026 6:59Actualitzada 10 MAI 2026 7:00

L'ADF del Moianès Els Cingles va rebre dissabte el Premi Rossend Montané que atorga anualment la Diputació de Barcelona. És un premi que reconeix la innovació en infraestructures i mitjans de prevenció. Els integrans de l'ADF Els Cingles, formada per sis municipis del Moianès: Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, van rebre la distinció a Mataró, en el decurs de l'acte anual de reconeixement que organitza l'ens provincial i que enguany celebrava el 40è aniversari de la constitució d'aquestes agrupacions de voluntaris que vetllen, des del terriroti, per mantenir en condicions els sistemes d'extinció i de vigilància dels incendis forestals.


El projecte guardonat proposa l'expansió de l'ús de drons en la planificació de la gestió forestal i en la prevenció i extinció de focs, amb la incorporació de nous i noves pilots, posant especial èmfasi en la paritat de l'equip, la descentralització de les aeronaus per tot el territori i l'exploració de noves capacitats, com les càmeres termogràfiques per a la detecció de punts calents. L'ADF ja disposa de sis pilots certificats (cinc homes i una dona) i ha documentat més de 188 punts d'aigua amb drons. El projecte presentat parteix del guanyador del mateix premi l'any 2021 i en representa la continuació natural.


L'Auditori Tecnocampus de Mataró va acollir dissabte el lliurament de la vint-i-novena edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. L’Agrupació de Defensa Forestal Els Cingles es va endur el Premi Rossend Montané (dotat amb 11.000 euros). L'ADF Castellbisbal va guanyar el Premi Jordi Peix, també de 11.000 euros, amb un conte il·lustrat dirigit a la infància per fomentar la cultura de la prevenció. I Vicenç Ribas, de l'ADF Serra de Marina, va ser distingit amb el Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, enguany atorgat directament per la Diputació de Barcelona en reconeixement d'una trajectòria dedicada a la protecció dels boscos.


L'acte, conduït per Cristina Juanati, enginyera de forests de l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona, va reunir unes 150 persones de diferents ADF. David Bote, alcalde va donar la benvinguda als assistents destacant la feina que fan les ADF i va destacar "les que operen al Parc de la Serralada de Marina i al Parc del Montnegre i el Corredor, que són un exemple de com les ADF i els ajuntaments podem sumar esforços per construir territoris més resilients davant dels reptes del canvi climàtic”.
 

Les ADF, un exemple únic a Europa

A continuació, Anna Sanitjas, cap de l’OTPMIFDA, va fer un recorregut pels quaranta anys de les ADF i pels trenta anys de l’Oficina de la Diputació de Barcelona, i es va referir als reptes canviants que afronta la província de Barcelona pel que fa al risc d’incendis forestals. Al llarg de la cerimònia, tres taules rodones van aplegar membres de les nou federacions d'ADF per reflexionar sobre els inicis, el present i el futur de les agrupacions.

El lliurament del Premi Jordi Peix va anar a càrrec de l'alcalde de Mataró, David Bote; el Premi Rossend Montané el va atorgar Xesco Gomar, president delegat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona; i el Premi Honorífic el va lliurar el diputat delegat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega.


En la seva intervenció, Xesco Gomar, va destacar la tasca que es fa des de la Diputació de Barcelona en matèria de prevenció d’incendis forestals, gràcies a la col·laboració clau entre l’àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda i l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari. Gomar també va agrair a les ADF la seva tasca: “vau ser pioners i feu una tasca clau que va més enllà d’apagar el foc, perquè hi sou els 365 dies de l’any, les 24 h”.

Per la seva banda, el diputat Jordi Fàbrega, va clausurar l’acte apuntant que, amb el progressiu abandonament del camp, hi ha hagut un canvi de paradigma i un augment de la superfície forestal: “el 67% del territori del país és forestal i, sovint, hem viscut d’esquena al bosc i a la natura. Cal recuperar la cultura del bosc perquè d’això en depèn la nostra supervivència”. I va destacar la gran oportunitat que suposa el voluntariat de les ADF: “En cap altre lloc d’Europa ni de l’Estat espanyol existeix un voluntariat organitzat com el de les ADF de Catalunya i de la demarcació de Barcelona, amb més de 4.000 voluntaris i 120 ADF que treballen cada dia. Som un referent europeu”. En aquest sentit, també ha posat en valor que “a Catalunya tenim la primera associació de dones de propietàries forestals i això és especialment important perquè el 40% de la propietat forestal està en mans de dones”.
 

Quaranta anys de compromís amb el bosc

La cerimònia va ser un acte de celebració col·lectiva: l'any 1986, l'aprovació de l'Ordre del 6 d'octubre va posar les bases d'un model de prevenció forestal que quatre dècades després continua viu gràcies a les més de 4.000 persones voluntàries que, a la província de Barcelona, treballen al llarg de tot l'any per protegir el territori. Les ADF van néixer després de la batzegada que van suposar els grans incendis forestals del 1986, que van afectar de manera molt especial Montserrat.

La cerimònia es va tancar amb un moment simbòlic en el qual el públic va bufar les espelmes d'un pastís d’aniversari, amb l'acompanyament musical del grup The Scarlets.

10 maig 2026

Regió7

Ripoll oferirà el curs vinent un màster de pilotatge de drons

El màster l’impartiran professionals del Barcelona Drone Center de Moià i hi podran optar una vintena d’estudiants

|

Esther Rovira
17/01/2026
Ripoll

L’oferta formativa del proper curs 2026-2027 de la Fundació Eduard Soler (FES) de Ripoll inclou un màster professional en aeronaus pilotades en remot (drons). Es tracta d’uns estudis oficials del Departament d’Educació, que estan homologats a tot l’Estat i que tindran una durada de 500 hores, repartides al llarg d’un any. Per accedir-hi cal ser tècnic superior titulat de Formació Professional reglada o disposar d’un títol de grau universitari. El màster l’impartiran professionals del Barcelona Drone Center de Moià i hi podran optar una vintena d’estudiants.

Es tracta “d’un pas més” perquè el centre ripollès ja ha tingut els dos últims anys un curs inicial de drons de 40 hores. Ara aposten per sumar continguts avançats en una especialització que, a més a més, “ja incorpora coneixements de tecnologies vinculades a la nostra expertesa, com són els sistemes de control, l’electrònica, la connectivitat, els motors elèctrics, les bateries o els components”, explica el director de formació de la fundació, Josep Maria Casals. El màster compta amb un reconeixement de 30 crèdits universitaris i els responsables de la FES destaquen que “aquesta formació només es pot cursar en aquests moments a Barcelona i les Terres de l’Ebre”. Des del BCN Drone Center, l’encarregat de les relacions amb les empreses i clients, Àlex Samarà, afegeix que s’adreça a persones que “ja estan familiaritzades amb el sector i s’hi volen dedicar professionalment”. Així es formarà els estudiants en “operativa de sistemes i aplicacions i també donant molta importància a la part regulatòria i legal, que és molt important”.

