Es preveu la construcció de plantes de capital privat a Sant Mateu i Sant Fruitós, i una de pública a Moià, que podrien ser operatives el 2026
Imatge simulada de la futura planta que es projecta a Sant Fruitós / Genia Bioenergy
Jordi Escudé
Manresa14 D’AG. 2025 6:25Actualitzada 14 D’AG. 2025 7:51
La producció d’energia elèctrica o gasística per biometà es vol fer un lloc a les comarques centrals, on a final de l’any que ve hi podria haver tres plantes de biogàs en funcionament. Les dues que es volen fer al Bages, a Sant Mateu i a Sant Fruitós, són d’iniciativa privada, i a Moià n’hi vol construir una l’Ajuntament. Per ara, són projectes en tràmit sense una data precisa, però la voluntat dels seus promotors és que puguin estar operatives a final de l’any que ve o, a tot estirar, el 2027.
La implementació d’aquestes plantes a les comarques centrals es planteja en un context d’impuls d’aquest tipus d’infraestructures que es vol fer des de la Generalitat, després que el departament d’Agricultura anunciés fa uns dies la possibilitat que a Catalunya es construïssin 50 plantes d’aquest tipus en els propers cinc anys. L'objectiu és millorar la gestió de les dejeccions ramaderes i, d’aquesta manera, donar resposta al 45 % dels purins que es generen anualment en el conjunt del territori, i fer-ho d’una manera sostenible. Es dona el cas que les comarques centrals són una àrea d’una elevada generació de purins, i on la promoció (pública o privada) d’aquestes plantes té un camp ampli per recórrer. Es tracta d’aprofitar aquesta matèria orgànica per produir biogàs a través d’una codigestió anaeròbica i obtenir-ne, per exemple, electricitat, que després es pot injectar a la xarxa augmentant, d’aquesta manera, la producció d’energia renovable i disminuint la dependència de combustibles fòssils.
És l’objectiu que busquen les tres propostes que hi ha en marxa a les comarques centrals. Això sí, en el cas de Moià, sense escatimar crítiques per part de grups ecologistes que consideren que es planteja un projecte sobredimensionat. De fet, de tots tres projectes, el de Moià és el que està més a les beceroles, tot i que el govern d’Ara Moià, que n’és el ferm impulsor, confia a tenir enllestida la planta al setembre de l’any que ve.
La de Moià serà municipal
Es tracta d’una planta que serà titularitat al 100 % de l’Ajuntament, que en el ple del mes de juny passat va aprovar el conveni de cessió anticipada dels terrenys del polígon del Prat, on s’ubicarà, perquè es pugui construir en sòl públic. Són 2,5 hectàrees de superfície, tot i que la planta n’ocuparà només la part que acabi definint el projecte. Una ubicació que el govern municipal considera «la més idònia possible» per les bones connexions viàries, i per la seva proximitat amb la depuradora i amb una estació transformadora per on es podrà evacuar ràpidament l’electricitat que es generi.
Segons fonts municipals, en aquesta planta es tractaran restes de fracció orgànica, de poda, de la indústria alimentària, i de fangs de la depuradora de Moià i d’empreses properes, de manera que es fermentarà aquesta matèria per produir gas metà i generar electricitat.
El cost estimat de la seva construcció és de 5,5 milions d’euros, pels quals l’Ajuntament compta amb una subvenció de 3.6 milions provinents dels fons europeus Next Generation.
Cinc hectàrees a Sant Mateu
La planta que es projecta a Sant Mateu de Bages s’ubicarà en uns terrenys que doblen la superfície de la planta de Moià. Seran 5 hectàrees a la finca Can Torres, al terme de Sant Mateu però a tocar del polígon La Pobla de Súria.
El promou la companyia basca Nortegas Renovables a través de l’assessorament tècnic de l’enginyeria manresana Grup Solucions. Ja fa un any i mig que es va arribar a un acord amb els propietaris de la finca per ubicar la instal·lació, i ara els tràmits són en mans de la Generalitat, que ha de donar els permisos per poder desenvolupar el projecte, segons que ha explicat l’enginyer responsable de Grup Solucions, Ricard Planas.
