Forestals bagencs i moianesos a Zamora expliquen la seva experiència: «Ens sentim més valorats aquí que a Catalunya»

Els vuit voluntaris tornen amb la sensació que ha de millorar la coordinació amb els Bombers al país

Així treballen els forestals del Bages i el Moianès en els incendis a Zamora

ADF

Lluc Grandia
Manresa22 D’AG. 2025 14:13Actualitzada 22 D’AG. 2025 15:12


Els vuit ADF del Bages i el Moianès que han anat a la província de Zamora a ajudar en l’extinció dels focs que assolen la zona segueixen treballant incansablement. El coordinador de l’ADF Quercus, Santi Montsech, assegura que «la coordinació entre tots és bestial. El primer dia hi va haver algunes dificultats, però quan ja hem fet contacte directe amb els que manen i organitzen, que són els agents forestals de Castella i Lleó, la coordinació ha anat molt bé».

Montsech assegura que «ens sentim molt més valorats aquí que a Catalunya. No hi ha color. Veuen que venim de lluny, amb ganes, i que ho fem voluntàriament. Un pagès amb qui hem parlat no es creia que no ens paguessin». Segons Montsech, algunes de les tasques que l'UME i els agents forestals lleonesos els hi han encarregat no les poden fer en els incendis de casa nostra perquè els Bombers no els hi permeten. «Tenim línia directa amb l’emissora i diem als helicòpters on han de descarregar. La cúpula de Bombers no ens deixa fer això a Catalunya». Assegura que tenen molt bona relació amb Agents Rurals (amb qui han muntat el grup de voluntaris) i que fins i tot els bombers creuen amb les seves possibilitats de treball, però que són els alts comandaments de Bombers els que no els deixen actuar habitualment.


A més, estan molt satisfets amb la seva tasca, que és evitar que els focs apagats, especialment aquells que s’han sufocat amb els mitjans aeris, puguin revifar amb els forts vents de la tarda. «Els focs poden quedar mal apagats, fent fum, i nosaltres els hem de rematar. Aquí fa un vent molt fort, i fins i tot fa fred. Hem arribat als sis graus». Dimecres van estar a la Puebla de Sanabria, i ahir es van desplaçar a Ribadelago, un poble que està desallotjat i que estan protegint per evitar que els focs arribin a les cases. Cada matí, un responsable els assigna un lloc que han de protegir, i allà es reuneixen amb els membres de l’UME amb qui comparteixen front.


Tot i això, Montsech té mals presagis pel foc. «Aquí fins que no plogui no s’extingirà. Diuen que dissabte hi ha previsió de pluja, esperem que sigui així». Les dimensions dels incendis són molt grans, i l’ADF ho responsabilitza a la poca gestió forestal. «És un lloc de muntanya preciós, que mai havien tingut incendis d’aquest tipus. A Catalunya, després dels incendis del 1994, es va fer molta prevenció. Aquí no hi ha camins forestals, no s’ha fet prevenció. Les pistes s’han fet ara amb els bulldozers de l’exèrcit». D’aquesta manera, no poden atacar el foc als boscos: «Quan crema el bosc ja és inevitable. Nosaltres podem anar als pobles, a les zones habitades, a matar focs perquè no hi entrin».


Els vuit membres de les ADF, Quercus, Defensors del Bosc i Els Cingles, conjuntament amb la resta de la cinquantena de voluntaris que van arribar dimecres a Zamora, tornaran dissabte després de tres dies de feina intensa. «Ara estan parlant de la possibilitat que ens rellevin, que vinguin altres voluntaris a substituir-nos. A veure si pot ser així. Quan vam anar a la DANA ja va passar».

