Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris concentració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris concentració. Mostrar tots els missatges

26 de maig 2026

Famílies de Moià protesten contra la pèrdua de línies previstes a l'escola i a l'institut públics

Una concentració ha aplegat aquest dimarts més de 200 persones a la plaça del CAP, on s'ha llegit un manifest per reclamar que es mantinguin els grups actuals



Acte de protesta, aquest dimarts a la tarda a Moià / AFA Josep Orriols i Roca

Jordi Escudé
Moià26 MAI 2026 19:01


Més de 200 persones, segons fonts de l'organització, entre mares, pares, alumnes i famílies afectades per les retallades de línies que fa uns dies va anunciar el departament d'Educació a l'escola Josep Orriols i Roca de Moià i a l'institut Moianès, s'han concentrat aquest dimarts a la tarda a la plaça del CAP d'aquesta població per reclamar a la Generalitat que faci marxa enrere i mantingui els grups a les aules tal com estan ara. La concentració, convocada per les AFA dels dos centres públics, ha transcorregut en un ambient festiu i alhora reivindicatiu, en què s'ha ofert llimonada i coca a tots els assistents, s'han pintat pancartes de protesta i s'ha llegit un manifest.


L'origen de tot plegat és l'anunci que va fer el departament la setmana passada en què manifestava la intenció de suprimir, a patir del curs que ve, una de les dues línies de 3r de primària de l'escola, i de reduir de tres a dues les de 1r d'ESO de l'institut. Segons les famílies afectades, "no hi ha cap causa pedagògica objectiva que justifiqui" aquests moviments, i en canvi, suposarien "un greu retrocés per a l'educació pública al nostre municipi". Així ho expressen en el manifest que s'ha llegit durant l'acte de protesta, amb el qual també lamenten, entre altres coses, l'afectació que aquests canvis tindrien per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, a l'hora que implicarien "una massificació i un empitjorament de l'atenció educativa". A més, en el cas de l'escola, amb la pèrdua de la línia a 3r, també es perdrien dos professors al centre, assegura l'AFA.


El departament va explicar divendres a aquest diari que encara no hi ha cap decisió presa i que no es tancarà ni es farà pública l'organització de les línies fins al 10 de juny, però els centres públics de Moià ja s'han començat a moure amb la protesta d'aquest dimarts. En el manifest reclamen a Educació que reconsideri les decisions de tancar la segona línia de 3r de primària de l'escola i la tercera de 1r d'ESO de l'institut. També li demanen que "sigui conseqüent amb els compromisos adquirits i faci una aposta ferma per reduir les ràtios i millorar les condicions dels centres educatius públics". Finalment, reclamen que "blindi el paper central que ha de tenir l'escola pública dins el Servei d'Educació de Catalunya", entenent que "és la garant d'una educació laica, inclusiva i que promou la igualtat d'oportunitats per a tothom".

26 maig 2026

Regió7 

29 de gen. 2026

Aramoià rebutja la moció de l’oposició i manté el projecte del polígon del Prat

L’equip de govern continua apostant per la regularització de la zona amb la construcció de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però accepta obrir un procés de diàleg amb la resta dels grups municipals


Imatges del ple ordinari de Moià, el 28 de gener de 2026 / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 6:25Actualitzada 29 GEN 2026 11:08

Aramoià es manté ferm en la seva proposta per regularitzar el polígon del Prat, que preveu la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però es mostra obert al diàleg amb els partits de l’oposició i les entitats del municipi. Aquest va ser el missatge que l’equip de govern, amb majoria absoluta, va transmetre ahir durant el ple ordinari.


Durant la sessió, la CUP, el PSC i Junts van presentar una moció conjunta en què sol·licitaven diverses mesures arran de la consulta popular no referendària celebrada el passat 11 de gener. La votació va registrar una participació del 30,12%, amb un 90,01% de vots contraris als projectes.


Concretament, l’oposició va subratllar que el resultat és «clar, contundent i inequívoc» i que expressa «una voluntat popular indiscutiblement majoritària contrària als projectes». Tot i que la consulta no és vinculant, van defensar que es va dur a terme amb «plena legitimitat democràtica» i que els poders públics han de respectar-ne el resultat d’acord amb els principis de participació ciutadana, democràcia local, bona administració i respecte a la voluntat popular. En aquest sentit, els tres grups van advertir que ignorar-lo «desvirtuaria el sentit de l’instrument participatiu» i «alimentaria la desafecció política».