La FES, que imparteix formació tècnica al Ripollès des de fa 25 anys, detalla que s’ha detectat una necessitat a la indústria. “Cada cop són més les aplicacions civils dels drons, tant en l’administració pública, per fer control d’incendis, emergències, cerca de persones o control de vehicles, com en l’empresa privada, on s’estan aplicant en sectors tan diversos com la topografia, la logística, l’energia, l’agricultura, la silvicultura, els sistemes audiovisuals o els espectacles de llum”, diu Casals. De fet, la fundació ressalta que “alguns estudis estimen que a Europa el nombre de drons d’ús professional presentarà un gran creixement en els propers anys fins arribar a mig milió d’aeronaus cap al 2035”. Samarà considera que “un dels grans avantatges del sector és que les possibilitats són gairebé infinites, perquè qualsevol cosa que et puguis imaginar es pot adaptar amb drons i la majoria de tasques s’estan substituint perquè el cost d’implementació d’aquesta tecnologia és molt reduït”. “La gent s’imagina que són aparells voladors, però també n’hi ha de terrestres, submarins o aquàtics i els aeris poden tenir diferents mides i configuracions”, explica Samarà. Un dels exemples recents que han portat a terme des del BCN Drone Center és “el transport de material sanitari entre hospitals, que millora la qualitat dels teixits i les mostres de sang”.

Aquest serà el segon màster professional que tindrà la FES i se sumarà al de Fabricació Intel·ligent. El centre també compta entre la seva oferta amb els cicles formatius de grau superior en Mecatrònica Industrial, Automatització i Robòtica, Disseny Industrial i Programació de la Producció. Actualment té un centenar d’alumnes, dels quals “entre un 80% i un 85% són de fora la comarca, tot i que alguns d’ells acaben arrelant al Ripollès o a la Catalunya Central retenint el talent per a la competitivitat de les empreses”.

17 gener 2026

el9nou

Prevenir incendis amb drons, el projecte pioner de l'ADF els Cingles

Aquesta iniciativa ha sigut premiada i s'està estudiant exportar-la al territori

Lluc Grandia
Manresa | 06·08·23 | 06:25



Membres de l'ADF, fotografiats a vista de dron Arxiu Particular


El desembre del 2021, l’ADF els Cingles, dels municipis moianesos de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, van presentar un projecte que, després de molts tràmits, ja està en marxa. Concretament, es tracta de l’ús de drons per la prevenció d’incendis. Des d’aquest mes de febrer, quan van poder obtenir el primer i, de moment, únic aparell, estan realitzant tasques d’observació des de la vista d’ocell.


Miquel Buxó, president de l’ADF els Cingles, va explicar que, actualment, estan treballant en dos àmbits: per una banda, estan redactant els protocols per a poder regularitzar l’ús dels drons, i per l’altra, ja estan treballant sobre el terreny, mirant l’estat dels dipòsits i les basses d’aigua que utilitzarien els bombers en cas d’incendi. «Hem constituit un grup amb sis pilots», que durant l’any passat van rebre la formació pertinent per a treballar amb els vehicles no tripulats. «És molt important saber com estan basses i dipòsits d’aigua, alguns de difícil accés», afirma Buxó. també controlen els hidrants (punts d’aigua) terrestres i, sobretot, els camins que porten a aquests hidrants, per poder avisar i actuar en cas de que estiguin en mal estat. De totes aquestes dades, se n’ha elaborat un mapa digital i públic amb l’estat i una fotografia de cada punt perquè, per exemple, en cas d’incendi, els bombers s’estalviin anar a basses buides. Tots aquests trajectes, fins ara, s’havien de fer a peu i, a part de que es perdia molt temps, era una despesa de recursos molt gran. Ara, en canvi, es pot fer molt més ràpidament, tenir fotos aèries i poder facilitar la feina a tots els que treballen en les tasques de prevenció i extinció d’incendis.


Buxó assegura que està tenint molt interès. Segons l’ADF, aquest és un projecte pioner que s’està plantejant expandir a d’altres llocs. Quan el van presentar, l’any 2021, van rebre el Premi Rossend Montané de la Generalitat, i reconeixen que encara estan en una fase molt primerenca del projecte. Durant aquests mesos, «hem vist quines coses son fàcils de fer i quines tenen complexitat per poder anar superant les barreres», afirma. Buxó diu que un dels pròxims passos és la possibilitat d’utilitzar càmeres tèrmiques per detectar punts calents després d’una tempesta elèctrica i prevenir incendis, però que encara està molt lluny de ser una realitat. A més, explica que, durant els incendis, els drons podrien servir per identificar el focus, però és molt complicat arrel del fum i estan treballant per resoldre aquest problema.


Finalment, però, Buxó lamenta que la normativa que regula els drons d’aquest projecte és molt estricta i els limita molt la seva feina. Per exemple, explica que, l’aparell amb el que treballen, té un radi d’acció de quasi 5 quilòmetres, però que, amb la normativa, el pilot l’ha de tenir sempre a la vista, el que limita el radi a, aproximadament, un quilòmetre a la rodona. Això, sumat a la restricció en velocitat, fa que sigui molt difícil ajudar en tasques d’extinció d’incendi i limita molt les possibilitats del projecte. Remarca que, amb una normativa més laxa, segurament es podrien plantejar més utilitats, ja que el dron segueix controlat perquè el pilot veu la càmera incorporada. En tot cas, Buxó afirma que està molt content del resultat del projecte i que vol seguir avançant en la definició d’una proposta que ha vingut per quedar-se i, segurament, per extendre’s pel territori. 