22 agost 2025

Regió7

ADF del Moianès des dels incendis de Zamora: «L'extensió és bestial i els mitjans són molt escassos»

L'exalcalde de Santa Maria d'Oló Santi Montsech és un dels voluntaris de la Catalunya Central que han anat ajudar als focs de l'oest d'Espanya



Voluntaris d'ADF treballant en els incendis de Zamora / ADF


Lluc Grandia
Manresa20 D’AG. 2025 10:37Actualitzada 20 D’AG. 2025 16:36


Set voluntaris del Bages i el Moianès (sis de l'ADF Quercus i un de l'ADF els Cingles) ja són sobre el terreny per ajudar en l'extinció dels focs que assolen l'oest d'Espanya. Formen part d'un grup d'una cinquantena de membres del cos d'ADF que han sortit des de Catalunya. Santi Montsech, exalcalde de Santa Maria d'Oló i actual coordinador de l'ADF Quercus, ha explicat que «estem a la Puebla de Salabria, a Zamora. Ahir ens vam passar el dia a la carretera, vam fer uns 890 quilòmetres per arribar». A més, un dels tres camions de les ADF catalanes és el de Quercus, de manera que no podien anar ràpidament per la carretera, i s'hi van passar tot el dia.

Els voluntaris de les ADF, a la Puebla de Sanabria / Arxiu Particular

Montsech ha explicat que «ara tenim un punt d'emplaçament, anem coordinats amb l'UME. La nostra feina és rematar els focs, així evitem que a la tarda, a les hores de més calor, pugui revifar. Si s'apaga malament al matí, a la tarda torna a créixer». També ha lamentat la falta d'efectius sobre el terreny: «L'extensió dels focs és bestial. Hi ha molt pocs mitjans terrestres i els mitjans aeris no poden volar per la quantitat de fum que hi ha». «Hi ha cinc incendis envoltant la Puebla de Salabria».

Aquest grup de voluntaris es va organitzar a partir d'una petició per part del president de la Generalitat, Salvador Illa. «Nosaltres som un grup que ens dediquem a això. Agents Rurals ens va proposar de fer un dispositiu conjunt, i nosaltres vam acceptar». De fet, el mateix Montsech ja va viatjar a València amb l'ADF Quercus quan hi va haver la DANA. Dormen en una residència d'estudiants d'un institut. «Ho agraïm molt, perquè podem dormir en llits, tenim on esmorzar, dinar i sopar... després de treballar tot el dia rematant focs, s'agraeix molt dormir en un llit».


A més, ha explicat que la gent està molt agraïda de la seva ajuda: «Ens reben molt bé, estan desesperats i veuen que els arriba ajuda de lluny i ho agraeixen moltíssim». A més, «allà se sorprenen quan veuen que som persones voluntàries, que no cobrem per anar a ajudar-los i que ens hem agafat vacances per venir fins aquí».

20 agost 2025

Regió7

Vegetalia estrena oficines a Castellterçol després de l'incendi en una de les seves naus

Des d’ahir, les oficines de l’empresa moianesa s’ubiquen a l’antiga Casa Mas, a Castellterçol
S’ha engegat un nou torn per incorporar treballadors de producció




Alguns dels treballadors de Vegetalia a la nova oficina ubicada a l'antiga Casa Mas, a Castellterçol / Vegetalia


Xavi Moraleda
Manresa01 D’AG. 2025 6:25


Les oficines de l'empresa de menjar ecològic Vegetalia de Castellcir (Moianès), a la qual se li va cremar per complet una de les seves naus el passat 7 de juliol, ja s'han traslladat a la seva nova ubicació, que, a partir d'aquest dijous, es troben a l'edifici de l'antiga Casa Mas, a Castellterçol. L'incendi originat en una fregidora va calcinar totalment una de les dues naus de l'empresa, on es duia a terme la producció de productes i hi havia les oficines. A la nau no afectada es va recuperar l'activitat al 100% dos dies després de l'incident i aquest cap de setmana s'engegarà un nou torn per incorporar més personal de producció que, fins ara, no podria treballar.

«Fins ara ens hem centrat a executar un pla a curt termini per incorporar tants treballadors com hem pogut i, a partir d'ara, en definirem un de nou a mitjà i llarg termini», explica Eva Roger, la directora comercial de Midsona Ibèria, l'empresa que hi ha darrere de la marca Vegetalia. En aquesta línia, ha assegurat que, en aquests moments, la prioritat és incorporar els treballadors que actualment es troben en ERTE «tan aviat com sigui possible» i «continuar amb el negoci com ho fèiem abans de l'incendi».


