Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bombers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bombers. Mostrar tots els missatges

1 de nov. 2026

Rescaten amb helicòpter un motorista ferit després de patir una caiguda a Sant Quirze Safaja

L’home ha patit una lesió al maluc i ha hagut de ser evacuat amb una llitera i l’helicòpter dels Bombers, amb efectius del GRAE i un metge del SEM



Els Bombers s'han activat amb un helicòpter amb el GRAE / Bombers de la Generalitat
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Núria León
Manresa01 NOV 2026 13:13


Els Bombers de la Generalitat han rescatat aquest diumenge un motorista que ha patit una caiguda a Sant Quirze Safaja. L’avís s’ha rebut a les 11.34 hores, després que l’home rellisqués mentre circulava amb moto i caigués a terra. L'avís l'ha donat el seu company, que també anava amb moto.


Com a conseqüència de l’accident, el motorista ha patit una lesió al maluc que li hauria provocat el desplaçament de la pròtesi que porta a la zona. Fins al lloc s’hi han desplaçat dues dotacions terrestres dels Bombers de Moià i un helicòpter amb efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) i un metge del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

A causa de les lesions l’extracció s’ha dut a terme amb una llitera i l’helicòpter. Cap a les 13 hores, els equips d’emergència ja treballaven per evacuar-lo del lloc de l’accident.

1 novembre 2026

Regió7 

24 d’oct. 2026

Rescaten en helicòpter una persona ferida a l’Estany

L’avís s’ha rebut a les 10.07 h i el rescat ha requerit la intervenció del GRAE, ja que la zona no era del accessible



Els Bombers s'han activat amb un helicòpter amb el GRAE / Bombers de la Generalitat
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Núria León
Manresa24 D’OCT. 2026 12:56Actualitzada 24 D’OCT. 2026 12:57


Una persona ha resultat ferida al peu aquest dissabte al matí mentre caminava per l’entorn de l’Estany. L’avís s’ha rebut a les 10.07 h i ha mobilitzat el SEM i els Bombers per atendre l’accidentat.

La persona afectada ha patit una caiguda i s'ha fet mal al turmell. No podia continuar la marxa pel seu propi peu i per dur a terme el rescat s’ha activat un helicòpter amb efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat. El ferit es trobava en una zona que no era accessible per carretera.

El SEM s'ha fet càrrec de la persona afectada, la qual no ha transcendit l'estat de les seves ferides.

24 octubre 2026

Regió7 

16 de set. 2026

Les pluges deixen més de 40 litres per metre quadrat al Gironès i cinc avisos a Moià

Els Bombers han registrat una trentena d'avisos en tres hores, principalment a la capital gironina, cap de gravetat

Gerard Vilà (ACN)
Girona16 SET 2026 18:55Actualitzada 16 SET 2026 19:25


Les pluges que reguen aquesta tarda la meitat nord-est del país han deixat més de 40 litres per metre quadrat en mitja hora a la comarca del Gironès, segons els registres del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). L'episodi, contrapronòstic, no ha deixat grans afectacions a la Catalunya central. L'organisme ha emès un avís per observació de pluges intenses que superen aquest llindar a la zona i ha alertat que els xàfecs són molt estàtics. En algun cas han anat acompanyats de pedra. Els Bombers han registrat una trentena de serveis entre les tres i les sis de la tarda, la majoria a Girona, per filtracions i acumulacions d'aigua. A Fornells de la Selva s'han registrat 48,6 litres en 30 minuts.

Afectacions a la Catalunya central

A dos quarts de sis de la tarda els pluviòmetres marcaven registres com els 48,6 litres esmentats a Fornells de la Selva, 27,4 a la Bisbal d'Empordà, 26,1 a Banyoles o 21,2 a Cassà de la Selva. Al nord-oest del país també hi ha hagut alguna xifra destacada, com ara els 22,9 litres de Vielha. A la Catalunya central, tot i que la previsió era que de xàfecs notables, la màxima registrada fins ara ha estat a Artés, de 16 l/m2 en menys de mitja hora. A Moià, d'on a les set de la tarda no hi havia dades actualitzades, els Bombers de la Generalitat han rebut cinc avisos per inundacions en baixos. Dues d'elles han estat a la ronda del Saiol, un altre al carrer Coma, un altre al Passarell i un últim al Sant Josep.


Protecció Civil i el Servei Meteorològic de Catalunya han demanat aquest dimecres limitar al màxim els desplaçaments i seguir "minut a minut" l’evolució de l’episodi de pluges aquesta tarda, vespre i nit davant la possibilitat que es produeixin xàfecs localment forts o torrencials.


De fet, a un quart de set de la tarda l'organisme de gestió d'emergències ha informat que a causa de les pluges persistents a les comarques de Girona, l'Agència Catalana de l'Aigua ha emès un avís de risc hidrològic a la conca del Ter. S'ha superat el llindar d'Alerta del riu Terri a Cornellà de Terri amb un cabal màxim de 17 metres cúbics per segon, tot i que posteriorment el volum d'aigua ha descendit fins als 5,22.
 

No es descarta l'ES-Alert

Al matí, el subdirector de Prevenció de Protecció Civil, Joan Ramon Cabello, ha explicat que el pla Inuncat està activat en fase d’alerta i ha recomanat que, si cal desplaçar-se, es faci preferentment per vies principals i s’evitin zones baixes, guals i les cruïlles amb rius i rieres. No descarten enviar un ES-Alert si es detecta una situació de perill per a la ciutadania.

El cap de l’Àrea de Predicció del Meteocat, Santi Segalà, ha explicat que els avisos arriben al grau 4 sobre 6 i que en alguns punts es poden superar els 40 litres per metre quadrat en 30 minuts i els 90 litres en tres hores. Les precipitacions tindran una distribució irregular i poden descarregar amb molta intensitat en zones reduïdes mentre en punts propers pràcticament no plogui.


El Meteocat situa una de les zones amb més risc al litoral i prelitoral entre el Camp de Tarragona i Barcelona, amb especial atenció al Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Tarragonès i punts del Vallès i el Barcelonès. També es preveuen xàfecs intensos a l’interior de les comarques de Girona i en punts de la Catalunya Central, especialment al voltant del Pirineu i Prepirineu oriental.

El servei meteorològic català augura, d'altra banda, que demà al matí hi haurà algun xàfec a la costa central, i que a la tarda hi haurà algun ruixat al terç est. La temperatura baixarà arreu.

Divendres creuarà un altre front i dissabte encara podria caure algun ruixat, però diumenge predominarà el sol si es compleixen els pronòstics de l'SMC, aleshores amb els termòmetres en ascens progressiu.

