"Compromís total" per tornar a Moià les restes arqueològiques de les Coves del Toll i les Teixoneres

L'alcalde Dionís Guiteras assegura que tant l'IPHES-CERCA com la Generalitat i el consistori moianès estan d'acord amb el projecte, que podria començar l'any vinent
El trasllat de les peces trobades als jaciments al llarg de vint-i-quatre anys es faria a l'espai polivalent Cal Comadran, que es convertiria en un centre de recerca científica



Urbano Lorenzo, de la URV; Dionís Guiteras, l'alcalde de Moià i Maite Miró, cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, en el moment d'anunciar el possible trasllat de les restes / Alex Guerrero
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Mar Peñarroja Paz
Manresa20 JUL 2026 13:56


"Compromís total", afirma Dionís Guiteras, alcalde de Moià, entre IPHES-CERCA, la Generalitat i l'Ajuntament de Moià per traslladar totes les restes arqueològiques dels jaciments de les Coves el Toll i les Teixoneres a Cal Comadran, l'antiga fàbrica recentment convertida en espai polivalent. El projecte, que encara s'està concretant, el va fer públic el mateix alcalde de Moià durant la roda de premsa de les darreres descobertes de la Cova de les Teixoneres (dos rinoceronts de fa 200.000 anys i restes lítiques neandertals) i es preveu que es comenci a fer realitat l'any vinent.


"És una proposta de la Universitat", explica Guiteras. L'alcalde es refereix a la Rovira i Virgili de Tarragona, vinculada a l'IPHES-CERCA (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i a la província on es troben actualment les restes dels jaciments del moianès. "Actualment, al nostre fons hi tenim les troballes des de l'any 52 fins a mitjans dels 90, és a dir, els descobriments previs a la regulació", explica Marta Fàbrega, directora-gerent del Museu de Moià. Fàbrega fa referència a la regulació del 1993 de gestió del patrimoni, moment en el qual les restes del Toll i les Teixoneres van començar a conservar-se a Tarragona. "Als jaciments de la comarca es troben una mitjana de 3.000/3.500 peces per campanya", continua la directora, i al municipi ja han arribat a la seva màxima capacitat d'emmagatzematge. I Cal Comadran, antiga fàbrica recentment habilitada com un espai polivalent, "seria el millor lloc on podrien estar", conclou.




Inauguració de l'espai polivalent Cal Comadran, que podria acollir les restes arqueològiques i el centre de recerca / Mireia Arso

150 m2 a la planta subterrània on conservar i preservar les restes i un centre de cotreball a la planta superior on acollir "investigadors de tot el món" que, a més, "puguin visitar els jaciments mentre fan els seus estudis", diu Guiteras. Una oportunitat per centralitzar a Moià tota la recerca relacionada amb les troballes, "unes restes que impliquen a científics de moltes disciplines diverses" i que, a Cal Comadran, "podrien treballar conjuntament". Actualment, el Museu de Moià té obert el seu fons a tots aquells qui necessitin veure'n les restes, "però no ho tenim tot", explica Fàbrega que creu que el projecte de l'Ajuntament és "100% positiu". "La iniciativa ajudaria a la difusió i conservació del patrimoni comarcal", continua, i concretaria el projecte iniciat el 2008 que, amb el nom Museu de l'os de les cavernes, ja tenia la intenció (frustrada) de reagrupar les troballes del Toll i Teixoneres.


"Cal Comadran es pot fàcilment habilitar en termes de seguretat i conservació ambiental", diu la directora-gerent. En ser una planta soterrada, "tèrmicament és senzill", diu Fàbrega, d'unes peces sòlides que necessiten emmagatzemar-se en estructures de Metalux dimensionades i col·locades segons la seva càrrega de foc o grau d'inflamabilitat, "per prevenció d'incendis", afegeix. Mesures, però, que l'antiga fàbrica pot complir.

"Tant de bo", diu Fàbrega d'un projecte que, de moment, "si tot va bé", afirma Guiteras, "podria començar l'any vinent".



`Roda de premsa de les troballes de la darrera campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres, a Moi / Alex Guerrero
 

El Museu de Moià: un projecte de futur

"És imprescindible", diu Fàbrega. La directora-gerent fa referència a la millora i rehabilitació de l'actual Museu de Moià. Ubicat en un palauet medieval del segle XV, el Museu necessita una "actualització", per tal d'estar a l'altura d'un museu comarcal. Guiteras, que és conscient de la necessitat, afirma que des de l'Ajuntament tenen la voluntat de millorar la infraestructura museística, però que el projecte "té un altre termini".


Per a la directora-gerent del centre cultural, tant el projecte de Cal Comadran com la futura remodelació del Museu de Moià són dues iniciatives "molt interessants i que secundem". "Estem molt contents", continua, i de moment, si les restes tornen, "el museu pot esperar". 

20 juliol 2026

Regió7 

Excepcional troballa a Moià: Dos rinoceronts sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres

Els dos esquelets, amb un "extraordinari grau de conservació", són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica
A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos




Treballs d’excavació arqueològica de les restes de rinoceront de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus recuperades al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Susana Paz
Regio7
Manresa17 JUL 2026 12:09Actualitzada 17 JUL 2026 13:42


S'esperava una campanya "prolífica" i així ha estat. Dos esquelets sencers de rinoceront estepari, de 200.000 anys d'antiguitat, i amb un "extraordinari grau de conservació". És l'excepcional troballa que han fet els arqueòlegs que estan treballant en la campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres de Moià. Excepcional perquè els esquelets dels rinoceronts, per primer cop trobat a les Teixoneres, "són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica i només es coneixen dos casos a Alemanya i un a Itàlia".I excepcional, com ha apuntat Jordi Rosell, de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES-CERCA, investigador principal del projecte, perquè "no sabem encara com van arribar aquests animals a l’interior" d'una cova que continua "sorprenent" als professionals que hi treballen des de fa 24 anys.


A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos. Les excavacions les duen a terme investigadors de la Universtitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA.







Vista general de la superfície d’excavació amb les restes de dos exemplars / Coves del Toll
 

Com hi arriben a les Teixoneres aquests rinoceronts?

Enguany, una part de la superfície excavada ha arribat els estrats inferiors, datats en 200.000 anys d’antiguitat, on s’ha recuperat una gran acumulació d’ossos pertanyents a animals de grans dimensions, com aquests dos esquelets sencerts de rinoceront que pertanyen a l’espècie Stephanorhinus hemitoechus, o conegut col·loquialment com el rinoceront estepari.


Com ha explicat Rosell, "s'ha de tenir en compte que són animals que podien superar la tona i mitja de pes. Pel que hem vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s". Segons l’investigador, el comportament d’aquests animals no sembla estar relacionat amb les visites a les coves, i sospita que algun motiu hauria afavorit la seva acumulació a l’interior. "És possible que hi entressin atrets per algun tipus de trampa natural, com un toll d’aigua o una caiguda involuntària, però les investigacions efectuades fins ara encara no ens permeten identificar-ho".

"Hem trobat algunes eines lítiques al seu voltant, així com ascles i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període", comenta Ruth Blasco, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. Tot i que la recerca encara és massa preliminar per treure conclusions exactes, ha sorprès el bon estat de conservació dels ossos, tot i que estan recoberts de concrecions que encara no permeten veure’n la superfície en detall. "Estem convençuts que quan els haguem netejat podrem saber si els cadàvers van ser aprofitats pels neandertals o pels carnívors de la zona, com ara les hienes, els ossos de les cavernes o els llops", afegeix la investigadora.






