Moià rebaixarà 20 euros el rebut de les deixalles pels bons resultats del nou sistema

La taxa passarà dels 206,50 euros d’aquest any a 185,70 el que ve, preveient una reducció dràstica de les tones que es portaven a l’abocador



Un ple municipal de l'Ajuntament de Moià d'aquest estiu / ARXIU/OSCAR BAYONA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià23 D’OCT. 2026 6:20


Els veïns de Moià pagaran l’any que ve un rebut per la recollida de residus 20,30 euros més barata que la d’aquest 2026. És la rebaixa (del 10%) que l’Ajuntament ha decidit aplicar, i que s’ha aprovat per ple municipal, en el marc de la modificació de les ordenances per a l’any vinent (impostos i taxes), a conseqüència dels resultats obtinguts en reciclatge per la implantació, el juliol passat, del nou sistema de recollida.


En concret, segons va detallar la regidora de Medi Ambient, Montse Ferrer, el rebut passarà dels 206,50 euros d’aquest 2026 a 185,70 l’any que ve. Ferrer va detallar que la proposta de reducció parteix de les dades disponibles i de les previsions per a l’any que ve, «però volem ser prudents perquè en cap cas hi hagi un dèficit, i que si cal fer alguna correcció es pugui fer i que no afecti de manera negativa la liquidació del servei».


Moià va fer el juliol d’aquest any el canvi del sistema ordinari de contenidors oberts al nou sistema amb accés personalitzat mitjançant targetes. Segons les dades aportades per la regidora, el 2025 es va assolir un percentatge de recollida selectiva del 40,21%; el 2026 es mou amb una mitjana de recollida selectiva del 55%, «comptant que el primer mes d’implantació ja va pujar al 68%, i al 73% a l’agost». Montse Ferrer subratllava que les dades mostren que «es va consolidant un creixement exponencial del reciclatge», i en aquesta línia hi afegia que hi ha una reducció molt important de les tones de rebuig que es porten a l’abocador. L’any 2025 van ser 1.674 tones, aquest 2026 es preveu portar-n’hi 1.094 (el 57% menys), i el 2027 se’n calculen 712.


Ferrer exposava que aquesta reducció és especialment significativa «si tenim en compte que la població de Moià creix cada any i que tenim un cànon que grava totes aquestes deixalles que portem a l’abocador i que cada any té un increment de 5 euros. Som més gent, aquest cànon s’apuja, però com que portem moltes menys tones a l’abocador podem reduir el rebut».
 

Dificultats en la implantació

Tanmateix, la regidora apuntava que «tot això és molt positiu, però també hem de dir que seguim tenint molts problemes amb el funcionament del servei. Molta gent que encara no recicla correctament, continuem tenint moltes bosses abandonades fora dels contenidors, segueix havent-hi molts abandonaments de voluminosos, i es produeixen molts actes incívics, molta destrossa de contenidors i això té uns costos pel servei i pels usuaris».

Montse Ferrer deia que «malgrat totes aquestes dificultats fem una valoració molt positiva dels primers mesos de servei, estem molt contents amb els resultats obtinguts i amb el potencial que té. I és en aquest context que proposem una reducció del 10% del rebut. No es tracta de donar per acabada la feina, sinó de reconèixer la gran majoria que la fa ben feta».


Maria Tarter, de Junts, va expressar l’acord del seu grup amb la mesura de reducció de la taxa, tot i que hi matisava que «creiem que s’hauria de baixar encara més. El model sabem que funciona i des del 2018 us dèiem que seria bo implantar-ho. Imagineu-vos els diners que ens hauríem estalviat com a Ajuntament i com a ciutadans. Perquè hem de recordar que fa un parell d’anys aquesta taxa es va apujar un 21%». Tarter hi afegia que «la feina no està acabada, el model funciona, però la implantació no ha funcionat bé. I no podem parar perquè els resultats són bons, però poden ser molt millors. I és important millorar per les nostres butxaques, pel medi ambient i per no haver d’arribar, com altres ajuntaments, a implantar sancions o recàrrecs».


L’alcalde, Dionís Guiteras, responia que «tots sabem on érem i com estàvem el 2018 econòmicament», i recordava que «vam implantar aquest sistema de mutu acord de gairebé tots els grups, excepte la CUP que tenia una altra proposta, i és un èxit de tots». També va avisar que «sí que hi haurà sancions. Perquè no pot ser que abaixem el preu gràcies a la gran majoria del poble i que hi hagi una minoria d’incívics que no ho faci correctament. Per tant, a aquests que no ho fan, com que no podem discriminar a l’hora d'abaixar la taxa, el que sí que farem serà sancionar-los. I ho farem després d’haver fet tota la pedagogia que s’ha fet i la que es farà».

 23 octubre 2026

Regió7 

El govern de Moià aprova la modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat de Moià

 




Alex Guerrero
Moià26 D’AG. 2026 23:20Actualitzada 31 D’AG. 2026 17:00



El govern d’AraMoià, que té majoria absoluta, va aprovar ahir, durant el ple municipal, la nova modificació puntual urbanística que permetrà desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat de Moià. L’operació comporta un triple efecte: la regularització del polígon, l’ampliació de les activitats de l’escorxador i la cessió anticipada dels terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs, d’iniciativa i propietat municipal. Tot i tirar endavant, la proposta va comptar amb els vots en contra de la CUP i Junts, i amb l’abstenció del PSC.

31 agost 2026

Regió7 

Moià celebrarà a final de mes el ple suspès per un ciberatac sobre el futur del polígon

L’Ajuntament busca una nova data per a la sessió plenària que mantindrà l’ordre del dia previst, que inclou la regularització del Prat, l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la cessió del terreny per a la planta de biogàs



Protesta contra el projecte de més activitat a l'escorxador i de la planta de biogàs abans del ple que hi havia convocat per dimecres / Arxiu | Alex Guerrero



Jordi Escudé
Moià05 D’AG. 2026 6:25


El govern d’AraMoià-ERC ha previst per a final d’aquest mes d’agost, passada la Festa Major, la celebració del ple que s’havia convocat per a dimecres passat, però que a última hora va haver de suspendre pels efectes que encara s’arrossegaven del ciberatac que l’Ajuntament havia patit uns dies enrere. Fonts municipals han indicat que s’està tancant una data, que encara no s’ha concretat, per tornar a convocar una de les sessions de més transcendència del mandat perquè es decidirà el futur del polígon del Prat que hi ha al municipi.


De fet, tractant-se d’un ple que ja havia estat dictaminat i convocat, la sessió que es farà a final de mes mantindrà el mateix ordre del dia que s’havia previst, segons que han comunicat les mateixes fonts. Això inclou, entre altres, l’aprovació inicial de la modificació puntual del planejament urbanístic que ha de permetre ampliar l’àrea industrial del polígon del Prat. Si això prospera, el polígon es podrà regularitzar i, en conseqüència, es podrà ampliar l’activitat de l’escorxador i s’avançarà en la cessió a l’Ajuntament dels terrenys necessaris per construir una futura planta de biogàs, de titularitat municipal.


Aquest és un punt bàsic per al futur del poble i, a l’hora, controvertit per la polèmica que fa temps que arrossega, amb posicionaments contraris a la vinculació de l’ampliació del polígon amb l’escorxador i la planta de biogàs. Dimecres, abans del ple que hi havia previst i que no es va suspendre fins a l’últim moment, es va convocar una cercavila i una concentració de protesta que va reunir un centenar de persones davant de l’Ajuntament en un nou acte públic de rebuig al projecte.

Poques garanties al ple de dimecres

L’Ajuntament de Moià va patir un ciberatac informàtic el dijous 23 de juliol i, si bé des del primer moment es va treballar «colze a colze» amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i amb el Centre d’Operacions de Ciberseguretat de l’estat (COCS) per poder continuar amb l’activitat habitual de l’Ajuntament i aplicar els controls per mitigar els possibles impactes, en el moment de celebrar el ple de dimecres passat encara no hi havia prou garanties que el sistema de videoacta funcionés correctament, i per això es va decidir suspendre’l, segons declaracions a aquest diari de l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras.

Paral·lelament, l’Ajuntament va emetre un comunicat dirigit a la població en què s’assegurava que no s’havia perdut informació perquè es disposa de còpies, i que no hi havia cap evidència de filtració de dades, si bé es recomana a la ciutadania que estigui alerta davant de possibles comunicacions o sol·licituds fraudulentes de dades.

5 agost 2026

Regió7 

El govern de Moià torna a portar al ple l’ampliació del polígon

En la sessió extraordinària d’aquest dimecres hi portarà l’aprovació inicial de la modificació puntual urbanística 

 

Una sessió plenària a Moià del juny de l'any passat | SEBASTIÀ RENOM

El 9 Nou
28/07/2026 | 11:33
Moià

L’equip de govern de Moià està convençut que l’ampliació del polígon del Prat ha de ser el desllorigador per poder regularitzar-lo. Per fer-ho viable, la mesura va acompanyada de l’ampliació de les activitats de l’Escorxador Comarcal del Moianès –de capital privat– i la cessió anticipada de terrenys per fer-hi una planta de biogàs municipal. El projecte es va aprovar inicialment fa un any, però la lentitud en la resposta de l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) ha portat el govern municipal a actualitzar la proposta i tornar a començar el tràmit en un ple extraordinari aquest dimecres, quan la modificació puntual urbanística se sotmetrà a una nova aprovació inicial.

L’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-ERC), explica en un vídeo que el document que se sotmetrà aquest dimecres al ple té la voluntat que “la ciutadana pugui valorar la proposta a partir de fets i no de rumors”.

Amb un 30% de participació, un 89,4% dels veïns van votar contra el projecte en una consulta ciutadana el passat mes de gener. El govern municipal sempre ha mantingut que continuarà la tramitació del projecte.

28 juliol 2026

el9nou 

«Els residus de l’escorxador no aniran a la planta de biogàs»

El batlle moianès afirma que «de l’escorxador tan sols es durà a la planta els fangs de la depuradora, com d’altres del Moianès»







L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, intervenint en un ple d'aquest mandat / ARXIU/OSCAR BAYONA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David BricolléMoià25 JUL 2026 6:25Actualitzada 27 JUL 2026 8:04


El govern de Moià (AraMoià-ERC) portarà dimecres que ve al ple municipal el document que recull la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Procediment que té directament vinculada la regularització del polígon, damunt del qual fa anys que pesa una sentència judicial; l’ampliació de les activitats de l’escorxador i els terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa municipal. Una operació complexa per la convergència d’elements, que ha marcat gran part d’aquest mandat i que, fins i tot, va motivar una consulta popular d’iniciativa ciutadana. Un document, el que es porta a aprovació, que segons argumentava Guiteras, «deixa perfectament clar i definit què es pot fer i què no es pot fer», i que, en el cas de l’escorxador, permet ampliar per «diversificar l’activitat, però en cap cas pot créixer en sacrifici».