16 setembre 2026

Regió7 

6 de set. 2026

“Em sento forta”

El vídeo de la regidora de Moià Lakshmi Roset sobre l’escorxador acumula ja 2,9 milions de visualitzacions i centenars de comentaris masclistes i sexualitzats. Ella agreix les mostres de suport 

Lakshmi Roset, regidora a l’Ajuntament de Moià per Capgirem Moià-CUP | Josep Font

Josep Font Sentias
06/09/2026 | 08:24


“Em sento forta”. Lakshmi Roset, regidora a l’Ajuntament de Moià per Capgirem Moià-CUP i una de les veus més crítiques amb els projectes de l’escorxador, reconeix que encara li costa assimilar el que ha passat aquesta darrera setmana. El vídeo que va publicar després del ple de dimecres passat acumula ja 2.900.000 visualitzacions i 764 comentaris, molts dels quals sobre el seu físic, la roba, el maquillatge… Clarament masclistes i sexualitzats. Una reacció que no s’esperava i que, assegura, li ha capgirat l’agenda.

Roset explica el “xoc emocional inicial” que li va provocar veure com el vídeo començava a créixer exponencialment i, sobretot, la quantitat de comentaris que va generar. Se’n fa creus, que es puguin dir barbaritats a les xarxes socials amb tanta impunitat i que aquest tipus d’atacs es normalitzin. Però, alhora, assegura que “t’omplen el cor les mostres de suport”: “Em sento forta, m’han donat suport de totes bandes, però el del meu moviment, l’esquerra independentista, m’ha emocionat.”

Diu que no la faran arronsar, gens ni mica, que ho pot suportar i que no pensa permetre que es normalitzi. Considera que els drets de les dones ja estan retrocedint i que aquests atacs, fomentats per l’extrema dreta, les dissuadeixen d’expressar les seves opinions polítiques. També agraeix la funció dels mitjans, que han contribuït a fer conèixer la problemàtica que hi ha a Moià amb l’escorxador.

Tot plegat ha coincidit amb el vessament de residus de dijous passat, el tercer a la comarca aquest any. A mig matí, un camió que venia de l’escorxador va deixar rastre de líquids sangonosos a dins del poble, fet que va provocar una fortor molt desagradable i va obligar a intervenir els Bombers, la brigada del servei de carreteres i els Mossos d’Esquadra. Les imatges van generar molta controvèrsia a les xarxes, amb posicionaments tant del col·lectiu ecologista El Fanal com de l’alcalde i de l’Ajuntament, que van qualificar els fets d’inacceptables.

El succés es produïa, a més, l’endemà que el ple hagués aprovat inicialment el pla que dona llum verda a la regularització del polígon industrial del Prat, l’ampliació de l’escorxador i la cessió del terreny per a la construcció de la planta de biogàs, tal com ja va informar EL 9 NOU.

L’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-AM), que va donar suport públic a Roset des del primer moment i que també va qualificar d’inacceptable el vessament de residus, explica que estan acabant de quantificar els costos de la neteja. L’Ajuntament també s’ha adherit a la denúncia presentada per l’Àrea de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra. La prioritat, ara, diu Guiteras, és garantir amb l’empresa de transports i l’escorxador que un fet així no es pugui tornar a repetir.

També El Fanal ha denunciat els fets. Pilar Clapers, portaveu del col·lectiu ecologista, explica que han presentat denúncies davant l’Agència Catalana de Residus, l’Agència de Salut Pública i Agricultura. Assenyala que, tot i el rebombori provocat pel vessament, han pogut documentar des de llavors dos transports amb residus en camions oberts, quan la normativa estableix que s’hauria de fer amb contenidors hermètics.


Clapers apel·la als articles de la llei reguladora de residus de 2009, que estableix que el productor dels residus ha de garantir-ne la gestió d’acord amb el que marca la normativa, i que aquesta responsabilitat inclou també el transport.

Als anys 80 del segle XX, sense internet, la Fura dels Baus de Moià va escandalitzar i sacsejar el panorama teatral internacional perquè les seves accions incloïen vísceres i sang d’animals. 50 anys després, les mateixes protagonistes han tornat a escena i a l’opinió pública. 

6 setmbre 2026

el9Nou

31 d’ag. 2026

Ecologistes asseguren que el trasllat de residus carnis de l'escorxador de Moià continua fent-se en males condicions

El Fanal denuncia que, després de diversos vessaments, Masia Tero continua transportant les restes en vehicles no hermètics i reclama solucions




Un camió traslladant els residus carnis de l'escorxador de Moià / El Fanal
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià31 D’AG. 2026 16:43Actualitzada 31 D’AG. 2026 17:19


El grup ecologista El Fanal denuncia de nou la situació que es viu al Moianès pel que fa al trasllat de residus carnis de l’escorxador Masia Tero. La setmana passada es va produir un vessament de restes biològiques animals, el tercer dels darrers mesos, que va generar una situació molt desagradable a Moià a causa de les fortes olors que desprenia i que va requerir l’actuació dels Bombers. Segons l’entitat, l’endemà el camió tornava a transportar les restes al descobert.


Des d’El Fanal han denunciat la "impunitat total" de l’escorxador. Segons assenyalen, el darrer episodi d’abocament, pel qual es van queixar diversos veïns i el mateix Ajuntament, no ha servit per introduir canvis en el protocol de trasllat dels residus carnis. L’endemà dels fets es va produir un nou transport amb un vehicle que no era hermètic. En aquella ocasió, les restes quedaven cobertes amb una lona.


Avui, però, la situació s’ha tornat a repetir, aquesta vegada amb els residus completament al descobert, sense cap lona que els cobrís. Des de l’entitat asseguren que aquests són alguns dels casos que han pogut documentar durant els darrers dies i apunten que probablement se n’han produït més. Per això, reclamen una vegada més que s’apliquin penalitzacions i que el trasllat dels residus es faci en millors condicions, amb vehicles hermètics que evitin nous vessaments i les molèsties que se’n deriven.


L'últim cas, la setmana passada

Els veïns de Moià van denunciar un nou abocament de residus carnis en diverses carreteres del municipi dijous passat. El vessament va provocar fortes olors i malestar i va requerir la intervenció dels Bombers, la Policia Local i un camió cisterna per retirar les restes i netejar la calçada.

L’entitat ecologista El Fanal ha denunciat reiteradament aquests episodis i ha presentat queixes davant l’Administració, mentre que l’alcalde, Dionís Guiteras, va qualificar els fets d’"inadmissibles" i va anunciar que des del consistori s'havia obert un expedient sancionador.

