El Moianès torna a tenir pediatre després d'estar més de tres mesos sense plaça assignada

Salut assegura que la incorporació d'un professional a jornada completa "permet garantir una atenció pediàtrica continuada i de proximitat"
Durant l'octubre, les famílies afectades es van organitzar, recollint més de 500 signatures i mobilitzant-se per reclamar "solucions reals"


Imatge de la manifestació celebrada el 21 d'octubre, a Moià, per reclamar un servei pediàtric propi / Arxiu/Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Moià26 GEN 2026 17:46Actualitzada 26 GEN 2026 19:50

El Moianès torna a tenir un pediatre assignat després de més de tres mesos amb la plaça descoberta arran d’un trasllat voluntari. La notícia l’ha fet pública el Departament de Salut, que assegura que aquesta incorporació a jornada completa “permet garantir una atenció pediàtrica continuada i de proximitat als infants i les famílies de l’àrea bàsica de salut”. El metge presta servei al CAP de Moià els dilluns, dimarts i divendres, i al Consultori Local de Castellterçol els dijous i també atén els infants dels municipis de l’Estany, Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera.


Amb aquesta assignació, efectiva des del 7 de gener, i la resta de personal pediàtric, l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Moià–Castellterçol ofereix “una atenció pediàtrica estable millorant la continuïtat assistencial, el seguiment dels infants i la coordinació amb la resta de professionals de l’atenció primària”. Tant l’Institut Català de la Salut a la Catalunya Central com el Departament de Salut remarquen que aquest moviment “respon al compromís de garantir una atenció sanitària de qualitat i equitativa al territori” i, alhora, agraeixen “l’esforç dels equips professionals que han permès mantenir el servei durant aquest període”.

Malestar entre les famílies de la comarca

L’1 d’octubre va quedar descoberta la plaça de pediatria al Moianès a causa d’un trasllat voluntari. Des de llavors, les famílies afectades van expressar el seu malestar i descontentament per la situació. La manca d’un professional assignat va obligar a dependre del servei del pediatre de l’EAP d’Artés, que durant aquest temps s’ha desplaçat dos matins a la setmana al CAP de Moià per atendre els infants de la comarca.


Arran d’aquesta situació, les famílies es van organitzar sota el col·lectiu El Moianès sense pediatre. A banda de recollir més de 500 signatures, una seixantena de persones es van mobilitzar el passat 21 d’octubre per reclamar “solucions reals”. Els participants, encapçalats per una pancarta amb el lema “El Moianès sense pediatre, volem solucions reals”, van recórrer diversos carrers del nucli urbà tot corejant proclames com “Al Moianès volem pediatre” o “Pediatre ja, així no podem estar”.

A mig recorregut, al costat del bar El Casal, les portaveus de la plataforma van llegir un manifest en què van denunciar que “més de mil infants del Moianès estan creixent sense l’atenció pediàtrica que els correspon” i que “les famílies ens trobem desprotegides”. En aquest sentit, van alertar del risc que suposava no disposar de pediatre a la comarca, especialment en casos greus, en què “hem de desplaçar-nos fins a Manresa, amb el temps, l’esgotament i el perill que això comporta”.


Finalment, també van posar de manifest que "no totes les famílies tenen mitjans per desplaçar-se fins a Manresa o per pagar un pediatre privat, la qual cosa crea una greu desigualtat i deixa molts infants en situació de vulnerabilitat". Segons el col·lectiu, tot plegat era discriminatori i vulnerava "els drets fonamentals dels infants", aprofundint també "en la desigualtat entre territoris urbans i rurals". 

26 gener 2026

Regió7

Concentració al Moianès per reclamar l'assignació d'un pediatre: «Les famílies ens trobem desprotegides»

La plaça està pendent de cobrir des de principi de mes per un trasllat voluntari i una seixantena de persones s’han mobilitzat davant del CAP de Moià per expressar el seu malestar i demanar "solucions reals"


Concentració al Moianès per reclamar l'assignació d'un pediatre: «Les famílies ens trobem desprotegides»Ariadna Gombau

Ariadna Gombau
David Bricollé
Moià21 D’OCT. 2025 18:56Actualitzada 21 D’OCT. 2025 19:39


Una seixantena de persones s’ha concentrat aquesta tarda a la plaça del CAP de Moià per reclamar que la comarca torni a tenir pediatre assignat, ja que la plaça està descoberta des de principi de mes per un trasllat voluntari.. Els participants en la mobilització -majoritàriament parelles joves amb criatures, que són les que requereixen aquest servei- estaven encapçalats per una pancarta on es podia llegir "El Moianès sense pediatre, volem solucions reals". Després de la concentració inicial, han iniciat un recorregut pel nucli per fer sentir la seva veu i la seva queixa, amb proclames com ara "al Moianès volem pediatre" o "pediatre ja, així no podem estar". Davant del bar El Casal han adreçat unes paraules i, posteriorment, han retornat cap a la plaça del CAP.


En el manifest, després de descriure la situació que s’ha generat, els participants han afirmat que "més de mil infants del Moianès estan creixent sense l’atenció pediàtrica que els correspon" i que "les famílies ens trobem desprotegides". Ara mateix, els casos lleus són atesos per sense professionals especialitzats, però en situacions més greus "hem de desplaçar-nos fins a Manresa, amb el temps, l’esgotament i el perill que això comporta".



Concentració al Moianès per reclamar l'assignació d'un pediatre



En aquest sentit, els manifestants han destacat que "tot plegat suposa un risc per a la salut dels nostres fills i filles, tant per la manca d’atenció pediàtrica especialitzada, com pel temps de desplaçament en casos urgents". I ho han exemplificat amb el fet que, des de municipis com l’Estany, el trasllat fins a Althaia Manresa són més de 35 quilòmetres.


En la lectura de l'escrit també han subratllat que "no totes les famílies tenen mitjans per desplaçar-se fins a Manresa o per pagar un pediatre privat, la qual cosa crea una greu desigualtat i deixa molts infants en situació de vulnerabilitat". Es tracta, doncs, d'una "situació insostenible i discriminatòria, que vulnera els drets fonamentals dels infants i aprofundeix en la desigualtat entre territoris urbans i rurals". Per tot plegat, han exigit "la cobertura immediata de les places de pediatria de Moià i Castellterçol amb servei estable, continuat i de qualitat. I la garantia que totes les baixes i absències siguin sempre cobertes".
 

Mesures insuficients

Des del passat 1 d’octubre, el Moianès no disposa de cap professional de pediatria propi per un trasllat voluntari. Això ha creat malestar entre famílies de la comarca que consideren que les mesures provisionals que s’han pres, amb un professional del CAP d’Artés que s’hi desplaça dos matins, no són suficients per atendre tots els infants del Moianès. Per reclamar una solució, han fet sentir la seva veu als carrers de Moià.