6 agost 2023

Regió7

Antoni Mur, cap dels Agents Rurals: «Els arbres, la molsa o els bolets tenen propietari»

«Els arbres, la molsa o els bolets tenen propietari» PERE GASSÓ OLLÉ

Pere Gassó Ollé

Moià | 02·10·22 | 06:25 | Actualitzat a les 18:09

Segurament és de les persones que coneixen millor tot Catalunya, si més no des del punt de vista del medi natural. La seva responsabilitat professional, com a inspector en cap del cos dels Agents Rurals des del 1998, l’ha portat a trepitjar molts dels municipis del país, a endinsar-se en qualsevol dels espais que tenen competència, com a institució que va més enllà de la funció de policia. Antoni Mur Allué, nascut a Moià el 1964, és un home serè que estima la natura des de petit. Comanda un equip de prop de 500 agents i que, l’any 2024, haurà d’arribar als 800. En la seva dilatada trajectòria professional, ha tingut responsabilitats al Bages i Osona. Fora de la feina, la bicicleta de muntanya li permet la redescoberta periòdica d’un Moianès on hi manté la seva residència i on pot gaudir d’un entorn que, per molt que el conegui, sempre el meravella. La novel·la històrica, sobretot la vinculada amb l’imperi romà o l’edat mitjana, també el fascina.

Moltes persones voldrien tenir una feina com la seva, que li permet estar en contacte amb el medi natural.

És una feina que m’omple i que m’ha agradat sempre. A casa, el pare ja era guarda forestal i el contacte amb la natura ha estat permanent. La meva formació, a Jaca, ja estava vinculada a l’àmbit forestal, i la primera feina va ser al parc natural d’Aigüestortes i llac de Sant Maurici. Va ser una gran experiència.

L’accés al medi natural s’ha desbordat i fa anys que hi ha muntanyes i boscos que semblen rambles.

És una realitat creixent d’ençà que es van popularitzar els vehicles motoritzats que poden arribar a zones que eren més inaccessibles. La presència humana, sense control, obliga a prendre mesures, com les de limitar l’accés, especialment quan hi ha perill de foc; o buscar fórmules, com la d’arribar-hi a través de transport col·lectiu.

Vosaltres sou testimonis del necessari equilibri que hi ha d’haver entre natura i sector primari.

La protecció del medi natural i l’activitat productiva poden i han de conviure. Nosaltres som una eina més per fer realitat aquest equilibri.

En els darrers anys, es visualitza més la perspectiva dels agents rurals com a investigadors, especialment en relació amb els incendis forestals.

Nosaltres, amb els focs, treballem en tres sentits. Intentem preveure el perill d’incendi; col·laborem en l’aplicació de polítiques forestals i n’investiguem les causes. Sabem que el 90% dels incendis estan vinculats amb l’activitat humana. S’ha aconseguit una reducció progressiva en el nombre d’incendis, però el canvi climàtic fa que s’incrementin els dies susceptibles de grans focs. Cada any hi ha més dies que hi poden haver grans focs.

Sempre queda algun foc pendent de saber-ne l’origen?

Poc més del deu per cent dels focs són per causes desconegudes. La majoria són negligències o accidents.

Aquest estiu, a Manresa, fins i tot un ocell que es va electrocutar en una línia elèctrica va provocar un foc.

Hi ha línies elèctriques que afecten l’avifauna i, en dies de condicions extremes, les electrocucions poden derivar en incendis. Nosaltres sistemàticament inspeccionem i informem el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i la companyia titular de la línia de tots els incidents. Les empreses fan inversions, però encara hi ha molts suports que no reuneixen les condicions de seguretat adequades.

És força desconeguda la feina que feu al mar amb unitats específiques.

Treballem, especialment, en els entorns marins protegits, com cap de Creus, delta de l’Ebre i illes Medes. A banda, es fan controls sobre la pesca esportiva i professional. La costa, sobretot per l’impacte del turisme, necessita una atenció especial. Col·laborem en estudis del fons marí i, fins i tot, des del mar estem atents a possibles incendis forestals.

Al mar queden molts espoliadors?

Cada vegada menys, però hi ha hagut conflictes amb buscadors de coralls a la Costa Brava. Hi ha un mercat internacional, molt focalitzat a Itàlia, on hi ha indústria transformadora per a joieria. El corall és un bé escàs, cada vegada més cotitzat. El seu comerç pot generar beneficis importants.

Els boscos no s’escapen de les xarxes organitzades per extreure’n bruc, llentiscle o altres plantes.

L’explotació d’alguns productes forestals no està del tot regulada i, per tant, no cal una autorització de l’administració. Sí que necessitarien el permís de la propietat de la finca. Per tant, sense autorització estaríem parlant d’espoli o robatori amb una finalitat de lucre. Des de fa temps, l’administració forestal és al darrere de regularitzar els subproductes, com els casos de la molsa o el llentiscle. Aquesta normativa ens seria molt útil als Agents Rurals.

Però són grups furtius que difícilment compleixen normes de treball o fiscals.

Moltes vegades no van ni documentats. Davant de situacions que considerem irregulars n’informem els Mossos d’Esquadra, que és el cos amb competències de policia integral. Aquests grups solen ser explotats per organitzacions mafioses.

L’accés a la recollida de bolets és un debat etern. Es parla de pagaments per accedir al bosc o de límits de quilos. Se’n poden recollir els quilos que es vulgui?

Ara mateix, sí. Es van fer proves pilot per regular la recol·lecció en una comarca, però no hi ha una norma. Hem de recordar que, a Catalunya, la majoria dels boscos són de propietat privada. Els arbres, la molsa o els bolets tenen un propietari. La immensa majoria no posen obstacles als boletaires, però si es volgués, podrien limitar-ne la recollida. En general, és un tema que no genera gaires problemes. La principal queixa associada als bolets és la massificació i el col·lapse en camins forestals, filats del bestiar oberts, camps de conreu amb vehicles aparcats... Hi ha boletaires amb conductes poc responsables.

En els darrers anys ha sorprès que enmig de masses forestals hi hagués plantacions de cànnabis.

Malauradament, en el dia a dia detectem moltes plantacions que comuniquem als Mossos d’Esquadra. Ells investiguen i decideixen en quin moment es fa la intervenció. La majoria de plantacions, però, són en naus industrials perquè els rendiments són majors. Els drons ens ajuden a detectar plantacions il·legals al bosc o enmig de camps de blat de moro.

En què més us ajuden els drons?

En cartografia o en censos de fauna. Per exemple, els últims censos de cabra hispànica a Montserrat s’han fet amb drons. El que abans ens costava una setmana de treball, ara ho fem en un matí i amb una gran precisió. Disposem de càmeres tèrmiques i zoom potent.

I per detectar incendis forestals?

Som un país, en general, molt poblat, i la immensa majoria de vegades és la població que, a través del mòbil, avisa de qualsevol petit foc. Els drons ens ajuden a controlar el perímetre del foc per evitar que es reprodueixi i són una gran eina per cartografiar la superfície cremada. Amb els drons també controlem que les activitats de les pedreres s’ajusten als permisos.

