Benvolgut Dionís, gràcies per respondre en carta publicada a aquest diari el dissabte 14 de juny (Coi de karma!). Discrepo. Les declaracions a Ona Codinenca, on afirmaves que tiraràs endavant el polígon malgrat el resultat d’una votació popular, són, sí, despòtiques. La majoria absoluta atorga poder, però no ho legitima tot. Parles del coi de karma, però va ser amb l’esforç econòmic de tots els moianesos que vas poder muntar l’Excel per fer front al deute. No et nego l’èxit ni el patiment, però això hauria de ser font d’humilitat. Ara cal parlar de la planta de biogàs, la legalització del polígon i l’ampliació de l’escorxador. I si, n’hem parlat, un cop arran de dos articles meus a La Tosca (octubre i novembre de 2024: «Adaptació biològica, purins, biogàs, sostenibilitat» i «Ens sobra aigua?»). Sí a una planta petita, i no condicionada als interessos de Masia Tero. Et recordo dades: un escorxador porcí consumeix uns 400 litres d’aigua per animal; a Moià, l’extracció d’aigua havia baixat entre 20 i 25 metres; Catalunya patia secada, i possibles sequeres estructurals futures. Avui, l’escorxador sacrifica el doble del permès. El problema és haver-ho lligat tot en un sol paquet. No hi ha solucions senzilles a problemes complexos. Catalunya té massa porcs i grans escorxadors amb la paella pel mànec, deixant desprotegit el sector extensiu. Cal que internalitzin els costos ambientals (Guiteras, D., 2023: Lligar-se bé les espardenyes). No soc qui per donar solucions tècniques, però cal escoltar més: regidors que no són d’Ara Moià, entitats com El Fanal, que denuncien irregularitats des del 1993. Hi ha alternatives. No podem acceptar el xantatge emocional dels acomiadaments. És injust. Com Lyell advertia a Darwin, defugiré cap més polèmica perquè crec que és una pèrdua de temps lamentable. Salut i disposat a parlar-ne, però crec que ho tens tot decidit.
24 juliol 2025