Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Març. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Març. Mostrar tots els missatges

30 de març 2026

Castellterçol té un excés de marges per desbrossar, poca diversitat d'arbrat i una manca de rec automatitzat

El pla de gestió del verd urbà del municipi que ha elaborat la Diputació identifica 5,7 hectàrees d'espais verds, prop de 450 arbres i més de 150 jardineres




Un dels espais verds del nucli urbà / DIBA


Jordi Escudé
Castellterçol30 MAR 2026 13:11

La gestió futura del verd urbà de Castellterçol hauria d'incidir en el desbrossament de marges i en l'automatització de recs de les jardineres urbanes que hi ha al municipi. Són algunes de les mesures que planteja un informe elaborat per la Diputació de Barcelona, que ja ha presentat a l'Ajuntament, amb una diagnosi dels espais verds que hi ha actualment i de possibles millores que es podrien dur a terme en la seva gestió. El document, posa de manifest que la superfície total d’espais verds del municipi supera les 5,7 hectàrees i compta amb prop de 450 arbres i més de 150 jardineres viàries.


El treball dut a terme ha permès identificar, com a aspectes més rellevants, que l’espai verd més nombrós i de més superfície és el de marges a desbrossar, que hi ha poca diversitat d’espècies vegetals i d’arbrat i que, majoritàriament, el verd existent no té en compte els usos actuals dels espais. També destaca la gran quantitat de jardineres repartides pel nucli, sense que aquestes disposin de reg automatitzat o de criteris de disseny o de models estandarditzats.

El document planteja tot un conjunt de propostes com la definició dels espais objecte de manteniment i les tasques necessàries en cada un d’ells, la identificació dels recursos requerits per a la seva correcta execució i la reorganització del servei i millores, així com un conjunt d’actuacions orientades a la millora de la gestió actual.

30 març 2026

Regió7

Setmana Santa a Moià: sortida dels Armats, processó i repic de campanes

La programació inclou la sortida dels Armats el Dijous Sant, la tradicional processó de Divendres Sant i el repic de campanes de Pasqua.
L'església parroquial ha acollit els dies 26, 27 i 28 de març la celebració litúrgica del Triduum dels Dolors




Els Armats de Moià desfilant a la plaça Major per Setmana Santa / Arxiu/Ajuntament Moià


Ariadna Gombau
Moià30 MAR 2026 12:32

Moià viurà de ple la Setmana Santa amb la sortida dels Armats el Dijous Sant, l’acte més arrelat al municipi en aquestes dates. La celebració continuarà Divendres Sant amb la tradicional processó. Com a preludi, l’església parroquial ha acollit els dies 26, 27 i 28 de març el Triduum dels Dolors, una celebració litúrgica de tres dies dedicada a la devoció a la Mare de Déu dels Dolors.


La sortida dels Armats tindrà lloc dijous, a les 9 del vespre, a la plaça Major. El cos farà les seves tradicionals evolucions coreogràfiques, com la Creu, el Quadre, el Tirabuixó, el Rellotge, la Cadena i l’Esgrima.


Divendres Sant serà el torn de la processó, que sortirà de l’església de Santa Maria de Moià també a les 9 del vespre. El recorregut serà el següent: plaça Major, carrer del Forn, plaça de Sant Sebastià, carrer de Sant Sebastià, carrer de Sant Josep, carrer de Jacint Vilardell, carrer de la Tosca i carrer de Sant Antoni, fins a retornar al punt de sortida. Com a cloenda, s’interpretaran el Miserere, l’Stabat Mater i el Cant de les Agonies.


Per posar punt final a la Setmana Santa d’enguany, Diumenge de Pasqua se celebrarà, a 2/4 de 12 del migdia, el repic de campanes des del Campanar de Moià.


Els diversos actes programats són organitzats pels Armats de Moià, la Congregació dels Dolors, la Confraria de la Mare de Déu de la Tosca, el Grup de Cantaires de Moià, l’Espai Musical de Moià, l’associació Amics del Campanar i la Parròquia de Santa Maria de Moià.

30 març 2026

Regió7

28 de març 2026

Pla del Govern per ajudar empreses del territori: 20% de subvenció per innovar en una granja de Castellterçol

El conseller d'Empresa, Miquel Samper, visita una explotació que ha rebut 37.000 euros per impulsar una nova línia d'envasat eficient que redueix un 90% el consum d'aigua



Dani Casas
Clara Torradas Cura
Castellterçol28 MAR 2026 14:56Actualitzada 28 MAR 2026 17:02


El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, ha visitat aquest matí les instal·lacions de La Bassola, granja i obrador situat a Castellterçol, per mostra el suport institucional al teixit empresarial local, com ell mateix ha explicat. El seu principal objectiu era conèixer de prop el projecte d'inversió que ha impulsat l'empresa gràcies a una subvenció pública de 37.268 euros, el 20% del total, 186.344 euros.


Sàmper ha destacat "la importància" d'aquest tipus d'iniciatives. "Cal que el Departament acompanyi les empreses familiars arrelades al territori". En aquest aspecte, ha subratllat que el Govern "ha ajudat La Bassola amb un 20% d'inversió per comprar màquines per envasar al buit". El conseller també ha reivindicat el paper actiu de l'Administració en el creixement empresarial. "Encoratgem l'empresa a tenir més idees perquè la puguem ajudar una altra vegada", ha concretat.


Aquest ajut s'emmarca dins d'un paquet global de més de 60 milions d'euros destinat a la indústria catalana, anunciat el desembre passat, el qual ja ha beneficiat 491 empreses i ha mobilitzat més de 325 milions d'euros d'inversió privada. La Bassola forma part de la línia d'ajuts a noves inversions productives, dotada amb 49 milions d'euros i dirigida a 397 empreses.


Aquesta ajuda ha permès a La Bassola instal·lar una nova línia de termosegellat d'alt rendiment, una tecnologia que multiplica la productivitat i redueix fins a un 90% el consum d'aigua.

Un dels últims projectes de la companyia és la línia Emocions, en funcionament des de finals del 2025. Se centra en productes de selecció envasats, com ara carpaccios, steak tartars o hamburgueses amb complements inclosos. "Són formats en què hi ha tot el producte en un mateix paquet", expliquen des de l'empresa, que ja està abastint establiments com Caprabo, Bon Preu o Cal Fruitós.


Sàmper durant el tast de la nova línia de productes "Emocions" de La Bassola / Dani Casas

Per la seva banda, Josep Mas, copropietari de La Bassola juntament amb Miquel Mas, ha explicat que la subvenció s'ha invertit en les sales de l'obrador "per poder millorar el producte final". L'empresa, que compta amb uns 35 treballadors, compra els animals al nord d'Espanya i treballen amb una rotació setmanal d'una cinquantena de vedelles. De cara al futur, La Bassola vol anar més enllà de la producció alimentària. "Ens agradaria que la gent pugui visitar els animals i després, oferir una degustació dels productes", apunta Mas, amb la voluntat d'apropar el món rural al consumidor i generar noves experiències al voltant dels elaborats.


La visita ha finalitzat amb una degustació dels nous productes de la marca, en què el conseller ha pogut tastar steak tàrtars i carpaccios, que ha qualificat de "boníssims".

28 març 2026

Regió7

27 de març 2026

El Moianès guanyarà una C-59 més directa en dos anys i mig amb la variant de Sant Feliu

El president de la Generalitat ha anunciat aquest divendres l’adjudicació de l’obra per un import de 43,4 milions d’euros, que és previst que es comenci a executar aquest estiu



Salvador Illa al costat de l'alcalde de Sant Feliu, en l'anunci de l'adjudicació del projecte / ACN


David Bricollé
Sant Feliu de Codines27 MAR 2026 18:53

El Moianès es traurà a final del 2028 un dels grans taps de la seva connexió viària amb el Vallès i l’AP7: el tram urbà de Sant Feliu de Codines per la C-59. La Generalitat ha adjudicat per un import de 43,4 milions d’euros la variant d’aquest municipi, situat just fora del límit comarcal del Moianès, un import que dona a entendre l’envergadura del projecte. Com també el fet que ha estat el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, qui aquest divendres a la tarda ha fet l’anunci oficial de l’adjudicació, alhora que se n’ha anunciat el calendari.

La intenció és començar l’obra aquest estiu i el termini d’execució està fixat en 30 mesos, per la qual cosa, si es va sobre el previst, la futura variant hauria d’estar a punt entre final del 2028 i principi del 2029.


Com es deia, és una infraestructura clau per fer un pas endavant molt important en la connectivitat de la comarca cap a l’est. La futura variant arrencarà aproximadament del punt fins on s’han fet les obres de millora d’aquesta C-59 dins del Moianès, els aproximadament 16 quilòmetres que van des de la sortida del nucli urbà de Moià fins a les portes de l’entrada nord de Sant Feliu.


El traçat tindrà una longitud de quatre quilòmetres i discorrerà per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines. En la major part del recorregut, la secció de la carretera serà de dos carrils més un tercer carril en sentit Moià per a facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit.

Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una barrera de formigó. Cal remarcar com a elements constructius més rellevants un viaducte de 515 metres de longitud per a superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres de longitud a la zona de Can Bosc que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.

