El Pont de Vilomara, Cardona, Castellgalí i Calders han viscut o viuran un canvi abans de completar l’actual mandat dels seus batlles amb llarga trajectòria
Cristòfol Gimeno, davant l'Ajuntament de Castellgalí, el 4 de març, quan va anunciar que deixarà l'alcaldia / OSCAR BAYONA
David Bricollé
Manresa10 MAR 2026 6:25Actualitzada 10 MAR 2026 7:52
D’aquí a catorze mesos, els municipis de casa nostra estaran a punt d’entrar en plena campanya electoral per a la renovació dels Ajuntaments. I a poc més d’un any de les eleccions municipals, es comencen a produir els primers moviments de candidatures. Un d’especialment rellevant són les retirades anticipades d’alcaldes que han deixat empremta, i que, per tant, ja se sap que obren nous escenaris en els seus municipis respectius. En els últims mesos, al Bages i Moianès hi ha hagut quatre exemples significatius de batlles que han fet o anunciat un pas al costat, abans d’esgotar l’actual mandat. Una fórmula que, alhora, serveix de transició i de plataforma de llançament dels futurs nous candidats a les eleccions del 2027, que molt probablement seran els que hauran agafat prematurament aquest testimoni de l’alcaldia.
El cas més recent és, alhora, el més rellevant. Cristòfol Gimeno (PSC), que ha esdevingut l’alcalde actual més longeu del Bages i un dels de més trajectòria a tot Catalunya, anunciava fa una setmana la seva pròxima retirada, després de set mandats i 27 anys presidint el consistori de Castellgalí (des del 1999), sempre amb majories absolutes, als quals encara se n’hi han d’afegir 12 de precedents com a regidor.
Gimeno, que no només renunciarà a l’alcaldia, sinó que deixarà també l’acta de regidor (per tant, deixarà de formar part del ple municipal), formalitzarà aquest pas en les pròximes setmanes. I, tot i que no ha volgut avançar cap nom, tot apunta que el relleu a l’alcaldia l’assumirà Marcos Álvarez Rebolo, actual primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Obres, Via Pública i Festes.
Qui també es troba en aquesta fase de transició, tot i que s’ha donat més marge i ho farà d’una manera diferent (en el seu cas, sí que continuarà com a regidor quan deixi l’alcaldia) és Eduard Sánchez, batlle de Calders, el més veterà del Moianès. En concret, segons ha anunciat, aquest canvi es formalitzarà a final d’aquest 2026, aproximadament mig any abans de la celebració de les noves eleccions. I el testimoni acordat passarà a mans de Jennifer Delgado, que és qui assumirà el càrrec de batllessa fins a final de mandat i qui amb tota probabilitat encapçalarà la llista a les eleccions del 2027. Eduard Sánchez va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 amb la Candidatura Democràtica de Calders (vinculada a ERC).
Eduard Sánchez deixarà a final d'any l'alcaldia de Calders / ARXIU/MIREIA ARSO
Després d’un parèntesi, el 2007 es va presentar com segon de llista i va quedar com a regidor de l’oposició. El 2011 ho va fer com a candidat de CiU, però va ser la segona força més votada. Tanmateix, va formar part com a regidor d’un govern d’unitat amb la formació guanyadora, Candidatura Democràtica de Calders. Amb ell com a candidat, el 2015 CiU va accedir per primer cop a l’alcaldia amb 4 dels 7 regidors del consistori, un resultat que va repetir el 2019 sota les sigles de Junts per Catalunya. A les últimes eleccions (2023), el ple municipal va créixer en representació, passant de 7 a 9 regidors. I la llista que encapçalava Eduard Sánchez va obtenir una amplíssima majoria, amb 6 regidors. Per tant, quan deixi el càrrec haurà sumat 15 anys i mig d’alcaldia i més de vint com a regidor.
Prèviament, a mitjans del 2025 ja hi va haver dues renúncies rellevants, en les figures de Ferran Estruch (ERC) com a alcalde de Cardona, i d’Enric Campàs (PSC), com a batlle del Pont de Vilomara.
El juliol de l’any passat, Lluïsa Aliste Sánchez (ERC) es convertia en la setena persona que ostentava l’alcaldia de Cardona en l’actual etapa democràtica, i en la segona dona que n’agafava la vara, després del mandat i mig que ho va ser Maria Àngela Gassó (del 1994 al 1999). La seva entrada a la presidència del consistori cardoní suposava el tancament de l’alcaldia més llarga que hi ha hagut fins ara al municipi, la de Ferran Estruch, que va posar el punt final a tres mandats i mig en el càrrec (14 anys), des que s’hi va estrenar, el 2011.
Traspàs de la vara a Cardona, de Ferran Estruch a Lluïsa Aliste / ARXIU/DANI CASAS
Dos mesos abans, una altra dona, Lídia Delgado Gómez, es convertia en la primera alcaldessa de la història del Pont de Vilomara i Rocafort, càrrec en el qual va rellevar Enric Campàs, que havia estat al capdavant del consistori, governat sempre pel PSC amb majoria absoluta, havia entrat a l’ajuntament com a regidor feia 14 anys, i des de les eleccions del 2019 n’era l’alcalde.
Enric Campàs i Lídia Delgado, en el relleu ja fet al Pont de Vilomara / ARXIU/DANI CASAS
Canvi de veteranies
La pròxima renúncia de Cristòfol Gimeno com a batlle de Castellgalí farà que hi hagi un canvi al capdamunt del podi d’alcaldes veterans del Bages. Ell era qui n’ocupava fins ara la primera posició, i de manera destacada, amb els seus 27 anys de trajectòria. Quan faci el traspàs de la vara, aquest títol honorífic passarà a mans de Celestí Rius, de Castellfollit del Boix. Rius, d’una llista independent, va entrar al consistori el 2003, però com a regidor, i va ser en les eleccions següents, les del 2007, que va assolir l’alcaldia, i ja no l’ha deixada. En el seu cas, per tant, parlem de cinc mandats consecutius comptant l’actual, el que equival a 18 anys i deu mesos en el càrrec (i en seran 20 si esgota aquest).
Després de les eleccions del 2023, el tercer més veterà era Ferran Estruch. Però la seva renúncia ja formalitzada, i la que farà efectiva pròximament Gimeno deixarà en segon lloc, per darrere de Celestí Rius, Joan Carles Batanés (Gent fent Poble), de Sant Fruitós de Bages, que va assolir l’alcaldia a les eleccions del 2011, i la va revalidar, com a força més votada, a les eleccions del 2015 i 2019. En aquestes, però, va ser apartat de l’alcaldia per una moció de censura un any després (el juny del 2020). I la va recuperar amb les eleccions del 2023. Suma, doncs, gairebé 12 anys.
Per darrere seu ja hi ha alcaldes que en sumen gairebé 11 (dos mandats més l’actual), com per exemple Eloi Hernández (Fonollosa) o Jaume Casals (Navàs).
En el cas del Moianès, quan a final d’any Eduard Sánchez deixi l’alcaldia de Calders serà el batlle de Moià, Dionís Guiteras, qui esdevindrà el més veterà en actiu, amb gairebé 16 anys de presidència, que es compliran amb el final d’aquest mandat (en suma quatre, des de les eleccions del 2011).
10 març 2026
Regió7