Detall de la mandíbula d’un exemplar de Stephanorhinus hemitoechus recuperada al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll

Primer cop que es trobes restes d'aquesta espècie a les Teixoneres

Aquesta és la primera vegada que es troben restes de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus a la Cova de les Teixoneres. Aquest animal comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 20.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial. "En estrats més moderns ja teníem restes de rinoceronts associats als campaments dels neandertals” explica Florent Rivals, Professor d’Investigació ICREA a l’IPHES. "Però es tracta del rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis). La presència del rinoceront estepari als estrats inferiors ens indica que hi va haver una successió de canvis climàtics entre els 200.000 i els 75.000 anys suficientment acusats com per provocar una substitució d’animals relativament temperats per altres formes més adaptades al fred”.

Teixoneres i Toll: refugi de moltes espècies

Tant la Cova de les Teixoneres com la Cova del Toll són conegudes en el món de la paleontologia i el de la paleoecologia per haver estat el refugi de moltes espècies. “Els estrats superiors, és a dir, aquells datats entre els 100.000 i els 35.000 anys d’antiguitat, presenten una associació curiosa d’animals en la que espècies molt fredes, com el mamut o el rinoceront llanut conviuen amb animals de climes temperats, com el cabirol”, continua Rivals.

Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix. "El fogar està associat a restes d’animals menjats i algunes eines" explica Anna Rufà, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. "Curiosament, la indústria lítica que hem trobat és molt semblant a la dels estrats inferiors, i això vol dir que aquesta espècie va ser capaç d’adaptar-se als diferents esdeveniments climàtics de la Prehistòria sense canviar substancialment la seva tecnologia".

De fet, l'any passat ja es va descobrir un fogar datat entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent "als darrers neandertals" que, al Moianès, apuntava Rosell, "tenim constància que van aguantar uns quants milers d'anys més".
 

El Toll: lloc d'hibernació dels ossos de les cavernes

Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant aquests dies a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hibernació dels ossos de les cavernes. "També aquí hem trobat industria lítica", comenta Ivan Ramírez, investigador de la Universitat de Barcelona. "Fa temps que estem buscant indicis que demostrin clarament que els grups de neandertals de la zona aprofitaven els cadàvers dels ossos morts durant la hibernació. Les peces recuperades enguany serviran per augmentar-los i estarem en condicions de poder debatre sobre la cacera de l’os de les cavernes durant el Paleolític mitjà".

Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres es van iniciar el passat 22 de juny i finalitzaran el proper 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi participen investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid; l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín; el CONICET; la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal.

17 juliol 2026

Regió7 

Moià impulsa millores al Parc Prehistòric de les Coves del Toll amb una inversió de prop de 40.000 euros

Les actuacions, amb una durada prevista de quatre mesos, volen preservar i posar en valor l'espai d'alt interès natural i patrimonial




Una de les construccions del poblat prehistòric / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià23 FEB 2026 6:25


L’Ajuntament de Moià durà a terme diverses actuacions al Parc Prehistòric de les Coves del Toll amb un pressupost d’execució de 39.476,01 euros. La memòria del projecte ja ha estat aprovada i, per tant, el pròxim pas serà adjudicar el contracte per executar els treballs, que tindran una durada prevista de quatre mesos. L’objectiu és «preservar, millorar i posar en valor l’entorn natural del Parc Prehistòric, un espai de gran rellevància ambiental, paisatgística i patrimonial per al municipi de Moià», tal com assenyalen des del consistori.


El Projecte de millora del patrimoni natural del Parc Prehistòric de les Coves del Toll preveu actuacions orientades a l’ordenació i el manteniment dels elements presents als itineraris i a l’entorn immediat amb més intensitat d’ús. Entre els treballs més destacats hi ha l’arranjament del mur de drenatge de la surgència i del mur situat sota la desembocadura del drenatge de la cova; l’adequació del camí de la desembocadura del tub que actualment drena la zona de les excavacions de la Cova del Toll; la restauració de diverses estructures de fusteria malmeses que amb el pas del temps s’han anat degradant, així com la millora i el condicionament de camins i itineraris per garantir-ne la seguretat i minimitzar l’erosió.


La Diputació de Barcelona ofereix als municipis suport tècnic en la redacció de projectes de millora del patrimoni natural. Per aquest motiu, l’Ajuntament de la capital moianesa va sol·licitar aquest recurs, que va ser concedit el passat mes de maig. A partir d’aquí, s’ha elaborat el pla tenint en compte que les Coves del Toll són una formació geològica de gran interès i amb jaciments prehistòrics destacats, situada en un entorn dominat pel bosc i enclavada a la part baixa d’un vessant que arriba fins al Torrent del Gomar, i sotmesa a una elevada afluència de visitants.


Tal com especifica la memòria recentment aprovada, la majoria de les persones que visiten el Parc Prehistòric ho fan a través de les visites guiades a les Coves del Toll. A més, des de l’aparcament hi ha diversos camins que permeten recórrer els elements d’interès que expliquen el conjunt històric. Així, en un àmbit de poc més de quatre hectàrees s’hi concentra una infraestructura de formació i divulgació formada per coves, plafons interpretatius, casetes d’interpretació i edificacions simulades de l’època, així com jaciments funcionals com el de la Cova de les Teixoneres.

Tots aquests espais estan sotmesos a usos intensius a causa de la gran afluència de visitants, fet que fa necessari compatibilitzar-ne l’ús amb els valors naturals de l’entorn. Per aquest motiu, s’han impulsat diverses actuacions de manteniment i millora, especialment a les zones amb més concentració de públic. La finalitat és «augmentar la qualitat ambiental i paisatgística de l’entorn» i, d’aquesta manera, «contribuir a millorar la percepció del parc com a espai natural i entorn saludable per part dels seus visitants».

Les actuacions, una per una

Un dels àmbits d’actuació més destacats estarà relacionat amb els elements de fusta, atès que les estructures d’aquest material s’han anat degradant amb el pas del temps. En el cas de les baranes, se substituiran els muntants i les travesses que es trobin en mal estat, així com la cargoleria dels corresponents punts d’ancoratge necessaris a la zona del Torrent del Gomar. Pel que fa a les escales, situades a la zona del poblat, es canviaran els esglaons per uns de nous, de manera que la distància entre ells sigui uniforme en tot el tram. Alguns es construiran amb fusta, mentre que la resta es faran amb pedra natural, aprofitant la pedra extreta de les excavacions que es duen a terme a la cova.




Estat actual de la barana del poblat / Ajuntament de Moià

També s’actuarà a l’interior de la cova. Més concretament, es preveu la substitució parcial o total de les estructures de les passarel·les per on transiten els visitants. Les fortes pluges dels darrers mesos han provocat la inundació de la cova, fet que ha accelerat considerablement el deteriorament de la fusta. A l’exterior, seguint l’itinerari, hi ha passeres que també requeriran intervenció, substituint les bigues existents per d’altres d’acer. Així mateix, els ponts situats al llarg del recorregut seran objecte de modificació.



Estat de les passarel·les de l'interior de la cova / Ajuntament de Moià

Continuant amb el pla de millora, es preveu l’adequació del camí de la zona de l’embocadura del desaigüe amb l’objectiu de recuperar la funcionalitat de la via, notablement afectada per l’erosió, i garantir l’estabilitat del talús adjacent. Aquesta actuació permetrà reduir el risc de nous despreniments i de rebliment de la llera. Igualment, es plantegen accions integrades de moviment de terres i drenatge per consolidar el terreny i evitar processos regressius.

D’altra banda, es reconstruirà el mur de contenció i drenatge de la surgència per garantir-ne l’estabilitat estructural i facilitar el pas i l’evacuació de les aigües pluvials, ja que actualment presenta trams erosionats i desplaçaments de pedres. Per dur a terme aquesta actuació, el mur de rocalla es col·locarà seguint un patró estable i adaptat a la morfologia del terreny. Tal com s’indica a la memòria, la tècnica emprada serà la de la pedra collada, que consisteix en la col·locació manual de blocs de pedra de mida mitjana i petita, encaixats entre si sense utilització de morter.