Referent a quan es podrà recuperar al complet l’activitat de l’empresa, incloent-hi la que s’hi duia a terme a la nau afectada de Castellcir, la directora comercial revela que la resposta encara és una incògnita, però confia que es pugui fer aviat.


Després que l'incendi deixés inutilitzable la nau on es trobaven les oficines, l'Ajuntament de Castellcir va cedir temporalment un espai municipal per tal que alguns dels treballadors poguessin continuar exercint la seva feina. D'altres, però, ho han fet treballant des de casa, com detalla Roger. Ahir, dijous dia 31 de juliol, quatre setmanes més tard que tingués lloc l'incendi, part dels treballadors han estrenat les noves oficines, que s'ubicaran a l'antiga Casa Mas, al municipi veí de Castellterçol. «Ja estem traslladats i molt contents», comparteix la directora comercial.



La nau de Vegetalia mentre cremava, el passat dilluns 7 de juliol / Bombers de la Generalitat

Amb la finalitat d'incorporar més personal de producció l'empresa explica que aquesta setmana s'ha iniciat un nou torn de treball, de dijous a dilluns, que es mantindrà d'ara en endavant. D'aquesta forma, es garanteix la màxima ocupació que es pot oferir en les condicions actuals.

La nau que no es va veure afectada per l'incendi va recuperar la seva activitat dos dies després que s'encengués, el 9 de juliol. Des de llavors, es va recuperar al complet la producció de les línies de tofu i tempeh, però la de tempeh marinat encara no perquè un dels processos es duia a terme a la nau que va cremar.

Vegetalia és la tercera empresa amb una major facturació del Moianès i, abans de l'incendi, tenia en plantilla uns 115 treballadors, la majoria dels quals són residents a la comarca. Per aquest motiu i, conscients de l'impacte que té per al territori, la corporació ha treballat de pressa «per minimitzar els perjudicis i recuperar la seva activitat tan aviat com hem pogut», subratlla Eva Roger.
 

La nau va cedir a causa del foc

L'incendi es va originar a primera hora del matí, pels volts de les 7 h, del dilluns 7 de juliol en una de les fregidores de la nau, segons les hipòtesis inicials. A causa del foc, el local, de planta baixa i dos pisos, va cremar per complet i el sostre va acabar col·lapsant. Afortunadament, abans que l’incendi compliqués l’evacuació, la cinquantena de treballadors que hi havia en aquell moment van desallotjar la nau, per la qual cosa, no es van haver de lamentar ferits.

A causa de la gravetat del foc, els Bombers es van veure obligats a demanar el confinament preventiu de Castellcir, població amb uns 800 habitants, durant més de mitjà hora. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) no va haver d’atendre ningú al municipi i els treballs van comptar amb el suport de l’ADF Els Cingles, que es van centrar a evitar que el foc es propagués per la massa forestal que envolta el complex.

 1 agost 2025

Regió7

Un incendi a Castellcir calcina totalment una de les naus de Vegetalia

Els treballadors han sortit a l'exterior pel seu propi peu quan han vist el foc i no hi ha ferits
El foc ha provocat el confinament del municipi, que s'ha aixecat quan s'ha reduït la intensitat de les flames

Crema una de les naus de Vegetalia/Bombers de la Generalitat


Andrea Izquierdo
Ariadna Gombau
Laura Serrat
Castellcir07 JUL 2025 8:24Actualitzada 07 JUL 2025 15:11


Un incendi ha cremat completament una de les naus de l'empresa de menjar ecològic Vegetalia de Castellcir. El foc, que no ha deixat cap dels treballadors ferits, ha començat en una fregidora, segons les primeres hipòtesis, i ha obligat els Bombers a demanar un confinament preventiu per a la població, que finalment s'ha pogut aixecar. En total, els Bombers hi han treballat amb tretze dotacions. Ara mateix ja no hi ha flames, només fumeja i s'està treballant en l'extinció dels conats d'incendis des de l'exterior.