El nou vessament es va produir un dia després que el ple municipal aprovés la modificació urbanística que permetrà ampliar el polígon del Prat de Moià i facilitar, entre altres actuacions, l’increment de l’activitat de l’escorxador.

31 agost 2026

Regió7 

28 d’ag. 2026

L'Ajuntament de Moià es pronuncia després d'un nou vessament de residus carnis: "No pot succeir i volem que s’investigui"

El consistori obre un expedient sancionador i reclama responsabilitats a l’escorxador i a l’empresa subcontractada després de l'abocament




Vessament de residus carnis ahir, 27 d'agost, a Moià / Ajuntament de Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau


Lourdes Casademont (ACN)
Moià28 D’AG. 2026 12:54Actualitzada 28 D’AG. 2026 14:29


L’Ajuntament de Moià s’ha pronunciat després del vessament de residus carnis que es va produir ahir al municipi. És el tercer episodi d’aquest tipus denunciat en els darrers mesos, després que l’entitat ecologista El Fanal ja hagués posat en coneixement de les autoritats altres casos similars. Aquesta vegada, però, ha estat el consistori qui ha emprès accions legals.


"El que va passar ahir a Moià no és acceptable", comença el comunicat de l’Ajuntament, en referència a l’abocament de restes biològiques animals procedents d’un camió de l’escorxador. «Un vessament ha provocat una situació molt desagradable al municipi, amb fortes olors i afectacions a la via pública», explica l’escrit. Ahir, aquest diari ja va informar del malestar dels veïns per l’incident. "Davant d’aquests fets, l’Ajuntament ha actuat i ha interposat la corresponent denúncia perquè s’investiguin els fets i se’n determinin les responsabilitats", assegura el consistori.






En declaracions a Regió7, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha explicat que l’Ajuntament ha pres mesures tenint en compte la reincidència i la gravetat dels fets. "És una qüestió que no pot succeir i, com que vam haver d’activar Bombers, la brigada i la Policia Local, volem que s’investigui», ha afirmat. El batlle també ha assenyalat que els consta que el Departament de Territori té oberta una investigació i que el consistori reclamarà el cost de les actuacions derivades de l’abocament.


Guiteras ha precisat que, tot i que el transportista és una empresa subcontractada per l’escorxador, l’Ajuntament reclama responsabilitats a totes dues. "Exigim que tant una com l’altra es posin les piles", ha afirmat. En aquest sentit, ha detallat que el consistori ha obert un expedient sancionador i s’ha adherit a les diligències iniciades arran de la denúncia presentada pel mateix escorxador davant del Departament de Territori.

El Fanal ha interposat fins a tres denúncies per episodis similars davant del Departament d’Agricultura, l’Agència de Residus de Catalunya i l’Agència de Salut Pública de Catalunya. La darrera es va presentar el 6 de juliol, amb fotografies incloses. L’única resposta obtinguda del Departament apuntava que el material podria correspondre a subproductes animals no destinats al consum humà. L’administració també admetia que el transport s’hauria fet en unes condicions que no s’ajustarien a la normativa vigent, amb un camió «que incompliria els requisits mínims obligatoris» pel que fa al compartiment estanc o a la prova de fugues.

Tanmateix, assenyalava que no disposava de prou informació per identificar l’origen del material, el vehicle o l’empresa transportista, ni tampoc la procedència del transport i la data dels fets, "la qual cosa impedeix realitzar actuacions més determinants". En l’incident d’ahir, els Bombers i la Policia Local van haver d’intervenir per netejar la via afectada. Pilar Clapers, portaveu d’El Fanal i de Moianès pel Decreixement, va subratllar el "molt malestar" existent entre els veïns, que reclamen que el cost de la neteja recaigui sobre l’empresa responsable.


L’escorxador diu que no n’és responsable

L’escorxador d’on procedia el material, Masia Tero, va explicar a l’ACN que el servei està contractat a una altra empresa, a la qual venen aquests subproductes, i que ja han denunciat l’incident. Fonts de l’escorxador admetien que "no es van fer les coses bé" i asseguraven que van contractar un camió cisterna per col·laborar en les tasques de neteja.


L’empresa també va confirmar que disposa de protocols per evitar incidents d’aquest tipus i qualifica el que va passar d’"inadmissible". Alhora, sostenia que es tracta de residus "que molesten molt, però que no són perillosos per a la salut", i reiterava que ja ha posat els fets en coneixement de les autoritats competents. Els veïns, però, asseguren que no es tracta d’un episodi aïllat.

28 agost 2026

Regió7 

27 d’ag. 2026

Nou vessament de residus carnis a Moià, el tercer episodi denunciat en els darrers mesos

L'abocament s’ha escampat pel municipi i ha obligat els Bombers i la Policia Local a intervenir-hi
Veïns i ecologistes denuncien les fortes olors i el risc sanitari que comporta la situació

Ariadna Gombau
Moià27 D’AG. 2026 17:20Actualitzada 27 D’AG. 2026 17:24


Els veïns de Moià s’han trobat aquest dijous amb un nou abocament de residus carnis escampats per una de les carreteres que travessen el poble. Regió7 ha pogut parlar amb diversos testimonis afectats directament pel vessament, que han expressat el seu malestar per la situació. No es tracta d’un fet aïllat, sinó que en els darrers mesos s’han produït tres episodis similars a la comarca. El darrer va tenir lloc a principis d’agost a la N-141c, a l’altura de Calders. En aquesta ocasió, però, ha calgut la intervenció dels Bombers de la Generalitat i de la Policia Local i, posteriorment, d’un camió cisterna per retirar els residus i netejar la via.


Tant ecologistes com veïns de la zona han denunciat a aquest diari la situació, i han destacat les fortes olors que provoquen aquests vessaments i el possible risc sanitari que comporten. En els episodis anteriors, l’entitat ecologista El Fanal ha responsabilitzat l’escorxador de Moià dels abocaments i ha presentat queixes formals davant l’Administració.


Imatges del nou vessament de residus carnis a Moià / Arxiu particular

Segons els Bombers, l’avís s’ha rebut a les 12:37 hores arran d’un camió que, a priori, havia perdut purins. En arribar al lloc dels fets, però, els efectius han comprovat que des de la rotonda d’entrada al poble que connecta amb el polígon del Prat —on hi ha l’escorxador— i al llarg de la carretera de Vic i la de Manresa, que enllaça amb la N-141c en direcció a Calders, hi havia un vessament de restes biològiques d’animals.


