Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris masclisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris masclisme. Mostrar tots els missatges

6 de set. 2026

“Em sento forta”

El vídeo de la regidora de Moià Lakshmi Roset sobre l’escorxador acumula ja 2,9 milions de visualitzacions i centenars de comentaris masclistes i sexualitzats. Ella agreix les mostres de suport 

Lakshmi Roset, regidora a l’Ajuntament de Moià per Capgirem Moià-CUP | Josep Font

Josep Font Sentias
06/09/2026 | 08:24


“Em sento forta”. Lakshmi Roset, regidora a l’Ajuntament de Moià per Capgirem Moià-CUP i una de les veus més crítiques amb els projectes de l’escorxador, reconeix que encara li costa assimilar el que ha passat aquesta darrera setmana. El vídeo que va publicar després del ple de dimecres passat acumula ja 2.900.000 visualitzacions i 764 comentaris, molts dels quals sobre el seu físic, la roba, el maquillatge… Clarament masclistes i sexualitzats. Una reacció que no s’esperava i que, assegura, li ha capgirat l’agenda.

Roset explica el “xoc emocional inicial” que li va provocar veure com el vídeo començava a créixer exponencialment i, sobretot, la quantitat de comentaris que va generar. Se’n fa creus, que es puguin dir barbaritats a les xarxes socials amb tanta impunitat i que aquest tipus d’atacs es normalitzin. Però, alhora, assegura que “t’omplen el cor les mostres de suport”: “Em sento forta, m’han donat suport de totes bandes, però el del meu moviment, l’esquerra independentista, m’ha emocionat.”

Diu que no la faran arronsar, gens ni mica, que ho pot suportar i que no pensa permetre que es normalitzi. Considera que els drets de les dones ja estan retrocedint i que aquests atacs, fomentats per l’extrema dreta, les dissuadeixen d’expressar les seves opinions polítiques. També agraeix la funció dels mitjans, que han contribuït a fer conèixer la problemàtica que hi ha a Moià amb l’escorxador.

Tot plegat ha coincidit amb el vessament de residus de dijous passat, el tercer a la comarca aquest any. A mig matí, un camió que venia de l’escorxador va deixar rastre de líquids sangonosos a dins del poble, fet que va provocar una fortor molt desagradable i va obligar a intervenir els Bombers, la brigada del servei de carreteres i els Mossos d’Esquadra. Les imatges van generar molta controvèrsia a les xarxes, amb posicionaments tant del col·lectiu ecologista El Fanal com de l’alcalde i de l’Ajuntament, que van qualificar els fets d’inacceptables.

El succés es produïa, a més, l’endemà que el ple hagués aprovat inicialment el pla que dona llum verda a la regularització del polígon industrial del Prat, l’ampliació de l’escorxador i la cessió del terreny per a la construcció de la planta de biogàs, tal com ja va informar EL 9 NOU.

L’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-AM), que va donar suport públic a Roset des del primer moment i que també va qualificar d’inacceptable el vessament de residus, explica que estan acabant de quantificar els costos de la neteja. L’Ajuntament també s’ha adherit a la denúncia presentada per l’Àrea de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra. La prioritat, ara, diu Guiteras, és garantir amb l’empresa de transports i l’escorxador que un fet així no es pugui tornar a repetir.

També El Fanal ha denunciat els fets. Pilar Clapers, portaveu del col·lectiu ecologista, explica que han presentat denúncies davant l’Agència Catalana de Residus, l’Agència de Salut Pública i Agricultura. Assenyala que, tot i el rebombori provocat pel vessament, han pogut documentar des de llavors dos transports amb residus en camions oberts, quan la normativa estableix que s’hauria de fer amb contenidors hermètics.


Clapers apel·la als articles de la llei reguladora de residus de 2009, que estableix que el productor dels residus ha de garantir-ne la gestió d’acord amb el que marca la normativa, i que aquesta responsabilitat inclou també el transport.

Als anys 80 del segle XX, sense internet, la Fura dels Baus de Moià va escandalitzar i sacsejar el panorama teatral internacional perquè les seves accions incloïen vísceres i sang d’animals. 50 anys després, les mateixes protagonistes han tornat a escena i a l’opinió pública. 

6 setmbre 2026

el9Nou

31 d’ag. 2026

La regidora de la CUP de Moià després de rebre una allau de comentaris masclistes: "Això ni em tirarà enrere ni em tombarà"

Lakshmi Roset alerta que l’assetjament masclista a les xarxes pot convertir-se en un fre per a les dones que volen implicar-se en política



Al mig Lakshmi Roset durant el ple municipal del passat 26 d’agost, a Moià / Alex Guerrero
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià31 D’AG. 2026 18:50Actualitzada 31 D’AG. 2026 19:20


La regidora de la CUP Moià-Capgirem, Lakshmi Roset, ha rebut múltiples comentaris masclistes a les xarxes socials arran d’un vídeo publicat el 27 d’agost en què parlava sobre l’escorxador del municipi. A X, el clip acumula prop de tres milions de reproduccions i més de 700 comentaris. La seva viralització ha fet aflorar una allau de missatges sexistes que, segons Roset, evidencien fins a quin punt les dones continuen exposades a aquest tipus d’assetjament en l’àmbit polític.