La tardor passada es va presentar el Pla Especial Urbanístic Autònom per obtenir les autoritzacions urbanística i ambiental, i el mes de març passat s’hi va incloure un Projecte d’Actuació Específica per fer possible també la futura connexió entre aquesta planta i la xarxa de gas que és propietat de Naturgy. Tan bon punt s’obtinguin els permisos corresponents, es procedirà amb els projectes d’activitat i executiu «que confiem enllestir en poc més d’un mes» perquè ja hi ha els documents de base, sosté Planas. Després se sol·licitarà la llicència d’obres que s’enllestiran aproximadament en sis mesos.
El projecte suposa una inversió de 14 milions d’euros per produir 54GWh anuals de biometà, l’equivalent al consum mitjà de més de 8.000 famílies. La planta es proveirà dels residus agrícoles, ramaders i agroalimentaris produïts en un radi d’uns 15 km a l’entorn de la finca, on hi ha comptabilitzades 959 explotacions d’una quinzena de municipis.
Es preveu que la nova planta generi una vintena de llocs de treball per a la seva construcció, i un cop en marxa, se’n podrien crear 7 de directes i entre 10 i 12 d’indirectes de manera estable.
Un projecte a la Serreta
També està força avançada la proposta de la planta de biogàs de Sant Fruitós de Bages, que en aquest cas promou l’empresa valenciana Genia Bioenergy amb participació de capital Repsol.
Es projecta en uns terrenys d'unes 3 hectàrees (la instal·lació n'ocuparà la meitat) a la banda nord del polígon industrial de la Serreta, entre les carreteres C-16 i C-25.
En principi, la proposta és ben vista per l’Ajuntament. Es va presentar públicament el novembre passat, i ja fa un parell de mesos que la promotora va enllestir el projecte, que ja és a mans de la Generalitat perquè l’avaluï de cara a la concessió dels permisos corresponents sense que a hores d’ara hi hagi un calendari previst d’execució de les obres, apunten fonts de l’empresa. Confien que el procés segueixi el seu curs sense demora, i un cop comencin les obres, a tot estirar s’allargarien durant un any i mig.
És un projecte similar als restants, per a la producció d’energia amb biometà a partir de residus provinents de la indústria ramadera, agroalimentària, i de llots orgànics de la comarca. Preveu processar fins a 125.000 tones de restes orgàniques per convertir-les en biometà i obtenir 80 GWh anuals d’aquest gas, que s’injectarà a la xarxa per produir l’energia equivalent a les necessitats de gas de més de 7.800 llars. Això substituirà la generació de gas d’origen fòssil i implicarà no haver d’importar gas natural.
El projecte suposarà una inversió aproximada de 25 milions d’euros i tindrà una vida útil d’uns 25 anys. Es calcula que, un cop en marxa, generi unes 10 ocupacions directes i més de 30 d’indirectes de llarga durada.
El 50% d’autonomia elèctrica
A l’espera de les autoritzacions corresponents, en principi, totes tres propostes encaixarien amb la voluntat de la Generalitat de desenvolupar aquest tipus d’activitats mitjançant l’Estratègia catalana del digestat i el Pla d’acció 2024-2030, que s’han presentat aquesta primavera amb l’objectiu d’assolir un 50 % d’autonomia elèctrica amb fonts netes d’aquí a 5 anys. A més, es volen impulsar tres biopolígons en zones rurals i 50 plantes de biogàs a tot el territori.
Per tot plegat, el Govern ha reduït a la meitat els tràmits per implantar projectes de producció de biogàs que siguin considerats estratègics. Això vol dir que han d’estar ubicats en municipis afectats per la contaminació de nitrats d’origen agrari o en zones amb mala qualitat de l’aire, on els nivells de contaminants i amoníac superin els límits normatius; ser plantes de biogàs de gestió col·lectiva que processin dejeccions (almenys en un 50%); que tinguin una capacitat mínima per processar 100 tones de material al dia; i que incorporin tecnologies per tractar el digestat obtingut en el procés de digestió anaeròbica, amb l’objectiu d’obtenir subproductes amb propietats fertilitzants.
14 agost 2025