Una dotació dels Bombers s’ha activat per netejar la calçada. Les tasques s’han allargat durant aproximadament una hora i quart. Quan han arribat, la Policia Local també estava treballant a la zona. Més tard, un camió cisterna ha intervingut per acabar de netejar la via.

Malestar per la reincidència

La gravetat dels fets i la reincidència dels darrers mesos han agreujat el malestar dels veïns de Moià, especialment entre aquells que treballen o viuen a prop dels punts on habitualment es produeixen els abocaments. Alguns, fins i tot, han denunciat la situació a través de les xarxes socials.

En resposta, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha assegurat que es tracta d’un "fet inadmissible" i ha afirmat que, davant d’accidents d’aquest tipus, l’Ajuntament de Moià "denuncia l’empresa de transport responsable d’aquests vessaments".


Tot plegat ha passat just un dia després que el ple municipal aprovés la modificació urbanística necessària per ampliar el polígon del Prat de Moià, una actuació que permetrà, entre altres qüestions, que l’escorxador pugui augmentar la seva activitat.

27 agost 2026

Regió7 

Nou vessament de residus carnis a Moià, el tercer episodi denunciat en els darrers mesos

16 d’ag. 2026

Controlats els dos focs declarats aquest diumenge a Santa Maria d'Oló

L'incendi hauria afectat 186 m2 en un focus i 2.400 m2 a l'altre
Els Bombers de la Generalitat treballen amb vuit dotacions terrestres i un helicòpter bombarder





Incendi Santa Maria d'Oló / BOMBERS DE LA GENERALITAT
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

Jordi Torres Cusidó
Manresa16 D’AG. 2026 20:02Actualitzada 17 D’AG. 2026 13:15


Els Bombers han controla els dos focs que cremaven des d'ahir a Santa Maria d'Oló. Els dos incendis estan localitzats a la zona de la Moretona, però es traca de dues ignicions independents. Només s'ha fet un únic avís al telèfon d'emergències 112, el qual s'ha fet pels volts de les 17.57 hores. Els Bombers de la Generalitat hi han desplaçat vuit dotacions terrestres i una aèria, conformada per un helicòpter bombarder, que treballen per apagar-los.

Aquest matí, els efectius desplaçats -juntament amb les ADF- revisen treballen sobre punts calents. En total, l'incendi hauria afectat 186 m2 en un focus i 2.400 m2 a l'altre.





Els dos focs de Santa Maria d'Oló cremen separats a la zona de la Moretona / BOMBERS DE LA GENERALITAT

Les flames cremen sotabosc amb entre mitjana i baixa intensitat, i no arriben a cremar les copes dels arbres. Segons fonts del cos d'emergències, els dos focs evolucionen favorablement i no s'espera que es compliqui la seva extinció.






L'Incendi de Santa Maria d'Oló crema sotabosc però sense antorxeig / BOMBERS DE LA GENERALITAT 

16 agost 2026

Regió7 

10 d’ag. 2026

Les ADF arriben als 40 anys tement pel relleu: "El voluntariat s'està perdent"

Van néixer pels focs de Montserrat de 1986 i han passat per moltes etapes, fins arribar a una entesa amb els Bombers que ha costat molt, però ara pensen quina serà la continuïtat




Jordi Tort, president de la Federació d'ADF Bages - Moianès, amb un vehicle de l'ADF / Edu Font
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Eduard Font Badia
Sant Cugat del Racó10 D’AG. 2026 6:25Actualitzada 10 D’AG. 2026 7:55


Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) celebren aquest estiu els 40 anys del seu naixement reivindicant un model que consideren únic al món. Coincidint amb l'aniversari, el president de la Federació d'ADF Bages - Moianès i vicepresident segon del Secretariat de Federacions d'ADF de Catalunya, Jordi Tort, defensa que aquestes quatre dècades han convertit les agrupacions en un actor imprescindible en la prevenció i la primera intervenció dels incendis forestals, però adverteix que el principal repte de futur és garantir el relleu generacional.


Les ADF van néixer arran dels devastadors incendis que van afectar Montserrat l'agost de 1986, una emergència que va evidenciar la necessitat d'organitzar la pagesia, els propietaris forestals, els ajuntaments i el voluntariat per reforçar la prevenció i la primera intervenció davant dels focs forestals. Aquella experiència va impulsar la Generalitat a crear oficialment les ADF mitjançant un decret aprovat l'octubre del mateix any a conseqüència del programa "Foc Verd" elaborat pel Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Però cal no oblidar que ja existien els antics grups d'extinció d'incendis i auxili immediat que es varen començar a formar a principis dels anys 60 a Catalunya.


"Som una cosa molt rara que només existeix a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa, ni a Amèrica", recorda Tort, que subratlla que les ADF van néixer impulsades per la pagesia, el voluntariat i el territori. Segons explica, durant aquestes quatre dècades, les ADF han passat "d'anar amb espardenyes i una gorra" a convertir-se en un cos de voluntaris altament format, preparat per actuar en les primeres fases dels incendis i donar suport als Bombers. "Ens hem format molt bé. Ara ens entrenen els mateixos Bombers i podem fer millor la prevenció, la primera intervenció i l'ajut a l'extinció", assegura.


Les primeres agrupacions es van crear a la Catalunya central, però avui en dia n’hi ha 307 a tot Catalunya, en les que participen més de 6.700 voluntaris. Són presents a 39 comarques i a 670 municipis de Catalunya.
 

El conflicte amb els Bombers

Tort, que viu a l’Estany i és membre de l’ADF Quercus, insisteix que "nosaltres no som bombers. Som professionals d'altres coses. Hem de fer la feina que ens toca com a ADF i cadascú ha de saber quin és el seu lloc dins l'emergència", afirma.

En aquest sentit, destaca que la relació amb Bombers ha millorat notablement després d'uns anys de tensions, que van durar fins no fa massa. "Va haver-hi èpoques dures, semblava que un volia mossegar l'altre, però hem estat capaços de reconduir-ho entre tots", explica. Segons explica, el moment de més tensió va arribar fa uns tres anys, però s’ha arreglat "amb el bon fer nostre, el bon fer de Bombers i el bon fer de les administracions".