Per tot plegat, la CUP, Junts i el PSC van sol·licitar l’adopció de diversos acords: reconèixer els resultats de la consulta i assumir la posició majoritària, és a dir, el ‘no’; suspendre els tràmits administratius, procediments urbanístics i convenis vinculats a la modificació plantejada; iniciar un procés de diàleg i negociació entre tots els grups polítics i les entitats del municipi per abordar la regularització del polígon del Prat i consensuar un model de desenvolupament; assumir el compromís que, en el futur, els projectes de gran impacte se sotmetin a mecanismes de participació ciutadana amb informació completa, transparència i respecte a la voluntat popular, i, finalment, traslladar aquests acords a la comissió promotora, a les entitats participants, a la comissió de control de les consultes populars no referendàries, al Departament de Territori i al Parlament de Catalunya, així com fer-los públics a través dels canals institucionals de l’Ajuntament.

En un ple marcat per la tensió, especialment entre Aramoià i la CUP, els tres partits de l’oposició van exposar els seus posicionaments i matisos respecte al projecte. Susana Tapia, regidora del PSC, va demanar un «reset», tornar a començar i «buscar una solució en què tots ens puguem sentir còmodes a partir d’un diàleg constructiu i pacífic». En aquest sentit, la socialista va defensar la necessitat de prioritzar la regularització del polígon, acceptant l’ampliació de l’escorxador «amb condicions específiques» i la construcció de la planta de biogàs.

Junts va adoptar una línia similar, posant l’accent en el debat i la paraula. Maria Tarter va demanar «aturar-se un moment i escoltar la gent» per dialogar i consensuar la regularització del polígon, i va reclamar més transparència a l’equip de govern.


Per part de la CUP, Lakshmi Roset es va mostrar molt crítica amb la gestió d’Aramoià: «No acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar les urnes». Segons la regidora, els resultats de la consulta van evidenciar «un poble il·lusionat i amb voluntat de decidir el seu futur». En aquest sentit, va advertir que «no es poden impulsar projectes que la gent no vol» i va instar l’equip de govern a «escoltar i, si realment estimeu el poble, no imposar un projecte, deixar l’ego de banda i parlar del model que volem». Finalment, Roset es va adreçar a la resta de regidors del govern per reclamar-los «sentit crític».

En resposta a la moció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va valorar la participació registrada a la consulta, però també va remarcar que prop del 70% del cens no es va sentir interpel·lat. Amb tot, va recordar que no es va poder arribar a un acord amb la comissió promotora per formular una «pregunta clara i concisa». El batlle va insistir que el problema de fons és la regularització del polígon, un aspecte que va definir com a «punt de trobada» amb la resta de formacions.

Guiteras també es va adreçar a Roset per demanar-li que evités acusacions i «mentides», i va subratllar que «ho estem fent bé» i que no han trobat cap altra alternativa viable. En aquest sentit, va afirmar que actualment no es poden aturar els tràmits: «Si ens tirem enrere, potser ens haurem de posar a demanar llicències, i això suposaria el tancament de moltes empreses».

La moció va quedar rebutjada, ja que tot l’equip de govern hi va votar en contra. Tot i això, l’alcalde va acceptar iniciar un procés de diàleg, partint de la base que l’escorxador «no es tancarà» i que el polígon «s’ha de regularitzar».


Tensió i pressió exterior

El ple d’ahir es va celebrar en paral·lel a una concentració convocada pel col·lectiu Per un Moià viu, que va aplegar una setantena de persones. Els manifestants, a més de corejar consignes contràries al projecte d’Aramoià, van seguir la sessió en directe, intensificant les proclames durant les intervencions de l’alcalde, Dionís Guiteras, i mostrant un suport especialment explícit a la regidora de la CUP.
Concentració en contra de la planta de biogàs i de l'ampliació de l'escorxador, ahir 28 de gener, durant el ple municipal / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2025

Regió7

21 d’oct. 2025

Concentració al Moianès per reclamar l'assignació d'un pediatre: «Les famílies ens trobem desprotegides»

La plaça està pendent de cobrir des de principi de mes per un trasllat voluntari i una seixantena de persones s’han mobilitzat davant del CAP de Moià per expressar el seu malestar i demanar "solucions reals"


Concentració al Moianès per reclamar l'assignació d'un pediatre: «Les famílies ens trobem desprotegides»Ariadna Gombau