Tal com ja va explicar Regió7, la problemàtica ve derivada del trasllat voluntari de l’única pediatra de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de l’Àrea Bàsica de Salut de Moià-Castellterçol, que també cobreix les poblacions de Castellcir, Granera, l’Estany i Sant Quirze Safaja. La seva vacant s’ha suplert temporalment pel pediatre d’Artés, que s’hi desplaça dos matins a la setmana, a més de l’equip d’infermeria pediàtrica i els professionals de medicina del mateix centre. Aquestes mesures no convencen pares i mares de la comarca, que les consideren totalment insuficients perquè creuen que no garanteixen el mateix nivell assistencial.


Agrupats sota el col·lectiu El Moianès sense pediatre, han promogut mobilitzacions, una recollida de signatures i un manifest per denunciar una situació que consideren "insostenible i discriminatòria". En la mateixa línia, el grup de Junts ha registrat al Parlament una proposta de resolució en la qual reclama al Govern de la Generalitat que "garanteixi" l’atenció pediàtrica completa al Moianès.


Per la seva banda, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha assegurat des de l'inici del trasllat que l’assistència està garantida i que es tracta d’una situació provisional perquè ja s’han iniciat els passos oportuns per cobrir la plaça al més aviat possible.

21 octubre 2025

Regió7

Malestar al Moianès perquè la comarca no té pediatre assignat

La professional del CAP de Moià s’ha traslladat de centre i ara un pediatre d’Artés s’hi desplaça dos matins a la setmana
L'ICS assegura que s’han iniciat els passos oportuns per «cobrir la plaça al més aviat possible»



Imatge exterior del Centre d'Atenció Primària de Moià / Arxiu/S.R.


Queralt Casals
Moià03 D’OCT. 2025 6:25


Des d’aquest dimecres, la plaça de pediatria al Moianès ha quedat oficialment descoberta perquè la professional que hi havia ha demanat un trasllat a un altre centre. Això ha creat malestar entre famílies de la comarca que s’estan mobilitzant perquè hi torni a haver un professional de pediatria assignat al Moianès. Ara, per suplir l’absència disposen d’un pediatre de l’EAP d’Artés que es desplaça dos matins al CAP de Moià per atendre als infants de la comarca, un servei que consideren «totalment insuficient». Per la seva banda, l’Institut Català de la Salut (ICS) assegura que «l’assistència està garantida» i que es tracta d’una situació provisional perquè ja s’han iniciat els passos oportuns «per cobrir la plaça al més aviat possible».


Sota el col·lectiu El Moianès sense pediatre, famílies de la comarca s’han agrupat per denunciar que des de l’1 d’octubre «els CAP de Moià i Castellterçol, que donen servei a Moià, l’Estany, Castellcir, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Granera, no tenen cap pediatre assignat». Consideren que es tracta d’una «situació insostenible i discriminatòria» i s’estan mobilitzant per demanar que es recuperi el servei de pediatria. Per això, han iniciat una recollida de signatures, que ja en suma prop de 500, i han fet un manifest on exigeixen «una solució immediata» perquè «més de mil infants del Moianès estan creixent sense l’atenció pediàtrica que els correspon».


Per la seva banda, la gerència de la Catalunya Central de l’Institut Català de la Salut (ICS) assegura que, davant la decisió personal de la pediatra de l’EAP de Moià de demanar un trasllat de centre a partir de l’1 d’octubre, «l’assistència està garantida» per l’equip d’infermeria pediàtrica que continua oferint servei en l’horari habitual, i pels professionals de medicina d’atenció primària de l’equip i que, a més, «un pediatre oferirà assistència de medicina pediàtrica els matins de dimarts i dijous». L’ICS afirma també que «s’han iniciat els passos oportuns per cobrir la plaça al més aviat possible», un procés que no s’ha pogut obrir fins que la professional que hi havia ha deixat la vacant la seva plaça.


Amb la situació actual, les famílies asseguren que «ens trobem desprotegides» perquè «els casos lleus s’atenen sense professionals especialitzats i, en situacions més greus, hem de desplaçar-nos fins a Manresa, amb el temps, l’esgotament i el perill que això implica». Tot plegat, diuen, «suposa un risc real per a la salut dels nostres fills i filles, tant per la manca d’atenció pediàtrica especialitzada com pel temps de desplaçament en casos urgents», ja que en alguns municipis, com l’Estany, hi ha més de 35 quilòmetres fins a la capital del Bages. A més, apunten, «no totes les famílies tenen mitjans per desplaçar-se fins a Manresa o per pagar un pediatre privat, cosa que crea una greu desigualtat econòmica i deixa molts infants en situació de vulnerabilitat».

Fins ara, la comarca disposava d’un professional de pediatria assignat, que repartia l’assistència entre Moià i Castellterçol. Tot i això, històricament n’hi havia hagut un a cada municipi, que és el que les famílies que han iniciat les mobilitzacions consideren idoni tenint en compte la població infantil que hi ha al Moianès.

Les famílies promotores consideren que «és una situació insostenible i discriminatòria que vulnera els drets fonamentals dels infants i aprofundeix en la desigualtat entre territoris urbans i rurals». Per aquest motiu, exigeixen «la cobertura immediata de les places de pediatria als CAP de Moià i Castellterçol, amb servei estable, continuat i de qualitat, i la garantia que totes les baixes i absències siguin sempre cobertes». Els infants del Moianès, afegeixen, «tenen el mateix dret que qualsevol altre infant a una sanitat pública, universal, gratuïta i propera».

Concentració a Moià

Entre les accions previstes, hi ha la campanya de recollida de signatures, amb la intenció de fer-les arribar a l’Institut Català de la Salut, la gerència territorial i les institucions locals, i també s’ha convocat una manifestació a la plaça del CAP de Moià el dia 21 d’octubre, a 2/4 de 6 de la tarda.

3 octubre 2025

Regió7

La llosa del passat de MoiàFutur

Després de la sentència que s’ha conegut sobre l’exalcalde Josep Montràs, que posa xifres als sobrecostos que van comportar les adjudicacions del pàrquing subterrani i del projecte de reconversió de l’antiga caserna (encara pendent), cal recordar que el 2019 l’Ajuntament encara va haver de pagar-ne prop de 300.000 euros per rescatar-los del concurs de creditors

Antiga caserna de la Guardia Civil, que l'empresa municipal MoiàFutur havia de transformar en pisos socials / ARXIU/MIREIA ARSO


David Bricollé
Moià19 D’ABR. 2025 6:25


La sentència de l’Audiència de Barcelona que s’ha conegut aquesta setmana i que condemna l’exalcalde de Moià Josep Montràs a 7 anys d’inhabilitació per a feina o càrrec públic tanca gairebé definitivament l’herència d’una empresa pública municipal, MoiàFutur, que en la perspectiva del temps s’ha ratificat que va esdevenir una terrible llosa per a la capital del Moianès.