Deu ser una satisfacció comprovar l’alt nivell de recuperació de la fauna.

Estem en una dinàmica molt positiva en recuperació d’espècies que estaven en perill d’extinció, com l’àliga cuabarrada. En el cas dels ungulats, com els cérvols o els cabirols, va tan bé que genera problemes amb l’activitat agrària i accidents de trànsit.

I com controlen la superpoblació d’algunes espècies?

Ara per ara, el millor mètode de control és la caça. Sabem que hi ha un sector de la població que no ho veu bé, però la caça és necessària. S’ha fet alguna prova a Collserola amb contraceptius, però no es pot plantejar com una solució global.

A Catalunya, cada vegada, hi ha més flora i fauna invasora no autòctona.

En un món globalitzat, fa de molt mal controlar. Hi ha espècies foranes que s’adapten i expandeixen de forma molt ràpida. Si el problema no s’aborda des del primer moment, és molt complicat, malgrat la vigilància que fem.

ELS 4 CANTONS

Tothom té el que es mereix?

Malauradament, no.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Paciència i una mica impuntual.

Quina part del seu cos li agrada menys?

Les orelles.

Quant és un bon sou?

El que et fa sentir valorat pel teu treball i et permet viure dignament.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

Una novel·la històrica, tipus Africanus.

Una obra d’art.

El gol de Messi contra el Getafe.

En què és expert?

En aprendre de la gent que en sap.

Què s’hauria d’inventar?

Un sistema d’energia renovable, eficient, econòmic i universal.

Déu existeix?

Crec que no, però...

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Leonardo da Vinci.

Un mite eròtic.

No en tinc.

Acabi la frase. La vida és...

Un regal. Carpe diem.

La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?

Bona, amb alguna excepció.

Tres ingredients d’un paradís.

Amics, família i natura.

Un lema per a la seva vida.

Tracta els altres com voldries que et tractessin.

2 octubre 2022

Regió7

El Moianès vol protegir el bosc a vista d’ocell

L’ADF que agrupa bona part dels municipis de la comarca està desenvolupant un projecte per fer tasques de prevenció i de manteniment de boscos i infraestructures fora de la campanya d’estiu, i de vigilància durant el període d’incendis amb l’ús de drons

David Bricollé
Moià | 29·12·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42



Voluntaris de l’ADF Els Cingles realitzant tasques de patrullatge | ADF ELS CINGLES


L’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Els Cingles, que agrupa els municipis moianesos de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, desenvoluparà un projecte pioner que té com a objectiu final complementar bona part de la tasca que porta a terme de prevenció i vigilància del risc d’incendi a través de l’ús de drons, les petites aeronaus pilotades per control remot. La idea és aprofitar els avantatges de visionat aeri que ofereixen aquests aparells amb l’ús de tecnologies que permeten captar i recollir diferents registres i dades, segons la necessitat.


Es tracta d’un projecte que recentment ha estat guardonat amb un dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. Un reconeixement -en l’àmbit de la planificació de la gestió en la prevenció d’incendis forestals- que suposa una injecció econòmica per seguir desenvolupant el projecte, que és l’entitat vol tirar endavant de la mà de BCN Drone Center, l’empresa amb seu a Moià que és un dels de únics centres de drons del món, la primera empresa de drons civils a Europa i una de les pioneres a nivell mundial.

Miquel Buxó, president de l’ADF Els Cingles, ha explicat a Regió7 que el projecte parteix de la base que la utilització d’aquestes naus tripulades a distància podria permetre tenir una visió aèria en temps real, arribar a zones inaccessibles per identificar incendis, crear ortofotomapes d’alta resolució per a una millor gestió forestal i, per tant, la prevenció d’incendis, detectar punts calents, mitjançant càmeres termogràfiques, després de tempestes seques amb molt aparell elèctric i després de l’extinció d’un incendi o realitzar ortofotomapes per a seguiment de zones afectades per incendis i poder definir les accions a realitzar.

Buxó conclou que «ens permetria recollir dades que després ens facilitaria fer una millor gestió forestal fora de la campanya d’estiu. Però també la vigilància, durant la campanya, sobre el territori. Els bombers ens estan parlant de potencials focs de sisena generació, de molta potència, i per tant cada cop més és clau la detecció d’un inici d’incendi com més aviat millor, abans no creixi molt ràpidament. És fonamental el temps de reacció, i per això cal una detecció tan immediata com sigui possible».
Ser més eficaços

En aquest sentit, recorda que actualment aquesta tasca l’estan portant a terme a través dels plans de vigilància, amb gent patrullant pel territori i amb la xarxa de càmeres situades en punts estratègics, «però entre que es detecta un foc en la distància i es reacciona, pot passar un temps massa llarg per evitar que es faci gran. Amb drons creiem que seria més ràpid i fàcil tenir una visió àmplia i, alhora, apropar-nos als possibles focus i certificar que hi ha un inici de foc».

Buxó també exposa que en el treball de prevenció que realitzen al llarg de l’any, i essencialment fora de la campanya d’incendis, per assegurar que tota la infraestructura del territori està operativa i en bones condicions «fem recorreguts per anar a revisar, per exemple, les basses. Això, en municipis de la nostra àrea suposen uns 70 quilòmetres de recorregut, només comprovant punts d’aigua. Amb drons es podria fer de manera molt més ràpida i econòmica. També amb drons i càmeres amb la tecnologia apropiada es poden identificar les zones que puguin estar patint un estrès hídric més important, que és el que el fa especialment perillós de cara a un incendi».
Conèixer el potencial

El que planteja el desenvolupament del projecte és, d’entrada, «la identificació dels usos potencials, dotar-nos dels recursos necessaris, en aquest cas els drons, i fer en paral·lel la formació per pilotar-los i veure sobre el terreny tot el potencial que té per poder-lo expandir cap a altres ADF. Perquè creiem que la visió aèria, i amb les tecnologies actuals, ens dona molta informació. I avui en dia amb els drons, la versatilitat de càmeres i les dades i informacions que et permeten recollir, ens ha de permetre fer passos endavant molt importants en aquestes actuacions preventives i en la vigilància». El president de l’ADF Els Cingles argumenta que la materialització del projecte ha de permetre «crear el coneixement per poder pilotar els drons, per aconseguir la informació i per fer el tractament de les dades i que aquestes ens ajudin a detectar els aspectes importants i anticipar-nos als riscos».