Les obres que ara s’han adjudicat inclouen la construcció de tres rotondes a nivell per a connectar amb la vialitat de l’entorn (carreteres de Gallifa i de Centelles), a més de la reposició de camins que donen accés a propietats adjacents. Amb la rotonda de la carretera de Gallifa, també es generarà un nou accés a Sant Feliu de Codines des de la nova variant.


El president de la Generalitat ha destacat en la presentació de l’acte en el qual s’ha fet pública l’adjudicació i el calendari previst que aquest projecte s’emmarca en les actuacions que el Govern està desenvolupant per «enfortir la C-59», que ha subratllat com un eix vertebrador de la mobilitat en aquest àmbit, tot facilitant les connexions entre municipis i proporcionant trajectes «més segurs i còmodes».

Salvador Illa ha exposat que en aquest cas «parlem d'uns 10.000 vehicles de pas que es desviaran per aquesta variant», i ha ressaltat que «aquest tipus de projectes arrenquen de lluny. Els primers estudis són del 2003. Per això és pertinent agrair a tothom que hi ha pres part en diferents etapes».

Als qui emprendran l’obra, Illa els ha llançat un prec: «els demano sensibilitat. S'ha de fer la variant, però també s'han de respectar els camins que hi ha. I m'ha agradat molt el projecte que he vist perquè s'hi ha posat l'accent».

I en aquest sentit ha assegurat que aquesta obra «serà un exemple més que podem fer-ho tot bé. Que no hem de tenir por a fer projectes amb orografies complicades i fer les coses ben fetes. Catalunya hi té una llarga experiència. Amb criteris altíssims de sostenibilitat». Finalment, ha reblat que el projecte que ara s’executarà «forma part d'un context d'inversió important per millorar la mobilitat i la connectivitat a Catalunya. I si tenim millor infraestructura viària també podem millorar el transport públic».

Aquesta futura variant donarà continuïtat a la intervenció de remodelació i millora que es va fer entre el 2024 i el 2025 al llarg de 16 quilòmetres d’aquesta C-59 al Moianès. Concretament, els que van des de la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, i la zona urbana de Sant Feliu de Codines (Vallès), passant també pels termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze.

El projecte executat va suposar una inversió de més de 8 milions d’euros i va consistir en el condicionament i renovació del ferm i l’aplicació de diverses millores per afavorir la seguretat i la comoditat en la conducció. També es van fer noves parades de bus i es van habilitar passos de fauna.

27 març 2026

Regió7

26 de març 2026

L'equip d'Iniesta guanya l'etapa a la Volta abans d'afrontar les dues grans etapes

El britànic Vernon s'imposa en una jornada retallada en el tram final, l'ascensió a Vallter, pel vent i que ha passat pel Moianès i el Lluçanès

Pas de la Volta a Catalunya pel Moianès i el Lluçanès / Joaquim Alberch

Agències
Camprodon26 MAR 2026 19:15


El britànic Ethan Vernon (NSN Cycling Team) s'ha imposat en la quarta etapa de la Volta a Catalunya, la que havia de ser la primera de muntanya, però que s'ha quedat a mitges. El vent ha obligat a evitar els vint quilòmetres finals, l'ascensió a l'estació de Vallter, i això ha comportat una nova arribada a l'esprint, ara a Camprodon. Vernon ha impedit el tercer triomf del líder, el francès Dorian Godon (Ineos), i ha obtingut un triomf parcial per tercer any.


Amb el pas pel Moianès i el Lluçanès a mig trajecte, per Moià, l'Estany, Oristà i Olost, la cursa s'ha aproximat a les seves dues grans cites. La de divendres, amb sortida a la Seu i arribada, si el vent no ho impedeix, a Coll de Pal, amb tres ports de primera, un de segona i arribada a l'ascensió de categoria especial. Tot abans de la Berga-Queralt de dissabte, que sembla que les ràfegues aquest cop no espatllaran.


La victòria de Vernon ho és també de l'equip NSN, la formació que va absorbir el polèmic Israel-Premier Tech, el que va provocar tants problemes a la passada Vuelta. Ara, sense referències a l'estat hebreu i amb participació, entre d'altres, de l'exfutbolista del Barça Andrés Iniesta, l'NSN busca destacar en jornades com aquesta.


En ella, Remco Evenepoel (Red Bull Bora) ha volgut demostrar que la caiguda d'ahir a Vila-seca no l'ha afectat físicament. Ha sumat bonificacions abans que el líder la muntanya, el més que combatiu Baptiste Veistroffer (Lotto) cacés la seva quarta escapada seguida.

S'ha format un grup de quatre corredors, amb Koen Bouwman (Jayco), Samuel Fernández (Euskaltel) i Merhawi Kudus (Burgos). Aquests dos darrers han sobreviscut fins a divuit quilòmetres de la meta. Però els equips amb esprintadors els tenien controlats. Tom Pidcock (Pinarello) ha guanyat un esprint, el de Sant Joan de les Abadesses, a Evenepoel, abans de la cacera.

En la meta, Vernon, guanyador a Vilanova i la Geltrú el 2022 i l'any passat a Figueres, s'ha imposat a Godon, que manté el lideratge amb 13 segons sobre Pidcock. Acabat el pla, comença divendres la muntanya. Colldarnat, Josa, Fumanya, la Collada Sobirana i, sobretot, el més que exigent Coll de Pal, entre el Berguedà i la Cerdanya, han de dictar sentència.

26 març 2026

Regió7

25 de març 2026

Manresa i Moià ampliaran l'oferta de cicles formatius el curs vinent

L'institut Guillem Catà tindrà un nou grup de Cures Auxiliars d'Infermeria i oferirà Documentació Sanitària, i Moià estrenarà un cicle bàsic




La directora general Gemme Verdés, al mig, a la Fira de l'Estudiant / MIREIA ARSO


Jordi Morros
Manresa25 MAR 2026 6:25Actualitzada 25 MAR 2026 8:10


El curs vinent s’incrementarà l’oferta de cicles formatius a Manresa i a Moià. Ho va anunciar aquest dimarts la directora general de Formació al Llarg de la Vida del Departament d’Educació i Formació Professional, Gemma Verdés, durant una visita a la Fira de l’Estudiant.


Verdés va destacar la importància d’aquests certamens de proximitat. La van acompanyar l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i la consellera de Joventut del Consell Comarcal del Bages, Sílvia Tardà, i la directora dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya central, Saray Gómez.


Verdés va assegurar que l’interès del departament és tenir oferta formativa arreu del territori i que lligui amb les necessitats dels teixits productius de cada zona «perquè els joves puguin ser persones ben formades i no marxin sinó que aportin riquesa». Per això la planificació que fa el departament, va explicar, està enfocada a detectar les necessitats de cada territori.


En aquest sentit, el curs vinent s’ampliarà a Manresa el cicle formatiu de grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria que ofereix l’institut Guillem Catà. També al Catà es posarà en marxa un nou cicle de grau superior de Documentació Sanitària per «donar resposta a necessitats dels centres sanitaris». UManresa completa la nova oferta de cicles de grau superior amb Transport i Logística.
 

Projecte innovador al Moianès

Al Moianès, Educació i Formació Professional posarà en marxa un projecte innovador. Es tracta d’un cicle de formació bàsica. «Ens permet agafar els alumnes als 15 anys, abans del que acabarien l’ESO, per intentar derivar-los cap a una família professional. És una aposta que fins ara a Catalunya no s’ha desplegat però hi creiem. És un repte tornar a motivar els alumnes».

Verdés també va destacar la importància de l’orientació als estudiants «abans i durant» la seva formació. «Els nostres alumnes cada cop són més diversos i necessiten acompanyament. Per això hi ha l’aposta d’anar desplegat la figura de l’orientador als centres de formació professional i també als de formació de persones adultes, que igualment fan una gran feina».

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, va destacar la importància de poder mostrar «tot el que podem fer a la ciutat i a la comarca en matèria de formació».

Per la seva part la consellera Tardà va remarcar que en espais com la fira els joves «poden decidir el seu futur, i evidentment també està en joc el futur de la nostra comarca». Tardà va destacar la col·laboració institucional a l’hora d’organitzar el certamen. Hi intervenen el Consell Comarcal del Bages, el Consell Comarcal del Moianès, l’Ajuntament de Manresa, la Fundació Lacetània i els Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya central.

25 març 2026

Regió7

23 de març 2026

Calders prepara la restauració de la fàbrica Jorba per destinar-la a usos públics

L’actual estat del complex, que l’Ajuntament va adquirir fa tres anys, fa necessària una reforma estructural mentre s’estudien propostes per desenvolupar-hi

Instal·lacions de l'antiga fàbrica Jorba / Arxiu | Queralt Casals


Jordi Escudé
Calders23 MAR 2026 6:25

L’Ajuntament de Calders ha fet un pas endavant en la proposta de transformar el complex fabril de l’antiga fàbrica Jorba, que va adquirir el 2023, en un gran equipament per a usos públics, encara per acabar de definir tot i que ja té propostes sobre la taula. De moment, ha rebut l’estudi previ al projecte de restauració de les instal·lacions que va encarregar a la Diputació de Barcelona, que permetrà avançar en la reforma del complex mentre es concreten les destinacions futures.


