Escoles rurals: el que val per a les ciutats no val per als pobles més petits

Les escoles rurals exigeixen una regulació pròpia que s'adapti a les seves necessitats i lamenten que els mestres de poble hagin de fer d'administratius quan el que necessitarien seria un reforç per atendre millor la diversitat d'alumnes que tenen
Enllaç a altres textos de l'autor

Laia Claret
Periodista de Catalunya Ràdio a la demarcació de Girona@laiaclaret
24/09/2024 - 07.25Actualitzat24/09/2024 - 12.37

Excursió del grup de petits de l'escola rural de l'Estany, al Moianès

Les escoles rurals són centres públics situats en pobles petits que no separen els nens per cursos --com a les escoles convencionals-- perquè tenen pocs alumnes. Sovint, infants de diferents edats comparteixen la mateixa aula, tot i que lògicament cada estudiant segueix el currículum que li toca.

Actualment, a Catalunya hi ha al voltant de 260 escoles d'aquest tipus en municipis de menys de 2.000 habitants, tot i que moltes vegades els pobles on estan situades amb prou feines arriben als 500 veïns. Des de fa temps, les escoles rurals demanen unes normes que s'adaptin a les seves necessitats reals que, insisteixen, no tenen res a veure amb les de les escoles de ciutat.

Massa burocràcia i poques mans

Una de les queixes més sonades de les escoles rurals és que els seus responsables han de fer molta paperassa. Com que no tenen personal administratiu, aquesta feina recau en els directors i els mestres. I cal tenir en compte que moltes vegades només hi ha dues persones per centre: el director o directora, i el mestre o la mestra.

Un altre punt a destacar és la ràtio, el nombre d'alumnes per aula, tal com explica Toni Comajoan Colomé, el coordinador del Secretariat d'Escola Rural, una entitat amb més de 40 anys d'història que vetlla, precisament, per la salut i la qualitat de les escoles més petites.

Comajoan explica que a les escoles rurals s'apliquen els mateixos barems que a les escoles convencionals, i considera que això no és just:


"No tenen en compte que a les nostres aules es barregen alumnes de diferents edats i, per tant, amb diferents necessitats."


No és el mateix atendre un grup de 20 criatures de 8 anys, que un mateix grup de 20 criatures amb edats compreses entre 1 i 12 anys, hi afegeix. L'esforç que refereix per part dels mestres és molt més gran, diu, i creu que en aquests casos caldria reforçar la plantilla d'educadors.

Normatives pensades per a grans escoles

Una altra de les entitats que reclama una normativa pròpia per a les escoles rurals és l'Associació de Micropobles de Catalunya. El representant del sector educatiu d'aquesta associació, Xavier Camps, es posa les mans al cap amb algunes de les exigències que els posen quan plantegen fer una escola nova:


"Ens demanaven que la sortida del centre, per seguretat, no podia donar a cap carrer... i jo sempre els deia: en aquest poble és més fàcil que et toqui la loteria que no pas que t'atropelli un cotxe."


Xavier Camps insisteix que "cal adaptar les normatives a les realitats del món rural", i posa un altre exemple: a Palau de Santa Eulàlia, a l'Alt Empordà, els van exigir que la nova escola rural havia de tenir un despatx per a la direcció, un despatx per als mestres i un despatx per atendre els pares:


"Si tens en compte que per la nostra ràtio només ens toca un mestre i mig, no en fem res de tants despatxos! Podríem aprofitar tots aquests espais per a altres coses."


És per tot plegat que la comunitat educativa dels pobles més petits demana un decret específic que reguli les escoles rurals. Escola rural de Sant Quirze Safaja
 

Més que una escola

Per defensar una regulació pròpia, les 260 escoles rurals situades en pobles de menys de 2.000 habitants recorden que cadascun d'aquests centres és alguna cosa més que un centre educatiu. Tenir una escola rural és la manera de combatre el despoblament, com deixa clar el coordinador del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, Toni Comajoan Colomé:


"Pensem que si un poble viu, és gràcies a l'escola en aquests poblets."
Petició al nou govern

La comunitat educativa de les escoles rurals va encetar converses amb el Departament d'Educació fa 2 anys. La petició per poder tenir una normativa pròpia està, doncs, sobre la taula, però amb el canvi de govern tot ha quedat congelat, com lamenta el representant del sector educatiu de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Xavier Camps:


"Demanem a la nova consellera que això no s'aturi aquí, perquè ja hi ha molta feina feta i seria fantàstic poder donar-li continuïtat."


Des del Secretariat d'Escola Rural també allarguen la mà al departament, amb qui asseguren que tenen "ganes de col·laborar, com s'ha fet sempre".

Què hi diu Educació?

Fonts del departament han traslladat al 324.cat que "som molt sensibles a les escoles rurals i reprendrem els espais de relació que ja existien". Expliquen que un cop passat l'inici de curs hi haurà temps per tractar la situació d'aquests centres i les seves necessitats.

24 setembre 2024

324

Troben restes "insòlites" de rinoceronts i ossos de les cavernes en unes coves de Moià

Els animals descoberts aquest estiu a les coves del Toll podrien tenir 230.000 anys d'antiguitat i permetran explicar com era el paisatge i l'ecologia de la zona
Redacció/ACN27/08/2024 - 07.32

compartir a Facebook
compartir a X



La campanya d'excavació a les coves del Toll i de les Teixoneres de Moià arriba a la recta final després d'un mes de feina.

L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que enguany han fet una campanya "de canvi d'estratègia" després d'uns anys "molt concentrats" al nivell de 60.000 anys d'antiguitat en què van aparèixer les restes de neandertals joves.

Així, s'ha fet una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat i, en aquest punt, hi ha aparegut una acumulació de fauna "insòlita".

En concret, s'han trobat restes "d'animals molt grossos" com rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l'ós de les cavernes. Això permetrà, segons Rosell, tenir una "perspectiva molt interessant" de com era el paisatge i l'ecologia de la zona.

A més, es podrà observar "com va evolucionant aquest paisatge fins a arribar al moment de la desaparició dels neandertals". Una visita a l'interior de la cova del Toll de Moià (ACN/Mar Martí)
 

Seguint la pista dels neandertals

Rosell no descarta que en futures campanyes es puguin descobrir més restes de neandertals en aquests nivells. "De moment ja ha aparegut alguna eina, i això ens demostra que hi van ser", assegura.

L'any 2023, l'equip investigador de l'IPHES-CERCA va recuperar dos fragments de crani d'un neandertal juvenil de més de 52.000 anys d'antiguitat a la cova de les Teixoneres de Moià.

Aquest era el quart individu identificat a Moià des que es va descobrir la dent d'un infant de 6 anys, l'any 2016. Restes de fogars localitzats a la cova de les Teixoneres de Moià (ACN/Mar Martí)

Pel que fa a la cova del Toll, enguany els arqueòlegs s'han centrat a excavar la zona exterior de la cavitat, que fins ara no s'havia explorat. L'objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o el lloc on els neandertals processaven els óssos de les cavernes, una espècie d'ós que es va extingir fa més de 27.000 anys.