Els serveis d'emergències han rebut un avís a les 7.05 hores per un foc que afectava una de les naus de Vegetalia. Arran d'això, el local, de planta baixa i dos pisos, s'ha incendiat per complet i el sostre ha acabat col·lapsant, segons els Bombers. Sortosament, abans que la situació compliqués l'evacuació, la cinquantena de treballadors que hi havia en aquell moment han desallotjat l'edifici, per la qual cosa, no hi ha hagut ferits. El sostre ha acabat caient i l'edifici ha quedat completament calcinat.


El foc ha provocat una densa columna de fum negre visible des de diversos punts de la comarca. Per aquest motiu, els Bombers s'han vist obligats a demanar el confinament preventiu de Castellcir, d'uns 800 habitants, durant més de mitja hora. Més enllà d'evitar desplaçaments innecessaris, s'ha demanat als veïns que tanquessin finestres i portes i s'ha tallat l'accés al municipi per precaució. Un cop els Bombers han confirmat que la intensitat de les flames ha disminuït, s'han aixecat les restriccions de moviment. El vent bufava en sentit est, de forma que el fum no s'ha desplaçat cap al nucli de la població.


Treballadors a la porta de l'empresa que aquest matí es mantenia tancada al públic / MIREIA ARSO

Veïns que han presenciat l’incendi han explicat a aquest diari que en cap moment han patit per si les flames arribaven al municipi. "Hem vist que tenien el foc controlat", ha explicat Núria Hinojosa, de Cal Forner. El seu establiment s'ha convertit en un punt de trobada improvisat per a molts veïns que es trobaven al carrer quan s'ha decretat el confinament. "Molts ens preguntaven què passava, però de seguida hem rebut un missatge de l’Ajuntament pel grup de WhatsApp del poble", ha afegit. En el seu cas, diu que ha patit per la possible afectació del foc en una de les cases properes a la fàbrica, on hi té els gossos, però afortunadament els Bombers han pogut controlar l'incendi a temps.

Tot i que la situació és favorable, el foc no s'ha declarat com a controlat, ja que encara no s'ha pogut accedir a l'interior de la nau i les tasques d'extinció s'estan duent a terme des de l'exterior amb ajuda de màquinaria pesada. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) no ha hagut d'atendre ningú al municipi. Els treballs, que han comptat amb el suport de l'ADF Els Cingles, s'han centrat en tot moment a intentar evitar que el foc es propagués per la massa forestal que envolta el complex. Tot i que inicialment semblava que l'incendi podia arribar a afectar la vegetació dels marges de la instal·lació, finalment no ha estat així.

A Vegetalia hi ha més d'un centenar de treballadors, la majoria de Castellcir o d'altres municipis del Moianès. L'incendi, que ha afectat totalment una de les dues naus, ha deixat "en xoc" el personal i els veïns del poble per l'afectació que podria tenir l'incident en el futur de l'empresa, que encara no ha volgut pronunciar-se. Després que es declarés l'incendi, els directius de l'empresa s'han reunit a les dependències de l'Ajuntament per valorar les afectacions i com es procedirà en les pròximes setmanes. Segons han explicat fonts properes a l'empresa, ha cremat una de les naus on hi havia oficines i un obrador.

El regidor de Comunicació de l'Ajuntament, Daniel López, ha explicat a aquest diari que des del primer moment l'Ajuntament s'ha posat a disposició de l'empresa. De fet, poc després que es declarés l'incendi, s'ha ofert un espai als treballadors que han hagut de ser desallotjats. López ha explicat que Vegetalia és una de les empreses "més grans" de la comarca i ha expressat la preocupació pels danys que pot haver patit en l'incendi.

7 juliol 2025

Regió7

Prevenir incendis amb drons, el projecte pioner de l'ADF els Cingles

Aquesta iniciativa ha sigut premiada i s'està estudiant exportar-la al territori

Lluc Grandia
Manresa | 06·08·23 | 06:25



Membres de l'ADF, fotografiats a vista de dron Arxiu Particular


El desembre del 2021, l’ADF els Cingles, dels municipis moianesos de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, van presentar un projecte que, després de molts tràmits, ja està en marxa. Concretament, es tracta de l’ús de drons per la prevenció d’incendis. Des d’aquest mes de febrer, quan van poder obtenir el primer i, de moment, únic aparell, estan realitzant tasques d’observació des de la vista d’ocell.