Es va fer una consulta al gener sobre la modificació urbanística per a l’ampliació de l’escorxador i la implantació de la planta de biogàs amb una participació notable (30,12%) i un resultat clar, un «no» del 90%. Per què se senten legitimats per continuar endavant?

Per una qüestió bàsica. Durant la campanya de la consulta hi vam arribar d'una manera molt poc participada. Hi ha una entitat que decideix que vol demanar una consulta a l'Ajuntament, es dialoga i no s’arriba a acords. L’Ajuntament entenem que es parteix de la premissa que la modificació puntual serveix per ampliar l'escorxador i per fer una planta de biogàs sense tenir en compte els antecedents, que són les sentències judicials i la situació urbanística que hi ha. Quan jo explico això als promotors, ells em diuen per escrit que els sap molt greu la situació en què es troba l'Ajuntament, però que ells ho volen decidir i votar sense tenir en compte els antecedents, sinó simplement aquest marc que ells consideren que és el real, sense tenir les dades i sense tenir res.

Però hi va haver un pronunciament la Comissió de Garanties de la Generalitat...

Cert, la comissió promotora va per la via dels fets i nosaltres intentem parlar amb la comissió promotora i amb la de Garanties de la Generalitat de Catalunya, que és qui té les competències per concedir una consulta popular no referendària. I arribem al punt de tanta tensió que al final la Comissió de Garanties diu que fer una consulta d'aquestes considera que és legítima, i nosaltres consideràvem que no.
 

Per quin motiu?
 

En el sentit que això ja estava iniciat, estàvem amb una aprovació inicial que ja no depenia de l'Ajuntament. La Llei de consultes populars no referendàries deixa ben clar que no se li pot demanar a una administració per una competència que no és seva. Per tant, un cop hi ha drets adquirits i que no és l'Ajuntament qui decideix, xocava de manera flagrant amb la llei de consultes. I allò ho dirimeix una comissió de garanties que feia un any i mig que tenia el mandat caducat i que dos mesos després d'emetre el veredicte sobre la consulta que ens obligava a fer-la va presentar la dimissió. Per tant, considerem que aquella comissió no tenia cap garantia pel que fa a la qüestió tècnica. Però ens vam trobar en el punt de prendre una decisió i vam tirar la consulta endavant. Però aquí hi ha un segon element encara més important, en aquesta qüestió.
 

Quin?
Des del març del 2025 jo tinc una investigació per part de la Fiscalia d'una denúncia que després vam saber que havia interposat el Fanal. Una denúncia en la qual se m'acusa de prevaricació urbanística i d'afavoriment a l'escorxador i, en segon lloc, d'incompliment de la sentència de l'any 99. Això relacionat amb el procés d'intentar regularitzar el polígon del Prat. La Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme ens demana informació, nosaltres la donem i no tenim resposta. Arriba la consulta i jo segueixo en aquesta posició d’investigat. Per tant, en aquell context jo no puc fer campanya per explicar-me a la població. Quina és la situació kafkiana que al cap d'unes setmanes d'haver fet la consulta on l’Ajuntament no va participar defensant el seu posicionament per culpa d'això, descobrim que qui ens ha presentat la denúncia sabia des del maig del 2025 que se m'havia exculpat i exonerat de qualsevol investigació. I, a més, argumentant la fiscalia que s’havia arxivat perquè estàvem fent el que és correcte, perquè estàvem intentant complir una sentència judicial.

I com a govern no ho van saber fins després de la consulta?

No, no en sabíem res perquè només se n’havia informat la part denunciant. La part denunciant formava part de qui promovia aquesta consulta, i em sembla absolutament maquiavèl·lic. No em puc arribar a imaginar què hagués passat si l'Ajuntament hagués amagat aquest tipus d'informació a la ciutadania per poder decidir qualsevol cosa. Ens sembla molt greu. I aquesta comissió promotora, a través de Moià Viu, va anar a Urbanisme uns mesos abans de la celebració de la consulta, on se'ls va dir que el que estàvem fent era legal. Per això considerem que en una consulta que ja no era vinculant, la població no va poder votar amb tota la informació.





Una imatge de la consulta popular que es va fer el gener / ARXIU/OSCAR BAYONA

No hi ha altres vies per regularitzar el polígon?

Segur que existeixen, però no són les que necessitem i són viables ara mateix. Tenim una sentència que ja fa més de cinc anys que està pendent de complir. Les solucions passen per dues vies que ja havíem treballat. Una, fer un Pla General Urbanístic Municipal nou, però això requereix un termini mitjà de finalització d'entre 6 i 8 anys. L’altra manera és que tornéssim a començar de zero, i això ho vam intentar el 2018 amb l'oposició no només dels propietaris, sinó també de partits de l'oposició. Per tant, hem avançat en la via que hem trobat i que és absolutament legal. El que hem fet com a govern és escoltar què és el que movia els promotors de la consulta a no estar a favor d'això. Sobretot que no se sacrifiqui un nombre més elevat d’animals, que no s’ampliarà. Perquè al final tothom reconeix que la situació del polígon s'ha de regularitzar, també la de l'escorxador; que l'escorxador no es pot tancar; que no es vol una planta de biogàs megagran, i això també és veritat que no ho serà. Per tant, el que hem fet ha sigut recollir aquests neguits i expressar-ho en un document. Aquest document tothom el podrà consultar i veurà que tots aquells neguits que té queden superats.

I en tot aquest puzle, quin paper hi juga la planta de biogàs, que és el que també ha aixecat recels?

El paper de la planta de biogàs és de desllorigador de tota aquesta problemàtica. Cert és que posar-la en tota aquesta equació té més parts negatives que positives.

Per què?

Perquè la planta de biogàs anava com a projecte estrella en el nostre programa electoral, que va rebre un suport majoritari. Quin ha estat el pecat? Incloure-ho dins d'aquesta operació urbanística de regularització del polígon. Per què l'hi hem posat? Potser amb un punt d'innocència i de voluntarisme i de ganes d'ajudar a desencallar tot això. Una modificació puntual urbanística com la que tirem endavant necessita una motivació també d'interès públic. I hem considerat que ho és aquesta planta de biogàs que ha estat valorada de manera extraordinàriament positiva per part del ministeri de Transició Energètica, que l'ha dotat de 3,6 milions d'euros a fons perdut. El primer projecte de planta de biogàs pública 100%. Que només recicla i transforma els residus que genera el municipi i el seu entorn proper a un màxim de 15 quilòmetres per generar energia pública, neta. Fent front a l'emergència climàtica. Des d'un punt de vista públic, poder posar-la enmig d’aquest procediment l'ha distorsionat.

Per tant, el projecte el van impulsar, d’entrada, a banda de la regularització?

Totalment, quan el posem al programa és perquè creiem en la planta de biogàs individualment. El que passa és que després, en tot l’altre procés, Urbanisme ens diu que cal un projecte d’interès públic i li posem. Tenim el projecte, tenim els diners, no estem parlant d'una utopia, sinó d'una realitat. Però això no es va entendre. Per una qüestió que fins i tot podríem dir que és un error tècnic. Quan vam presentar el projecte al ministeri, com que va ser de pressa i corrents perquè ja sabem com funciona això de les subvencions, l'enginyeria que ens va fer el projecte va dir que hi posaríem residus de la indústria alimentària i residus de l'escorxador.

I no és així?

No, perquè els residus de l'escorxador no poden anar a una planta de biogàs. Això estava en el document inicial, que era molt genèric, però s’ha utilitzat per dir que nosaltres dèiem mentides. Hem dit per activa i per passiva, perquè a més ho diu la normativa, que no es poden fer servir aquests residus. El que farem servir de l'escorxador són els fangs de la depuradora, com farem servir els fangs de la depuradora de les indústries agroalimentàries que vulguin portar-les.

Què tractarà exactament?

A la planta de biogàs hi aniran 5 parts importants de residus, que són 5 problemes que tenim. El primer problema són els purins. Moià i pràcticament tot el Moianès capta aigua de pous. Per tant, necessitem que els sòls, els aqüífers, siguin sans. Si tirem purins, tenim un problema greu. Per tant, una part petita d'aquests purins, unes 3.500 tones, que només un parell de granges ja els produeixen, voldríem tenir-los a la planta de biogàs perquè ens aporten la part líquida que necessitem per aquest procés. El segon problema que tenim és la fracció orgànica. Més que la fracció orgànica, és la gestió dels residus del municipi. Abans de la posada en marxa dels contenidors tancats, en el del rebuig recollíem 17.500 tones l'any, dades del 2025. D'aquestes 17.500 tones, el 60% era matèria orgànica. Si tots aquests milers de tones d’orgànica els portem a la planta de biogàs, no només ens estalviarem que aquells residus vagin a un abocador, en aquest cas a Manresa, sinó que els portarem a un lloc al costat de casa i en farem electricitat per tots.

El tercer?

Els fangs de les depuradores. A Moià i al Moianès, la indústria és bàsicament alimentària. Els obliguen a tenir depuradores, i gestionar els fangs que generen els costa molts diners. I per la depuradora pública, que és la més gran de totes, també ens costa molts diners. Si el posem al digestor, en traiem energia gratuïta.

Què més?

El quart problema és de competitivitat per part d’aquestes empreses agroalimentàries que tenim al territori per la gestió dels residus. No només són els fangs, sinó també els residus propis de la seva activitat, del seu procés productiu. Per dir un exemple, el xerigot. Són residus que s'han de portar a plantes de tractament que estan lluny. Si ho poden portar al poble o a la comarca mateix els suposarà un gran estalvi. L'escorxador no que no li pot portar, perquè tot i que genera residus de la indústria agroalimentària, la seva categoria no ho permet.

I el cinquè element?