La cova del Toll, explica l'investigador, és un lloc d'hibernació de l'ós de les cavernes, i algun exemplar d'aquest animal moria o bé se'l menjaven altres carnívors.

D'aquesta manera, els neandertals n'aprofitaven els ossos. Rosell relata que en aquest indret s'han trobat eines i també marques lítiques als ossos dels animals, i per això volen buscar "el lloc on els neandertals processaven els óssos de les cavernes".

Canibalisme i parentesc

Un altre dels aspectes en què segueixen treballant els investigadors és en la pràctica del canibalisme entre els neandertals que van establir-se a Moià.

Les restes localitzades l'any 2023 presentaven marques de canibalisme i això demostrava que van ser processats i menjats pels seus congèneres. Aquest estiu s'han fet noves excavacions a la cova de les Teixoneres de Moià (ACN/Mar Martí)

Un dels aspectes que s'està estudiant és si els neandertals localitzats tenien algun grau de parentesc entre ells, ja que, si fos així, podria ser un fenomen de tractament de la mort dins del propi grup.

Però per arribar a conclusions definitives, afirma Rosell, són necessàries proves d'ADN, i en aquests moments s'estan mostrejant diverses restes que s'han anat trobant i se n'estan buscant de noves als sediments.

"Amb això no només volem saber si eren parents entre ells, sinó també la seva pròpia evolució, des dels moments més antics fins als darrers dies dels neandertals", conclou.

27 agost 2024

324

Es doblen els focus de bestiar amb llengua blava i les restriccions s'estenen a tot Catalunya

El Moianès i la Garrotxa s'afegeixen a les 8 comarques que ja tenien casos de bestiar afectat, i es confirmen les primeres explotacions de vaques afectades

Redacció 09/07/2024 - 12.45 Actualitzat 09/07/2024 - 14.22 TEMA: Ramaderia

La malaltia de la llengua blava que afecta el bestiar continua la seva extensió a Catalunya. Ja són 46 els focus confirmats oficialment pel Laboratori Nacional de Referència d'Algete, segons el Departament d'Acció Climàtica.

Hi ha 26 nous focus detectats i, per tant, els casos s'han duplicat. Entre els casos nous, hi hauria 8 explotacions de boví i les altres 18 són explotacions d'oví. Les comarques amb nous positius confirmats són la Garrotxa i el Moianès.

Fins a la setmana passada, quan es va fer l'última actualització, eren vuit comarques: l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Maresme, Osona, el Ripollès i el Pla de l'Estany.




Què impliquen les restriccions?

Amb aquests nous casos, tot Catalunya queda amb restriccions. I això què implica? Vacunació de tots els animals en un radi de 100 quilòmetres i fer un perímetre de seguretat de 20 quilòmetres de la granja afectada.

Pel que fa al moviment dels animals, la zona restringida arriba fins a 150 quilòmetres, dins dels quals poden moure el bestiar amb algunes restriccions: cal desinfectar tant els animals com els camions i fer una declaració jurada. També es poden portar a l'escorxador.

Els animals poden sortir de Catalunya, sempre que estiguin vacunats i hagin passat els dies que determina el fabricant; o bé hagin estat desinsectats i, passats 14 dies, hagin donat negatiu en una anàlisi PCR.

En aquests moments, ja s'han administrat més de 30.000 dosis repartides entre les demarcacions de Girona, Barcelona i Lleida.

Segons el departament, hi ha altres explotacions que s'estan investigant i la setmana que ve es començarà a vacunar el boví.

També s'estan aplicant mesures de control de moviments dels animals.
Els ramaders temen que la llengua blava redueixi la venda de carn de xai (ACN/Nia Escolà)

Els ramaders engeguen la campanya #XaiDelTerritori

Arran de l'expansió dels brots, el sector ramader, representat per Revolta Pagesa i altres entitats com Ramats de Foc i l'Associació Nacional de Criadors d'Oví de Raça Ripollesa (ANCRI), ha iniciat una campanya a les xarxes amb l'etiqueta #XaiDelTerritori per animar els ciutadans a consumir el producte.

Temen que, si bé la lengua blava no afecta els humans ni la qualitat de la carn o llet, podria fer caure les vendes. "El consum de xai fa molts anys que està en decadència i cada cop hi ha menys ramats", explica a l'ACN el pagès Arnau Vilumara que afegeix que el 60% de la carn de xai que es ven és de fora.

Animen a comprar directament als pastors o a comprovar l'origen del producte a les carnisseries per donar suport al sector.

15 anys des de l'últim brot

El 10 de juny passat, Catalunya va declarar el primer focus de llengua blava des de l'any 2009.

La llengua blava és una malaltia vírica que afecta tots els remugants, com ara ovelles, vaques, cabres i cérvols. Es transmet a través d'algunes espècies de mosquit, no pas per contacte directe.

No afecta els humans i tant la carn com la llet i els productes derivats es poden consumir sense problema. La gravetat de la patologia depèn de l'espècie i de la tipologia del virus i pot arribar a causar la mort del remugant, sobretot de les ovelles.

La Direcció General d'Agricultura i Ramaderia actualitza i informa de la malaltia a través del web del Departament. 

9 juliol 2024

324

Detenen per narcotràfic una exeducadora social de Ripoll

Va tractar els terroristes del 17A abans dels atemptats i la van detenir dimarts els Mossos a Moià en l'operació contra una xarxa d'introducció d'haixix a Catalunya

Una furgoneta dels Mossos aquest dimarts davant d'un domicili de Manlleu

 
Redacció13/06/2024 - 15.55


Una dona que va ser educadora social a Ripoll i va tractar els terroristes dels atemptats de la Rambla i Cambrils del 2017, la van detenir dimarts els Mossos en l'operació contra una xarxa de narcotraficants.

Va ser un dels 30 detinguts, perquè en una casa llogada al seu nom a Moià hi van trobar una tona d'haixix, a més de marihuana i dues armes de foc.

La dona, que va tenir un cert relleu públic després dels atemptats, està detinguda a la comissaria dels Mossos de Vic acusada de tràfic de drogues i de formar part d'una organització criminal.

200 mossos i 11 entrades simultànies

En l'operació dels Mossos de dimarts, feta en col·laboració amb el Servei de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària, hi van participar uns 200 agents, que van fer 11 entrades simultànies.

Va ser en domicilis i locals de la Catalunya Central, com ara Manlleu, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà o Tàrrega, però també en alguna localitat de la costa, com és el cas de Roses, a l'Alt Empordà.

La xarxa que volien desarticular amb l'operació es dedicava a entrar haixix a Catalunya per via marítima des del nord d'Àfrica.