És l’eix de les irregularitats que el Tribunal ha considerat i sentenciat que han estat causa d'un «delicte continuat de prevaricació administrativa». Però és que les dues operacions principals que va moure aquesta societat, com són la de la construcció de l’actual edifici del CAP -que portava associada una plaça pública i un pàrquing subterrani-, i la reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en habitatges públics, van generar costos sobrevinguts per a les arques municipals, més enllà dels derivats directament per les irregularitats ara jutjades i condemnades.


Ara fa sis anys, l’Ajuntament, ja amb AraMoià al govern, va haver de gratar-se la butxaca, quan tot just estava acabant de liquidar l’enorme endeutament heretat, per poder rescatar d’un concurs de creditors l’aparcament i el vell edifici de la casa quartel per tal que, després de tot el que arrossegaven, com a mínim retornar-los al patrimoni municipal. Patrimoni que s’ha pagat i sobrepagat. I que, sis anys després, presenten realitats oposades. El pàrquing ja és obert al públic, mentre que l’antiga caserna encara espera ser rehabilitada per al propòsit que se li va projectar ja fa 18 anys.


La societat MoiàFutur, tal com recollia la sentència de l’Audiència de Barcelona, societat municipal va ser creada el 2007 amb la finalitat de gestionar una sèrie d’obres, entre elles la construcció del nou centre d’assistència primària (CAP), amb l’aparcament subterrani i una plaça pública, i la rehabilitació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per a pisos socials.
El preu del sobrecost

Cal recordar que en tots dos projectes, el que ha constatat i castigat el Tribunal provincial és que, després d’una primera adjudicació de les respectives obres, al cap de molt poc temps es van fer sengles modificacions i ampliacions que en el primer cas va suposar un encariment del 188,92% (en un mes i mig va passar de 3,1 milions d’euros a 5,8), i en el segon del 228,84% (d'1,4 a 3,3 milions d’euros). Tots dos projectes van quedar encallats i aturats abans que Montràs deixés l’alcaldia, el 2011, amb la societat MoiàFutur i l’Ajuntament ofegats per l’endeutament. El pàrquing sí que estava a mig fer però sense acabar, i a la caserna no s’hi havia mogut res.
El rescat

El cas és que el maig del 2019, es feia públic que l’Ajuntament de Moià passava a ser el nou propietari de l’aparcament subterrani a mig fer de sota la plaça del CAP i també de l’edifici d’habitatges de l’antiga caserna.


Eren els dos actius que faltava liquidar de MoiàFutur, en concurs de creditors, i pels quals el consistori va presentar una oferta de compra l’abril d’aquell any. L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada i, per tant, l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.

En el cas de l’aparcament, l’oferta presentada va ser de 195.000 euros sobre una taxació d’1.576.070 euros, mentre que la dels pisos de la caserna pujava a 100.125 euros sobre una taxació de 374.094 euros. Amb aquesta compra, l’Ajuntament recuperava dos actius que considerava importants per al municipi (i per un cost de 295.125 euros), i aconseguia evitar fer front als préstecs amb Caixa Catalunya, a banda dels interessos de demora i possibles responsabilitats que suposava el manteniment d’aquesta societat endeutada.

Va ser a final del 2018 quan el jutge va manar a l’administrador concursal la liquidació d’aquests actius, i va donar un termini de tres mesos per trobar compradors. L’Ajuntament de Moià, que es negava a perdre’ls, va presentar la seva oferta i va poder adquirir els béns.
Pàrquing obert, caserna a l'espera

La situació de crisi econòmica i el fet de comptar amb uns equipaments sense finalitzar o en estat ruïnós no van ajudar a trobar una sortida viable a la societat, però va ser la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme, de 31 de gener de 2018, denegant la modificació puntual que havia de permetre el canvi d’ús de la primera planta soterrani per admetre l’ús comercial, la que va determinar la inviabilitat de la societat.
Una part del pàrquing soterrat es va poder posar finalment en servei el desembre del 2022 / ARXIU/EDUARD VEGA

Aquesta resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme va avortar definitivament la possibilitat d’explotació comercial del soterrani de la plaça del CAP, solució que la societat havia proposat en el conveni de creditors per reactivar econòmicament la societat, i va obligar a l’Ajuntament a demanar la liquidació de la societat, davant la impossibilitat total de fer front als venciments del deute fixats en el conveni.

Davant d’aquests fets el jutge, a finals de 2018, va manar a l’administrador concursal la liquidació dels actius de la societat i li va donar un termini de tres mesos per trobar ofertes per la compra dels actius (aparcament soterrat i edifici d’habitatges de l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil) mitjançant oferta en sobre tancat, que va acabar amb la seva adquisició per part del consistori.

A tot aquest historial de costos, l’Ajuntament encara hi va haver d’afegir el 2022 una inversió de 529.000 euros (tot i que els va finançar majoritàriament la Diputació) per poder acabar el pàrquing subterrani i, el desembre d’aquell any, posar-lo en servei. Mentrestant, l’antiga caserna espera la inversió que li ha de donar nova vida i nova funció.

19 abril 2025

Regió7

Moià posarà barrera al pàrquing sota el CAP per regular-ne l’accés com una zona blava

Les places de rotació seran gratuïtes les dues primeres hores, i n’hi haurà una part per a lloguer temporal


Interior del pàrquing sota la plaça del CAP, que es va obrir el desembre del 2022 AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià | 03·02·24 | 06:25

L’Ajuntament de Moià té previst implantar aquest primer trimestre de l’any el dispositiu per poder realitzar un control adequat de l’aparcament soterrat de la plaça del CAP, que va posar en servei fa poc més d'un any i que al llarg d’aquest temps ha funcionat amb accés lliure (tot i que a les nits es tanca), amb limitació de temps però sense pagament. El pas que ha de materialitzar el consistori i que ja té aprovat és la implantació dels mecanismes (barrera de control d’entrada i sortida amb dispensació de tiquet, màquina de pagament, càmeres lectores de matrícula...) perquè pugui fer plenament el servei de pàrquing, tot i que el plantejament des del punt de vista d’utilització i de cost per a l’usuari és que sigui «com una zona blava», segons ha detallat Xavier Bach, regidor de Mobilitat.


Bach ha posat en relleu que al llarg d’aquest primer any l’equipament s’ha consolidat com a referència d’espai d’aparcament per accedir al centre del poble, la qual cosa s’ha traduït en una «descongestió» del nucli urbà. I que, tot i que no en tenen dades concretes (precisament perquè no hi ha els mecanismes d’entrada i sortida que pròximament permetran també fer-ne el registre), sí que se n’ha constatat «una elevada utilització continuada, amb alguns pics en què fins i tot s’ha arribat a omplir, com ara per la festa major o durant les passades festes de Nadal, però alhora garantint gairebé sempre que qui vulgui utilitzar-lo hi trobarà lloc».


Així, un cop s’instal·lin i es posin en marxa tots els elements de control, el plantejament (emparat amb una ordenança ja aprovada, la de prestació del servei d’aparcament públic del pàrquing soterrat) és que una norantena de les 135 places (n’hi ha 8 més de càrrega elèctrica i 4 per a minusvàlids) siguin específicament per a l’estacionament rotatori, que oferirà dues primeres hores gratuïtes, i a partir de la tercera tindrà un preu (per a un cotxe) d’1,50 euros l’hora.