La fracció verda. Aquí hi ha molta casa amb jardí, els temps de poda és horrible la quantitat de fracció verda que generem, les franges de protecció d'incendis també generen, les rompudes i les neteges de boscos també. Tota aquesta matèria orgànica, en comptes de quedar-se allà al bosc, pot anar a la planta de biogàs i generar energia. Aquests cinc problemes locals tenen una solució local, que és una planta de biogàs i generar energia elèctrica, energia tèrmica. I, amb el digestat que en sortirà, fertilitzant. Perquè si els estem dient els ramaders i els pagesos que ens portin els purins, que és el seu fertilitzant, per tants metres cúbics de purins tindran tants quilos de fertilitzant. Això ha de passar un procés, aprofitant l'escalfor que generen els motors d'energia de cogeneració, que transformen el gas en electricitat, aquesta escalfor s'utilitza per, no només assecar, sinó també per esterilitzar. Per tant, la solució és rodona.

Ho presenta com un projecte virtuós...

És que creiem que ho és, perquè a més ens estalviem tot el consum energètic que té l'Ajuntament. Aquesta planta no està plantejada per fer negoci, sinó per generar estalvis amb autoconsum. Un dels reptes que tenen les administracions públiques, a part de gestionar bé els seus recursos, és de quina manera generem estalvis. El capítol 2 de despeses, el que fa referència als subministraments, el de l’energia, només fa que augmentar. Obrir els llums cada dia, posar calefacció o aire condicionat, il·luminar els carrers... Si sumem tots aquests costos, que ara mateix parlem d’uns 700.000 euros l’any en el cas de Moià, amb aquesta instal·lació ens els estalviem. Crec que tot això és responsabilitat per part d’un ajuntament per fer front al canvi climàtic i a una situació de crisi energètica.

Com es planteja distribuir-la?

El 80% de l’energia que produirem servirà per als equipaments públics. El 20% restant ens ha de servir per al bo de pobresa energètica, per ajudar famílies i que no vagi a càrrec dels impostos de tots. També per compartir amb tota la ciutadania que ho vulgui a través d’una comunitat energètica local; i per les indústries que vulguin participar-hi. Això l’elèctrica. La part d’energia tèrmica pot servir per a les indústries facturant-la l’Ajuntament perquè la indústria agroalimentària necessita molt vapor. Si els subministrem aigua calenta a 80 graus i ells necessiten passar-la a 100, és molt menys cost energètic per a aquestes factories i un ingrés per a nosaltres. Una de les coses que s’han reclamat al Moianès des d’abans que entréssim nosaltres és una piscina d’aigua climatitzada. La podem tenir sense cost per escalfar l’aigua, perquè arribarà directa.

Quan es podrà fer realitat, aquesta planta de biogàs?

Per a aquesta planta de biogàs hem aconseguit una pròrroga de la subvenció concedida i ha d’estar acabada el desembre del 2028. Malauradament, quan parles de planta de biogàs, com quan es parla d’energia solar o eòlica, tot canvia molt depenent de les dimensions. Quin problema té el biogàs? Que han vingut fons d’inversió, grans empreses, que intenten desconnectar la gestió dels residus de la producció d’economia. Hi ha plantes a Catalunya de més de 150.000 tones de residus tractats. La nostra és de 29.500. És una xifra ridícula, és una planta petita. I nosaltres n’estem orgullosos perquè només pensem en Moià i el seu entorn. No en generar electricitat per vendre-la i facturar. El que estem dient és que aquell residu que produïm nosaltres ens en corresponsabilitzem i el convertim en energia per a nosaltres. És el projecte ideal, perquè no busca benefici sinó solucionar problemes i aportar a la mateixa comunitat.

27 juliol 2026

Regió7 

Moià viu convoca una cercavila i concentració de protesta pel ple de dimecres

La mobilització és una acció pel fet que es porti a aprovació la modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat i les seves derivades



Concentració davant l'ajuntament pel ple del 4 de juny de l'any passat / ARXIU/J.E.
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Moià24 JUL 2026 17:20


La plataforma Per un Moià viu ha convocat per al dimecres 29 de juliol una marxa prèvia al ple municipal que hi ha fixat per a l’aprovació, entre altres, de la modificació puntual del pla urbanístic que ha de permetre l’ampliació del polígon industrial del Prat. També una concentració a l’exterior de la casa consistorial mentre duri la sessió en la qual es debatrà aquesta proposta.


A 2/4 de 7 hi ha prevista una cercavila amb l’artista Marcel·lí Antúnez que anirà des de la piscina municipal fins a l’ajuntament, i una hora més tard es farà la concentració de protesta mentre duri el ple, a la plaça Sant Sebastià. Ara fa poc més d'un any ja es va fer una concentració de les mateixes característiques quan també es va tractar l'aprovació inicial d'aquesta modificació que ara es reinicia.


Com ja ha explicat Regió7, en el ple d’aquest pròxim dimecres el govern de Moià (AraMoià-ERC) portarà a debat i aprovació el document que recull la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Procediment al qual va directament vinculada la regularització del polígon, damunt del qual fa anys que pesa una sentència judicial; l’ampliació de les activitats de l’escorxador i els terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa municipal.


L’alcalde moianès, Dionís Guiteras, assegurava que aquesta operació «no comportarà» cap ampliació de l’activitat de l’escorxador com a tal, sinó una «diversificació» de la seva activitat. «L'escorxador seguirà en el mateix lloc, seguirà sacrificant el mateix nombre d’animals. No pot créixer de cap de les maneres, i el document que portem a aprovació ho deixa ben clar», afirmava. I reiterava la necessitat de fer aquest pas «perquè el que fem amb el polígon és regularitzar-lo, complir una sentència, delimitar clarament quina serà l'activitat de l'escorxador».


Concretava que la proposta planteja generar 2,7 hectàrees per a noves activitats de l’escorxador que no inclouen més sacrifici «sinó per a una nau d’elaborats carnis, una sala de congelació, una nau de preassecament de pernils i una nau de fabricació d’aliments per a mascotes» més el centre biotecnològic, i 1,1 hectàrees per al creixement d’altres empreses i els metres quadrats per a equipaments, zones verdes i vials que falten per regularitzar el polígon.

24 juliol 2026

Regió7 

El govern de Moià porta al ple una nova modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat

L’executiu reinicia el procediment que ha de permetre «regularitzar» l’àrea industrial, «diversificar» l’activitat de l’escorxador i obtenir terreny per a la planta de biogàs municipal



Ple municipal del juny del 2025 en el qual es va aprovar la modificació urbanística que ara es reinicia / ARXIU/JORDI ESCUDÉ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià23 JUL 2026 6:25


L’Ajuntament de Moià sotmetrà a una nova aprovació inicial la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Operació que, si prospera i arriba a definitiva, porta de la mà un triple efecte: la regularització del polígon, l’ampliació de les activitats de l’escorxador i la cessió anticipada dels terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa i propietat municipal.


Es tracta d’un pas administratiu essencial que ja es va fer ara fa un any, però que cal reiniciar perquè, segons ha explicat l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, aquella «estava mancada de resposta per part de la Generalitat de Catalunya, perquè va trigar pràcticament un any l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) a pronunciar-se, i quan ho va fer ja estava absolutament desfasada». Segons Guiteras, «ara el que fem és endreçar-ho i posar el comptador a zero pel que respecta a l'aprovació inicial, la provisional i la definitiva». Aquest nou document se sotmetrà a aprovació en un ple municipal convocat per a dimecres vinent.


«Parlem de 2,7 hectàrees per a noves activitats de l’escorxador, i 1,1 hectàrees perquè les empreses del polígon puguin créixer»

Al llarg d’aquest any transcorregut, subratlla l’alcalde de Moià, l’executiu (AraMoià-ERC) ha anat mantenint reunions amb la direcció general d'Urbanisme de la Generalitat i amb la mateixa oficina, «de tal manera que el que presentem és un document molt més afinat, recollint les inquietuds i les mancances o les queixes per part dels diferents agents». Dionís Guiteras afirma que el que s’aprova és un document «on queda perfectament clar i definit què es pot fer i què no es pot fer».


El document en qüestió fa referència a la regularització del polígon del Prat, que és dels anys 90 i que en el seu moment es va anar desenvolupant de forma irregular i no respecta la planificació vigent, de manera que no es poden donar llicències. I amb ell, es regularitzarà també la vintena d’empreses que hi ha ubicades. Guiteras reitera que «el que farem amb aquest document també és complir la sentència que tenim del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'any 2020, i un últim requeriment de fa quatre anys».

La via per a aquesta regularització, tal com s’ha anat explicant al llarg de l’últim any i mig, és la d’una ampliació de l’àrea industrial. Aquesta ampliació farà possible guanyar l’espai de zona verda i vialitat que requereix la llei, i és possible amb la cessió d’uns terrenys que va adquirir l’empresa propietària de l’escorxador que hi ha en el mateix polígon del Prat, a canvi que l’Ajuntament els requalifiqui com a industrials, la qual cosa permetrà l’empresa diversificar l’activitat amb més naus. Alhora, aquesta requalificació no és possible sense la previsió d’un equipament amb la qualificació d’interès públic, i és aquí on entra en joc la planta de biogàs, que es preveu construir en una part d’aquests terrenys cedits.
 

«No s'amplia el sacrifici de porcs»

L’alcalde de Moià, però, afirma i reitera que tota aquesta operació «no comportarà» cap ampliació de l’activitat de l’escorxador com a tal, sinó una «diversificació» de la seva activitat. «L'escorxador seguirà en el mateix lloc, seguirà sacrificant el mateix nombre d’animals. No pot créixer de cap de les maneres, i el document que portem a aprovació ho deixa ben clar».




Escorxador de Moià i els terrenys adjacents al polígon / ARXIU/OSCAR BAYONA

Guiteras concreta que l’ampliació de l’àrea industrial, a banda de compensar els metres quadrats que fan falta de zones verdes, d'equipaments i de vialitat per assolir la regularització, «permetrà crear-hi un complex agroindustrial i biomèdic. Noves activitats que no tenen res a veure amb el sacrifici d'animals, sinó que hi haurà una nau d’elaborats carnis, una sala de congelació, una nau de preassecament de pernils i una nau de fabricació de pet-foods[alimentació per a mascotes]».