Ariadna Gombau
David Bricollé
Moià21 D’OCT. 2025 18:56Actualitzada 21 D’OCT. 2025 19:39


Una seixantena de persones s’ha concentrat aquesta tarda a la plaça del CAP de Moià per reclamar que la comarca torni a tenir pediatre assignat, ja que la plaça està descoberta des de principi de mes per un trasllat voluntari.. Els participants en la mobilització -majoritàriament parelles joves amb criatures, que són les que requereixen aquest servei- estaven encapçalats per una pancarta on es podia llegir "El Moianès sense pediatre, volem solucions reals". Després de la concentració inicial, han iniciat un recorregut pel nucli per fer sentir la seva veu i la seva queixa, amb proclames com ara "al Moianès volem pediatre" o "pediatre ja, així no podem estar". Davant del bar El Casal han adreçat unes paraules i, posteriorment, han retornat cap a la plaça del CAP.


En el manifest, després de descriure la situació que s’ha generat, els participants han afirmat que "més de mil infants del Moianès estan creixent sense l’atenció pediàtrica que els correspon" i que "les famílies ens trobem desprotegides". Ara mateix, els casos lleus són atesos per sense professionals especialitzats, però en situacions més greus "hem de desplaçar-nos fins a Manresa, amb el temps, l’esgotament i el perill que això comporta".



Concentració al Moianès per reclamar l'assignació d'un pediatre



En aquest sentit, els manifestants han destacat que "tot plegat suposa un risc per a la salut dels nostres fills i filles, tant per la manca d’atenció pediàtrica especialitzada, com pel temps de desplaçament en casos urgents". I ho han exemplificat amb el fet que, des de municipis com l’Estany, el trasllat fins a Althaia Manresa són més de 35 quilòmetres.


En la lectura de l'escrit també han subratllat que "no totes les famílies tenen mitjans per desplaçar-se fins a Manresa o per pagar un pediatre privat, la qual cosa crea una greu desigualtat i deixa molts infants en situació de vulnerabilitat". Es tracta, doncs, d'una "situació insostenible i discriminatòria, que vulnera els drets fonamentals dels infants i aprofundeix en la desigualtat entre territoris urbans i rurals". Per tot plegat, han exigit "la cobertura immediata de les places de pediatria de Moià i Castellterçol amb servei estable, continuat i de qualitat. I la garantia que totes les baixes i absències siguin sempre cobertes".
 

Mesures insuficients

Des del passat 1 d’octubre, el Moianès no disposa de cap professional de pediatria propi per un trasllat voluntari. Això ha creat malestar entre famílies de la comarca que consideren que les mesures provisionals que s’han pres, amb un professional del CAP d’Artés que s’hi desplaça dos matins, no són suficients per atendre tots els infants del Moianès. Per reclamar una solució, han fet sentir la seva veu als carrers de Moià.

Tal com ja va explicar Regió7, la problemàtica ve derivada del trasllat voluntari de l’única pediatra de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de l’Àrea Bàsica de Salut de Moià-Castellterçol, que també cobreix les poblacions de Castellcir, Granera, l’Estany i Sant Quirze Safaja. La seva vacant s’ha suplert temporalment pel pediatre d’Artés, que s’hi desplaça dos matins a la setmana, a més de l’equip d’infermeria pediàtrica i els professionals de medicina del mateix centre. Aquestes mesures no convencen pares i mares de la comarca, que les consideren totalment insuficients perquè creuen que no garanteixen el mateix nivell assistencial.


Agrupats sota el col·lectiu El Moianès sense pediatre, han promogut mobilitzacions, una recollida de signatures i un manifest per denunciar una situació que consideren "insostenible i discriminatòria". En la mateixa línia, el grup de Junts ha registrat al Parlament una proposta de resolució en la qual reclama al Govern de la Generalitat que "garanteixi" l’atenció pediàtrica completa al Moianès.


Per la seva banda, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha assegurat des de l'inici del trasllat que l’assistència està garantida i que es tracta d’una situació provisional perquè ja s’han iniciat els passos oportuns per cobrir la plaça al més aviat possible.

21 octubre 2025

Regió7

5 de juny 2025

Un centenar de persones es concentren al ple de Moià contra la tramitació de la planta de biogàs

El govern municipal d’ERC ha acceptat finalment la pregunta que volien els impulsors de la consulta

ACN
05/06/2025
Moià
 
Un centenar de persones s’han concentrat aquest dimecres a la tarda davant de l’Ajuntament de Moià per reclamar a l’equip de govern que aturi la tramitació de la polèmica planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador


La convocatòria s’ha fet a les 7 de la tarda, mitja hora abans del ple extraordinari per aprovar el conveni de cessió anticipada dels terrenys on es vol construir.

