El naixement de la primera llopada amb cadells a Catalunya en 100 anys suposa un nou salt endavant en la presència d’aquest animal, retorn que va començar a principi d’aquest segle pel Cadí, i que ha suposat trobar-ne constatació al llarg d’aquests anys al Solsonès, el Moianès i el Bages
Femella de llop amb cadells captada recentment entre entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà / AGENTS RURALS
David Bricollé
Manresa08 NOV 2025 6:25Actualitzada 08 NOV 2025 9:50
En un quart de segle, el retorn del llop als paisatges catalans ha deixat petjada, més o menys continuada, més o menys testimonial, en sis de les comarques de l’àrea d’influència de Regió7. En alguns casos, han estat, segurament, passos fugaços, en els seus moviments continus i de llargs itineraris, que no entén de límits comarcals i fronteres administratives. Un retorn progressiu a Catalunya que aquesta setmana ha tingut un punt àlgid, amb la constatació de la primera llopada amb cadells a Catalunya en 100 anys, captada en una àrea extensa a cavall entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà.
El Cadí, l’inici
Aquest any en fa 25 de l’aparició del primer llop d’estirp italiana a Catalunya procedent de França. Aquest fet va marcar el començament d’un procés de retorn natural d’una espècie que havia desaparegut del territori català durant gairebé un segle. I aquest fet històric es va registrar formalment a cavall de la Cerdanya, el Berguedà i l’Alt Urgell, ja que va ser el 2000 quan, després de dècades, es va detectar el retorn d’un individu aïllat de llop al Parc del Cadí-Moixeró. Tot i que els pastors de la zona del Cadí ja en denunciaven atacs als seus ramats des de l’any 1997.
Segons el mapa de la presència del llop a Catalunya al llarg d’aquestes dues dècades i mitja -elaborat pel Cos d’Agents Rurals, que és qui en fa el seguiment-, a banda d’aquestes tres comarques, a casa nostra també se n’ha constatat clarament la presència (per atacs a bestiar, petjades, femtes o fins i tot imatges captades amb càmeres de foto parament) al Solsonès i al Moianès. I el pas en algun moment fins i tot pel nord-est del Bages. Amb tota probabilitat, en aquest cas, d’algun dels individus solitaris que han arribat a fer certa estada al Moianès (perquè se n’hi han arribat a detectar en dos períodes diferents). Ara fa una dècada (el 2015) es van realitzar nou observacions de llop que els tècnics van considerar fiables, tres a la Cerdanya i sis al Ripollès.
Al Moianès, en dues etapes
La presència del llop al Moianès es va donar per feta entre el 2021 i el 2022. Amb un únic exemplar, un mascle solitari, però constatat i documentat (se’n van arribar a captar algunes imatges), i en aquell moment assentat al territori, on va protagonitzar diversos atacs a ramats amb la mort d’animals (el novembre del 2022 se’n tenia constància d’una quarantena, bàsicament cabres i ovelles), alguns d’acreditats, d’altres amb molts números de ser-ne l’artífex. Com a la resta de zones per on se n’ha anat trobant empremta, no va ser una reintroducció induïda, sinó una arribada natural, amb origen a les llopades que des d’Itàlia es van desplaçar els anys noranta fins als Alps francesos, on han establert una comunitat. Des d’aquest punt s’han anat expandint cap al sud, recorrent molts quilòmetres fins a arribar a emplaçaments com el Moianès.
Una de les imatges nocturnes que es van arribar a captar del llop del Moianès el 2022 / AGENTS RURALS
El cas és que un dels ramaders moianesos que fa quatre anys va patir la mort d’ovelles pel llop, una dècada enrere ja en va tenir d’un altre exemplar, tot i que en un primer moment ho va atribuir a gossos. Finalment, es va acreditar que havia estat un llop, però aquell exemplar que hi rondava el 2010 va acabar desapareixent. Del que hi va fer presència entre el 2021 i 2022, es va poder comprovar el 2024, pel banc de dades genètiques que ara se’n recull i preserven, que seguia viu, però fora de Catalunya.
Una de les màximes autoritats en llop a Catalunya, l’agent rural Gabriel Lampreave, responsable del pla de seguiment que se’n fa, explicava a final del 2022 en una entrevista a Regió7 la bona disposició del Moianès com a territori per al llop. «Si te’l miressis a vista d’ocell, veuries que el llop hi té una zona molt favorable per quedar-s'hi. Té cobertura forestal, té zones d’interfase, té actualment una densitat alta d’aliment perquè hi ha molt senglar i molt cabirol, és una zona relativament tranquil·la perquè la densitat de població humana és baixa. Tendim a situar els llops en zones molt primigènies, en grans muntanyes, però els llops són cànids, els cànids son súper adaptables». I hi afegia, referint-se al MoianÈs, «si tu tens un lloc amb un hàbitat de suficient qualitat, on hi ha menjar, sobretot de presa, i una certa cobertura per trobar refugi, i a més socialment se’t tolera, ells hi tenen un gran entorn per prosperar».
Gabriel lampreave, fent tasques de seguiment de rastres de llop al Moianès, el 2023 / ARXIU/OSCAR BAYONA
D’altra banda, ara fa un any i mig (la primavera del 2024) Agents Rurals van constatar i confirmar la presència d’un exemplar a Osona, que en aquell moment va originar danys a dues explotacions ramaderes de Rupit.
Imatge captada el 2024 d'un llop a la zona de Rupit / ARXIU/AGENTS RURALS
En aquell moment, el cos va notificar que encara l’any anterior (2023) se'n van trobar indicis de 5 exemplars, dos dels quals a comarques de casa nostra (un al Moianès i un altre al Port del Comte).
Arrelat al Solsonès
De fet, al Solsonès se’n va veure per primer cop l’any 2017, precisament a la zona del Port del Comte. A la tardor del 2020, que el Grup de Natura del Solsonès (GNS) del Centre d'Estudis Lacetans va poder-lo captar. Es tractava d'un mascle que es movia per l'àrea d'alta muntanya situada entre el Solsonès, l'Alt Urgell i el Berguedà. Motivats per la presència d'aquesta espècie al territori, el GNS va decidir realitzar-ne un seguiment per comprovar si el llop s'establia a la zona o es retirava cap a França. Van cobrir diferents punts del territori per comprovar si hi havia rastres del llop i es va realitzar fototrampeig per poder captar alguna imatge del llop. Aquell any es van poder captar de l'individu, un total de tres en dos mesos, es va trobar un rastre i un excrement, que es va enviar al Servei de Flora i Fauna de la Generalitat, que va comprovar que es tractava del mateix llop detectat en els anys anteriors.
Imatge dels cadells de llop que han nascut a Catalunya després de 100 anys / AGENTS RURALS
8 novembre 2025
Regió7