El conjunt de la fàbrica Jorba, situat a l’entrada sud del poble, ocupa una parcel·la de 5.434 metres quadrats, amb una superfície construïda de 3.263. És una àmplia instal·lació formada per nou cossos on destaquen tres naus paral·leles i una de transversal que les uneix, i l’antiga casa del director. Està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, però pràcticament es troba en desús des que va aturar l’activitat el 1970, i això ha fet que les construccions s’anessin deteriorant i necessitin una reforma. L’estudi que ha presentat ara la Diputació detecta patologies i problemàtiques diverses, bàsicament causades per l’envelliment dels materials i de les instal·lacions (les més antigues daten de començament dels anys 20 del segle passat), on fa temps que no s’hi ha fet cap manteniment mínim.


Es calcula que les reformes requereixin una inversió aproximada de 9 milions d’euros, i tot i que encara no s’hi ha posat cap data, la intenció és anar estructurant les intervencions per fases, amb la condició de recuperar la imatge interior i exterior conservant els valors arquitectònics, històrics i ambientals del conjunt. També es proposa la millora de l’entorn immediat (que podria incloure un aparcament), i es demana la compatibilitat i l’encaix dels usos proposats per l’Ajuntament amb tots aquests elements.

D’un espai artístic al cohabitatge

Des que va adquirir l’antiga fàbrica, l’Ajuntament de Calders ha posat sobre la taula algunes possibles propostes d’ús de les instal·lacions, per bé que, de moment, no n’ha transcendit cap de definitiva.

La darrera que s’ha fet pública, contempla l’opció de convertir una part de les antigues naus en un edifici de cohabitatge, en principi pensat per a gent gran, recollint una proposta anterior de transformar l’antic recinte fabril en una residència de la tercera edat, que es va acabar descartant perquè no es veu viable. El cohabitatge, en canvi, es podria vehicular a través d’una entitat vinculada al sector, que el gestionaria com a cooperativa amb prèvia cessió de l’edifici en qüestió per part de l’Ajuntament, que n’hauria restaurat les parts deteriorades.

Segons va informar l’Ajuntament en el seu dia, es tractaria d’un espai en què es podrien condicionar cap a una dotzena d’habitatges d’uns 40 metres quadrats en planta baixa, i hi hauria una part destinada als serveis comunitaris, amb cuina, menjador, bugaderia i sales d’estar.


En el moment que es va fer la compra a la família barcelonina Argelich Hesse, antics propietaris del recinte, l’Ajuntament va plantejar uns usos diferenciats per zones. Una de les naus podria servir per traslladar-hi la brigada municipal i, més endavant, també s’hi podria incloure un espai per al jovent. Una altra nau es podria habilitar com a espai polivalent destinat a la producció artística, i una tercera àrea podria servir per a usos compartits amb el Consell Comarcal del Moianès, amb un espai pensat com a centre d’atenció turística i d’interpretació del municipi i la comarca. Finalment, s’havia parlat de reconvertir l’antiga casa del director en un habitatge de masoveria perquè hi pogués viure una família que es fes càrrec del manteniment del conjunt.

23 març 2026

Regió7

Moià inicia l'última fase de les obres per transformar el carrer de la Tosca en un espai més amable per als vianants

Els treballs s’allargaran tres mesos i implicaran un tall de trànsit, restriccions de pas i canvis de circulació al carrer Miquel Martí i Pol
La intervenció completarà la transformació de la zona en una via més segura, accessible i orientada als desplaçaments a peu


El carrer de la Tosca de Moià / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià23 MAR 2026 12:52Actualitzada 23 MAR 2026 12:55

Moià iniciarà en els pròxims dies la tercera i última fase de les obres de pacificació del carrer de la Tosca. Les actuacions previstes en aquesta part del projecte corresponen al tram 3, comprès entre el carrer de Miquel Martí i Pol i la carretera de Manresa. La durada prevista és de tres mesos i implicarà el tall del trànsit a la zona afectada i, en moments puntuals, la restricció del pas de vianants. Amb motiu de les obres, també hi haurà un canvi de circulació al carrer de Miquel Martí i Pol, que passarà a ser de doble sentit i sense aparcament.


Les actuacions d’aquesta tercera fase permetran assolir el principal objectiu del projecte, impulsat per l’Ajuntament de Moià: transformar l’espai públic en un entorn més segur, accessible i adaptat al veïnat, reduint el trànsit i la seva velocitat, prioritzant els desplaçaments a peu i millorant la convivència entre vehicles i vianants, tal com indiquen des del consistori. Tot plegat es farà a través d’una reordenació del carrer que afavoreixi una mobilitat més sostenible i una millor qualitat urbana.

Tall de via, restriccions a vianants i canvis de circulació

Durant els tres mesos que es preveu que durin les obres —sempre que les condicions meteorològiques ho permetin—, el tram afectat quedarà tallat al trànsit de vehicles i, en determinats moments, també es restringirà el pas de vianants, excepte per als veïns amb accés als seus habitatges, amb l’objectiu de garantir la seguretat durant els treballs, segons han explicat des de l’Ajuntament. Paral·lelament, el carrer de Miquel Martí i Pol passarà a ser de doble sentit i amb prohibició d’aparcament per facilitar l’entrada i sortida de vehicles.



Afectacions per a la tercera fases de les obres del carrer de la Tosca / Ajuntament de Moià

El projecte, amb una inversió de 860.116,76 euros, compta amb una subvenció de 50.000 euros de la Diputació de Barcelona per a actuacions derivades de plans i estudis de mobilitat urbana. La proposta s’emmarca dins el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Moià 2017-2022, redactat l’any 2018, on s’estableixen les directrius a seguir en matèria de planificació de la mobilitat al centre urbà per als pròxims anys.

El carrer de la Tosca queda inclòs dins la iniciativa de millora d’itineraris per a vianants i és un dels trams que formen part de la xarxa de trajectes per a vianants, amb un límit de velocitat de 20 km/h.

23 març 2026

Regió7

22 de març 2026

“És als boscos de Castellterçol on he pres les grans decisions vitals”

La diputada Ennatu Domingo, originària d’Etiòpia, es va estrenar al Parlament el 2024

Ennatu Domingo, a la Font del Prat del Pou, a Castellterçol | Josep Font


Josep Font Sentias
22/03/2026
Castellterçol


Ennatu Domingo va néixer a Etiòpia el 1996. A punt de fer 30 anys, és diputada al Parlament de Catalunya per Junts.

A més de la seva formació acadèmica i experiència professional internacionals en ciències polítiques, ha publicat Fusta d’eucaliptus cremada (2022) i A un costat i a l’altre del mirall (2025).

Va ser adoptada a 7 anys per Roger Domingo i Anna Soler-Pont i, fora del contenint africà, el primer poble que va veure va ser Castellterçol, amb pes en la seva obra pel fet de tenir-lo com a lloc de referència i on ha pres les decisions més transcendents de l’itinerari vital.


Hi parlem reprenent primer el fil del darrer llibre, que s’enceta i acaba caminant pel Parc de la Ciutadella i pujant les escales del Parlament, el juny de 2024, “gairebé un acte polític per la conquesta que significava: era dona, jove i no blanca”.

Aviat farà dos anys, doncs, que Domingo és diputada, i explica que s’hi sent còmoda, perquè la feina és molt interessant i és també un lloc d’aprenentatge, ja que va entrar-hi molt jove; però que també sent la responsabilitat pels reptes que té Catalunya, especialment els socials, als quals cal donar resposta i trobar solucions.

“La composició del Parlament ha avançat molt, en termes de gènere, però en canvi hi ha molta feina en diversitat”: l’heterogeneïtat que veiem al carrer és molt àmplia, sobretot dels darrers 20 anys, i la institució no en fa mirall.

“Ara mateix, soc l’única diputada racialitzada nascuda a l’Àfrica”, diu Domingo.


Com a oposició, la feina del seu grup és fiscalitzar el govern. Ella coordina les polítiques socials, d’igualtat i feminisme a Junts, unes temàtiques molt transversals i àmplies, que van des de la població gitana, l’acompliment del codi d’accessibilitat o el cas DGAIA, on han forçat una comissió d’investigació per esbrinar què ha passat la darrera dècada. Entenen que és molt complexa, la protecció i tutela de la infància i l’adolescència, però demanen transparència i donar raó dels 167 milions que s’han perdut.

Apareix el Moianès ben aviat, en la conversa sobre la seva activitat parlamentària, i Domingo esmenta el servei de pediatria, ja resolt: “Amb una bona planificació darrere, s’hauria evitat que la decisió personal d’una professional deixés la comarca sense aquest servei essencial durant unes setmanes.”

Ella aposta per un Moianès ben vertebrat, i és per això que celebra que el Parlament aprovés pel febrer una moció en pro d’ampliar-hi els cicles formatius i introduir-hi el Batxillerat artístic, a més de fomentar les pràctiques en empreses de la comarca: “Es tracta d’estudiants que, en la gran majoria, s’han de desplaçar per continuar la seva formació, amb el risc que no tornin a establir-se al territori.”

Domingo és de les parlamentàries més joves, i analitza la progressiva identificació de la seva generació amb els postulats de l’extrema dreta.

Creu que l’element que més orienta els joves cap a aquestes posicions és la desafecció, i que aquí hi té molt a veure la crisi de l’habitatge. Reconeix que l’extrema dreta ho ha sabut fer molt bé, de simplificar el missatge i ser presents a TikTok i a Instagram, i que l’esquerra no tant. També hi influeix que s’ha avançat molt, en temes de gènere, i que hi ha molts nois que creuen que s’ha anat massa enllà, en feminisme, i presenten antagonisme. Cal, doncs, consolidar els drets i no retrocedir en cap cas.