Miquel Buxó, president de l’ADF els Cingles, va explicar que, actualment, estan treballant en dos àmbits: per una banda, estan redactant els protocols per a poder regularitzar l’ús dels drons, i per l’altra, ja estan treballant sobre el terreny, mirant l’estat dels dipòsits i les basses d’aigua que utilitzarien els bombers en cas d’incendi. «Hem constituit un grup amb sis pilots», que durant l’any passat van rebre la formació pertinent per a treballar amb els vehicles no tripulats. «És molt important saber com estan basses i dipòsits d’aigua, alguns de difícil accés», afirma Buxó. també controlen els hidrants (punts d’aigua) terrestres i, sobretot, els camins que porten a aquests hidrants, per poder avisar i actuar en cas de que estiguin en mal estat. De totes aquestes dades, se n’ha elaborat un mapa digital i públic amb l’estat i una fotografia de cada punt perquè, per exemple, en cas d’incendi, els bombers s’estalviin anar a basses buides. Tots aquests trajectes, fins ara, s’havien de fer a peu i, a part de que es perdia molt temps, era una despesa de recursos molt gran. Ara, en canvi, es pot fer molt més ràpidament, tenir fotos aèries i poder facilitar la feina a tots els que treballen en les tasques de prevenció i extinció d’incendis.


Buxó assegura que està tenint molt interès. Segons l’ADF, aquest és un projecte pioner que s’està plantejant expandir a d’altres llocs. Quan el van presentar, l’any 2021, van rebre el Premi Rossend Montané de la Generalitat, i reconeixen que encara estan en una fase molt primerenca del projecte. Durant aquests mesos, «hem vist quines coses son fàcils de fer i quines tenen complexitat per poder anar superant les barreres», afirma. Buxó diu que un dels pròxims passos és la possibilitat d’utilitzar càmeres tèrmiques per detectar punts calents després d’una tempesta elèctrica i prevenir incendis, però que encara està molt lluny de ser una realitat. A més, explica que, durant els incendis, els drons podrien servir per identificar el focus, però és molt complicat arrel del fum i estan treballant per resoldre aquest problema.


Finalment, però, Buxó lamenta que la normativa que regula els drons d’aquest projecte és molt estricta i els limita molt la seva feina. Per exemple, explica que, l’aparell amb el que treballen, té un radi d’acció de quasi 5 quilòmetres, però que, amb la normativa, el pilot l’ha de tenir sempre a la vista, el que limita el radi a, aproximadament, un quilòmetre a la rodona. Això, sumat a la restricció en velocitat, fa que sigui molt difícil ajudar en tasques d’extinció d’incendi i limita molt les possibilitats del projecte. Remarca que, amb una normativa més laxa, segurament es podrien plantejar més utilitats, ja que el dron segueix controlat perquè el pilot veu la càmera incorporada. En tot cas, Buxó afirma que està molt content del resultat del projecte i que vol seguir avançant en la definició d’una proposta que ha vingut per quedar-se i, segurament, per extendre’s pel territori. 

6 agost 2023

Regió7

Van a apagar un foc a Castellterçol i s'hi troben un ritual

L'ADF Els Cingles del Moianès va rebre l'avís, dissabte al vespre, que hi havia una columna de fum al mig del bosc, a prop del mas aïllat El Vilet
Quan un voluntari de l'associació hi va arribar, va veure que, al voltant d'una foguera, hi havia una persona tocant un instrument de percussió i quatre més ballant


Imatge de la foguera i, a l'esquerra, tres de les persones que hi feien el ritual, anit Arxiu particular


Gemma Camps | @Regioset
Manresa | 25·06·23 | 14:41 | Actualitzat a les 19:48


Poc s'ho podien pensar els voluntaris de l'ADF Els Cingles del Moianès que la columna de fum detectada al mig del bosc, a Castellterçol, formava part d'un ritual que estaven fent un grup de cinc persones. És el que va passar aquest dissabte a la nit en una zona de difícil accés a prop d'un mas molt aïllat conegut com El Vilet.