I posa en relleu una altra peça, igualment vinculada a l’escorxador: «el complex biomèdic. Un espai dedicat a la investigació, però també directament amb l’operatiu relacionat amb el trasplantament d'òrgans, com les vàlvules dels cors dels porcs per a humans, les còrnies per a humans, i la transformació de la sang del porcí en heparina (anticoagulant). Serà un centre biotecnològic, dels quals només n'hi ha dos al món, un als Estats Units i un altre a Suïssa, i l'altre serà a Moià. I això és el que serà l'ampliació de l'escorxador».

L’alcalde moianès precisa que el document que es portarà a aprovació «deixa ben clar que no s'hi podrà fer qualsevol activitat que no sigui aquesta. És una parcel·la única i, per tant, no es pot subdividir, no es pot vendre, i no es pot canviar l'activitat que hi hagi allà».

Dionís Guiteras insisteix que amb aquest pas «el que fem amb el polígon és regularitzar-lo, complir una sentència, delimitar clarament quina serà l'activitat de l'escorxador, de sacrifici d'animals, i sobretot, l'oportunitat de crear nova indústria, fins i tot nova indústria biotecnològica, que vol dir creació de llocs d'ocupació, de treball, altament qualificats».

I hi afegeix que alhora permetrà que la resta d’empreses que ja hi ha implantades al polígon del Prat «que necessiten créixer i que potser haurien de marxar perquè no poden ampliar, disposin també d’uns 11.000 metres quadrats de terrenys perquè puguin fer-ho».


Guiteras concreta que «en cap cas» es tracta de «les 10,5 hectàrees o dels 12 camps de futbol que corrien de rumors d'ampliació». Precisa que «estem parlant de 2,7 hectàrees, 27.000 m2, per a aquestes noves activitats de l’escorxador, i 1,1 hectàrees perquè les empreses del polígon puguin créixer», i els metres quadrats per a equipaments, zones verdes i vials «que falten per regularitzar el polígon, que algú els ha d’aportar, i que en aquest cas els aporta l'empresa que gestiona l'escorxador».

23 juliol 2026

Regió7 

Futurs arquitectes prenen mides a l’antiga caserna de Moià

Estudiants de la UPC que participen en el taller-concurs convocat per l’Ajuntament ja han pres contacte amb l’edifici, i ara tenen 8 dies per materialitzar les seves idees per transformar-lo en un modern edifici d’habitatges



Jornada de presentació del projecte als estudiants d'arquitectura participants / AJUNTAMENT DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià04 JUL 2026 13:00


Vuit dies al davant per pensar, idear i projectar com es pot transformar el que era l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Moià en un edifici d’habitatge públic flexible i adaptat a les noves realitats socials. Aquest és el repte que afronten durant vuit dies els estudiants d’arquitectura de la UPC que han decidit participar en el taller-concurs (workshop) intensiu que ha convocat l’Ajuntament posant-los al davant aquest cas real.


Aquest divendres, els alumnes ja han tingut una primera presa de contacte. Desplaçats fins a Moià, en una trobada que ha començat a Cal Comadran (un dels projectes del mandat), han pogut conèixer de primera mà l’edifici (de propietat municipal) que des de fa anys està totalment en desús i al voltant del qual haurà d’esprémer les seves idees.







Un moment de la jornada de presentació d'aquest divendres / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Els equips participants definiran el programa de necessitats i desenvoluparan propostes conceptuals capaces de donar resposta als desafiaments contemporanis de l’habitatge col·lectiu. El taller planteja la rehabilitació com un procés obert i evolutiu, on la preservació i valoració del que ja és existent conviu amb la capacitat de transformar-lo. Des d’aquesta perspectiva, segons les bases de la iniciativa, «la reutilització de materials i recursos de proximitat, la flexibilitat dels habitatges i la possibilitat de reconfigurar els espais al llarg del temps esdevenen estratègies fonamentals per donar resposta a les necessitats canviants dels seus habitants».


El workshop conclourà amb dues presentacions. La primera, a l’Ajuntament de Moià, on les propostes es compartiran amb representants municipals i la comunitat local. La segona tindrà lloc a l’escola d’arquitectura, en una sessió amb arquitectes convidats que permetrà debatre i contrastar els projectes. Serà el 14 de juliol que tindrà lloc el lliurament final dels treballs, després de passar per tot aquest procés de vuit dies de reflexió, projecció i debat intern.

Tal com ja explicar Regió7, amb aquesta iniciativa el govern de Moià (AraMoià-ERC) fa el primer pas per donar nova vida a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Un immoble molt visible, ja que està situat en una de les portes del municipi (a tocar de l’entrada est per la carretera C-59), i que des de fa anys és de propietat municipal. El consistori fa temps que té entre els seus plans destinar aquest edifici a habitatge públic, perquè la capital del Moianès és una de les poblacions on el mercat està especialment tensat per manca d’oferta.

Per aquest motiu, ha plantejat aquest un taller-concurs amb un grup d’estudiants d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) perquè aquests llancin propostes i idees per a la futura transformació de la caserna. El que es pretén és «fer una captació d’idees innovadores que ens puguin servir per després posar-les en el plec de condicions d’una licitació del projecte d’arquitectura posterior».

4 juliol 2026

Regió7 

Moià fa un primer pas amb estudiants d’arquitectura per donar vida a l’antiga caserna

L’Ajuntament convoca un taller amb alumnes de la UPC perquè plantegin propostes per a la rehabilitació de les antigues dependències de la Guàrdia Civil, que es volen destinar a habitatges



L'antiga caserna fa anys que és municipal, tot i que va passar per un concurs de creditors / ARXIU/MIREIA ARSO
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià03 JUL 2026 6:25


El govern de Moià (AraMoià-ERC) ha fet el primer pas per donar nova vida a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Un immoble molt visible, ja que està situat en una de les portes del municipi (a tocar de l’entrada est per la carretera C-59), i que des de fa anys és de propietat municipal. El consistori fa temps que té entre els seus plans destinar aquest edifici a habitatge públic, perquè la capital del Moianès és una de les poblacions on el mercat està especialment tensat per manca d’oferta.


Aquest juliol el municipi acollirà un taller-concurs amb un grup d’estudiants d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la que ha establert un conveni de col·laboració perquè aquests llancin propostes i idees per a la futura transformació de la caserna. Aquest divendres ja visitaran l’espai i el poble per conèixer les característiques de l’edifici i l’entorn, a partir d’aquí treballaran les seves propostes i al llarg de les pròximes setmanes les presentaran. Tot i que es té clar que la funció essencial que ha d’acabar tenint és la d’habitatge, la idea és que sigui prou «oberta» perquè s’adapti a diferents tipologies.

Jacint Monsech, regidor de Projectes Estratègics, explicava en el ple municipal en el qual es va exposar aquesta iniciativa que «és una manera diferent d’afrontar un projecte de rehabilitació d’un edifici. Creiem que la transformació de l’antiga caserna mereixia poder tenir una mirada una mica més àmplia que no pas la simple rehabilitació des d’un punt de vista arquitectònic, i simplement fer un rentat de cara als pisos i convertir-lo en un nou parc d’habitatge».

Nova mirada

El que es proposa amb aquest taller i concurs amb els estudiants de la UPC és «fer una captació d’idees innovadores que ens puguin servir per després posar-les en el plec de condicions d’una licitació del projecte d’arquitectura posterior».

Monsech subratllava que «ho fem perquè és un edifici important de Moià, situat en una de les entrades, i pensem que valdria la pena tenir en compte altres aspectes que no siguin només els més pragmàtics. Demanarem als alumnes d’aquest taller que tinguin present les noves formes de viure, l’accessibilitat evidentment, la sostenibilitat, però que també hi hagi una mirada de gènere a l’hora de plantejar la distribució dels habitatges. Que sigui un espai d’inclusió i de socialització».

L’estructura de la iniciativa amb els estudiants, segons va detallar, és que el taller durarà una setmana, «i al final hi haurà un lliurament de projectes. I hem demanat a un grup d’una quinzena d’arquitectes que operen a Moià que ens ajudin a rebre les propostes dels estudiants per fer amb ells i amb els professors una valoració conjunta. D’aquí n’haurien de sortir una desena o quinzena de propostes». A partir d’aquí, segons el regidor de Projectes Estratègics, la idea és que «això agafi una altra dimensió, potser en l’àmbit més polític en el qual podrem exposar aquestes propostes, valorar quines són interessants per al poble, quines podem assumir, per posar-les en el futur plec de condicions».


Tot i que se li ha donat un cert format de concurs, Jacint Monsech subratllava en el ple municipal en el qual es va tractar (es va aprovar una modificació de crèdit per tirar-lo endavant), que «no volem comprometre cap de les idees que es proposin. Hem fet un contracte amb la UPC en el qual queda clar de qui és la propietat intel·lectual i qui té els drets d’explotació de qualsevol idea que puguem capturar. Tindrem la plena llibertat d’utilitzar aquestes propostes, respectant la propietat intel·lectual de l’arquitecte-estudiant».

Monsech també va deixar clar que la finalitat central de l’antiga caserna és el de fer-hi habitatge públic, i que, per anàlisis anteriors, n’hi podrien sortir una vintena, més els espais comuns. Però que «no hem volgut condicionar. Deixarem que siguin propostes que no estiguin mediatitzades pel nostre entorn i experiència. Volem que es reflexioni sobre un espai flexible i que ens sorprenguin».

L’alcalde, Dionís Guiteras, concretava que el projecte pretén que aquest edifici «serveixi per a les primeres vegades, en les quals necessitem ajut, necessitem un espai on poder-nos endreçar... i que sigui un edifici municipal el que t’ajudi a superar aquestes primeres vegades, i em refereixo a diferents etapes de la vida que són primeres vegades». I hi afegia que «fem ara això perquè sabem que sortiran ajuts per a la rehabilitació d’edificis públics i no ens podem permetre que quan surin les subvencions no ho tinguem a punt. I potser haurem de prendre decisions els que estem aquí, però sobre una base que ens hauran aportat aquestes estudiants i aquests arquitectes».

L’antiga caserna va esdevenir un dels símbols (juntament amb el pàrquing sota la plaça del CAP) de l’època que l’Ajuntament moianès es va ‘popularitzar’ com un dels més endeutats de Catalunya. Després dels successius governs de CiU, va acabar embargat entre els actius de la fallida empresa municipal MoiàFutur. L’actual executiu d’AraMoià-ERC va aconseguir salvar-la, fa justament set anys, del concurs de creditors en el qual s’havia submergit aquella societat i que tornés a ser un actiu municipal. Des de la marxa del cos armat, però, està en desús, tot i que, precisament, la societat MoiàFutur tenia entre els seus plans la rehabilitació com a edifici d’habitatges abans de caure en la fallida, l’embargament i el concurs de creditors.