Jordi Tort atribueix aquella etapa als canvis en els protocols operatius impulsats per Bombers, que, segons diu, prioritzaven la seguretat dels equips. El dirigent de les ADF defensa que aquesta delimitació de funcions és precisament el que ha permès recuperar la confiança mútua. Com a exemple d'aquesta nova etapa, Tort destaca la coordinació durant els incendis d'aquest estiu, com els de Sant Quirze Safaja, el Pont de Cabrianes o Sant Vicenç de Castellet. "Hem estat treballant colze a colze amb ells. Si creuen que hem d'anar a un flanc o a una cua, hi anem. Nosaltres els ensenyem camins i els donem tota l'ajuda que podem. La col·laboració és fantàstica", assegura. També valora les eines de coordinació actuals, com els grups de Telegram compartits amb Bombers, Agents Rurals i Mossos d'Esquadra, que permeten mobilitzar recursos de manera immediata.






Bombers i ADF treballant conjuntament en el foc d'Artés del passat 24 de juliol / OSCAR BAYONA / Arxiu
 

El relleu generacional

Tot i aquesta evolució, el president de les ADF admet que el futur preocupa. "Falta gent jove amb aquest esperit de voluntariat que jo crec que s'està perdent", lamenta. Considera que la societat ha canviat i que cada vegada costa més trobar persones disposades a dedicar hores de manera altruista. "Hi dediquem moltes hores que no cobrem. La gent no entén que puguis fer això només per la satisfacció personal", afirma.

Per això, admet que un dels seus neguits és què passarà quan la generació actual faci un pas al costat. "Quan acabem nosaltres, que ja tenim una edat, a veure què passarà amb tot això. Esperem que hi hagi relleu, però costa", reconeix.






Jordi Tort és també vicepresident segon del secretariat d'ADF de Catalunya / Edu Font
 

La necessitat d'actualitzar el decret

Per aquest i altres motius tenen una reivindicació que fa temps que dura i que "necessitem que es facin cas", i és actualitzar la legislació que els regula. "Fa temps que la legislació vigent ha quedat desfasada i es necessita que es redacti una llei o un decret de regulació de les ADF, les Federacions i el Secretariat".

Segons el mateix secretariat exposa a la seva web, el nou decret és necessari per actualitzar els models d’estatuts, i les funcions que fan, ja sigui en tasques de primera intervenció i suport a l’extinció, com en diferents emergències com ara de suport en ventades, nevades, aiguats i altres desastres naturals quan s’activen els plans d’emergència municipals al territori. I per deixar clars altres temes com les assegurances d’accidents i responsabilitat civil, de voluntaris, coordinadors i juntes, o reconèixer el voluntariat per tal que tingui veu i vot dins les juntes de les ADF i se’ls reconegui com a membres de ple dret.

La conversa amb Jordi Tort també deixa espai per reivindicar una gestió forestal més àgil, sense l’actual burocràcia excessiva. Assegura que "si a un propietari forestal li fiques facilitats, netejarà el bosc; si li fiques problemes, no".

També es mostra molt crític amb la implantació de grans plantes fotovoltaiques en terrenys agrícoles. "Les plaques les fiques a la teulada, no les fiques als camps", afirma, tot advertint que "els camps són per menjar" i alertant que es podria repetir una situació que, segons ell, ja va perjudicar molts pagesos fa dues dècades.


Malgrat els reptes, Tort prefereix quedar-se amb una mirada optimista. "Ens formem tot l'any i hem de continuar treballant tots junts. El territori és de tots i aquí estem per sumar, no per posar-nos traves", conclou. I recorda que tenen dos projectes en marxa, que han sortit de les ADF, com són una prova pilot amb dipòsits d'aigua de 450 litres acoblables als tractors que acompanyen les recol·lectores i un sistema de botons d'avís que permet alertar de manera immediata les ADF, els Agents Rurals i la resta de serveis d'emergència. 

10 agost 2026

Regió7 

31 de jul. 2026

Petit foc al term de Santa Maria d'Oló

Bombers de la Generalitat
Santa Maria d'Oló31 JUL 2026 16:45

El foc en una pila de residu forestal, llenya i brancades, al Moianès, ha provocat aquest migdia l'alarma de tornar a veure una columna de fum. Els Bombers han activat fins a 14 dotacions que no han arribat a actuar totes. Sí que hi ha pres part un helicòpter bombarder.

31 juliol 2026

Regió7 

15 de jul. 2026

Evacuen un càmping i una casa de colònies per l'incendi de Sant Quirze Safaja

També s'han confinat un hostal i algunes cases aïllades per un foc que afecta 70 hectàrees

Eduard Font Badia
ACN
Sant Quirze Safaja15 JUL 2026 18:08Actualitzada 15 JUL 2026 18:41


L'incendi que crema aquesta tarda a Sant Quirze Safaja ha obligat a desallotjar un Centre Residencial d'Acció Educativa, el Mare de Déu del Roser, Puig d'Olena. Els Mossos d'Esquadra han traslladat els nens i els monitors, en total unes 30 persons que s'hi acullen, cap a una zona segura, perquè l'incendi es dirigia cap allà. En concret, han estat portats al pavelló de Centelles. També han evacuat preventivament la casa de colònies Can Miqueló i el càmping l'Illa. Els ocupants del càmping s'han portat al pavelló de St Quirze i els de la casa colonies a Aiguafreda. A més, s'ha demanat el confinament de l'Hostal Rural Mas Blanc i el Pla de Casanova.


Els Bombers han rebut l'avís a les 15.09 hores i fins al punt s'hi han desplaçat divuit dotacions terrestres i tres d'aèries. Segons han informat fonts del cos, les flames s'haurien originat a la mateixa zona on ja va haver-hi un altre foc el 24 de juny passat i haurien saltat a la carretera que uneix Centelles amb Sant Feliu de Codines i hauria llançat algun focus secundari. Els efectius centren els seus esforços en el flanc esquerre que és el que té més risc d’obertura.

15 juliol 2026

Regió7 

24 de juny 2026

Estabilizado el fuego forestal del Moianès que ha obligado a confinar a 700 personas

Calcinadas unas 16 hectáreas en Sant Quirze Safaja, según los datos provisionales


Las llamas han quemado en el término de Sant Quirze Safaja

Àlex Recolons / ACN
Redacción
Barcelona
24/06/2026 20:39 Actualizado a 24/06/2026 20:46 



El fuego forestal declarado hoy minutos después de las 13 horas, en el término municipal de Sant Quirze Safaja, ha obligado a confinar hasta las ocho de la tarde a los vecinos de este municipio del Moianès, además de a las personas que se encontraban en ese momento en el camping l’Illa y en un restaurante cercano, y a cortar la circulación en un tramo de la carretera BV-1341. Los bomberos han dado por estabilizado el incendio a las 19:59, tras calcinar al menos 16 hectáreas, la mayoría forestales, según los datos provisionales de los Agents Rurals.