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC), que té majoria, ha justificat l’aprovació del tràmit en considerar-lo un “projecte estratègic”.


Aquesta tarda el govern municipal ha acceptat la pregunta a la consulta en els termes que volien els opositors, però ells ara temen que sigui una manera per dilatar el procés i que el projecte s’aprovi abans de la votació.

Els veïns i entitats ecologistes que s’han concentrat a les portes de l’Ajuntament aquest dimecres a la tarda demanen a l’equip de govern que faci marxa enrere. Consideren que, abans d’aprovar cap tràmit, s’hauria de celebrar la consulta popular per conèixer l’opinió dels veïns.

De fet, aquesta tarda han conegut que el govern municipal ha acceptat la pregunta en els seus termes, però ara temen que aquesta es faci quan el projecte d’ampliació de l’escorxador i les modificacions urbanístiques ja s’hagin aprovat definitivament.

“Consultant arquitectes i urbanistes ens comenten que si s’aproven els tràmits, el projecte podria ser aprovat al novembre i, per tant, no té sentit fer la consulta al gener”, ha assenyalat Pilar Clapers, portaveu del col·lectiu ecologista del Moianès El Fanal i membre de la Plataforma Moianès pel Decreixement.

Un dels arguments que han fet servir el govern municipal també per tirar endavant els tràmits ha estat perquè ho considera un “pas necessari” per no perdre la subvenció de 3,3 MEUR del projecte procedent de fons Next Generation.

Per Clapers, “la planta de biogàs ubicada on la volen, ja ens està bé que la perdin (la subvenció)”. Els ecologistes sostenen que la ubicació de la planta és “nefasta”, “en terreny protegit”, “amb els vents del sud que venen cap al poble, totes les pudors i els contaminants de la planta”, i “tampoc saben quants residus hi portaran”.

“Tot és un despropòsit”, destaca la portaveu. “Dir que tot això s’ha de fer per no perdre uns fons Next Generation, potser aquest projecte s’hauria de plantejar d’una altra manera”, afegeix.

La protesta arriba dues setmanes després d’un altre ple polèmic en què es va debatre la celebració de la consulta popular. El 21 de maig passat més d’un centenar de persones es van concentrar a les portes de l’Ajuntament per reclamar que el consistori desencallés la celebració d’aquesta votació.

En aquell ple, el partit que governa, Ara Moià (ERC), va avenir-se a fer la consulta sobre la futura planta de biogàs lligada a l’ampliació del polígon del Prat i de l’escorxador, però amb alguns matisos. Volien que la pregunta no se centrés només a permetre o no l’ampliació de l’escorxador, sinó que volien centrar-ho en “permetre la regularització i ampliació del polígon industrial del Prat”.

L’Ajuntament de Moià defensa l’inici de la tramitació

Per la seva banda, l’Ajuntament de Moià ha justificat la celebració del ple extraordinari per la necessitat de tirar endavant els passos administratius per legalitzar el polígon industrial, que presenta diverses mancances legals.

Asseguren que l’aprovació d’aquest dimecres és un pas més en aquesta direcció. “És un procediment llarg, però cal donar la seguretat jurídica per poder seguir l’activitat del polígon més important del Moianès”, va assegurar Dionís Guiteras en declaracions a l’ACN aquest dimarts.

La cessió del terreny permetrà l’ampliació del polígon i, a canvi, el consistori modificarà el POUM per transformar l’ús del terreny d’agrari a industrial. L’empresa podrà ampliar l’activitat amb la construcció de més naus per a noves activitats com l’assecament de pernils i un projecte d’investigació.

Des de l’Ajuntament defensen que aquests canvis s’han autoritzat des de la Generalitat, que és qui té competència sobre Urbanisme, perquè el projecte inclou la planta de biogàs pública.

Funcionarà amb purins, fracció orgànica i verda, restes indústria agroalimentària i fangs depuradores i permetrà subministrar energia al municipi. Segons el batlle, és la clau perquè hi hagi un “interès públic” per poder fer els canvis urbanístics necessaris.

La protesta dels veïns i ecologistes s’ha allargat durant tot el ple. Des de fora la plaça, un altaveu permetia seguir-lo en directe. Cada vegada que intervenia l’alcalde o l’equip de govern, els veïns feien sonar els seus xiulets i tambors.