3 juliol 2026

Regió7 

Moià tanca demà els contenidors d’orgànica i rebuig

Aquestes dues fraccions passen a anar amb targeta identificativa



Una de les àrees de contenidors de Moià, la del carrer Jacint Vilardell | Sebastià Renom

Isaac Domínguez
30/06/2026
Moià


Moià fa canvis en les escombraries a partir d’aquest 1 de juliol.

L’objectiu és incrementar el percentatge de recollida selectiva i reciclatge, en un servei que es presta a través del Consorci de Residus del Bages.

Els contenidors de plàstic, vidre i paper-cartró continuaran oberts als carrers, igual que ara.

En canvi, el d’orgànica s’obrirà només amb una targeta vinculada a cada habitatge o al mòbil. S’hi podran dipositar restes cada dia.

El de rebuig –tot allò que no es pot reciclar– també funcionarà amb el mateix mètode i, en aquest cas, es podrà obrir un únic dia a la setmana: o dijous o diumenge.

“És un canvi que demana un simple esforç al ciutadà i, alhora, molt més econòmic que el porta a porta”, explica l’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-AM). De fet, la majoria de municipis sota paraigua del Consorci de Residus del Bages han anat seguint aquesta estela, inclòs l’Estany.

La implementació té l’objectiu d’arribar a un 65% de recollida selectiva l’any 2035, d’acord amb la normativa de la Unió Europea. Actualment, el percentatge a Moià se situa al 37%, per sota de la mitjana catalana del 49%.


El canvi també ve en part motivat per la pujada de preu del rebut d’escombraries.

Segons l’alcalde, l’increment es deu a la directriu comunitària que el cost del servei de recollida l’ha de cobrir íntegrament la ciutadania, és a dir, que no es pot sufragar parcialment amb recursos municipals.

A més a més, el preu per dipositar residus a l’abocador de Manresa ha pujat –i continuarà pujant– els pròxims anys.

Ara es paga a 53 euros per tona, la meitat dels 100 que valdrà el 2031. “És una mesura perquè es recicli millor i reduir un 10% els residus que acaben a l’abocador”, apunta Xavier Bosch, gerent del Consorci del Bages per la Gestió de Residus.

L’any passat Moià hi va aportar 1.674 tones d’escombraries. “Del total, el 60% eren matèria orgànica, és a dir, vam pagar 50.000 euros més que si haguéssim reciclat correctament”, exemplifica Guiteras.

Més enllà de les targetes i els canvis en la fracció orgànica i la de rebuig, el nou model comportarà altres canvis: se substituiran tots els contenidors existents i es retiraran els de residu de poda.

Pel que fa a la recollida de voluminosos, les andròmines ja no es podran deixar al carrer, sinó que s’haurà de trucar als serveis municipals i concertar cita prèvia concreta (trucada o enviar un Whatsapp al número 605 332 840).

L’obertura del contenidor de fracció resta només un dia a la setmana ha suscitat descontent entre els vilatans, preocupats per si n’acumularan massa.

El municipi disposarà de 52 àrees de residus completes, que inclouran 5 contenidors: resta, orgànica, paper-cartró, envasos i vidre. Els habitants podran llençar les deixalles en qualsevol. Seran les mateixes que ja existeixen, a excepció de la situada a la plaça Major, que desapareixerà, i la ubicada al carrer del Palau, que s’ajuntarà amb la del Carrer Richard Wagner i es desplaçarà a l’altell de formigó construït davant l’Hospital Residència. 

30 juny 2026

el9nou

Reduir com a mínim un 60% les deixalles que es porten a l'abocador, objectiu del pas de Moià als contenidors tancats

La capital del Moianès farà aquesta setmana el canvi cap als dipòsits amb accés amb targeta personalitzada, que en el cas del de la fracció resta només es podrà obrir un cop a la setmana



Contenidors de resta i d'orgànica que s'implanten per al nou sistema / AJUNTAMENT DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià29 JUN 2026 6:26


«Actualment, recollim del contenidor de rebuig 17.500 tones anuals de deixalles que van a parar a l’abocador. D'aquestes 17.500 tones, el 60% és matèria orgànica, que no hi hauria d’anar. Si aconseguim descomptar aquest 60% que és de matèria orgànica perquè fem que no vagi a parar al dipòsit, l'estalvi seria enorme».


Aquestes són les dades principals que l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va posar sobre la taula en el darrer ple municipal, a les portes de la implantació del nou model de recollida de la brossa, que es farà aquesta setmana. Sistema que el govern de la capital del Moianès (AraMoià-ERC) confia que permeti fer aquest salt endavant en matèria de reciclatge i en estalvi de costos de tractament. «Perquè aquesta taxa va creixent. I el que pretenem amb el tancament dels dos contenidors és que la gent posi els residus allà on toca. Com més tardem més ens costarà el rebut», hi afegia.


I és que el que Moià posarà en marxa a partir d’aquest dimecres 1 de juliol és un dels considerats sistemes avançats per incrementar els nivells de reciclatge i situar-se en els índexs que demana Europa. El model de contenidors amb accés restringit, que ha proliferat entre bona part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (ens del qual formen part els municipis de la comarca i els que ho eren i ara formen part del Moianès).


Aquest sistema consisteix, bàsicament, en el fet que per obrir determinats contenidors (orgànica i resta) es disposa d’una targeta personalitzada, la qual cosa permet registrar-ne l’ús. En el cas de Moià, cada habitatge disposarà de dues targetes identificatives per poder obrir els contenidors. L’obertura també es podrà efectuar mitjançant l’aplicació mòbil BitPayt.

La matèria orgànica es podrà dipositar cada dia de la setmana accedint-hi amb la targeta, i s’hauran de llençar sempre dins de bosses compostables. Per facilitar-ne l’ús, es posarà en funcionament una màquina expenedora de bosses compostables gratuïtes, que estarà ubicada a Cal Comadran. Cada habitatge en podrà recollir fins a 60 cada 3 mesos i s’hi podrà accedir mitjançant la targeta identificativa.

La clau del sistema està, però, en el contenidor de la resta, que només es podrà obrir un dia de la setmana: els dijous o diumenges (cal tenir present que a Moià té un pes important la segona residència). Però ja es preveuen i s’estableixen casos especials. Els habitatges que necessitin dipositar bolquers o materials sanitaris podran disposar d’un ús ampliat del contenidor, prèvia sol·licitud.


Pel que fa als contenidors d’envasos, paper i cartó i vidre continuaran sent oberts i accessibles sense targeta, tal com fins ara. L’Ajuntament garanteix que a totes les àrees de recollida hi haurà disponibles les cinc fraccions.

Durant les últimes tres setmanes informadors ambientals han difós la informació sobre el nou sistema amb trobades a Cal Comadran, i han lliurat el kit amb les targetes personalitzades. Aquests agents ambientals continuaran oferint servei durant unes setmanes en una carpa a la plaça del CAP i seguiran lliurant targetes.

Al llarg d’aquests dies s’anirà fent el canvi total de contenidors, i allà on ja s’instal·lin els nous quedaran oberts fins a la posada en servei oficial del sistema, el dia 1, quan es tancaran els de les dues fraccions esmentades
 

Cinquena capital

Amb Moià seran ja cinc les capitals de comarca de l’àrea de Regió7 que hauran fet aquest pas cap a la implantació dels models avançats de recollida de residus, que tenen com a objectiu principal un increment dels índexs de reciclatge i, com a conseqüència, una reducció de la quantitat de brossa que va a parar a l’abocador (en el cas de Moià, al de Bufalvent de Manresa, ja que forma part del Consorci).

En concret, fins ara Manresa i, parcialment, la Seu d’Urgell han implantat el model que ha decidit assumir també la capital del Moianès. Mentre que Berga i Solsona han optat pel porta a porta. Ho tenen pendent Igualada i Puigcerdà.


Més de la meitat de les poblacions de l’àrea d’influència de Regió7 ja han apostat per algun d’aquests nous sistemes i han deixat enrere els contenidors convencionals.

29 juny 2026

Regió7 

Veïns de Moià plantegen regularitzar el polígon del Prat sense ampliar l’escorxador ni fer la planta de biogàs

L’alternativa, que el govern es disposa a analitzar, proposa eixamplar l’àrea industrial cap al nord amb perspectives d’un futur enllaç amb el polígon Pla Romaní



Un dels carrers del polígon que queda tallat per un dels extrems / AVEMODES
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Jordi Escudé
Moià25 JUN 2026 6:25


Regularitzar el polígon del Prat de Moià mitjançant la creació d’un vial addicional que permeti la seva continuïtat cap al nord, i sense la necessitat d’ampliar l’escorxador ja existent ni de construir la planta de biogàs com planteja l’equip de govern d’Aramoià, que orienta l’expansió cap al sud. És la proposta que l’associació de veïns Moià sud per la defensa de la salut, la natura i la cultura (AVEMODES), ha fet arribar a l’Ajuntament, que diu que l’estudiarà.


La proposta sorgeix enmig de la polèmica que fa temps que s’arrossega al poble sobre com legalitzar el polígon del Prat, que ha de créixer per poder complir, entre altres coses, amb els paràmetres de zona verda i d’equipaments que requereix la llei. Fins ara, el govern d’Aramoià ha defensat l’alternativa d’expandir-lo cap al sud, en uns terrenys de la finca de Castellnou que el propietari de l’escorxador va adquirir per poder ampliar la seva activitat. Part dels terrenys els cediria a l’Ajuntament a canvi de la requalificació que l’empresa necessita per créixer. A més, com que es tracta de sòl protegit, l’operació requereix alguna construcció considerada d’interès públic, que podria proporcionar la planta de biogàs que proposa Aramoià.


La posició del govern, lligada a l’escorxador i la planta de biogàs, ha generat molta controvèrsia al poble, i per això, des d’AMEVODES s’ha fet ara un nou plantejament, que també implica una modificació urbanística de requalificació de terrenys, però obvia la seva vinculació amb aquests dos equipaments. La seva proposta parteix del fet que ara mateix, el polígon del Prat té tres vials paral·lels que enllacen amb l’avinguda del Prat, principal artèria del polígon, però que acaben en un cul-de-sac perquè el seu extrem situat més al nord desemboquen en uns camps agrícoles. Fan prop de 50 metres de llargada i una amplada de 10,5 que, al tractar-se d’uns carrers sense sortida, són insuficients per garantir les maniobres dels vehicles d’emergència que requereix la llei en cas de necessitat (18 metres de diàmetre lliures d’obstacles).