Al seu entendre, el repte de Catalunya és conciliar diverses identitats culturals, i aquí hi ha partits molt radicals que han volgut demonitzar col·lectius per origen i religió. Discursos que no ajuden, sinó que generen encara més fissures i odis. “Això no treu que hem d’abordar temes difícils, per crear consens, i per això mantinc una postura molt racional i realista”, sosté Domingo.

Als seus dos llibres, Castellterçol hi té un lloc destacat, com a refugi principal. Va ser el destí directe del seu viatge des d’Etiòpia a 7 anys i, per tant, el primer punt de referència i on va aprendre les primeres frases en català. Per formació i feina, Domingo ha fet estades llargues i ha hagut de viatjar molt a l’estranger, amb una vida nòmada, però és a Castellterçol on contestaria que ha arrelat.

A casa seva, a més a més, s’ha potenciat molt el camp i la vida apartada de la ciutat. Descriu les caminades, on amb la família feien rituals d’immersió al bosc. Activitats que en alguns països ara es prescriuen mèdicament com a alternativa a medicar-se per a determinades malalties. I també destaca la importància de saber abaixar el ritme de vida. Poder-se avorrir, per exemple. “És anant pels boscos de Castellterçol que he pres decisions vitals: me’n vaig o em quedo? El títol del meu primer llibre va sorgir pujant a Sant Julià d’Úixols”, un lloc amb el qual té vincle i on ha passat molt de temps, tant a l’ermita com amb la gent que hi ha viscut.

Parlem del futur proper tornant al passat, tot palesant que gairebé no hem comentat el primer llibre –publicat també en anglès i alemany, on viu la comunitat etíop més gran d’Europa–. S’enceta amb una escena punyent, la del viatge amb bus amb la seva mare i germà biològics, malalts, i que moririen poc després. Escriure el llibre li va servir per posar les bases de la seva experiència, la de molts nens de la comunitat adoptiva internacional, i reflexionar i teoritzar sobre els migrants, les identitats múltiples i les desigualtats. Va ser la seva eina per explicar aquests reptes i fer-ne una crítica política.

Les persones poden migrar moltes vegades. “En tenim una visió molt simplista”, diu Domingo, “jo em vaig desarrelar d’Etiòpia per fer una vida a Catalunya, però quan surto per Europa pels altres ja torno a ser una migrant africana”. “Tinc pendents temes del meu origen biològic i cultural. És un tema que he de fer”, hi afegeix. Però de moment ha posat l’àncora, perquè està centrada a fer bona feina i aportar el seu gra de sorra. “El Parlament ha de ser eficient. Has de demostrar que estàs complint el que has promès, i si fas una bona oposició tens un bon govern.” I així es clou la conversa amb el desig que, quan torni a Etiòpia, l’olor de fusta d’eucaliptus cremada no sigui tan present.

22 març 2026

el9nou

El cementiri xinès de Monistrol de Calders s’inspirarà en el singular Roques Blanques

L’Ajuntament ha fet públic l’avanç de modificació urbanística de l’àmbit on s’ha de construir, ara pendent d’estudi per part de la Generalitat
Vista general del cementiri Roques Blanques, del Papiol, integrat amb l'entorn / Cementiri Roques Blanques


Jordi Escudé
Monistrol de Calders22 MAR 2026 6:25

El cementiri xinès que un grup d’inversors vol impulsar a Monistrol de Calders tindrà uns trets similars als del cementiri comarcal Roques Blanques, que dona servei a l’àrea metropolitana de Barcelona des de la serra de Collserola. És un dels més moderns i avançats del país, amb amplis espais i amb sepultures integrades en el paisatge i adaptades a l’orografia del terreny, igual com planteja l’avantprojecte del futur complex funerari del Moianès, elaborat per l’equip d’arquitectes Batlleiroig, el mateix despatx que va dissenyar el de Roques Blanques el 1984.


La proposta del nou cementiri s’ha pogut conèixer al detall després que l’Ajuntament de Monistrol ha fet públic l’avanç de modificació del Pla General d'Ordenació Urbanística de l’àmbit de la Quintana de la Païssa, que és el document de partida per poder-hi desenvolupar el futur complex. L’alcalde, Arturo Argelaguer, deixa clar que «és un avantprojecte» pendent de les aportacions que hi pugui plantejar la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat a la Catalunya Central, que l’està analitzant a l’espera que es pronunciï en els pròxims dies. Unes propostes que els promotors hauran de recollir i incorporar en un nou document, que s’haurà de sotmetre a exposició pública abans de la seva aprovació definitiva.


En el seu estat actual, l’avanç de modificació del planejament urbanístic té efectes en una superfície de 55,8 hectàrees, ara en sòl no urbanitzable entre bosc i zona agrícola de secà, per a la implantació d’un cementiri adequat als requisits religiosos i culturals de la confessió budista però obert a persones de totes les creences. Aquest àmbit, situat entre les rieres de Calders i de la Golarda, a un quilòmetre del nucli urbà, inclou la masia de la Païssa, al voltant de la qual se situarà el complex, la font de la Païssa, una torre de defensa, i una capella dedicada a Sant Narcís.


El document es fa ressò de «l’augment de la diversitat cultural i religiosa» que hi ha hagut a Catalunya «amb una presència creixent de comunitats que mantenen pràctiques funeràries específiques» però que «sovint estan insuficientment ateses en els cementiris tradicionals». Quant a la comunitat budista en particular, diu que «es troba amb una manca d’espais funeraris adaptats als seus rituals», des de l’orientació de les tombes segons els criteris del Feng Shui, fins a la possibilitat de fer rituals amb ofrenes i encens, la disponibilitat d’espais per a la memòria col·lectiva, o l’agrupació de zones dins del recinte funerari.
Un màxim de 80.000 sepultures

Els impulsors del projecte volen cobrir aquestes necessitats amb el nou cementiri de Monistrol, amb un projecte que «s’ajustarà a la normativa urbanística vigent, integrant criteris ambientals que minimitzin l’impacte sobre el paisatge natural i la biodiversitat local». En aquest sentit, es planteja un recinte amb un màxim de 80.000 sepultures, i una distribució recomanada de 30.000 tombes, panteons, i nínxols, i 50.000 columbaris.

Zona de columbaris del cementiri Roques Blanques / Cementiri Roques Blanques

Tot plegat es construirà de forma integrada en el paisatge agrícola i en el bosc. També es contemplen serveis i espais complementaris per a zones de vetlla i cerimònies multiconfessionals, i altres d’específics per a pràctiques budistes, com altars, zones per a ofrenes, i espais destinats a la meditació. La recepció i els serveis s’ubicarien al voltant de la masia existent, que es restaurarà «respectant el paisatge agrícola» de l’entorn. En canvi, no s’esmenta l’existència d’espais d’aigua, ni de gespa o sistemes de rec, com s’havia apuntat inicialment.


L’accés es mantindrà per l’actual camí que porta a la masia, però millorat amb la plantació d’arbres i vegetació autòctona, i s’habilitarà un espai d’aparcament a l’entrada del recinte. El cementiri serà un espai obert permanentment, i al seu interior es conservarà l’estructura pública de camins que ja hi ha.
Dues alternatives descartades

L'avantprojecte partia de tres alternatives possibles a l’hora de distribuir les sepultures, i finalment s’ha optat per repartir-les en 12 agrupacions (d’entre 11.755 i 40.703 m2), cadascuna adaptada al seu entorn i a la topografia del terreny.

S’ha considerat que era la proposta «més adequada», tant per una qüestió funcional com de preservació dels valors naturals i paisatgístics. Entre les altres dues propostes, que s’han descartat, una preveia mantenir el planejament vigent, que no hauria permès desenvolupar el projecte; i l’altra situava totes les sepultures en una única agrupació d’uns 330.000 m2, que hauria suposat «una transformació notable» dels valors naturals actuals de l’indret.

Més enllà dels canvis que hi pugui haver amb el projecte definitiu, la idea és desenvolupar la construcció per fases. La inicial preveu un màxim de quatre agrupacions de sepultures, i la resta s’aniran construint de forma progressiva en funció de la demanda i a partir del moment que les ja executades hagin assolit una ocupació mínima del 70 %.

Pel que fa als serveis, ubicats a la masia i el seu entorn i aprofitant les construccions existents, inclouran les oficines d’administració; un servei d’incineració; sales de vetlla, d’espera i per a cerimònies multiconfessionals; botigues per a la venda de marbres i flors; un espai amb columbaris cineraris; una cafeteria; zones de manteniment i serveis.

22 març 2026

Regió7

20 de març 2026

Tona, Taradell, Sant Joan i Moià també se sumen dissabte a la campanya Cap Butaca Buida

A banda de Vic i Centelles, sis sales més s’afegeixen a la campanya per omplir els teatres
20/03/2026
Tona


Totes les obres teatrals que es veuran dissabte en escenaris d’Osona, el Ripollès i el Moianès s’inclouen en la campanya Cap Butaca Buida, que per tercer any consecutiu es fixa l’objectiu d’atraure a les sales de Catalunya la major quantitat possible d’espectadors.

A més de Vic i Centelles, hi ha teatre també a Tona, on Tona’78 Talia posa en escena La mare del nuvi, una comèdia sobre els embolics que es creen entorn d’un casament.