A la zona del poblat prehistòric es construirà un mur de rocalla per reforçar l’estabilitat del terreny i afavorir la correcta gestió de les escorrenties superficials. La disposició dels blocs de pedra de manera escalonada i encaixada en garantirà la solidesa i la durabilitat. A més, aquesta tècnica permet una millor integració de l’estructura en l’entorn natural, minimitzant l’impacte visual i afavorint la naturalització progressiva del mur mitjançant la colonització de flora autòctona.

Finalment, el tram on es localitza la Cova Morta presenta un pendent elevat i, atès que és per on circula l’aigua procedent de la surgència, es tracta d’un espai especialment afectat per l’erosió. Per mitigar aquest fenomen, es preveu l’aportació de material granular per millorar l’estabilitat dels camins i de les zones de treball, així com la creació de trencaaigües sobre el ferm dels camins forestals, amb la finalitat de reduir la velocitat de l’escorrentia superficial i prevenir processos erosius. Per acabar, en aquest mateix espai es preveu la col·locació d’un paviment mitjançant la tècnica tradicional de pedra seca, generant així una superfície estable, resistent i amb una elevada integració paisatgística.

23 febrer 2026

Regió7

Declaracions de Jordi Rosell responsable de les excavacions de les coves del Toll i Teixoneres

ACN
21·07·25 | 09:57

La campanya d'excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià està arribant a la recta final després de gairebé un mes de feina. L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que la campanya d'enguany ha estat "de transició". Durant les excavacions, s'ha descobert un fogar que data entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent "als darrers neandertals". "No ens ho esperàvem", ha dit Rosell. I situa la troballa en un moment en què se sap que els neandertals a Europa estaven propers a l'extinció, però "al Moianès encara tenim constància que aguanten uns quants milers d'anys més", puntualitza. La campanya que encapçala Rosell amb altres investigadors i arqueòlegs de l'IPHES s'allargarà fins al 23 de juliol. 

21 juliol 2025

Regió7

Descobreixen per sorpresa un fogar d'entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat a la Cova de les Teixoneres de Moià

AGENCIAS
21/07/2025 04:15

ACN Moià - La campanya d'excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià està arribant a la recta final després de gairebé un mes de feina. L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que la campanya d'enguany ha estat “de transició”. Durant les excavacions, s'ha descobert un fogar que data entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent “als darrers neandertals”. “No ens ho esperàvem”, ha dit Rosell. I situa la troballa en un moment en què se sap que els neandertals a Europa estaven propers a l'extinció, però “al Moianès encara tenim constància que aguanten uns quants milers d'anys més”, puntualitza. La campanya que encapçala Rosell amb altres investigadors i arqueòlegs de l'IPHES s'allargarà fins al 23 de juliol.

Durant la campanya de l'any passat es va fer una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat on, segons Jordi Rosell, va aparèixer una “acumulació faunística insòlita”. En concret es van trobar restes d'animals molt grans, com ara rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l'ús de les cavernes. Enguany s'ha rebaixat una zona propera fins a l'estrat on es van descobrir tots aquests animals i s'ha deixat a punt per a la campanya de l'any vinent. Això fa pensar als investigadors que serà “molt prolífica”, ha dit Rosell. De fet, gràcies als treballs, ja s'albira el que podria ser un tros de mandíbula d'un animal de grans dimensions.

Aquestes troballes han situat la cronologia de la cova entre els 230.000 anys amb una estratigrafia que arriba fins als 35.000 anys. “Es podria constatar que la cova de les Teixoneres conté pràcticament tota la història dels neandertals del Moianès”, ha destacat Rosell. “Això ens dona molts avantatges de cara a poder estudiar no només com es movien, sinó també com va evolucionar el seu comportament, però també com va canviant el paisatge, i com els canvis de comportament es relacionen amb els canvis de paisatge o de clima”, ha afegit l'investigador.

El treball a les Teixoneres no s'ha centrat només al fons de la cova, sinó que també hi ha un grup d'arqueòlegs focalitzat a l'entrada, el lloc on es va descobrir les dents i restes de neandertals a partir del 2016. Els investigadors són conscients que, tot i ser difícil, perquè els ossos estaven molt fragmentats, “es podrien trobar més restes”. Segons ha explicat Rosell, “afortunadament” ja hi ha tècniques que permetran identificar els ossos “amb molta més claredat”.

Pel que fa a la Cova del Toll, enguany els arqueòlegs han centrat els seus esforços a seguir excavant la zona exterior de la cavitat, un espai que es va començar a excavar l'any passat. Tot i que de moment no ha aparegut res rellevant, l’objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o la zona on els neandertals processaven els ossos de les cavernes. La Cova del Toll, ha explicat l’investigador, és un lloc d’hibernació de l’os de les cavernes i algun exemplar d’aquest animal moria o bé se’l menjaven altres carnívors. D’aquesta manera, els neandertals n’aprofitaven els ossos.

Jordi Rosell defensa que és important conèixer com vivien i com eren els neandertals “perquè no deixen de ser els nostres cosins germans i formen part del nostre origen”. A més, ha afegit, “com a Homo sapiens sempre hem pensat que som el final d'una evolució i pensem que aquí s'acaba tot”. I convida a reflexionar sobre el fet que si els neandertals van desaparèixer i tenien un cervell més gran que el dels sàpiens i dominaven una tecnologia “gairebé tan sofisticada”, “per què ells van desaparèixer i nosaltres no?”.

21 juliol 2025

LaVanguardia

Troben restes "insòlites" de rinoceronts i ossos de les cavernes en unes coves de Moià

Els animals descoberts aquest estiu a les coves del Toll podrien tenir 230.000 anys d'antiguitat i permetran explicar com era el paisatge i l'ecologia de la zona
Redacció/ACN27/08/2024 - 07.32

compartir a Facebook
compartir a X



La campanya d'excavació a les coves del Toll i de les Teixoneres de Moià arriba a la recta final després d'un mes de feina.

L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que enguany han fet una campanya "de canvi d'estratègia" després d'uns anys "molt concentrats" al nivell de 60.000 anys d'antiguitat en què van aparèixer les restes de neandertals joves.

Així, s'ha fet una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat i, en aquest punt, hi ha aparegut una acumulació de fauna "insòlita".

En concret, s'han trobat restes "d'animals molt grossos" com rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l'ós de les cavernes. Això permetrà, segons Rosell, tenir una "perspectiva molt interessant" de com era el paisatge i l'ecologia de la zona.

A més, es podrà observar "com va evolucionant aquest paisatge fins a arribar al moment de la desaparició dels neandertals". Una visita a l'interior de la cova del Toll de Moià (ACN/Mar Martí)
 

Seguint la pista dels neandertals

Rosell no descarta que en futures campanyes es puguin descobrir més restes de neandertals en aquests nivells. "De moment ja ha aparegut alguna eina, i això ens demostra que hi van ser", assegura.

L'any 2023, l'equip investigador de l'IPHES-CERCA va recuperar dos fragments de crani d'un neandertal juvenil de més de 52.000 anys d'antiguitat a la cova de les Teixoneres de Moià.

Aquest era el quart individu identificat a Moià des que es va descobrir la dent d'un infant de 6 anys, l'any 2016. Restes de fogars localitzats a la cova de les Teixoneres de Moià (ACN/Mar Martí)

Pel que fa a la cova del Toll, enguany els arqueòlegs s'han centrat a excavar la zona exterior de la cavitat, que fins ara no s'havia explorat. L'objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o el lloc on els neandertals processaven els óssos de les cavernes, una espècie d'ós que es va extingir fa més de 27.000 anys.


La cova del Toll, explica l'investigador, és un lloc d'hibernació de l'ós de les cavernes, i algun exemplar d'aquest animal moria o bé se'l menjaven altres carnívors.

D'aquesta manera, els neandertals n'aprofitaven els ossos. Rosell relata que en aquest indret s'han trobat eines i també marques lítiques als ossos dels animals, i per això volen buscar "el lloc on els neandertals processaven els óssos de les cavernes".