Amb la proposta de l’equip de govern aquesta deficiència no es resol, diuen els veïns. En canvi, la solució que ells plantegen implica construir un nou vial paral·lel a l’avinguda del Prat que doni sortida a aquests tres carrers pel nord, amb la qual cosa «ja es compliria amb les normatives de seguretat en cas d’incendi», apunta Esteve Padrós, membre de l’entitat veïnal. A més, «és una proposta amb perspectives de futur», afegeix, tenint en compte que la vial addicional es prolongaria amb una rotonda que, mitjançat un altre vial, més endavant podria connectar amb el polígon Pla Romaní, que hi ha uns metres més al nord, i d’aquesta manera s’aconseguiria una compactació de les dues àrees.

Per altra banda, l’alternativa dels veïns també preveu aprofitar l’operació per incloure la superfície requerida de zona verda i d’equipaments per poder legalitzar el polígon.
El govern ho estudiarà

L’associació veïnal ja ha fet arribar la seva proposta a l’Ajuntament, i «des del moment que la vam rebre, la vam traslladar als serveis tècnics perquè l’avaluïn», assegura l’alcalde, Dionís Guiteras, amb el propòsit de «reunir-nos pròximament amb els representants de l’associació per donar-los una resposta». A partir d’aquí, afegeix, «parlarem de dades i no d’apriorismes, i si la seva proposta és millor que la que nosaltres hem estat treballant i que estem enllestint, la comprem». Per altra banda, «si planteja problemes, ho parlarem exclusivament des del punt de vista tècnic, res polític. En això no es tracta del que jo o l’equip de govern pensi, sinó d’analitzar-lo tècnicament», sosté l’alcalde.


En tot el procés lligat a la regularització del polígon, l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs, Guiteras sempre ha defensat la predisposició del govern a tenir en compte altres possibles alternatives a la proposada pel propi executiu. En aquest sentit, diu que «estem molt agraïts que algú presenti una proposta. Sabem com és de difícil fer un plantejament, per la qual cosa té un enorme mèrit. Han fet un esforç que mereix un tractament i una resposta el màxim de respectuosa i argumentada, des d’un vessant tècnic, i això és el que farem en els pròxims dies», conclou.

25 juny 2026

Regió7 

Moià renovarà la gespa del camp de futbol amb una inversió de 369.000 euros

L'herba actual es va instal·lar el 2006 i presenta un desgast evident que afecta la pràctica esportiva, segons l'Ajuntament


Vista aèria del camp de futbol municipal de Moià / Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià04 MAI 2026 6:25

L’Ajuntament de Moià ha aprovat el projecte de renovació integral de la gespa artificial del Camp de Futbol Municipal, instal·lada l’any 2006 i que, per tant, ja ha arribat al final de la seva vida útil. Segons el consistori, l’herba presenta “un desgast que dificulta el correcte desenvolupament de la pràctica esportiva”. Les obres tindran un cost de 369.000 euros.


El projecte, recentment aprovat, preveu diverses actuacions de millora. La més rellevant és la substitució de la gespa artificial actual per una de nova, “d’alta gamma” i “dissenyada específicament per a la pràctica del futbol, amb l’objectiu de millorar la qualitat del joc”.


La Unió Europea va anunciar l’octubre de 2023 que, a partir de 2031, quedarà prohibit l’ús de cautxú com a material de reblert en la gespa artificial dels camps de futbol, ja que es tracta de “la font més gran d’alliberament de microplàstics afegits intencionadament al medi ambient”. En aquest context, el projecte contempla la substitució del cautxú per sorra de sílice rodona, “una solució més sostenible, neta i eficient”, segons l’Ajuntament.


Malgrat l’estat actual, el consistori preveu recuperar part de la gespa retirada per donar-li una segona vida en espais amb una menor càrrega d’ús que el camp de futbol. Finalment, també es millorarà el sistema de reg, que es revisarà i es posarà a punt, amb el manteniment dels motors i la substitució dels canons de reg per models més eficients en el consum d’aigua.

L’obra té un pressupost total de 369.302,83 euros. Per finançar-la, l’Ajuntament de Moià ha obtingut una subvenció de 160.000 euros del Consell Català de l’Esport. Aquest ajut, emmarcat dins del Pla de xoc per a la modernització dels equipaments esportius de titularitat pública, implica un cofinançament municipal del 25%.

En els pròxims dies s’iniciaran els tràmits per a la licitació de les obres. Un cop adjudicades, es preveu que els treballs tinguin una durada aproximada de dos mesos. La regidora d’Esports, Eva Roger, ja va declarar el desembre passat a Regió7 que, tot i que encara no hi ha un calendari definit, es preveu que el canvi es pugui dur a terme al llarg d’aquest 2026: "En aquest tipus d’instal·lacions, només hi ha dues finestres per fer-ho amb el mínim impacte a la competició, a l'estiu o al desembre".

20 anys d'ús

A Catalunya, la majoria dels camps de futbol disposen de gespa artificial, un material amb una vida útil d’entre 10 i 12 anys. En el cas de Moià, però, l’actual ja en té 20. “Feia molta falta, perquè està força utilitzada”, assegurava Roger. Precisament per això, tot i que el Pla de xoc permetia presentar fins a tres projectes, l’Ajuntament va optar per centrar tots els esforços en aquest, que considerava “realment urgent”.

La substitució de la gespa era una de les iniciatives incloses en el programa electoral d’Ara Moià, que governa amb majoria absoluta. Tot i això, i tenint en compte els antecedents d’endeutament del municipi, “teníem clar que ho havíem de tirar endavant a través d’una subvenció”, explicava la regidora.

Aquesta temporada, el camp de futbol dona servei a 16 equips i 236 jugadors. Es tracta, doncs, d’un dels equipaments més utilitzats pels infants, els joves i les famílies de la vila.

4 maig 2026

Regió7

Empresaris del polígon El Prat de Moià avalen el pla de l’equip de govern per regularitzar-lo Empresaris del polígon El Prat de Moià avalen el pla de l’equip de govern per regularitzar-lo

L’associació de propietaris demana a l’Ajuntament que continuï amb la tramitació del projecte que «dona solució als problemes de legalitat urbanística»



Una part del polígon El Prat, amb l'escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià09 FEB 2026 13:16

L’associació de propietaris del polígon El Prat de Moià donen ple suport a la modificació urbanística que vol impulsar l’equip de govern d’Aramoià a la zona per poder-lo ampliar i fer possible la seva regularització. Així ho han expressat els empresaris en un comunicat adreçat a l’Ajuntament en què insten a tots els grups a continuar amb la tramitació d’aquesta proposta i procedir a la seva aprovació inicial i definitiva.


L’empresariat és conscient «de la insistent pressió social» manifestada per una part de la població i entitats ecologistes en contra d’una proposta que inclou l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la construcció d’una planta de biogàs. En el comunicat no fan referència a aquests dos projectes, però insisteixen en la idoneïtat de la proposta presentada perquè «compleix la legalitat», i «dona una solució a tots els problemes de legalitat urbanística existent, donant una viabilitat legal a les empreses». Més enllà d’això, també diuen que solucionaria «el problema de mobilitat i de trànsit de dins el nucli urbà», es comprometen a treballar per assolir l’aprovació definitiva del projecte, i es posen a disposició de polítics, tècnics i opositors per incloure-hi possibles suggeriments.


L’associació de propietaris recorda que fa deu anys que s’ha treballat «amb diversos intents» per donar solució als problemes del polígon, però que mai no s’han arribat a resoldre. Admeten que «potser ha crescut de manera poc ordenada, però sempre pensant que s’estava complint amb la legalitat», en el sentit que «hem sol·licitat permisos i llicències que se’ns han anat concedint per part de l’Ajuntament». Entenen que ara el consistori té una nova solució sobre la taula i que, en comptes de veure’s afectat per múltiples reclamacions de responsabilitat patrimonial per part de les empreses, «s’ha obtingut l’aprovació d’un avenç de la modificació del pla general amb un consens de la immensa majoria dels empresaris del polígon i ha estat ratificat per la Generalitat».

Segons consta en el comunicat, les empreses del polígon El Prat donen feina «a més de 600 famílies, amb uns 1.200 llocs de treball i tres de les empreses més grans de la comarca».

9 febrer 2026

Regió7

Moià inicia l’enderroc de part de les Faixes, on preveu fer un centre cultural

S’està tirant a terra la façana posterior i l’annex de la sala de calderes, i es prepara tot l’espai per quan es disposi del projecte constructiu redactat i tancat



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià04 FEB 2026 6:25


Moià ja té en marxa l’execució del segon gran projecte que l’Ajuntament es va fixar per a aquest mandat en l’àmbit d’equipaments: la transformació de la part central de l’antiga fàbrica de les Faixes en el futur gran centre cultural del municipi, donant continuïtat a la sala que ja es va condicionar fa uns anys en una petita part d’aquest gran recinte de la capital del Moianès.


De moment, en aquest inici d’any s’avança en la primera fase, que és la dels enderrocs. Així, en aquest principi d’any s’està treballant amb l’aterrament de la façana posterior i l'annex de la sala de calderes. També s'han desmuntat forjats i es comencen a fer prospeccions.



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ

Aquest enderroc s’ha accelerat perquè s’ha de donar resposta als ajuts que l’Ajuntament té concedits per a la materialització del projecte dels fons europeus Next Generation. De fet, tot just el passat mes de desembre el ple municipal va aprovar el projecte concret corresponent a aquesta fase.


El pla de l’Ajuntament de Moià és convertir les naus de les Faixes II en un espai per a la cultura i les arts, i això inclou des d’exposicions, fins a la dansa, la música, el teatre o el circ. A l’estiu va adjudicar en un mateix paquet de 5,8 milions d’euros la redacció del projecte i l’execució de l’obra, a càrrec de l’empresa Constructora d’Aro.