En aquest sentit, Miquel Buxó ha destacat la importància de poder comptar en el territori amb el suport del BCN Drone Center de Moià: «és un projecte que fem conjuntament i l’estem treballant amb ells perquè son els que tenen coneixement en aquest camp. Ells són també els que ens han d’ajudar en el desenvolupament del marc legal per poder fer aquesta activitat, és un dels àmbits que haurem de treballar». L’objectiu és protegir el territori, el patrimoni i les persones.

Buxó també ha posat en relleu que «volem que sigui un projecte que es pugui expandir i que acabin adoptant altres ADF, perquè cada estiu que passem és un patir, un estrès per a tota la societat i el foc no entén de límits territorials. Si tenim la tecnologia, tenim la gent, podem tenir el coneixement i no té uns costos exagerats, creiem que és un projecte que cal tirar endavant. És una tecnologia que tenim a l’abast que ens permetrà fer un control per a una millor gestió amb un cost relativament baix. L’objectiu és protegir el territori, el patrimoni i les persones». 

29 desembre 2021

Regió7

Projecte de drons de l'ADF Els Cingles per prevenir incendis

20 desembre 2021

el9nou paper
 

Un dron amb tecnologia avançada permetrà oferir imatges en situacions d'emergència sense cobertura mòbil

06/05/2021 - 14.00

ACN Moià.-Ubicat a Moià, el BCN Drone Center és un dels 10 únics centres de drons que hi ha al món. Un referent mundial des d'on s'ha creat el dron 'Oryx', equipat amb tecnologia avançada i que permetrà oferir imatges des de qualsevol punt del país, encara que no hi hagi cobertura mòbil. Un fet que, segons ha destacat el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, és especialment important en situacions d'emergència com rescats o incendis. El dispositiu pot volar a més altura, cobrir àrees extenses, té una capacitat de càrrega de 7,5 Kg i una autonomia de 26 hores. A més, s'està treballant per incorporar intel¿ligència artificial a l'aparell, de tal manera que serà capaç d'identificar objectes, persones o vehicles i enviar les imatges amb tecnologia 5G.

El projecte pilot 'Oryx' consisteix en el desenvolupament i testatge d'un dron d'ala fixa amb capacitat per actuar com a nus de comunicacions crítiques per als cossos de seguretat i d'emergències. L'aparell disposa de 26 hores d'autonomia i capacitat per transportar fins a 7,5Kg de càrrega útil. A més, pot cobrir àrees més extenses, volar a més altura i té una autonomia molt més gran que els drons multirotor utilitzats fins ara pels cossos d'emergències i seguretat de la Generalitat, molt més lleugers, amb una autonomia de vol d'una hora i una capacitat de càrrega de menys de 500g. Aquestes característiques i prestacions equiparen les funcionalitats d'aquest dron a les d'altres mitjans aeris com ara helicòpters o avionetes, però amb els avantatges d'una aeronau no tripulada: menys risc humà, menys cost d'adquisició i operacional, menys emissions de CO2, una autonomia molt superior i més hores de servei, ja que pot volar amb condicions de lluminositat molt mes baixes.Tot això, juntament amb la nova normativa europea entrada en vigor aquest any 2021, que autoritza operar amb drons a grans distàncies del punt de control fan de l'Oryx una solució tecnològica per complementar els serveis que ofereixen actualment els mitjans aeris de la Generalitat, especialment en aquelles missions on no calguin vols tripulats.A més, el projecte Oryx preveu, en una segona fase que s'està treballant amb la Fundació i2CAT, la incorporació al dron d'una Intel¿ligència Artificial i comunicacions 5G. La IA permetria al dron identificar persones i vehicles en les imatges obtingudes, mentre que les comunicacions 5G li permetrien enviar imatges de més qualitat i resolució en temps real.El dron ha estat batejat per CATUAV amb el nom d''Oryx' per la similitud de les seves prestacions amb les de l'antílop africà, que té una gran resistència a les temperatures extremes i la falta d'aigua i és capaç de mantenir-se al galop durant molts quilòmetres de manera sostinguda.

6 maig 2021

324

Un dron desenvolupat a Moià donarà cobertura mòbil en situacions d'emergència

L'avió no tripulat també permet enviar imatges en directe d'incendis o en dispositius de rescat
roger junyent moià 06.05.2021 | 13:26

El dron dóna cobertura de banda ampla, retransmet imatges en directe i té 24 hores d'autonomia ROGER JUNYENT

El Barcelona Drone Center de Moià ha acollit avui la presentació del projecte pilot Oryx, que consisteix en el desenvolupament i testatge d'un innovador dron d'ala fixa amb capacitat per actuar com a node de comunicacions crítiques per als cossos de seguretat i emergències de la Generalitat de Catalunya.

La presentació, que ha inclòs una demostració del vol i de les funcionalitats del dron Oryx en una actuació d'emergència simulada, ha estat presidida pels consellers de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, Jordi Puigneró, i d'Interior, Miquel Sàmper, respectivament.

Desenvolupat per l'empresa catalana CATUAV, l'Oryx és un nou dron comercial d'ala fixa de llarg abast, que disposa de més de 24 hores d'autonomia i capacitat per transportar fins a 7,5Kg de càrrega útil. Pot cobrir àrees més extenses, volar a més altura i té una autonomia molt més gran que els drons multirotor utilitzats fins ara pels cossos d'emergències i seguretat de la Generalitat, molt més lleugers, amb una autonomia de vol d'una hora i una capacitat de càrrega de menys de 500g.

Aquestes característiques i prestacions equiparen les funcionalitats d'aquest dron a les d'altres mitjans aeris com ara helicòpters o avionetes, però amb els avantatges d'una aeronau no tripulada: menys risc humà, menys cost d'adquisició i operacional, menys emissions de CO2, una autonomia molt superior i més hores de servei, ja que pot volar amb condicions de lluminositat molt mes baixes.

Tot això, juntament amb la nova normativa europea entrada en vigor aquest any 2021 que autoritza operar amb drons a grans distàncies del punt de control (més enllà de la línia de visió), fan de l'Oryx una solució tecnològica idònia per complementar els serveis que ofereixen actualment els mitjans aeris de la Generalitat, especialment en aquelles missions on no calguin vols tripulats.

De moment, però, segons ha precisat Sàmper, no hi ha fixada cap data perquè aquests aparells estiguin disponibles per als serveis d'emergències.
 
Segona fase

A més, el projecte Oryx preveu, en una segona fase que s'està treballant amb la Fundació i2CAT, la incorporació al dron d'una Intel·ligència Artificial embarcada i comunicacions 5G. La IA permetria al dron identificar persones i vehicles en les imatges obtingudes, mentre que les comunicacions 5G li permetrien enviar imatges de més qualitat i resolució en temps real.