Canibalisme i parentesc

Un altre dels aspectes en què segueixen treballant els investigadors és en la pràctica del canibalisme entre els neandertals que van establir-se a Moià.

Les restes localitzades l'any 2023 presentaven marques de canibalisme i això demostrava que van ser processats i menjats pels seus congèneres. Aquest estiu s'han fet noves excavacions a la cova de les Teixoneres de Moià (ACN/Mar Martí)

Un dels aspectes que s'està estudiant és si els neandertals localitzats tenien algun grau de parentesc entre ells, ja que, si fos així, podria ser un fenomen de tractament de la mort dins del propi grup.

Però per arribar a conclusions definitives, afirma Rosell, són necessàries proves d'ADN, i en aquests moments s'estan mostrejant diverses restes que s'han anat trobant i se n'estan buscant de noves als sediments.

"Amb això no només volem saber si eren parents entre ells, sinó també la seva pròpia evolució, des dels moments més antics fins als darrers dies dels neandertals", conclou.

27 agost 2024

324

Descobreixen restes "insòlites" de rinoceronts, cavalls i ossos de les cavernes a la Cova de les Teixoneres de Moià

Els animals tindrien 230.000 anys d’antiguitat i permetran explicar com era el paisatge i l’ecologia de la zona

ACN

ACN
Moià 23 JUL 2024 13:08 Actualitzada 23 JUL 2024 13:41


La campanya d’excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià arriba la recta final després d’un mes de feina. L’investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l’ACN que enguany han fet una campanya “de canvi d’estratègia” després d’uns anys “molt concentrats” al nivell de 60.000 anys d’antiguitat en què van aparèixer les restes de neandertals joves.

Així, s’ha fet una prospecció fins als 230.000 anys d’antiguitat i, en aquest punt, hi ha aparegut una “acumulació faunística insòlita”. En concret, s’han trobat restes “d’animals molt grans” com rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l’os de les cavernes. Això permetrà, segons Rosell, tenir una “perspectiva molt interessant” de com era el paisatge i l’ecologia de la zona.


L’any 2023 l’equip investigador de l’IPHES-CERCA va recuperar dos fragments de crani d’un neandertal juvenil de més de 52.000 anys d’antiguitat a la Cova de les Teixoneres de Moià. Aquest era el quart individu identificat a Moià des que es va descobrir la dent d’un infant de 6 anys l’any 2016. Enguany, l’equip investigador ha volgut fer un “canvi d’estratègia” i continuar fent prospeccions tant a l’interior com a l’exterior de les coves després de diversos anys “molt concentrats” al nivell de 60.000 anys d’antiguitat, segons ha explicat Rosell.


La campanya ha donat els seus fruits i en una prospecció que s’ha fet a l’estrat de més de 230.000 anys d’antiguitat ha aparegut “una acumulació faunística insòlita”. En concret, ha relatat Rosell, s’han localitzat restes d’animals “molt grans” com són rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i ossos de les cavernes. Això, detalla l’investigador, “ens donarà una perspectiva molt interessant per veure com era el paisatge i l’ecologia de la zona”. A més, es podrà observar “com va evolucionant aquest paisatge fins a arribar al moment de la desaparició dels neandertals”. Rosell no descarta que en futures campanyes es puguin descobrir més restes de neandertals en aquests nivells. “De moment ja ha aparegut alguna eina i això ens demostra que hi van ser”, assegura.

Pel que fa a la Cova del Toll, enguany els arqueòlegs s’han centrat en excavar la zona exterior de la cavitat, una zona que fins ara no s’havia explorat. L’objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o la zona on els neandertals processaven els ossos de les cavernes -una espècie d’os que es va extingir fa més de 27.000 anys-. La Cova del Toll, explica l’investigador, és un lloc hibernació de l’os de les cavernes i algun exemplar d’aquest animal moria o bé se’l menjaven altres carnívors. D’aquesta manera, els neandertals n’aprofitaven els ossos. Rosell relata que en aquest indret s’han trobat eines i també marques lítiques als ossos des animals i, per això, volen buscar “el lloc on els neandertals processaven els ossos de les cavernes”.
 

Canibalisme i parentesc

Un altre dels aspectes en què segueixen treballant els investigadors és en la pràctica del canibalisme entre els neandertals que van establir-se a Moià. Les restes localitzades l’any 2023 presentaven marques de canibalisme i això demostrava que van ser processats i menjats pels seus congèneres. Un dels aspectes que s’està estudiant és si els neandertals localitzats tenien algun grau de parentesc entre ells, ja que si fos així podria ser un fenomen de tractament de la mort dins del propi grup.


Però per arribar a conclusions definitives, afirma Rosell, són necessàries proves d’ADN i en aquests moments s’estan mostrejant diverses restes que s’han anat trobant i se n’estan buscant de noves als sediments. “Amb això no només volem saber si eren parents entre ells, sinó també la seva pròpia evolució, des dels moments més antics fins als darrers dies dels neandertals”, conclou.

23 juliol 2024

Regió7

El enigma del canibalismo neandertal

Los restos de Moià alientan el debate sobre por qué se comían unos a otros


Los restos encontrados en la excavación ofrecen muchas respuestas, pero también algunas preguntas sin resolver Mané Espinosa




Ignacio Orovio
Barcelona
29/08/2023 06:00 Actualizado a 29/08/2023 08:08




¿Por qué los neandertales que vivían en la Cova de les Teixoneres, en Moià (Barcelona) hace alrededor de 52.000 años se comieron unos a otros? ¿Por qué si la zona era riquísima en caza, como denotan los abundantísimos restos de oso, hiena, león, lobo, ciervo, caballo o uro localizados en las escombreras de esas cuevas? Si no pasaban hambre, ¿para qué se comieron a sus congéneres? Esa es la gran pregunta que se plantean los arqueólogos cuando analizan el fenómeno del canibalismo, más complicada de explicar cuanto más atrás viajan en el tiempo, y especialmente compleja si había caza de sobra. ¿Entonces?

Un equipo de arqueólogos del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), adscrito a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona anunció hace pocas semanas el hallazgo de dos fragmentos de hueso occipital de un neandertal juvenil que presentan rasgos de cortes que revelan que se le separó la carne del hueso para ingerirla. En este yacimiento se han hallado hasta hoy restos de cuatro individuos, dos de siete y nueve años aproximadamente, un anciano y dicho pre-adulto; las edades están calculadas comparando el desarrollo metabólico de aquellos huesos con los nuestros, porque las técnicas que permitirían hacer análisis más precisos son demasiado agresivas todavía para la conservación de tales tesoros. Estos huesos estaban en un lugar que no les correspondería, mezclados con los de otros animales... si no fuera porque también acabaron en el plato. Muchos de los huesos están muy fracturados, señal de que trataron de llegar a la parte más nutritiva, la médula.
 

Los científicos buscan respuestas a esta práctica en un entorno que era rico en caza y alimentos

“No sabemos qué parentesco tenían, pero el ADN mitocondrial nos indica que estos individuos son de una especie de neandertal más antigua de la que le correspondería por el contexto, digamos que es como el de individuos de hace unos 100.000 años, pero viven hace unos 50.000”, explica a este periódico en conversación telefónica el director de la investigación, Jordi Rosell.

“Solemos pensar en el canibalismo como algo violento, pero en este caso no estamos hablando de ningún tipo de conquista territorial, pensamos que aquí posiblemente tiene otro significado, dudamos que haya una violencia previa a ese fenómeno”. “Pensemos que hablamos de una densidad poblacional de alrededor de 100.000 neandertales en toda Europa y que cuando había un encuentro de diferentes grupos, posiblemente pensaban más en la reproducción y perpetuación de la especie que no en comerse unos a otros”.