Treballs d'enderroc que ja s'estan portant a terme a l'edifici de les Faixes II / AJUNTAMENT DE MOIÀ

El projecte es redacta partint d'una primera proposta que ja defineix força com serà aquest futur complex. L’edifici, que data del 1924, té dues plantes, i s’hi farà una remodelació integral. L’entrada serà per la façana sud, que dona a la carretera de Manresa. Serà un ampli espai des d’on s’organitzaran els recorreguts interiors, i on també es podran fer exposicions de gran format i activitats teatrals i coreogràfiques. També donarà pas a un espai adjacent que s’habilitarà com a jardí d’hivern en forma de pati amb arbres.

A dins, també hi haurà una gran sala polivalent i altres de dimensions diverses que s’aniran adaptant segons les necessitats amb envans mòbils, i amb una platea inclosa. També hi ha prevista la insonorització d’aules per a activitats musicals, i una part de l’edifici es reservarà per al futur trasllat definitiu de l’escola de dansa en aquest emplaçament.


Tot plegat es distribuirà entre les dues plantes que té la nau, on també hi haurà vestidors, espais de guarda-roba, espais d’emmagatzematge, oficines, despatxos, sales de reunions i els serveis.

Un cop rehabilitada, la futura nau de les Faixes II serà un edifici energèticament sostenible, amb plaques fotovoltaiques a la coberta, mentre que amb el pati interior es vol generar un espai naturalitzat amb arbres que facin ombra.

Tot l’entorn, situat entre la carretera de Manresa (al sud), el grup d’edificis que donen al carrer Santa Magdalena (al nord), i el carrer de Miquel Martí i Pol (a l’oest); està afectat per aquesta modificació urbanística que s’està tramitant, i es desenvoluparia més endavant. Inclou l’antiga nau que ara es rehabilitarà, i també habitatges unifamiliars desocupats de l’antiga fàbrica, i un edifici d’ús residencial. La modificació preveu requalificar els edificis del carrer Miquel Martí i Pol com a habitatges de protecció pública, i l’eliminació de barreres arquitectòniques. També es contempla l’obertura d’un espai entre el carrer Santa Magdalena amb la carretera de Manresa.

Com es deia, el projecte està subvencionat amb 2,8 milions dels fons europeus Next Generation, la qual cosa condiciona molt els terminis, que estableixen que el temps per acabar les obres s’esgota el primer trimestre d’aquest any. Per aquest motiu, segons va detallar l’executiu d’AraMoià-ERC, en la redacció del projecte es fa una fase d’enderrocs previs que és el que s’està fent ara per temes de seguretat, sanejament, preparació del perímetre exterior, i encarrilar així l’obra pròpiament de construcció perquè es pugui començar tan bon punt es disposi del projecte redactat i tancat.

El consistori té pendent de resposta una sol·licitud formal que ha traslladat al ministeri demanant una pròrroga del termini d’execució de les obres.

4 febrer 2026

Regió7

La divisió de Moià reflectida al ple: "No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme"

La sessió ordinària celebrada ahir es va viure amb retrets i acusacions, especialment entre la CUP i Aramoià, centrades en l’ampliació del polígon del Prat
A l’exterior de l’Ajuntament una setantena de veïns es van mobilitzar i, mentre aplaudien les intervencions de la cupaire Lakshmi Roset, rebutjava les de l’alcalde

Imatges de la concentració en contra de l'ampliació del polígon de Moià, ahir, durant el ple municipal / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 16:29Actualitzada 29 GEN 2026 17:18

Un poble dividit i un ambient tens. Això és el que millor defineix el ple municipal de Moià celebrat ahir, 28 de gener. Era fàcil preveure que no seria una sessió relaxada ni harmònica, sobretot tenint en compte que, a l’exterior de l’Ajuntament, una setantena de persones s’hi concentraven per reclamar que s’assumissin els resultats de la consulta. Els cops i contracops —principalment entre la CUP-Capgirem i Aramoià (ERC)— van marcar una sessió que no va deixar ningú indiferent i que va transcórrer en paral·lel a la mobilització ciutadana, des d’on es cridaven consignes contràries al projecte d’ampliació del polígon.


La primera mitja hora del ple va transcórrer amb relativa normalitat. Els entrebancs van arribar en abordar el 7è punt de l’ordre del dia: la moció presentada pels tres partits de l’oposició —CUP, PSC i Junts— que instava l’equip de govern a tenir en consideració el resultat de la consulta no referendària celebrada l’11 de gener, qualificada de “clara, contundent i inequívoca”. Aramoià, amb majoria absoluta, hi va votar en contra i no va prosperar. Així i tot, el govern municipal va acceptar obrir un procés de diàleg, sempre partint de dues premisses que considera innegociables: l’escorxador no es tancarà i el polígon s’ha de regularitzar amb urgència.


Jofre Torras, Maria Tarter i Montserrat Girbau, de Junts per Moià, Montví i Montjoia / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Els posicionaments polítics ja queden recollits a la crònica del ple; resta, però, explicar com es va viure la sessió. L’ambient va estar marcat per un intens intercanvi de retrets, recriminacions i acusacions, especialment entre la CUP i ERC. Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, va iniciar la seva intervenció amb contundència, assegurant que, després d’haver viscut en primera persona la jornada participativa de l’11 de gener, “no acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar el que va sortir a les urnes”. No va trigar a retreure l’absència d’Aramoià el dia de la consulta: “Si us haguéssiu dignat a venir, hauríeu vist el mateix que nosaltres: un poble il·lusionat, amb ganes de decidir el seu futur”, un fet que va qualificar d’“històric”.


Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Sense entrar en el rerefons tècnic, Roset va continuar afirmant que “no podeu imposar projectes que la gent no vol” i va recordar que els veïns tenen “tot el dret del món a decidir sobre allò que els convé”. Malgrat que el projecte del polígon s’ha personalitzat sovint en la figura de l’alcalde —com evidencien els càntics escoltats ahir dins la sala de plens, provinents de l’exterior de l’Ajuntament, on fins i tot se’l va acusar de “dictador”—, la regidora cupaire es va adreçar directament a tot l’equip de govern: “De tu, Dionís, m’ho esperava, perquè has demostrat àmpliament que no tens cap voluntat que la gent participi, però aquí hi ha molts regidors que mereixeu el meu respecte i aquest seguidisme no l’entenc. Us demano que, des del vostre esperit crític, voteu a favor de la moció”. També va interpel·lar directament Montse Ferrer, regidora des de fa anys al consistori: “No deixis que tot el que has treballat per l’Ajuntament se’n vagi a la merda per imposar aquest projecte”.

La petició no només no va prosperar, sinó que va provocar una reacció immediata de l’equip de govern. Un rere l’altre, els regidors d’Aramoià van defensar el projecte amb un denominador comú: hi creuen i no se’n desvincularan, encara que els pugui costar les eleccions. “Ni som ximples ni titelles. Aquest tema ens ha ocupat moltes hores i crec que tots pensem el mateix: s’ha de trobar una solució per al polígon”, va afirmar la regidora Eva Roger. Per al·lusions, Montse Ferrer va intervenir: “Fa 14 anys que estic aquí i la feina feta ens avala. Estic molt tranquil·la. No volem imposar un projecte; treballarem per millorar-lo, buscar el màxim consens i continuar aixecant tota la merda que s’ha trobat l’Ajuntament des que vam entrar”. En la mateixa línia, Gemma Bisbal va assegurar que les iniciatives no han vingut de nou: “Estaven al programa electoral, es van validar a les urnes i, per això, continuarem endavant encara que ens costi les pròximes eleccions”.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

En resposta a l'oposició, especialment a la CUP, l’alcalde Dionís Guiteras va justificar l’absència del govern a la consulta assegurant que no es van sentir interpel·lats, sobretot per la impossibilitat d’arribar a un acord sobre la pregunta: “La comissió promotora va deixar molt clar que no tenien res a negociar”. El polític va insistir que el problema de fons és la necessitat de regularitzar el polígon i que la consulta se centrava en l’escorxador i la planta de biogàs: “Si només es pregunta per una part i no per l’altra, no ens podem sentir cridats a votar. No vam deixar d’anar-hi per manca de compromís democràtic, sinó perquè no ens sentíem interpel·lats”, va puntualitzar. “Sempre hem estat quan s’ha hagut de votar i sempre hem escoltat tothom”, va concloure, adreçant-se directament a Roset.


L’alcalde va titllar el debat amb la cupaire d’“absurd” i va assegurar que “per més mentides que es diguin, no canviaràs la realitat”. Tot i afirmar que no volia entrar en la disputa, va lamentar que “no s’ha jugat amb les mateixes cartes”, en referència a la denúncia presentada per l’entitat ecologista El Fanal a la Fiscalia: “He sabut avui que han estat ells perquè m’han fet arribar el decret de desistiment. No he pogut dir tot el que podia perquè m’estaven investigant”. Segons Guiteras, el document conclou que “ho estem fent bé, que l’escorxador no es pot tancar i que hi ha una sentència del 2022 que dona sis mesos per regularitzar el polígon”. Som el 2026 i, fins ara, “no s’ha trobat cap solució”.

Roset va qualificar de “ridícul” aquest argument: “Teniu tots els altaveus del món, tothom coneix la vostra versió i, així i tot, han votat que no”. També va demanar que no s’assenyalessin membres d’El Fanal: “És terrible aquest assetjament a persones que mereixen respecte i que han complert amb les seves obligacions com a ecologistes”. Amb un to més conciliador, Maria Tarter (Junts) i Susana Tapia (PSC) van apel·lar al diàleg per trobar una solució compartida.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Pel que fa a la petició de suspendre els tràmits, Guiteras va argumentar que “no es pot fer perquè les empreses del polígon estan administrativament en fals”: “Si ara tirem enrere l'aprovació inicial que suspenia llicències i ens donava marge, ningú ens garanteix que aquesta suspensió continuï vigent”. Tot i això, va reiterar la “mà estesa absoluta” per iniciar un procés de diàleg. També va recordar que la situació ve de mandats anteriors, sota l’alcaldia de Josep Montràs: “Això no ho hem fet nosaltres, com tampoc el deute, l’aparcament del CAP, la caserna o la urbanització de Montví, però ens hem trencat la cara per arreglar-ho”. “Aquí ha de guanyar el poble”, va concloure.