Alguns han esperat la sortida de Guiteras per xiular-lo, escridassar-lo i mostrar el seu posicionament en contra de la planta de biogàs.
 
5 juny 2025
 
 

20 de jul. 2024

L’oposició de Moià demana més transparència al govern en l’afer de l’escorxador

Els partits troben a faltar informació i debat polític i ciutadà, mentre l’alcalde ho nega i els reclama espais per recuperar la confiança i evitar falsedats


Concentració que es va fer dimecres al vespre a Moià mentre es feia el ple / Arxiu particular


Jordi Escudé
Moià 20 JUL 2024 6:28

Poca transparència i poca informació tant a la resta de partits com als ciutadans. És la crítica generalitzada que els tres partits de l’oposició a l’Ajuntament de Moià (Junts, la CUP i el PSC) fan al govern en majoria d’AraMoià i a l’alcalde, Dionís Guiteras, amb relació a la proposta d’ampliació de les instal·lacions de l’escorxador comarcal en uns terrenys annexos al polígon del Prat lligada a la construcció d’una planta de biogàs. Una proposta que està aixecant molta polseguera entre ecologistes i veïns que s’hi oposen.

La tensió va quedar palesa en el darrer ple municipal, que no preveia tractar cap d’aquestes qüestions en l’ordre del dia, però se’n va parlar a bastament en el torn de precs i preguntes, tenint en compte que a fora s’havia convocat una concentració de protesta veïnal que va aplegar unes 150 persones (tal com va informar aquest diari en l’edició de dijous).


Fa temps que la proposta arrossega crítiques dels seus opositors, que creuen que és desmesurada i perjudicial per al medi ambient i la sostenibilitat, però els ànims s’han encès amb l’obertura de l’expedient que ha d’acabar consolidant tot el procés i que el govern ha aprovat per decret, i no per ple. Consisteix a remetre l’avantprojecte de modificació del Pla General d’Ordenació de Moià (per poder ampliar i regularitzar el polígon) a l’Oficina Tècnica Ambiental perquè elabori l’informe pertinent que ha de servir de base per al projecte.


Fer-ho per decret és legal, però en aquest cas, els partits de l’oposició en qüestionen les formes per l’abast del projecte i perquè, segons diuen, ni ells mateixos no han estat prou informats de la proposta. Susana Tapia, del PSC, va ser la primera de demanar al ple per què s’havia tirat pel dret amb el decret amb relació a un projecte que va dir que no coneixia prou, i la portaveu de la CUP, Lakshmi Roset, va retreure al govern que l’aprovació d’un expedient per decret «no té les mateixes garanties democràtiques que si s’inclou en l’ordre del dia d’un ple», i més tenint en compte «el rebombori» que s’ha generat. Per la seva banda, Montse Girbau, de Junts, va recordar que el 2017 es va iniciar un procediment de tramitació idèntic en l’àmbit del circuit verd, «però no va ser per decret sinó que es va portar al ple». No entén per què ara no s’ha fet el mateix, i ho atribueix a «raons polítiques».

A tot plegat, Guiteras va respondre negant de totes totes «que hi hagi hagut manca de democràcia o obscurantisme», i va passar la pilota a l’oposició retraient-li que potser no havien estat prou al cas de tot aquest afer perquè «el que hi ha, s’ha dit». En aquest sentit, va recordar que el decret que ara s’ha tramitat es va signar el 23 d’octubre, que al ple següent va passar per la dació de comptes, i que també se’n va informar a la junta de portaveus (en què hi ha representats tots els grups municipals) del 20 de novembre, «però aleshores ningú no va dir res».

Tanmateix, Roset, de la CUP, va retreure a Guiteras que no hi ha hagut prou debat al ple i que «les audiències públiques han estat mínimes», fins al punt que «quan s’han fet preguntes no s’han contestat i no hem tingut prou accés a la informació» en referència, per exemple, als intents que s’han fet de regularització del polígon, a l’expedient complet de la proposta de modificació per a l’ampliació de l’escorxador, o la quantitat d’aigua que gasta. Unes preguntes que Guiteras va contestar breument al mateix ple i sobre les quals va dir que hi ha documentació disponible, i va proposar l’«obertura d’espais de confiança on puguem parlar de tot això» i que evitin «que la informació surti tergiversada» com diu que està passant. En aquest sentit, per exemple, va negar que l’avantprojecte que ha servit de base per a aquest decret ja estigui aprovat, tal com diu que s’ha afirmat en alguns casos.