No es el primer caso documentado de canibalismo entre neandertales, aunque no es un fenómeno tan frecuente. En los últimos años han aparecido casos de canibalismo en diferentes etapas del desarrollo humano en decenas de yacimientos, Atapuerca entre ellos. Recién acabada la campaña de 2023 en este yacimiento burgalés precisamente atiende a La Vanguardia Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador del Iphes y experto en antropofagia: “El canibalismo en la prehistoria es relativamente común, hablamos de un periodo de 3 millones de años de evolución humana, y podríamos irnos hasta los 8 millones, con los primates. Estamos viendo muy poco de lo que pasó allí y aun así lo estamos detectando, de manera que podemos pensar que fue frecuente. Lo encontramos en diferentes épocas y entornos”.
 

Puedo imaginarme a un neandertal que observa a un igual como alimento potencial”

Aparece en yacimientos africanos, pero también en Bélgica, Gran Bretaña y España, en gran número. Justamente a finales de junio el instituto Smithsonian norteamericano anunció que posiblemente unos restos de 1’45 millones de años hallados al norte de Kenia constituían la muestra más antigua de canibalismo jamás descubierta. La investigación recayó sobre un equipo del Museo Nacional de Historia Natural de dicha entidad, que analizó en instituciones africanas huesos de aquellos primeros humanos. Descubrió que nueve marcas de corte en un hueso de la espinilla izquierda de un homo sapiens correspondían probablemente a señales de antropofagia. Un minucioso análisis con modelos en 3D evidenció que las marcas habían sido efectuadas por herramientas de piedra, igual que en Moià (aunque un millón y medio de años más tarde).

La Vanguardia entrevistó por correo electrónico a la responsable de esa investigación, Brianna Pobiner, paleontóloga del Smithsonian: “Hace 1,45 millones de años –dijo– los primeros humanos podrían haber visto a otras personas como comida potencial, pero como hay tan pocos fósiles anteriores a 1 millón de años con marcas de carnicería de otros humanos primitivos no podemos saberlo con seguridad”. Esta especialista no descarta “la posibilidad de algún tipo de actividad ritual de alimentación, pero dado que vemos tan pocos ejemplos de carnicería de huesos de homínidos de hace más de 1 millón de años, dudo mucho que fuera un comportamiento ritual, debemos esperar a ver más pruebas de ello”.

“Cuando la arqueología descubre el canibalismo de los neandertales parece que les pone la etiqueta de salvajes, pero lo que hacemos es acercarlo al Homo sapiens, que es la especie que más lo ha practicado”, argumenta Antonio Rodríguez-Hidalgo investigador del Iphes experto en antropofagia. “Desde el canibalismo simbólico del cristianismo, a casos extremos como el archiconocido del avión de los Andes, o el que han practicado algunas sociedades en guerra. Hay una gran diversidad de causas. No olvidemos que fue un argumento para la conquista de América: había que someter a esos salvajes. Para los aztecas, era necesario comerse a otros para que saliera el sol”.

La gran incógnita del canibalismo es el porqué: ¿alimentación? ¿Ritual? ¿Guerra? “No tenemos pruebas de rituales o comportamientos culturales complejos de hace 1,45 millones de años. No sabemos si entonces existía un tabú, pero muchas otras especies animales practican el canibalismo, por lo que es posible que no existiera un tabú en esa época. Pero realmente no podemos saberlo. Mi opinión es que este comportamiento no consistía en consumir deliberadamente a otros de grupos enemigos, ni en buscar a otros homínidos específicamente como presa, sino que era más probable que se debiera a que los homínidos que practicaban la antropofagia simplemente tenían hambre”, argumenta Pobiner.

En algunas culturas, el depredador de otro humano se quedaba su fuerza. “Desconfío mucho de aplicar cualquier tabú cultural moderno al comportamiento de los homínidos de hace 1,45 millones de años”. “Yo puedo perfectamente imaginarme a un neandertal observando a un igual como alimento potencial”, afirma Rodríguez-Hidalgo. Este arqueólogo detalla que en algún yacimiento de una época tan reciente como el Paleolítico superior (hace entre 35.000 y 10.000 años) “encontramos elementos de ritualización caníbal, con decoración del hueso humano, lo que denota un componente simbólico y complejo”.

“Es un fenómeno que hay que analizar con relativismo cultural, porque además es uno de los pocos tabús universales, junto al incesto. Pero no podemos llevar nuestra interpretación hacia el pasado”, cierra Rodríguez-Hidalgo.

29 agost 2023

laVanguardia

El Toll fa emergir restes de crani i apunta al canibalisme neandertal

La campanya arqueològica realitzada aquest mes de juny al jaciment moianès ha permès desenterrar dos fragments d’occipital d’un adolescent que va viure a l’indret fa 52.000 anys i des del 2016 han sortit trossets de quatre individus

Toni Mata i Riu
Moià | 23·06·23 | 13:54 | Actualitzat a les 19:09




Els dos fragments d'occipital trobats aquest mes s'han presentat juntament les quatre dents trobades anys enrere OSCAR BAYONA

La teoria del canibalisme no és novedosa en l’estudi del comportament dels neandertals però no va ser la primera opció en els debats dels arqueòlegs quan fa set anys es va localitzar una dent d’infant i, dotze mesos després, tres dents més de dos altres individus. La darrera campanya realitzada als jaciments de les Coves del Toll i les Toixoneres aquest juny, però, sembla que fa decantar la balança gràcies a la descoberta de dos fragments d’occipital del crani d’un individu jove, d’entre 16 i 20 anys, que va viure en aquest indret del Moianès fa uns 52.000 anys. En total, doncs, han aflorat les restes de dos infants (de 6 i 11 anys), un adolescent i un adult.

«Una possibilitat era que una hiena hagués arrossegat les restes del nen fins l’entrada de la cova, on vem trobar la dent», ha comentat avui al migdia Rosell recordant les primeres discussions després de la descoberta del 2016: «també hi ha la hipotèsi de l’enterrament, però tot plegat no ens acabava de convèncer, i es va posar sobre la taula la pràctica del canibalisme». La teoria ha estat confirmada en jaciments com el de la cova del Sidrón (Astúries), Krapina (Croàcia), Talteüll (França) i Atapuerca (Burgos), així com altres indrets de França i Bèlgica.





Treballs al jaciment de la Cova de les Teixoneres a Moià on han aparegut restes d'humínid


En la campanya realitzada durant aquest mes de juny amb una vintena d’arqueòlegs, sota la direcció de Ruth Blasco, Anna Rufà, Florent Rivals i Jordi Rosell, s’han continuat trobant restes de neandertal, en aquesta ocasió dos fragments d’occipital, la part posterior del crani. Són dues peces petites i encara no s’han pogut estudiar a fons, tot i que Rosell ha explicat que es tracta de restes d’un jove perquè l’os està en ple desenvolupament però ja té les sutures occipito-mastoides ben formades.

A la primavera també es va poder identificar com a part d’una clavícula una resta trobada en una campanya precedent: la presència de marques de tall en la superfície d’aquest fragment i la posició del conjunt de les troballes fetes fins ara a l’entrada de la cova dona cos a la hipotesi del canibalisme. «No sabem si se’ls menjaven vius o morts», ha apuntat Rosell, però està clar que «estem davant d’un tractament específic de la mort, els neandertals sabien què feien».

Un dels problemes que han hagut d’afrontar els arqueòlegs i especialistes en diferents disciplines és el reconeixement dels ossos i les dents de neandertal recuperades en un indret a l’entrada de la cova de les Toixoneres on estaven barrejades amb restes de fauna de l’època. La identificació és especialment conflictiva en el cas de restes d’infants, fins el punt que en alguns casos es fan servir tècniques biomoleculars. «L’anàlisi de les proteïnes ens han permès determinar si l’os era de neandertal o d’animal», ha afegit l'arqueòleg com a exemple.

La genètica també juga un paper clau i per això hi ha restes trobades al moianès que s’estan tractant al reputat Institut Max Planck de Leipzig (Alemanya). «Encara no tenim els resultats», ha dit Rosell, afegint que s’avaluarà si és pertinent fer anàlisis genètiques amb els fragments d’occipital, on encara no s’ha pogut comprovar si hi ha marques de tall, que permetrien saber si hi havia parentesc entre els individus. 