Visiblement desgastat i amb un punt d’enfadament, l’alcalde va recordar que durant anys s’han explorat diverses opcions per regularitzar el polígon del Prat —el veritable problema de fons—, però que aquesta és la primera que ha rebut el vistiplau d’Urbanisme. En resposta, la CUP va negar que les empreses hagin de tancar si no es regularitza el polígon: “La llei sempre intenta garantir la continuïtat de l’activitat empresarial”. “Afirmar que sense l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs no es pot regularitzar el polígon és xantatge emocional”, va afegir Roset. Guiteras li va replicar amb duresa: “No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme”.

Així, el projecte tira endavant amb el compromís d’obrir un procés de diàleg amb partits i entitats, però la fractura entre els dos blocs sembla cada vegada més profunda. Caldrà veure com es resol un conflicte que, de moment, continua enquistat. 

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2026

Regió7

 

Aramoià rebutja la moció de l’oposició i manté el projecte del polígon del Prat

L’equip de govern continua apostant per la regularització de la zona amb la construcció de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però accepta obrir un procés de diàleg amb la resta dels grups municipals


Imatges del ple ordinari de Moià, el 28 de gener de 2026 / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 6:25Actualitzada 29 GEN 2026 11:08

Aramoià es manté ferm en la seva proposta per regularitzar el polígon del Prat, que preveu la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però es mostra obert al diàleg amb els partits de l’oposició i les entitats del municipi. Aquest va ser el missatge que l’equip de govern, amb majoria absoluta, va transmetre ahir durant el ple ordinari.


Durant la sessió, la CUP, el PSC i Junts van presentar una moció conjunta en què sol·licitaven diverses mesures arran de la consulta popular no referendària celebrada el passat 11 de gener. La votació va registrar una participació del 30,12%, amb un 90,01% de vots contraris als projectes.


Concretament, l’oposició va subratllar que el resultat és «clar, contundent i inequívoc» i que expressa «una voluntat popular indiscutiblement majoritària contrària als projectes». Tot i que la consulta no és vinculant, van defensar que es va dur a terme amb «plena legitimitat democràtica» i que els poders públics han de respectar-ne el resultat d’acord amb els principis de participació ciutadana, democràcia local, bona administració i respecte a la voluntat popular. En aquest sentit, els tres grups van advertir que ignorar-lo «desvirtuaria el sentit de l’instrument participatiu» i «alimentaria la desafecció política».


Per tot plegat, la CUP, Junts i el PSC van sol·licitar l’adopció de diversos acords: reconèixer els resultats de la consulta i assumir la posició majoritària, és a dir, el ‘no’; suspendre els tràmits administratius, procediments urbanístics i convenis vinculats a la modificació plantejada; iniciar un procés de diàleg i negociació entre tots els grups polítics i les entitats del municipi per abordar la regularització del polígon del Prat i consensuar un model de desenvolupament; assumir el compromís que, en el futur, els projectes de gran impacte se sotmetin a mecanismes de participació ciutadana amb informació completa, transparència i respecte a la voluntat popular, i, finalment, traslladar aquests acords a la comissió promotora, a les entitats participants, a la comissió de control de les consultes populars no referendàries, al Departament de Territori i al Parlament de Catalunya, així com fer-los públics a través dels canals institucionals de l’Ajuntament.

En un ple marcat per la tensió, especialment entre Aramoià i la CUP, els tres partits de l’oposició van exposar els seus posicionaments i matisos respecte al projecte. Susana Tapia, regidora del PSC, va demanar un «reset», tornar a començar i «buscar una solució en què tots ens puguem sentir còmodes a partir d’un diàleg constructiu i pacífic». En aquest sentit, la socialista va defensar la necessitat de prioritzar la regularització del polígon, acceptant l’ampliació de l’escorxador «amb condicions específiques» i la construcció de la planta de biogàs.

Junts va adoptar una línia similar, posant l’accent en el debat i la paraula. Maria Tarter va demanar «aturar-se un moment i escoltar la gent» per dialogar i consensuar la regularització del polígon, i va reclamar més transparència a l’equip de govern.


Per part de la CUP, Lakshmi Roset es va mostrar molt crítica amb la gestió d’Aramoià: «No acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar les urnes». Segons la regidora, els resultats de la consulta van evidenciar «un poble il·lusionat i amb voluntat de decidir el seu futur». En aquest sentit, va advertir que «no es poden impulsar projectes que la gent no vol» i va instar l’equip de govern a «escoltar i, si realment estimeu el poble, no imposar un projecte, deixar l’ego de banda i parlar del model que volem». Finalment, Roset es va adreçar a la resta de regidors del govern per reclamar-los «sentit crític».

En resposta a la moció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va valorar la participació registrada a la consulta, però també va remarcar que prop del 70% del cens no es va sentir interpel·lat. Amb tot, va recordar que no es va poder arribar a un acord amb la comissió promotora per formular una «pregunta clara i concisa». El batlle va insistir que el problema de fons és la regularització del polígon, un aspecte que va definir com a «punt de trobada» amb la resta de formacions.

Guiteras també es va adreçar a Roset per demanar-li que evités acusacions i «mentides», i va subratllar que «ho estem fent bé» i que no han trobat cap altra alternativa viable. En aquest sentit, va afirmar que actualment no es poden aturar els tràmits: «Si ens tirem enrere, potser ens haurem de posar a demanar llicències, i això suposaria el tancament de moltes empreses».

La moció va quedar rebutjada, ja que tot l’equip de govern hi va votar en contra. Tot i això, l’alcalde va acceptar iniciar un procés de diàleg, partint de la base que l’escorxador «no es tancarà» i que el polígon «s’ha de regularitzar».


Tensió i pressió exterior

El ple d’ahir es va celebrar en paral·lel a una concentració convocada pel col·lectiu Per un Moià viu, que va aplegar una setantena de persones. Els manifestants, a més de corejar consignes contràries al projecte d’Aramoià, van seguir la sessió en directe, intensificant les proclames durant les intervencions de l’alcalde, Dionís Guiteras, i mostrant un suport especialment explícit a la regidora de la CUP.
Concentració en contra de la planta de biogàs i de l'ampliació de l'escorxador, ahir 28 de gener, durant el ple municipal / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2025

Regió7

Aramoià manté la seva opció d’ampliar el polígon per falta d’alternatives viables

Els republicans, que governen amb majoria, defensen la proposta de l'escorxador i la planta de biogàs com a única solució per regularitzar els terrenys, davant d’altres projectes fracassats




Terrenys adjacents a l'escorxador, al polígon del Prat / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià23 GEN 2026 14:27Actualitzada 23 GEN 2026 14:30

El govern d’Aramoià (ERC), que té la majoria a l’Ajuntament de la capital del Moianès, es manté ferm en la voluntat de regularitzar la situació del polígon del Prat (ara il·legal perquè no s’ajusta al planejament vigent) a partir de la seva ampliació en uns terrenys adjacents a l’escorxador adquirits pel seu propietari, que en cedeix una part al municipi a canvi d’una requalificació urbanística que li permeti ampliar l’activitat. És l’opció que, a dia d’avui, Aramoià veu com a única possible després que «no hi ha hagut cap proposta fins ara que tingués el vistiplau formal ni informal de la Generalitat».


Així ho ha expressat el partit en un comunicat en què retreu a l’oposició i a moviments veïnals i de grups ecologistes, «la campanya constant de desinformació malintencionada i populisme des de fa dos anys», en contra d’aquesta opció, i que s’ha intensificat darrerament amb motiu de la consulta popular impulsada per una iniciativa ciutadana sobre aquesta qüestió, celebrada l’11 de gener passat, amb un 30,12 % de participació, i amb un resultat clarament contrari a la proposta d’Aramoià.


L’actuació que l’executiu de Moià vol tirar endavant també implica la construcció d’una planta de biogàs al mateix polígon, aprofitant la seva ampliació, i entenent que és un equipament d’interès públic, com a condició legalment necessària per poder tirar endavant l’operació, que implica un canvi de planejament urbanístic dels nous terrenys. Aramoià recorda que la proposta de fer aquesta planta ja es contemplava en el seu programa electoral, «i la vam presentar a un conjunt d’entitats abans de les eleccions, convocant-nos a trobades regulars». Amb això, el partit defensa «la transparència» que diu que «sempre ha estat la nostra forma de treballar», i destaca que «els regidors i regidores de l’oposició participen de la junta de Govern de l’Ajuntament, un fet molt inaudit a l’estat».

Alternatives inviables

En el mateix comunicat, el partit repassa les opcions plantejades sense èxit per regularitzar el polígon i que han precedit la d’Aramoià.

La primera proposta es remunta al 2018. Es va plantejar als propietaris dels polígons del Pla Romaní i el Prat, però «només regularitzava la part actual del polígon i no preveia cap mena d’ampliació». En aquest sentit, i segons sostenen els republicans, «era una proposta jurídicament molt feble», i preveia que fossin els propietaris qui paguessin els aprofitaments que tenen i que no existeixen en el planejament, la manca de sòl destinat a zones verdes, els equipaments i les vialitats. A més, no contemplava l’arranjament de l’accés de la C59, ni els aparcaments que falten.

Dos anys després, l’antic propietari de l’escorxador va presentar una altra proposta als propietaris i a l’Ajuntament, que «ampliava molt poc el polígon, i no solucionava la necessitat de creixements de les empreses, sinó que només aportava els m2 que falten en zones verdes i equipaments». El partit recorda que en una reunió a Urbanisme, prèvia a la presentació de la proposta, «la Generalitat la va desestimar perquè afectava uns terrenys amb protecció paisatgística i agrària».


A banda d’això, Aramoià assegura que en els últims anys «hi ha hagut quatre equips tècnics diferents que han treballat per buscar solucions als problemes del polígon del Prat», i afegeix que en aquest mateix període «han passat per l’Ajuntament cinc secretaris i tots ells han arribat sempre a la conclusió que només una ampliació del polígon permetrà regularitzar-lo definitivament i amb totes les garanties».


Per tot plegat, els republicans insisteixen en la seva fórmula com a l’única viable que ara per ara hi ha sobre la taula, però alhora diuen que «estem oberts a parlar amb tothom, a discutir totes les opcions, i a valorar-ho tot una altra vegada, encara que les evidències ens diguin que només hi ha un camí». En aquest sentit, el partit reitera que «si hi ha una altra opció l’estudiarem i la valorarem», i lamenta que fins ara, «en comptes de propostes i treball conjunt, només ens responen amb campanya de manipulació, desinformació i conspiració».

23 gener 2026

Regió7