Per part de Junts també va parlar la seva portaveu, Maria Tarter, que va demanar «calma després de les èpoques de crispació que ja hem viscut en aquest poble». En un to amable, va recalcar que «la gent necessita informació per poder opinar i en aquest sentit, va apuntar l’opció de donar a conèixer l’avantprojecte en qüestió (encara que sigui una primera proposta), considerant que si d’un bon començament «s’hagués fet públic i més obert, potser no hauríem arribat en aquest punt». També va remarcar la necessitat i la disposició «a tornar a fer reunions respecte a un projecte que pot tenir un gran impacte al poble».

Avui, jornada reivindicativa

La plataforma Moianès pel Decreixement, que agrupa veïns i entitats ecologistes i que s’oposa fermament al projecte de l’escorxador i la planta de biogàs, ha convocat per a aquesta tarda a 2/4 de 7, la «Festa pel Moià que volem», una jornada lúdica i reivindicativa en contra dels macroprojectes que es proposen a la comarca. Es farà a la part de dalt del parc municipal, amb xerrades, tallers i música. 

20 juliol 2024

Regió7

17 de jul. 2024

Veïns de Moià protesten per la planta de biogàs i el futur de l’escorxador

Grups ecologistes han convocat aquest dimecres a la tarda desenes de persones contràries als projectes, davant l’Ajuntament


Concentració que s'ha fet aquesta tarda a Moià contra l'ampliació de l'escorxador / Arxiu particular

Jordi Escudé
Moià 17 JUL 2024 20:18 Actualitzada 17 JUL 2024 20:50


Desenes de persones s’han concentrat aquest dimecres davant l’Ajuntament de Moià per protestar contra la proposta d’ampliació de les instal·lacions de l’escorxador comarcal i la construcció d’una planta de biogàs, que vol promoure el govern d’AraMoià en uns terrenys adjacents a l’actual polígon del Prat.

La mobilització ha estat organitzada per entitats ecologistes contràries als dos projectes, i s’ha convocat a les 7 de la tarda, mitja hora abans de l’inici del ple ordinari d’aquest mes per donar visibilitat a les protestes davant dels dirigents polítics municipals. S’han cridat consignes com «digues no a l’escorxador!», i alguns dels participants preveien assistir al ple amb la voluntat d’intervenir en el torn de precs i preguntes per conèixer més a fons les intencions del govern municipal en aquest assumpte, tenint en compte que no era inclòs en cap punt de l’ordre del dia.


Fa temps que els grups ecologistes (agrupats en la Plataforma Moianès pel Decreixement) i alguns veïns, manifesten el seu posicionament contrari tant a l’ampliació de l’escorxador com a la construcció de la planta de biogàs davant els perjudicis mediambientals i de sostenibilitat que diuen que comportaran, però és ara que han intensificat les protestes coincidint amb el decret d’alcaldia aprovat recentment pel govern d’AraMoià, i que dona inici a l’expedient. El primer pas serà l’informe ambiental que haurà d’emetre la Generalitat, i que podria recollir les al·legacions i suggeriments que els mateixos ecologistes ja han dit que hi aportaran.

17 juliol 2024

Regió7

25 d’abr. 2024

Convoquen a Moià un acte de protesta contra l'ampliació de l’escorxador

Consideren que manca transparència sobre la proposta, juntament amb la de la planta de biogàs

Part dels terrenys on es vol ampliar el polígon, a tocar de l'escorxador i amb Moià al fons Part dels terrenys on es vol ampliar el polígon, a tocar de l'escorxador / ARXIU/OSCAR BAYONA

David Bricollé
Moià 25 D’ABR. 2024 14:03

Entitats ecologistes i veïns de Moià han convocat una concentració per a aquest divendres per manifestar-se en contra de la possible ampliació de l’escorxador. L’acte s’ha convocat per a les 7 de la tarda a la plaça de Sant Sebastià. Els convocants demanen que els assistents portin xiulets, cassoles, esquelles i altres estris per fer soroll en senyal de protesta.

La plataforma ha obert un espai (un portal web) en què exposen que «a finals del 2023 es van saber els plans previstos per dur a terme la planta de biogàs que Ara Moià tenia al seu programa electoral» Plans que consideren que suposen «canvis molt substantius per al poble, amb efectes de fons en l'àmbit econòmic, ambiental i social».