A més a més, segons ha detallat Xavi Bach, es destinaran 44 places a aparcaments de pupil·latge, és a dir, que se’n podrà fer un lloguer temporal. Amb tres modalitats: un abonament mensual per disposar de la plaça les 24 hores del dia amb un preu (al mes) de 50 euros; un altre per a ús diürn (entre les 8 del matí i les 8 del vespre) amb un cost de 30 euros al mes; i un tercer d’ús nocturn (de 8 del vespre a 8 del matí) amb un preu de 25 euros mensuals. La sol·licitud d’abonaments s’haurà de tramitar a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, a l’ajuntament. També hi haurà una taula de tarifes per a la utilització de les places de recàrrega de vehicles elèctrics.

El fet de poder-hi regular l’accés permetrà també tancar el pàrquing a la nit, però que s’hi pugui aparcar encara que l’hora de marxar sigui més enllà de l’horari de tancament. És a dir, hi haurà una franja d’obertura general, però si el cotxe és a dins es podrà treure en qualsevol moment, i els que en tinguin abonament podran entrar-hi o sortir-ne a l’hora que ho necessitin.

Xavier Bach ha explicat que, quant al plantejament econòmic, «la idea no és recaptar, sinó que l’objectiu essencial és que amb l’ingrés dels tiquets es pugui cobrir el cost de manteniment. En definitiva, que l'ús i l'usuari en mantinguin el cost». I posa en relleu que es tracta d’un servei que «volem que ajudi especialment el comerç local que tenim al centre del poble».


Bach destaca d’aquest equipament posat en servei ara fa poc més d’un any que «la gent s'ha acostumat a utilitzar-lo, de manera que quan va al centre o ve a Moià des d’altres municipis de l’entorn ja hi va directe», la qual cosa ha restat «molt trànsit que tècnicament s’anomena d’agitació. Tot aquell que anava circulant pel mig del poble per mirar de trobar aparcament. Ara ja saben on n’hi ha. Ems ha ajudat molt a descongestionar». I el fet de disposar-ne, tal com va informar Regió7 el novembre passat, ha permès també emprendre mesures de restricció de trànsit a una part del nucli antic i eliminar aparcament d’alguns carrers.

El regidor també ha explicat que al llarg d’aquest any l’Ajuntament també haurà d’emprendre una actualització del pla de mobilitat, «perquè en el vigent aquest aparcament encara no funcionava, i el fet que ara en disposem ens dona una altra oportunitat de repensar, per exemple, si cal reajustar algun sentit de circulació. Per exemple, revisar la mobilitat que ens genera l’entrada i sortida d’aquest pàrquing i si això ens ha de fer introduir algun canvi». El pàrquing disposa de tres plantes, una de les quals de moment no es va habilitar amb places d'aparcament, però està preparada per si en un futur és necessari ampliar-ne el nombre.

És un equipament, l'obertura del qual, més enllà de la seva funcionalitat, tenia una càrrega simbòlica. Va ser una de les obres fallides de la societat municipal MoiàFutur, juntament amb la construcció del CAP i l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Es va estrenar el desembre del 2022 després d’un llarg periple judicial i burocràtic que l’havia deixat en desús durant anys. I és que, aquest equipament ja el va desenvolupar l’antiga societat municipal MoiàFutur, però va acabar fent fallida i el projecte va quedar aturat. Més tard, i després d’un llarg procés amb un concurs de creditors, finalment l’Ajuntament el va poder adquirir i reprendre’n la proposta de funcionament. 

3 febrer 2024

Regió7

El PSC de Moià proposa cobrir la piscina municipal perquè pugui obrir tot l’any

És una de les propostes programàtiques més rellevants dels socialistes, que van presentar la candidatura en un acte amb José Montilla

Redacció
Moià | 08·05·23 | 13:37

Foto de grup de la candidatura del PSC de Moià amb José Montilla PSC MOIÀ


El PSC de Moià portarà com una de les propostes més destacades del seu programa electoral la realització d’un estudi per determinar si seria viable cobrir la piscina municipal per tal de poder fer ús d’aquesta instal·lació durant tot l’any, prioritzant l’ús d’energies renovables per fer-la funcionar. «Es tracta d’un equipament molt necessari per Moià», va posar en relleu la candidata i actualment regidora Susana Tapia, que va avançar aquest i altres petits detalls dels seus plantejaments en un acte de presentació de la candidatura de cara a les properes eleccions municipals que va comptar amb la presència de l’expresident socialista de la Generalitat José Montilla.


La piscina actualment descoberta es va inaugurar el juny del 2006, ubicada a la zona de Cal Vives, un emplaçament diferent a les que hi havia anteriorment. Va ser un dels darrers grans equipaments de què es va dotar Moià en la llarga etapa de governs de l’alcalde Josep Montràs. En el lloc on hi havia les anteriors instal·lacions aquàtiques, al mig del nucli antic, s’hi va construir posteriorment el centre d’assistència primària (CAP) i la plaça sota la qual es va fer el pàrquing soterrat que va ser un dels projectes que va contribuir a generar un enorme deute municipal, que va quedar encallat durant una dècada i que no s’ha pogut acabar i posar en servei fins fa pocs mesos.

La candidata del PSC també va detallar que entre les prioritats programàtiques hi ha la d’apostar per dotar de més recursos l’escola bressol, fer efectiva l’eliminació de les barreres arquitectòniques que hi ha al municipi i posar mesures per augmentar la seguretat, incidint en què «volem policia local 24 hores al dia». També va avançar la voluntat de crear, si governessin, regidories específiques d’Igualtat i de Tercera Edat.

La presentació de la candidatura del PSC de Moià es va fer amb un acte a l'Auditori Sant Josep en que es va destacar que setze persones integren la llista, la xifra més alta que s’ha aconseguit en els darrers anys. «Durant aquesta legislatura he aprés molt i estic contenta d’haver donat suport a projectes importants per Moià, que sinó no haurien tirat endavant» va destacar Tapia. En aquest sentit, va destacar la política realitzada pel seu grup, «sempre al costat de la gent i sempre pensant en el millor pel nostre municipi».

«Teniu un bon equip i un bon projecte, centrats en el que necessita la gent, i ho heu fet escoltant a la gent, amb un programa ambiciós i alhora realista», va dir l’expresident de la Generalitat, José Montilla, que va insistir en el missatge de treballar pensant «en el que és millor per la gent, afavorint el consens i sumant esforços». Montilla també va afirmar que «amb nosaltres, la gent sempre trobarà receptivitat per part nostra per solucionar o per canalitzar els seus problemes on toca».