23 juny 2023

Regió7

Troben per primer cop proves de canibalisme en els neandertals de les coves del Toll, a Moià

La troballa d'un individu entre les restes d'animals caçats i les marques de tall en alguns ossos fa pensar que neandertals van menjar congèneres
Redacció23/06/2023 - 12.44Actualitzat25/06/2023 - 21.43

compartir a Facebook
compartir a Twitter

L'excavació de la cova de les Teixoneres, al Moianès, ha permès una "troballa extremadament singular". Els investigadors han trobat les restes d'un individu neandertal. És el quart que s'ha identificat des del 2016, i és tan excepcional perquè permet relacionar el jaciment amb el canibalisme.

La troballa són dos fragments d'occipital --la part posterior del crani-- d'un individu jove de fa 52.000 anys, que s'han trobat entre altres ossos d'animals.

En l'estudi d'aquestes i les altres restes de neandertal trobades al jaciment de la cova del Toll s'han identificat marques de tall en la superfície d'alguns d'aquests ossos, un fet que els investigadors interpreten com el resultat d'activitats relacionades amb el canibalisme.

Aquest no és el primer cas documentat de canibalisme entre els neandertals, però sí que és el primer identificat a Catalunya.

Ossos humans i d'animals

Els investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) que treballen en l'excavació, qualifiquen la troballa d'"extremadament singular".

El fet que ja s'hagin trobat restes de quatre individus de diferents edats entre els ossos i dents d'altres animals caçats per aquests humans ha fet difícil la identificació.

Els investigadors també es preguntaven per què estaven disperses en una mateixa zona a l'entrada de la cova.

En un primer moment es van trobar marques de tall en els ossos d'animals en aquest jaciment de les coves del Toll, així com eines que van demostrar que els neandertals que vivien en aquest campament fa més de 50.000 anys eren caçadors que s'alimentaven d'animals herbívors i carnívors.

Però la descoberta de marques de tall en una clavícula humana indica que també "van processar, i molt possiblement menjar, els seus congèneres".

A més, les restes d'aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients continguts a l'interior dels seus ossos, expliquen.

Això fa que la majoria siguin molt difícils de reconèixer i distingir-les de les dels altres animals, sobretot en el cas de les restes trobades d'infants. Dents i ossos de neandertals trobats a la cova del Toll de Moià (ICREA/IPHES-CERCA/Maria de Guillén)

Per això, l'equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per identificar-les i poder fer estudis d'ADN, tant mitocondrial com nuclear. S'espera que amb els resultats d'aquests estudis s'augmenti el nombre de restes humanes identificades.

Tot i que l'antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, a Europa hi ha alguns jaciments que suggereixen pràctiques semblants, la qual cosa fa pensar que, en un futur, es trobaran altres casos similars.
 

Quatre humans

Les restes de crani que s'han trobat en l'excavació d'aquest estiu a la cova del Toll és la del quart individu que s'hi troba des del 2016, quan van aparèixer les primeres restes humanes.

L'any 2016 es van trobar les restes d'un infant neandertal, concretament una dent i un tros de l'os parietal del crani d'un nen que tindria entre 6 i 7 anys. Des d'aleshores s'han anat recuperant més restes humanes aïllades que han pogut ser assignades a, com a mínim, tres individus diferents: les de l'infant d'uns 6-7 anys, un altre de més d'11 anys i un tercer individu senil.

Les d'ara són d'un quart individu diferent. Dos fragments d'un mateix occipital en ple desenvolupament, però com que ja té les sutures occipitomastoides ben formades, fa pensar que podien pertànyer a un individu juvenil, gairebé adult.

Totes aquestes restes tindrien una antiguitat de més de 52.000 anys, segons els estudis fets fins ara, però es podrien trobar restes més antigues en capes inferiors del jaciment.

Aquesta gran quantitat de restes humanes neandertals converteixen la cova de les Teixoneres i el Toll en un dels punts més importants per conèixer el món neandertal.

20 anys de recerca a les coves del Toll

Aquest any es compleixen 20 anys d'excavacions de l'IPHES-CERCA a les coves del Toll. Per celebrar-ho, l'equip de recerca i l'Ajuntament de Moià han organitzat una jornada de portes obertes per a aquest dissabte 24 i diumenge 25 de juny. Al Parc Prehistòric de les Coves del Toll hi haurà la xerrada "T'expliquem tot el que ha passat a Teixoneres" per part del personal investigador de l'IPHES-CERCA.


El parc prehistòric de les coves del Toll i Teixoneres es pot visitar i fa compatible la recerca i la divulgació.

23 juny 2023

324

Hallados en Barcelona restos humanos neandertales canibalizados hace más de 52.000 años

Barcelona, 23 jun (EFE).- Arqueólogos del Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES-CERCA) han hallado en el yacimiento de la Cova de les Teixoneres de la localidad barcelonesa de Moià restos humanos neandertales de más de 52.000 años de antigüedad con señales de haber sido canibalizados.



AGENCIAS
23/06/2023 11:35 Actualizado a 23/06/2023 13:55


Barcelona, 23 jun (EFE)- Arqueólogos del Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES-CERCA) han hallado en el yacimiento de la Cova de les Teixoneres de la localidad barcelonesa de Moià restos humanos neandertales de más de 52.000 años de antigüedad con señales de haber sido canibalizados.

Los restos recuperados corresponden a dos fragmentos de occipital (parte posterior del cráneo) de un individuo neandertal juvenil. Según el director del IPHES-CERCA, Robert Sala, se trata de "un hallazgo extremadamente singular", ya que estos restos de cráneo corresponden al cuarto individuo recuperado en el yacimiento desde que en 2016 aparecieron los primeros restos humanos.


Además, los estudios que se llevan a cabo han permitido identificar marcas de corte en la superficie de algunos de estos huesos, lo que se ha interpretado como resultado de actividades relacionadas con el canibalismo.

Con estos restos son al menos cuatro los individuos de distintas edades recuperados en el yacimiento, desde que en 2016 se hallaran los de un niño neandertal.

Desde entonces, se han encontrado más restos humanos aislados que han podido ser asignados a, como mínimo, tres individuos diferentes: un niño de unos 6-7 años, otro de más de 11 años y un tercer individuo senil.

Ahora, durante la campaña que se está celebrando este mes de junio, se han localizado los restos de un cuarto individuo, dos fragmentos de un mismo occipital en pleno desarrollo si bien presenta ya las suturas occipito-mastoides bien formadas, que, por sus características físicas, podría pertenecer a un individuo juvenil, casi adulto.

Esta gran cantidad de restos humanos convierte a la Cova de les Teixoneres en uno de los enclaves más importantes para conocer el mundo neandertal.

Según los estudios efectuados hasta ahora, todos estos restos tienen una cronología ligeramente superior a los 52.000 años de antigüedad y se encontraban dispersos en una misma superficie en la entrada de la cavidad y mezclados con los huesos y los dientes de otros animales cazados por estos humanos.

Aunque en su inicio se hacía difícil averiguar las causas concretas de su presencia en la cueva, el descubrimiento de marcas de corte en una clavícula hace pensar que fueron procesados por otros neandertales y muy posiblemente comidos por sus congéneres, apunta Sala.

Además, los restos de estos humanos están muy fragmentados, probablemente para poder acceder a la médula y otros nutrientes contenidos en el interior de sus huesos.

Esto hace que la mayoría de ellos sean muy difíciles de reconocer y distinguirlos de los demás animales, sobre todo en el caso de los restos correspondientes a niños.

Para paliar esta dificultad, el equipo está utilizando técnicas biomoleculares muy especializadas para identificarlas y poder realizar estudios de ADN, tanto mitocondrial como nuclear, y se espera que con los resultados de estos estudios aumente el número de restos humanos identificados.