El dron ha estat batejat per CATUAV amb el nom d'Oryx per la similitud de les seves prestacions (molta autonomia, capacitat de recórrer llargues distàncies, i resistència i molt bon rendiment en condicions adverses) amb les d'aquest antílop africà, que té una gran resistència a les temperatures extremes i la falta d'aigua i és capaç de mantenir-se al galop durant molts quilòmetres de manera sostinguda.

 6 maig 2021

Regió7

El BCN Drone Center de Moià duplica el seu espai aeri segregat

 30 abril 2021

el9nou paper

El centre de drons de Moià guanya espai aeri per volar més alt i més lluny

La nova autorització permet aeronaus de més pes, i amplia el potencial d'activitats i experimental jordi escudé moià 28.04.2021 | 15:08

Proves al centre de drons de Moià ARXIU/MIREIA ARSO

El BCN Drone Center de Moià, un dels deu únics centres de proves per a drons del món que gestiona l'empresa Catuav com a camp de vol d'aeronaus no tripulades, ha duplicat el seu espai aeri segregat. Des d'ara s'hi podrà volar a més distància i altitud, i això també obre la porta a la presència d'aeronaus de més pes.

L'autorització l'ha donada el Ministeri de Foment a través de les agències espanyoles de Navegació Aèria i Seguretat Aèria, de manera que l'espai aeri que es podrà utilitzar en aquestes instal·lacions passa dels 25 als 50 km2 de superfície, i s'hi podrà volar fins a una alçada de 1.375 metres sobre nivell del mar.

El seu responsable, Jordi Santacana, explicava a aquest diari la importància d'aquesta fita, amb la qual s'ha estat treballant durant dos anys i que «multiplica el valor d'aquest centre i el seu potencial d'experimentació». I és que, disposar de més espai aeri implica poder ampliar també el camp de proves, per exemple, «de sistemes de comunicació a més distància, o en l'àmbit de la futura connectivitat amb la tecnologia 5G», apunta Santacana. Són noves possibilitats que s'obren per a l'administració pública, universitats, centres de recerca i empreses privades a l'hora de dur a terme vols experimentals de llarga autonomia i amb aeronaus de més pes en aquest centre.

Aquesta ampliació també obre la porta a les noves activitats i aplicacions, com ara els espectacles nocturns amb eixams de drons, el transport amb drons, o fins i tot els drons taxis, que hauran de dur a terme programes de vols de proves en un entorn controlat com el BCN Drone Center abans de poder realitzar vols comercials.

Malgrat l'ampliació de l'espai aeri, es garanteix la no presència de cap altra aeronau que pugui interferir o posar en risc aquestes operacions, i tot plegat es reforçarà amb la instal·lació d'un radar de control.

El centre de drons de Moià ja va fer una primera gran ampliació el 2017, en aquell cas terrestre, amb nous mòduls per allotjar empreses i fer créixer l'activitat.

28 abril 2021

Regió7

Un projecte amb drons fets a Moià vol revolucionar la restauració d’explotacions mineres a cel obert

juliol 17th, 2020

L’ús de drons és una nova metodologia que suposa un gran avenç en el seguiment de la restauració ecològica d’explotacions mineres a cel obert. Així ho considera la Generalitat després del banc de proves fet a Castellgalí amb la participació de l’empresa moianesa de drons CATUAV i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya amb seu a Solsona.

Amb les proves realitzades es preveu poder sobrevolar les mines ràpidament, obtenint dades objectives de qualitat i evitar fer la feina des de terra amb els sistemes clàssics. Uns mètodes que comporten més feina i són més inexactes. A més, gràcies a l’ús de sensors i càmeres es poden obtenir imatges aèries amb molt detall així com construir mapes per veure com es regenera la vegetació en les zones restaurades. L’ús de drons també permet fer un seguiment de la pols que genera l’explotació així com controlar els episodis d’erosió del terreny.

El protocol s’ha dut a terme amb personal d’investigació que ha pogut testar diferents fabricants de models de drons, com un d’ala fixa dissenyat per l’empresa de Moià CATUAV, amb la col·laboració d’Exodronics. Aquest dron té la particularitat de ser més semblant a un avió que a un helicòpter i té un vol molt ràpid. Això el permet sobrevolar mines a cel obert de grans dimensions en menys d’un hora. Un procediment que caminant s’hauria de fer en dies.

 

17 juliol 2020

 

OnaMoianès

Un projecte amb drons fets a Moià revolucionarà la restauració d'explotacions a cel obert

Castellgalí ha servit de banc de proves de la nova tecnologia, que ofereix imatges molt precises del lloc d'interès redacció | manresa 14.07.2020 | 13:56



TERRITORI I SOSTENIBILITAT Una imatge de les proves

Una nova metodologia mitjançant l'ús de drons, suposarà un gran avenç en el seguiment de la restauració ecològica de les explotacions mineres a cel obert. Així ho consideren la Generalitat i el CREAF, després que aquest dimarts al matí han presentat públicament el projecte, que entre altres, compta amb la participació de l'empresa moianesa de drons CATUAV, i també del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona. A més, una explotació de pedra decorativa de Castellgalí, ha servit de banc de proves.

Aquesta nova metodologia, que han presentat la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, i l'investigador del CREAF Vicenç Carabassa, permet fer un seguiment detallat tant del projecte de rehabilitació de la zona explotada com del propi procés d'explotació. S'aconsegueix amb l'ús de drons, que poden sobrevolar les mines ràpidament, obtenint dades de qualitat i objectives, com ara una topografia d'alta precisió i evitar fer la feina des de terra com amb els sistemes clàssics. A més, gràcies a l'ús de sensors i càmeres, poden fer més d'una acció a la vegada i obtenir imatges aèries de molt detall i construir mapes de cobertes per veure com es regenera la vegetació de les zones restaurades, fins al punt de diferenciar entre espècies d'arbres que hi creixen. Ta,bé és una eina útil per fer un seguiment de la pols que genera l'explotació, o per controlar els episodis d'erosió.

La Catalunya Central, present al projecte
El protocol s'ha fet en col·laboració amb moltes entitats, públiques i privades, incloent empreses fabricants de drons i que ofereixen serveis associats al seu ús. En aquest sentit, personal d'investigació implicat en el projecte ha pogut testar diferents models de drons, incloent-ne un d'ala fixa dissenyat i fabricat per l'empresa de Moià CATUAV, amb la col·laboració d'Exodronics. Aquest dron té un vol ràpid, semblant al d'un avió, a diferència dels altres que volen com un helicòpter, que ha permès sobrevolar mines a cel obert de grans dimensions en menys d'una hora, un procediment que a peu s'hauria de fer en dies.