El primer secretari del PSC del Moianès, Enric Terencio, va incidir en el missatge de «treballar i treballar, nosaltres ens preocupem per aconseguir més inversions per la comarca i per solucionar els problemes reals de la gent». També va destacar la feina feta per Sonsoles Letang al Consell Comarcal. De Susana Tapia en va subratllar que «ha fet una feina espectacular perquè nosaltres venim a ajudar, a col·laborar. Si és bo per Moià hi donem suport, nosaltres som els dels fets i no paraules».

«Ningú no ens tenia en compte fa 4 anys i hem acabat sent la peça clau per la governança a Moià i al Consell Comarcal», va destacar el primer secretari del PSC del Vallès Oriental i Moianès, Jonatan Martínez, que va posar en relleu la feina feta per l’agrupació local i els va desitjar els millors resultats. 

8 maig 2023

Regió7

Moià posa en funcionament el pàrquing de sota el CAP com a zona blava temporal

 25 desembre 2022

Regió7 paper

Moià obrirà aquest any el pàrquing soterrat que tenia pendent d’acabar

L’Ajuntament enllestirà dues de les tres plantes de l’aparcament, encallat des de fa més d’una dècada

Queralt Casals. Moià
06·05·22 | 06:25


 

El pàrquing, que té en total tres plantes, és situat sota la plaça del CAP de Moià | AJUNTAMENT DE MOIÀ


L’Ajuntament de Moià ja ha obert la licitació per dur a terme les obres d’adequació de l’aparcament públic soterrat de la plaça del Centre d’Atenció Primària (CAP), que es troba encallat des de fa més d’una dècada. El consistori preveu obrir aquest any dues de les tres plantes de l’aparcament, que és un dels projectes que va desenvolupar l’antiga societat municipal MoiàFutur (que va acabar entrant en fallida) i que va quedar aturat. L’obertura del pàrquing públic, amb unes 150 places, ha de suposar una important millora en la mobilitat del nucli antic de la capital del Moianès.


Les obres d’adequació de l’aparcament públic soterrat, situat a la plaça del CAP, a l’illa formada pels carrers de La Tosca, Jacint Vilardell, Santa Magdalena i passatge Orriols, tindran un cost aproximat de 600.000 euros, que es finançaran en un 90% amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. Els treballs, que s’iniciaran tan bon punt s’adjudiquin les obres, és previst que estiguin enllestits aquest mateix any. Segons l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, «ens agradaria que es pogués obrir almenys una part de l’aparcament abans de la festa major», que se celebra el mes d’agost.

El projecte preveu adequar dues plantes d’aparcament dotant-les de les instal·lacions necessàries pel seu funcionament així com els paviments, tancaments interiors, exteriors i sectoritzacions. També s’adequarà l’accés al pàrquing que es troba a la planta 0. A la planta -1 hi haurà 72 places per a vehicles i a la planta -2 es projecten 75 places per a vehicles i 4 per a motos. L’equipament funcionarà com un aparcament públic, amb gestió municipal, on els usuaris hi accediran agafant un tiquet amb registre d’hora d’entrada i a la sortida es pagarà «un preu simbòlic» pel temps d’estacionament.

Segons Guiteras, l’obertura de l’aparcament permetrà aplicar el nou Pla de Mobilitat de Moià, que «corregeix tota la manca d’aparcament, els problemes de circulació en alguns carrers, la manca de zona blava o la rotació de vehicles». L’alcalde de Moià ha destacat també que «un dels símbols del deute de Moià ha estat la gestió de MoiàFutur, amb la caserna i el pàrquing, i això fa que tanquem una carpeta importantíssima».

L’obertura del pàrquing de la plaça del CAP serà el primer pas del consistori moianès per començar a donar sortida als actius immobiliaris que va poder rescatar per al patrimoni municipal de la fallida societat MoiàFutur, creada durant la darrera etapa de Convergència al govern municipal, que va acabar en concurs de creditors i en subhasta. L’altre actiu recuperat i que espera un futur per destinar-lo a usos públics és l’edifici de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Segons Guiteras, l’Ajuntament «està treballant» en diferents vies per donar utilitat a l’equipament, que es destinaria a habitatges assequibles. 

6 maig 2022

Regió7

Moià aprova el primer pressupost sense el control financer del deute

27 desembre 2021

el9nou paper
 

El motorista mort a Moià va xocar contra un porc senglar

Una testimoni explica que la víctima va sortir disparada en col·lisionar amb l'animal i va impactar contra el seu vehicle

Roger Junyent
Manresa | 14·06·21 | 13:06 | Actualitzat a les 13:07

El motorista mort aquest dissabte al vespre a Moia va xocar contra un porc senglar abans d’impactar contra un altre vehicle que circulava per l’altre carril de la carretera, la C-59, però que en el moment de la col·lisió ja estava aturat. Una testimoni de l’accident que viatjava en aquest vehicle i que també va patir algunes ferides, Montse Cullerés, ha explicat que «ho vam veure tot: el motorista va xocar amb el porc senglar i de la frenada va volar amb la moto i va acabar impactant amb el nostre capó».

Cullerés, que va ser atesa al CAP de Moià, detalla que circulaven en direcció contrària a la del motorista i que en el moment en què va impactar contra el vehicle en el qual ella viatjava amb la seva parella ja estava aturat. Després d’haver patit i presenciat aquest accident, assegura que els cops i ferides «passaran» però que «la imatge del motorista em quedarà gravada».

Fonts dels Mossos d’Esquadra també han confirmat que el motorista va impactar primer contra un porc senglar i després contra la furgoneta. Els serveis d’emergències van rebre l’avís de l’accident a les 21:24h. El sinistre va tenir lloc al punt quilomètric 37 de la C-59, al terme municipal de Moià i la víctima és C. M. C. Q., un veí de 56 anys de Caldes de Montbui.

14 juny 2021

Regió7

Mor un motorista en un accident amb un senglar a la C-59 a Moià

 14 juny 2021

el9nou paper

Mor un motorista de Caldes de Montbui en un accident de trànsit a Moià

13/06/2021 - 11.31

ACN Moià.-El conductor d'una motocicleta de 56 anys i veí de caldes de Montbui (Vallès Oriental) va morir dissabte al vespre en un accident mortal a Moià (Moianès). Els fets van passar a les 21.24 h al punt quilomètric 37 de la carretera C-59. Per causes que s'investiguen, l'home va xocar amb una furgoneta i va morir al mateix lloc. La passatgera de la furgoneta va quedar ferida menys greu i la van traslladar al CAP de Moià. Fins el lloc s'hi van desplaçar dues patrulles dels Mossos, dues de Bombers i dues del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). La carretera va quedar tallada fins les 00.04 h d'aquest diumenge. Amb aquesta víctima, són 54 les persones que han mort en accident de trànsit aquest 2021 a la xarxa viària interurbana de Catalunya.