Precisament la matinada de dijous a divendres passat una embarcació de Vigilància Duanera va perseguir dues narcollanxes a la costa del Maresme, que van llançar la càrrega per la borda per poder fugir.

No van aconseguir detenir ningú, però van fer el decomís més important d'haixix que s'ha fet mai a Catalunya en una situació d'aquest tipus. 200 mossos i el Servei de Vigilància Duanera van participar en l'operatiu de dimarts (Mossos)

13 juny 2024

324

Neu per sobre dels 500 metres a l'interior, amb una quinzena de carreteres afectades

La previsió per a la tarda és de sol i fort vent a l'Empordà, l'Ebre i les cotes altes del Pirineu
Redacció/ACN03/03/2024 - 11.17Actualitzat03/03/2024 - 22.48

compartir a Facebook
compartir a X

Les previsions s'han complert i la neu ha fet acte de presència, a l'interior del país, per sobre de la cota dels 500 metres.

Ha caigut durant la matinada i aquest matí fins a assolir gruixos d'entre 5 i 10 centímetres a les comarques d'Osona, el Moianès i la Selva. Sant Hilari Sacalm, a la Selva (ACN/cedida) Coll de Revell, a la Selva (3Cat/Mariona Comellas)

Poblacions com Viladrau, Espinelves, Taradell, Moià o Sant Hilari Sacalm s'han despertat ben emblanquinades. La carretera de Belltall a Forès, a la Conca de Barberà, enfarinada (ACN/cedida per Albert Gascón) Serra del Montsec (3Cat)

També ha nevat, però menys, en zones de muntanya del sud del prelitoral, com les muntanyes de Prades i la serra del Montsant. Espinelves, a Osona (3Cat) Muntanyola, a Osona (3Cat) Collsuspina, al Moianès (Margarita Abad)

La neu també ha fet acte de presència al capdamunt de la Mola, al Vallès Occidental. Sant Llorenç del Munt, al Vallès Occidental (3Cat) Sant Llorenç de Munt, al Vallès Occidental (3Cat)

Les precipitacions més destacades s'han registrat al nord-est del país: Roses (44 litres), Llançà (43 litres), Sant Feliu de Pallerols (26 litres) i Portbou (25).

Precaució a l'Eix Transversal entre Osona i la Selva

La neu i el gel han complicat la circulació per una quinzena de carreteres, però l'afectació ha disminuït a mesura que avançava el dia. Aransa, a la Cerdanya (3Cat) Josa de Cadí, a l'Alt Urgell (3Cat)

A la 1 de la tarda ja només quedava tallada al trànsit, per neu, la C-28, al port de la Bonaigua, a causa del risc d'allaus.

Encara a la C-28, calen cadenes per circular entre la Peülla i València d'Àneu, al Pallars Sobirà.

També està tallada, en aquest cas pel fort vent, la BV-4024 al Coll de Pal, entre Guardiola de Berguedà i Bagà.

Al matí, havien estat tallades, al Baix Camp, la T-704, entre Maspujols i l'Aleixar, la TV-7012, a l'Arbolí, i la TV-7092, entre l'Arbolí i la Mussara.

L'Eix Transversal està obert a la circulació, però es recomana precaució per neu i gel en el tram de 25 quilòmetres entre Sant Julià de Vilatorta, a Osona, i Arbúcies, a la Selva. Vielha, a la Vall d'Aran, aquest matí (3Cat)

També, al sud, a la TV-7004, entre Ulldemolins, al Priorat, i Vallclara, a la Conca de Barberà, que transcorre per les muntanyes de prades.

Previsió de sol i vent fort per a la tarda

Aquest episodi de precipitacions anirà marxant lentament i fins i tot donarà pas al sol, acompanyat de fort vent en llocs com l'Empordà, l'Ebre i el Pirineu, a les cotes altes, segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya.

3 març 2024

324

Mor un motorista de 57 anys en una sortida de via a la C-59 a Sant Quirze Safaja

19/11/2023 - 21.31Actualitzat19/11/2023 - 21.30

ACN Sant Quirze Safaja - Un motorista ha mort aquest diumenge a la tarda a la C-59 al seu pas per Sant Quirze Safaja (Moianès). Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, la víctima és un home de 57 anys veí de Barcelona que ha sortit de la via al punt quilomètric 27,9 per causes que s'estan investigant i ha mort. Era l'únic ocupant de la motocicleta. Els serveis d'emergències han rebút l'avís a les 15.48 hores i han activat quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra, una dotació dels Bombers de la Generalitat i dues unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Arran de l'accident s'ha tallat un dels carrils de circulació. Amb aquesta són 134 les víctimes mortals a les carreteres interurbanes catalanes aquest 2023, 48 de les quals motoristes.

19 novembre 2023

324

La sequera fa estralls als boscos de la Catalunya Central: 1 de cada 10 arbres està tocat de mort

 

10/11/2023 - 13.01
compartir a Facebook
compartir a Twitter

ACN Sant Quirze Safaja - 1 de cada 10 arbres de les comarques del Bages, el Moianès i Osona està greument afectat per la sequera. De fet, a les finques que estudia el Departament d'Acció Climàtica, el percentatge d'arbres amb símptomes de sequera ha passat del 12% al 80%. Unes xifres que posen en evidencia com la falta de pluges s'acarnissa als boscos de la Catalunya Central, on ja hi ha grans extensions d'arbres morts. La directora general d'Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjas, subratlla la importància de tallar-los perquè incrementen el risc d'incendi i són un perill per a la seguretat. Per això, Acció Climàtica ha aprovat ampliar els ajuts per a la gestió forestal dels boscos privats. En total, s'ha passat dels 3MEUR l'any 2022 als 5,5MEUR aquest 2023.

Fa tres anys que Catalunya pateix sequera. És la més intensa i extensa del darrer segle i tot plegat està portant la vegetació al límit. De fet, està en una situació de decaïment i mortalitat que, en molts indrets del país, no s'havia vist mai abans. A les comarques del Bages, el Moianès i Osona -de les més forestals del país- hi ha grans extensions on els arbres es troben inicialment morts en peu.

Moltes masses forestals afectades per la sequera ja no es recuperen i, per contra, afavoreixen noves afectacions a les masses del voltant, que cada cop són més dèbils. L'espècie més afectada és el pi roig -amb una situació sanitària greu i amb bona part de les capçades marrons per la falta d'aigua-. I tot i que semblava que la pinassa podria resistir millor la manca de precipitacions i la calor, no ha estat així i és una altra de les espècies més afectades. Tot plegat, fa que hi hagi grans extensions d'arbres morts, i és important tallar-los perquè, a la llarga, no representin un problema de seguretat.

Segons ha explicat la directora general d'Ecosistemes Forestals del Departament d'Acció Climàtica, Anna Sanitjas, és important tallar els arbres morts i realitzar els treballs silvícoles sanitaris pertinents. Si no es fa, explica, amb el temps els arbres tindran problemes d'estabilitat i això pot comportar un risc de seguretat per a les persones que passegin pels boscos.