Los Bombers de la Generalitat han informado de que a las 13:22 fueron alertados de un fuego iniciado en el margen de la carretera BV-1341, muy cerca del citado camping y del restaurante, ante lo que han pedido el confinamiento de los usuarios de estos dos establecimientos. Posteriormente, a las 14:57, debido a que las llamas avanzaban en dirección al pueblo, también han solicitado a sus habitantes y a los de las urbanizaciones y núcleos diseminados, que no salieran de sus casas por precaución. Desde Bombers indican que la medida ha afectado a unas 700 personas.


Los efectivos desplazados a la zona, 31 unidades terrestres y siete aéreas, han trabajado por la tarde en una área de unas 10,6 hectáreas de complicado acceso por su orografía. “El objetivo es rodear por completo el perímetro del fuego, cuando lo hayamos conseguido estará estabilizado”, explicaba a media tarde un portavoz de los bomberos. Poco antes de las ocho se logró este objetivo.


El flanco izquierdo ha sido el mas activo y el que ha centrado las tareas de los bomberos. Las labores se han complicado pues algunas descargas de agua desde los helicópteros han desencadenado la caída de piedras. Para evitar que las dotaciones terrestres corrieran peligro se pararon las descargas en este punto.


Seis dotaciones seguirán durante la noche en la zona para intentar dar por controlado el fuego.

El alcalde de Sant Quirze Safaja, Carlos Lupiáñez, declaró a Regió7 que había pasado momentos de sufrimiento pues las llamas avanzaban “en dirección a un centro de menores y a un refugio de animales, pero por suerte al final ha dado la vuelta y se está alejando del pueblo”.

Los Agents Rurals indicaron que investigaban las causas del origen de este fuego, al lado mismo de una carretera.

24 juny 2026

LaVanguardia 

L'alcalde atribueix "a una cigarreta o un petard" l'inici del foc de Sant Quirze Safaja

El foc s'hauria iniciat al costat d'una parada de bus molt propera a l'entrada del càmping que s'ha acabat confinant




Els Agents Rurals inspeccionen la zona cremada del foc de Sant Quirze Safaja / Agents Rurals
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Eduard Font Badia
Manresa24 JUN 2026 18:33Actualitzada 24 JUN 2026 18:54


Una cigarreta o un petard podrien ser els culpables del primer incendi gran de la temporada, que s'ha viscut aquest dimecres a Sant Quirze Safaja. El foc, que fins al moment ha cremat unes 14 hectàrees, i que ha obligat a confinar prop de 700 persones, sembla que evoluciona satisfactòriament, i podria donar-se aviat per estabilitzat. Tot i això, queden zones de difícil accés on encara es produeixen revifalles.


Encara que hauran de ser les investigacions dels Agents Rurals les que confirmin l’origen de l’incendi, l'alcalde de Sant Quirze Safaja, Carlos Lupiáñez ha dit a Regió7 que "tot apunta al fet que la culpa serà d'una cigarreta o d'un petard". El foc ha començat passada la una del migdia "a la parada del bus de la carretera BV-1341, a escassos metres de l’entrada d’un càmping", segons Lupiáñez.


L'alcalde s'ha mostrat "content que els mitjans de Bombers, ADF i tothom s'ha llençat a ajudar", i s'ha pogut evitar que l'incendi "afectés cases o persones, i això que en algun moment ha estat a prop". Precisament, l'alcalde es referia al moment quan els serveis d'extinció han decidit canviar de flanc per protegir "un centre de menors i un refugi d'animals que veien com el foc es dirigia cap allà, però finalment s'ha pogut evitar".



Ara, mentre els Bombers treballen en l'extinció total del foc, els Agents Rurals ja fa estona que treballen per a esbrinar les causes de l'incendi, amb la hipòtesi, un cop més, que la mà de l'home està al darrere de les flames.

24 juny 2026

Regió7 

Estabilitzat l’incendi forestal a Sant Quirze Safaja

Els Agents Rurals calculen que han cremat unes 16 hectàrees

Vista de l'incendi, en una imatge des de l'aire | Bombers



El 9 Nou
24/06/2026
Sant Quirze Safaja


Els Bombers han donat per estabilitzat l’incendi que crema des de fa gairebé set hores a Sant Quirze Safaja. S’hi continuarà treballant les pròximes hores fins arribar a l’escenari de controlat i, després, extingit.

Tot i que s’ha aixecat el confinament del poble, la recomanació continua sent que la gent es quedi a casa per facilitar la feina dels operatius d’emergències.

També és demana no utilitzar pistes forestals de la zona i no deixar-se emportar per l’efecte tafaner. Fins ara han cremat unes 16 hectàrees, la major part de bosc i un percentatge més petit de conreu.

Després que es registrés l’avís, entre un i dos quarts de 2, les flames han avançat cap a Roques Codines, al nord del municipi, i també han saltat a la Serra de Barnils, on hi ha vàries cases i un parell de centres d’hípica. Així, la cua de l’incendi s’ha aconseguit ancorar a la carretera, però no el cap, el que més preocupava i al qual s’han destinat els mitjans aeris.

El foc també ha obligat a tallar la carretera BV-1341 cap a Sant Miquel de Fai i Centelles, els accessos a la C-59 i a confinar encara més d’hora el càmping L’Illa i un restaurant.


Els Bombers han arribat a treballar al lloc amb 38 dotacions, 7 de les quals mitjans aeris (tres helicòpters bombarders, dos avions de vigilància i atac i dos helicòpters de comandament).

També s’hi ha desplegat les unitats del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF), Equips de Prevenció Forestal (EPAF), un reforç de l’estructura de comandament i la Unitat de Comandament Mitjana de la Regió d’Emergències Centre. S’ha comptat, així mateix, amb les ADF en un territori on són imprescindibles i n’hi ha molta tradició.

Els Agents Rurals calculen que han cremat unes 16 hectàrees. Ara s’investiga les causes del foc, que hauria començat al voral de la BV-1341 abans d’estendre’s cap al bosc. Es treballa amb la hipòtesi d’un accident de pirotècnia.