Serà a la sala La Canal, amb 10 intèrprets del grup teatral sota la direcció de Lluís Tello, i l’obra es repetirà diumenge.

A Taradell, el grup Helena Teatre de Barcelona representarà a Can Costa i Font Dansa d’agost, de Brian Friel, dins de la 25a edició de la Mostra de Teatre que s’està portant a terme a Taradell.

A Moià, la companyia Mar Vivir representarà a l’auditori de Les Faixes l’obra El mestre i el mar, adaptació del relat que va donar origen a la famosa pel·lícula del mateix nom.

Per la seva part, el grup jove del SAT-Teatre Centre de Sant Joan estrenarà dissabte el muntatge Pronòstic reservat.
 
20 març 2026
 

De les estrelles Michelin a un forn al Moianès: la història de Román, que ha deixat El Celler de Can Roca per impulsar el seu propi negoci

Després de formar-se a la Hofmann en fleca i pastisseria i passar per El Celler de Can Roca, el flequer ha apostat per un canvi de vida recuperant l’únic forn que hi ha a l’Estany
El seu projecte està arrelat a la tradició, el producte de qualitat i l’ofici artesanal, essencial per al dia a dia del municipi


Román González, nou forner de Cal Xaconet, a l’entrada de l’establiment, a l’Estany / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
L'Estany20 MAR 2026 18:34Actualitzada 23 MAR 2026 12:39

Román González (Bigues i Riells, 1992) és el nou flequer de Cal Xaconet, l’únic forn de l’Estany. Format a l’Escola Hofmann de Barcelona just després de la pandèmia, ha anat acumulant experiència en diversos establiments del sector. De fet, durant els darrers dos anys ha format part de la secció de pastisseria d’El Celler de Can Roca. Ara, però, ha decidit deixar enrere l’alta cuina per fer un canvi de vida i instal·lar-se al municipi moianès, de prop de 400 habitants, on ha obert el seu propi negoci.

Nascut a Bigues i Riells i, fins fa poc, establert a Girona, sorprèn que González hagi acabat en aquest poble del Moianès. «Vaig descobrir tant el municipi com el local a través d’un portal immobiliari», explica. Inicialment, la seva idea era traslladar-se a algun poble del Pirineu, però quan va visitar l’Estany per primera vegada ho va tenir clar. A més, el fet que l’antiga propietat del forn en volgués fer el traspàs va acabar de convèncer-lo.

Ell mateix es defineix com «una persona molt tranquil·la», amant de la pau i el silenci, de manera que obrir un petit forn en un entorn com aquest encaixa plenament amb la seva manera de ser. De fet, assegura que aquest és el model de negoci que sempre havia tingut al cap: «Des del principi sabia que volia un establiment tradicional, per preservar-ne la història».

Abans d’estudiar fleca i pastisseria a la Hofmann, González ja s’havia interessat per l’ofici a través dels llibres del forner Xavier Barriga. Un cop format, es va aproximar al vessant més tradicional treballant a la Pastisseria Mas de Barcelona. Posteriorment, va passar per Brunells, on va aprofundir encara més en aquest món. Abans d’arribar a El Celler de Can Roca, també va formar-se a la pastisseria japonesa Takashi Ochiai i a La Dramerie, treballant per a restaurants.

Just abans de rebre la trucada del reconegut restaurant dels germans Roca, González ja es plantejava obrir el seu propi negoci. «Just quan estàvem mirant mobiliari, va arribar l’oferta», recorda. Tot i això, va decidir continuar ampliant coneixements i es va engrescar amb la seva primera experiència en un restaurant. Fa uns mesos, però, i sense una intenció clara de deixar la feina, va començar a investigar com engegar el seu projecte i a buscar traspassos. Va ser aleshores quan va topar amb Cal Xaconet: «Em va aparèixer a la quarta o cinquena pàgina i el vaig tenir un mes desat com a favorit», admet.
 

Mantenir la tradició

González ho té clar: el seu objectiu és recuperar i preservar la tradició. «Crec que s’està perdent», afirma. «Cada vegada hi ha menys forns petits, i el que s’obre tendeix a ser molt modern», afegeix. Per això, vol mantenir l’essència del negoci, la seva història i l’elaboració de productes de qualitat.


A Cal Xaconet treballa amb forn de llenya, farines ecològiques —fins a sis tipus diferents, moltes a la pedra i no refinades— i massa mare al 100%, amb fermentació retardada en fred. Això, segons explica, fa que el producte sigui «molt més digestiu». A més, aposta per recuperar elaboracions que amb els anys han anat desapareixent, com la mona de Pasqua tradicional, els currotacos de Diumenge de Rams o la coca montserratina, entre altres.


Treballar amb massa mare és, per a ell, una de les parts més gratificants de l’ofici: «És bonic, l’has de mimar i li has de donar el seu temps», apunta. La complexitat del procés fa que «mai tinguis un pa igual», i aquest és, precisament, un dels seus grans atractius. «El que més em motiva és entendre per què passen certes coses, comprendre el comportament de la massa», assegura. En aquest sentit, factors com la humitat o la temperatura són determinants i, sovint, cal «fer matemàtiques» per ajustar les elaboracions. «Si no estimes el producte, no sortirà bé: l’amor que hi poses es nota», resumeix.

L’ús del forn de llenya —de 13 metres quadrats— ha estat, també, un repte majúscul. «És completament diferent del que estava acostumat», confessa. Dominar una instal·lació d’aquestes característiques li ha exigit un procés d’aprenentatge basat en la prova i error, que a poc a poc va superant. Tot i això, admet que el control de la temperatura és el que més el preocupa: «Un cop s’acaba la flama, comença a baixar».

Després d’anys de formació i experiència, Román González s’ha llançat finalment a impulsar el seu propi projecte, Cal Xaconet. Conscient que «encara li queda molt per aprendre», el seu objectiu és fer créixer el negoci i, en un futur, ampliar-lo amb el local del costat: «Faria l’obrador més gran, aprofitant l’espai on ara atenem, i traslladaria la botiga al local adjacent», explica.
 

Un establiment necessari

L’Estany, un petit municipi del Moianès, es veia perdent el seu forn. El matrimoni que fins aleshores regentava la fleca es va veure obligat a traspassar el negoci després que a la dona, Alba Codina, li diagnostiquessin celiaquia, després de mitja vida dedicada a l’ofici de fornera. Tot plegat va passar cap al mes de novembre passat i no ha estat fins aquest febrer que s’ha trobat algú disposat a agafar les regnes del forn.

Amb la reobertura de Cal Xaconet, molts veïns s’hi han apropat per celebrar-ho. Han agraït la iniciativa de González i han destacat que es tracta d’un establiment imprescindible per al poble, especialment per a la gent gran. 

20 març 2026

Regió7

19 de març 2026

De Moià al Camp Nou: la tipografia inclusiva protagonista d’una nit de Champions

Anna Vives, amb arrels moianeses, és la creadora de la tipografia que van lluir ahir als dorsals els jugadors del Barça durant el partit contra el Newcastle
El Club Esportiu Moià, per la seva banda, també va utilitzar el disseny de la jove per a les samarretes commemoratives del centenari, l'any 2022




Anna Vives ahir amb Rafa Yuste, president en funcions del Barça, i Marta Segú, presidenta de la Fundació FC Barcelona / FC BARCELONA


Ariadna Gombau
Moià19 MAR 2026 17:55Actualitzada 19 MAR 2026 18:08

Quina vinculació pot tenir el Barça que vam veure ahir a la Champions League i el Club Esportiu Moià? A priori, cap. Tanmateix, Anna Vives, una jove amb síndrome de Down i arrels moianeses, s’ha convertit en un nexe d’unió entre tots dos clubs. Durant el partit, els jugadors blaugrana van lluir uns dorsals amb una tipografia diferent de l’habitual, obra de Vives. A més, la jove va ser rebuda pel president Joan Laporta i va poder gaudir del matx des de la tribuna. Amb motiu del seu centenari, l’any 2022, el club moianès també va incorporar aquest disseny a les samarretes commemoratives.


L’acció d'ahir, coordinada per la Fundació FC Barcelona amb la col·laboració de la UEFA Foundation for Children i la Fundació Itinerarium, s’emmarca en les iniciatives de sensibilització amb motiu del Dia Internacional de la síndrome de Down, que se celebra el 21 de març. És la primera vegada que aquesta tipografia inclusiva s’utilitza en un partit oficial de la Lliga de Campions. A més, en el partit de tornada dels quarts de final de la Champions League femenina, que es disputarà al Camp Nou el 2 d’abril, les jugadores del Barça també lluiran aquests dorsals davant del Reial Madrid.


Ahir, Vives va gaudir de l’encontre, corresponent a la tornada dels vuitens de final de la Champions, des de la tribuna, acompanyada de la seva família i de Joan Laporta, Rafael Yuste —president en funcions fins al 30 de juny— i Marta Segú, directora general de la Fundació Barça. La jove també va coincidir amb Andrés Iniesta, llegenda blaugrana. El partit contra el Newcastle, disputat al Camp Nou, va finalitzar amb un contundent 7 a 2, que va deixar un resultat global de 8 a 3 i va certificar l’accés dels culers als quarts de final.