Els convocants argumenten que «donada la transcendència del projecte» caldria que «tothom del poble pugui tenir més fàcilment accessibles totes les informacions» i que «puguem conèixer l’opinió pel que fa als sectors més directament afectats (empreses del Polígon Industrial del Prat i pagesia) i de les entitats cíviques de Moià».

La plataforma exposa que «la planta de biogàs està vinculada amb una possible ampliació de l’escorxador, lligada al seu torn amb una regularització del Polígon Industrial del Prat. Aquest polígon ha estat sempre en situació irregular, que potser es podria resoldre ampliant-lo, però la Generalitat no ho ha autoritzat perquè els terrenys que té al sud, per on es podria estendre, estan sota una qualificació de protecció territorial i no se’n pot modificar el paisatge». Hi afegeixen que «el que canvia actualment és que en una àrea d’aquests terrenys s’hi vol instal·lar una planta de biogàs, i això es pot considerar una actuació d’interès públic i territorial. I, d’altra banda, l’ampliació de l’escorxador es pot considerar una extensió d’àrea urbana amb estratègia de creixement moderat o mitjà. I, si es fan aquestes consideracions, es pot autoritzar requalificar i urbanitzar sòl rústic i amb protecció territorial».

25 abril 2024

Regió7

6 de jul. 2020

Dues-centes persones es concentren a Collsuspina per denunciar l’agressió feixista de dijous

juliol 6th, 2020 Dídac Garcia

La passada nit de dijous a divendres un grup d’ultres espanyolistes van agredir quatre veïns de Collsuspina. El grup ultra va arrencar l’Estelada de la façana de l’Ajuntament però van ser recriminats per l’alcalde Oriol Batlló i alguns veïns. Va ser llavors quan els ultres van respondre agredint quatre veïns de Collsuspina, entre ells l’alcalde.

En conseqüència, dues-centes persones es van concentrar dissabte a Collsuspina per denunciar l’acte que van titllar de feixista i violent. Ho van fer a les 12 del migdia a la Plaça Major, davant de l’Ajuntament.

La manifestació va comptar amb el suport dels tres grups polítics del municipi: Ara Collsuspina, Junts i la CUP. Els habitants del poble van sortir al carrer per rebutjar la violència i donar suport als agredits.

El mateix alcalde del municipi va llegir un manifest denunciant l’acte violent del grup ultra i va recordar que l’estelada penja de la façana de l’Ajuntament per decisió dels dos grups polítics que governen, Ara Collsuspina i Junts. També amb el suport de la CUP que no va aconseguir cap regidor. Això significa que la gran majoria d’habitants del poble van votar per alguna d’aquestes formacions. També hi va ser present Eduard Freixedes, Delegat del Departament d’Interior a la Catalunya Central. Finalment, un membre de l’Esquerra Antifeixista del Moianès va tenir unes paraules per recordar que “la comarca és antifeixista”.

L’actuació violenta a Collsuspina va ser reivindicada per l’Associació “Unión de Brigadas Quita Lazos” de Terrassa a través de Twitter. També es van atribuir els fets passats la mateixa nit a la parada d’autobús de Collsuspina i a l’Ajuntament de Castellcir, on van penjar-hi, respectivament, una bandera d’Espanya.

6 juliol 2020

OnaMoianès

26 de juny 2020

La propera concentració per la “defensa de la vida abans que el capital” tindrà lloc a Santa Maria d’Oló

juny 26th, 2020 Dídac Garcia


Les 8 del vespre de cada dimarts s’han convertit en un moment de reivindicació en defensa dels serveis públics i la redistribució de la riquesa al Moianès. La idea de l’hora és fer-ho coincidir amb els aplaudiments dedicats als treballadors sanitaris que la població feia des dels balcons quan estaven confinats a casa seva. La plataforma vol canviar els balcons per les places, tot mantenint les mesures de seguretat obligatòries com portar mascareta i respectar la distància de metre i mig. Armand Castany, impulsor de les concentracions, defensa que ara cal sortir a recuperar els carrers.

En el cas del Moianès, ja s’han dut a terme un total de 3 concentracions abans amb la particularitat que les han fet cada setmana a un municipi diferent de la comarca. La primera trobada va ser el 2 de juny a Moià, a la plaça de l’Ajuntament. La segona va tenir lloc la setmana següent a Monistrol de Calders i una setmana més tard a la Plaça Vella de Castellterçol. El dimarts de la revetlla de Sant Joan havia de ser el torn de Santa Maria d’Oló però, precisament per aquesta festa, la concentració es farà finalment el proper dimarts 30 de juny a la Plaça Major.