El vídeo es va publicar al voltant de les deu de la nit i, l’endemà al matí, ja havia assolit un elevat nombre de visualitzacions i comentaris. "Al principi et quedes en xoc. Veure tantes persones parlant del teu cos, afecta", assegura. Tot i l’impacte inicial, la regidora afirma que els anys de militància en diverses organitzacions de l’esquerra independentista i en col·lectius feministes l’han ajudat a afrontar situacions com aquesta. "A mi això ni em tirarà enrere ni em tombarà", afirma contundent.


El que més preocupa Roset, però, és que aquest comportament acabi normalitzant-se: "El que més em preocupa és que es normalitzin aquesta barbaritat de comentaris", assenyala. Al seu parer, aquesta hostilitat pot actuar com un fre per a les dones que es plantegen significar-se en política. També lamenta que les xarxes siguin un espai tan agressiu, malgrat que "s’hi tenen debats polítics" i, per tant, considera necessari que les dones hi tinguin presència.


La regidora posa el focus en el perfil d’alguns dels usuaris que han participat en l’allau de comentaris. "Moltes de les persones que assenyalen els immigrants dient que són incompatibles amb la nostra cultura són els mateixos que no han tardat ni un segon a posar comentaris masclistes i sexistes a la publicació", afirma. Segons Roset, aquests usuaris "han quedat retratats", especialment perquè bona part de les crítiques no feien referència al contingut polític del vídeo, sinó al seu cos. "Han anat més enllà de menysprear-me per ser dona, advocada i portar anys en política. Amb això es veu que el feminisme és necessari", subratlla.

Roset considera, a més, que no es tracta d’un fenomen puntual. Segons explica, situacions d’aquest tipus són habituals a les xarxes, però en aquest cas han tingut més repercussió arran de l’abast que ha assolit la publicació. Per fer-hi front, defensa la creació de xarxes de suport, però també una major regulació de les plataformes perquè siguin espais més segurs i comptin amb "una normativa més ètica".
 

Una onada de suport

Malgrat els missatges rebuts, Roset assegura que també ha percebut una resposta contundent de suport. "S’ha notat l’onada feminista", afirma. La regidora reconeix que "em van sorprendre les barbaritats que vaig llegir i un masclisme tan heavy", però destaca que moltes persones van rebutjar els comentaris sense entrar en discussions. "Hi ha gent que ho tenia molt clar i que no va entrar a debatre. Van dir: 'Això és masclisme i ja està'", explica.


El ple de l’Ajuntament de Moià també va expressar el seu suport a la regidora. Tot i el clima tens dels darrers mesos arran del projecte d’ampliació del polígon del Prat, els membres del consistori es van unir per fer costat a Roset, que assegura haver sentit l’escalf de la resta de regidors.

31 agost 2026

Regió7 

29 d’ag. 2026

La regidora de la CUP de Moià denuncia haver rebut múltiples comentaris masclistes en un vídeo publicat a xarxes

Lakshmi Roset lamenta una situació que pateixen "moltes dones" i demana "acabar amb aquesta xacra"
L'Ajuntament dona suport a la regidora i rebutja les actituds i comentaris masclistes que ha rebut Roset





Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

ACN
Barcelona29 D’AG. 2026 8:55Actualitzada 29 D’AG. 2026 17:04

La regidora de la CUP Moià - Capgirem, Lakshmi Roset, ha denunciat haver rebut múltiples comentaris masclistes a les xarxes socials en un vídeo on sortia ella parlant sobre l’escorxador del municipi. Roset ha lamentat que es tracti d’una situació que no només l’afecta a ella, sinó que també pateixen “moltes dones” que se senten condicionades a exposar-se a les xarxes en política o a participar-hi plenament. “Hem d’acabar amb aquesta xacra per poder ser lliures de veritat”, ha subratllat, “el que més em feia patir és que es normalitzés aquesta barbaritat de comentaris”.


El partit també s’ha pronunciat al respecte condemnant “rotundament” els “atacs i la violència masclista” exercida contra la seva regidora, com també la “violència racista” que es desprèn dels comentaris de la publicació. “Cap complicitat davant aquestes situacions”, ha conclòs, insistint en la necessitat d’un país feminista i antiracista.