El projecte d’Anna Vives, molt vinculada a Moià, va veure la llum el 2012 i es va convertir en la primera tipografia de caràcter social de la història. Un any abans, el 2011, la jove havia començat a treballar amb la seva lletra i, posteriorment, en va digitalitzar completament l’alfabet, fet que en permet l’ús en qualsevol format, tant físic com digital. L’objectiu de la iniciativa és difondre aquesta lletra i promoure els valors que representa: la inclusió social i la idea que la societat la construïm entre tots i totes. Tal com es defineix des de la mateixa pàgina web del Barça, es tracta de “persones que han de deixar de ser invisibles per integrar-se amb normalitat a la societat, destacant la importància del treball en equip amb la suma de les capacitats de tothom”.

Actualment, la creació de Vives acumula més de 15 milions de descàrregues en més de 80 països. Més enllà del club blaugrana, aquests dies la tipografia també serà utilitzada per vuit equips internacionals: quatre de Sud-amèrica, tres d’Europa i un de Sud-àfrica. Des del 2012, la jove ha col·laborat amb clubs destacats com el Dinamo de Kíiv, el River Plate o el Club América. En el cas del CE Moià, la tipografia va ser un dels elements més destacats de les samarretes del centenari.

Anna Vives està fortament arrelada a la capital del Moianès; de fet, l’any 2019 ja va fer el servei d’honor en un partit del primer equip masculí. A més, és neta de Narcís Vives, històric jugador del club.


Un precedent al Trofeu Joan Gamper

Tot i que ahir va ser la primera vegada que la tipografia d’Anna Vives s’utilitzava en un partit de la Lliga de Campions, el Barça i la jove ja havien coincidit fa més d’una dècada. L’any 2013, en el Trofeu Joan Gamper disputat entre el Barça i el Santos, els jugadors blaugrana ja van lluir aquestes lletres i números a l’esquena. La samarreta que va portar Iniesta aquell dia es conserva actualment al Museu del Barça.

19 març 2026

Regió7

Moià obtindrà electricitat i calor per a autoconsum a partir dels residus

El projecte de la planta de biogàs aconsegueix 3,3 milions de subvenció de l’IDAE

 
L’alcaldeDionís Guiteras(ERC) mostra els plànols del projecte del polígon delPrat

Miquel Gonzalez / Shooting
Antonio Cerrillo

Barcelona
19/03/2026 09:53

Convertir els residus en un recurs per aconseguir altes cotes d’independència elèctrica i energètica. Aquest és l’ambiciós projecte que promou l’Ajuntament de Moià, la capital del Moianès (6.800 habitants), que s’ha plantejat aquest doble repte: fer front a la factura energètica i afrontar una solució al problema dels residus.

L’objectiu és proveir tots els serveis energètics municipals amb una planta de biogàs de propietat pública. Es pretén amb això també demostrar que la iniciativa pública pot fomentar l’autoconsum d’energia renovable i aconseguir que els residus puguin convertir-se en un valuós recurs per abaratir les càrregues pressupostàries municipals.


“La planta serà 100% pública i servirà per desconnectar-nos de les elèctriques”, diu l’alcalde

El projecte consisteix en la construcció d’una planta de biogàs per produir electricitat i calor, per a la qual cosa s’utilitza­rien rebutjos de diversos tipus: la fracció de la matèria orgànica, els residus ramaders (purins dels porcs), els subproductes de la indústria de l’alimentació (lactis i del sector agroecològic, però no les restes d’escorxador) i el fang de depuradora, així com restes vegetals.

“Serà la primera planta de biogàs 100% pública, una iniciativa per poder ser autosuficients i desconnectar-nos de les grans companyies elèctriques, perquè l’energia es destina íntegrament a l’autoconsum”, assenyala l’alcalde, Dionís Guiteras (ERC).

La planta incorpora un sistema biològic en què s’afegeixen bacteris als residus, de manera que aquests excreten gas metà (i CO2), un combustible que en aquest cas es crema en motors per produir energia elèctrica mentre que els gasos d’esca­pament s’aprofitaran per pro­duir calor. “Hem optat per produir electricitat, i no gas, perquè d’aquesta manera ho podem electrificar tot: la calefacció, els vehicles municipals, l’aire condicionat de les instal·lacions municipals, l’energia per extreure l’aigua dels pous de la companyia pública i la distribució als dipòsits, l’enllumenat públic i de tots els equipaments...”, diu.


A més, el projecte preveu reaprofitar la calor dels motors per disposar d’un circuit que mantingui la temperatura del digestor en 37ºC, que és la tempera­tura òptima perquè els bacteris puguin treballar. I, a més, si s’instal·la un circuit d’aigua permet tenir calefacció, o vapor per a les indústries i equipaments municipals. El pas següent seria que l’aigua calenta de la planta pugui alimentar la piscina pública tot l’any.

El projecte té un cost apro­ximat de cinc milions d’euros i ha estat seleccionat al programa de concessió d’ajuts de l’ Institut per a la Diversificació i Estalvi
de l’ Energia ( IDAE), amb una subvenció de 3,713 milions d’euros procedent dels fons Next
Generation.

Ja s’ha redactat un projecte bàsic i ara l’Ajuntament està
preparant els plecs amb les condicions per treure a concurs públic el projecte definitiu i construir la planta.


Es busca sobretot un important estalvi energètic. L’Ajun­tament té un pressupost d’11 milions d’euros i es gasta uns 700.000 euros anuals aproxi­madament en costos energètics (gas, gasoil i electricitat), incloent-hi els costos energètics de la companyia pública d’aigües (extracció d’aigua de pous i la seva impulsió als dipòsits). A aquesta suma caldria afegir-hi els costos de tractar les escombraries a l’abocador, cosa que fa viable econòmicament l’operació. “El món local està mal finançat i cada vegada ha de prestar més serveis; i, si a més pateix factors externs, dels quals es deriven més costos, com els energètics, bé busca solucions o estem obligats a apujar impostos; i si apugem impostos, més desafecció”, argumenta Guiteras.

L’alcalde afegeix altres avantatges associats: “El procés d’anaerobi no comporta molèsties per la pudor, i totes les empreses que portarien els residus són del poble i d’un radi de 10 quilòmetres”.


Salvador Salat, membre de la junta directiva del Clúster de Bioenergia de Catalunya, afirma que “és un projecte ben plantejat, perquè és d’autoconsum i incorpora una barreja de residus equilibrat que garanteix un alt rendiment”. Salat recorda que “avui dia es poden obtenir els quilowatts elèctrics més barats amb l’energia solar”, però destaca que el combustible obtingut en aquest projecte “és un gas renovable”.

El pla de Moià s’inscriu dins d’una operació per requalificar 10,8 hectàrees de sòl rústic per legalitzar l’ escorxador del Moianès (després d’una sentència del TSJC del 2023) i ordenar el conjunt del polígon industrial del Prat, cosa que necessita que “aquest polígon creixi, amb una modificació parcial del planejament”.

El projecte té com a principal escull certa oposició veïnal a l’escorxador i la campanya empresa contra la planta de biogàs amb l’argument que acollirà els residus carnis de l’escorxador. Tot i això, l’alcalde replica que els residus de la indústria porcina no seran valoritzats a la planta, ja que s’aplicarà la normativa que incorpora aquestes restriccions als residus carnis. Un cert front de rebuig el forma l’oposició a l’alcalde, que té majoria absoluta.

19 març 2026

LaVanguardia

18 de març 2026

Docents del Moianès tallen la C-59 per reclamar millores en el sistema educatiu

L'institut Moianès ha estat un dels escenaris de les protestes en el marc de la vaga d'ensenyament
A primera hora s'ha realitzat un piquet a l'entrada del centre que ha continuat amb el bloqueig de la via i la posterior marxa lenta fins a Manresa




Docents del Moianès tallen la C-59 per reclamar millores en el sistema educatiu / Arxiu particular


Ariadna Gombau
Moià18 MAR 2026 9:45Actualitzada 18 MAR 2026 12:58


Al voltant d’una vintena de docents i altres professionals de l’àmbit educatiu del Moianès s’han concentrat avui a l’Institut de Moià en el marc de la vaga d’ensenyament. A 2/4 de vuit del matí, just abans de l’obertura del centre, s’ha organitzat un piquet a la porta. Una hora més tard, s’ha dut a terme un tall a la carretera C-59 que s’ha prolongat fins a 1/4 de deu del matí.


Els assistents han protestat amb proclames com «Volem una educació de qualitat», alguns d’ells vestits amb samarretes grogues i equipats amb estris per fer soroll, com olles i xiulets. El tall de la via, que ha durat prop de 3/4 d'hora, s'ha fet amb taules del mateix centre, on s'hi han penjat globus de color groc. A les deu ha començat la marxa lenta fins a la manifestació convocada a Manresa.




Marxa lenta fins a la manifestació convocada a Manresa / Arxiu particular

Des de primera hora del matí, hi ha accions de protesta a totes les comarques del territori, que confluiran al migdia a Manresa per dur a terme una manifestació pel centre de la ciutat. La convocatòria és a 2/4 d’una del migdia a la zona esportiva del Congost.