Este no es el primer caso documentado de canibalismo entre los neandertales, pero sí que es el primero identificado en Cataluña, y aunque la antropofagia no parece haber sido un fenómeno habitual entre estos humanos, en Europa existen algunos yacimientos que sugieren prácticas parecidas, lo que hace pensar a los arqueólogos que, en un futuro, saldrán otros casos similares.

Aparte de los miembros del IPHES-CERCA, el equipo cuenta con la colaboración de investigadores de otras instituciones como el laboratorio ICArEHB en la Universidad del Algarve (Portugal), el Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET, Argentina), la Universidad de Glasgow, la Universidad de Castilla la Mancha, o la Universidad Complutense de Madrid. EFE

23 juny 2023

LaVanguardia

Entre neandertals i carnívors

 

 

5 agost 2022

el9nou paper

Cendres sospitoses sota els peus

La Catalunya prehistòrica (2)

El jaciment de Moià té la pel·lícula completa del neandertal, amb óssos i (potser) focs de fa 250.000 anys

Barcelona
01/08/2022 11:27

Un jaciment que en són dos. Dues coves de vides paral·leles, a pocs metres de distància, que possiblement van ser-ne només una. Som a les coves del Toll, a Moià, a 745 metres d’ altura. Dues coves, o una, que expliquen la presència humana des de fa un quart de milió d’anys, ni més ni menys.

Un equip de 20 persones, dirigit per l’arqueòleg Jordi Rosell, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, ha estat fins a finals de juliol treballant en els dos focus d’interès d’aquest jaciment, que possiblement ofereix, després de 20 anys d’excavacions arqueològiques, més preguntes que respostes. El jaciment ocupa diversos punts d’unes coves al llarg de 1.148 metres. Al voltant de 180 metres estan habilitats per a la visita (i és un gran lloc on passar l’onada de calor). Temperatura estable de 12ºC –cal anar-hi abrigat–, una mica més si la temperatura externa és extrema. El visiten unes 50.000 persones a l’any.
Els habitants de la zona entren a les coves a menjar ós: el maten ells o en mengen la carronya?

A l’interior, a deu metres de capes de sediments, s’explica una pel·lícula fascinant d’homes de les cavernes, però sobretot que serveix per desmentir el tòpic quaternari. Perquè en un dels focus arqueològics, a la cova del Toll, el que sosté l’equip de Rosell és que l’home de les cavernes no és més que un mite. Viuen a l’exterior, en cabanes de què no queden restes. Estem parlant de fa 45.000 anys.

A les coves hi entren, sí, però una estoneta. A caçar óssos o potser a rapinyar-ne la carn si els troben morts: el fred els conserva. “La cova és un bon lloc per caçar-los. Estreta, no gaire alta, amb prou feines es poden posar drets; alguns poden arribar a fer quatre metres, i a sobre pot ser que els sorprenguin hibernant, o sigui, atordits”, explica Rosell. Al costat de les restes d’óssos n’apareixen de hiena, lleó, llop, cérvols, cavalls, urs... alguns semblen haver estat traslladats a la cova pels óssos per a les seves cries.

Curiosament, en aquesta cova únicament hi hibernen femelles, joves o velles, i cadells. No hi ha restes de mascles. Rosell i el seu equip estan en contacte amb els estudiosos de l’ós pirinenc per comprendre’ls més bé.

Els arqueòlegs han aplicat una tecnologia d’intel·ligència artificial a l’anàlisi dels ossos. Han entrenat un algoritme, una finíssima tècnica de reconeixement òptic, que determina quines marques dels ossos van ser practicades pel sílex dels neandertals. El sistema té un 95% de fiabilitat i ha determinat 30 vegades més talls que els que detectava l’ull humà. Les costelles dels óssos mostren aquestes marques. Els neandertals els han buidat les entranyes, se n’han emportat el filet. També s’han endut el cap i les extremitats, tot allò que poden tallar i transportar. Sencers, poden arribar a 500 quilos.

A la gruta, amb les restes d’ ossos, han aparegut al voltant de 30 eines lítiques. La hipòtesi de Rosell és que els van caure del sarró o les van abandonar perquè estaven desgastades, però un nombre tan elevat denota una altíssima quantitat de visites a aquesta cova, una veritable carnisseria prehistòrica.

Sí que ocupen l’entrada de les coves. La zona il·luminada. Per això, ara una de les hipòtesis de l’equip és que a l’entrada de la cova del Toll el subsòl conserva possiblement un campament, provisional o temporal. Rosell voldira poder cobrir aquesta zona i excavar en futures campanyes.

Reforça aquesta idea amb el fet que a la cova adjacent, la Teixonera, els resultats són espectaculars a l’entrada. La part interior ha estat buidada per datar els sediments. Hi apareixen focs, dents humanes, ossos d’espècies diverses. “Els canvis en la fauna expliquen els canvis climàtics”, explica Florent Rivals, especialista en zoologia de l’equip, “aquí també apareix un exemplar de cérvol gegant, un megaloceros; és la presència més al sud d’Europa d’aquesta espècie, i tenim rinoceront llanut i mamut, espècies de clima fred”. La precisió de l’urani-tori diu que els sediments oscil·len del 17.000 al... 230.000! És més: són dades encara no calibrades, de manera que fins i tot podria ser anterior, de fa 250.000 anys. El jaciment arriba fins al 4.000 a.C., quan neix l’agricultura.

A la boca de la gruta, i en aquestes cronologies, apareixen sediments barrejats amb trossets d’ os i restes carbonitzades: foc? D’on surt foc és dels ulls de Rosell quan explica que podríem estar parlant del seu ús per part del neandertal en cronologies molt antigues. No les que més, ja que estan documentades en 400.000 anys, però les que s’apunten a la Teixonera serien fabuloses. Perquè permetria tenir una seqüència completa del neandertal a Catalunya des de l’inici fins al final, fa uns 35.000 anys. D’aquesta època la Teixonera ofereix restes de campaments d’usos de pocs dies: gent de passada? Caçadors darrere d’un ramat de cérvols? En trànsit cap a les mines de sal de Cardona o d’ Oló, cap al Montseny a buscar sílex? Més preguntes que no pas respostes.

1 agost 2022

LaVanguardia

Les excavacions estudies la relació entre els humans i la fauna salvatge

 17 juliol 2022

Regió7 paper

Els neandertals del Toll s'alimentaven d'ossos

 6 agost 2021

el9nou paper

Arqueòlegs troben proves a les coves del Toll de Moià que els neandertals menjaven i caçaven ossos de manera regular

31/07/2021 - 15.30

ACN Moià.-Una vintena d'arqueòlegs han trobat a les coves del Toll de Moia diverses proves que certificarien que els neandertals menjaven i caçaven ossos de manera regular. Les excavacions, que van començar fa vint dies i han acabat aquest dissabte, han estat dirigides per Jordi Rosell, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Universitat Rovira i Virgili, que ha detallat que han descobert restes de plantígrads amb marques de tall fetes amb eines fabricades pels humans que vivien al Moianès fa 50.000 anys. La troballa d'aquests objectes afilats a les cavernes fa pensar que els neandertals tenien els ossos com un dels seus recursos habituals i que, a més d'herbívors, també menjaven carnívors.