Per tal d'incrementar la superfície forestal gestionada, el departament ha ampliat els ajuts gestionats pel Centre de la Propietat Forestal convocats aquest any 2023. Així, s'ha passat dels 3 MEUR l'any 2022 a pràcticament 5,5 MEUR aquest 2023. La decisió s'ha pres arran del nombre elevat de sol·licituds presentades i per tal d'arribar a tots els propietaris. En aquest sentit, cal recordar que, a Catalunya, els boscos privats representen un 75% de la superfície forestal del país.

A banda d'aquests ajuts hi ha una línia específica de Recuperació del potencial forestal que es va ampliar aquest mes de juliol per un import de 245.582, que ja està tancada i, de fet, ja s'han començat a executar els treballs.

"Això no ho havia vist mai"

Àxel Torelló és propietari d'una finca forestal a Sant Quirze Safaja, a Osona. Hi té pi roig, roure i alzina, i molts arbres estan greument afectats per la falta de pluges. Especialment, el pi roig -una espècie acostumada a la humitat-. "No ho havia vist mai així", lamenta.

Ara hi ha molts arbres que estan morts o totalment secs i Torelló subratlla el perill que representen si mai hi ha un incendi forestal. Per això, és un dels propietaris forestals que ha demanat ajuts al Departament d'Acció Climàtica per fer gestió forestal. De fet, aquest any s'ha incrementat la demanda de propietaris i, per això, el departament s'ha vist obligada a ampliar els ajuts per poder donar resposta a tothom. "Si no fos pels ajuts no podríem fer-ho", assegura Torelló, qui subratlla que el preu que té la fusta fa que sigui molt poc rendible i, per això, calen subvencions.

Seguiment de la xarxa 8x8 a la Catalunya Central

La xarxa de seguiment dels boscos de Catalunya (8x8CAT) és una anàlisi sistemàtica de 377 parcel·les repartides per a les diferents comarques on cada any s'avaluen 9.048 arbres concrets. Un dels paràmetres que s'analitzen és la defoliació. És a dir, la caiguda de la fulla dels arbres.

A les comarques del Bages, Moianès i Osona hi ha 32 parcel·les amb 732 arbres que s'avaluen anualment. A les inspeccions dels darrers dos anys s'ha pogut apreciar un considerable increment dels arbres amb afectacions atribuïdes a la sequera.

Així, en aquestes tres comarques, el percentatge d'arbres amb símptomes de sequera en aquestes parcel·les ha passat del 12% l'any 2022 al 80% aquest 2023. La comarca amb més arbres amb símptomes de sequera és el Bages amb un 91%, seguit del Moianès amb un 81%, i un 66% a Osona.

A més de les comarques centrals, els boscos del Camp de Tarragona també estan patint de forma severa els efectes de la sequera i en breu s'iniciaran les retirades d'arbres morts en forests públiques com la del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet- 

10 novembre 2023

324

Un ramader del Moianès es declara insubmís: "L'administració ens tracta molt injustament, gairebé com a terroristes"

10/10/2023 - 12.30Actualitzat10/10/2023 - 12.31


ACN Moià - En Francesc Molins fa 12 anys que va posar en marxa Alpines les Feixes, una granja de cabres lleteres al Moianès. Fart de l'"excés de burocràcia" i de les "coaccions i amenaces", ha decidit declarar-se insubmís davant el Departament d'Acció Climàtica. "Ens tracten molt injustament, gairebé com a terroristes. Estem fiscalitzats pel nostre propi departament i això és molt trist", denuncia a l'ACN. Aclareix, quan tingui una inspecció, si detecta "qualsevol paraula fora de lloc" convidarà l'inspector a marxar. Es nega, a més, a fer paperassa "innecessària i duplicada". De la seva banda, Acció Climàtica diu que les inspeccions es fan per "salut pública" i alerta que la insubmissió "pot posar en perill la seva explotació i les granges veïnes".

10 octubre 2023

324

L'Associació de Micropobles es conjura per assolir la igualtat d'oportunitats entre el món rural i l'urbà

29/07/2023 - 14.00


ACN L'Estany - Aconseguir l'equitat territorial i la igualtat d'oportunitats entre el món rural i l'urbà. Aquest és el principal objectiu de la nova junta de l'Associació Micropobles, que ha estat escollida aquest dissabte. L'alcalde de Riner, Joan Solà, és el nou president de l'associació en substitució de l'alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, que ha estat al capdavant durant els últims quatre anys. Per Solà, cal que tots els municipis, independentment de la seva grandària, tinguin els mateixos serveis i oportunitats. "Els micropobles som el 3% de la població, però el 51% del territori, i no pot ser que ens sentim de segona", ha subratllat. Micropobles va néixer l'any 2009 i agrupa un total de 245 municipis de menys de 1.000 habitants d'arreu del país.

29 juliol 2023

324

El monestir de Santa Maria de l'Estany acollirà a l'agost quatre actuacions dins del festival Stagnum

10/07/2023 - 17.31Actualitzat10/07/2023 - 17.30

ACN L'Estany - La quinzena edició del festival Stagnum acollirà a l'agost quatre actuacions d'estils diversos que tindran lloc al monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, al Moianès. La programació ofereix un viatge per diferents estils musicals passant pel jazz, la música barroca o un taller coral. Entre les propostes hi ha el jazz de Rita Payés i Horacio Fumero, que obriran el cicle de concerts. Enguany el festival també aposta per la formació obrint els assajos dels artistes, com el de la pianista russa Varvara o el del guitarrista Xavier Díaz-Latorre, a les escoles de música de la Catalunya Central. Precisament, Varvara protagonitzarà la XXI Bachiana i interpretarà el clave ben temperat BWV 846-869 (llibre I), de Johann Sebastian Bach.

10 juliol 2023

324

Ubasart defensa la cultura de la pau com a inspiració de desobediència cívica: "És un pilar fonamental"

08/07/2023 - 16.30Actualitzat08/07/2023 - 16.31

ACN Castellterçol - La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha participat aquest dissabte al matí en la inauguració de la jornada 'Els inicis de l'objecció de consciència. Castellterçol com a punt de partida'. L'objectiu de la jornada era aprofundir en l'origen d'aquest dret a Catalunya que, segons Ubasart, "ha marcat profundament la nostra història democràtica". La consellera ha instat a construir una societat "sense violències" en què la cultura de la pau esdevingui "un pilar fonamental". La titular de Justícia ha dit que el d'aquest dissabte no és un acte de record sinó de reivindicació: "La llavor de la no-violència és més necessària que mai i ha d'esdevenir una guia per a la nostra acció present i futura".