13 juny 2021

324

Un motorista mor a Moià en xocar contra una furgoneta

És el tercer conductor de moto que perd la vida des de divendres a la tarda, i la cinquena víctima mortal de trànsit del cap de setmana
La carretera C-59 al seu pas per Moià (Google)13/06/2021 - 13.24Actualitzat13/06/2021 - 13.45

Un home de 56 anys, veí de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, ha mort aquest dissabte al vespre en xocar la moto que conduïa amb una furgoneta.

L'accident ha passat al quilòmetre 37 de la C-59, a Moià, al Moianès. Els Mossos d'Esquadra, que n'investiguen les causes, n'han rebut l'avís poc abans de dos quarts de deu de la nit.

S'han activat dues patrulles, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i dues unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

La passatgera de la furgoneta ha resultat ferida menys greu i ha estat traslladada al CAP de Moià.

A causa de l'accident, la carretera ha estat tallada en els dos sentits gairebé tres hores, fins passada la mitjanit.

El motorista mort a Moià és el tercer que perd la vida aquest cap de setmana.

Divendres a la tarda en va morir un a Alcoletge, al Segrià, a l'autovia A-2. I dissabte a la tarda, un altre, a Barcelona, dins dels Túnels de Vallvidrera. Tots dos, a causa del xoc contra un cotxe.


104 motoristes morts a tot Espanya

Segons dades fetes públiques aquest diumenge pel Ministeri de l'Interior, el 2021, a tot Espanya, 104 persones han mort en accidents de moto.

A Catalunya, en total, els accidents de trànsit en vies interurbanes ja han causat, aquest any, 54 víctimes mortals.

13 juny 2021

Regió7

La regió central ja té el 60% dels mòduls de reforç per a l'atenció primària als CAP

CatSalut acaba d'instal·lar a Sant Joan i Moià dos nous annexos dels 14 que preveu, ja en funciona un a Vic i en breu ho farà el del CAP Anoia redacció. manresa 27.03.2021 | 00:02

Instal·lació, aquesta setmana, del mòdul de reforç a Sant Joan de Vilatorrada catsalut

La instal·lació de mòduls de reforç als CAP de la Catalunya Central com a annexos per fer front a l'augment de l'activitat que ha comportat la covid ja ha superat el seu equador amb 8 dels 14 que hi ha previstos en aquest primer semestre. Els dos últims s'han posat aquesta mateixa setmana a Moià i a Sant Joan de Vilatorrada, i també se n'ha estrenat un, el del CAP Osona de Vic, que de moment és l'únic que ha obert portes, en espera que en els propers dies també ho faci el del CAP Anoia.

Els mòduls es van començar a instal·lar a la Regió Sanitària de la Catalunya Central el mes de febrer passat, i de moment ja s'ha cobert el 60% de tot el paquet que hi ha previst. Els darrers que s'han posat són els de Sant Joan de Vilatorrada i el de Moià en un desplegament ampli que preveu donar cobertura pet tot el territori. En total es preveuen instal·lar en el decurs d'aquest primer semestre de l'any fins a 14 mòduls i a hores d'ara ja n'hi ha un total de 8 sobre el terreny. A més d'aquests dos últims també hi ha mòduls instal·lats a Calaf i a Santa Margarida de Montbui, a l'Anoia; un al Bages, a Sant Fruitós; i un altre a Puig-reig, al Berguedà. D'aquesta manera, a la Regió Sanitària de la Catalunya Central ara quedaran pendents els mòduls de Torelló, Vilanova del Camí, Navarcles, Sallent, Santpedor i Gironella.

La instal·lació de cadascun d'aquests mòduls comporta l'ús d'una grua amb peces prefabricades portàtils que s'instal·len el mateix dia al costat del CAP. Després, un cop instal·lats, cal fer-ne les instal·lacions de subministraments i posar el mobiliari necessari per a la seva obertura. Els mòduls són espais situats com a annexos dels centres d'atenció primària i tenen com a objectiu desenvolupar l'activitat covid i no covid en circuits diferenciats, de manera que, allà on el CAP no ho permetia per dimensions, el nou espai adjacent permetrà atendre de manera diferenciada els casos sospitosos de covid.

El primer, en marxa

Mentre va instal·lant els mòduls, el CatSalut també els anirà posant en funcionament a mesura que estiguin del tot a punt.

Es tracta del mòdul del CAP Osona, a Vic, i de cara a la setmana que ve es preveu que també obri les portes el del CAP Anoia. A partir d'aquí aniran obrint portes tota la resta fins a completar els 14 que hi haurà instal·lats en total al conjunt del territori de la regió sanitària central fins al juny. Amb la seva posada en marxa es tancarà un procés de gestió encetat ja fa uns mesos, i que ha implicat els ajuntaments, l'ICS Catalunya Central, liderats per un projecte de CatSalut, amb l'objectiu de millorar l'atenció primària en aquests moments de pandèmia.  

I és que el desplegament de mòduls s'emmarca en el Pla d'enfortiment i transformació de l'atenció primària, amb l'objectiu d'oferir més espai i confort a la ciutadana i crear circuits diferenciats entre covid i no covid. El pla vol millorar l'accessibilitat i els processos, com també augmentar la resolució i atendre bé la cronicitat.

Uns espais funcionals

Els mòduls instal·lats fins ara són el model L, de 45 metres quadrats coberts i 15 metres quadrats més en forma de pèrgola a l'exterior, que farà les funcions d'espai d'espera per als usuaris. A l'interior hi ha un espai d'atenció per a pa- cients amb problemes respiratoris, dues unitats per poder fer les proves PCR i també un d'atenció al pacient.

Pel que fa a l'àmbit tècnic, els nous mòduls disposaran de l'equipament mèdic necessari i també del mobiliari per poder fer les funcions previstes. La posada en marxa de cadascun dels mòduls instal·lats és d'un termini mitjà d'entre dues i tres setmanes.

Aquests mòduls estan destinats a instal·lar-se en espais de titularitat del Departament de Salut o bé de titularitat municipal, a partir de la col·laboració entre el mateix Departament i els diferents ajuntaments. Actualment es treballa amb la idea que la permanència d'aquests mòduls serà d'entre dos i quatre anys, en funció de les necessitats que tingui cada centre.

 27 març 2021

Regió7

Moià fomenta el raspallat de dents a les escoles

 




febrer 10th, 2021 Dídac Garcia

Aquesta activitat es troba emmarcada dins el programa “Dents fortes i sanes” que promou el Departament de Salut de la Generalitat. Amb la col·laboració i organització de l’Ajuntament, l’odontòleg del CAP de Moià va visitar els alumnes de 1r de primària de les escoles Josep Orriols i Roca i l’Escola Pia.

A més de la xerrada, es va lliurar un estoig d’higiene oral a cada alumne per fomentar un hàbit de salut bucodental essencial per a la prevenció de la càries i altres malalties de la boca. Es tracta d’un estoig de plàstic perforat per evitar d’aquesta manera que s’humitegi. L’estoig inclou un raspall petit de filaments suaus i un tub de pasta dental. A més, disposa d’un espai reservat per identificar-lo amb el nom i la classe perquè cada nen i nena el pugui personalitzar.