A les 9 del vespre, un veí de la masia del Pla Gaià va avisar el coordinador de l'Associació de Defensa Forestal del Moianés, l'ADF Els Cingles, formada per Collsuspina, Sant Quirze, Granera, Castellcir, Castellterçol i Moià, que des de casa seva veia una columna de fum al mig del bosc. El coordinador va avisar de seguida un voluntari que viu a la casa L'Argemira, relativament a prop del mas El Vilet, que es va acostar fins a on hi havia el fum camp a través. Quan va arribar al lloc dels fets es va trobar una foguera en un camp, a cinc metres del bosc, i que, al seu voltant, hi havia una persona tocant un instrument de percussió de llauna i quatre més ballant, i que anaven mig despullades. "Amb una mena de llençol i un d'ells amb una camisa llarga".


Veient el pa que hi donaven, el voluntari va avisar els companys de l'ADF i, tres d'ells, amb una Pick-up van anar-hi, tot i les dificultats per arribar, perquè és un lloc molt inaccessible. Un cop allà, on van fer cap a les 10 de la nit, després de mitja hora de trajecte, van apagar la foguera i van fer una zona de seguretat al voltant.


Treballs per apagar la foguera per part dels voluntaris de l'ADF Els Cingles Arxiu particular

Posteriorment, va arribar una dotació dels Bombers, que també van rebre l'avís. Com que no van poder avançar amb el camió perquè el camí és molt estret, van fer un tros a peu i l'ADF els va anar buscar amb el vehicle. Un cop al lloc dels fets, van confirmar que la foguera estava ben extingida i que no hi havia perill. Com van poder, es van fer entendre amb els protagonistes del ritual per fer-los veure que no podien fer foc de cap manera. Segons la font de l'ADF, ells els van explicar que feien un ritual i que al seu país és permès.

Ni els Bombers, que van aixecar acta, ni la font de l'ADF no han pogut especificar les nacionalitats del petit grup, que tot fa pensar que feia el ritual coincidint amb l'entrada al solstici d'estiu, i que fan estada a El Vilet. Previsiblement, es tractaria de persones de l'est d'Europa.

A la mitjanit, Bombers i ADF van donar la intervenció per acabada.

El Vilet, segons les mateixes fonts, és una casa on sovint s'allotgen persones arribades de tot el món que volen desconnectar enmig de la natura. Hi elaboren cosmètics amb plantes i hi van a fer meditació, entre d'altres. Es tractaria de la mateixa casa on el 2018 va ser detingut Jos Brech, de 55 anys i d'origen holandès, acusat d'haver violat i d'haver matat un infant d'11 anys d'edat l'any 1998, al seu país. Va ser identificat per un altre turista holandès que també s'allotjava a la casa, que és qui va donar l'alerta. Brech dormia en una tenda d'acampada al bosc, però convivia durant el dia amb la resta d'habitants de la casa.

La font de l'ADF assegurava avui que els propietaris de la casa mai no han generat cap problema.
 

Assegut en una cornisa
A banda de la rocambolesca història a Castellterçol, a la Cerdanya, aquest diumenge al migdia, a la Roca de l'Ordiguer, una muntanya de 2.346 situada al municipi de Montellà i Martinet, un home de 26 anys que estava fent una excursió s'ha equivocat de ruta i ha acabat assegut a la cornisa de la muntanya sense poder anar endavant ni endarrere, fins al punt que ha hagut de trucar als Bombers, que han rebut l'avís a 1/4 de 12 del migdia i hi han enviat l'helicòpter del GRAE per rescatar-lo i deixar-lo al Prat de Cadí una hora més tard.

A Monistrol de Calders, al torrent de l'Om, una dona ha trucat als Bombers passades les 11 del mati d'aquest diumenge perquè hi havia un home estès a terra, possiblement per un cop de calor. Dues dotacions terrestres s'han desplaçat fins al punt on els ha dit. Allà, han trobat un grup de vuit persones. L'home afectat no es podia posar dempeus perquè queia. L'han portat amb el vehicle fins a una ambulància, que l'ha anat a recollir i l'ha traslladat a l'hospital. 