Ubasart ha reivindicat el llegat històric dels campaments a Sant Julià d'Úixols (Castellterçol) els estius de 1967 a 1971, que van constituir l'inici de l'objecció de consciència i del moviment pacifista a Catalunya. "Ha estat una llavor que serveix d'inspiració a totes les mobilitzacions i accions de desobediència cívica i pacífica que, des d'aleshores ençà, continuen lluitant", ha afirmat.

En el marc de la sessió, la titular del Departament de Justícia ha exposat que "davant la xacra d'una guerra que no s'acaba mai i l'ascens de l'onada reaccionària global, la llavor de la no-violència és més necessària que mai, i ha d'esdevenir una guia per a la nostra acció present i futura". Ha posat exemples de la tasca de la conselleria en aquesta direcció, com la defensa de la memòria democràtica, la promoció de la justícia restaurativa com a alternativa al punitivisme i el foment de la gestió alternativa de conflictes.

L'objectiu de la jornada, segons explica Justícia, ha estat el d'aprofundir en l'organització dels campaments a Sant Julià d'Úixols, des dels seus participants fins a la vinculació que hi van tenir les persones de Castellterçol. Mitjançant diverses ponències, entrevistes i tallers, "s'ha incidit especialment en el significat del moviment en un context en què la tensió entre la inèrcia de la dictadura i les accions de la contracultura era força accentuada".

Ubasart ha reconegut a les entitats implicades i, especialment, els participants en la iniciativa. Si avui en dia Catalunya ha esdevingut un referent internacional en la cultura de la pau ha estat gràcies a persones com vosaltres", ha assegurat. A banda de la consellera, a la jornada també hi ha assistit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, que aquest dissabte a la tarda farà la cloenda amb una visita guiada a l'Espai Franch.

El Memorial Democràtic exposa que, amb aquest com el d'aquest dissabte, "es fa palès el compromís amb la divulgació pedagògica de la memòria democràtica més enllà dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra Civil o els primers anys de la dictadura". Un dels principals eixos estratègics actuals de la institució és "incidir en les experiències associatives i de moviments socials de les acaballes del franquisme, sovint més desapercebudes tot i tenir una vàlua històrica i social inestimable".

Els campaments i la Comunitat de l'Arca

El campaments a Sant Julià d'Úixols, d'una setmana de durada i amb una component de clandestinitat, van ser en si mateixos una experiència de vida comunitària. Durant l'estada s'hi feia treball manual, meditacions, dieta vegetariana i converses en els prats propers a l'ermita de Sant Julià d'Úixols. A cada convocatòria hi participada aproximadament un centenar de persones.

La convivència se seguia d'acord amb la pauta de la Comunitat de l'Arca, fundada pel filòsof italià Giuseppe Lanza del Vasto, a França, després de la Segona Guerra Mundial. Lanza del Vasto, deixeble directe de Gandhi, va començar a visitar a Catalunya per iniciativa, entre d'altres, d'Alfonso Carlos Comín, que va residir també a Castellterçol. 

8 juliol 2023

324

Troben per primer cop proves de canibalisme en els neandertals de les coves del Toll, a Moià

La troballa d'un individu entre les restes d'animals caçats i les marques de tall en alguns ossos fa pensar que neandertals van menjar congèneres
Redacció23/06/2023 - 12.44Actualitzat25/06/2023 - 21.43

compartir a Facebook
compartir a Twitter

L'excavació de la cova de les Teixoneres, al Moianès, ha permès una "troballa extremadament singular". Els investigadors han trobat les restes d'un individu neandertal. És el quart que s'ha identificat des del 2016, i és tan excepcional perquè permet relacionar el jaciment amb el canibalisme.

La troballa són dos fragments d'occipital --la part posterior del crani-- d'un individu jove de fa 52.000 anys, que s'han trobat entre altres ossos d'animals.

En l'estudi d'aquestes i les altres restes de neandertal trobades al jaciment de la cova del Toll s'han identificat marques de tall en la superfície d'alguns d'aquests ossos, un fet que els investigadors interpreten com el resultat d'activitats relacionades amb el canibalisme.

Aquest no és el primer cas documentat de canibalisme entre els neandertals, però sí que és el primer identificat a Catalunya.

Ossos humans i d'animals

Els investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) que treballen en l'excavació, qualifiquen la troballa d'"extremadament singular".

El fet que ja s'hagin trobat restes de quatre individus de diferents edats entre els ossos i dents d'altres animals caçats per aquests humans ha fet difícil la identificació.

Els investigadors també es preguntaven per què estaven disperses en una mateixa zona a l'entrada de la cova.

En un primer moment es van trobar marques de tall en els ossos d'animals en aquest jaciment de les coves del Toll, així com eines que van demostrar que els neandertals que vivien en aquest campament fa més de 50.000 anys eren caçadors que s'alimentaven d'animals herbívors i carnívors.

Però la descoberta de marques de tall en una clavícula humana indica que també "van processar, i molt possiblement menjar, els seus congèneres".

A més, les restes d'aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients continguts a l'interior dels seus ossos, expliquen.

Això fa que la majoria siguin molt difícils de reconèixer i distingir-les de les dels altres animals, sobretot en el cas de les restes trobades d'infants. Dents i ossos de neandertals trobats a la cova del Toll de Moià (ICREA/IPHES-CERCA/Maria de Guillén)

Per això, l'equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per identificar-les i poder fer estudis d'ADN, tant mitocondrial com nuclear. S'espera que amb els resultats d'aquests estudis s'augmenti el nombre de restes humanes identificades.

Tot i que l'antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, a Europa hi ha alguns jaciments que suggereixen pràctiques semblants, la qual cosa fa pensar que, en un futur, es trobaran altres casos similars.
 

Quatre humans

Les restes de crani que s'han trobat en l'excavació d'aquest estiu a la cova del Toll és la del quart individu que s'hi troba des del 2016, quan van aparèixer les primeres restes humanes.

L'any 2016 es van trobar les restes d'un infant neandertal, concretament una dent i un tros de l'os parietal del crani d'un nen que tindria entre 6 i 7 anys. Des d'aleshores s'han anat recuperant més restes humanes aïllades que han pogut ser assignades a, com a mínim, tres individus diferents: les de l'infant d'uns 6-7 anys, un altre de més d'11 anys i un tercer individu senil.

Les d'ara són d'un quart individu diferent. Dos fragments d'un mateix occipital en ple desenvolupament, però com que ja té les sutures occipitomastoides ben formades, fa pensar que podien pertànyer a un individu juvenil, gairebé adult.

Totes aquestes restes tindrien una antiguitat de més de 52.000 anys, segons els estudis fets fins ara, però es podrien trobar restes més antigues en capes inferiors del jaciment.

Aquesta gran quantitat de restes humanes neandertals converteixen la cova de les Teixoneres i el Toll en un dels punts més importants per conèixer el món neandertal.