24 juny 2026

el9nou

Estabilitzat l'incendi de Sant Quirze Safaja que ha obligat a confinar tot el poble

La confirmació que han fet els Bombers suposa també l'aixecament del confinament sobre prop de 700 persones


Eduard Font Badia
Pau Brunet
Manresa24 JUN 2026 14:09Actualitzada 24 JUN 2026 20:26



Els Bombers han donat per estabilitzat l'incendi que des de passada la una de la tarda ha cremat a Sant Quirze Safaja. Ja feia estona que els Bombers es mostraven "optimistes" amb l'incendi, com deia des del lloc de control Robert Zahera, cap de suport del dispositiu d'extinció. La quarantena de dotacions que han treballat al lloc han actuat amb contundència al cap i l'última part del flanc esquerre per evitar que s'obrís sobre la població de Sant Quirze.


Aquesta bona notícia coincideix amb l'aixecament del confinament sobre prop de 700 persones del nucli de Sant Quirze, dels habitatges disseminats de la zona, i d'un càmping i un restaurant proper.


En el moment fort de ls flames hi han treballat 30 mitjans terrestres i 7 d'aeris (5 helicòpters i 2 avionetes de vigilància i atac) i Protecció Civil ha ordenat el confinament de tots els veïns del municipi a través d'una alerta als telèfons mòbils.


Segons els Agents Rurals, l'incendi ha afectat una superfície d'unes 14 hectàrees: 0,4 ha de terreny agrícola i 13,6 ha de superfície forestal segons dades provisionals. L'avís de l'incendi s'ha donat a les 13.22 h i les flames haurien començat en una zona entre la carretera BV-1341a i un càmping, l'Illa. Cap a les 15 h, la columna de fum ja era ben visible des de bona part de la comarca i l les cendres ja arribaven a Moià, segons han explicat veïns de la capital a Regió7.

L'alcalde de Sant Quirze Safaja, Carlos Lupiáñez, deia a Regió7 que "hem patit, perquè el foc anava en direcció a un centre de menors i un refugi d'animals, però per sort al final ha girat i ara està marxant del poble". Lupiáñez, des de l'Ajuntament, anava seguint les informacions que li arriben de l'incendi, "que ara marxa cap a Castellcir". Per a Lupiáñez, "la causa ha estat una cigarreta o un petard".




Incendi a Sant Quirze Safaja / Arxiu particular

La prioritat dels Bombers era tancar els flancs del foc. S'ha començat treballant especialment el dret per evitar que s'obrís, però després s'han concentrat els atacs al flanc esquerre, que avançava cap a Sant Quirze. El foc també ha obligat a tallar el tram de Sant Quirze de la C-59 i la carretera BV-1341.

24 juny 2026

Regió7 

8 de maig 2026

Ensurt per un arbre caigut sobre un cotxe amb dues persones dins a Moià

El succés ha tingut lloc a les 11.05 hores a la carretera de Manresa




Imatge d'arxiu d'una autoescala dels Bombers / Arxiu/Bombers


Jordi Torres Cusidó
Manresa08 MAI 2026 14:19Actualitzada 08 MAI 2026 14:30


Un arbre de petites dimensions ha caigut sobre un cotxe en el qual hi havia dues persones a dins aquest dimecres a Moià. El succés ha tingut lloc a les 11.05 a la carretera de Manresa, on el cos de Bombers de la Generalitat hi ha desplaçat una única dotació per a retirar-lo.


Segons han informat, els serveis d'emergències, només han tardat 1/4 d'hora en retirar l'arbre, les persones que hi havia dins del vehicle no han resultat ferides, i l'incident no ha causat més afectacions.

8 maig 2026

Regió7

9 de març 2026

Andreu Morera, guia del Grup de Recerca Canina dels Bombers: "Els gossos haurien de tenir encara més reconeixement al cos"

El Xot, un dels gossos llaurador del cos, es jubila aviat i comença a rebre homenatges

El Xot i el seu guia Andreu Morera, del Grup Caní de Recerca de Bombers / Edu Font


Eduard Font Badia
Moià09 MAR 2026 6:25Actualitzada 09 MAR 2026 9:03


El Xot és bomber i es jubila aviat, a finals de març o primers d’abril. Però el Xot és un gos llaurador negre de gairebé 11 anys. L’animal i el seu cuidador, l’Andreu Morera, viuen a Moià, i treballen al Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat.


Com molts abans de la jubilació, ara el Xot ha començat a rebre homenatges, com la Medalla d’Or de Sant Jordi al mèrit caní que li va lliurar l’Associació de Guies Canins de les Policies Locals de Catalunya (AGCPLCAT) per la seva trajectòria i serveis destacats.


 

El Xot, guardonat en un acte de l’Associació de Guies Canins de les Policies Locals de Catalunya / Bombers de la Generalitat

I és que el seu currículum és espectacular: amb gairebé 11 anys i en actiu des del gener de 2019, el Xot acumula 4 localitzacions directes, diverses localitzacions indirectes en barrancs, rius i pantans i, sobretot, informació clau per resoldre recerques. Localitzacions de persones, perquè això és el que ha après a rastrejar.


Però per al Xot, tot és, només, un joc. El seu guia, l’Andreu Morera, reconeix que és "un plaer treballar amb el teu millor amic, que ell s’ho passi bé, i, a més, salvar vides".

A casa de Morera volien un gos, i ell va pensar que, ja que el tindrien, "per què no ensinistrar-lo per a treballar al cos? I a partir d'aleshores "ha estat un vincle, des que tenia dos mesos i mig, que no hem parat d'entrenar. Jo també m'he hagut de formar moltíssim, i un cop passes les proves, el vincle amb el Xot encara és més gran". Segons el seu guia, "perquè d'estar entrenant, passes a alguns casos reals, a gent que realment necessita que se la trobi. Pel gos, continua sent un joc, però per mi ja és diferent".

Junts han localitzat persones amb vida, però el gruix de la seva feina és donar informació. "El gos se me'n va cap allà, i l'helicòpter passa per davant i el troba. No l'he trobat jo, però estic donant informació. O reafirmo el que estan fent els bombers, perquè tothom està buscant un lloc, i jo començo des del domicili perquè és l'últim lloc on s'ha vist a la persona, i el gos apareix on s'està buscant i es troba. Per mi és un 10".


Els animals del Grup Caní de Recerca són gossos de diferents races, i que es divideixen entre els rastrejadors i els ensumadors. "Tot el que signifiqui buscar qualsevol persona a allaus, ensorraments, riuades, aleshores s'utilitzaran els gossos que treballin d'ensumada, però quan es busca una persona en concret que ha desaparegut, llavors entra a la feina el gos de rastreig".

El Xot rastreja, i per això la feina la fa sempre lligat amb una corretja llarga al guia.