En una nota feta pública aquest dissabte "el Ple de l'Ajuntament de Moià condemna amb tota contundència els atacs masclistes que ha patit la regidora Lakshmi Roset". Aquest última setmana hi ha hagut ple a Moià, tens i dur amb enfrontaments d'arguments entre els grups a favor i en contra dels canvis urbanístics que faran possible una amplicació de l'escurxador i la instal·lació d'una planta de biogàs que tractaria purins, però aquest dissabte, l'Ajuntament ha superat aquestes discrepàncies i ha reaccionat unit.


En el comunicat, l'Ajuntament assegura que "Moià diu no al masclisme i sí a la llibertat d'expressió, al respecte i a la sana discrepància política" i dona "tot" el suport a la regidora. Al mateix temps, es compromet en la defensa d'"una política basada en el respecte".

29 agost 2026

Regió7 

28 d’ag. 2026

Allau de comentaris masclistes a la regidora de la CUP a Moià

Centenars d'usuaris cosifiquen Lakshmi Roset en un vídeo en què alertava dels problemes d'un escorxador local
 

La regidora de la CUP a Moià, Lakshmi Roset Sala, en una imatge extreta del videoclip de la CUP Moià. CUP Moià
ARA
28/08/2026 - 19:56 h.


Barcelona
La regidora de la CUP a Moià, Lakshmi Roset Sala, ha estat víctima d'una campanya d'assetjament i de comentaris obertament masclistes a les xarxes socials després de publicar un videoclip a través del canal de la formació, CUP Moià - Capgirem. L'objectiu de la publicació era denunciar la polèmica ampliació d'un escorxador que està generant molèsties al municipi i que ha provocat que aquest dijous s'hagi pogut veure sang al terra dels carrers de la localitat vessada pels camions carnis.

No obstant això, el missatge de denúncia ciutadana ha quedat eclipsat per una allau de reaccions misògines a internet. Tot i que en el vídeo, Roset apareix caminant de manera natural entre camps de blat, la imatge ha estat l'excusa suficient perquè desenes d'usuaris a les xarxes hagin decidit ignorar completament el problema de l'escorxador per centrar-se en cosificar la regidora.

Els missatges s'han dirigit a jutjar la seva vestimenta i el seu cos. La xarxa s'ha omplert d'obscenitats i comentaris sexualitzats on els usuaris han qüestionat la vàlua intel·lectual i professional de Lakshmi, i d’insinuacions masclistes sobre la intencionalitat de la roba i el seu atractiu. Molts dels comentaris, a més, han aprofitat per recórrer a vells estereotips.


Davant d'aquesta situació, Lakshmi Roset ha respost alertant de l'efecte dissuasiu que té aquesta violència per a la participació femenina en la vida pública. "Normalment no contesto els missatges, però el problema és que no va de mi només, moltes dones se senten condicionades, no només a exposar-se a les xarxes en política, sinó per participar-hi plenament", ha lamentat la regidora. En aquest sentit, ha volgut tancar el seu missatge amb una reivindicació clara: "Hem d'acabar amb la xacra que és el masclisme i poder ser lliures de veritat".

En declaracions a l'ARA, la regidora ha volgut contextualitzar el rerefons polític d'aquests atacs i assenyalar la "paradoxa" de qui hi ha darrere de molts d'aquests perfils. Lakshmi recorda que sovint ha plantat cara per evidenciar "els discursos feixistes darrere d'Aliança Catalana i Vox que criminalitzen els immigrants" acusant-los, justament, de masclistes. "I ells, que fan servir la gran excusa que els moros i els menes són uns masclistes, són a qui els ha faltat temps per atacar-me només per ser dona", ha assenyalat la representant anticapitalista. 

28 agost 2026 

Ara 

21 d’oct. 2020

Moià posa en marxa un servei "d'acompanyament" als alumnes i exalumnes de l'institut que haurien patit assetjament

21/10/2020 - 12.31 Actualitzat 21/10/2020 - 12.30

ACN Moià.-L'Ajuntament de Moià, amb la col·laboració del Departament d'Educació, ha posat en marxa un servei "d'acompanyament i escolta" per donar suport als alumnes de l'Institut Moianès "que hagin viscut alguna conducta inadequada per part d'un membre del professorat". El servei s'activa després que fa unes setmanes diversos alumnes i exalumnes fessin públic a un compte d'Instagram presumptes assetjaments sexuals per part d'un docent. S'oferirà durant quatre tardes del mes d'octubre a l'Espai Jove La Pólvora de 4 a 7 de la tarda. Les persones que ho vulguin podran denunciar el seu cas de forma anònima i un professional especialitzat els donarà suport.