25 juny 2023

Regió7

El Moianès vol protegir el bosc a vista d’ocell

L’ADF que agrupa bona part dels municipis de la comarca està desenvolupant un projecte per fer tasques de prevenció i de manteniment de boscos i infraestructures fora de la campanya d’estiu, i de vigilància durant el període d’incendis amb l’ús de drons

David Bricollé
Moià | 29·12·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42



Voluntaris de l’ADF Els Cingles realitzant tasques de patrullatge | ADF ELS CINGLES


L’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Els Cingles, que agrupa els municipis moianesos de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, desenvoluparà un projecte pioner que té com a objectiu final complementar bona part de la tasca que porta a terme de prevenció i vigilància del risc d’incendi a través de l’ús de drons, les petites aeronaus pilotades per control remot. La idea és aprofitar els avantatges de visionat aeri que ofereixen aquests aparells amb l’ús de tecnologies que permeten captar i recollir diferents registres i dades, segons la necessitat.


Es tracta d’un projecte que recentment ha estat guardonat amb un dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. Un reconeixement -en l’àmbit de la planificació de la gestió en la prevenció d’incendis forestals- que suposa una injecció econòmica per seguir desenvolupant el projecte, que és l’entitat vol tirar endavant de la mà de BCN Drone Center, l’empresa amb seu a Moià que és un dels de únics centres de drons del món, la primera empresa de drons civils a Europa i una de les pioneres a nivell mundial.

Miquel Buxó, president de l’ADF Els Cingles, ha explicat a Regió7 que el projecte parteix de la base que la utilització d’aquestes naus tripulades a distància podria permetre tenir una visió aèria en temps real, arribar a zones inaccessibles per identificar incendis, crear ortofotomapes d’alta resolució per a una millor gestió forestal i, per tant, la prevenció d’incendis, detectar punts calents, mitjançant càmeres termogràfiques, després de tempestes seques amb molt aparell elèctric i després de l’extinció d’un incendi o realitzar ortofotomapes per a seguiment de zones afectades per incendis i poder definir les accions a realitzar.

Buxó conclou que «ens permetria recollir dades que després ens facilitaria fer una millor gestió forestal fora de la campanya d’estiu. Però també la vigilància, durant la campanya, sobre el territori. Els bombers ens estan parlant de potencials focs de sisena generació, de molta potència, i per tant cada cop més és clau la detecció d’un inici d’incendi com més aviat millor, abans no creixi molt ràpidament. És fonamental el temps de reacció, i per això cal una detecció tan immediata com sigui possible».
Ser més eficaços

En aquest sentit, recorda que actualment aquesta tasca l’estan portant a terme a través dels plans de vigilància, amb gent patrullant pel territori i amb la xarxa de càmeres situades en punts estratègics, «però entre que es detecta un foc en la distància i es reacciona, pot passar un temps massa llarg per evitar que es faci gran. Amb drons creiem que seria més ràpid i fàcil tenir una visió àmplia i, alhora, apropar-nos als possibles focus i certificar que hi ha un inici de foc».

Buxó també exposa que en el treball de prevenció que realitzen al llarg de l’any, i essencialment fora de la campanya d’incendis, per assegurar que tota la infraestructura del territori està operativa i en bones condicions «fem recorreguts per anar a revisar, per exemple, les basses. Això, en municipis de la nostra àrea suposen uns 70 quilòmetres de recorregut, només comprovant punts d’aigua. Amb drons es podria fer de manera molt més ràpida i econòmica. També amb drons i càmeres amb la tecnologia apropiada es poden identificar les zones que puguin estar patint un estrès hídric més important, que és el que el fa especialment perillós de cara a un incendi».
Conèixer el potencial

El que planteja el desenvolupament del projecte és, d’entrada, «la identificació dels usos potencials, dotar-nos dels recursos necessaris, en aquest cas els drons, i fer en paral·lel la formació per pilotar-los i veure sobre el terreny tot el potencial que té per poder-lo expandir cap a altres ADF. Perquè creiem que la visió aèria, i amb les tecnologies actuals, ens dona molta informació. I avui en dia amb els drons, la versatilitat de càmeres i les dades i informacions que et permeten recollir, ens ha de permetre fer passos endavant molt importants en aquestes actuacions preventives i en la vigilància». El president de l’ADF Els Cingles argumenta que la materialització del projecte ha de permetre «crear el coneixement per poder pilotar els drons, per aconseguir la informació i per fer el tractament de les dades i que aquestes ens ajudin a detectar els aspectes importants i anticipar-nos als riscos».