La mitjana de manifestants sol ser d’una seixantena i compta amb el suport d’Arran Moianès, La Forja Moianès o la Xarxa de Suport Mutu. La idea que tenen és acabar aquesta sèrie de concentracions la primera setmana de juliol una altra vegada a la capital, a Moià.

26 juny 2020

OnaMoianès

3 de juny 2020

Una seixantena de persones es concentren a Moià per reclamar drets i llibertats vulnerats durant la crisi sanitària

juny 3rd, 2020 Dídac Garcia


Sota el lema “La vida abans que el capital”, associacions com la Xarxa de Suport Mutu del Moianès i organitzacions d’esquerra com La Forja o Arran Moianès, entre d’altres, van convocar ahir al vespre una manifestació a la plaça Sant Sebastià de Moià. L’objectiu de la mateixa és defensar una sanitat 100% pública, protegir els drets laborals dels treballadors i la redistribució de la riquesa. Uns drets que segons l’Armand, portaveu de la Xarxa de Suport Mutu, s’han retallat durant l’estat d’alarma i es tem que s’allargui durant la ja incipient crisi econòmica.

Abans de la concentració han caigut unes gotes però això no ha espantat a la seixantena de persones que s’han trobat a la plaça, davant l’Ajuntament de Moià. Allà han pogut llegir un manifest i han mostrat cartells amb lemes com “la crisi, que la paguin els rics”, “expropiem Nissan”, “pensions dignes” o “més sanitat, menys militars”. La concentració ha transcorregut amb tranquil·litat i la totalitat dels manifestants duien mascareta i respectaven la distància de seguretat. Malgrat tot, hi ha hagut la presència de Mossos i de policia local, fet que ha estranyat a l’Armand, portaveu de la Xarxa i un dels organitzadors de la manifestació.

La concentració de Moià es suma a les 63 manifestacions que s’han fet sota el mateix lema arreu dels Països Catalans. De fet, els organitzadors han anunciat que tenen la intenció de recuperar els carrers repetint aquesta manifestació cada dimarts a les vuit del vespre. Pel que fa al Moianès, s’espera repetir les concentracions la setmana que ve a Monistrol de Calders, la següent a Castellterçol i d’aquí tres setmanes a Santa Maria d’Oló.

3 juny 2020

OnaMoianès

17 de juny 2018

Santa Maria d’Oló respon l’atac dels ultres amb una concentració antifeixista

El batlle va denunciar als Mossos d'Esquadra els incidents ocasionats la matinada de dissabte



Per: Redacció
17.06.2018 20:50
  Una concentració unitària a Santa Maria d’Oló (Moianès) ha manifestat el clar rebuig a les agressions d’una vintena d’ultres que la matinada de dissabte van presentar-se al poble per arrencar simbologia independentista. A la protesta, convocada per entitats i partits diversos, hi han participat veïns, l’equip de govern, batlles i regidors dels pobles veïns i molta gent de pobles propers.

Dos joves van haver de ser atesos 
Un grup d’una vintena d’ultres va irrompre el poble per arrencar llaços grocs i cartells de l’ANC que eren penjats al carrer. Segons el testimoni dels veïns que van presenciar els fets, van actuar de manera provocadora també envers els qui s’aplegaven llavors, als volts de l’una, en alguns bars. Hi va haver empentes fins que van agredir amb cops de puny dos joves del poble, que van haver de ser atesos a urgències. Un va haver de ser-hi traslladat amb ambulància.

El batlle, Enric Güell, va explicar a VilaWeb que l’endemà al migdia va anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a presentar una denúncia contra aquests individus, que ja van visitar el poble una altra vegada per arrencar-hi llaços grocs i despenjar-hi estelades.

‘Vaig sentir el sarau i vaig baixar i vaig tenir por que tot plegat no derivés a coses més greus. Era una baralla d’empentes, i algú d’Oló va acabar agredit i va haver d’anar a urgències. Aleshores, quan intentava posar-hi pau, en vaig rebre alguna i no vaig aconseguir que em fessin cabal’, explica el batlle.

Finalment, una patrulla dels Mossos va arribar al lloc dels incidents i va identificar quatre dels agressors, segons que han informat a VilaWeb.

17 juny 2018

VilaWeb