Alumnes i exalumnes de l'institut Moianès, a Moià, van denunciar fa deu dies a través de les xarxes socials l'assetjament sexual d'un professor del centre. Els denunciants han creat un compte a Instagram on expliquen les experiències viscudes. El compte busca donar "veu" als fets i que el docent deixi de donar classes. En ell s'hi poden llegir testimonis que expliquen que el professor hauria tocat el cul d'una alumna, que aprofitava qualsevol oportunitat per acostar-se a les alumnes i tocar-los-hi els braços, o fins i tot una noia denuncia que li va aixecar la faldilla. També comentaris sexistes i fora de lloc: "Em va fer una ullada al cul. Quan li vaig demanar què feia, em va dir que imaginar-se el meu cul a sobre seu", apunta una testimoni.En fer-se públic, des del centre escolar van emetre un comunicat on lamentaven "la difamació pública" i feien una crida "a la prudència". També informaven que aquest curs ningú havia presentat al centre "cap queixa o denuncia en aquest sentit". Davant "la gravetat dels fets" consideraven que abans de denunciar-ho públicament calia "seguir els protocols establerts". "La direcció del centre sempre ha escoltat i entomat qualsevol queixa o denuncia que s'ha rebut respecte a alguna mala praxi per part de qualsevol membre de la comunitat educativa, i ha seguit escrupolosament les indicacions dels Serveis Territorials i de les autoritats policials", recalcaven.

21 octubre 2020

324

20 d’oct. 2020

Moià activa un servei per denunciar assetjaments sexuals a l'institut

Fa unes setmanes que un compte a Instagram fa públics comportaments masclistes a l'INS Moianès roger junyent moià 20.10.2020 | 22:39


El servei es va posar en marxa ahir a la tarda mireia arso

Arran de les denúncies que s'han fet a través de les xarxes socials per assetjaments masclistes que suposadament hauria comès un professor de l'INS Moianès, l'Ajuntament i el departament d'Educació de la Generalitat han posat en marxa un servei d'escolta i acompanyament a l'alumnat que hagi viscut alguna conducta «inadequada» d'algun membre del professorat del centre. Aquest servei arriba després que des de fa unes setmanes, des d'un compte a Instagram, alumnes i exalumnes del centre expliquen assetjaments sexuals de docents, alguns dels quals es remunten a diversos cursos enrere.

En el compte que s'ha activat a Instagram es poden llegir testimonis que expliquen que el professor en qüestió no només hauria fets comentaris sexistes i fora de lloc sinó que en alguns casos també hauria anat més enllà, i hi ha comentaris en els quals s'afirma que els hauria tocat els pits o el cul. En aquest sentit, una testimoni que diu que ara té 24 anys explica, textualment, que «quan anava a 2n d'ESO em va tocar el cul i després em va dir 'torna al teu lloc, guapa'».


En el compte les denúncies són totes anònimes i tampoc hi ha pistes que permetin identificar el docent en qüestió. Tot i això, en un missatge publicat ahir a la tarda, els administradors del compte demanaven que a partir d'ara es digui qui són els professors als quals s'acusa.

L'espai que es va posar en marxa ahir es mantindrà operatiu demà i també dimarts i dijous de la setmana que ve, de 4 a 7 de la tarda, amb l'objectiu que les víctimes puguin denunciar d'una forma totalment anònima els fets, i també poder-los donar suport. El servei es porta a terme a l'Espai Jove la Pólvora, al carrer Francesc Viñas, 20, de Moià. Les persones que vulguin denunciar el seu cas hi poden acudir directament o concertant cita prèvia a través dels comptes d'Instagram @ ajmoia o @ espaijovepolvora.

D'altra banda, fonts municipals descartaven ahir explicar com havia anat la primera sessió en espera de portar a terme més sessions per fer-ne un balanç més global.

Aquest servei de suport i escolta es va posar en marxa ahir, després que dilluns passat al matí es portés a terme una concentració a les portes del centre en contra de la violència masclista a l'institut. Ahir, aquest diari va contactar amb la direcció del centre, que va remetre al departament de premsa d'Educació per qualsevol consulta relacionada amb el tema.

Al seu torn, Educació es va limitar a explicar que s'ha posat en marxa el servei d'escolta per a víctimes i assegurava que la conselleria «treballa amb la xarxa territorial de joves i d'atenció a les dones dels municipis afectats per tal d'oferir espais de suport per a les víctimes d'assetjaments i abusos, i perquè situacions com aquestes no es tornin a repetir en els centres educatius, que han de ser espais lliures de violències».

Tot i això, les fonts no van aclarir si en aquest moment hi ha algun expedient o alguna investigació oberta amb relació a les denúncies fetes a través de les xarxes socials.

En el moment que es van començar a denunciar els fets a través de les xarxes, el centre va fer un comunicat en el qual assegurava que aquest curs no s'havia rebut cap queixa o denúncia en aquest sentit. Per aquest motiu des del centre lamentaven «la difamació pública» i feien també una crida «a la prudència».

20 octubre 2020

Regió7