El Cos d'Agents Rurals també ha participat a les proves pilot, mitjançant la realització de vols a través de la Unitat RPAS, del Servei de Suport Aeri. Així mateix, altres centres de recerca com el CTFC o la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona, a través del grup de recerca Grumets, han estat actors importants per desenvolupar o testar parts de la proposta que s'ha presentat avui. Des del 2017 el CREAF col·labora amb una explotació de pedra decorativa a Castellgalí gestionada per una empresa familiar que també ha estat un banc de proves per testar el protocol. A Castellgalí podem trobar zones que es van explotar fa vint anys on ara ja hi ha crescut un bosc jove, altres restaurades fa 15 anys on hi creix el matollar i les més recents de fa 5 anys que ja estan cobertes d'una catifa herbàcia.

En la presentació s'han posat en valor els beneficis que proporciona aquesta metodologia. «És un win-win on hi guanyen totes les parts, empresa privada, administració pública, i en definitiva la societat en general», segons ha explicat Carabassa. Per la seva banda, Rius ha afirmat que «aquest protocol innovador ens ha d'ajudar a les empreses i a l'administració a millorar el seguiment de les restauracions de les activitats extractives, a agilitar la inspecció i ha de contribuir a una millora del medi i un increment de la biodiversitat».

14 juliol 2020

Regió7

Drons innovadors a Moià

2 desembre 2019

el9nou paper
 

Exodronics mostra el seu catàleg al Barcelona Dron Center de Moià

 30 novembre 2019

Regió7 paper

Els drons esdevenen els protagonistes en el sopar de la Patronal Metal·lúrgica

L'àpat, que serveix per presentar les innovacions del sector, va tenir lloc a la Sala Silenci de Manresa Van reconèixer la trajectòria d'empreses redacció 02.12.2018 | 00:34


Imatge del sopar de Sant Eloi de la Patronal Metal·lúrgica arxiu particular

Els responsables de les empreses metal·lúrgiques van estar atents, divendres, a les principals innovacions en el camp dels drons, una indústria emergent, en el tradicional Sopar de Sant Eloi, que va tenir lloc divendres. La Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central va fer l'àpat a la Sala Silenci de Manresa. Més d'un centenar de persones vinculades al món metal·lúrgic van participar en la jornada.

En les últimes edicions d'aquesta trobada de la Patronal Metal·lúrgica hi ha la presentació d'una activitat industrial que sigui d'interès per als seus associats. Enguany, i amb l'objectiu de donar a conèixer tota l'activitat que es realitza a la Catalunya Central dins l'àmbit d'aquest sector empresarial, es va convidar el moianès Jordi Santacana.

Santacana, una de les persones més influents a nivell mundial en el món dels drons, va pronunciar una ponència en què va destacar l'evolució tecnològica que s'ha produït en el sector. Fent una mica d'història va remuntar-se a la Primera Guerra Mundial, on els alemanys ja van fer un intent de treure un avió sense pilot, però estaven limitats per la falta d'electrònica.

Des de ben petit Santacana ja es va fascinar pel món de l'aviació amb sistema de radiocontrol. Motivat pel seu pare, enginyer electrònic que l'any 1978 va fabricar un prototip, ell va seguir evolucionant-lo introduint-hi una càmera de fotos, que li havien regalat a La Caixa. Amb aquest sistema va poder fotografiar totes les masies del Moianès des de l'aire, imatges que va vendre als seus propietaris i que li van permetre seguir treballant amb el seu prototip.

Santacana va explicar que el 1998 l'exèrcit americà tenia uns avions no tripulats que eren molt cars i ell va pensar que ho podia fer molt més econòmic. Finalment Indra, empresa líder a innovar en seguretat i tecnologia aèria, es va interessar pel seu projecte i així es va crear, a Moià, la primera empresa de drons del món. Avui Moià gaudeix d'un dels 10 únics centres del món i l'únic que és impulsat per una empresa privada, on disposa d'un espai d'exclusió aèria de 2.500 hectàrees. CAT UAV és un centre de referència internacional que permet desenvolupar, formar i continuar innovant.

Durant el sopar també es van reconèixer les empreses Niled, Construccions Mecàniques Solpey i Fundició Giga pels seus 50 anys en el sector. El sopar va finalitzar amb un bingo solidari en benefici de la Fundació Convent de Santa Clara. També es va gaudir d'una exhibició de vols de drons de competició.

2 desembre 2018

Regió7

Vodafone prueba drones 4G en Moià para definir un modelo de cobertura aérea

Redacción 22/11/2018 14:28

Barcelona, 22 nov (EFE).- Vodafone ha realizado una prueba piloto con drones 4G en la localidad de Moià (Barcelona) con el objetivo de definir un modelo de cobertura aérea que permita el uso masivo de drones de forma segura en distintos sectores de actividad económica como la logística, la gestión de flotas o la agricultura.

Esta prueba permitirá sentar las bases para garantizar la conectividad de los drones equipados con una tarjeta inteligente SIM 5G, así como su geolocalización y control a distancia en tiempo real en la red de Vodafone, ha precisado la empresa en un comunicado.

Según la compañía, esta solución permitirá "disponer de una solución para ir abriendo y liberalizando la gestión y el uso del tráfico de drones para actividades profesionales".

El vuelo organizado por Vodafone, que fue la primera operadora en controlar y posicionar un dron utilizando la red de telefonía móvil, se ha realizado en colaboración con el Barcelona Drone Center.

La compañía ha estimado que, en 2050, los drones que vuelan a altitudes de hasta 400 pies representarán 250 millones de horas de vuelo, frente a solo 33 millones de horas para aviones tripulados en espacio aéreo controlado. EFE

22 novembre 2018

La Vanguardia

El centre de drons de Moià inaugura tres 'iglús' per oferir «intimitat» als investigadors

El conseller Jordi Puigneró estrena l'ampliació de les instal·lacions del BCN Drone Center, que ja acull actualment un centenar d'empreses i d'alumnes josep sallent 10.06.2018 | 07:31

A poca distància d'uns prats on pasturaven vaques, el nou conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat, Jordi Puigneró, va inaugurar ahir a Moià l'ampliació d'un centre tecnològic que s'ha convertit en tota una referència internacional: el BCN Drone Center, considerat un dels deu camps de drons capdavanters de tot el món. En només quatre anys, l'espai ja ha acollit usuaris de setanta països diferents, i actualment dóna servei a un centenar de centres de recerca i d'alumnes.