Amb tot plegat, la trobada va servir per posar de relleu la importància d’un bon raspallat de dents des de ben petits. 

10 febrer 2021

OnaMoianès

Moià fomenta els bons hàbits de salut bucodental amb «Dents fortes i sanes»

Els alumnes de 1r de primària de les escoles Josep Orriols i Roca i l'Escola Pia van rebre un estoig d'higiene oral per fomentar el raspallat de les dents redacció 09.02.2021 | 11:06

Moià fomenta els bons hàbits de salut bucodental amb «Dents fortes i sanes» | AJUNTAMENT DE MOIÀ

Emmarcat en el programa «Dents fortes i sanes» del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l'odontòleg del CAP de Moià va visitar els alumnes de 1r de primària de les escoles Josep Orriols i Roca i l'Escola Pia per explicar-los la importància d'un bon raspallat de dents.

Durant la jornada els alumnes van rebre un estoig d'higiene oral per fomentar el raspallat de les dents com un hàbit bucodental essencial per a la prevenció de la càries i altres malalties de la boca. Es tracta d'un estoig de plàstic perforat per evitar la humitat, amb un espai reservat per identificar-lo amb el nom i la classe de l'infant. L'activitat va estar organitzada per l'Ajuntament de Moià.

9 febrer 2021

Regió7

Salut instal·larà un espai annex al CAP de Moià per activitats relacionades amb la Covid

 

desembre 23rd, 2020 Dídac Garcia 

El Departament de Salut ha anunciat que instal·larà més d’un centenar d’espais annexos als Centres d’Atenció Primària (CAP) per fer-hi activitat relacionada amb la covid-19. A la Catalunya Central s’ha previst construir-ne 14.

L’objectiu dels mòduls és poder fer les proves PCR, els tests ràpids o les exploracions en un circuit diferenciat de la resta de l’equipament. D’aquesta manera, es vol garantir que els Centres d’Atenció Primària (CAP) puguin disposar d’altres espais per les diverses patologies i assegurar una major seguretat de professionals i ciutadans.

Aquests mòduls estan pensats per als CAP amb dificultats d’espai i es preveu que entrin en funcionament a partir del gener de 2021. Estaran en zones properes i seran gestionats pels mateixos equips de professionals dels centres sanitaris.

El desplegament d’aquests mòduls forma part del Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària que compta amb una inversió total de 300 milions d’euros fins a l’any 2022.

A la Regió Sanitària de la Catalunya Central està prevista la instal·lació de 14 mòduls de suport. A la comarca del Moianès se’n construirà un al costat del CAP de Moià. Al Bages se’n faran un total de 5: a Sant Fruitós de Bages, a Navarcles, a Sallent, a Sant Joan de Vilatorrada i a Santpedor. Pel que fa a la resta de comarques de la Catalunya Central, l’Anoia en tindrà 3 mentre que el Berguedà i Osona en disposaran de 2, respectivament.

23 desembre 2020

OnaMoianès

L’alcalde de Moià expressa la seva preocupació al comprovar un cert relaxament per part de la població

maig 11th, 2020 Dídac Garcia


Dionís Guiteras s’adreça als ciutadans després de mantenir una conversa via videoconferència amb els delegats de Salut i del Govern a la Catalunya Central, amb tècnics i polítics del Consell Comarcal i també amb representants del CAP de Moià. L’alcalde, a través d’un vídeo penjat a Youtube, comparteix la preocupació de les autoritats com la del metge Xavier Lázaro, que detecten un cert relaxament per part dels veïns i veïnes de Moià.

La capital del Moianès segueix sent, amb molta diferència, el municipi amb més contagis de la comarca i també el que registra més defuncions. Per aquesta raó, Dionís Guiteras remarca que és molt important no abaixar la guàrdia.

Malgrat tot, l’alcalde acaba apel·lant a la responsabilitat i fa una crida a la població per seguir mantenint la distància de seguretat, continuar amb les mesures d’higiene i no deixar l’hàbit de posar-se la mascareta.

11 maig 2020

OnaMoianès

«La reorganització a la primària ha tret gent dels CAP i ha triplicat l'atenció a domicili»

La directora del Servei d'Atenció Primària al Bages-Berguedà valora l'esforç dels sanitaris, que treballen sota mínims, i «la complicitat i la maduresa» mostrada pels usuaris jordi escudé 13.04.2020 | 00:08

Raquel Coma, directora del SAP Bages-Berguedà de l'ICS | ICS
Com a directora del Servei d'Atenció Primària al Bages-Berguedà de l'ICS, Raquel Coma es cuida del funcionament de l'assistencia ambulatòria en aquesta àrea (que inclou el Moianès), i que s'ha reorganitzat temporalment a causa de la crisi de la Covid-19. En el cas de Manresa, l'atenció presencial s'ha concentrat al CAP Bages, mentre que el CAP de les Bases és la seu des d'on es gestiona l'atenció domiciliària i de suport a les residències. La resta de la comarca manté en servei els CAP de les principals àrees assistencials. Al Moianès, les visites presencials es concentren al CAP de Moià, i en el cas del Berguedà, al de Berga, tret de les especialitats de pediatria, llevadores, odontologia, treball social i atenció psicològica de tota la comarca, que es fan al CAP Puig-reig. Una reorganització que ara per ara dona bons resultats i que manté l'atenció telefònica com un servei «essencial» per resoldre dubtes i com a eina de cribratge, explica Coma.

Ja donen l'abast per atendre tots els pacients que presencialment es concentren en uns CAP determinats?

Sí, perquè, a banda de tot el que comporta el confinament, amb aquesta epidèmia hem triplicat l'atenció a domicili, de manera que molta de la gent que abans podia venir al CAP, sobretot gent gran, ara l'atenem al seu domicili per evitar els desplaçaments de la població. És una situació que es dona a totes tres comarques, i ja ens hem reorganitzat en aquest sentit. A més, quan va començar l'epidèmia vam acordar de demorar tota l'atenció no urgent possible, tenint en compte que són pacients que ja tenen un bon control, i els hem demanat de fer noves visites per a més endavant. Això fa que les visites presencials hagin baixat molt, i és que, a banda de la patologia respiratòria que és la més afectada pel coronavirus, també els controls que fèiem de malalts crònics i altres seguiments han baixat, i ara som nosaltres els que ens desplacem als domicilis.

En quins casos ho fan?

Sempre tenim molt en compte les característiques de cada persona, en un territori on hi ha alguns punts de població molt envellida, de manera que l'atenció domiciliària ja era una qüestió que teníem molt reforçada. Aquesta és una mesura que també contribueix en el fet que minvi la transmissió del coronavirus, perquè tenim aquest confinament i som nosaltres els que ens desplacem, per exemple a atendre l'avi que fins fa poc venia ell al centre per un sintrom.

S'arriba a tot, tenint en compte que vostès també deuen estar mancats de personal?