 

El Grup Caní de Recerca pertanys als GRAE de Bombers / Bombers de la Generalitat
 

Un joc per al gos, però un treball complicat

Però no és una tasca senzilla, perquè una de les coses que més pot afectar el treball del gos és l'estat mental del guia. "Els gossos, mentre vegin el seu guia que està content, són els gossos més feliços del món, però si tu estàs passant mal moments, o si tens molts nervis perquè es tracta d'un servei molt complicat, li transmets al gos el teu nerviosisme. I tot es complica". També es pot equivocar l’humà i enganyar el gos. "Pel que sigui, jo no he vist que el gos m'estava dient per un lloc, i jo l'he anat empenyent perquè potser era l'única sortida que jo veia i n'hi havia una altra. Al final el gos diu, doncs tirem. I ens equivoquem per culpa meva".

I un altre problema: quan arriba la Unitat Canina, "normalment ja han passat per allà familiars, amics, policia, voluntaris... I això dificulta molt trobar rastres nets". I el més important, "l'article d'olor de la persona que desapareix. Ha de tenir només l’olor de la persona que es busca, i gairebé sempre acaben contaminats per altra gent".

L’Andreu Morera i el Xot estan al Parc de Bombers de Vic, però tota la unitat canina de Bombers, creada el 2008, es reparteix entre els parcs de Vic i de Lleida. Des d’aquestes dues bases es despleguen per tot Catalunya, i per "això a vegades és difícil arribar dels primers".
Cal més reconeixement per als animals

I a vegades, encara que cada cop el cos de Bombers té més sensibilitat, a l’Andreu Morera li agradaria que es donés més reconeixement institucional al gos. "Com a Bombers, quan hi ha una emergència, som agents de l'autoritat, però el gos encara no té aquest estatus o no té aquest reconeixement que hauria de tenir, com té a altres llocs. Als Estats Units, davant d'un jutge, es dona credibilitat a la feina dels gossos. Perquè la feina que fan és excel·lent".

Per això l’ha fet tan feliç aquesta medalla per al Xot, perquè "és d'agrair que hi hagi gent que pensi en la feina dels gossos. Quan aquest gos es jubila, o es mor, tota la feinada que hi ha darrere, que són molts anys pràcticament diaris de treballar amb el gos, dintre de la societat queda una miqueta oblidada. I que es donin una medalla als gossos, és donar un valor afegit a la seva feina.

De les 4 troballes directes de gent viva que ha fet el Xot, el seu guia se’n recorda perfectament. Per exemple, el cas d’una noia "que va desaparèixer. Vam estar seguint el rastre fins a un camí on es perdia l'olor, i el gos ja no avançava. Havia plogut moltíssim i semblava com si hagués passat una riuada (21:13) i s'ho hagués endut tot". En comptes de desistir, humà i gos van seguir endavant, per diferents camins, fins que "a uns 200-300 metres vam entrar en una pista, el Xot va recuperar el rastre i la vam trobar".

D'aquestes quatre persones que "hem trobat vives, les quatre el Xot s'ha assegut al costat de la persona". És el signe que tenen gos i amo per indicar que la feina està feta.

Un altre cop, un avi va intentar llevar-se la vida, i es va enterrar de fulles ben al costat de la residència de la qual havia fugit. Explica l’Andreu Morera que "es va estar quatre, cinc, sis hores allà sota i tothom passava pel costat i ningú el veia". Quan el Xot va començar la recerca, des de la porta de la residència, "va sortir com un coet com dient que no ho sabeu que està aquí? Van ser 30 segons de recerca".

Cada dia, el Xot surt a passejar a les 7 del matí, puja al vehicle amb l’Andreu i entrenen rastreig. "Intentem que no siguin molt complicats, no pel cansament físic, sinó pel mental, perquè, si surt a una recerca real, estigui bé. Això és el dia a dia de la feina, entrenar i esperar".

I el dia a dia de casa, són un gos normal i corrent, que tothom pot tenir a casa. És un més de la família".

Aviat se li acabarà. Quan compleixi l’edat marcada "el Xot deixarà de venir al parc, es quedarà a casa, continuarà sent el gos de casa, l'únic que deixarà d'anar a treballar a les recerques". Això sí, continuarà entrenant perquè ell s'ho passa bé. I es posa com "gelós" quan veu entrenar la Lia, l'altra gosseta de casa.

Per què l’Andreu Morera ja fa un temps que entrena i treballa a Bombers amb la Lia, una altra llauradora. "Al cos, quan un animal arriba a 6-7 anys, necessitem per la continuïtat agafar-ne un altre, i que el temps que es jubili el gran pugui estar ja ensinistrat l'altre i estigui al 100%".

9 març 2026

Regió7

27 de febr. 2026

Crema un cobert a la masia El Vilet de Castellterçol

Una persona ha patit una lleu intoxicació per fum

Incendi a una masia de Castellterçol / Bombers de la Generalitat


E.F.B.
Manresa27 FEB 2026 20:33

5 dotacions dels Bombers de la Generalitat han treballat aquesta tarda en ls tasques d'extinció d'un cobert a Castellterçol, concretament a la masia el Vilet. El foc s'ha declarat en un cobert i no ha afectat ni la masia ni a l'estructura de l'edifici. L'avís del foc s'ha donat pocs minut abans de dos quarts de cinc de la tarda.


Una persona ha hagut de ser atesa per una lleu intoxicació per fum.

27 febrer 2026

Regió7

1 de febr. 2026

Troben mort un home a Moià després de tota una nit de recerca

Un ampli dispositiu el va estar buscant des de divendres a 2/4 de 10 de la nit, i se'l va localitzar sense vida dissabte al matí




Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat / Bombers


Jordi Escudé
01 FEB 2026 16:44Actualitzada 01 FEB 2026 17:21

Un ampli operatiu format pel Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat, drons i un total de 12 dotacions terrestres va localitzar dissabte a les 9 del matí el cos sense vida d'un home a Moià pel qual s'havia decretat una ordre de busca la nit anterior, després que hagués sortit de casa i passades unes hores encara no hagués tornat.


Segons les primeres informacions facilitades pels mateixos Bombers i pels Mossos d'Esquadra, es tractaria d'un home de 77 anys, que es podria haver perdut. Sembla que ningú no en sabia res des de dijous, i per això es va activar l'ordre de recerca amb un avís que els Bombers van rebre a les 21.39 hores de divendres. Se'l va buscar per zona urbana i rural, i finalment va ser localitzat mort prop d'una riera, tot i que no ha transcendit en quin indret. Els Mossos es van fer càrrec de les diligències posteriors i l'aixecament del cadàver de l'home, del qual es desconeixen les causes de la mort.

1 febrer 2026

Regió7