20 anys de recerca a les coves del Toll

Aquest any es compleixen 20 anys d'excavacions de l'IPHES-CERCA a les coves del Toll. Per celebrar-ho, l'equip de recerca i l'Ajuntament de Moià han organitzat una jornada de portes obertes per a aquest dissabte 24 i diumenge 25 de juny. Al Parc Prehistòric de les Coves del Toll hi haurà la xerrada "T'expliquem tot el que ha passat a Teixoneres" per part del personal investigador de l'IPHES-CERCA.


El parc prehistòric de les coves del Toll i Teixoneres es pot visitar i fa compatible la recerca i la divulgació.

23 juny 2023

324

Impugnen la llista de Capgirem Moià perquè té més dones del que marca la llei

"Capgirem Moià" ha hagut de substituir una de les seves candidates per un home (CCMA)
 

La Junta Electoral ha impugnat la candidatura perquè no arriba al 40% d'homes i els responsables de la formació canviaran una dona per un home per adequar-s'hi

 
Redacció27/04/2023 - 18.30Actualitzat28/04/2023 - 11.18


Capgirem Moià, candidatura vinculada a la CUP, ha presentat una llista a les municipals formada per vuit dones i cinc homes, però l'haurà de modificar perquè la Junta Electoral l'ha impugnada.
El problema que hi han trobat és que hi ha menys homes del que marca la Llei Orgànica del Règim Electoral General, la LOREG. L'article 44 bis estipula que en municipis de més de 3.000 habitants (Moià en té uns 6.000) hi ha d'haver un mínim del 40% de cada sexe.
A la llista de Capgirem Moià hi ha cinc homes, el 38,46%. El 40% exacte de la candidatura seria 5,2. Per tant, o et quedes curt o et passes de llarg.

Canviaran una dona per un home
Tot i no estar-hi d'acord, Capgirem Moià modificarà la candidatura per poder-se presentar. Canviaran una dona per un home, de manera que seran 7 dones i 6 homes. El percentatge masculí serà finalment el 46,15%.
Els responsables de la candidatura han explicat que la dona que surti es mantindrà en el projecte i figurarà a la llista com a suplent.
 

Capgirem ho troba absurd
La cap de llista de Capgirem Moià, Lakshmi Roset Sala, considera que l'esperit de la llei era discriminar positivament les dones i que la decisió de la junta és totalment absurda.
"Ens sentim molt desemparades perquè creiem que la interpretació de la llei s'està fent d'una manera esperpèntica. La llei està feta perquè no hi hagi una infrarepresentació de dones."
Capgirem Moià considera que no té cap conseqüència negativa que una candidatura superi el 60% de dones i que no té sentit que sigui impugnada.
Recorden també que al Parlament hi ha diversos partits que tenen al voltant del 30% de dones en els seus grups parlamentaris.

27 abril 2023

324

El Moianès estrena un projecte de recuperació de llegendes locals en forma de cantata

17/04/2023 - 15.00Actualitzat17/04/2023 - 15.01

compartir a Facebook

compartir a Twitter

 

Sergi Valls dirigeix alguns dels alumnes que participaran en la cantata Llegendes del Moianès on s'estrena l'espectacle La Cabra d'Or

ACN L'Estany - Recuperar, reinventar i donar a conèixer històries de la comarca que anaven quedant en l'oblit pel pas del temps és un dels principals objectius del projecte Llegendes del Moianès. A finals de mes s'estrenarà a Les Faixes de Moià una cantata que reivindica la història local de La Cabra d'Or de Moià i que també incorpora una altra llegenda, la de les Dones d'Aigua. Hi participen uns 250 alumnes de gairebé totes les escoles de la comarca i també els acompanya una orquestra simfònica que interpreta una desena de temes compostos especialment per a l'ocasió. El projecte és molt més ambiciós i pretén recuperar i posar al dia històries de cadascun dels pobles. De fet, ja s'està treballant en la propera edició que posarà el focus en Castellcir.

El somni de Sergi Valls, professor de música i impulsor del projecte Llegendes del Moianès, és que els infants de la comarca puguin cantar històries properes, "quelcom que els sigui propi", i que tot aquest patrimoni "no quedi en l'oblit". La tasca no és només de recuperació, "sinó que també se'ls dona color i forma" per posar-les al dia amb valors més actuals.

En aquesta primera edició, Valls va recórrer a una de les llegendes més nostrades de la comarca, La Cabra d'Or, que a més darrerament ha recuperat una associació de Moià. Es tracta d'una història que molt probablement persistia en les pàgines de Joan Amades, però que a més ara s'ha convertit en una llegenda que dona el tret de sortida a la festa major del municipi.

Valls ha destacat que aquest projecte també contribueix a potenciar la identitat i la pertinença dels infants al Moianès, una comarca de nova creació que va néixer el 2015. La idea, doncs, també és "fer xarxa" entre els alumnes perquè se'n sentin part.

L'origen de tot plegat és un treball de recerca que va fer un mestre jubilat de l'escola de Castellterçol. Valls ha explicat que va ser ell qui va realitzar un treball a fons a la recerca de les llegendes de la comarca del Moianès, que són les que ara s'agafen com a punt de partida. A aquesta important base documental també s'hi sumen entrevistes a avis i àvies perquè expliquin els seus records.

Alguns dels alumnes que hi han participat han destacat que es tracta d'una iniciativa "molt enriquidora". Lucas de Castro, de l'escola de l'Estany, ha explicat que darrere la història que han treballat per la cantata també n'han après algunes coses, com per exemple la importància del treball en equip o que la fi no sempre justifica els mitjans. Un altre dels aprenentatges del projecte, segons ha explicat Sira Llucià és que han fet que el projecte fos molt inclusiu incorporant el llenguatge de signes. "Vam començar a fer els signes des del primer dia perquè ens fos més fàcil", ha destacat.

Més enllà de la cantata del 28 d'abril a Moià, el projecte també compta amb l'acompanyament d'un llibre en format físic que explica la història de La Cabra d'Or i conté les partitures de les cançons. Les il·lustracions del llibre s'han encarregat a una autora local, Marina Berdalet. Segons ha explicat l'artista, els dibuixos, fets amb tinta xinesa i ploma, no estan plantejats a llapis ni amb la tablet, sinó que s'han fet "sense definir massa". "Els vaig realitzar com si estigués estirant la línia del meu pensament, sense poder-los modificar", ha explicat.

Per arribar a tots els racons del territori i per les limitacions d'espai de Les Faixes, la cantata també serà retransmesa per un canal de twitch. 

17 abril 2023

324

Torna el llop: un exemplar s'estableix al Moianès i l'espècie és cada cop més present

Els ramaders del Moianès ja han denunciat cinc atacs del llop i demanen més prevenció i mesures de protecció
Redacció21/02/2023 - 16.56Actualitzat21/02/2023 - 17.34

En els últims mesos s'ha confirmat la presència estable d'un llop al Moianès. L'han captat càmeres de fotomapeig dels agents rurals, que creuen que s'hi ha instal·lat de manera permanent i que l'han enxampat durant la nit.