Després d'un any d'aturada a causa de la covid, un equip d'arqueòlegs ha reprès aquest juliol les excavacions que any rere any fan a l'estiu a Moià. En aquesta ocasió s'han centrat a la cova de les Teixoneres i especialment a la del Toll. A la primera hi han estat excavant les restes de campaments neandertals amb una antiguitat d'entre 52.000 i 54.000 anys d'antiguitat i també han estat treballant en uns nivells inferiors on hi ha campaments neandertals de fa 200.000 anys.Les descobertes més sorprenents, però, s'han trobat a la cova del Toll, on els arqueòlegs han trobat una col·lecció d'ossos amb marques de tall i alguna eina feta per neandertals fa 50.000 anys al seu voltant. Cosa que, segons Rosell, certifica que tenien aquests plantígrads "com un dels seus recursos habituals". "Estem mirant si aquests ossos havien mort durant la hibernació o els mateixos neandertals els mataven amb activitats de cacera", ha detallat el director de l'excavació que ha explicat, en declaracions a l'ACN, que fa temps que estan intentant verificar aquesta idea.Jordi Rosell ha subratllat que la presència d'eines tallants que es podrien fer servir per a la caça dels plantígrads "és molt poc freqüent en aquests llocs". "Ningú no deixa les eines al supermercat", ha dit en to de broma per explicar de manera més planera la sorprenent troballa. En aquest sentit, ha destacat que han trobat marques de tall als ossos per treure'ls la pell i les vísceres i que també han descobert algun dels ganivets que utilitzaven per fer-ho.Rosell ha explicat que fa 50.000 anys "l'os de les cavernes era el rei del Moianès" i que així ho certifica "la col·lecció de restes" de plantígrads que han trobat a la cova del Toll. "És potser una de les més importants de la península Ibèrica i a més correspon a la varietat més meridional que es coneix a Europa", ha dit tot afegint que tots els exemplars analitzats fins ara són femelles, cosa que els fa pensar que algunes d'elles passaven els hiverns juntes.Un cop finalitzades les excavacions, la vintena d'arqueòlegs que han treballat durant les darreres setmanes a les coves del Moianès tenen un "llarg treball de laboratori, de pensar i de discutir amb els companys" per tal de finalment presentar-ho als congressos, on hauran d'ensenyar quines són les seves hipòtesis i els mètodes que han utilitzat per certificar-les. Aquí, però, no s'acabarà la feina, l'estiu que ve tornaran a la zona, ja que "les coves del Toll són un dels jaciments més importants de Catalunya i encara hi ha molt per explorar". "A la cova de la Teixonera tenim pràcticament tota la història dels neandertals de la Catalunya central concentrada", ha resumit Rosell per fer palesa la seva importància.

31 juliol 2021

324

Un documental de National Geographic posa l’ull a les Coves del Toll

març 23rd, 2021 Dídac Garcia 

National Geographic estrena el documental “Neandertals: L’últim refugi” amb protagonisme per les Coves del Toll de Moià. La producció explica com els últims neandertals van viure a la Península Ibèrica.

El documental, estrenat el passat diumenge, explica com l’avanç de la ciència i la tecnologia està enderrocant diversos mites sobre els nostres avantpassats neandertals. A través d’una extensa investigació i gràcies a les troballes de Miquel Guardiola o Maria Martinón, el documental explica que la Península Ibèrica no va ser només un refugi, sinó el territori on va viure la major part de la població neandertal mundial.

En 44 minuts que dura l’audiovisual s’explica com els homínids van aconseguir sobreviure més de 300 mil anys, convertint-se en el grup humà que més temps ha habitat el planeta. Gràcies al treball dels investigadors podem conèixer com va ser la seva vida a la península. Una imatge molt allunyada dels tòpics de neandertals vivint enmig de la neu i el gel.

Entre d’altres, el documental recull les noves troballes fetes com són les restes de petxines i mol·luscs trobats a Figueira Brava, a Portugal. Això demostra que la dieta neandertal era molt similar a la dels humans moderns de l’Àfrica. També s’expliquen els gravats descoberts a Gibraltar l’any 2014 o els nous descobriments a les Coves del Toll i la Cova de les Toixoneres del Parc Prehistòric de Moià.

“Neandertals: L’Últim Refugi” està produït per National Geographic i la productora “Minoria Absoluta”. Estarà disponible a la carta durant tres mesos, fins el 14 de juny. 

23 març 2021

OnaMoianès

El sistema d'ocupació dels neandertals a les Teixoneres no va variar en 20.000 anys

Un estudi constata que l'estructura bàsica dels seus campaments seguia les mateixes pautes, tant si l'estada era curta com de mesos acn. lugar 25.02.2021 | 22:58


Rosell i Carbonell amb l'arqueòloga que va trobar la dent, el 2016
 
Un estudi publicat a la revista Scientific Reports conclou que el sistema d'ocupació dels campaments neandertals a la Cova de les Teixoneres de Moià va ser el mateix durant més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic, descobert pels volts del 1950, va ser interpretat com a un cau de carnívors, principalment hienes de les cavernes. El 2016, però, a les Teixoneres, es van trobar per primer cop restes humanes neandertals, les primeres de la Catalunya Central. Concretament un ullal d'un nen d'entre 7 i 9 anys, que feia 50.000 anys va viure a Moià. L'anomenat «El nen de Moià» no es va quedar sol: l'any següent, les excavacions van treure a la llum una dent d'adult i dos més d'infant.

Ara, una investigació multidisciplinari ha analitzat la distribució espacial de més de 40.000 objectes datats entre els 60.000 i els 40.000 anys d'antiguitat. I ha constatat que les diferents ocupacions es van concentrar a l'entrada de la cavitat i amb el foc com a element central.

El 2003, investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van posar en marxa un programa d'excavacions a la cova per recopilar informació sobre les formes de vida de les darreres comunitats de neandertals. Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova des de fa més de 200.000 anys fins a la seva desaparició com espècie, ara fa uns 35.000 anys.

L'estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats:eines lítiques, fragments d'ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. «Es tracta d'un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d'àrees tan diferents com la geocronologia, l'estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna», afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l'IPHES. «En total, l'estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària», afegeix.

«Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d'haver-se produït, es situarien a l'entrada de la cova i no a l'interior. D'aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres», afirma l'investigador. «A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades», assegura Rosell.

Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l'IPHES remarca que «els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova». Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cates a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes», insisteix. «Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models: d'ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos».

Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l'entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques», destaca Ruth Blasco. «Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes», explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l'estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions.

25 febrer 2021

Regió7

Els neandertals van ocupar la Cova de les Teixoneres de Moià durant més de 20.000 anys

Un estudi constata que s'instal·laven a l'entrada i mai no hi faltava el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques acn | moià 25.02.2021 | 10:24

Arqueòlegs treballant a la Cova de les Teixoneres a Moià en una imatge d'arxiu ACN

Un estudi publicat a la revista "Scientific Reports" conclou que el sistema d'ocupació dels campaments neandertals a la Cova de les Teixoneres de Moià va ser el mateix durant més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic, descobert pels volts del 1950, va ser interpretat com a un cau de carnívors, principalment hienes de les cavernes, si bé també van aparèixer indicis ocasionals de presència humana.

Ara, però, una investigació multidisciplinar ha analitzat la distribució espacial de més de 40.000 objectes datats entre els 60.000 i els 40.000 anys d'antiguitat. I ha constatat que les diferents ocupacions que hi van haver es van concentrar a l'entrada de la cavitat i amb el foc com a element central.
 
Des del 2003 que investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van posar en marxa un programa d'excavacions a la cova per recopilar informació sobre els modes de vida de les darreres comunitats de neandertals. Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova des de fa més de 200.000 anys fins a la seva desaparició com espècie humana ara fa 35.000 anys aproximadament.

L'estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats: eines lítiques, fragments d'ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. "Es tracta d'un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d'àrees tan diferents com la geocronologia, l'estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna", afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l'IPHES. "En total, l'estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària", afegeix.

"Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d'haver-se produït, es situarien a l'entrada de la cova i no a l'interior. D'aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres", afirma l'investigador. "A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades", assegura Rosell.

Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l'IPHES remarca que "els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova". Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cales a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes", insisteix. "Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models molt diferents: des d'ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos.

Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l'entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques", destaca Ruth Blasco.

Un treball multidisciplinar

"Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes", explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l'estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions.

25 febrer 2021

Regió7

es reprenen les excavacions al Toll després de l'aturada pel 155

 8 agost 2019

Regió7 paper