Hi ha equips en què alguns dels seus professionals han emmalaltit i han hagut de tenir el seu període de quarantena, de manera que ens hem hagut d'adaptar per manca d'efectius. Tot i que alguns ja s'han pogut reincorporar, ens hem vist en l'obligació de tancar alguns petits consultoris locals en què potser el professional ja només hi anava un parell de cops la setmana, de manera que ara hem concentrat esforços i hem potenciat l'atenció domiciliària. A mesura que la pandèmia minvi i puguem anar recuperant efectius, podrem anar tornant a la normalitat.

S'ha hagut de fer algun reforç extra de personal?

Sí, tant en medicina com en infermeria. Per exemple, hem recor-regut a estudiants que estan a punt de fer el MIR, i s'ha de valorar molt tots els metges que tenim residents en medicina de família, que estan fent una autèntica marató dins de la seva formació. També hem contractat infermeres que estaven acabant la seva graduació, i hem tingut ofertes de professionals que estaven en clíniques privades o que per altres circumstàncies ara no estaven treballant. Cal agrair l'esforç que estan fent tots els professionals sanitaris, tant en l'atenció que es fa als CAP com a les residències i als hospitals, i també en l'acompa-nyament en el dol.

Més enllà de la manca de personal, i tenint en compte tots aquests canvis, quins són els principals problemes a què encara s'afronta l'atenció primària en aquest territori aquests dies?

Ens hem organitzat per poder atendre tothom. El que desitgem és poder tornar a la normalitat per tenir una primària més propera i amb tots els consultoris oberts, però això vindrà marcat per l'evolució de la pandèmia i dels professionals que tenim malalts.

Tenint en compte aquesta nova estructura, si ara una persona es troba malament, què ha de fer?

Pot trucar al 061, que ja tenen coneixement de l'organització i de quins CAP tenim oberts, o bé poden trucar directament al seu CAP de referència, perquè la línia telefònica continua oberta i uns o altres ja li indicaran què ha de fer i com es gestionarà el seu cas.

Estan notant més consciència social, en el sentit que aquests dies ve al CAP només qui realment ho necessita?

Sí. Han canviat molt les demandes que tenim en aquest moment. La gent realment ha pres consciència que estem en una fase d'epidèmia i de confinament, de manera que la patologia més banal ha disminuït molt. Ara, quan algú truca o va al CAP sol ser perquè realment no es troba bé. A més, veiem que en general la població ha entès molt bé aquesta reorganització amb un acte de maduresa important. Hem trobat una complicitat per part de la gent que és d'admirar.

En alguns CAP han notat una forta presència d'usuaris de segona residència. Passa el mateix als del Bages, el Berguedà o el Moianès?

Fins ara no. Potser no ho sabem amb certesa, però no hem vist augmentada la demanda assistencial als CAP. No és un tema que s'hagi comentat en aquests centres. Sí que tenim pacients que no són del territori, però que s'hi han desplaçat per qüestions laborals, sobretot ens hi trobàvem dies enrere quan no hi havia el confinament total.

Quin és el volum de pacients amb una possible Covid-19?

Sense disposar de dades, perquè les centralitza el CatSalut, el cert és que hem detectat un augment de les visites per casos amb simptomatologia respiratòria, però en canvi, qüestions més banals com un simple cop al peu, per al qual anys enrere ja fèiem un tractament d'autocura, no ve. Ara la gent ha pres consciència i qui ve a visitar-se és perquè realment ha fet un bon treball previ de consulta telefònica. Ara bé, d'atenció presencial n'hi continua havent perquè hi ha nens que necessiten atenció mèdica, casos d'ictus, còlics nefrítics, migranyes..., tot això continua existint.

Què se li diu al pacient que ve amb simptomatologia respiratòria, tenint en compte que no es poden fer testos de la Covid-19 a tothom?

Treballem a partir dels símptomes que presenta, i segons la gravetat es fa una radiografia de tòrax, una analítica o altres proves. En aquest moment, i a data d'avui perquè això pot canviar [dimecres per al lector], no es fan testos als pacients d'atenció primària, es limiten als professionals sanitaris amb símptomes.

Es preveuen nous canvis o mesures properament a l'atenció primària?

Ara no està sobre la taula, però ja es veurà. Són uns dies de calma tensa i hem de veure com evoluciona tot plegat. El més positiu és que hi ha hagut una bona coordinació entre totes les institucions i administracions sanitàries, que estem en contacte constant i això facilita que ens adaptem a les circumstàncies de cada moment.

13 abril 2020

Regió7

El jutge reactiva el cas del sobrecost de les obres del CAP i la caserna de Moià

Els impulsors de la denúncia creuen que la investigació ja podria estar en el seu tram final roger junyent 06.03.2020 | 23:22


Investiguen els sobrecostos de l'aparcament de sota el CAP arxiu/mirea arso

El jutge que instrueix la causa contra l'excalde de Moià Josep Montràs pels deutes de l'empresa pública Moià Futur –ara en procés de liquidació– ha reactivat la causa i aquest dijous van declarar diversos testimonis, segons van explicar des de Moià Deute. Entre ells hi havia dos membres de Moià Deute, que va impulsar la denúncia presentada el 2012 i la van ratificar, així com també l'actual alcalde, Dionís Guiteras, que va explicar la situació en què es va trobar el consistori quan va accedir al càrrec. També van declarar membres de l'empresa Garrofé i Roca. També hi havien de declarar treballadors de l'empresa Teyco, però no hi van ser ja que ningú va respondre als contactes que ha fet el jutjat per notificar la citació.

El gruix dels investigats per aquest cas ja van declarar el 2017 i les declaracions d'ahir i els impulsors de la denúncia consideren que la investigació ja es troba en la fase final, en espera que el jutjat decideixi si obre judici o s'arxiva el cas, sempre que les parts no demanin que es practiquin noves diligències.

L'origen de la denúncia es remunta als sobrecostos que van tenir dos grans projectes impulsats per Moià Futur en els últims anys de Montràs com a alcalde. Un és el projecte que incloïa la construcció del nou centre mèdic –ja operatiu–, l'aparcament soterrat i una plaça pública. Aquest procés es va adjudicar a l'empre sa Garrofé i Roc per 3.100.830 euros, però just dos mesos després el consell d'administració de Moià Futur va aprovar una ampliació del projecte perquè l'aparcament passés d'una a tres plantes, amb un increment del contracte del 188%, fins als 5.858.000 euros.

L'altre projecte investigat és el contracte per convertir en habitatges l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. En aquest cas el projecte es va adjudicar a Teyco per 1.465.764 euros. Poc després, es va modificiar el projecte i l'import va passar a ser de 3.377.134 euros, tot també sota el mandat de Montràs.

El cas ja va ser investigat per la Sindicatura de Comptes arran d'una denúncia que a final del 2009 va presentar el grup MAP-ERC. Aquestes dues són les irregularitats més importants de la desena que va detectar la sindicatura que s'haurien comès al consistori del 2006 al 2009.

6 març 2020

Regió7