Les vagues s’han convocat per territoris al llarg de tota la setmana. Van començar dilluns a Barcelona i al Baix Llobregat. Dimarts es van desenvolupar al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Avui, dimecres, la vaga té lloc a l’Alt Pirineu i Aran, a la Catalunya Central i a la Plana de Lleida. Dijous se celebrarà al Maresme, al Vallès Oriental, al Vallès Occidental i a les comarques de Girona, i divendres la vaga serà a tot Catalunya, amb una manifestació unitària a Barcelona.
Una vigília moguda

Ahir a la tarda, vigília de la vaga d’ensenyament, delegats sindicals i personal educatiu es van tancar a la seu del Departament d’Educació de Catalunya Central, a Manresa. La directora dels Serveis Territorials d’Educació, Saray Gómez, va rebre els docents, que li van exposar un llistat de demandes, algunes de les quals depenen directament dels serveis territorials, com per exemple la instal·lació de barracons. També van reclamar la reducció de ràtios, millores efectives en la inclusió i el ple reconeixement de l’etapa educativa 0-3.

Tot seguit, els professionals de l'àmbit educatiu es van manifestar a la carretera de Vic, que va quedar tallada. Finalment, els ensenyants han passat la nit a la seu del Departament.

18 març 2026

Regió7

17 de març 2026

Castellterçol instal·la set dispensadors de compreses i tampons al municipi

L’Ajuntament impulsa la mesura per donar resposta a urgències menstruals i avançar cap a un poble més feminista


Un dels set dispensadors de compreses i tampons instal·lats a Castellterçol / Ajuntament de Castellterçol


Ariadna Gombau
Castellterçol17 MAR 2026 16:11Actualitzada 17 MAR 2026 16:12

L'Ajuntament de Castellterçol ha instal·lat set dispensadors de compreses i tampons en diversos espais del municipi amb l'objectiu de donar resposta a possibles urgències menstruals. Segons el consistori, aquesta mesura suposa “un pas més per avançar cap a un poble feminista i atent a les necessitats de les dones”.


Pel que fa als dispensadors de compreses, es troben als lavabos de dones de l’antiga fàbrica de l’ANLA, al pavelló municipal, a l’entrada del Camp Municipal d’Esports Cebrià Calvet – Coll de Mosca, al parc del Bosquet de Can Sedó, al vestíbul del Centre Espai Escènic i a la Sala Ferran Miró. L’expenedor de tampons, en canvi, està situat al lavabo del vestidor femení de la piscina municipal.


En aquest cas, els Menstrual Points (els dispensadors) són produïts per l’empresa bagenca Cotton High Tech.

17 març 2026

Regió7

16 de març 2026

Carla Ubasart, de Moià, guanya el bronze en l'Obert Europeu de Varsòvia de judo

La judoka moianesa s'imposa en dos combats de la repesca per pujar al podi després de no haver pogut accedir a la final

Carla Ubasart, la segona per la dreta, al podi de la seva categoria / European Judo


Jordi Agut
Manresa16 MAR 2026 19:48

La judoka moianesa Carla Ubasart va obtenir la medalla de bronze en la l'Obert Europeu de Varsòvia, puntuable pel Tour continental, que s'ha celebrat aquests dies a la capital polonesa. Ubasart es va refer de no haver pogut entrar a la final de la seva categoria, de menys de 57 quilos, i va guanyar dos combats fins poder pujar al podi.

En la fase inicial, va quedar exempta en la primera ronda i després es va imposar a la polonesa Magdalena Walega, tot i que després va caure contra la seva compatriota Karolina Siennicka, que finalment es quedaria sense metall.

En canvi, en el seu camí de repesca, Ubasart es va sobreposar a les adversitats i va guanyar tres combats. Primer, va superar la francesa Lola Berthet. Tot seguit, va ser millor que la neerlandesa Pleuni Cornelisse i va aconseguir la medalla de bronze, juntament amb la seva companya Malin Wilson. L'or va correspondre a la francesa Ophelie Vellozzi, qui va superar a la final una altra judoka local, Arleta Podolak.


Resultats així confirmen la tornada a l'elit d'una Carla Ubasart que sembla haver deixat enrere definitivament un període de lesions per aconseguir bons resultats internacionals.

16 març 2026

Regió7

14 de març 2026

Una granissada emblaquina la part alta del Moianès

La tempesta ha fet especialment perillós el tram nord de la C-59, des de l’eix Transversal fins a Moià, passant per l’Estany

Ariadna Gombau

David Bricollé
Moià14 MAR 2026 15:18Actualitzada 14 MAR 2026 16:28


Un mes i mig de la nevada que va tenyir de blanc la part alta del Moianès, inclosa la capital, una part d’aquesta mateixa zona s’ha tornat a emblanquinar aquest dissabte al migdia, però en aquest cas com a conseqüència d’una granissada.


Un dels punts on aquesta tempesta ha estat especialment visible i intensa ha estat entre l’eix Transversal i Moià, passant per l'Estany. La carretera que connecta aquesta via principal i aquests municipis, la C-59 nord, és la que s’ha vist afectada per aquesta granissada, com també la N-141c, a Moià i Collsuspina, la qual cosa les ha fet especialment perilloses durant el temps que ha durat, ja que ha convertit l’asfalt en una superfície relliscosa, i l’acumulació d’aigua feia que s’hi produís l’efecte aquaplaning.




Una imatge de la granissada d'aquest migdia / ARIADNA GOMBAU

Aquesta situació, com es deia, s’ha produït un mes i mig després que les carreteres d’aquesta zona del Moianès registressin diversos incidents per una copiosa nevada. La d’aquest dissabte és una jornada que ja s’havia avisat que seria complicada des del punt de vista meteorològic. De fet, a banda de la pluja força generalitzada, està nevant de manera important al Pirineu i fins i tot a les cotes altes del Berguedà, com ara als Rasos de Peguera, i al Montseny.

De fet, està previst que Protecció Civil enviï un missatge ES-Alert als mòbils aquesta tarda a les comarques de l’Alt Empordà, el Berguedà, el Ripollès i la meitat nord de la Cerdanya, per risc de ventades. L’episodi, amb ratxes que poden superar els 140 km/h, començarà a les set del matí de diumenge i es preveu que finalitzi a les quatre de la tarda. Així ho ha assegurat la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, que ha demanat a la població que eviti desplaçaments i activitats a l’exterior en aquestes zones, així com "molta vigilància" al volant. També es preveu mala mar, amb onades de més de quatre metres, a l’Alt i al Baix Empordà.

14 març 2026

Regió7

13 de març 2026

L’estany de l’Estany reneix per uns dies

La zona humida, dessecada per iniciativa de Carles de Cardona al segle XVI amb l’objectiu d’eliminar un focus de paludisme i guanyar terres de conreu, s’ha tornat a omplir d’aigua després dels darrers episodis de pluges
L’estany es podria recuperar i, de fet, aquesta va ser un dels projectes de l’equip de govern que hi havia al municipi moianès de 1999 a 2007

Imatges de l'estany de l'Estany (Moianès) i l'entorn / Isabel Casas Navarrete


Ariadna Gombau
L'Estany12 MAR 2026 19:00Actualitzada 13 MAR 2026 7:49

L’estany de l’Estany és un paratge natural que al segle XVI va ser dessecat mitjançant l’obertura de recs de drenatge. Arran d’aquesta intervenció, la zona humida es va transformar en camps de conreu. Tot i que el Rec de les Nogueres hauria d’evitar la inundació dels prats, en episodis de pluges intenses com els dels darrers dies la infraestructura no té prou capacitat i no pot impedir l’estanyament temporal de l’aigua. Això és precisament el que ha passat recentment, quan el poble ha retornat, durant un breu període de temps, als seus orígens. Més enllà de donar nom a la vila, l’estany també apareix a l’escut del municipi.


Inicialment, l’estany era una cubeta natural que recollia les aigües d’escorrentia i les procedents de l’aflorament de l’aqüífer, i arribava a ocupar una superfície màxima de 7,6 hectàrees, que avui s’ha reduït a poc més de mitja hectàrea. La seva recuperació és factible i, de fet, va ser un dels projectes que va impulsar l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Estany entre els anys 1999 i 2007. Isabel Casas, membre d’El Fanal i aleshores regidora, explica a Regió7 que una de les particularitats del terreny és que «la terra és d’argila» i que, per tant, «quan queda xopa, com que és altament impermeable, l’aigua no es filtra i queda embassada».


La dessecació de l’estany es remunta a l’any 1554, quan Carles de Cardona, l’últim abat del monestir, va impulsar les obres amb l’objectiu d’eliminar un focus de mosquits i de paludisme i, alhora, guanyar noves terres de conreu. Per fer-ho, va encarregar la construcció d’una séquia, que posteriorment va ser allargada i millorada l’any 1735. El resultat va ser la Mina de l’Estany, avui dia visitable. Amb el pas dels anys, però, aquests regs «s’han anat abandonant i cada vegada que plou amb força, l’estany reapareix», apunta Casas. De fet, no es veia tan ple des de la borrasca Filomena del 2021.


Entre les aus que s’han deixat veure a l’estany hi ha l’ànec collverd, que aprofita l’aigua acumulada als regs per criar, així com la polla d’aigua, el bernat pescaire, el martinet, l’esplugabous, la cigonya o la camallarga. Pel que fa als amfibis, s’hi poden trobar espècies com la granota verda, la granota de punts, la reineta o la salamandra.
 