A més de les imatges captades per les càmeres amagades al bosc, es busca el seu rastre amb gossos ensinistrats com la Taca, que localitza la femta de l'animal.

La Taca va localitzar deposicions de llop l'estiu passat i això va servir com a indici per confirmar que aquest llop mascle s'ha establert al Moianès. Es calcula que ja fa dos anys que hi és.

El que també s'intenta des del projecte Loupo és determinar el territori exacte per on es mou el llop, que es pot rastrejar també per alguns atacs als ramats de la zona.


Gabriel Lampreave, coordinador de seguiment del llop i del cos d'Agents Rurals: "A partir del segon any que les mostres ens indiquen la mateixa zona podem començar a dir que aquest animal s'ha establert en aquest punt." I afegeix:


"Aquests individus aïllats no són res més que un front de colonització de les poblacions de llops i està passant arreu d'Europa. A França s'havia extingit i ara parlen de més de 700 llops. Tot ens fa pensar que s'anirà cap aquí. Quan? No ho sabem."
Atacs als ramats

La presència del llop al Moianès ja ha provocat conseqüències en alguns ramaders. En una sola explotació han patit 5 atacs en què van morir 18 cabres, però només van poder certificar l'últim, l'únic pel qual els han indemnitzat.

Ara factura un terç menys que abans i les cabres pasturen menys en llibertat. Andreu Padrissa és ramader i membre de la Plataforma del Llop Moianès i explica:


"Més que les baixes sofertes a la granja implica totes les pèrdues a llarg termini i un canvi brutal en el sistema de maneig."

Per això han creat una plataforma pionera que agrupa ramaders, ecologistes i el Consell Comarcal, que ha demanat un document de gestió del llop per minimitzar els impactes a la ramaderia. El sector primari reclama més prevenció i mesures de protecció.

Per Gabriel Lampreave és un deure trobar l'equilibri per conviure amb aquest animal.


"El llop es va extingir a Catalunya per la nostra persecució directa i potser ara ens toca i tenim el deure de ser capaços de trobar la manera de conviure-hi i de fer possible la seva existència a Catalunya".  

Una càmera camuflada als boscos del Moianès (ACN/Mar Martí)
 

Extinció a Catalunya

Fa uns 150 anys va començar el declivi del llop a Catalunya, on el llop era un animal habitual; n'hi havia uns 400. Hi van desaparèixer del tot. No va ser fins al 2000 que se'n va tornar a identificar un, al Cadí.

Des de llavors n'han trobat una vintena i ara són 5 els que coexisteixen a Catalunya. A l'Alt Empordà, al parc de l'Albera, és on es va detectar el cinquè exemplar que s'ha vist a casa nostra des de l'any 2000.

Però, per què hi ha 5 animals sols, quan són animals socials que van en grup? Són els anomenats llops transeünts, que recorren quilòmetres, fins a 70 en un dia, per trobar nous hàbitats on establir el seu propi grup, encara que alguns acaben morint sols. Agents rurals com Gabriel Lampreave fan un seguiment dels exemplars de llop (ACN/Mar Martí)

De moment, els que hi han trobat són tots mascles; no s'hi ha detectat cap femella i, per tant, no hi ha cap evidència de reproducció. Tots són de la línia genètica alpina, és a dir, descendents dels llops d'Itàlia que, posteriorment, també han arribat a França i han travessat els Pirineus.

També s'han tombat falses creences, com ara que els mascles solitaris són joves. Un llop que van trobar mort al Cadí tenia 13 anys i en feia 4 que el detectaven, de manera que ja hi va arribar adult.

Se n'han localitzat a la Vall d'Aran i a prop del refugi de la Coma de Vaca, al Ripollès. També al parc d'Aigüestortes, al Cadí, al Port del Comte o a l'estació de Núria, i en comarques com el Moianès, el Berguedà o l'Alt Urgell.

21 febrer 2023

324

Detenen tres homes per un robatori amb força a un pis de Collsuspina

26/01/2023 - 14.31

ACN Collsuspina - Els Mossos d'Esquadra han detingut tres homes, de 23, 24 i 26 anys com a presumptes autors d'un delicte de robatori amb força. La detenció va ser el 22 de gener però els fets havien ocorregut quatre dies abans en un pis de Collsuspina (Moianès). Els investigadors van comprovar que els autors havien accedit escalant la part posterior de la finca i seguidament van forçar una finestra. Tot i entrar a l'interior del pis, ells lladres no es van endur res. Arran de la investigació, es van posar en marxa un dispositiu per evitar robatoris a habitatges. Durant un d'aquests controls a la tarda a Castellterçol, la policia va aturar un vehicle a la C-59 en veure que concordava amb la descripció del vehicle utilitzat durant el robatori.

En el seu interior hi anaven tres ocupants que encaixaven en la descripció. I en l'escorcoll del vehicle, els agents van localitzar eines per cometre robatoris i roba per ocultar els rostres. Davant d'aquest fets, els agents van detenir el tres homes com a presumptes autors del robatori amb força.

Els detinguts, van passar el 24 de gener a disposició del Jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Manresa. La investigació continua oberta i no es descarta que estiguin implicats en altres fets. 

26 gener 2023

324

Sequera al Moianès: "Ens hem de finançar perquè les vaques mengin. És insostenible"

La falta de pluja perjudica molt una comarca que té la ramaderia extensiva com una de les activitats principals
Núria Bacardit13/01/2023 - 15.42Actualitzat13/01/2023 - 18.51

 

La falta de pluja ha fet que el farratge no hagi crescut i s'ha encarit molt poder alimentar el bestiar (CCMA)

"Diuen que una sequera així no es veia des del 1942. Al Moianès ha plogut encara menys que a les comarques veïnes". Ho explica Just Serra, ramader d'una comarca que es dedica, en part, a la ramaderia extensiva.

Les vaques pràcticament no han pasturat en tot l'any, perquè als camps el farratge no ha crescut per falta de pluja. I això vol dir que n'han hagut de comprar.

"El farratge ha pujat molt de preu i ens hem de finançar no per produir més, sinó perquè les vaques mengin. És insostenible", diu el Josep de la granja Vall-Llosana, a Castellterçol, que també ha de portar una cisterna setmanal amb 12.000 litres d'aigua per abeurar un dels seus ramats. S'abastia d'un pou que s'ha assecat.
Cisternes d'aigua diàries a causa dels pous eixuts

De fet, gran part del Moianès s'alimenta de captacions subterrànies, de pous, que estan a nivells molt baixos. Granera ja fa gairebé dos anys que necessita cisternes d'aigua per omplir el dipòsit municipal i no és l'únic.

"Des del juliol no han parat de venir camions cisterna cada dia. Ara tres cops, però hem tingut pics de vuit cisternes diàries. Ja portem gastats 300.000 euros, finançats en part per l'Agència Catalana de l'Aigua i la Diputació", explica l'alcalde de Castellcir, Eduard Guiteras.