Aquest increment constant de la demanda ha obligat el centre a duplicar la seva superfície útil. I s'ha fet amb la construcció de tres nous mòduls, en forma d'iglú, amb un disseny avantguardista, i integrats en el paisatge. «Ha estat una manera molt pràctica i innovadora d'ampliar la superfície d'un edifici que ens havia quedat petit», explicava ahir a Regió7 el director del centre, Jordi Santacana. «D'aquesta manera, ara tenim tres espais multifunció: els podem llogar a centres tecnològics i a empreses de recerca que vénen a fer servir les instal·lacions i que volen la seva intimitat tecnològica», va assenyalar. El BCN Drone Center és un dels deu únics centres d'investigació del món on es poden fer proves i certificacions de drons de tipus civil. És l'únic d'Europa de caràcter privat. I també és una escola de formació especialitzada en l'aplicació de tecnologia dron i en pilotatge.

Els tres nous iglús inaugurats ahir són bioclimàtics i s'alimenten exclusivament d'energia solar i eòlica, de manera que no emeten emissions. Ja feia temps que el centre tenia pendent una ampliació per donar resposta a l'increment de la demanda, sobretot des que, al final del 2016, el BCN Drone Center es va convertir en un referent de l'Agència Espacial Europea. Aquests nous mòduls podran allotjar les start-ups incubades per l'Agència i que faran ús del centre entre el 2018 i el 2019, multiplicar les activitats de formació, i organitzar més seminaris internacionals.

Durant l'acte d'inauguració, el conseller Puigneró va felicitar el BCN Drone Center per ser tot un model en innovació: «Demostreu que es pot innovar des de qualsevol indret. No cal ser a Barcelona. Sou un bon exemple de com es pot fer tecnologia punta des de les comarques interiors, en un lloc privilegiat com aquest, just a prop d'uns camps de pastura», va destacar. «De centres com aquest, al món, n'hi ha molt pocs. Per tant, al Moianès heu d'estar orgullosos i contents de tenir un centre així», va afegir.

Segons va explicar Puigneró, els drons fabricats a Moià «són a la llista del top 10 dels millors drons civils del món, en les categories de 0 a 4 quilos, i de 4 a 25 quilos». Per tant, va remarcar, «és tecnologia catalana referent arreu del món».

El conseller també va elogiar la feina feta per Santacana, que, en quatre anys, ha aixecat del no-res un centre de drons que s'ha convertit en tot un referent. «El Jordi és una persona perserverant, emprenedora i que ha creat un centre de referència mundial». Segons va constatar, «persones com el Jordi estan aconseguint que Catalunya sigui un punt al mapa en l'àmbit dels drons. I que sigui aquí al Moianès».

Durant el seu parlament, el conseller va situar el sector dels smart drones com una indústria tractor de l'economia i la innovació catalana al servei del «progrés social». Amb instal·lacions com la de Moià, va dir, «contribuïm a consolidar el creixement i posicionament internacional d'un sector amb un gran potencial de futur a Catalunya i al món». L'aposta del Govern català també inclou la creació del clúster Catalonia Smart Drones, un dels més potents a escala internacional, amb empreses molt competitives i amb drons de factura catalana situats entre els millors del món.

10 juny 2018

Regió7

El centre de drons de Moià doblarà les instal·lacions amb tres nous mòduls

21 novembre 2017

Regió7 paper

El centre de drons de Moià doblarà les instal·lacions amb tres nous mòduls

L'ampliació permetrà allotjar empreses, i multiplicarà l'activitat formativa i de seminaris

Redacció 21.11.2017 | 07:30

Una imatge virtual dels futurs mòduls que s´estan construint al BCN Drone Center de Moià catuav

El BCN Drone Center, que gestiona l'empresa Catuav com a espai de vol d'aeronaus no tripulades als afores de Moià, ampliarà la capacitat de les seves instal·lacions amb la construcció de tres nous mòduls. Els treballs ja han començat, i la inauguració es preveu per a la primavera del 2018.

Amb aquesta nova inversió, el centre duplicarà la seva superfície útil al servei de les empreses i centres de recerca que utilitzen aquestes instal·lacions com a investigació i prova dels seus prototips. Ja feia temps que el centre tenia pendent una ampliació per donar resposta a la demanda creixent d'un mercat en expansió, especialment des que el BCN Drone Center es va conventir a final del 2016 en un referent de l'Agència Espacial Europea. Això fa que empreses de nova creació incubades per aquesta Agència facin ús d'aquest centre amb estades al Moianès, i ara veuran incrementat el servei amb l'ampliació de les instal·lacions. Aquests mòduls permetran allotjar les start-ups incubades per l'Agència i que faran ús del centre al llarg del 2018 i el 2019, multiplicar les activitats de formació, i organitzar més seminaris internacionals.

La construcció ja està en marxa. Es tracta de tres mòduls bioclimàtics d'arquitectura avantguardista, que s'alimentaran exclusivament d'energia solar i eòlica, de manera que emetran zero emissions, i estaran totalment integrats en el paisatge.

Un centre en constant evolució

Les instal·lacions del BCN Drone Center són en una finca d'unes 14 hectàrees en uns terrenys entre Moià i Collsuspina. Es van estrenar encara no fa quatre anys, i ja hi ha la necessitat d'una ampliació per donar resposta a la demanda que tenen.

I és que el BCN Drone Center és un dels deu únics centres de drons del món, i fins ara ja ha rebut més d'un miler de visitants de 65 països. Tan bon punt va néixer, ja es va conventir en un espai atractiu com a camp de proves per a empreses d'arreu del món, però el salt definitiu el va fer amb l'acord a què es va arribar el desembre del 2016 amb l'Agència Especial Europea, que convertia el centre en una base de proves oficial de l'Agència, la qual cosa porta encara més empreses a les instal·lacions del Moianès, i en reforça el potencial en innovació.

Entre altres èxits, el març passat es va presentar en aquest centre l'enomenat mapKite. Es tracta d'un nou projecte tecnològic en el camp del mapatge i la cartografia en 3D, que combina la captació terrestre i aèria mitjançant tecnologia punta que dóna com a resultat imatges d'alta resolució.

Ara, amb aquesta nova expansió, es preveu multiplicar el nombre d'usuaris i obrir noves possibilitats en el camp de la recercavinculada a les aeronaus no tripulades, i mantenir-se com un dels centres capdavanters del sector.
Regió7

El centre de drons de Moià esdevé un dels deu camps de prova de referència mundial