Un projecte de recuperació

La recuperació de l’estany va ser un dels objectius del consistori que va governar entre 1999 i 2007. Anys abans, però, coincidint amb la construcció de la piscina municipal, la intenció de l’equip de govern de llavors era modificar la qualificació urbanística dels terrenys per guanyar sòl edificable. En aquell moment, l’entitat El Fanal va presentar al·legacions i, a partir d’aquest procés, el Departament de Medi Ambient va qualificar l’espai com a zona humida temporal. Posteriorment, l’àmbit es va incloure dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) del Moianès, cosa que en va reforçar la protecció.

Quan Casas ja formava part del govern municipal, la voluntat era «recuperar l’estany d’una manera sostenible, no completament, però sí com a refugi d’aus i espai de reproducció d’amfibis». El primer pas va ser contactar amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va indicar que en períodes de pluja l’estany «tindria una fondària màxima d’un metre i mig», explica l’exregidora. L’organisme va proposar instal·lar una petita comporta per regular el nivell de l’aigua. El projecte contemplava igualment la creació de petites illes, especialment pensades per a les aus, i la introducció de peixos de l’espècie gambúsia, que «es mengen les larves de mosquit» i podrien ajudar a afavorir la biodiversitat.


Un dels aspectes que sempre es va tenir en compte és que, com que l’arribada d’aigua no és contínua, hi hauria períodes en què l’estany quedaria gairebé sec. «Els tècnics ens van dir que quan això passés, les plantes aquàtiques —com els càrexs o les bogues— creixerien i evitarien que l’aigua fes mala olor», explica Casas. El projecte també preveia la creació d’itineraris, punts d’observació i plafons informatius per facilitar la visita i la divulgació de l’espai. Quan la iniciativa estava a prop de fer-se realitat —amb la Fundació Territori i Paisatge interessada a adquirir els terrenys i amb la majoria de propietaris disposats a vendre— van arribar les eleccions municipals i el nou govern no va continuar amb la proposta.


«M’agradaria que es recuperés perquè permetria restablir un ecosistema aquàtic —molts dels quals estan en perill— i donaria més vida al municipi. També seria una manera d’oferir un turisme més sostenible», conclou l’exregidora Isabel Casas.

13 març 2026

Regió7

10 de març 2026

Les eleccions municipals a l’horitzó: quatre alcaldes veterans fan un pas al costat anticipat

El Pont de Vilomara, Cardona, Castellgalí i Calders han viscut o viuran un canvi abans de completar l’actual mandat dels seus batlles amb llarga trajectòria

Cristòfol Gimeno, davant l'Ajuntament de Castellgalí, el 4 de març, quan va anunciar que deixarà l'alcaldia / OSCAR BAYONA


David Bricollé
Manresa10 MAR 2026 6:25Actualitzada 10 MAR 2026 7:52


D’aquí a catorze mesos, els municipis de casa nostra estaran a punt d’entrar en plena campanya electoral per a la renovació dels Ajuntaments. I a poc més d’un any de les eleccions municipals, es comencen a produir els primers moviments de candidatures. Un d’especialment rellevant són les retirades anticipades d’alcaldes que han deixat empremta, i que, per tant, ja se sap que obren nous escenaris en els seus municipis respectius. En els últims mesos, al Bages i Moianès hi ha hagut quatre exemples significatius de batlles que han fet o anunciat un pas al costat, abans d’esgotar l’actual mandat. Una fórmula que, alhora, serveix de transició i de plataforma de llançament dels futurs nous candidats a les eleccions del 2027, que molt probablement seran els que hauran agafat prematurament aquest testimoni de l’alcaldia.


El cas més recent és, alhora, el més rellevant. Cristòfol Gimeno (PSC), que ha esdevingut l’alcalde actual més longeu del Bages i un dels de més trajectòria a tot Catalunya, anunciava fa una setmana la seva pròxima retirada, després de set mandats i 27 anys presidint el consistori de Castellgalí (des del 1999), sempre amb majories absolutes, als quals encara se n’hi han d’afegir 12 de precedents com a regidor.


Gimeno, que no només renunciarà a l’alcaldia, sinó que deixarà també l’acta de regidor (per tant, deixarà de formar part del ple municipal), formalitzarà aquest pas en les pròximes setmanes. I, tot i que no ha volgut avançar cap nom, tot apunta que el relleu a l’alcaldia l’assumirà Marcos Álvarez Rebolo, actual primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Obres, Via Pública i Festes.


Qui també es troba en aquesta fase de transició, tot i que s’ha donat més marge i ho farà d’una manera diferent (en el seu cas, sí que continuarà com a regidor quan deixi l’alcaldia) és Eduard Sánchez, batlle de Calders, el més veterà del Moianès. En concret, segons ha anunciat, aquest canvi es formalitzarà a final d’aquest 2026, aproximadament mig any abans de la celebració de les noves eleccions. I el testimoni acordat passarà a mans de Jennifer Delgado, que és qui assumirà el càrrec de batllessa fins a final de mandat i qui amb tota probabilitat encapçalarà la llista a les eleccions del 2027. Eduard Sánchez va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 amb la Candidatura Democràtica de Calders (vinculada a ERC).


Eduard Sánchez deixarà a final d'any l'alcaldia de Calders / ARXIU/MIREIA ARSO

Després d’un parèntesi, el 2007 es va presentar com segon de llista i va quedar com a regidor de l’oposició. El 2011 ho va fer com a candidat de CiU, però va ser la segona força més votada. Tanmateix, va formar part com a regidor d’un govern d’unitat amb la formació guanyadora, Candidatura Democràtica de Calders. Amb ell com a candidat, el 2015 CiU va accedir per primer cop a l’alcaldia amb 4 dels 7 regidors del consistori, un resultat que va repetir el 2019 sota les sigles de Junts per Catalunya. A les últimes eleccions (2023), el ple municipal va créixer en representació, passant de 7 a 9 regidors. I la llista que encapçalava Eduard Sánchez va obtenir una amplíssima majoria, amb 6 regidors. Per tant, quan deixi el càrrec haurà sumat 15 anys i mig d’alcaldia i més de vint com a regidor.

Prèviament, a mitjans del 2025 ja hi va haver dues renúncies rellevants, en les figures de Ferran Estruch (ERC) com a alcalde de Cardona, i d’Enric Campàs (PSC), com a batlle del Pont de Vilomara.


El juliol de l’any passat, Lluïsa Aliste Sánchez (ERC) es convertia en la setena persona que ostentava l’alcaldia de Cardona en l’actual etapa democràtica, i en la segona dona que n’agafava la vara, després del mandat i mig que ho va ser Maria Àngela Gassó (del 1994 al 1999). La seva entrada a la presidència del consistori cardoní suposava el tancament de l’alcaldia més llarga que hi ha hagut fins ara al municipi, la de Ferran Estruch, que va posar el punt final a tres mandats i mig en el càrrec (14 anys), des que s’hi va estrenar, el 2011.

Traspàs de la vara a Cardona, de Ferran Estruch a Lluïsa Aliste / ARXIU/DANI CASAS

Dos mesos abans, una altra dona, Lídia Delgado Gómez, es convertia en la primera alcaldessa de la història del Pont de Vilomara i Rocafort, càrrec en el qual va rellevar Enric Campàs, que havia estat al capdavant del consistori, governat sempre pel PSC amb majoria absoluta, havia entrat a l’ajuntament com a regidor feia 14 anys, i des de les eleccions del 2019 n’era l’alcalde.

Enric Campàs i Lídia Delgado, en el relleu ja fet al Pont de Vilomara / ARXIU/DANI CASAS
 

Canvi de veteranies

La pròxima renúncia de Cristòfol Gimeno com a batlle de Castellgalí farà que hi hagi un canvi al capdamunt del podi d’alcaldes veterans del Bages. Ell era qui n’ocupava fins ara la primera posició, i de manera destacada, amb els seus 27 anys de trajectòria. Quan faci el traspàs de la vara, aquest títol honorífic passarà a mans de Celestí Rius, de Castellfollit del Boix. Rius, d’una llista independent, va entrar al consistori el 2003, però com a regidor, i va ser en les eleccions següents, les del 2007, que va assolir l’alcaldia, i ja no l’ha deixada. En el seu cas, per tant, parlem de cinc mandats consecutius comptant l’actual, el que equival a 18 anys i deu mesos en el càrrec (i en seran 20 si esgota aquest).

Després de les eleccions del 2023, el tercer més veterà era Ferran Estruch. Però la seva renúncia ja formalitzada, i la que farà efectiva pròximament Gimeno deixarà en segon lloc, per darrere de Celestí Rius, Joan Carles Batanés (Gent fent Poble), de Sant Fruitós de Bages, que va assolir l’alcaldia a les eleccions del 2011, i la va revalidar, com a força més votada, a les eleccions del 2015 i 2019. En aquestes, però, va ser apartat de l’alcaldia per una moció de censura un any després (el juny del 2020). I la va recuperar amb les eleccions del 2023. Suma, doncs, gairebé 12 anys.

Per darrere seu ja hi ha alcaldes que en sumen gairebé 11 (dos mandats més l’actual), com per exemple Eloi Hernández (Fonollosa) o Jaume Casals (Navàs).


En el cas del Moianès, quan a final d’any Eduard Sánchez deixi l’alcaldia de Calders serà el batlle de Moià, Dionís Guiteras, qui esdevindrà el més veterà en actiu, amb gairebé 16 anys de presidència, que es compliran amb el final d’aquest mandat (en suma quatre, des de les eleccions del 2011).

10 març 2026

Regió7