Està amoïnat perquè veu que no hi ha solució a curt termini per abastir el poble, de 800 habitants i amb dues potents indústries alimentàries a les quals ja han hagut de reduir dràsticament l'aportació d'aigua. L'embassament de Castellcir està en mínims i l'aigua no té prou qualitat (CCMA)

Tenen un embassament de reserva que també està a nivells mínims i la poca aigua que hi queda no té prou qualitat. Estan pendents que els construeixin una estació potabilitzadora.

I mentre busquen alternatives a la comarca per obtenir aigua, esperen el que ja sembla un miracle: que plogui i durant dies.

Pots veure la situació per la sequera al Moianès en aquest vídeo: 

13 gener 2023

324

Un camió que transportava més de 200 porcs bolca a Moià

El conductor del camió ha quedat ferit lleu i l'han traslladat a l'Hospital de Manresa
Redacció11/08/2022 - 13.49Actualitzat11/08/2022 - 15.58

Un camió que transportava més de 200 porcs ha bolcat aquest dijous al matí a la carretera N-141, en terme de Moià, al Moianès. Segons els Bombers de la Generalitat, hi han treballat cinc dotacions del cos.

El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), ha mobilitzat un helicòpter i tres ambulàncies. El conductor, ferit de poca consideració, ha estat traslladat per carretera a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

Fins al lloc de l'accident, també s'hi ha desplaçat un veterinari, per atendre els animals que han quedat ferits i per als quals s'ha buscat un transport alternatiu. Segons els Bombers, el camió ha tingut una fuita de gasoil i s'ha treballat per aturar-la.

Un dels carrils de l'N-141 ha quedat tallat a partir d'un quart de 10 del matí per les tasques de retirada del vehicle. Mentrestant, s'hi ha donat pas alternatiu, segons el Servei Català de Trànsit:

La carretera ha arribat a acumular, aquest migdia, més de dos quilòmetres i mig de cua i la congestió s'ha allargat fins a la tarda. L'Ajuntament de Moià ha informat que es tornarà a tallar la carretera divendres, de 6 a 2 del matí, per retirar el camió amb una grua.

Mentre duri el tall, la via alternativa és la C-59 en direcció a l'Estany.

11 agost 2022

324

La setena edició del GiraCirc omplirà el poble de Collsuspina amb una desena de propostes de circ de carrer

07/07/2022 - 13.31

ACN Collsuspina - Els organitzadors del GiraCirc de Collsuspina han donat a conèixer aquest dijous les companyies que els dies 20 i 21 d'agost ompliran de circ aquest poble de Moianès. Durant dos dies es combinaran espectacles de diversos formats i disciplines. El dissabte s'inaugurarà el festival amb la proposta 'Le petite cirqué', de la companyia de Moi Jornada. Altres espectacles que es podran veure al certamen són 'Lola amb acció', de la Cia. Lolamento; la proposta d'espectacle aeri 'L'art del somni', de la companyia Viral Circ; 'Kasumay', de la companyia Circo Los; o 'Sincronia', de la companyia Tintilaina, un espectacle que barreja diverses disciplines com la bicicleta acrobàtica i les acrobàcies corporals.

Diumenge tindrà lloc una de les propostes destacades del certamen, el projecte de Circ Social. A la una del migdia a l'escenari principal es presentarà el resultat del treball que s'ha fet amb la cooperativa Suara i l'associació Desperta Espurnes. De fet, aquest és el primer any que el projecte ha sortit de les fronteres del Moianès i ha arribat fins a Olot. En concert, s'ha fet formació en el món del circ a joves -amb i sense risc d'exclusió social-, ja siguin nouvinguts a la Garrotxa o d'altres nascuts a la mateixa comarca.

En aquesta edició, el GiraCirc també ha convidat a la plataforma ciutadana Stop Mare Mortum amb l'objectiu de "donar dimensió i altaveu al drama que dia rere dia es viu a la mar mediterrània". En concret, tindran un estand a dins de la fira d'artesans. 

7 juliol 2022

324

Falten pediatres, sobretot en pobles petits: un matí a la setmana per atendre 500 infants

A Castellterçol, al Moianès, famílies amb infants petits reclamen més hores de pediatre, que actualment només hi va un cop per setmana
Núria Bacardit13/06/2022 - 15.46


La falta de pediatres a Catalunya afecta en especial els pobles petits i les zones rurals. Ho saben prou bé els veïns de Castellterçol, al Moianès, de 2.700 habitants. El Centre d'Atenció Primària del poble atén també els veïns de Granera, Sant Quirze de Safaja i Castellcir, amb més de 500 infants i adolescents que només tenen pediatre un matí a la setmana, els dimarts.

Un contrast amb el servei que tenien abans de la pandèmia. El pediatre llavors hi anava cada dia. Però es va jubilar i l'ICS no ha pogut cobrir la plaça perquè no troba metge.

"El que no pot ser és que tu truquis dimecres perquè necessites que et visitin el nen i et diguin que fins dimarts vinent no pot ser perquè fins llavors no hi ha el metge", explica Carol Taboada, que, amb altres veïns, s'ha començat a mobilitzar per reclamar més hores de pediatre.


"Per ràtio de població, és cert que no ens toca pediatre cada dia, però sí tres cops per setmana. Amb un matí no n'hi ha prou i ens obliga a demanar festa a la feina o a tirar de familiars"

Una altra mare explica que, de vegades, per qüestions no urgents i davant la falta de pediatre, decideixen desplaçar-se a l'hospital més pròxim, a Manresa, a Urgències, a 45 minuts de distància.

Des de l'ICS diuen que, en el cas de visites programades i atencions no urgents, el servei està garantit del tot perquè, mentre no troben un pediatre estable, han reestructurat el servei i el CAP de Castellterçol té infermera pediàtrica cada dia de la setmana. I de fet, diuen, s'està anant cap a aquest model. Desde l'ICS diuen que al CAP de Castellterçol, el servei està garantit perquè s'ha reestructurat el model (CCMA)

Segons Elisabeth Descals, cap de l'atenció primària al Bages-Berguedà i Moianès "estem acostumats que sempre ens visiti el metge de família o el pediatre. I el que estem intentant és que cada perfil professional faci en les seves màximes competències les tasques que li pertoquen. De manera que tot allò que pugui resoldre la infermera, no hagi d'anar a parar al metge de capçalera o al pediatre."

De moment, però, s'intenta pal·liar la falta de pediatres amb alternatives com la contractació en origen de metges en països de fora. I en el cas de Castellterçol, l'alcalde Isaac Burgos, explica que no només l'ICS busca pediatre.


"També en busca el Consell Comarcal del Moianès a través de la seva borsa de treball, una fórmula poc habitual de trobar metge."

13 juny 2022

324