En aquest sentit, Miquel Buxó ha destacat la importància de poder comptar en el territori amb el suport del BCN Drone Center de Moià: «és un projecte que fem conjuntament i l’estem treballant amb ells perquè son els que tenen coneixement en aquest camp. Ells són també els que ens han d’ajudar en el desenvolupament del marc legal per poder fer aquesta activitat, és un dels àmbits que haurem de treballar». L’objectiu és protegir el territori, el patrimoni i les persones.

Buxó també ha posat en relleu que «volem que sigui un projecte que es pugui expandir i que acabin adoptant altres ADF, perquè cada estiu que passem és un patir, un estrès per a tota la societat i el foc no entén de límits territorials. Si tenim la tecnologia, tenim la gent, podem tenir el coneixement i no té uns costos exagerats, creiem que és un projecte que cal tirar endavant. És una tecnologia que tenim a l’abast que ens permetrà fer un control per a una millor gestió amb un cost relativament baix. L’objectiu és protegir el territori, el patrimoni i les persones». 

29 desembre 2021

Regió7

Projecte de drons de l'ADF Els Cingles per prevenir incendis

20 desembre 2021

el9nou paper
 

Els bombers treballen en l'extinció d'un foc forestal a Moià

Cremen matolls i algun arbre al camí de l'embassament del Molí Nou redacció | manresa 12.09.2020 | 17:11

Els Bombers de la generalitat van treballar en l'extinció d'un foc forestal a Moià. Les flames cvan cremar bàsicament matolls i algun arbre al camí de l'embassament del Molí Nou. Al lloc dels fets s'hi van desplaçar, també, efectius dels Mossos d'Esquadra, Agents Rurals i set voluntaris de l'ADF Els Cingles.

12 setembre 2020

Regió7

El Consell Comarcal del Bages proposa les ADF per a la Creu de Sant Jordi

Ha adreçat la petició formal a la consellera de Cultura de la Generalitat per la tasca que realitzen des de fa més de 30 anys
06.06.2018 | 09:55



ADF treballant en l´extinció d´un incendi a Artés, l´estiu passat ARXIU/ADF

El president del Consell Comarcal del Bages, Agustí Comas, ha enviat una petició formal i un dossier explicatiu a la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, per proposar que s'atorgui la Creu de Sant Jordi al Secretariat de Federacions i Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya. El Consell vol retre homenatge així a la tasca d'aquets voluntaris que celebren més de 30 anys de servei ininterromput en defensa del territori.

El Consell considera que els mèrits de les ADF s'ajusten a la finalitat d'aquesta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya i que és la de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural». El president Agustí Comas considera que les ADF «són una autèntica institució de país, un exemple de compromís i entrega desinteressada per protegir el medi natural i es mereixen aquest reconeixement i molts més».

Les ADF són entitats sense ànim de lucre que es van crear fa més de 30 anys i tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. S'impulsaren fortament des dels importants incendis forestals de l'any 1994 ?considerats dels més greus de la història del nostre país, principalment al Bages i Berguedà?, quan es va veure la necessitat d'organitzar unes persones que, de forma voluntària i coneixedores del territori, ajudaven a l'extinció dels incendis.

Unes de les primeres en organitzar-se van ser diverses ADF de la comarca de Bages, que formaren una Federació integrada actualment per 33 municipis del Bages-Moianès i el de Sant Pere Sallavinera (comarca de l'Anoia). En formen part: ADF Artés, Calders i Monistrol de Calders, ADF Sant Salvador de Guardiola, ADF Castellfollit del Boix, ADF Pla de Bages, ADF Bages Oriental, ADF Quercus, ADF Tres Branques, ADF Protectors del Bosc, ADF Monistrol de Montserrat, ADF Amics del Bosc i ADF Defensors del Bosc. Actualment també en formen part els municipis del Moianès amb la ADF Els Cingles.

6 juny 2018

Regió7